a nivell (de)

Segons el daux, a nivell de és una locució prepositiva que alguns (decascat) consideren castellanisme (cast. a nivel de) però que s’ha d’admetre (si bé cal no abusar-ne) perquè és ben formada i necessària estilísticament. Algunes alternatives serien a escala de, en l’àmbit de.

De moment (25.06.2019), no apareix recollida en els diccionaris de referència, tot i que sí que és utilitzada:

  • antiliconèrgic -ca […] actuen com a antagonistes competitius de l’acetilcolina a nivell dels receptors muscarínics. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • batxillerat universal Tipus d’ensenyament secundari que pretén d’establir un programa comú d’estudis a nivell internacional. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • eurorècord m. Rècord aconseguit a nivell europeu […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • joc de calaixos […] per a presentar a nivell de les taules, a cada moment, el calaix amb la llançadora que ha de teixir. (gdlc; consulta: 25.06.2019)
  • estructura dels salaris Conjunt de relacions entre els diferents components de la renda salarial a nivell macroeconòmic […] (dnv; consulta: 25.06.2019)
  • província […] en la qual abunden els endemismes a nivell de gènere i espècie
  • triamterè […] actua com a diürètic a nivell del túbul distal. (gdlc; consulta: 25.06.2019)

De fet, la giec (19.9.3.1.a) la tracta com a locució prepositiva amb la forma a nivell de, i li dona un valor espacial: «designa una posició al mateix pla horitzontal que el punt de referència representat pel seu complement». La giec diu que el complement pot ser sobreentès, amb la qual cosa la locució prepositiva esdevindria la locució adverbial a nivell (d’acord amb el dnv; consulta: 25.06.2019), si és que això s’explica aixina.

A més, la giec recull en este mateix punt la possibilitat d’utilitzar la locució «amb valors figurats» (tal com proposava Ruaix), encara que hi ha expressions que considera més precises i adequades (preposicions, conjuncions, adverbis, gerundis…), com ara: pel que fa a…, des del punt de vista…, [adverbi temàtic: musicalment] + parlant…, amb les quals es pot donar el mateix sentit de localització temàtica.

La construcció prové del castellà llibresc, que al seu torn la calca del francès. En estes dos llengües la podem trobar més o menys acceptada o rebutjada:

  • (dea, s. v. nivel) a nivel de (semiculto) Con matices diversos: “en o con el grado de”, “entre”, “en el ámbito de”, “desde el punto de vista de”, “en el aspecto de”.
  • (tlfi, s. v. niveau; consulta: 25.06.2019) Rem. Hanse Nouv. 1983, note : ,,L’expression au niveau de est devenue un cliché dont on abuse et dont on déforme le sens. Elle signifie proprement : « à la hauteur de », « sur la même ligne que » (au propre et au figuré) et suppose donc une comparaison (…). Si l’on pense à des plans superposés, on peut dire, en distinguant par exemple la conception et l’expression : Au niveau du langage, une difficulté se présente (…). Mais on en est arrivé à employer au niveau de pour en ce qui concerne, du point de vue de, dans le domaine de, en matière de, pour, dans, etc. et à dire, par exemple : (…). L’humour de cet auteur se manifeste au niveau du langage (…). Et même Au niveau de mes vaches!”

quiratar

Este verb té dos accepcions que no pertanyen a la llengua general, sinó als camps de la metrologia i la joieria (dnv; consulta: 27.05.2019):

1. v. tr. METROL./JOI. Examinar i graduar els quirats (d’un aliatge d’or).
2. v. tr. METROL./JOI. Pesar en quirats (l’or, la plata o les pedres precioses).

A més dels usos en eixos camps, també s’utilitza actualment en altres àmbits més generals, generalment com a recurs retòric per a donar un toc de distinció al discurs davant d’uns sinònims menys connotats estilísticament. En eixes ocasions (amb la forma quiratar, amb la versió quilatar o amb la forma castellana aquilatar) equival a ‘valorar’, o també a ‘ajustar’. Per exemple:

  • Al voler aquilatar lo que tingués d’ espontani o de sugerit, de real o de fictici aquell moviment, jo m’ he preguntat algunes voltes: ¿Era artificial aquella sublevació del esperit català? (Borrell i Soler, Antoni Maria [1907]: El dret civil considerat com element d’educació del poble; tret del ddlc).
  • Hem estat discutint, treballant per a quilatar les condicions del pla d’ajust a les condicions valencianes. (Vicent Soler i Marco, Diari de Sessions de les Corts Valencianes, Diputació Permanent del 24.04.2019; la publicació ho transcriu incorrectament «alicatar», tal com es pot sentir en l’arxiu audiovisual de les Corts [0:53:15].)

arrova

  1. En català, el símbol @, a banda de ser el símbol internacional de l’arrova, i ser conegut amb aquest nom, té altres noms: ensaïmada, boina, a encerclada... (veg. Viquipèdia). Actualment, des que Ray Tomlinson el va fer servir per primera vegada (1971), s’utilitza este símbol en les adreces electròniques (com ara: golls@geocities.com). Abans, per a estes adreces es feen servir quatre punts (::) per a separar el nom del destinatari del nom del servidor, o la paraula at (que és precisament un dels significats més comuns del símbol @ en el món anglosaxó).
  2. La creació del símbol sembla que es deu a una evolució de l’abreviatura de la preposició llatina ad, que després es va especialitzar en usos mercantils. Hi ha qui troba la primera documentació en una carta d’un mercader venecià (1536) per a designar la unitat de pes i capacitat àmfora (en italià, anfora) dels carregaments dels vaixells (Giorgio Stabile, segons diverses fonts). (Eixa àmfora correspon a la mateixa mesura que l’arrova.)
  3. Sobre la qüestió, hi ha en català un article de Ton Sales i Porta que és encara ara una referència imprescindible: «Les arroves i la informàtica» (Avui, 13.06.1998).
  4. Segons el dcorom:

    rova ‘pes equivalent a la quarta part d’un quintar’, de l’àrab rubc ‘quarta part’ (derivat de ‘árbac ‘quatre’), que en àrab vulgar tenia les formes rúbac i rúbca. □ 1.ª doc.: fi S. XII.

  5. (Vocabulaire d’Internet, Office de la Langue Française VOCINTERNETFR) 40. at-sign V. o. at sign; @ sign a commercial n. m.; arobas n. m.; arrobas n. m.; Quasi-syn. séparateur @ n. m. Termes non retenus: symbole @; signe @ […] L’étymologie du terme arobas est nébuleuse. Cette forme proviendrait semble-t-il de la déformation de a rond bas de casse, c’est-à-dire a minuscule entouré d’un rond.
    [Esta etimologia no és correcta, tal com mostren docorom i drobert.]
  6. Segons el deabrev:

    360 @ SÍMB f rova / arrova (unitat de massa, equival a 25 kg o 0,25 q), fís

  7. El drobert indica:

    arrobe ou arobe [aʀɔb] n. f. – 1555; esp. arroba, ar. ar-roub « le quart » ◆ Mesure espagnole de poids valant ordinairement 12,780 kg.

a arbre net

  1. El company Aureli Querol mos dóna a conéixer esta expressió, que no apareix en els diccionaris habituals i que podríem definir, seguint Francisca Ramón Fernández («El costum en les relacions agràries valencianes. El cas de la Safor», CEIC Alfons el Vell, 2008; consulta: 16.04.2019):

    a arbre net loc. adv. Arreplegant tot el fruit de l’arbre.

    En castellà se n’ha fet alguna adaptació: «a árbol limpio» o «a limpia árbol».

  2. Dins d’este mateix camp de l’agricultura, localitzem una expressió que tampoc no apareix en els diccionaris («Qualitat en l’empresa exportadora citrícola espanyola (2.ª part)», 2001; consulta: 16.04.2019):

    a passades loc. adv. Seleccionant els fruits pel color, el calibre i la maduresa.

    En castellà, segons la mateixa font, «a pasadas».

a la vista de

Es suposa que esta construcció no ha adquirit la condició de locució prepositiva, sinó que és un sintagma en què s’expressa l’acció de vore. Tanmateix, l’exemple oferit pel diccionari de l’iec tinc quimera que té valor de locució equivalent a ‘tenint en compte’ (s. v. vista; consulta: 22.03.2019):

A la vista d’aquell espectacle, van estimar-se més callar.

Eixe ús concordaria tant amb les versions equivalents francesa (au vu de; atilf, consulta: 22.03.2019) i castellana (a la vista de; drae, consulta: 22.03.20219), que sí que tenen eixe valor i apareixen recollides en els diccionaris.

El diccionari de l’avl no recull un ús semblant per a a la vista de. A més, el web de terminologia jurídica del Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (II)»; consulta: 22.03.2019) dóna la indicació següent:

Incorrecte Correcte
a la vista de (tenint en compte) «A la vista de» és incorrecte. Cal emprar «en vista de» per expressar que la idea que introdueix es pren en consideració. Equival a «tenint en compte». Cal utilitzar «amb vista a» per expressar finalitat. Equival «amb la finalitat de».

actualitat

Hi havia una fitxa de l’Optimot (consulta: 04.02.2010) que mirava d’interpretar les accepcions del diec per a la paraula actualitat en un sentit molt restrictiu:

El diccionari normatiu recull dues accepcions del mot actualitat: 1) qualitat d’actual, i 2) conjunt de fets recents o informacions noves sobre fets antics que poden ésser donats com a notícia.

Així, en català, l’expressió en l’actualitat no pot voler dir ‘actualment, ara mateix’, significat que sí que té en castellà. En canvi, aquesta expressió és correcta sempre que el sentit del mot actualitat es correspongui amb el que recull el diccionari normatiu. Per exemple: La proposta es basa en l’actualitat dels fets.

Ja en aquell moment convenia tindre en compte que eixa paraula tenia més accepcions en altres diccionaris (que recollien la locució), com ara el gdlc:

2 1 Cosa d’ara, del moment, de moda.
2 Temps actual. Ha durat fins a l’actualitat.
3 d’actualitat loc adj Que interessa ara, de què es parla molt ara. Un tema d’actualitat.
4 en l’actualitat loc adv Actualment, ara.

De fet, el mateix diec fea servir la paraula de manera que tampoc podria ser interpretada (si seguírem només les seues definicions). Per exemple:

edat […] 3 8  edat moderna Edat de la història que s’estén des de la caiguda de l’Imperi bizantí fins a la Revolució Francesa o fins a l’actualitat.

relicte -a […] 2 2 adj. Que s’ha format en condicions diferents a les de l’actualitat, s’aplica als sòls i a les formes de relleu.

foraminífers 1 m. pl. Ordre de protozous rizòpodes, proveïts d’una closca calcària, quitinosa o aglutinada, formada per una o diverses cambres, amb forats diminuts, d’hàbit de vida principalment marí, coneguts des del cambrià fins a l’actualitat. […]

Aleshores i ara, per tant, convé pensar que cal ampliar la definició del diec (que no s’ha modificat, de moment). I també, tal com ha fet finalment l’Optimot (agraïm l’avís sobre eixe canvi a Xavier Albons; vegeu la fitxa 1423/6; consulta: 27.02.2019), arreplegar la locució i donar-li el sentit que té i que apareix en altres diccionaris, com ara en el dnv (consulta: 27.02.2019):

actualitat […] 4. en l’actualitat loc. adv. Actualment. En l’actualitat, l’índex d’analfabetisme s’ha reduït considerablement.

En eixe sentit, Xavier Rofes (21.03.2019) ha fet una petita recerca i envia la nota següent que confirma la tendència:

Ni la giec (ni la geiec) registren la locució, tot i que hi recorren sovint en la redacció (en el cas de la geiec fins a quinze vegades). La locució figura en el Diccionari de sinònims de frases fetes de M. Teresa Espinal.

a tiri i bandiri

  1. La locució adverbial a tiri i bandiri és utilitzada pel diputat Peris i Garcia (17.12.2002; Safor). La trobem documentada per Eugeni Reig (Valencià en perill d’extinció) amb la forma més general a tiri i baldiri, forma que  apareixia en el Salt 2.0 i ha entrat en el dnv (consulta: 22.02.2019):

    a tiri i baldiri loc. adv. De forma desbaratada, sense moderació ni consideració. Li agrada molt gastar a tiri i baldiri.

  2. No apareix en el dcvb ni en una forma ni en l’altra (ni tampoc tiribandiri ni tiribaldiri, que són també variacions possibles). La trobem amb la forma a tiri i bandiri ‘en gran quantitat’ en el llibre La pols i el desig de Jesús Moncho (2001; Google Llibres; consulta: 16.07.2013), autor de Gata de Gorgos (Marina).
  3.  Gràcies al comentari d’Idali a esta fitxa (on enllaça un article de Ricart García Moya), puc afegir un poc d’informació addicional: Emili Casanova («El lèxic valencià en el diccionari Fabra de 1932», 2002; consulta: 20.11.2019) comenta que la variant  tiri valdiri, aportada per Lluís Fullana (i que podem trobar en el diccionari d’Escrig, 1887; consulta: 20.11.2019), no va ser incorporada per Pompeu Fabra en el seu diccionari del 1932. D’altra banda, el Tresor del valencià meridional: diccionari temàtic i fraseològic (2011; consulta: 20.11.2019) ha inclòs la forma en dos accepcions:

    a tiri-baldiri (‘excés, exagerar’)
    gastar a tiri-baldiri (‘balafiar’)

a no ser que

Les locucions a no ser que i a no ser per: quant a estes locucions, que tenen valor condicional, mestil (xxi, 2.2.2.2) considera que «són calcs innecessaris de l’espanyol» i les rebutja, tal com féu Fabra en 1922 i 1925 (veg. Converses filològiques). lacreu (2002) considera a no ser que també un calc del castellà i diu que cal evitar-la.

Tampoc l’admet el Comitè Terminològic de Dret, comité impulsat pel Termcat («Connectors conflictius en la redacció jurídica (I)»; consulta: 13.02.2019; 22.03.2019):

Forma incorrecta Formes correctes
sempre i quan sempre que
a no ser que llevat que, tret que, a excepció que
en relació a1 en relació amb, amb relació a
en el que concerneix a … pel que concerneix (una cosa) (sense preposició)
màxim sobretot, especialment
en atenció a2 en vista de
en ordre a amb vista a, amb la finalitat de, a l’efecte de
Nota 1. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 14.02.2019) considera correcta la locució preposicional en relació a. Veg. la fitxa en relació a.
Nota 2. El Diccionari normatiu valencià (AVL; consulta: 15.02.2019) considera correcta la locució preposicional en atenció a.

En canvi, Ruaix (daux) considera bona a no ser… (també en la versió positiva a ser possible):

A ser possible… L’infinitiu pot anar precedit de la negació: A no ser per ell… A no ser que…

El company Xavier Rofes (21.03.2019) envia una reflexió sobre una passatge de la gramàtica de l’iec que podria donar validesa per extensió a estes locucions:

Tot i que la fitxa 1422/4 de l’Optimot diu que a no ser que en català no és adequada i que la giec no registra explícitament l’expressió, sí que assenyala, aquesta darrera obra, que «també poden rebre una interpretació condicional […] certes construccions d’infinitiu precedit de a. […] Respecte a l’infinitiu, les construccions introduïdes per a es restringeixen a fórmules fixades, com ara l’expressió a jutjar per: A jutjar per les informacions rebudes, hem de creure que és veritat (‘si hem de jutjar per les informacions rebudes’).» (§ 30.2.6d, p. 1152-1153) [Cal tenir en compte, per exemple, que «a jutjar per» no figura en el diec ni el dnv.]

a la llum de

Locució prepositiva correcta segons daux (encara no recollida pels diccionaris: consulta: 29.01.2019). Té el sentit més literal, equivalent de la locució a la claror de:

[gdlc] 2 a la claror de loc prep Amb l’ajuda o servint-se de la claror produïda per un astre, per un objecte, pel foc, etc. Dibuixar a la claror d’una espelma. Miràvem el jardí a la claror de la lluna.

I té també un sentit figurat que equival al de ‘davant de’ ‘en vista de’, ‘tenint en compte’, sentit que podem documentar, entre altres, en Lluís Payrató (gcc, pàg. 1170, nota 20), dcorom (s. v. vega) i Philip D. Rasico («El tractament català dels grups de nasal o líquida més oclusiva, a la llum de la documentació medieval: precisions fonològiques»; veg. Google Llibres), Joan Veny («Erotisme i litúrgia en la ictionímia»; consulta: 29.01.2019).

aigua cavallera

  1. El dnv ha inclòs este terme (consulta: 29.01.2019):

    aigua cavallera f. Cabal d’aigua que fluïx lliurement, però de manera tranquil·la.

  2. Segons el declc de Coromines:

    El mot [cavaller] pren aviat ample desenvolupament semàntic p. ex. pot significar ‘superior, lliure’: […] D’ací l’ús, vivíssim en tots els pobles Dellà Xúquer, de les aigües cavalleres ‘les que flueixen lliurement, en fonts, sense mines, aixetes ni canalització’: «en este terme no hi ha cap font que ixca cavallera» (totes provenen del sistema de reg), L’Énova; «quan ha plogut molt, la font pot vindre cavallera», Bufali; per la frase «allí eixia una fonteta cavallera» explicada «que no la trau el motor», a Barxeta, es veu clar el matís originari de ‘no servil, lliure’; […]

  3. Suscitada la qüestió en la llista Migjorn per Eugeni Reig (03.12.2009), diversos collistaires van fer les seues aportacions. En general, confirmaren majoritàriament la pronúncia amb labiodental (v) i no amb bilabial (que era com havia aparegut en una notícia de Vilaweb, 11.12.2009). Certament, és un matís difícil de detectar, tal com m’ha dit Pep Sanchis (Llocnou d’en Fenollet, 11.12.2009), i sobre el qual dubtaven Vicent Sanchis (que s’inclinava per cavallera) i mon tio Agustí. Cal dir que els dos m’han confirmat la descripció de Coromines. Més avant, el diputat Torró Gil en va fer ús en el parlament valencià (26.05.2010):
    […] les enormes despeses d’energia, que li ho va dir, l’aigua no cau cavallera, ¿eh?, cal pujar-la i baixar-la moltes voltes, ¿no?

    El company Francesc Gascó (Tavernes de la Valldigna, 30.05.2010) va enviar la informació següent:

    [M]on pare (llaurador, com tu saps), feia servir aquesta expressió tot referint-se a l’aigua que corre lliure i amb gran quantitat i cabal per la sèquia o pel riu. Crec que també ho va dir una vegada referint-se a un pou: «eixe pou trau l’aigua cavallera». Ell distingia molt bé entre B/V.

    A més, Josep Lozano (31.05.2010) mos va enviar un poema seu (d’un llibre que està preparant):

    Aigua

    Nunci diàfan de verdor,
    per les séquies i filloles
    o els braçals de la Ribera,
    tot fluint a cor què vols,
    fecundant els fraus i els solcs
    o acabant a l’Albufera,
    remorosa o riallera,
    clara sement de llecor,
    corre l’aigua cavallera.

  4. La documentació de Google Llibres (consulta: 11.12.2009) dóna com a resultat una referència catalana (a més del diccionari de Coromines) per a aigua cavallera (cap per a caballera) en «Un sistema de drenatge a la marjal d’Algemesí: l’alcaduf» de Vicent Castell, article publicat en L’espai de l’aigua (2000) d’Antoni Furió i Aureliano Lairón (editors). En canvi, en castellà hi ha nou referències, que tampoc en són moltes. No en localitze cap referida a l’aigua en el Corde.