L’Atles lingüístic del domini català (veg. ; ) localitza un munt de versions de l’ésser imaginari amb què s’atemorix els xiquets:

382
El papu
(aldc, iii, 581. El papu)

L’‘ésser fantàstic per a fer por a les criatures’ coneix una gran varietat de noms pel fet de formar part del món infantil. Només hem cartografiat els mots que tenen un nombre important d’ocurrències; de tots ells oferim una classificació motivacional relacionada amb:

1) ‘ésser fantàstic o considerat lleig, dolent’: bubota 80 (babota 77, mumerota 185); fantasma [f.] 16, 22, 39, 48, 49, 86, 99, 159, 185, [m.] 34, 87, 164, sense gènere 171, enfantasma [f.] 43, fastasma [f.] 172, faltasma [f.] 167, fantarma [m. i f.] 118; bruixa 1, 75, 82, 101, 151, 157, 160, 163, bruixot 96; duendo ‘follet’ 142, 144, 184 (← cast.); dimoni (var. dimoni forquilla 12); orco 85 it. < ‘infern, dimoni’); iai 83, 84 (var. iai marrarvco 84); marfanta 141 ‘persona disfressada; dona dolenta’; pobre 6; barbut 167, 183, homede la barba 56; home de les fandilles 31 (dissimilació de faldilles); home del greix 90, greixero 163 (de greix); sagineros 141 (de sagí); home (o tio) del sac, on s’hi emporta les criatures (var. ficar al sac 105); home del sarró 119.

2) ‘animal, sovint agressiu’, precedit de l’article: bou 56, 83, drac 31, 64, llop 2, 3, 6, 7, 10, 13, 16, 25, 27, 52, 58, 119, 122, 151, 162 (o lobo 158 ← cast.), cabra montera 176, gat negre 173, gata maula 173, guilla 8, 16, rata 38, 114, lleó 151, gos 147 (cf. al. Wauwau ‘lladruc del gos’ i ‘papu’, canot 74, serp 38, serpota 74, guisarapa 23 (← gusarapa ‘animaló bosquetà, feréstec’), marraco (var. samarraco 125, marreco 111) < ‘animal monstruós de la processó de Corpus de Lleida’, papu (var. papus [pl.] 103, 104, amb -u fmal en parlars occidentals, papot 102, papo 100, 109, papa 12, 19, 27, 33, 92, 96, papau 43), der. del llat. pappare ‘menjar’ encreuat amb un mot de creació expressiva infantil (‘cuca’, ‘bestiola que fa mal’); probonaro 85 ‘licantrop’.

3) ‘ofici poc considerat socialment o de carácter repressiu’: drapaire 62, pellerotaire 2 (← ‘pellaire’, parracaire 37, ramaniot 2 (← a partir del fr. ramoneur ‘escura-xemeneies’); agutzil 31, 177 (← ár.), sereno 69, 129, 145, 148, 150, 151, 152, 177, guàrdia civil 16, 25, 54, 155, 165, guàrdies 22, civils 19, 31, 53, 150, gendarmes 4, 10, 14, municipal 80, 81, 183, de la poli 52, policero 155.

4) ‘ètnia’: moro (der. moraco 73, 78, 79, potser morraco 76, 77, 81, 82; perifràstic moro Mussa 167, 178), marroquí 148; jueu 90, 121, judios 155; gitano (var. gitano en el sac 66).

5) ‘personatge’: Jepo 95, Pere (o Toni 159) Botero 48, 49, 60, 167, en Patutes 32, Fidel 64, na Maria Enganxa 75 (var. na Maria Ganxo 77), Butoni 125, 132, 160, 161, 163, 170 (< bu Toni), Meta 103, Malaventura 150, 176, la Mare Guilleuma 55, Pellarenques 152.

6) ‘por’: (home de la) por 18, 20, 22, 23, 26, 30, 31, 39, 42, 49, 86, 112, 120, 179; pou ‘por’ 16 (← oc.) 138.

7) ‘onomatopeia’: babu 70, bubo 126, 127, 186, 187 (var. bobo 167), boboi 85 sard); boti 135, 143, 145, 153 (var. moti 154), boto 129, mamu 181, momo 182 (var. mumo 190), caco 134, 139, caconi 137, 142, coco 127, 156, 188, coconi 130, 131, 136, 146.

8) ‘part del cos’: barbeta roja 118, mà peluda 78; mostatxo 162; carassot 110, de carassa més el suf. pejoratiu -ot.

Altres mots: papa-rossolla 180 (← cast. paparrosolla, der. de papar i resollar ‘roncar, rugir’); babarroto 85; paterave 85; panto 140, moroti 169, 175, maroti 169. Són mots normatius papu, des del dg1, 1932, i butoni, des del diec1, 1995.