tabàquic -ca

  1. Segons comenta algú en la llista Zèfir (24.07.2002), el Termcat considerava que este adjectiu (que deriva de tabaquisme) s’acceptava sempre que apareguera en textos científics (medicina). El Cercaterm (consulta: 29.11.2017) recull els termes hàbit tabàquic i l’melanodòncia tabàquica, així que està acceptant l’adjectiu amb l’ús.
  2. Els diccionaris habituals encara no l’arrepleguen, sí que apareix en el Diccionari descriptiu de la llengua catalana de l’IEC (consulta: 29.11.2017):
    tabàquic adj. (tabàquica tabàquics tabàquiques)
    1. [N1 (és) ADJno grad] (N1[malaltia, afecció]) [Malaltia, afecció]1 causada pels efectes nocius del tabac. […] tothòm s’ ha de morir igual, contestèu que són molts los qui ‘s créuen sans y s’han de purgar sovint o tenen un réuma o una afecció de còr o una bronquitis tabáquica o se’ls van destruint lentament les artèries […]. [Falp (1908): 61, p. 7].

trenc

D’acord amb una resposta (15.11.2017) de les oficines lexicogràfiques de la Secció Filològica de l’iec, la paraula trenc rebrà una nova accepció en la futura revisió del diec, seguint l’ús que l’institut ja havia introduït en l’ortografia del 2016: «Són diacrítics: el trenc ( ̧), que modifica la lletra c…». No han enviat en la resposta el text d’eixa accepció.

Per tant, per a designar eixe signe diacrític que convertix la lletra ce (c C) en ce trencada (ç Ç), no utilitzaran la paraula cedilla del castellà (paraula que ha passat al francés amb la forma cédille).

tant de culpa

Terme jurídic que no apareix en els diccionaris habituals. La terminologia jurídica del Termcat sí que el recull (consulta: 13.10.2017), però no el definix. En podem trobar una definició en la Gran Enciclopèdia Catalana (consulta: 13.10.2017):

tant de culpa m. dret
Testimoni extret d’un procés judicial quan se’n segueix responsabilitat contra un testimoni per les seves declaracions, per tal d’instruir el sumari i deduir el caràcter delictiu.

En castellà sí que apareix en el drae (consulta: 13.10.2017):

tanto de culpa
1. loc. sust. m. Der. Testimonio que se libra de una parte de un pleito o expediente, cuando resultan pruebas o indicios de responsabilidad criminal, para que acerca de ella se instruya proceso.

 

toponímia i onomàstica

  1. Estats i gentilicis internacionals en català:
    • Llista basada en la fitxa corresponent del web de la Generalitat de Catalunya (2014)
    • Criteri de l’iec (20.11.2010; consulta: 28.04.2017) sobre l’ús de l’article davant dels noms dels països del món. En resum, n’hi han 7 que han de dur sempre l’article (les Bahames, les Comores, el Iemen, l’Iraq, el Marroc, El Salvador, el Sudan); i 50 que tenen un ús de l’article fluctuant.
  2. Topònims i gentilicis d’Europa:
    Fitxa 6588/3 de l’Optimot
  3. Noms de països en francès (consulta: 12.07.2002).
  4. Estats, gentilicis, monedes, etc., en espanyol (segons els traductors del Parlament Europeu):
  5. Actualment (10.08.2000-Maite CCEC) els acabaments -ero dels topònims es mantenen. Abans es normalitzaven en -er: Llonganissero (Alcoi) i no Llonganisser.
  6. Índexs de publicacions toponímiques (1986-2004).
  7. Article sobre transcripcions al català (consulta: 15.07.2002).
  8. Canvis de nom a l’Índia (El País, 29.08.1999): Bombay > Mumbai (1995); Madrás > Chenai. Calcuta > Kolkata. Aquestes formes són les transcripcions castellanes dels noms; el canvi s’ha produït a l’Índia, però no sembla que haja tingut massa repercusió a l’estranger.

Antroponímia

  1. Relació d’hipocorístics de les Balears (2005)
  2. Incorporacions al registre civil (Llei 40/1999): acceptació de Toni, Pepa, Paco, Àlex, Josefina, Lola. L’acceptació dels noms anteriors (hipocorístics) adquirix més força amb la Llei estatal 3/2007, que modifica el segon paràgraf de l’article 54.

Toponímia dels països de llengua catalana

  1. Mapa de les comarques.
  2. Catalunya del Nord: municipis (i gentilicis).
  3. País Valencià: denominació oficial dels municipis.
  4. Illes Balears:
    • Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears de Gabriel Bibiloni (dir.), Hermínia Planisi, Carolina Rigo, Margalida Rosselló, Isabel Serra.
    • Recull de toponímia menorquina (Servei d’Assessorament Lingüístic del Consell Insular de Menorca)
    • Denominació oficial de Maó (BOE 213, 06.09.2006 dc.):

      15573 RESOLUCIÓN de 21 de julio de 2006, del Consell Insular de Menorca, de cambio de nombre del municipio de Mahón por el de Maó.

      Se hace público que el Consell exucutio [sic] del Consell Insular de Menorca por acuerdo adoptado en fecha 27 de febrero de 2006 (publicado en el Boletín Oficial de las Islas Baleares número 46, de fecha 1 de abril de 2006), acordó aprobar el cambio de denominación oficial de la ciudad y del municipio que pasará a ser Maó, dado que es el nombre catalán, lengua propia de las Illes Balears.

      Lo que se hace público de conformidad con lo establecido en la disposición adicional del Real Decreto 382/1986, de 10 de febrero, una vez comunicada por la Dirección General de Cooperación Local la Resolución de 25 de abril de 2006 de modificación de la inscripción correspondiente en el Registro de las Entidades Locales.

      Maó, 21 de julio de 2006.–La Presidenta del Consell Insular de Menorca,

      Joana Maria Barceló Martí.

    • Decret 36/2011, de 15 d’abril, pel qual es crea la Comissió de Toponímia de les Illes Balears (boib, núm. 64, 28.04.2011) [pdf]

taratge

El dia 12.06.2017 vam enviar la consulta següent al Cercaterm:

En el camp de l’electricitat i de l’enginyeria hi ha una operació de «taratge» que recolliu, però que no heu definit. Vos agrairia que m’indicàreu quina és la definició d’eixa operació.

La resposta del Termcat (27.06.2017) va arribar uns dies més tard:

Segons els especialistes consultats, la forma taratge s’utilitza en l’àmbit de l’energia elèctrica com a sinònim de ajust o calibratge: ‘Ajust del funcionament d’un aparell, d’una màquina, d’un mecanisme, d’un sistema de protecció etc.’

topetia

El dnv (consulta: 25.05.2017) recull esta paraula (que ja apareixia en el dval):

1. f. Antipatia. Els dos germans sempre s’han tingut topetia.
2. f. Rivalitat o competició entre dos persones. Eixos dos artistes sempre han anat de topetia.

També apareixia en el dcvb:

topetia f. (vulgarisme) || 1. Antipatia, tírria (val.); cast. ojeriza, antipatía. «Quina topetia es tenen eixos germans!» || 2. Desavinença, discussió aspra (Empordà, Lluçanès, Plana de Vic); cast. desavenencia, cuestión, dimes y diretes. Aquesta dèria… el portà a més d’una topatia amb els patrons del Masnou, Ruyra Pinya, ii, 8. || 3. Porfídia, entestament (val.); cast. porfía. «Açò ho fas per topetia».
Fon.: tupətíə (or.); topetía (val.).
Etim.: de antipatia, deformat vulgarment per influència de topar.

A més, el dcvb recull la variant tipitia:

tipitia f., vulgarisme, per antipatia (Tortosa, Cast.). Les rivalitats gremials mantenien encesa… la llàntia de les “tipities” entre mariners i pescadors, Moreira Folkl. 412.

Quant a esta segona forma, reig2 diu que el sentiment de tipitia empeny els individus «a realitzar certs actes per tal de molestar els rivals i/o demostrar-los la seua superioritat». En este sentit, reig2 no recull la sinonímia amb topetia, però aporta un possible sinònim, picapunt, tot i que per al dcvb és un sentiment i per a dgfpastor, gdlcgd62 no és un sentiment sinó un motiu; segons el gdlc (s. v. picapunt; consulta: 25.05.2017):

m Motiu de renyina, d’entossudiment, en què juga primordialment l’amor propi. Han renyit per un picapunt.

El pdl-iec (consulta: 2006) recollia dos casos de tipitia:

[…] i éstos nada menos que se remonten a les primeres quimeres o tipitíes que se prengueren sogres i gèndres per un lléva m allá una palla… […] (Pensat y Fet, $$19, València, 1925)
[…] Paco el tracta pichor que a tots els demés trevalladors. No sap per qué pero li té tipitia. […] (¿Quin’ hora es… Peret?…, Eduard Buil Navarro, 1931)

El diputat Botella i Vicent (Grup Esquerra Unida-Els Verds-Esquerra Valenciana: Entesa) usa esta paraula (diu «tipities») en una sessió del ple de les Corts valencianes (17 de maig del 2006):

i veig el comportament, moltes vegades les tipities que es tenen entre ells. Que això és una cosa normal.

trips del te

L’insecte Scirtothrips dorsalis rep diverses denominacions, entre les quals n’hi ha una que sembla més estesa: trips del te.

Quant al terme trips, encara no apareix en els diccionaris, però el Cercaterm (consulta: 20.01.2021) l’ha admés com a nom comú amb eixa forma. Posteriorment, els demanem més informació sobre una denominació comuna per a este insecte i el Cercaterm (03.03.2025) proposa precisament trips del te:

Com que es tracta d’una espècie invasora emergent, originària del sud-est asiàtic segons estudis moleculars, no es documenta un nom popular en català. Si us cal una denominació catalana, us proposem el nom trips del te, a partir de la denominació trips (documentada en el DIEC2 i en una obra de referència per a espècies properes de la mateixa família), juntament amb el complement “del te”, que és el que es documenta més. La forma proposada és anàloga a la majoritària en noms catalans de plagues, en què el complement es refereix a l’espècie més comunament o primerament infestada per la plaga.


En anglés (Wikipedia: 24.05.2017), chilli thrips, yellow tea thrips.

En castellà, trips del té.

taula periòdica

L’apunt terminològic del butlletí (número 62; consulta: 04.03,2017) del Termcat informa de l’aprovació de la denominació dels últims elements de la taula periòdica:

Noms nous per a nous elements: nihoni, moscovi, tennessi i oganessó

Els símbols d’eixos elements són: Nh (nihoni), Mc (moscovi), Ts (tennessi) i Og (oganessó).

L’IEC també oferix una versió de la taula (consulta: 04.03.2017).

taharruix jamai

Transcripció al català del terme àrab تحرش جماعي‎ (que significa ‘assetjament coŀlectiu’). Esta classe d’assetjament ha adquirit actualitat en diverses notícies de mitjans d’informació europeus, a partir de la transcripció que féu servir la policia alemanya —qualificada d’incorrecta en la Wikipedia, tot i que deu estar relacionada amb la pronúncia egípcia— *taharrush gamea per a referir-se als casos detectats en este país.
No trobe el terme en el meu diccionari, però localitze els signes diacrítics en una pàgina d’un llibre a través de Google Llibres (consulta: 09.02.2016).