{"id":965,"date":"2018-03-14T20:30:41","date_gmt":"2018-03-14T19:30:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=965"},"modified":"2018-04-16T18:41:17","modified_gmt":"2018-04-16T17:41:17","slug":"plural","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/plural\/","title":{"rendered":"plural"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. (Punt elaborat inicialment a partir de la gram\u00e0tica provisional de l’iec<\/span>, novembre del 2003; reelaborat seguint la nova giec,<\/em><\/span> abril del 2017.) Els noms i adjectius aguts masculins acabats en -s, <\/em>-\u00e7<\/i>, -x <\/i>[ks], -ix<\/i> i -tx<\/i> solen formar el plural corresponent amb la terminaci\u00f3 -os<\/i>: per exemple, pisos, grisos, cabassos, <\/em>comer\u00e7os<\/i>, enlla\u00e7os<\/i>, llu\u00e7os<\/i>, refor\u00e7os<\/i>, annexos<\/i>, fixos<\/i>, ortodoxos<\/i>, reflexos<\/i>, calaixos<\/i>, feixos<\/i>, gruixos<\/i>, peixos<\/i>, cartutxos<\/i>, despatxos<\/i>, esquitxos<\/i>, sandvitxos<\/i>,* faxos.*<\/em>
    \n
    \n\t
    \r\n\t\t* Anteriorment, la Generalitat Valenciana indicava que era \u00abfaxs\u00bb, per\u00f2 la gnv<\/em><\/span> de l’avl <\/span>diu que \u00e9s \u00abfaxos\u00bb. daux<\/em><\/span> considera que cal acceptar-los els dos, en registres diferents: \u00abfaxs\u00bb (formal)\/\u00abfaxos\u00bb (col\u00b7loquial). D’altra banda, la\u00a0gnv<\/em><\/span> diu que s\u00e0ndwitx<\/em> i c\u00e0rritx<\/em> fan s\u00e0ndwitxs<\/em> i c\u00e0rritxs <\/em>(el dnv<\/em><\/span> indicava durant un temps s\u00e0ndwitxos<\/em> i c\u00e0rritxos,<\/em> per\u00f2 ja ho han esmenat [consulta: 14.04.2018<\/a>]).<\/em>\t<\/div>\r\n\t\n

    Hi ha, per\u00f2, paraules que s\u00f3n invariables i paraules que fan el plural amb -s.<\/em> Per exemple:
    \na<\/em>) Noms plans<\/strong> o esdr\u00faixols<\/strong>, independentment que siguen masculins o femenins:<\/p>\n\n\n\n\n\n
    Terminaci\u00f3<\/i><\/th>\nExemple<\/i>s<\/th>\n<\/tr>\n
    invariables gr\u00e0ficament<\/b><\/td>\nalferes, atles, b\u00edceps, bilis, caos, c\u00e0ries, croquis, cutis, dimecres, llapis, mecenes, necr\u00f2polis, p\u00e0ncrees, piscolabis, s\u00edfilis, i tots els acabats en<\/b> -us<\/i> (estatus, focus, globus, venus…)<\/td>\n<\/tr>\n
    -x<\/i> ([ks]) : + s<\/b><\/td>\nal\u00b7loc\u00f2rtexs, anti\u00e0pexs,\u00a0anticl\u00edmaxs, antih\u00e8lixs, \u00e0ntrexs, ap\u00e8ndixs, \u00e0pexs, arque\u00f2pterixs, art\u00edfexs, ar\u00faspexs, b\u00e8mbexs, b\u00e8ndixs, b\u00f2mbixs, b\u00f2strixs, c\u00e0rexs, c\u00e0udexs, c\u00e8rvixs, c\u00f2ccixs, c\u00f2dexs, c\u00f2rtexs, del\u00f2nixs, d\u00edplexs, d\u00faplexs, esc\u00f2lexs, eson\u00e0rtexs, esp\u00e0dixs, esp\u00e0ndexs, f\u00e8nixs, f\u00f2rnixs, glicoc\u00e0lixs, har\u00faspexs, h\u00e8lixs, hemos\u00e0lpinxs, heterod\u00faplexs, \u00edndexs,\u00a0 l\u00e0rixs, l\u00e0stexs, l\u00e0texs, lep\u00f2trixs, lept\u00f2trixs, l\u00farexs, m\u00farexs, n\u00e0rtexs, \u00f2bexs, \u00f2nixs, or\u00edfexs, \u00f2rixs, p\u00e8rspexs, petros\u00edlexs, p\u00f2dexs, pont\u00edfexs, qu\u00e0druplexs, r\u00e0mexs, sard\u00f2nixs, semid\u00faplexs, s\u00edlexs, s\u00edmplexs, s\u00edrexs, sub\u00edndexs, super\u00edndexs,\u00a0 t\u00e9lexs, v\u00e8rnixs, v\u00e8rtexs, v\u00f2rtexs…<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    b<\/i>) Dins dels noms aguts<\/b>:<\/p>\n\n\n\n\n\n
    G\u00e8nere<\/i><\/th>\nTerminaci\u00f3<\/i><\/th>\nExemple<\/i>s<\/th>\n<\/tr>\n
    mascul\u00ed<\/td>\ninvariables gr\u00e0ficament<\/b><\/td>\nanan\u00e0s, blocaus, bordeus, cros (i els compostos<\/b> ciclocr\u00f2s i motocr\u00f2s), dijous, dilluns, dimarts, edelweiss, ens, fons (i compostos com ara<\/b> aiguafons, rerefons, tirafons), gauss, guardapols, pus, rais, repols, reps, temps (i compostos com ara<\/b> contratemps, entretemps, migtemps, passatemps)…<\/td>\n<\/tr>\n
    -x<\/i> ([ks])\/ -tx ([t\u0283<\/span>]): + s<\/b><\/td>\nabrasaxs, addaxs, alpaxs, amfioxs, boxs, duxs, googolplex, goretexs,\u00a0guaflexs, linxs, luxs,\u00a0matxs (‘competicions esportives’),\u00a0micalexs, nifurtimoxs, paral\u00b7lexs, texs…<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n\n
    femen\u00ed<\/td>\ninvariables gr\u00e0ficament<\/b><\/td>\nplebs, pols, tos, urbs<\/td>\n<\/tr>\n
    -\u00e7<\/i> : + s<\/b><\/td>\ncal\u00e7s, fa\u00e7s, fal\u00e7s, sobrefa\u00e7s<\/td>\n<\/tr>\n
    -x<\/i> ([ks]) : + s<\/b><\/td>\nesfinxs, floxs, larinxs<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    c<\/i>) S\u00f3n invariables els noms compostos el segon constituent morfol\u00f2gic dels quals ja \u00e9s plural: arrapacrestes, busca-raons, caracollons, centcames, centpeus, cerca-raons, comptagotes, compta-revolucions, eixugaparabrises, emprenyavelles, esclafallidons, esgarrapacristos, esgarriacries, guardamobles, llepafaldons, llepafils, llepatacons, llevataps, mataaranyes, matafaves, mata-racons, milfulles, obrellaunes, paracaigudes, paraig\u00fces, parallamps, pelacanyes, penja-robes, picatalons, portaavions, portacarbons, portagraneretes, portamonedes, rentaplats, repicatalons, salvavides, somiatruites, tocacollons, torracollons, trencaclosques, trencacaps, trencaolles, trencapinyons…<\/em><\/li>\n

  2. <\/a>El plural dels composts sintagm\u00e0tics nominals:
    \nHe pegat una mirada en la gcc<\/em><\/span> (setembre 2007) i he trobat dos llocs on es parla d’estos composts: S5.4.3.1 (N\u00faria Mart\u00ed i Girbau) i M7.3.4.1 (Llu\u00efsa Gr\u00e0cia).
    \nEn els dos casos es comenta la q\u00fcesti\u00f3 del plural i es comenta que hi ha les dos possibilitats, amb tend\u00e8ncia a la flexi\u00f3 en els dos noms. Amb tot, hi ha algunes excepcions marcades pel diec<\/span> (i el gdlc<\/em><\/span>):<\/p>\n

    clau<\/strong>
    \n4<\/strong> f.<\/em> [usat sovint adjectivalment en forma invariable] Essencial, indispensable. Paraules clau. Ind\u00fastria clau. <\/span><\/p>\n

    est\u00e0ndard<\/strong>
    \n3<\/strong> adj.<\/em> [inv.] Que s\u2019ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa est\u00e0ndard. Un diari en format est\u00e0ndard.<\/span>
    \n5<\/strong> adj.<\/em> [inv.] Que t\u00e9 unes caracter\u00edstiques mitjanes que serveixen de refer\u00e8ncia. Producte est\u00e0ndard.<\/span>
    \n6<\/strong> adj.<\/em> [inv.] Mancat d\u2019originalitat. Una bellesa est\u00e0ndard.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

    El gdlc<\/em><\/span> recull \u00abpunta\u00bb:<\/p>\n

    punta<\/strong>
    \n5 <\/strong>adj<\/em> inv<\/em> 1<\/em> De m\u00e0xima activitat, intensitat, modernitat, m\u00e0xim rendiment, etc. Les hores punta del metro, del tr\u00e0nsit. Tecnologia punta.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

    I tamb\u00e9 en el gdlc<\/em><\/span> \u00abmodel\u00bb (sense indicar que siga invariable):<\/p>\n

    model<\/strong>
    \n2<\/strong> [usat sovint adjectivalment] Persona o cosa digna d’\u00e9sser imitada per la seva perfecci\u00f3 o que posseeix en grau eminent qualitats que en fan el representant d’una categoria determinada. \u00c9s un model de cavallerositat. Un pare model.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

    En el cas de \u00abmembre\u00bb, el diec<\/em><\/span> d\u00f3na un exemple clar:<\/p>\n

    membre<\/strong>
    \n4<\/strong> 1 m.<\/em> Part o constituent d\u2019un tot o d\u2019una cosa organitzada, unitat dins una s\u00e8rie. Els membres d\u2019una proposici\u00f3, d\u2019un per\u00edode. Els membres o proposicions d\u2019un sil\u00b7logisme. Els pilars, motllures i altres membres d\u2019una construcci\u00f3. Els estats membres de la Uni\u00f3 Europea.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

    La gram\u00e0tica de l’avl<\/span> tracta la q\u00fcesti\u00f3 en diversos llocs. Per exemple, en el punt 11.7, sobre la flexi\u00f3 de nombre en els composts:<\/p>\n

    b<\/em>) Si els dos constituents d\u2019una paraula composta s\u2019escriuen separats i els dos s\u00f3n substantius, nom\u00e9s adopta la marca de plural el primer dels substantius i el segon queda invariable:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Composts separats<\/th>\n<\/tr>\n
    singular<\/td>\nplural<\/td>\n<\/tr>\n
    cami\u00f3 cisterna<\/em><\/td>\ncamion<\/em>s <\/em>cisterna<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
    decret llei<\/em><\/td>\ndecret<\/em>s <\/em>llei<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
    hora punta<\/em><\/td>\nhore<\/em>s <\/em>punta<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
    vag\u00f3 restaurant<\/em><\/td>\nvagon<\/em>s <\/em>restaurant<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/blockquote>\n

    A pesar d’eixa afirmaci\u00f3 restrictiva, m\u00e9s avant la gram\u00e0tica de l’avl<\/span> obri el camp quan en torna a parlar tractant la concordan\u00e7a de l’adjectiu (12.3):<\/p>\n

    a<\/em>) Els noms que s\u2019habiliten com a adjectius mantenen el g\u00e8nere originari i, en general, no presenten variaci\u00f3 de nombre:<\/p>\n

    les bruses taronja
    \nles ciutats dormitori
    \nles hores punta<\/em><\/div>\n

    Tot i amb aix\u00f2, en la mesura que es convertixen en verdaders adjectius admeten tamb\u00e9 la concordan\u00e7a de nombre:<\/p>\n

    les paraules clau<\/em> o b\u00e9 les paraules claus<\/em>
    \nles formes est\u00e0ndard<\/em> o b\u00e9 les formes est\u00e0ndards<\/em>
    \nels vestits rosa<\/em> o b\u00e9 els vestits roses<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n

    I la gnv<\/span><\/em> torna a tocar la q\u00fcesti\u00f3 quan d\u00f3na la indicaci\u00f3 seg\u00fcent (38.3.1.b<\/em>):<\/p>\n

    b<\/em>) Els composts amb l’estructura [N N] poden ser coordinants o subordinants. En el primer cas, entre els dos constituents s’establix una relaci\u00f3 additiva, i la flexi\u00f3 recau en els dos constituents: magistrat jutge \/ magistrada jutgessa, magistrats jutges \/ magistrades jutgesses<\/em>. En el segon cas, el segon constituent es comporta com a modificador del primer, que \u00e9s el que admet la flexi\u00f3: el compost hora punta,<\/em> per exemple, presenta la forma plural hores punta<\/em> i fa refer\u00e8ncia a una hora de m\u00e0xima intensitat de tr\u00e0nsit, de consum el\u00e8ctric, etc.<\/p><\/blockquote>\n

    \u00c9s a dir, l’avl<\/span>, a pesar de la indicaci\u00f3 inicial, d\u00f3na com a bones les dos possibilitats sense excloure’n cap. El gd62<\/span> nom\u00e9s considera invariable est\u00e0ndard<\/em> i no diu res en la resta de casos.<\/p>\n

    Trobe que la tend\u00e8ncia \u00e9s clara \u2014d’acord amb el que \u00e9s habitual en la llengua general\u2014 cap a la concordan\u00e7a en els dos noms. Per tant, haur\u00edem de pensar que \u00e9s, en molts casos, una q\u00fcesti\u00f3 estil\u00edstica (tal com es dedu\u00efx del que diu el dpnh<\/span><\/em> per a l’espanyol) que s’inclina cap a la flexi\u00f3 en els dos elements en la majoria dels casos.<\/p>\n

    En tot cas, faig una cercar r\u00e0pida en Google (consulta: 12.01.2011) i trobe els resultats seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
    Termes sing.\/ pl.<\/th>\nno concorden<\/th>\nconcorden<\/th>\n<\/tr>\n
    estats clau \/ s:<\/td>\n1.310<\/td>\n658<\/td>\n<\/tr>\n
    jugadors blaugrana \/ es:<\/td>\n14.400<\/td>\n4.420<\/td>\n<\/tr>\n
    ind\u00fastries clau \/ s:<\/td>\n1.310<\/td>\n249<\/td>\n<\/tr>\n
    membres clau \/ s:<\/td>\n999<\/td>\n120<\/td>\n<\/tr>\n
    mots clau \/ s:<\/td>\n75.200<\/td>\n13.700<\/td>\n<\/tr>\n
    paraules clau \/ s:<\/td>\n5.820.000<\/td>\n505.000<\/td>\n<\/tr>\n
    propietats clau \/ s:<\/td>\n350<\/td>\n12<\/td>\n<\/tr>\n
    q\u00fcestions clau \/ s:<\/td>\n15.600<\/td>\n5.200<\/td>\n<\/tr>\n
    temes clau \/ s:<\/td>\n89.500<\/td>\n10.800<\/td>\n<\/tr>\n
    termes clau \/ s:<\/td>\n5.200<\/td>\n332<\/td>\n<\/tr>\n
    <\/td>\n<\/tr>\n
    jugadors clau \/ s:<\/td>\n5.320<\/td>\n7.600<\/td>\n<\/tr>\n
    <\/td>\n<\/tr>\n
    camions cisterna \/ es:<\/td>\n16.400<\/td>\n1.510<\/td>\n<\/tr>\n
    hores punta \/ es:<\/td>\n81.800<\/td>\n8.050<\/td>\n<\/tr>\n
    nacions estat \/ s:<\/td>\n2.140<\/td>\n1.790<\/td>\n<\/tr>\n
    pares model \/ s:<\/td>\n264<\/td>\n109<\/td>\n<\/tr>\n
    proves est\u00e0ndard \/ s:<\/td>\n574<\/td>\n158<\/td>\n<\/tr>\n
    vaixells escola \/ s:<\/td>\n1.140<\/td>\n42<\/td>\n<\/tr>\n
    <\/td>\n<\/tr>\n
    estats membre \/ s:<\/td>\n45.400<\/td>\n439.000<\/td>\n<\/tr>\n
    fitxes est\u00e0ndard \/s:<\/td>\n33<\/td>\n55<\/td>\n<\/tr>\n
    magistrats jutge \/ s:<\/td>\n3<\/td>\n3.670<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/li>\n
  3. En castell\u00e0, per al cas de les construccions quantificadors singulars amb substantius en plural, la\u00a0rae<\/span> (consulta: 14.03.208<\/a>) fa l’exposici\u00f3 seg\u00fcent:
    \n

    4.8. Sujeto de cuantificador<\/em> + de + sustantivo en plural.<\/em><\/strong> Los sustantivos cuantificadores son aquellos que, siendo singulares, designan una pluralidad de seres de cualquier clase; la clase se especifica mediante un complemento con de<\/em> cuyo n\u00facleo es, normalmente, un sustantivo en plural: la mitad de los animales, la mayor\u00eda de los profesores, una minor\u00eda de los presentes, el resto de los libros, el diez por ciento de los votantes, un grupo de alumnos, un mont\u00f3n de cosas, infinidad de amigos, multitud de problemas,<\/em> etc. La mayor parte de estos cuantificadores admiten la concordancia con el verbo tanto en singular como en plural, dependiendo de si se juzga como n\u00facleo del sujeto el cuantificador singular o el sustantivo en plural que especifica su referencia, siendo mayoritaria, en general, la concordancia en plural: \u00abHacia 1940 la mayor\u00eda de estos poetas HAB\u00cdA ESCRITO lo mejor de su obra\u00bb<\/em> (Paz Sombras<\/em> [M\u00e9x. 1983]); \u00abLa mayor\u00eda de los visitantes HAB\u00cdAN SALIDO\u00bb<\/em> (Mar\u00edas Coraz\u00f3n<\/em> [Esp. 1992]); \u00abUna veintena de personas OCUPABA la sala\u00bb<\/em> (Chavarr\u00eda Rojo<\/em> [Ur. 2002]); \u00abUna veintena de curiosos OBSERVABAN de lejos a un piquete\u00bb<\/em> (PzReverte Maestro<\/em> [Esp. 1988]); sin embargo, cuando el verbo lleva un atributo o un complemento predicativo, solo es normal la concordancia en plural: \u00abLa mayor\u00eda de estos asesinos SON muy inteligentes\u00bb<\/em> (Mendoza Satan\u00e1s<\/em> [Col. 2002]); \u00abLa inmensa mayor\u00eda de las casas PERMANEC\u00cdAN vac\u00edas\u00bb<\/em> (Savater Caronte<\/em> [Esp. 1981]). Los sustantivos cuantificadores que se usan sin determinante (infinidad, cantidad, multitud)<\/em> establecen la concordancia obligatoriamente en plural, pues, en realidad, forman con la preposici\u00f3n de<\/em> una locuci\u00f3n que determina al sustantivo plural, que es el verdadero n\u00facleo del sujeto: \u00abInfinidad de cat\u00f3licos DESATENDIERON semejante orden pontificia\u00bb<\/em> (Vidal Ocultismo<\/em> [Esp. 1995]); \u00abCantidad de organizaciones se DEDICAN a<\/em> […] ayudar a personas que han sido v\u00edctimas de abuso sexual\u00bb<\/em> (NHerald<\/em> [EE. UU.] 21.10.97).<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    (Punt elaborat inicialment a partir de la gram\u00e0tica provisional de l’iec, novembre del 2003; reelaborat seguint la nova giec, abril del 2017.) Els noms i adjectius aguts masculins acabats en -s, -\u00e7, -x [ks], -ix i -tx solen formar el plural corresponent amb la terminaci\u00f3 -os: per exemple, pisos, grisos, cabassos, comer\u00e7os, enlla\u00e7os, llu\u00e7os, refor\u00e7os, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[50],"tags":[32,109,86,108,12,110,53],"class_list":["post-965","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-p","tag-avl","tag-gcc","tag-giec","tag-morfologia","tag-normativa","tag-rae","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/965","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=965"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/965\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1754,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/965\/revisions\/1754"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=965"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=965"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=965"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}