{"id":7865,"date":"2026-06-30T20:30:23","date_gmt":"2026-06-30T18:30:23","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=7865"},"modified":"2026-06-30T11:48:04","modified_gmt":"2026-06-30T09:48:04","slug":"normes-de-castello-de-1932","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/normes-de-castello-de-1932\/","title":{"rendered":"Normes de Castell\u00f3 de 1932"},"content":{"rendered":"<figure id=\"attachment_7988\" aria-describedby=\"caption-attachment-7988\" style=\"width: 235px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/N32.png\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-7988 size-medium\" src=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/N32-235x300.png\" alt=\"\" width=\"235\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/N32-235x300.png 235w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2026\/06\/N32.png 438w\" sizes=\"auto, (max-width: 235px) 100vw, 235px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-7988\" class=\"wp-caption-text\"><span style=\"font-size: 10pt;\">Fragment del text mecanografiat de la introducci\u00f3 a les <em>Bases per a la unificaci\u00f3 de l&#8217;ortografia valenciana<\/em> (1932).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<p>El document que sol denominar-se Normes de Castell\u00f3 o Normes del 1932 duia com a t\u00edtol \u00abBases per a la unificaci\u00f3 de l&#8217;ortografia valenciana\u00bb<em>,<\/em> t\u00edtol provisional escrit per Llu\u00eds Revest i Corzo a l&#8217;inici dels fulls mecanografiats <a title=\"Original de les normes\" href=\"https:\/\/ujiapps.uji.es\/ade\/rest\/storage\/LH6J0CMPGN0WL56GIJUJUYJKL1XZCOBR\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener\"><i class=\"fas fa-file-pdf\" style=\"solid\"><\/i><\/a> que va enviar a Joaquim Reig Rodr\u00edguez, despr\u00e9s de bandejar altres noms possibles (<em>regles <\/em>o <em>normes<\/em>). Posteriorment, les denominacions alternatives han consolidat la tend\u00e8ncia a oblidar el terme <em>bases<\/em>, nom inspirat pel context de l&#8217;\u00e8poca i per la intenci\u00f3 d&#8217;arribar a un consens general en un \u00e0mbit poc procliu a normatives.<\/p>\n<h2>Introducci\u00f3 de les \u00abbases\u00bb<\/h2>\n<p>La introducci\u00f3 mecanografiada, que contenia algunes errades de picatge, va ser publicada (amb alguna esmena, per\u00f2 tamb\u00e9 amb algun error) en <em>El Cam\u00ed,\u00a0<\/em>11.03.1933. <a title=\"El Cam\u00ed, 11.03.1933\" href=\"https:\/\/bivaldi.gva.es\/es\/consulta\/registro.do?id=10000021247\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" style=\"solid\"><\/i><\/a><\/p>\n<p>En el text podem localitzar l&#8217;\u00fas de diversos trets estil\u00edstics que no s&#8217;ajusten a la descripci\u00f3 que sol fer-se de les prescripcions normatives d&#8217;aquell moment:<\/p>\n<ul>\n<li>Demostratius:\u00a0<em>este, esta &#8211; eixe, eixa<\/em><\/li>\n<li>Quantificador: <em>atre, atra<\/em><\/li>\n<li>Increment incoatiu palatal: <em>afeblixca, creixcut<\/em><\/li>\n<li>Sufix verbal: <em>-isar<\/em><\/li>\n<\/ul>\n<p>El text de les \u00abbases\u00bb <a title=\"Vocabulari ortogr\u00e0fic\" href=\"https:\/\/repositori.uji.es\/items\/9747a063-3b65-4d91-9408-c23b6aa6df52\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" style=\"solid\"><\/i><\/a> confirma les formes preferibles per als demostratius i el quantificador, i no diuen res sobre les formes verbals, per\u00f2 podem vore que mantenen la l\u00ednia de la introducci\u00f3, ja que fan \u00fas de les formes <em>exigix<\/em> i<em> seguixen<\/em>. El \u00abVocabulari ortogr\u00e0fic\u00bb elaborat per Carles Salvador que es va publicar amb les normes dona entrada al quantificador <em>atre, atra,<\/em> per\u00f2 no inclou cap refer\u00e8ncia a la conjugaci\u00f3 verbal dels incoatius ni als demostratius.*<\/p>\n<div class=\"su-note small\"  style=\"border-color:#90bfa5;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#aad9bf;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\">* L&#8217;article \u00abEl corpus textual de les Normes de Castell\u00f3\u00bb de Vicent Pitarch i Almela (2016) <a title=\"Article de Vicent Pitarch i Almela\" href=\"https:\/\/www.uji.es\/serveis\/slt\/base\/assessorament\/recursos\/ca\/altres\/normes32\/corpus\/\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" style=\"solid\"><\/i><\/a> fa un rep\u00e0s a diversos detalls de l&#8217;elaboraci\u00f3, del contingut i de la publicaci\u00f3 de les normes.<\/p>\n<p><strong>Bibliografia complement\u00e0ria.<\/strong> Pel que fa a l&#8217;estudi del document i de la seua \u00e8poca, el Servei de Lleng\u00fces i Terminologia de la Universitat Jaume I ha elaborat un <em>Repertori bibliogr\u00e0fic de les Normes de Castell\u00f3.<\/em> <a title=\"Repertori bibliogr\u00e0fica de les Normes de Castell\u00f3\" href=\"https:\/\/www.uji.es\/serveis\/slt\/base\/assessorament\/recursos\/ca\/altres\/normes32\/repertori-bibliografic\/\" target=\"_blank\" rel=\"nofollow noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" style=\"solid\"><\/i><\/a><\/div><\/div>\n<p>A continuaci\u00f3 reprodu\u00efm el text de la introducci\u00f3 publicat en la revista <em>El Cam\u00ed:<\/em><\/p>\n<hr \/>\n<p style=\"text-align: center;\">BASES PER A LA UNIFICACI\u00d3 DE L&#8217;ORTOGRAFIA VALENCIANA<br \/>\n&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;-<\/p>\n<blockquote><p>Es un fet acceptat hui, per casi b\u00e9 tots, que la llengua pr\u00f2pia \u00e9s la m\u00e9s alta manifestaci\u00f3 de la personalitat d&#8217;un poble i que aquells pobles que nan recobrat la seua consci\u00e8ncia com a tals no sols s\u2019entreguen a l&#8217;\u00fas del seu propi parlar, sin\u00f3 que aspiren a la seua m\u00e0xima depuraci\u00f3 com a fenomen cultural i com a prova que volen tomar a ser ells mateixos.<\/p>\n<p>Moltes causes, no totes liter\u00e0ries i cap d\u2019elles desconeguda, han produ\u00eft a l&#8217;hora d\u2019ara una curiositat viva i desperta envers totes les manifestacions espirituals del Pa\u00eds Valenci\u00e0 i singularmente\u00a0<em>(sic)<\/em> envers el seu parlar. Es a dir, que el nostre poble comen\u00e7a a sentir la dignitat de la llengua pr\u00f2pia. Deure de patriotisme i de cultura \u00e9s treballar per a qu\u00e8 eixe impuls no s\u2019afeblixca i per a remoure tots els obstacles que s\u2019oposen a la seua expansi\u00f3. U d\u2019ells, potser el m\u00e9s gran, radica en la manca d unitat ortogr\u00e0fica, que posa els editors i en general qui ha d\u2019escriure en la nostra llengua, en situaci\u00f3 semblant al pianista conf\u00fas davant un instrument on no tingu\u00e9s la certitud que les notes s\u00f3n correctament colocades <em>(sic)<\/em> i obliga dem\u00e9s al llegidor a una veritable cr\u00edtica d\u2019interpretaci\u00f3 dels textos, a la qual ni \u00e9s, ni t\u00e9 per qu\u00e8 ser preparat el gran p\u00fablic. Es, doncs, necess\u00e0ria l\u2019adopci\u00f3 d&#8217;un sistema ortogr\u00e0fic unitari, si no volem ofegar al bressol mateix eixe esplet de curiositat patri\u00f2tica tan prometedor de fruits.<\/p>\n<p style=\"text-align: center;\">***<\/p>\n<p>Posat que tot sistema ortogr\u00e0fic \u00e9s per for\u00e7a imperfecte i convencional, no semblar\u00e0 de primer antuvi el problema de tanta magnitut con nosatres pensem; mes t\u00e9 dificultats que molts no sospiten. Es la primera, la necessitat de posar d\u2019acord, sincerament i efica\u00e7, a aquells que en les seues produccions intel\u00b7lectuals empren la nostra llengua i obtindre despr\u00e9s un consentiment autom\u00e0tic i sense reserves de la massa de lectors.<\/p>\n<p>Es la segona, que per a qu\u00e8 siga \u00fatil un sistema ortogr\u00e0fic cal fer-lo poc complicat, l\u00f2gic, servit de mitjans efica\u00e7os de propaganda i sense notes que puguen provocar discrep\u00e0ncies d\u2019import\u00e0ncia.<\/p>\n<p>Es per esta ra\u00f3 que un sistema de creaci\u00f3 individual, sense un m\u00ednim inicial prou creixcut d\u2019adhesions incondicionals, no \u00e9s moralment viable i, per la mateixa, cal fer tots els possibles per no deturar-se en eixe m\u00ednim, a fi que les adhesions arriben al m\u00e0xim i siguen quant m\u00e9s eficaces i representatives, millor.<\/p>\n<p>Eixa \u00e9s la nostra m\u00e9s gran satisfacci\u00f3. Els escriptors i investigadors del Pa\u00eds Valenci\u00e0, les Corporacions i publicacions m\u00e9s preparades de la nostra terra, amb un patriotisme que mai no s\u2019enaltir\u00e0 prou, han arribat a l\u2019acord transaccional que suposa el sistema que ac\u00ed s\u2019explana. Va sense dir que no hi ha cap ven\u00e7ut, puix les autoritats filol\u00f2giques que sotafirmen mantenen els seus punts de vista cient\u00edfics, penyora viva de nous progressos.<\/p>\n<p>Per\u00f2 tots acaten les grafies aprovades. Al temps, a aquelles autoritats i a la novella generaci\u00f3 d\u2019estudiosos pertany la cura i la missi\u00f3, prou feixuga i prou llarga, d\u2019anar rectificant i millorant un sistema \u2014a base tamb\u00e9, naturalment, d\u2019amples acords\u2014 que deixant a un costat atres raons no pot ser tan madurat com caldria si hem d\u2019acodir oportunament a la satisfacci\u00f3 leg\u00edtima que de manera imperativa demanen tant les necessitats com les inquietuts de l&#8217;hora present.<\/p>\n<p>A este efecte, s\u2019inserten les Bases ortogr\u00e0fiques unificadores i es publica el Vocabulari a elles adaptat, que tan \u00fatil ha de ser a tots els estudiosos i per aquells fills d\u2019esta terra que senten l\u2019orgull del propi idioma.<\/p>\n<p>I no res m\u00e9s sin\u00f3 demanar la cooperaci\u00f3 entusiasta del nostre poble en esta obra de depuraci\u00f3, de dignificaci\u00f3, d\u2019estilisaci\u00f3 de la llengua vern\u00e0cula, manifestaci\u00f3 la m\u00e9s aut\u00e8ntica del seu esperit i del seu propi geni.<\/p>\n<hr \/>\n<\/blockquote>\n<h2>Les normes<\/h2>\n<p>M\u00e9s avall publiquem el contingut normatiu de les \u00abbases\u00bb. Hem extret el text de l&#8217;edici\u00f3 de l&#8217;Ajuntament de Val\u00e8ncia de 1933 (Editorial Miguel Juan), que probablement reedita el text publicat eixe mateix any en <em>Vocabulari ortogr\u00e0fic valenci\u00e0<\/em> \u00a0(editorial L&#8217;Estel). El text presenta algunes diverg\u00e8ncies respecte als fulls mecanografiats del 1932. Una mostra de les diverg\u00e8ncies que hem detectat:<\/p>\n<table style=\"border-collapse: collapse; width: 92.3361%; height: 595px;\">\n<tbody>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; text-align: center; height: 22px;\"><em>Text mecanografiat (1932)<\/em><\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; text-align: center; height: 22px;\"><em>Edici\u00f3 de l&#8217;Ajuntament de Val\u00e8ncia (1933)<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">Prefixos i sufixos porten guionet darrere o davant (<strong>ante-, -ar<\/strong>)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">Prefixos i sufixos sense guionet (<strong>ante, ar<\/strong>)<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">s\u00f3<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">so<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">pero<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">per\u00f2<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 50%;\">etimolog\u00eda<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%;\">etimologia<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">representa <span title=\"N\u00famero de regla ortogr\u00e0fica\">(9)<\/span><\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">represente<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 155px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 155px;\">col-lec- \/ tius (20)*<\/p>\n<div class=\"su-note small\"  style=\"border-color:#90bfa5;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#aad9bf;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> * Hem utilitzat una barra inclinada (\/) per a assenyalar que hi ha un canvi de l\u00ednia.<\/div><\/div><\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 155px;\">col- \/ lectius<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">\u00e9ncia (23)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">\u00e8ncia<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">comprobar-se (23)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">comprobarse<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\"><strong>mostrassa <\/strong>(24)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\"><strong>mostassa<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\"><strong>xilladissa,<\/strong> de xillar (24)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\"><strong>cridadissa,<\/strong> de cridar<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\"><strong>paleoz\u00f3ic<\/strong> (25)<strong><br \/>\n<\/strong><\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\"><strong>paleoz\u00f2ic<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">(unisonant, monosil.l\u00e0bic) (26)<strong><br \/>\n<\/strong><\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">(<strong>unisonant, monosil.l\u00e0bic<\/strong>)<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">(\u00a8) (27)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">(\u00fc)<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\"><strong>portarte&#8217;ls\u00a0<\/strong>(29)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\"><strong>portar-te&#8217;ls<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">substantiu (30)<strong><br \/>\n<\/strong><\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">subtantiu<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">\u2205<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">(32 i 33)<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">(32)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">(34)<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">Val\u00e9ncia (32)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">Val\u00e8ncia (34)<\/td>\n<\/tr>\n<tr style=\"height: 22px;\">\n<td style=\"width: 50%; height: 22px;\">dues \/ ambdues (32)<\/td>\n<td style=\"width: 63.0985%; height: 22px;\">dos \/ ambd\u00f3s (34)<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<blockquote>\n<h2 style=\"text-align: center;\"><strong>Bases<\/strong><\/h2>\n<p>1. En principi de paraula s&#8217;escriu <strong>b<\/strong> i no <strong>p<\/strong> en els prefixes <strong>ab, ob, sub (abdicar, objecci\u00f3, substantiu)<\/strong> i s&#8217;escriu <strong>p<\/strong> i no <strong>b<\/strong> en <strong>cap<\/strong> <strong>(captar).<\/strong> Excepcions: <strong>apte, apnea, optar, \u00f2ptic, \u00f2ptim; cabdal, cabdell, cabdill.<\/strong> Tant la regla com les excepcions s&#8217;extenen als composts i derivats (de <strong>subst\u00e0ncia, insubstancial:<\/strong> de <strong>cabdell, cabdellar<\/strong>): esta observaci\u00f3 deu donar-se per feta en tots los casos semblants.<\/p>\n<p>2. S&#8217;escriu <strong>p<\/strong> davant <strong>t, o, s, n<\/strong> <strong>(as\u00e8peia, hipn\u00f2tic)<\/strong>, <strong>b<\/strong> davant <strong>d (hebdomadari)<\/strong>. Excepcions: <strong>dissabte, dubte, sobte.<\/strong><\/p>\n<p>3. En final de paraula s&#8217;escriu <strong>p (cap, camp, cup <\/strong>(recipient),<strong> macip).<\/strong> Excepcions: finals en <strong>fob<\/strong> <strong>(hidr\u00f2fob)<\/strong> i en <strong>s\u00edl.lab (monos\u00edl.lab)<\/strong>; darrere consonant en paraules de les quals porten <strong>b<\/strong> els femenins i derivats <strong>(corb,<\/strong> cf. <strong>corbera)<\/strong> i <strong>amb<\/strong> o <strong>ab<\/strong> (preposici\u00f3); <strong>adob, alarb, aljub, baobab, barb, cub<\/strong> (fig. geom\u00e8trica), <strong>club, exub, g\u00e0lib, nabab, torb, tub.<\/strong><\/p>\n<p>4. Davant <strong>l<\/strong> i <strong>r<\/strong> mai no s&#8217;escriu <strong>v.<\/strong><\/p>\n<p>5. La <strong>c<\/strong> representa un so gutural <strong>(cap)<\/strong> i un atre alveolar <strong>(cep);<\/strong> la <strong>g<\/strong> representa igualmente un so gutural <strong>(gat)<\/strong> i un atre palatal <strong>(gent).<\/strong> Els sons guturals <strong>c<\/strong> i <strong>g<\/strong> poden confondre&#8217;s, en mig i final de paraula. En mig de paraula s&#8217;escriu c davant <strong>c, s, t, i, z;<\/strong> s&#8217;escriu <strong>g<\/strong> davant <strong>d, g, m, n<\/strong> <strong>(acci\u00f3, eczema, fragment, insigne).<\/strong> Excepcions: <strong>acm\u00e9, ar\u00e0cnid, dracma, estricnina, icneumon, icnografia, t\u00e8cnic, an\u00e8cdota, sin\u00e8cdoque<\/strong> i llurs derivats.<\/p>\n<p>6. En fi de paraula s&#8217;escriu <strong>c<\/strong> <strong>(arc, solc).<\/strong> Excepcions: Darrere consonant en paraules de les quals porten <strong>g<\/strong> los femenins i derivats <strong>(amarg,<\/strong> cf. <strong>amarga, amargor).<\/strong> En paraules acabades en <strong>fag, fug, feg<\/strong> i atres en general cultes i extrangeres que en duen en les lleng\u00fces origin\u00e0ries <strong>(riz\u00f2fag, centrifug).<\/strong><\/p>\n<p>7. Davant <strong>e, i,<\/strong> se representa el so gutural de <strong>g<\/strong> mitjan\u00e7ant la intercalaci\u00f3 d&#8217;una <strong>u<\/strong> muda <strong>(guerra).<\/strong><\/p>\n<p>8. El so gutural de <strong>c<\/strong> davant <strong>e, i,<\/strong> se representa mitjan\u00e7ant la <strong>q<\/strong> seguida d&#8217;una <strong>u<\/strong> muda <strong>(que, quina).<\/strong><\/p>\n<p>9. El so gutural de <strong>c<\/strong> davant una <strong>u<\/strong> i atra vocal que formen una sola s\u00edl.laba se represente per <strong>q.<\/strong> Si la segona vocal \u00e9s <strong>e, i,<\/strong> damunt la <strong>u<\/strong> s&#8217;escriu la di\u00e8resi <strong>(quan, freq\u00fcent, obliq\u00fcitat, quota).<\/strong><\/p>\n<p>10. En principi de paraula s&#8217;escriu <strong>ad<\/strong> i no <strong>at (adjacent).<\/strong> Excepcions: davant <strong>z (atzembla)<\/strong> i en <strong>atlas, atl\u00e0ntic, atleta, atmosfera.<\/strong><\/p>\n<p>11. En fi de paraula s&#8217;escriu <strong>t<\/strong> i no <strong>d (pit, ardit, avalot, mut).<\/strong> Excepcions: Darrere consonant en les paraules de les quals porten <strong>d<\/strong> els femenins i derivats <strong>(estupend, <\/strong>cf.<strong> estupenda, sord, <\/strong>cf.<strong> sorda; esguard, <\/strong>cf.<strong> esguardar).<\/strong> Darrere vocal en els femenins acabats en <strong>etud, itud (consuetud, solitud).<\/strong> En algunes paraules t\u00e8cniques i extrangeres com <strong>anh\u00eddrid, sumand, babord, lord.<\/strong><\/p>\n<p>12. El so palatal de <strong>g<\/strong> se representa davant <strong>e, i<\/strong> per <strong>g (gesta, gent, gi<\/strong><strong>rar).<\/strong> Excepcions: Es representa per <strong>j<\/strong> davant <strong>ecc, ect (adjectiu, abjecci\u00f3)<\/strong>, en <strong>jersei, majestat<\/strong> i en alguns noms de proced\u00e8ncia b\u00edblica o grega, com <strong>Jes\u00fas, Jeh\u00fa, jerarquia, jerogl\u00edfic<\/strong> i llurs derivats <strong>(jer\u00e0rquic, jesu\u00efta).<\/strong> Davant de <strong>a, o, u<\/strong> se representa per <strong>j (jaciment, joguina, jutge, menjar, plu<\/strong><strong>ja).<\/strong><\/p>\n<p>13. El so de palatal fricativa sorda (<strong>ch<\/strong> francesa) es representa sempre per <strong>x (X\u00e0tiva, punxa, marxa, sei<\/strong><strong>xanta, ix).<\/strong> Devegades darrere de consonant, com en <strong>esfinx, linx,<\/strong> etc., i sempre darrere de <strong>a, e, o, u,<\/strong> el signe <strong>x <\/strong>pren el so de <strong>cs (Alexandre, luxe).<\/strong> I a m\u00e9s, en casos com: <strong>fixe<\/strong> i els derivats. Per a qu\u00e8 prenga el de <strong>ch<\/strong> francesa s&#8217;interposa una <strong>t (empatxar, <\/strong><strong>despatx).<\/strong> Excepci\u00f3: devegades tamb\u00e9 darrere la <strong>i (bolitx).<\/strong> El so de pre-palatal africada (<strong>ch<\/strong> castellana) es representa a comen\u00e7 de paraula per <strong>x <\/strong><strong>(xic, xaruga, Xecoeslov\u00e0quia).<\/strong> Al mig de paraula, per <strong>tj,<\/strong> davant <strong>a, o, u, (platja, desitj\u00f3s),<\/strong> i per <strong>tg,<\/strong> davant <strong>e, <\/strong><strong>i (metge).<\/strong> A la fi de paraula per <strong>g<\/strong> darrere les atres vocals <strong>(vaig, lleig, <\/strong><strong>roig, puig).<\/strong><\/p>\n<p>14. Per tal de distingir la <strong>ll (aquell)<\/strong> de la <strong>l<\/strong> geminada o doble <strong>(in<\/strong><strong>tel.lig\u00e8ncia, mol.le),<\/strong> s&#8217; escriu entre les dos <strong>l<\/strong> un punt volat.<\/p>\n<p>15. Davant <strong>b, p, m,<\/strong> s&#8217;escriu <strong>m<\/strong> i no <strong>n<\/strong> per regla general <strong>(semblar, ampriu, <\/strong><strong>immaculat),<\/strong> llevant d&#8217;alguns casos per tractar-se de composts i derivats <strong>(granment, tanmateix).<\/strong><\/p>\n<p>16. Davant <strong>f<\/strong> s&#8217;escriu <strong>n<\/strong> en <strong>con, en, in (confirmar, enfit, infecci\u00f3),<\/strong> llevat d&#8217;<strong>\u00e9mfasi, emfisema, emfit\u00e8utic<\/strong> i <strong>emfraxi.<\/strong> En qualsevol atre cas s&#8217;escriu davant <strong>f<\/strong> sempre <strong>m (\u00e0mfora, amfibiol\u00f2gic).<\/strong><\/p>\n<p>17. Davant consonant, fora <strong>b, f, <\/strong><strong>p<\/strong> i <strong>m,<\/strong> s&#8217;escriu <strong>n<\/strong> i no <strong>m.<\/strong> Excepcions: <strong>comte<\/strong> (t\u00edtol nobiliari), <strong>impremta, <\/strong><strong>femta, comtat, somriure, premsa, tramvia<\/strong> i els composts de <strong>vir (triumvir<\/strong><strong>).<\/strong><\/p>\n<p>18. S&#8217;escriu <strong>mp<\/strong> en <strong>as\u00edmptota, as<\/strong><strong>sumpci\u00f3, assumpte, atemptar, compte<\/strong> (cast, <strong>cuenta<\/strong>), <strong>consumpci\u00f3, consumptiu, contemptible, ecl\u00e0mpsia, exempci\u00f3, exempt, metemps\u00edcosi, palimp<\/strong><strong>sest, perempci\u00f3, peremptori, preempci\u00f3, presumpci\u00f3, presumptiu, prompte, redempci\u00f3, redemptor, resumpci\u00f3, s\u00edmptoma, sumpci\u00f3, sumptu\u00f3s, temps, temptar, temptativa, transumpte<\/strong> i en llurs composts o derivats.<\/p>\n<p>19. El so de <strong>rr<\/strong> es representa per <strong>r<\/strong> darrere consonant i tamb\u00e9 darrere dels prefixes <strong>ante, contra, sobre, su<\/strong><strong>pra, uni, bi, tri, anti, hipo, mono, di, tetra, poli<\/strong> i <strong>a<\/strong> privatiu <strong>(antireligi\u00f3s, ar\u00edtmic).<\/strong><\/p>\n<p>20. S&#8217;escriu <strong>r<\/strong> final en els substantius formats dels sufixes <strong>ar<\/strong> (col.lectius o de lloc, com <strong>canyar<\/strong>), <strong>er<\/strong> (de persona, lloc, instrument o planta com <strong>ferrer, llorer<\/strong>), <strong>or<\/strong> (derivats d&#8217;adjectius o verbs, generalment abstractes, com <strong>blancor<\/strong>), <strong>dor<\/strong> (de persones, lloc o instrument, com <strong>llavador, llaurador<\/strong>): en els adjetius com <strong>rebedor, <\/strong><strong>esdevenidor,<\/strong> que enclouen ordin\u00e0riament una idea de futur, en els noms dels quals porten <strong>r<\/strong> els femenins i derivats <strong>(clar, lleuger);<\/strong> en els infinitius aguts <strong>(partir);<\/strong> en els infinitius plans que no acaben en <strong>re<\/strong> (<strong>n\u00e0ixer,<\/strong> per\u00f2 <strong>vendre, vore<\/strong>) i en <strong>c\u00f3rrer.<\/strong><\/p>\n<p>21. El so alveolar sonor de <strong>s (cosa)<\/strong> se representa per <strong>z<\/strong> en principi de paraula i darrere de consonant i per <strong>s<\/strong> entre vocals <strong>(zero, dotze, casa).<\/strong> Excepcions: <strong>dacsa, endinsar, enfonsar<\/strong> i en el prefixe <strong>trans (transigir).<\/strong><\/p>\n<p>22. El so alveolar sord de <strong>s (massa)<\/strong> se representa en principi de paraula i darrere consonant per <strong>s<\/strong> o <strong>c,<\/strong> segons l&#8217;etimologia, i entre vocals per <strong>c<\/strong> o <strong>ss,<\/strong> tamb\u00e9 segons l&#8217;etimologia. Davant <strong>a, o<\/strong><strong>, u,<\/strong> la <strong>c<\/strong> pren la forma de <strong>\u00e7<\/strong> <strong>(c trencada): (serp, s\u00e8quia, cendra, Val\u00e8n<\/strong><strong>cia, pansa, musta\u00e7af, a\u00e7ut, possessi\u00f3).<\/strong><\/p>\n<p>23. S&#8217;escriu <strong>c<\/strong> o <strong>\u00e7<\/strong> i no <strong>s<\/strong> darrere <strong>c <\/strong><strong>(acci\u00f3),<\/strong> fora <strong>sacsar<\/strong> i sos derivats, en les terminacions <strong>\u00e0ncia, \u00e8ncia, (repugn\u00e0ncia, Val\u00e8ncia),<\/strong> en les terminacions <strong>an\u00e7a, en\u00e7a,<\/strong> quan s\u00f3n sufixes de derivaci\u00f3 o v\u00e9nen de paraules que porten <strong>c<\/strong><strong> (esperan\u00e7a, creen\u00e7a, Fran\u00e7a,<\/strong> per\u00f2 <strong>ansa, pensa);<\/strong> en els adjectius derivats de llatins de tema en <strong>c<\/strong> que porten <strong>z<\/strong> en castell\u00e0 <strong>(capa\u00e7, <\/strong>de<strong> capax, <\/strong><strong>acis, <\/strong>cast.<strong> capaz)<\/strong> i, per regla general, en paraules corresponents a atres castellanes del mateix orige que porten <strong>z (bra\u00e7 <\/strong>cast.<strong> brazo).<\/strong> No sempre, per\u00f2, \u00e9s certa la correspond\u00e8ncia de <strong>z<\/strong> castellana i <strong>c<\/strong> valenciana, com pot comprobarse en <strong>Sardenya, C\u00f2rsega<\/strong> i en el prefixe valenci\u00e0 <strong>bes,<\/strong> que correspon als castellans <strong>bis<\/strong> i <strong>biz (besn\u00e9t, bescuit,<\/strong> cf. <strong>biznleto, bizcocho,<\/strong> per\u00f2 <strong>besavi = bisabuelo).<\/strong><\/p>\n<p>24. S&#8217;escriu <strong>s, ss,<\/strong> no <strong>c<\/strong> o <strong>\u00e7,<\/strong> en els sufixes de derivaci\u00f3 <strong>as, assa, issa, us, ussa, dis, dissa (enjogassat,<\/strong> de joc; <strong>pallisa, pall\u00fas,<\/strong> de palla; <strong>cridadissa,<\/strong> de cridar), i en <strong>carabassa, fogassa, <\/strong><strong>rabassa, mostassa, pan\u00eds, past\u00eds, vern\u00eds, mest\u00eds, garbissos, granissa, bardissa, llonganissa.<\/strong><\/p>\n<p>25. S&#8217;escriu <strong>z<\/strong> i no <strong>s<\/strong> ni <strong>ss<\/strong> en les paraules cultes comen\u00e7ades per <strong>zoo,<\/strong> en les acabades en <strong>zoic, zoari<\/strong> i en algunes atres aiximateix cultes <strong>(Zoologia, paleoz\u00f2ic, hematozoari, ama<\/strong><strong>zona).<\/strong><\/p>\n<p>26. S&#8217;escriu <strong>s<\/strong> i no <strong>ss<\/strong> darrere els prefixes llatins <strong>ante, contra, sobre, <\/strong><strong>supra, uni, bi, tri,<\/strong> i grecs <strong>a<\/strong> (privatiu), <strong>anti, hipo, para, mono, di, tri, <\/strong><strong>te, tra, poli<\/strong> (unisonant, monosil.l\u00e0bic).<\/p>\n<p>27. S&#8217;escriu la di\u00e8resi (\u00fc) sobre la <strong>i<\/strong> i la <strong>u<\/strong> quan no porten accent, seguixen un atra vocal i pertanyen a s\u00edl.laba distinta <strong>(dedu\u00efa, di\u00fcrnal).<\/strong> Excepcions: Darrere els prefixes inicials <strong>co, re (coincidir, reunir)<\/strong> i la <strong>i<\/strong> dels sufixes <strong>isme, ista,<\/strong> de la terminaci\u00f3 verbal <strong>int<\/strong> i de la terminaci\u00f3 verbal <strong>ir<\/strong> dels infinitius en llurs composts els futurs i condicionals <strong>(egoisme, ego<\/strong><strong>ista, deduint, conduir, conduir\u00e9, conduiria).<\/strong><\/p>\n<p>28 L&#8217;ap\u00f2strof s&#8217;escriu davant o darrere consonant o consonants, restes d&#8217;una paraula monosil.l\u00e0bica qui ha perdut la seua vocal per elisi\u00f3, com un article o un pronom \u00e0ton <strong>(l&#8217;home, <\/strong><strong>de l&#8217;home, porta&#8217;l).<\/strong> Fora estes i la preposici\u00f3 <strong>de,<\/strong> no \u00e9s corrent apostrofar les paraules m\u00e9s que per tal de representar exactament una pron\u00fancia popular. Cal advertir que les elisions no s\u00f3n obligat\u00f2ries i l&#8217;escriptor pot ometre-les, singularment en els di\u00e0legs.<\/p>\n<p>29. Les formes no apostrofades ni accentuades dels pronoms personals que seguixen immediatament una forma verbal s&#8217;escriuen unides a ella mitjan\u00e7ant un guionet, i quan s\u00f3n dos o m\u00e9s eixes formes pronominals van tamb\u00e9 unides les unes a les atres mitjan\u00e7ant el guionet <strong>(portar-te, portar-te-ho, portar-te&#8217;ls).<\/strong><\/p>\n<p>30. S&#8217;escriu el guionet en paraules compostes unint les parts components quan estes ho s\u00f3n dels prefixes <strong>pseudo, sots, vice, ex<\/strong> (en casos com <strong>ex-president<\/strong>), en les compostes de forma personal de verb i substantiu <strong>(guarda-robes)<\/strong> i de subtantiu acabat en vocal i adjetiu (o participi) iniciat per <strong>r, s, x (cama-sec);<\/strong> en <strong>sordmut, quasi-contracte, pre-rom\u00e0, prosector, desp\u00fas-ahir, nord-est, hist\u00f2ric-<\/strong><strong>arqueol\u00f2gic<\/strong> i consemblants.<\/p>\n<p>31. La letra <strong>h<\/strong> no m\u00e9s s&#8217;escriu quan ho exigix la etimologia, no mai per a substituir una consonant perduda <strong>(haver, ahir;<\/strong> per\u00f2 <strong>ra\u00f3, no <\/strong><strong>rah\u00f3).<\/strong><\/p>\n<p>32. La lletra <strong>y<\/strong> s&#8217;empra en el digraf <strong>ny (any)<\/strong> i tant esta com les lletres <strong>k<\/strong> i <strong>w<\/strong> en paraules extrangeres.<\/p>\n<p>33. El digraf <strong>ch<\/strong> t\u00e9 \u00fas tamb\u00e9 en paraules extrangeres i en alguns noms de llinatge.<\/p>\n<p>34. S&#8217;accentuen totes les paraules agudes que terminen en vocal: <strong>anir\u00e0, <\/strong><strong>anir\u00e9, an\u00ed, condici\u00f3, alg\u00fa.<br \/>\n<\/strong>Les paraules que terminen en <strong>as, es, is, os, us: vindr\u00e0s, cort\u00e9s, pa\u00eds, <\/strong><strong>capci\u00f3s, conf\u00fas.<br \/>\n<\/strong>Les agudes que terminen en <strong>en, <\/strong><strong>in: of\u00e8n, espl\u00edn.<br \/>\n<\/strong>Les paraules planes que no terminen en cap de les dotze terminacions dites: <strong>hidr\u00f2fob, c\u00e0rrec, cent\u00edgrad, tel\u00e8graf, cat\u00e0leg, f\u00e0cil, \u00e0tom, tel\u00e8fon, pr\u00edncep, c\u00f3rrer, l\u00edcit, \u00edndex, \u00f2bols, an\u00e0veu, dir\u00edeu.<br \/>\n<\/strong>Les paraules esdr\u00faixoles s&#8217;accentuen totes: <strong>m\u00e0xima, m\u00faltiple, cust\u00f2dia, c\u00faria, Val\u00e8ncia.<br \/>\n<\/strong>Tota <strong>a<\/strong> accentuada porta l&#8217;accent greu: voldr\u00e0.<br \/>\nTota <strong>i<\/strong> i tota <strong>u<\/strong> accentuades, l&#8217;agut: <strong>pan\u00eds, R\u00fassia.<br \/>\n<\/strong>Tota <strong>e<\/strong> i tota <strong>o<\/strong> obertes, el greu: <strong>clem\u00e8ncia, \u00f2liba.<br \/>\n<\/strong>Tota <strong>e<\/strong> i tola <strong>o<\/strong> tancades, l&#8217;agut: <strong>esgl\u00e9sia, rec\u00f3.<br \/>\n<\/strong>Es troben asovint als vocabularis dos formes d&#8217;una mateixa paraula <strong>(amb<\/strong> i <strong>ab;<\/strong> <strong>els<\/strong> i <strong>los;<\/strong> <strong>el<\/strong> i <strong>lo)<\/strong>. Aix\u00f2 vol dir que ambd\u00f3s formes s\u00f3n igualment lleg\u00edtimes, encara que la primera siga la m\u00e9s usual i recomanable.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El document que sol denominar-se Normes de Castell\u00f3 o Normes del 1932 duia com a t\u00edtol \u00abBases per a la unificaci\u00f3 de l&#8217;ortografia valenciana\u00bb, t\u00edtol provisional escrit per Llu\u00eds Revest i Corzo a l&#8217;inici dels fulls mecanografiats que va enviar a Joaquim Reig Rodr\u00edguez, despr\u00e9s de bandejar altres noms possibles (regles o normes). Posteriorment, les [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,115,5],"tags":[],"class_list":["post-7865","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-lletra-n","category-lletra-o"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7865","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7865"}],"version-history":[{"count":38,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7865\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8031,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7865\/revisions\/8031"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7865"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7865"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7865"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}