{"id":777,"date":"2016-11-29T19:58:49","date_gmt":"2016-11-29T18:58:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=777"},"modified":"2023-04-13T11:05:04","modified_gmt":"2023-04-13T10:05:04","slug":"com-com-a","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/com-com-a\/","title":{"rendered":"com \/ com a"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. Segons coment\u00e0 Oriol Camps (Z\u00e8fir, 18.10.2000):
    \n

    En tots els casos per l’estil de \u00abcreixen com a bolets\u00bb, \u00abs’atipen com a lladres\u00bb, etc, comparats amb les mateixes frases amb \u00abcom\u00bb, s’encreuen dos tipus de normes: la que sol explicitar la normativa, de tipus nocional<\/strong>, en qu\u00e8 \u00abcom a\u00bb=\u00aben qualitat de\u00bb i \u00abcom\u00bb=\u00abcomparat amb\u00bb; i una que no se sol explicar tant sovint, de tipus formal<\/strong>, que diria que en abs\u00e8ncia d’article \u00abcom\u00bb tendeix a construir-se seguit de \u00aba\u00bb.<\/em><\/p>\n

    Per\u00f2 aix\u00f2, que \u00e9s una tend\u00e8ncia comprovable emp\u00edricament, em sembla que en tots els dialectes (totes les frases que heu reportat amb \u00abcom a<\/em> + nom sense article\u00bb s\u00f3n perfectament conegudes i vives en el catal\u00e0 central), resulta que no ha tingut traducci\u00f3 en cap norma expl\u00edcita (potser perqu\u00e8 tenim tend\u00e8ncia a les normes nocionals), encara que no s\u00f3c el primer que en parla, i ho he comentat amb alguns co\u0140legues.<\/p>\n

    Per postres, sembla que en alguns usos, com els que comentem, aquesta norma formal contradiu parcialment la nocional. \u00c9s un quadre interessant, potser alg\u00fa l’hauria d’estudiar…<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

  2. Arran dels comentaris de diferents collistaires, vaig arribar al refregit seg\u00fcent (Z\u00e8fir, 19.10.2000):
    \n
    \n
      \n
    1. \u00das aproximatiu dialectal: \u00ablo jersei \u00e9s com a blau\u00bb, \u00abtinc com a fred\u00bb<\/li>\n
    2. Comparaci\u00f3: \u00abcreixen com bolets\u00bb; per\u00f2 dialectalment: \u00abcreixen com a bolets\u00bb.<\/li>\n
    3. Regla formal (d’Oriol Camps): en abs\u00e8ncia d’article \u00abcom\u00bb tendeix a construir-se seguit de \u00aba\u00bb. Exemple: \u00abels soldats queien com a mosques\u00bb (de Xavier Casero); \u00abs’atipen com a lladres\u00bb; \u00abes comporten com a bojos\u00bb.<\/li>\n<\/ol>\n

      He de dir que el punt 3 em sembla molt ben trobat i pr\u00e0ctic per a entendre el problema. De totes formes, des del meu valenci\u00e0, jo afegiria els articles en molts casos (\u00abcreixen com els bolets\u00bb, tal com dia el Joan Antoni Lluch), tot i que no em sonen gens estranyes moltes expressions \u2014puga ser que prou lexicalitzades\u2014 com ara \u00abes comporten com a porcs\u00bb, que em sona perfectament tamb\u00e9 si \u00e9s dita \u00abes comporten com els\/uns porcs\u00bb (i for\u00e7ada sense preposici\u00f3 o article); per\u00f2, per exemple, \u00abels gols li entraven com a xurros\u00bb, nom\u00e9s sabria dir-la aix\u00ed, encara que tamb\u00e9 em semblaria prou normal sense preposici\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n

      Albert Rossich (05.07.2010) envia la informaci\u00f3 seg\u00fcent sobre l’\u00fas de Girona:<\/p>\n

      Crec que la preposici\u00f3 cau davant l’article determinat i indeterminat: no es diria \u00abcom a una de les belles arts\u00bb, sin\u00f3 \u00abcom una\u00bb (\u00e9s el mateix cas que davant l’article determinat). \u00abHo he dit a la meva \u00e0via, com la m\u00e9s gran de la fam\u00edlia\u00bb. \u00abDonaven com un fet segur…\u00bb (Tampoc no veig clara la frase \u00abcom a de segona m\u00e0\u00bb, per\u00f2 potser aqu\u00ed el problema \u00e9s de xoc de preposicions, que el catal\u00e0 mira d’evitar m\u00e9s que el castell\u00e0).<\/p>\n

      En tot cas, el que no dir\u00edem de cap manera \u00e9s \u00abobria uns ulls com a plats\u00bb, \u00abploraven com a xiquets\u00bb, \u00abcom a morts\u00bb, \u00abcom a desesperats\u00bb, \u00abcom a llops\u00bb, \u00abcom a sardine\u00bb”. All\u00f2 de \u00abbocins com a punys\u00bb no es diu(i no s\u00e9 ben b\u00e9 qu\u00e8 vol dir, o sigui que no m’hi fico). Jo crec que tots aquests casos s\u00f3n simples comparacions. En canvi, dir\u00edem sense dubtar \u00abcom a germans\u00bb, perqu\u00e8 aqu\u00ed no hi ha comparaci\u00f3, o no ho sentim aix\u00ed, sin\u00f3 amb el valor de ‘en qualitat de’.<\/p>\n

      Finalment, aquesta regla que explica l’Oriol Camps que, en abs\u00e8ncia d’article, com<\/em> tendeix a contruir-se seguit de a<\/em>: \u00abcom a bojos\u00bb, \u00abcom a lladres\u00bb, no \u00e9s aplicable en absolut, fins ara almenys, a la Catalunya Vella (avui a Barcelona es pot sentir tot, \u00e9s clar). En la parla de Girona, en tot cas, \u00e9s impensable: jo sempre ho relacionat amb el parlar de Tarragona i m\u00e9s al sud.<\/p><\/blockquote>\n

      Al mateix temps que debat\u00edem estes coses en la llista Z\u00e8fir, Abelard Saragoss\u00e0 va publicar en El valenci\u00e0 del futur<\/em> (2000; consulta: 02.02.2021) les l\u00ednies seg\u00fcents:<\/p>\n

      Si tractem la preposici\u00f3 per a,<\/em> \u00e9s necessari tindre en compte que la dualitat per a \/ per<\/em> (en aquest orde) t\u00e9 al costat m\u00e9s parelles que han produ\u00eft vaci\u0140lacions en una part de la llengua: com a \/ com, cap a \/ cap, fins a \/ fins.<\/em> Diguem-ho per mitj\u00e0 d’exemples: no solament existeixen catalanoparlants que diuen Aix\u00f2 \u00e9s per ell<\/em> (amb el valor ‘aix\u00f2 \u00e9s per a ell’) o Aquest instrument aprofita per escriure,<\/em> sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s f\u00e0cil trobar en escrits provinents del dialecte oriental la forma com<\/em> amb el valor de la preposici\u00f3 com a<\/em>, que el valenci\u00e0 usa en general d’una manera molt adequada.<\/p><\/blockquote>\n

      Saragoss\u00e0 ho i\u0140lustra amb exemples de Joan Coromines (volum vii<\/span> de l’Onomasticon Cataloniae) on apareix com amb el valor ‘com a’.<\/em> En reprodu\u00efxc dos:<\/p>\n

      \u2013 Variant […] que trobo com<\/b> nom de partides muntanyoses de Carcaixent. (p. 123-b-27-28)
      \n\u2013 Podem mirar-ho tot plegat com<\/b> combinaci\u00f3 dels dos sufixos. (p. 123-b-31-33)<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

    4. A me\u015b, des del 2000 hi ha hagut novetats quant al tractament gramatical de la q\u00fcesti\u00f3. Per exemple, podem consultar la gram\u00e0tica de l’avl<\/span>:
      \n
      \n

      26.4.3. La preposici\u00f3 com a<\/em><\/h2>\n

      26.4.3.1. La preposici\u00f3 com a <\/em>t\u00e9 dos valors b\u00e0sics: el predicatiu i el comparatiu. El valor protot\u00edpic de la preposici\u00f3 com a <\/em>\u00e9s el valor predicatiu, equivalent a ‘en qualitat de’:<\/p>\n

      \n

      T’ho dic com a amiga.<\/em>
      \n Actuava com a president.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      Al voltant del valor predicatiu trobem una conste\u0140laci\u00f3 de sentits molt pr\u00f2xims. S\u00f3n els seg\u00fcents:<\/p>\n

      a<\/em>) Un sentit causal<\/em>, equivalent a ‘pel fet de ser’:<\/p>\n

      \n

      La m\u00fasica, com a una de les belles arts, ha d’ocupar el lloc que mereix en el sistema universitari.<\/em>
      \n Vost\u00e9, com a major, deu ser el preferit per a ocupar el c\u00e0rrec.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      b<\/em>) Un sentit delimitador<\/em>, amb un valor de ‘pel que fa a’.<\/p>\n

      \n

      Com a llaurador cast\u00eds, ning\u00fa com el senyor F\u00e8lix.<\/em>
      \n La veritat \u00e9s que, com a divertida i moguda, no tenim ac\u00ed una altra bullanga com esta.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      observaci\u00f3:<\/span> Amb un valor pr\u00f2xim, la preposici\u00f3 com a <\/em>tamb\u00e9 s’usa en les locucions com a m\u00e0xim <\/em>i com a m\u00ednim<\/em>:<\/p>\n

      \n

      Com a m\u00ednim, s’han de respondre la mitat de les preguntes.
      \nCom a m\u00e0xim, disposeu de tres hores per a realitzar les proves.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      c<\/em>) Un sentit especificatiu<\/em>, equivalent a ‘el que es diu’, ‘precisament’, ‘exactament’:<\/p>\n

      \n

      Jo, com a voler-la, no la volia molt.<\/em>
      \n Com a voler…, \u00e9s clar que volem.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      d<\/em>) Un sentit avaluador<\/em>, equivalent a ‘amb car\u00e0cter de’.<\/p>\n

      \n

      Aquell parlar era considerat com a dialecte d’aquella llengua.<\/em>
      \nDonaven com a un fet segur l’aprovaci\u00f3 del dictamen.<\/em>
      \nEm va vendre aquell cotxe com a de segona m\u00e0.<\/em>
      \nEl van elegir com a president.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      e<\/em>) Un sentit substitutiu<\/em>, equivalent a ‘en funci\u00f3 de’:<\/p>\n

      \n

      Usava la tapadora del poal com a escut.<\/em>
      \n Les herbes s’usen com a medecines.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      f<\/em>) Un sentit denominatiu <\/em>equivalent a ‘amb el nom de’:<\/p>\n

      \n

      La malaltia coneguda com a sida.<\/em>
      \n L’actriu coneguda com a Greta Garbo.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      g<\/em>) Un sentit modal <\/em>equivalent a ‘en la forma’, ‘en la variant’:<\/p>\n

      \n

      El verb ‘rebre’ es documenta com a ‘resebre’ en el segle xiii<\/span>.<\/em>
      \n La ‘i’ es conserva com a ‘e’ en algunes paraules.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      26.4.3.2. Com s’ha indicat, la preposici\u00f3 com a <\/em>tamb\u00e9 s’usa amb valor comparatiu equivalent a ‘com si f\u00f3ra’, ‘a la manera de’:<\/p>\n

      \n

      Els supervivents es partien el menjar com a bons germans.<\/em>
      \n Obria uns ulls com a plats.<\/em>
      \n Els pobres vells ploraven com a xiquets.<\/em>
      \n Va caure un bac i es qued\u00e0 com a mort.<\/em>
      \n Corrien com a desesperats.<\/em>
      \n Tenien tanta fam que menjaven com a llops.<\/em>
      \n N’eren tants en l’autob\u00fas que anaven com a sardines.<\/em>
      \n Ll\u00e0grimes als ulls, bocins com a punys.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

      Quan el sintagma comparatiu va precedit d’un determinant, com l’article definit o indefinit, la preposici\u00f3 com a <\/em>es redu\u00efx a com <\/em>(v. \u00a7 24.3.3 i \u00a7 34.5.8):<\/p>\n

      \n

      Els supervivents es partien el menjar com uns bons germans.<\/em>
      \n (El tort) obria un ull com un plat.<\/em>
      \n El pobre vell plorava com un xiquet.<\/em>
      \n Va caure un bac i es qued\u00e0 com un mort.<\/em>
      \n Corria com un desesperat.<\/em>
      \n Tenia tanta fam que menjava com un llop.<\/em>
      \n Hi havia tanta gent en l’autob\u00fas que anava com una sardina.<\/em>
      \n Ll\u00e0grima a l’ull, boc\u00ed com el puny.<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/li>\n

    5. Pel que fa als verbs amb qu\u00e8 es suposa que, normativament, no s’ha d’usar com a<\/em>, hi ha qui considera que s\u00f3n els seg\u00fcents:
      \n
      \n
        \n
      • elegir:<\/em> ha estat elegida directora<\/li>\n
      • escollir:<\/em> ha estat escollida directora<\/li>\n
      • nomenar:<\/em> ha estat nomenada directora<\/li>\n
      • considerar:<\/em> ha estat considerada molt bona directora
        \n
        \n<\/li>\n
      • jugar:<\/em> ha jugat de base<\/li>\n
      • treballar:<\/em> han treballat d’advocada<\/li>\n
      • qualificar:<\/em> han qualificat l\u2019acord d\u2019hist\u00f2ric<\/li>\n<\/ul>\n<\/blockquote>\n

        No obstant aix\u00f2, hem vist m\u00e9s amunt (26.4.3.1.d<\/em>) que la gram\u00e0tica de l’AVL dona l’exemple: \u00abEl van elegir com a president\u00bb.<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

        Segons coment\u00e0 Oriol Camps (Z\u00e8fir, 18.10.2000): En tots els casos per l’estil de \u00abcreixen com a bolets\u00bb, \u00abs’atipen com a lladres\u00bb, etc, comparats amb les mateixes frases amb \u00abcom\u00bb, s’encreuen dos tipus de normes: la que sol explicitar la normativa, de tipus nocional, en qu\u00e8 \u00abcom a\u00bb=\u00aben qualitat de\u00bb i \u00abcom\u00bb=\u00abcomparat amb\u00bb; i una que […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[32,12,31,21],"class_list":["post-777","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-c","tag-avl","tag-normativa","tag-preposicions","tag-revisions-2001"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/777","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=777"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/777\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3704,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/777\/revisions\/3704"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=777"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=777"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=777"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}