{"id":7672,"date":"2025-10-10T20:30:21","date_gmt":"2025-10-10T18:30:21","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=7672"},"modified":"2025-11-27T09:44:54","modified_gmt":"2025-11-27T07:44:54","slug":"segut","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/segut\/","title":{"rendered":"segut"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Fragment del llibre A soca d’orella<\/em> de Josep A. Carr\u00e9galo (2002). 🔗<\/a>
<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

El participi del verb ser,<\/em> que hist\u00f2ricament era estat<\/em>, t\u00e9 actualment diverses formes alternatives: sigut, segut, set…<\/em> En parla la giec<\/abbr> (9.6.8.a<\/em>): <\/i>\n

a<\/em>) <\/span>El radical comen\u00e7at per s<\/em>, amb variaci\u00f3 voc\u00e0lica i conson\u00e0ntica, apareix en […] i en la variant del participi sigut <\/em>(i en les m\u00e9s co\u0140loquials segut <\/em>i set<\/em>).<\/p><\/blockquote>\n

La variant segut<\/em> ja era recollida per Josep Lacreu en Els verbs valencians<\/em> l’any 1999:<\/p>\n

\u00abCol\u00b7loquialment, les formes m\u00e9s habituals s\u00f3n segut, seguda, seguts, segudes.<\/em> I, liter\u00e0riament, tamb\u00e9 s\u2019utilitzen molt les formes cl\u00e0ssiques estat, estada, estats, estades<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 Sebasti\u00e0 Bonet va documentar en Les gram\u00e0tiques normatives valencianes i balears del segle xx<\/span><\/em> <\/i><\/a> que Fullana (1915) i Giner (1933) validaven la forma segut.<\/em> Per contra, Sanchis Guarner (1950; punt 214)\u00a0 la localitzava en tota \u00abla Regi\u00f3 Valenciana\u00bb, per\u00f2 la considerava no recomanable \u00aben la llengua escrita\u00bb \u2014fora de les composicions de caire popular\u2014 i recomanava \u00abusar sempre la forma estat<\/em>\u00bb en la \u00abllengua culta\u00bb.<\/p>\n

La \u00abcondemna\u00bb fa\u0140la\u00e7 de sigut<\/em><\/h3>\n

La ultracorrecci\u00f3 indu\u00efda per la tradici\u00f3 postfabriana, que va condemnar arbitr\u00e0riament construccions ben idiom\u00e0tiques en nom d\u2019una genu\u00efnitat arc\u00e0dica ben dubtosa.<\/p><\/blockquote>\n

Al costat del llibre citat per Moreta, Vocabulari de barbarismes<\/em> d\u2019Aureli Cortiella i Martret (1981), tamb\u00e9 condemna\u00a0sigut<\/em> el Diccionari general de barbarismes i incorreccions<\/em> de Joan Miravitlles (1989). No degueren ser moltes les obres que explicitaren eixe rebuig, per\u00f2 s\u00ed que van pesar el silenci a l’hora d’exposar els paradigmes verbals en les obres de refer\u00e8ncia, o la sospita indu\u00efda per una \u00abautoritat\u00bb tan rellevant com Ramon Aramon.<\/p>\n

L’avl<\/abbr> no en parla<\/h3>\n

L’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (avl<\/abbr>) hauria de complir la seua funci\u00f3 de \u00abvetlar per l’\u00fas normal del valenci\u00e0\u00bb explicant i difonent la forma segut \u2014<\/em>equivalent de\u00a0sigut\u2014 <\/em>per tal d’evitar la sospita d’incorrecci\u00f3 que fa massa anys que continua projectant-se indegudament. Les obres normatives de l’acad\u00e8mia no en parlen, i la giec<\/abbr> \u2014<\/em>probablement esperant que l’avl<\/abbr> s’expresse normativament\u2014<\/em> la situa entre les formes \u00abm\u00e9s co\u0140loquials\u00bb, consideraci\u00f3 que, si m\u00e9s no, s’acosta m\u00e9s a l’\u00fas real que el silenci de l’acad\u00e8mia valenciana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El participi del verb ser, que hist\u00f2ricament era estat, t\u00e9 actualment diverses formes alternatives: sigut, segut, set… En parla la giec (9.6.8.a): a) El radical comen\u00e7at per s, amb variaci\u00f3 voc\u00e0lica i conson\u00e0ntica, apareix en […] i en la variant del participi sigut (i en les m\u00e9s co\u0140loquials segut i set). La variant segut ja […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[17,108,62],"class_list":["post-7672","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-s","tag-lexic","tag-morfologia","tag-verbs"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7672","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7672"}],"version-history":[{"count":8,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7672\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7678,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7672\/revisions\/7678"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7672"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7672"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7672"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}

L’article \u00abEstat<\/em>, sigut<\/em> i la falsificaci\u00f3 de Fabra\u00bb d’Ignasi Moreta (N\u00favol<\/em>, 06.10.2021) <\/i><\/a> fa un rep\u00e0s sentit en relaci\u00f3 amb l’ombra de sospita que alguns va estendre sobre la forma popular sigut, <\/em>ombra que es va accentuar sobretot a partir de la \u00abmanipulaci\u00f3\u00bb d’una de les \u00abconverses\u00bb de Pompeu Fabra en l’edici\u00f3 de 1954 (edici\u00f3 a cura de Santiago Pey Estrany i Ramon Aramon i Serra).<\/i><\/sup><\/a> En este i m\u00e9s casos, Moreta deixa una refer\u00e8ncia a:<\/p>\n