{"id":755,"date":"2016-11-07T16:30:59","date_gmt":"2016-11-07T15:30:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=755"},"modified":"2017-02-05T00:45:01","modified_gmt":"2017-02-04T23:45:01","slug":"anar-a-infinitiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/anar-a-infinitiu\/","title":{"rendered":"anar a + <i>infinitiu<\/i>"},"content":{"rendered":"<p>Seguint\u00a0l&#8217;an\u00e0lisi d&#8217;Anna Gavarr\u00f3 i Brenda Laca (<em><span class=\"versaleta\">gcc,<\/span><\/em> 23.3.2.1), esta per\u00edfrasi t\u00e9 un valor prospectiu, valor que tamb\u00e9 anomenen \u00abde fase preparat\u00f2ria\u00bb. Sem\u00e0nticament s\u00f3n anteriors a la situaci\u00f3 que s&#8217;esdevindr\u00e0. Segons estes autores, \u00abes considera que els usos d&#8217;aquesta per\u00edfrasi com a futur immediat quan el verb finit es troba en present, en substituci\u00f3 d&#8217;un futur o d&#8217;un present <em>pro futuro,<\/em> constitueixen interfer\u00e8ncies del castell\u00e0\u00bb, prevenci\u00f3 que prov\u00e9 de Badia Margarit i que recullen altres obres de refer\u00e8ncia normativa (\u00c9sadir, consulta: <a href=\"http:\/\/esadir.cat\/entrades\/fitxa\/id\/1564\" target=\"_blank\">04.11.2016<\/a>; Sens Dubte-UB, consulta: <a href=\"http:\/\/www2.ub.edu\/assessling\/cgi\/consultes\/resposta.pl?consultes_id=1688\" target=\"_blank\">04.11.2016<\/a>). Ruaix <em>(<span class=\"versaleta\">daux<\/span>)<\/em> ho exposa com a consell:<\/p>\n<blockquote><p><strong>anar a<\/strong> + infinitiu. Per\u00edfrasi que, en present d&#8217;indicatiu, s&#8217;aconsella de substituir per &#8216;<em>ara<\/em> + futur&#8217;. Ex.: \u00abAnem a preparar l&#8217;exposici\u00f3\u00bb = <em>Ara prepararem l&#8217;exposici\u00f3.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>Les mateixes autores esmentades, Gavarr\u00f3 i Laca,\u00a0indiquen:<\/p>\n<blockquote><p>Aquest \u00e9s un punt que hauria d&#8217;aclarir la normativa (potser declarant l\u00edcits els usos amb el modificador en imperfet o en subjuntiu, que no fan concurr\u00e8ncia amb el futur). En qualsevol cas, els usos que es poden constatar per a <em>anar a<\/em> + infinitiu no comprenen m\u00e9s que un subconjunt redu\u00eft dels usos de les per\u00edfrasis castellana i francesa corresponent.<sup>12<\/sup><\/p>\n<hr \/>\n\t<div class=\"simple-alert-boxes sab_info sab_normal \">\r\n\t\t12. <em>Anar a<\/em> + infinitiu est\u00e0 ben arrelat en combinacions l\u00e8xiques fixes amb un sentit o una funci\u00f3 discursiva particular, com ara <em>anar a parar\/raure<\/em> &#8216;arribar a un indret o a una situaci\u00f3 sense voler-ho&#8217;, o <em>anar a saber<\/em> (amb el modificador sempre en imperatiu i introduint sovint una interrogativa indirecta; p. ex.: <em>Parlaven aneu a saber quina llengua<\/em>), com a expressi\u00f3 amb qu\u00e8 s&#8217;expressa ignor\u00e0ncia.\t<\/div>\r\n\t<\/blockquote>\n<p>Podem localitzar refer\u00e8ncies que indiquen que la normativa accepta esta construcci\u00f3 en determinats casos. Segons Josep Lacreu (consulta: <a href=\"https:\/\/books.google.es\/books?hl=es&amp;id=Iy7PtF4djQ4C&amp;q=anar+a#v=onepage&amp;q=%22anava%20a%20eixir%22&amp;f=false\" target=\"_blank\">04.11.2016<\/a>): \u00abQuan s&#8217;indica la &#8216;immn\u00e8ncia d&#8217;una acci\u00f3&#8217; o la &#8216;disposici\u00f3 a fer alguna cosa&#8217;, aquesta construcci\u00f3 \u00e9s plenament leg\u00edtima\u00bb.<\/p>\n<p>A m\u00e9s, la localitzem en el <span class=\"versaleta\">diec<\/span> (s. v. <em>diable<\/em>; consulta: <a href=\"http:\/\/dlc.iec.cat\/results.asp?txtEntrada=diable&amp;operEntrada=0\" target=\"_blank\">04.11.2016<\/a>):<\/p>\n<blockquote><p><strong>que el diable se m\u2019emporti si&#8230;<\/strong> Expressi\u00f3 per a indicar que \u00e9s ver el que anem a dir.<\/p><\/blockquote>\n<p>De fet, el mateix diccionari, per\u00f2 en l&#8217;edici\u00f3 de 1995, indicava (s. v. <em>anar<\/em>):<\/p>\n<blockquote><p>Unit a un infinitiu per les preposicions <em>a<\/em> o <em>per,<\/em> indica la immin\u00e8ncia de l&#8217;acci\u00f3. <em>El cotxe anava a caure.<\/em>*<\/p><\/blockquote>\n\t<div class=\"simple-alert-boxes sab_info sab_normal \">\r\n\t\t*Curiosament, en l&#8217;edici\u00f3 actual (consulta: <a href=\"http:\/\/dlc.iec.cat\/results.asp?txtEntrada=anar&amp;operEntrada=0\" target=\"_blank\">07.11.2016<\/a>)\u00a0fan una indicaci\u00f3 diferent: \u00abDavant d\u2019infinitiu introdu\u00eft per la preposici\u00f3 <em>a<\/em> o <em>per<\/em>\u00a0i en imperfet, denota que l\u2019acci\u00f3 indicada per aquell infinitiu estava a punt d\u2019esdevenir-se. <em>El cotxe anava a caure.<\/em>\u00bb\t<\/div>\r\n\t\n<p>D&#8217;altra banda, Pompeu Fabra donava la indicaci\u00f3 seg\u00fcent en les <em>Converses filol\u00f2giques<\/em> (219; veg. <em>Per\u00edfrasis verbals en les lleng\u00fces (ibero-)rom\u00e0niques<\/em> de Pusch i Wesch; consulta: <a href=\"https:\/\/books.google.es\/books?id=TW0am-tIG5sC&amp;pg=PA63&amp;lpg=PA63&amp;dq=%22Tamb%C3%A9+%C3%A9s+correcta+quan+el+verb+anar+hi+est%C3%A0+usat+en+sentit+figurat%22&amp;source=bl&amp;ots=9ZaSt_avMn&amp;sig=xL5ZVO18cw27IUv1PKxkzk0xrZk&amp;hl=ca&amp;sa=X&amp;ved=0ahUKEwjijoDpv5bQAhUOnRQKHWwpB8IQ6AEIHDAA#v=onepage&amp;q=Tamb%C3%A9%20%C3%A9s%20correcta%20quan%20el%20verb%20anar%20hi%20est%C3%A0%20usat%20en%20sentit%20figurat&amp;f=false\" target=\"_blank\">07.11.2016)<\/a>:<\/p>\n<blockquote><p>Tamb\u00e9 \u00e9s correcta quan el verb <em>anar<\/em> hi est\u00e0 usat en sentit figurat, significant, per exemple, procedir: <em>Resolt el primer problema, anem a resoldre el segon.<\/em> L\u2019<em>anar a fer<\/em> que condemnem \u00e9s el d\u2019una frase com <em>vas a patir molt,<\/em> equivalent a patir\u00e0s molt. \u00c9s el cas en qu\u00e8 <em>anar<\/em> \u00e9s un simple indicador de temps, expressa simplement la futuritat immediata.<\/p><\/blockquote>\n<p>D&#8217;acord amb eixa exposici\u00f3, el mateix Fabra fea servir la per\u00edfrasi:<\/p>\n<blockquote>\n<ul>\n<li>No anem ac\u00ed a enumerar els mots que constitueixen una excepci\u00f3 de la regla damunt citada [&#8230;]<\/li>\n<li>Quan anem a usar una primera o segona persona del plural [&#8230;]<\/li>\n<li>[&#8230;] procurem d\u2019esmenar-nos sempre que ens adonem que anem a dir <em>Estar al teatre.<\/em><\/li>\n<li>[&#8230;] el que anem a dir no \u00e9s pas en defensa seva.<\/li>\n<li>[&#8230;] hem de veure si la proposici\u00f3 que anem a introduir es una proposici\u00f3 de causa.<\/li>\n<\/ul>\n<\/blockquote>\n<p>Finalment, la <span class=\"versaleta\"><em>gnv<\/em><\/span> (31.4; consulta: <a href=\"http:\/\/www.avl.gva.es\/va\/documents-normatius\/destacadoImagen\/0\/document\/GNV.pdf\" target=\"_blank\">07.11.2016<\/a>) de l&#8217;AVL d\u00f3na la indicaci\u00f3 seg\u00fcent sobre el valor d&#8217;esta per\u00edfrasi:<\/p>\n<blockquote><p><em>a<\/em>) La per\u00edfrasi \u00ab<em>anar a <\/em>+ infinitiu\u00bb t\u00e9 un valor d\u2019intenci\u00f3 o d\u2019immin\u00e8ncia, per\u00f2 presenta fortes restriccions d\u2019\u00fas. La per\u00edfrasi \u00e9s habitual en imperfet d\u2019indicatiu o en imperfet de subjuntiu (on t\u00e9 un sentit de <em>conatu<\/em> o d\u2019acci\u00f3 que no s\u2019arriba a realitzar):<\/p>\n<p style=\"padding-left: 30px;\"><em>An\u00e0vem a eixir de casa quan hem sentit el tel\u00e8fon<\/em>.<br \/>\n<em>Pareixia que anara a plorar<\/em>.<\/p>\n<p>A difer\u00e8ncia del que passa en altres lleng\u00fces pr\u00f2ximes, la per\u00edfrasi s\u2019usa poc en present d\u2019indicatiu, sobretot per la proximitat i les possibilitats de confusi\u00f3 amb el passat perifr\u00e0stic. De fet, la per\u00edfrasi no ha desenvolupat el valor de futur, que s\u00ed que t\u00e9 en lleng\u00fces com el castell\u00e0, el franc\u00e9s o el portugu\u00e9s, i s\u2019usa poc amb el valor d\u2019immin\u00e8ncia, valors que s\u2019expressen per mitj\u00e0 de la per\u00edfrasi \u00ab<em>estar a punt de <\/em>+ infinitiu\u00bb, el futur, l\u2019imperatiu o altres recursos:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 30px;\"><em>La comissi\u00f3 es reunir\u00e0 per a tractar de resoldre els conflictes<\/em>. (i no <em>es va a reunir<\/em>)<br \/>\n<em>Ara vos dir\u00e9 el que em va passar ahir<\/em>. (i no <em>vos vaig a dir<\/em>)<br \/>\n<em>A veure, parla un poc m\u00e9s clar<\/em>. (i no <em>Anem a veure<\/em>)<br \/>\n<em>Calleu, que est\u00e0 a punt de comen\u00e7ar l\u2019obra<\/em>. (i no <em>va a comen\u00e7ar<\/em>)<\/p>\n<p>La construcci\u00f3 \u00ab<em>anar a <\/em>+ infinitiu\u00bb \u00e9s correcta en aquells casos en qu\u00e8 <em>anar <\/em>es comporta com a verb principal amb el valor de moviment: <em>Espera, que han tocat a la porta i vaig a veure qui \u00e9s.<\/em><\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Seguint\u00a0l&#8217;an\u00e0lisi d&#8217;Anna Gavarr\u00f3 i Brenda Laca (gcc, 23.3.2.1), esta per\u00edfrasi t\u00e9 un valor prospectiu, valor que tamb\u00e9 anomenen \u00abde fase preparat\u00f2ria\u00bb. Sem\u00e0nticament s\u00f3n anteriors a la situaci\u00f3 que s&#8217;esdevindr\u00e0. Segons estes autores, \u00abes considera que els usos d&#8217;aquesta per\u00edfrasi com a futur immediat quan el verb finit es troba en present, en substituci\u00f3 d&#8217;un futur [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[67,27],"class_list":["post-755","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-a","tag-perifrasis","tag-sintaxi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/755","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=755"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/755\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":769,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/755\/revisions\/769"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=755"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=755"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=755"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}