{"id":7537,"date":"2025-05-06T20:30:00","date_gmt":"2025-05-06T18:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=7537"},"modified":"2025-05-06T20:02:44","modified_gmt":"2025-05-06T18:02:44","slug":"vejam","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/vejam\/","title":{"rendered":"vejam"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Fragment de Discursos<\/em> d’And\u00f2cides, traducci\u00f3 de Jordi Redondo i S\u00e0nchez, Fundaci\u00f3 Bernat Metge, 2007.<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Hi ha formes verbals que s’han convertit en marcadors discursius, <\/em><\/i><\/a> com ara veiam<\/em>, aviam<\/em>, meem<\/em>, etc. La forma m\u00e9s usual en els registres valencians s\u00f3n la locuci\u00f3 a vore<\/em> o l’imperatiu vejam.\u00a0<\/em>El diccionari del programa Salt 2.0 (s. v. vore<\/em>) indicava:<\/p>\n

7. vejam<\/strong> [pop.] Forma arcaica d’imperatiu amb qu\u00e8 s’expressa la curiositat de vore qu\u00e8 passar\u00e0, el temor que passe una cosa, o que deixe de passar-ne una altra, etc. Vejam qui ser\u00e0 el pr\u00f2xim campi\u00f3 de la lliga. Vejam si eres prou r\u00e0pid per a guanyar-me!<\/em><\/p><\/blockquote>\n

La Gram\u00e0tica normativa valenciana<\/em> \u2014i la giec<\/abbr>\u2014 <\/i><\/a> la inclou entre les \u00abinterjeccions metaling\u00fc\u00edstiques\u00bb (taula 35.4): <\/i><\/a><\/p>\n

a veure (o<\/i> a vore o<\/i> vegem, o<\/i> vejam); escolta (o<\/i> escolte); mira (o<\/i> mire)\u2026<\/p><\/blockquote>\n

La variant aviam<\/em><\/h2>\n

En els mitjans de Catalunya, en els audiovisuals realitzats o doblats o tamb\u00e9 en la literatura creada o tradu\u00efda a Catalunya, la variant oriental aviam<\/em> \u00e9s la m\u00e9s usual, principalment en els registres informals, o en els escrits que pretenen reproduir o emular trets de l’oralitat, com podem vore en la traducci\u00f3 de Philosophische Gespr\u00e4che<\/em> de Moses Mendelssohn (1755), traducci\u00f3 de Guillem Sales Vilalta (2021): <\/i><\/a><\/p>\n

P: A fe que has sabut allargassar aquest per\u00f2<\/em> amb un bon deix de dubte! Aviam<\/strong>: el que vols dir \u00e9s que all\u00f2 que no ha passat pot acabar passant, oi?<\/p><\/blockquote>\n

Encara que l’any 1977 Albert Jan\u00e9 i Riera expressava la seua prevenci\u00f3 sobre l’\u00fas d’algunes d’estes formes a causa de la falta d’informaci\u00f3 normativa sobre la q\u00fcesti\u00f3:<\/p>\n

[…] formes m\u00e9s o menys vacil\u00b7lants com \u00abviam\u00bb i \u00abaviam\u00bb, les quals, especialment, han de tenir l’inconvenient, per a qui les usa, d’una dif\u00edcil identificaci\u00f3 gramatical i de produir una gran perplexitat en el moment d’haver-les de representar gr\u00e0ficament.<\/p><\/blockquote>\n

La producci\u00f3 liter\u00e0ria, audiovisual i incl\u00fas l’elaboraci\u00f3 normativa posteriors han resolt eixa possible perplexitat, que tan sols era una conseq\u00fc\u00e8ncia de la falta d’atenci\u00f3 de les obres ortogr\u00e0fiques i gramaticals d’aquell temps a l’hora d’oferir regles aplicables a totes les varietats i els dialectes de la llengua. De fet, Coromines va manifestar en el declc<\/abbr> (s. v. veure<\/em>; comentari ampliat m\u00e9s avall) <\/i><\/a> que calia acceptar eixe recurs ling\u00fc\u00edstic:<\/p>\n

Aix\u00f2 ja no \u00e9s vulgarisme sin\u00f3 una mera part\u00edcula d\u2019\u00fas general en la conversa. No hi ha res a corregir: almenys dins els l\u00edmits del parlar col\u00b7loquial, familiar.<\/p><\/blockquote>\n

L’\u00abInforme sobre la qualitat ling\u00fc\u00edstica en la programaci\u00f3 audiovisual infantil\u00bb (maig del 2024) de l’Institut d’Estudis Catalans, <\/i><\/a> inclo\u00efa un comentari sobre els usos que havia detectat:<\/p>\n

La locuci\u00f3 verbal a veure<\/em> presenta diferents variants: l\u2019est\u00e0ndard a veure<\/em> (5 veus del central, cap de les quals diu a vere<\/em>), i les m\u00e9s informals a vore<\/em> (2 emissors valencians; cf. punt 21), a mem<\/em> (1 emissora mallorquina) i aviam<\/em><\/strong> (1 emissora central). La primera s\u2019observa en contextos formals i informals; les altres, en contextos informals.<\/p>\n

Nota fdt.<\/abbr><\/strong> El punt 21 de l’informe detecta que les formes que mantenen el diftong del verb veure<\/em> s’usen en els mitjans orientals, mentres que els mitjans valencians i balears utilitzen les formes verbals amb o <\/em>corresponents a l’infinitiu vore<\/em>: \u00abLes diferents pron\u00fancies es troben en programes per a totes les franges d\u2019edat. La monoftongada, nom\u00e9s s\u2019ha observat en contextos informals. En canvi, no s\u2019ha pogut observar quina pron\u00fancia es fa en un context formal, en qu\u00e8 seria esperable la forma amb el diftong eu<\/em>.\u00bb<\/div><\/div><\/blockquote>\n

En el llibre Parla’m amb estil<\/em>, Mag\u00ed Camps considerava que\u00a0aviam<\/em> havia de ser una paraula normativa. I explicava:<\/p>\n

La forma\u00a0aviam<\/em><\/strong>, equivalent a\u00a0a veure<\/em>\u00a0o\u00a0vejam<\/em>, no respon a una variant dialectal, sin\u00f3 que \u00e9s una evoluci\u00f3 similar als casos de\u00a0manoi<\/em> o\u00a0vost\u00e8<\/em>. \u00c9s a dir, de\u00a0a veure<\/em>\u00a0no passem a\u00a0aviam<\/em>\u00a0menjant-nos una lletra o\u00a0estrafent\u00a0la pron\u00fancia. Hi ha tota una evoluci\u00f3 que consolida aquesta forma, potser col\u00b7loquial, per\u00f2 ben estesa.<\/p><\/blockquote>\n

Refer\u00e8ncies anteriors<\/h3>\n

El dcorom<\/em><\/span> (s. v.\u00a0veure<\/em>) indicava: <\/i><\/a><\/p>\n

Amb car\u00e0cter exclamatiu es diu veiam<\/em> en catal\u00e0 central. Aix\u00f2 ja no \u00e9s vulgarisme sin\u00f3 una mera part\u00edcula d’\u00fas general en la conversa. No hi ha res a corregir: almenys dins els l\u00edmits dels parlar col\u00b7loquial, familiar. Mentre que val m\u00e9s dir vegem<\/em> com a Subj. (\u00abcal que vegem<\/em>\u00bb etc.); amb el car\u00e0cter d’exclamaci\u00f3 i de part\u00edcula demostrativa s’ha mantingut, excepcionalment, el vocalisme arcaic -am<\/em>; i el mateix que aquesta anomalia, tamb\u00e9 \u00e9s respectable que es digui amb \u012f<\/em> i no hi ha cap necessitat de canviar-ho en vejam<\/em>. En el parlar popular de Bna., per encreuament amb a-veure<\/em>: av(e)iam<\/em> […].<\/p>\n

Formes ben vulgars, semblants, per\u00f2 en part m\u00e9s alterades tenen extensi\u00f3 molt general en tot el domini. AMAlcover en donava ja una bona enumeraci\u00f3. Meyam<\/em> a Manacor, a Sencelles (i en general en el parlar conservador de tot Mallorca); m\u01dd\u012f’\u0119m<\/em> a Selva, Caimari i fins Palma, miam<\/em> a Manacor, mam<\/em> a Sa Pobla; en el Pa\u00eds Valenci\u00e0 meyam<\/em> a Benissa, i amb una palatalitzaci\u00f3 de la m-<\/em> per la \u012f<\/em> seg\u00fcent: n\u012fam<\/em> a Sueca i algunes a Mallorca, a\u0146\u00e1m<\/em> d’altres de Sueca, \u0146am<\/em> a Alcoi, Ontinyent i tamb\u00e9 Benissa (BDLC<\/em> IV, 281-2) […]<\/blockquote>\n

Segons comenta Antoni I. Alomar en L\u00ednia Directa<\/em>, XII (11.02.1997):<\/p>\n

Vejam \/ *meam \/ *mem \/ *vam \u00ad Ve’t aqu\u00ed \/ heus aqu\u00ed… <\/em><\/strong>Ja que parl\u00e0rem del verb veure<\/em> podem referir\u00ad-nos a unes altres formes que presenta a l’imperatiu, que s\u00f3n les col\u00b7loquials *meiam<\/em>, *meam<\/em> i *mem<\/em>, a Mallorca, i *vam<\/em>, a Menorca, corresponents al formal vejam<\/em>. S\u00f3n formes que s’han creat a partir de veam<\/em>, i aquesta procedent de l’antiga veiam<\/em>, variant de vejam<\/em>.<\/p>\n

1. Alcover situa meiam<\/em> a Manacor i Sencelles; mam<\/em> a sa Pobla, meiem<\/em> (amb e<\/em> oberta) a Selva, Caimari i Palma; miam<\/em> i niam<\/em>, a Manacor (Una mica de Dialectologia catalana<\/em>, p. 282). I encara hi ha veem<\/em> a Mallorca i en els dialectes nord\u00adoccidental i valenci\u00e0, origen de meem<\/em> (“Ve\u00e9m si li agradar\u00e1n…”, Bartomeu Ferr\u00e0, Comedias<\/em>, p. 224; T. Forteza, Gram\u00e1tica de la lengua catalana<\/em>, p. 310, 418; dcvb<\/em><\/span>, en el paradigma de veure<\/em>).<\/div><\/div>\n

A l’imperatiu trobam una altra forma irregular en les expressions ve’t aqu\u00ed<\/em>, ve’t ac\u00ed<\/em> i ve’t all\u00e0<\/em>, com a f\u00f3rmules de presentaci\u00f3, en lloc de veges<\/em>… El verb haver<\/em> antigament volia dir ‘tenir’ i el seu imperatiu singular havet<\/em> tamb\u00e9 s’usava amb aqu\u00ed<\/em> en les mateixes circumst\u00e0ncies que veges aqu\u00ed<\/em> (com si digu\u00e9ssim teniu aqu\u00ed<\/em>). Finalment, havet<\/em> va perdre la vocal inicial, de la mateixa manera que informalment es diu *‘via vengut<\/em> en lloc d’havia vengut<\/em>, i va coincidir amb l’imperatiu de veure<\/em>.<\/p>\n

2. Segons una altra teoria, tal volta millor, vet<\/em> procedeix del llat\u00ed videte<\/span> ‘vegeu’ (dcvb<\/em><\/span>); segons A. Griera, recollit per A. M. Badia, de videtis<\/span>, a trav\u00e9s de vets<\/em>, que d\u00f3na com a hipot\u00e8tic i que est\u00e0 documentat.<\/div><\/div>\n

Igualment, un imperatiu plural antic del verb veure<\/em> que era vets<\/em>, que encara es mant\u00e9 en \u00fas a Eivissa, es convert\u00ed en veus<\/em> i, conf\u00f3s amb havets<\/em>, del verb haver<\/em>, don\u00e0 heus<\/em>. Aquesta paraula, forma amb aqu\u00ed<\/em> i ac\u00ed<\/em> unes expressions usades a Catalunya i liter\u00e0riament com a plural de ve’t aqu\u00ed<\/em> i ve’t ac\u00ed<\/em>: heus aqu\u00ed<\/em> i heus ac\u00ed<\/em>.<\/p>\n

\u00a03. La forma d’imperatiu vets<\/em> (procedent de videtis<\/span> ‘vegeu’, i conservat a Eivissa) est\u00e0 documentada a Mallorca al s. XVII i li correspon un veis<\/em> posterior, usades totes dues seguides de ac\u00ed o aqu\u00ed (“veis ac\u00ed”, usat a Mallorca, on ha coincidit amb la segona persona del plural del present d’indicatiu de veure<\/em>); vegeu la ld<\/em><\/span><\/a> titulada \u00abDiem, dieu \/ deim, deis\u00bb, ld<\/em><\/span> X, 19, nota 3.<\/div><\/div>\n

Popularment se senten, o sentien, les construccions vat\u00adaqu\u00ed<\/em>, ve’n\u00adt’aqu\u00ed<\/em>, va’l\u00adt’aqu\u00ed<\/em>, veu’t aqu\u00ed<\/em>, vat\u00adme’t aqu\u00ed<\/em>, vat\u00adlos\u00adt’all\u00e0<\/em>, vat\u00admos\u00adt’aqu\u00ed<\/em>, fins arribar a afegir una t<\/em> final: veltaquit<\/em> i fer\u00adne el femen\u00ed velataquida<\/em> (ve\u00adla\u00adt’aquida<\/em>), velatallada<\/em> (ve\u00adla\u00adt’allada<\/em>), com si fossin participis; aix\u00ed com, a Catalunya, ve\u00adl’hi\u00adaqu\u00ed<\/em>, ve’l\u00adt’ac\u00ed<\/em>, ve’l\u00adt’aqu\u00ed<\/em>, etc.<\/p>\n

4. dcvb<\/em><\/span>.<\/div><\/div>\n

I encara dues formes m\u00e9s de veure<\/em>: les exclamatives ves<\/em> i vei\u00e8s<\/em> (“\u00adNo vendr\u00e0s. \u00adVei\u00e8s\/ves si no vendr\u00e9!”). Ves<\/em> \u00e9s la contracci\u00f3 de veies<\/em>, amb canvi d’accent, en part per distingir de l’imperfet d’indicatiu, i amb p\u00e8rdua de la i<\/em> situada entre vocals, com a veiam<\/em>.<\/p>\n

5. No cal dir que la diversitat de formes derivades demostra la necessitat d’una selecci\u00f3 per al llenguatge general i formal, a favor de les formes primitives; vegem<\/em>.<\/div><\/div><\/blockquote>\n
\n

M\u00e9s documentaci\u00f3<\/h3>\n