{"id":7495,"date":"2025-04-09T20:30:45","date_gmt":"2025-04-09T18:30:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=7495"},"modified":"2025-04-09T13:24:07","modified_gmt":"2025-04-09T11:24:07","slug":"ad","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/ad\/","title":{"rendered":"ad"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Exemple de la variant ana<\/em> en B\u00edblia del segle XIV. Primer i segon llibres dels Reis<\/em> de Jordi Bruguera i Pere Casanellas (2011). \/ Tret de Google Llibres.<\/span>[icon name=\"google\" prefix=\"fab\"]<\/sup><\/span><\/a><\/figcaption><\/figure>La preposici\u00f3 ad<\/em> \u2014variant de la preposici\u00f3 a<\/em>\u2014, t\u00e9 entrada en el diccionari de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (07.04.2025). Apareix\u00a0 amb una explicaci\u00f3 i un exemple que aclarix que no s’apostrofa amb el demostratius i pronoms que sol precedir: <\/i><\/a><\/p>\n

ad
\n<\/strong>prep. [col\u00b7loq.]<\/em> Variant de la preposici\u00f3 a usada davant de certes paraules comen\u00e7ades per a<\/em> o e<\/em>, especialment els demostratius i els pronoms forts de tercera persona. Ad elles aix\u00f2 no els agradava gens.<\/em>
\n<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

A m\u00e9s de la forma ad,\u00a0<\/em>la giec<\/abbr> recull les variants an<\/em> i\u00a0amb.<\/em> La variant an,<\/em> seguint la mateixa regla ortogr\u00e0fica anterior que s’aplica en\u00a0ad<\/em>, tampoc s’apostrofa quan va seguida per paraules comen\u00e7ades per a<\/em> o e, criteri que ja apareixia en l’acord ortogr\u00e0fic del 1913: <\/i><\/a><\/p>\n

\u00abEn el cas d’emplear-se an<\/em><\/strong> en lloc de a<\/em>, no s’escriur\u00e0 a n\u2019<\/em> (ni a-n<\/em>) sin\u00f3 an<\/em><\/strong> : ho he dit an<\/strong> ell<\/em> (millor : ho he dit a ell<\/em>).\u00bb<\/p><\/blockquote>\n

Aixina ho va aplicar tamb\u00e9 el dcvb<\/abbr>: <\/i><\/a><\/p>\n

AN <\/span><\/strong>(o ana<\/i>). var. vg.
\nde la preposici\u00f3 a. <\/i>\u00abAn<\/strong> aquell l’estimaven\u00bb (Ross., Conflent, Cerdanya, Mall., Men.). \u00abAn<\/strong> tu t’ho dic\u00bb (Vall\u00e8s). \u00abMe don\u00e0 la comuni\u00f3 ana<\/strong> jo\u00bb (Conflent). \u00abNo l’entenc, an<\/strong> ell\u00bb (Alcoi). \u00abAn\u00e0vem contra an<\/strong> ell\u00bb (Morella). \u00abHo hai dit an<\/strong> d’altres\u00bb (Sort). \u00abAna<\/strong> tu t’ho dir\u00e9\u00bb (Guilleries, Empord\u00e0). \u00abAn<\/strong> ell i ana mi ens ho deia\u00bb (Mei\u00e0). \u00abM’estimaria m\u00e9s donar-ho amb un gos que no pas ana<\/strong> v\u00f3s\u00bb (Agullana). \u00abLa vaig donar an<\/strong> els meus germans\u00bb (Solsona, Barc., Bal.). \u00abUn niu vaig trobar | ana<\/strong> la ribera\u00bb (can\u00e7\u00f3 pop., Llofriu). Puig que D\u00e9u me n’ha enviada | y ana<\/strong> v\u00f3s m’ha destinada, <\/span>can\u00e7\u00f3 de Ribes (Butll. C. Exc. Ll., v, <\/span>65). Donada la benedicci\u00f3 apost\u00f2lica an<\/strong> aquella imponent audi\u00e8ncia, <\/span>Verdaguer Exc. 10. Incerta de mer\u00e8ixer gr\u00e0cia an<\/strong> els ulls de l’home inconegut, <\/span>Alcover Poem. B\u00edbl. 41. No, an<\/strong> a mi no me’l pendria el parany, <\/span>Ruyra Parada 14. Flor que al pit dones tendresa, volada an<\/strong> el pensament, <\/span>Salv\u00e0 Poes. 23. […]<\/span><\/p><\/blockquote>\n

La giec<\/abbr> actual mant\u00e9 (07.04.2025) eixe mateix criteri: <\/i><\/a><\/p>\n

[…] les preposicions a <\/em>i en <\/em>tenen les variants col\u00b7loquials an <\/em>i amb <\/em>(amb les pronunciacions corresponents a cada parlar); en el cas de a<\/em>, per a evitar el contacte amb una vocal seg\u00fcent: Ho donarem an<\/em>\/amb ell <\/em>(confusi\u00f3 de a <\/em>amb en <\/em>i amb<\/em>); No pensis m\u00e9s amb aquella desgr\u00e0cia <\/em>(confusi\u00f3 de en <\/em>amb amb<\/em>).<\/p><\/blockquote>\n

A pesar que les regles ortogr\u00e0fiques indiquen que estes variants no s’apostrofen, \u00e9s habitual vore escrites eixes variants apostrofades (\u00aba d’\u00bb o \u00aba n’\u00bb):<\/p>\n