{"id":733,"date":"2017-04-04T18:17:52","date_gmt":"2017-04-04T17:17:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=733"},"modified":"2017-04-05T08:38:37","modified_gmt":"2017-04-05T07:38:37","slug":"al-infinitiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/al-infinitiu\/","title":{"rendered":"al + infinitiu<\/i>"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. \nLa nova gram\u00e0tica de l’iec<\/span> (29.2.5.a<\/em>) at\u00e9n plenament la possibilitat del valor causal (\u00abderivat del valor de seq\u00fcenciaci\u00f3 temporal\u00bb) d’esta construcci\u00f3, com ara en l’oraci\u00f3 \u00abAl vore que no ven\u00edeu, vam comen\u00e7ar a preocupar-mos\u00bb. Tal com reconeix l’institut, \u00abaquest valor causal s’ha generalitzat especialment en els parlars que no conserven la distinci\u00f3 tradicional entres les construccions amb en<\/em> i amb al<\/em>\u00bb.
    \nNo sembla que l’iec<\/span> haja previst cap limitaci\u00f3 a l’\u00fas \u00abexclusivament amb valor causal\u00bb, prevenci\u00f3 que s\u00ed que fea l’avl<\/span>, com podeu llegir m\u00e9s avall en el cas de l’oraci\u00f3 \u00abAl ser tan tard, se n\u2019anaren sense veure com acab\u00e0 la funci\u00f3\u00bb. En canvi, l’iec<\/span>, amplia els valors de la construcci\u00f3 a la condicionalitat en la indicaci\u00f3 seg\u00fcent (31.4.2.1.f<\/em>):<\/p>\n

    \nA partir del valor de seq\u00fcenciaci\u00f3 temporal d’aquestes construccions, es pot arribar a inferir una relaci\u00f3 de causalitat (En arribar el bon temps, les platges es comencen a omplir de banyistes<\/em> ‘sempre que arriba el bon temps, com que arriba el bon temps’), o de condicionalitat, especialment quan indica una situaci\u00f3 habitual (En dir les veritats, es perden les amistats<\/em> ‘quan dius les veritats, si dius les veritats, dient les veritats’).\n<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

  2. La gram\u00e0tica de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (consulta: 20.10.2016<\/a>) havia donat abans les indicacions seg\u00fcents:
    \n

    26.3.1.3. La construcci\u00f3 \u00aben <\/em>o al <\/em>+ infinitiu\u00bb<\/em><\/strong>
    \nLes construccions \u00abal <\/em>+ infinitiu\u00bb o \u00aben <\/em>+ infinitiu\u00bb tenen un valor temporal equivalent a les oracions introdu\u00efdes per quan<\/em>, i assenyalen simultane\u00eftat o anterioritat immediata respecte a la situaci\u00f3 designada en l\u2019oraci\u00f3 principal:<\/p>\n

    Al passar per la pla\u00e7a ens va saludar<\/em>. (\u2018Quan passava per la pla\u00e7a\u2019)
    \nEn tindre son es gita<\/em>. (\u2018Quan t\u00e9 son\u2019)
    \nEn eixir tanca la porta<\/em>. (\u2018Una vegada isques, tanca la porta\u2019)<\/p><\/blockquote>\n\t

    \r\n\t\tObservaci\u00f3: \u00c9s infundada la prevenci\u00f3 que alguns gram\u00e0tics han mostrat sobre la genu\u00efnitat de la construcci\u00f3 \u00abal <\/em>+ infinitiu\u00bb. Es tracta d\u2019una construcci\u00f3 pr\u00f2pia de la llengua de totes les \u00e8poques i ha estat acceptada per bons gram\u00e0tics. En els seg\u00fcents exemples del Tirant lo Blanch <\/em>es poden comprovar el mat\u00eds de simultane\u00eftat i el valor duratiu de la construcci\u00f3:<\/p>\n

    \u00abe pos\u00e0\u2019s en la \u00e7inta un petit coltell ben esmolat per \u00e7o que si havia a taillar alguna corda que u pogu\u00e9s fer; e pos\u00e0\u2019l-se de part de tras, que al nadar no l\u2019enuj\u00e0s.\u00bb
    \n\u00abAl passar apag\u00e0 la lum, pres al conestable per la m\u00e0, m\u00e9s-se primera, e Tirant segu\u00ed al conestable. E ax\u00ed trobaren la porta de la cambra hon era la princessa, la qual stava sola sperant-los.\u00bb
    \n\u00abE aplegant lo rey Scariano a una ribera, al passar perd\u00e9 molta gent.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\t<\/div>\r\n\t\n

    D\u2019acord amb l\u2019\u00fas m\u00e9s general, en valenci\u00e0 es poden establir les distincions seg\u00fcents:
    \na<\/em>) La construcci\u00f3 amb al <\/em>sol tindre un valor duratiu i sol indicar que la situaci\u00f3 expressada per l\u2019oraci\u00f3 principal es produ\u00efx en algun moment dins de l\u2019interval temporal en qu\u00e8 t\u00e9 lloc l\u2019acci\u00f3 expressada per l\u2019oraci\u00f3 d\u2019infinitiu. Aix\u00ed, en l\u2019exemple anterior Al passar per la pla\u00e7a ens va saludar<\/em>, s\u2019indica que l\u2019acci\u00f3 de saludar es va produir mentres el subjecte passava per la pla\u00e7a. \u00c9s per aix\u00f2 que al passar <\/em>es pot parafrasejar per mentres passava<\/em>.
    \nb<\/em>) La construcci\u00f3 amb en<\/em>, en canvi, t\u00e9 un valor puntual i indica que la situaci\u00f3 designada per l\u2019oraci\u00f3 d\u2019infinitiu \u00e9s immediatament anterior a la designada per l\u2019oraci\u00f3 principal o es repetix de manera habitual immediatament abans de la designada en l\u2019oraci\u00f3 principal:<\/p>\n

    En fer-se de dia anirem a l\u2019hort<\/em>. (\u2018es fa de dia i tot seguit anem a l\u2019hort\u2019)
    \nEn arribar el pare, avisa\u2019m<\/em>. (\u2018primer ha d\u2019arribar el pare i tot seguit m\u2019has d\u2019avisar\u2019)
    \nEl mes passat<\/em>, en bufar el vent plovia<\/em>. (\u2018primer bufava el vent i tot seguit plovia\u2019)<\/p><\/blockquote>\n

    Pel fet d\u2019indicar anterioritat immediata, l\u2019oraci\u00f3 amb en <\/em>pot assolir un cert mat\u00eds causal, ja que les causes s\u00f3n pr\u00e8vies a les conseq\u00fc\u00e8ncies que se\u2019n deriven:<\/p>\n

    En tindre son es gita<\/em>. (\u2018perqu\u00e8 t\u00e9 s\u00f3n\u2019)
    \nEn dir les veritats<\/em>, es perden les amistats<\/em>. (\u2018perqu\u00e8 es diuen les veritats\u2019).<\/p><\/blockquote>\n

    Notem que en les oracions anteriors, la idea de causalitat s\u2019associa a la d\u2019anterioritat. No s\u00f3n genu\u00efns ni adequats els casos en qu\u00e8 la construcci\u00f3 amb en <\/em>o amb al <\/em>s\u2019usa exclusivament amb un valor causal. No \u00e9s, per tant, acceptable una frase com Al ser tan tard, se n\u2019anaren sense veure com acab\u00e0 la funci\u00f3<\/em>, que cal expressar amb una construcci\u00f3 causal, com ara Com que era tan tard, se n\u2019anaren sense veure com acab\u00e0 la funci\u00f3<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

  3. A m\u00e9s de tot aix\u00f2, Ramon Gimeno tamb\u00e9 aporta unes quantes notes m\u00e9s sobre la q\u00fcesti\u00f3 en el bloc Lletres i Tics<\/a> (consulta: 20.10.2016).<\/li>\n
  4. BADIA, p\u00e0gina 212, ep\u00edgraf 113.IV.3:
    \n

    Les preposicions a<\/em> i en<\/em> davant l’infinitiu temporal. Quan aquest infinitiu equival a una oraci\u00f3 subordinada adverbial (generalment de temps, per\u00f2 tamb\u00e9 de causa, i d’altres, encara), tant pot \u00e9sser introdu\u00eft per a<\/em> (a<\/em> + art. el<\/em> = al<\/em>) com per en<\/em>. Nom\u00e9s les separa una difer\u00e8ncia de registre.<\/p><\/blockquote>\n

    P\u00e0gina 670, ep\u00edgraf 247.IV.6:<\/p>\n

    b<\/em>) Quan l’infinitiu equival a una oraci\u00f3 correlativa temporal, hi ha la possibilitat de dues construccions: que l’infinitiu sigui introdu\u00eft per la prep. a<\/em> + article o que ho sigui per la prep. en<\/em>. La primera \u00e9s pr\u00e0cticament universal en el llenguatge corrent, mentre que la segona pertany al N1, i avui guanya terreny en la llengua escrita.\u00bb Exemples: \u00abal con\u00e9ixer la not\u00edcia, tothom va sortir al carrer <\/em>\/ N1 en con\u00e9ixer la not\u00edcia, tothom va sortir al carrer.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

  5. A banda d’aix\u00f2, la gram\u00e0tica de Fabra del 1956 nom\u00e9s indica (ep\u00edgraf 95, nota **) que tenen el mateix valor en<\/em> + inf. que al<\/em>+ inf.: \u00abPer\u00f2, avui, aquesta construcci\u00f3 \u00e9s m\u00e9s aviat evitada.\u00bb \u00c9s a dir, res a dir sobre la suposada incorrecci\u00f3. M\u00e9s encara, en la gram\u00e0tica del 1918 (edici\u00f3 de 1933, ep\u00edgraf 126; consulta: 20.10.2016<\/a>) d\u00f3na les dos opcions com a \u00abpossibles\u00bb:
    \n

    En canvi, quan un infinitiu forma part d’una determinaci\u00f3 circumstancial, amb el valor d’un gerundi, de les dues construccions llavors possibles, que s\u00f3n la introducci\u00f3 de l’infinitiu mitjan\u00e7ant la preposici\u00f3 a<\/em> seguida de l’article definit (Ex.: A l<\/span>‘entrar jo, tots s’al\u00e7aren<\/em>) i la introducci\u00f3 de l’infinitiu mitjan\u00e7ant la sola preposici\u00f3 en<\/em> (Ex.: En<\/span> entrar jo, tots s’al\u00e7aren<\/em>), \u00e9s d’aconsellar que els escriptors es decantin decididament a favor de la segona.<\/p><\/blockquote>\n

    No hi trobem, doncs, cap qualificaci\u00f3 d’incorrecci\u00f3.<\/li>\n

  6. Enric Valor, indicava en el Curs mitj\u00e0 de gram\u00e0tica catalana<\/em>, tema 77, ep\u00edgraf 218:
    \n

    Quan l’infinitiu t\u00e9 valor adverbial temporal, va precedit de la preposici\u00f3 a<\/em> i l’article definit (al<\/em> o a<\/em> l’<\/em>), si es refereix al passat: A l’arribar va veure que tots se n’anaven<\/em>. Si es refereix al futur, \u00e9s preceptiu l’\u00fas de la preposici\u00f3 en<\/em>(5)<\/span><\/sup>: En tornar el pare, dinarem<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n

    Nota n\u00famero 5:<\/p>\n

    Com s’ha fet des dels primers temps de l’idioma i com es practica regularment a tot el Pa\u00eds Valenci\u00e0. Modernament, la llengua liter\u00e0ria usa quasi exclusivament en<\/em> en tots dos casos (pret\u00e8rit i futur), amb la qual cosa es perd un mat\u00eds molt genu\u00ed.<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

  7. M\u00e9s o menys en el mateix sentit es pronuncia Sanchis Guarner en la Gram\u00e0tica valenciana<\/em> (1950), ep\u00edgraf 343:
    \n

    Per a introduir una determinaci\u00f3 circumstancial de temps representada amb un verb en infinitiu, equivalent a una gerundi, conv\u00e9 emprar amb prefer\u00e8ncia la preposici\u00f3 en<\/em> […] L’\u00fas de la preposici\u00f3 a<\/em> seguida de l’article definit (al<\/em>, a l’<\/em>) \u00e9s admissible, per\u00f2 nom\u00e9s quan tal determinaci\u00f3 circumstancial de temps equival a un pret\u00e8rit perfet d’indicatiu; exemple: Al caure escales avall, em vaig fer mal<\/em> (= quan caigu\u00ed<\/em>).<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    La nova gram\u00e0tica de l’iec (29.2.5.a) at\u00e9n plenament la possibilitat del valor causal (\u00abderivat del valor de seq\u00fcenciaci\u00f3 temporal\u00bb) d’esta construcci\u00f3, com ara en l’oraci\u00f3 \u00abAl vore que no ven\u00edeu, vam comen\u00e7ar a preocupar-mos\u00bb. Tal com reconeix l’institut, \u00abaquest valor causal s’ha generalitzat especialment en els parlars que no conserven la distinci\u00f3 tradicional entres les […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[86,87,31,53,27],"class_list":["post-733","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-a","tag-giec","tag-gnv","tag-preposicions","tag-revisions","tag-sintaxi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/733","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=733"}],"version-history":[{"count":14,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/733\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":948,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/733\/revisions\/948"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=733"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=733"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=733"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}