{"id":704,"date":"2016-10-05T14:53:09","date_gmt":"2016-10-05T12:53:09","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=704"},"modified":"2023-01-25T13:50:11","modified_gmt":"2023-01-25T12:50:11","slug":"en-pronom","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/en-pronom\/","title":{"rendered":"en (pronom)<\/i>"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. Cal tenir en compte que quan aquest pronom substitu\u00efx el complement del nom (substantiu o adjectiu), \u00abel nom a qu\u00e8 es refereix aquest complement ha d’exercir la funci\u00f3 sint\u00e0ctica de complement directe o predicat nominal, o b\u00e9 de subjecte d’oracions sint\u00e8tiques\u00bb (Ruaix, ec2,<\/em><\/span> p\u00e0g. 87).<\/li>\n
  2. \u00abEl pronom feble en<\/em> pot substituir els possessius (quan expressen pertinen\u00e7a o especificaci\u00f3) si el terme possessiu determina el complement directe o el predicat nominal. Tamb\u00e9 es pot donar el cas que aquest terme possessiu determini el subjecte, si aquest va situat despr\u00e9s del verb [= oraci\u00f3 sint\u00e8tica]\u00bb (Ruaix, ec2,<\/em><\/span> p\u00e0g. 47). Per\u00f2 no pot substituir el compl. det. (cn<\/span>) d’un subjecte en una oraci\u00f3 copulativa (Ruaix, Obs.\/1,<\/em> p\u00e0g. 118).<\/li>\n
  3. No es pot pronominalitzar un subjecte de davant verb. Tampoc un complement d’un subjecte de davant verb. Tampoc, en oracions copulatives (amb els verbs ser, estar, semblar…<\/em>), el cn<\/span> del subjecte, ni el subjecte representat per un quantitatiu: \u00abL’article era interessant. Per\u00f2 *me’n sembla exagerat el t\u00edtol\u00bb. (Ruaix, Obs.\/1,<\/em> p\u00e0g. 118-119). Albert Pla i Nualart ho explica en l’article seg\u00fcent (\u00abUn exemple n’\u00e9s ell\u00bb, Avui,<\/em>\u00a0 27.08.2009 <\/i><\/a>):
    \n
    \n

    \u00abUn exemple n’\u00e9s ell\u00bb<\/h2>\n

    La inseguretat sobre l’\u00fas de hi <\/em>i en <\/em>tamb\u00e9 provoca que apareguin on no toca. Com a la frase del t\u00edtol. Si diem \u00abEll (subjecte) \/ \u00e9s un exemple de fidelitat (predicat)\u00bb direm \u00abEll \/ n’\u00e9s un exemple\u00bb, per\u00f2 si diem \u00abUn exemple de fidelitat \/ \u00e9s ell\u00bb, direm \u00abUn exemple \/ \u00e9s ell\u00bb, no pas n’\u00e9s ell. <\/em>Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 mai pot ser que el pronom (en<\/em>) sigui al predicat i all\u00f2 que representa (de fidelitat<\/em>) al subjecte. Analitzeu aquesta altra frase: \u00abL’\u00e0via d’Obama \/ el va rebre a l’aeroport\u00bb. En el titular d’un diari el <\/em>\u00e9s Obama, <\/em>per\u00f2 gramaticalment aix\u00f2 \u00e9s impossible i nom\u00e9s una convenci\u00f3 pragm\u00e0tica ens permet for\u00e7ar la intu\u00efci\u00f3 i interpretar-ho aix\u00ed. Si en una conversa informal dic \u00abL’amic de la Maria \/ la va ajudar\u00bb, tots sabem que la Maria <\/em>i la <\/em>no s\u00f3n la mateixa persona, i la ra\u00f3 \u00e9s la mateixa d’abans: un pronom en el predicat no pot representar mai un complement del subjecte.<\/p><\/blockquote>\n

    M\u00e9s esquem\u00e0ticament, J\u00falia Todol\u00ed (gcc<\/em><\/span>, 6.5.3.3, p\u00e0g. 1388) indica algunes restriccions de l’antecedent que dificulten o impedixen que siga substitu\u00eft pronominalment:<\/p>\n

    \n

    Restriccions del pronom en funci\u00f3 de complement de nom<\/em><\/p>\n

    Sem\u00e0ntiques<\/strong><\/p>\n

    1) Possible si l’antecedent \u00e9s inanimat:<\/p>\n

    Abans d’usar aquest aparell, llegiu-ne les instruccions<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    2) Possible si hi ha una relaci\u00f3 part\/tot entre l’antecedent i el nucli o si dep\u00e8n de noms que indiquen col\u00b7lectivitat:<\/p>\n

    Acabo de comen\u00e7ar el llibre i nom\u00e9s n’he llegit la introducci\u00f3<\/em><\/p>\n

    Adoraven els segells i en tenien una bona col\u00b7lecci\u00f3<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    3) Possible si el nucli de qu\u00e8 dep\u00e8n \u00e9s un nom abstracte o derivat d’un verb:<\/p>\n

    No poden prohibir les m\u00e0quines escurabutxaques, per\u00f2 poden limitar-ne l’\u00fas<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    4) Dif\u00edcil si l’antecedent t\u00e9 significat i refer\u00e8ncia concrets:<\/p>\n

    ??<\/sup>Vaig anar a Girona i en vaig visitar la catedral \/ …vaig visitar la catedral<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    5) Impossible si entre el nucli i l’antecedent s’estableix una relaci\u00f3 de possessi\u00f3 inalienable:<\/p>\n

    *Nom\u00e9s cal mirar-ne les galtes, per veure que s’ha aprimat \/ …mirar-li les galtes, per veure que s’ha aprimat molt<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    6) Impossible si el nucli i l’antecedent formen una unitat referencial:<\/p>\n

    *Si vols tenir les dents m\u00e9s netes, haur\u00e0s de comprar-te’n un altre raspall \/ …haur\u00e0s de comprar-te un altre raspall de dents<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    Sint\u00e0ctiques<\/strong><\/p>\n

    7) El nucli de qu\u00e8 dep\u00e8n ha de ser exigit directament pel verb i, per tant, no pot ser un sp:<\/span><\/p>\n

    *Abans de publicar el llibre, caldr\u00e0 fer-lo llegir a una persona que no n’hagi participat en l’elaboraci\u00f3 \/ …que no hagi participat en la seva elaboraci\u00f3<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    8) L’antecedent ha de seguir immediatament el nucli del sn<\/span>:<\/p>\n

    *Els or\u00edgens d’aquesta malaltia no han estat investigats i aquest treball en proposa un m\u00e8tode d’estudi \/ …aquest treball proposa un m\u00e8tode d’estudi (de la malaltia)<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    9) L’antecedent ha d’estar en posici\u00f3 postverbal i ha de ser complement verbal:<\/p>\n

    *No coneixen aquest g\u00e8nere, per b\u00e9 que els textos en s\u00f3n abundants \/ …per b\u00e9 que els textos s\u00f3n abundants<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    10) L’antecedent no ha de ser un infinitiu:<\/p>\n

    *Ell t\u00e9 el costum d’anar aviat al llit, per\u00f2 jo no en tinc el costum \/ …per\u00f2 jo no tinc el costum de fer-ho<\/em><\/p><\/blockquote>\n<\/blockquote>\n<\/li>\n

  4. En les construccions partitives (gcc<\/span>,<\/em> \u00a7 21.5.3):
    \n
    \n\n\n\n\n
    (60)<\/td>\na. S’hi van presentar cinc aspirants, [dels quals<\/em> nom\u00e9s en<\/em> vam aprovar dos]<\/td>\n<\/tr>\n
    <\/td>\nb. Vam aprovar [\u03b1<\/sub> dos aspirants<\/em> [\u03b2<\/sub> dels (esmentats) aspirants<\/em>]]<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    I aleshores es pot afirmar clarament que en (60a) el relatiu dels quals<\/em> substitueix el fragment [\u03b2], mentre que el pronom en<\/em> substitueix el nom aspirants<\/em> de [\u03b1]: per tant, no hi ha duplicaci\u00f3 de cap mena i la construcci\u00f3 s’ha de considerar no ja totalment \u00abcorrecta\u00bb (i \u00abl\u00f2gica\u00bb) sin\u00f3 l’\u00fanica possible i correcta. S\u00f3n del mateix tipus \u00abEl pressupost \u00e9s de 250 milions, dels quals<\/em> el club n’<\/em>haur\u00e0 de finan\u00e7ar una part\u00bb, \u00abLa resid\u00e8ncia estava ocupada per nens de col\u00f2nies, entre els quals en<\/em> vam veure molts d’estrangers\u00bb, \u00abaquella m\u00fasica […] era com un alcohol de primera, del qual<\/em> nom\u00e9s n’<\/em>hi restaven poqu\u00edssimes gotes\u00bb (Sagarra, Vida<\/em>: 442), etc.48<\/sup><\/p>\n

     <\/p>\n

    \n

    48. […] Dec l’an\u00e0lisi de (60) a Sebasti\u00e0 Bonet; per m\u00e9s evident que ara sigui, mai ning\u00fa no havia explicat aquest cas. Vegeu tamb\u00e9 \u00a7 6.5.2.<\/p>\n<\/blockquote>\n<\/li>\n

  5. No existixen les combinacions: en en, ho en, ho hi.<\/em><\/li>\n
  6. Veg.<\/a> pronominalitzaci\u00f3<\/em>.<\/li>\n
  7. Exemple del DOGV (96\/4716;DOGV 13.06.1996):
    \n

    Amb la finalitat d’estimular la participaci\u00f3 dels agricultors i ramaders en aquestes mesures, cal compensar les rendes d’aquells que *se’n comprometen a la realitzaci\u00f3<\/b>. > es comprometen a realitzar-les.<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Cal tenir en compte que quan aquest pronom substitu\u00efx el complement del nom (substantiu o adjectiu), \u00abel nom a qu\u00e8 es refereix aquest complement ha d’exercir la funci\u00f3 sint\u00e0ctica de complement directe o predicat nominal, o b\u00e9 de subjecte d’oracions sint\u00e8tiques\u00bb (Ruaix, ec2, p\u00e0g. 87). \u00abEl pronom feble en pot substituir els possessius (quan expressen […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[30],"tags":[12,48,53,27],"class_list":["post-704","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-e","tag-normativa","tag-pronoms","tag-revisions","tag-sintaxi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/704","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=704"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/704\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5351,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/704\/revisions\/5351"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=704"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=704"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=704"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}