{"id":7035,"date":"2024-10-21T20:30:57","date_gmt":"2024-10-21T18:30:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=7035"},"modified":"2025-03-05T09:06:00","modified_gmt":"2025-03-05T08:06:00","slug":"desinencia-a-ada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/desinencia-a-ada\/","title":{"rendered":"desin\u00e8ncies<\/em> -\u00e0 (< -ada), -aor(a) (< -ador[a])"},"content":{"rendered":"
\"Cremaet\"<\/a>
Interior del bar Cremaet. \/Kike Taberner, Valencia Plaza<\/em> (14.05.2021).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

La desin\u00e8ncia femenina -\u00e0<\/em> (reducci\u00f3 de la forma -ada; <\/em>pl. -aes<\/em>) dels participis i adjectius, i la desin\u00e8ncia -aor<\/em> -aora<\/em> (reducci\u00f3 de la forma -ador -adora;<\/em> pl. m. -aors; <\/em>pl. f. -aores<\/em>) <\/i><\/a> de noms i adjectius, \u00e9s un tret del valenci\u00e0 general. Segons Els<\/em> parlars valencians<\/em> de Beltran i Segura (2022):<\/i><\/sup><\/a><\/p>\n

[…] una desena de quil\u00f2metres envers el sud, en passar Canet lo Roig i la Jana, comencem a adonar-nos que es perd la d<\/em> intervoc\u00e0lica del sufix -ada<\/em> de mots com ara teulada<\/em> o aixada<\/em>. Des de ben al nord, doncs, comen\u00e7a a ser patent el tret que potser m\u00e9s representa els parlars valencians.<\/p><\/blockquote>\n

Hi ha paraules amb la terminaci\u00f3 -ada <\/em>que reben eixe tractament, com ara l’adjectiu ca<\/em> (‘cada’) en les locucions ca u<\/em> i ca un;<\/em> o el top\u00f2nim Montcada, que \u00e9s conegut com a Monc\u00e0<\/em>. A pesar que es tracta d’un \u00fas regular i sistem\u00e0tic, la normativa tracta la q\u00fcesti\u00f3 de manera marginal i poc clara:<\/p>\n

En estes terminacions, l\u2019emmudiment de la d<\/em> \u00e9s un fenomen molt generalitzat en el valenci\u00e0 co\u0140loquial, fins al punt que algunes paraules pr\u00f2pies dels \u00e0mbits festiu o gastron\u00f2mic presenten una tradici\u00f3 escrita sense d<\/em> intervoc\u00e0lica, com ara masclet\u00e0<\/em> [masklet\u00e1], plant\u00e0<\/em> [plant\u00e1], mocador\u00e0<\/em> [mokao\u027e\u00e1] o fideu\u00e0<\/em> [fi\u2202ew\u00e1].<\/p><\/blockquote>\n

Seria convenient que la normativa tractara este fenomen proposant una regla global i sistem\u00e0tica, ja que no es tracta d’anar incorporant paraules a\u00efllades, sin\u00f3 de descriure un tret del valenci\u00e0 general que ha de tindre una previsi\u00f3 sistem\u00e0tica, previsi\u00f3 que seria molt convenient per als usos orals i escrits de car\u00e0cter informal o col\u00b7loquial. La normativa podria evitar aixina les paradoxes o desconfiances que es poden generar pel fet que les paraules vagen apareguent o desapareguent atzarosament del diccionari \u2014per ara no n’han incl\u00f2s cap amb la desin\u00e8ncia -aor -aora, <\/em>a pesar que tamb\u00e9 s\u00f3n paraules amb \u00abtradici\u00f3 escrita\u00bb.<\/p>\n

En estos moments (22.08.2024) localitze les paraules seg\u00fcents amb la desin\u00e8ncia -\u00e0<\/em> (totes marcades com a co\u0140loquials) en el dnv<\/em><\/abbr>: <\/i><\/a><\/p>\n

alb\u00e0<\/em>, apunt\u00e0<\/em>, arrepleg\u00e0<\/em>, cord\u00e0<\/em>, crem\u00e0<\/em>, dans\u00e0<\/em>, despert\u00e0<\/em>, dispar\u00e0<\/em>, entr\u00e0<\/em>, fideu\u00e0<\/em>, fil\u00e0<\/em>, masclet\u00e0<\/em>, mocador\u00e0<\/em>,* plant\u00e0<\/em>, xocolat\u00e0<\/em>…
\n

* Nota fdt<\/span><\/em><\/abbr>.<\/strong> Seguint la previsi\u00f3 expressada per la gram\u00e0tica, hauria de ser mocaor\u00e0.<\/em><\/div><\/div>\n
Nota fdt<\/span><\/em><\/abbr>.<\/strong> L’acad\u00e8mia afig posteriorment (veg. m\u00e9s avall) : riu\u00e0, pantan\u00e0<\/em>… <\/div><\/div><\/blockquote>\n

Una regla general facilitaria l’aplicaci\u00f3 d’este tret oralment i per escrit. Podrien aprofitar la proposta que fan en el Llibre d’estil per als mitjans audiovisuals en valenci\u00e0<\/em> (2011), on s’admeten entre les \u00abllic\u00e8ncies\u00bb (lemav<\/abbr>, 2.2.2): <\/i><\/a><\/p>\n

L\u2019emmudiment de la -d-<\/em> dels sufixos -ada<\/em> i -ador<\/em> en paraules referides als \u00e0mbits festiu i gastron\u00f2mic, en qu\u00e8 fins i tot hi ha tradici\u00f3 escrita: masclet\u00e0, plant\u00e0, fideu\u00e0\u2026<\/em> Tamb\u00e9 \u00e9s acceptable en determinades representacions realistes poc formals de la parla co\u0140loquial.<\/p><\/blockquote>\n

<\/a>Podem pensar que el diccionari anir\u00e0 incorporant m\u00e9s variants afectades per este tret, com ara bec\u00e0 <\/em>(i becaeta<\/em>), cremaet<\/em>, mullaor,<\/em> pic\u00e0,*<\/em> poal\u00e0<\/em>… En eixe sentit:<\/p>\n

Nota fdt.<\/span><\/em><\/strong> 28.02.2025. La podem trobar en l’expressi\u00f3 acabar en <\/em>(o com<\/em>) una pic\u00e0 de fesols<\/em> ‘acabar malament’.<\/div><\/div>\n

<\/a>riu\u00e0\u00a0<\/strong><\/em>(i pantan\u00e0<\/strong><\/em>)<\/p><\/blockquote>\n