{"id":6973,"date":"2024-07-03T20:30:44","date_gmt":"2024-07-03T18:30:44","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=6973"},"modified":"2024-07-05T08:13:49","modified_gmt":"2024-07-05T06:13:49","slug":"quixal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/quixal\/","title":{"rendered":"quixal"},"content":{"rendered":"

\"Quixal\"<\/a>La variant quixal<\/em> \u00e9s d’\u00fas general en el llenguatge com\u00fa, cosa que ja indicava El valenci\u00e0 del segle xix<\/span><\/em> de Josep Martines Peres (2000) <\/i><\/a>, t\u00e9 tamb\u00e9 usos especialitzats, com ara quixal de gos<\/em> o quixal de vella<\/em>, varietats de ra\u00efm, <\/i><\/a> i \u00e9s la forma principal de les varietats occidentals de la llengua, tal com mostra l’aldc<\/abbr>. <\/i><\/a> La mateixa avl<\/span> considera que \u00e9s una forma tradicional: <\/i><\/a><\/p>\n

La forma habitual de dir\u00a0queixal<\/em>\u00a0en valenci\u00e0 \u00e9s\u00a0quixal<\/em>. Es tracta d\u2019una variant documentada des de molt antic. Ja en 1440, Manuel D\u00ede\u00e7, en el seu\u00a0Llibre de manescalia<\/em>, apuntava que \u00abA les mules se fa una\u00a0en los lambrots dess\u00fas de part dedins de prop los quixals\u00bb.<\/p><\/blockquote>\n

De moment (consulta: 03.07.2024), l’acad\u00e8mia no ha incorporat l’entrada quixal<\/em> en el diccionari, encara que s\u00ed que la introdu\u00efx en les transcripcions fon\u00e8tiques de l’entrada queixal:<\/em><\/p>\n

queixal<\/strong> [kej\u0283\u00e1l] o [ki\u0283\u00e1l]<\/blockquote>\n

Hem de pensar que la variant acabar\u00e0 tenint entrada en el diccionari, ja que quixal<\/em> \u00e9s una forma que ha arribat a l’\u00fas literari actual:<\/p>\n