{"id":6872,"date":"2024-06-14T20:30:07","date_gmt":"2024-06-14T18:30:07","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=6872"},"modified":"2024-06-17T09:52:49","modified_gmt":"2024-06-17T07:52:49","slug":"vies-pecuaries","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/vies-pecuaries\/","title":{"rendered":"vies pecu\u00e0ries"},"content":{"rendered":"
\"\"<\/a>
Camins ramaders valencians del segle XVII.\/Enciclop\u00e8dia.cat<\/span>.<\/figcaption><\/figure>\n

La terminologia general aplicada en l’equival\u00e8ncia entre idiomes de les denominacions de les vies pecu\u00e0ries ( segons la Llei 3\/2014 (dogv<\/abbr> 7.379, 17.07.2014) \u00e9s la seg\u00fcent: <\/i><\/a><\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n
valenci\u00e0-catal\u00e0<\/strong><\/td>\ncastell\u00e0-espanyol<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
canyades<\/strong>: <\/i><\/a> s\u00f3n les vies pecu\u00e0ries amb una ampl\u00e0ria no superior a 75 metres.<\/td>\nca\u00f1adas<\/strong>: son las v\u00edas pecuarias con una anchura no superior a 75 metros.<\/td>\n<\/tr>\n
carrerades<\/strong>: s\u00f3n les vies pecu\u00e0ries amb una ampl\u00e0ria no superior a 37,5 metres.<\/td>\ncordeles<\/strong>: son las v\u00edas pecuarias con una anchura no superior a 37,5 metros.<\/td>\n<\/tr>\n
veredes <\/strong><\/i><\/a> o\u00a0assagadors<\/strong>: s\u00f3n les vies pecu\u00e0ries amb una ampl\u00e0ria no superior a 20 metres.<\/td>\nveredas<\/strong>\u00a0o\u00a0azagadores<\/strong>: son las v\u00edas pecuarias con una anchura no superior a 20 metros.<\/td>\n<\/tr>\n
carrerasses<\/strong>: s\u00f3n les vies pecu\u00e0ries, l\u2019ampl\u00e0ria de les quals ser\u00e0 la que es determine en l\u2019acte de classificaci\u00f3.<\/td>\ncoladas<\/strong>: son las v\u00edas pecuarias, cuya anchura ser\u00e1 la que se determine en el acto de clasificaci\u00f3n.<\/td>\n<\/tr>\n
Estes denominacions s\u00f3n compatibles amb altres com ara la de via pecu\u00e0ria real, cam\u00ed de l\u2019empriu, cam\u00ed del realenc, pas ramader, bra\u00e7 d\u2019assagador, fillola, cam\u00ed ramader, pletes, mallades, abeuradors, cam\u00ed de bestiar, cam\u00ed o assagador d\u2019herbatge, lligallo, carrerada, carrerassa <\/em>o cabanera<\/em>.<\/td>\nEstes denominacions s\u00f3n compatibles amb altres com ara la de paso ganadero, camino ganadero, majadas, abrevaderos, ligallo <\/em>o caba\u00f1era<\/em>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

Les correspond\u00e8ncies habituals anteriors en la traducci\u00f3 dels gen\u00e8rics en el dogv<\/span><\/em> (fins a l\u2019any 1994, aproximadament) eren:<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
[castell\u00e0-espanyol > valenci\u00e0-catal\u00e0]<\/th>\n<\/tr>\n
abrevadero >\u00a0<\/em>abeurador.<\/td>\n<\/tr>\n
azagador >\u00a0<\/em>assegador (carrerada)*<\/td>\n<\/tr>\n
ca\u00f1ada >\u00a0<\/em>assegador (carrerada)<\/td>\n<\/tr>\n
ca\u00f1ada real\u00a0<\/em>(sin. de\u00a0ca\u00f1ada<\/em>) > assegador real, cam\u00ed real<\/td>\n<\/tr>\n
colada >\u00a0<\/em>assegador (carrerada)<\/td>\n<\/tr>\n
cordel >\u00a0<\/em>carrerada (assegador)<\/td>\n<\/tr>\n
descansadero >\u00a0<\/em>descansador<\/td>\n<\/tr>\n
galiana\u00a0<\/em>> assegador (carrerada)<\/td>\n<\/tr>\n
paso >\u00a0<\/em>pas<\/td>\n<\/tr>\n
vereda\u00a0<\/em>> sendera (vereda)<\/td>\n<\/tr>\n
* Nota fdt<\/em><\/abbr>.<\/em><\/span><\/strong> La forma utilitzada era assagador,<\/em>\u00a0forma que fou posteriorment (1995) modificada i fixada per la normativa com a\u00a0assegador<\/em> (gdlc<\/abbr>, diec<\/abbr>, Salt<\/span>). Posteriorment (consulta: 28.11.2014), el dnv<\/span><\/em>\u00a0de l’avl<\/span> va incloure les dos formes: assagador<\/em>\u00a0i\u00a0assegador<\/em>. <\/i><\/a><\/div><\/div><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

La paraula lligallo<\/em><\/h3>\n

La classificaci\u00f3 fins a l’any 1994 estava incompleta, si mirem la varietat de denominacions que reben els camins ramaders. Per exemple, no hi apareix el terme lligallo<\/em>* (o altres), fet que podem i\u0140lustrar en Vinar\u00f2s News <\/em>(2002):<\/p>\n

Una de les paraules ben vives en el tortos\u00ed i que en altres \u00e0rees catalanes \u00e9s totalment desconeguda \u00e9s\u00a0lligallo<\/em>. L\u2019origen d\u2019aquesta paraula cal buscar-lo a l\u2019Edat Mitjana quan designava una instituci\u00f3 aragonesa antiga dedicada a la conservaci\u00f3 i foment de la ramaderia que es va estendre a Morella (1271), Tortosa i el Maestrat. Avui dia, equival a ‘carrerada o cam\u00ed ramader’, tot i que a Freginals, el Poblenou i Santa B\u00e0rbara tamb\u00e9 se l\u2019anomena\u00a0sendera;<\/em>\u00a0a Alcanar,\u00a0cam\u00ed trencat;<\/em>\u00a0i a la R\u00e0pita,\u00a0canyada<\/em>. La Serra de Montsi\u00e0 \u00e9s plena de lligallos, molts dels quals s\u2019han incorporat al mapa que s\u2019ha editat, per\u00f2 d\u2019altres no, com \u00e9s el cas de lo lligallo del Carrer\u00f3, a Alcanar, lo lligallo del barranc de Lled\u00f3 a Mas de Barberans o lo lligallo de Traiguera, a Ulldecona.<\/p>\n

En la topon\u00edmia major d\u2019aquestes terres tamb\u00e9 hi s\u00f3n presents, segons apunta Buj, aix\u00ed a Camarles existeixen dos nuclis de poblaci\u00f3 que s\u2019anomenen Lligallo del G\u00e0nguil, que al cartell indicador apareix mal retolat sense l\u2019accent, i Lligallo del Roig. Joaquim Virgili, un dels coautors del mapa, destaca \u00abla import\u00e0ncia que t\u00e9 la conservaci\u00f3 i senyalitzaci\u00f3 d\u2019aquestes vies pecu\u00e0ries, encara que no apareguen en cartografia, ja que els tra\u00e7ats viaris es fan sense tindre en compte aquestes vies de pas d\u2019animals\u00bb. (\u00abLa Universitat de Val\u00e8ncia publica un estudi sobre el Montsi\u00e0 de la fil\u00f2loga d’Alcanar \u00c0ngela Buj\u00bb<\/a> de Joaquim Buj)<\/p><\/blockquote>\n

* Nota fdt<\/em><\/span>.<\/strong> La paraula castellana ligallo<\/em>\u00a0no apareix en el\u00a0drae<\/em><\/span> (consulta: 28.11.2014; 05.06.2024), per\u00f2 s\u00ed que la recull el diccionari de Mar\u00eda Moliner:<\/p>\n

ligallo<\/strong>\u00a0(del sup. lat. \u00abligaculum\u00bb, de \u00abligare\u00bb, atar; Ar.) m.\u00a0Junta anual de ganaderos y pastores que se celebraba antiguamente.<\/em> Ganado.<\/div><\/div><\/blockquote>\n

Quant al\u00a0lligallo<\/em>, podem llegir en el dcorom<\/abbr> en diverses entrades:<\/p>\n

[s. v. carro<\/em>]<\/code>\u00a0 Lligallo<\/em> es diu per a \u2019carrerada\u2019 a la Tinen\u00e7a de Benifass\u00e0, assegador en general a tota la comarca Ports de M. i molts punts ve\u00efns en el Maestr., carr(er)assa<\/em> o camin\u00e0s<\/em> a molts pobles del SE. del Maestr., pas<\/em> o pas de ganao<\/em> a diversos pobles del SO. del Maestr. i Pla de Vilafam\u00e9s, i tamb\u00e9 cam\u00ed rel<\/em>. (1961). <\/i><\/a><\/p>\n

[s. v. lligar<\/em>]<\/code> Lligallo,<\/em> mot com\u00fa amb el b-aragon\u00e8s, d’origen moss\u00e0rab\u00a0 (per aix\u00f2\u00a0-o<\/em>\u00a0conservada)**: […] a Morella s’havia institu\u00eft el\u00a0lligallo<\/em>\u00a0el 1270 (BABL<\/em>\u00a0xii<\/span>, 55); veg. la \u00abcarta d’avinen\u00e7a del ligalo entre Tortosa e Uldecona\u00bb de 1419 en el\u00a0Llibre de Privilegis<\/em>\u00a0d’Ulldecona (p. 185); en els Establiments de la Torre del Comte (Matarranya), de 1503, hi ha 23 articles dedicats al\u00a0ligallo<\/em> […]. <\/i><\/a><\/p>\n

[s. v. saga<\/em>]<\/code> No \u00e9s ben igual que un lligallo, vereda, canyada real, camin\u00e0s, carrerassa, parador,<\/em> car en molts punts em rectificaven […]. <\/i><\/a><\/p><\/blockquote>\n

** Cal tindre ben present la indicaci\u00f3 de Germ\u00e0 Col\u00f3n sobre els suposats mossarabismes, <\/i><\/a> a m\u00e9s del fet que es tracta d’un mot amb tradici\u00f3 a l’Arag\u00f3 i zones ve\u00efnes (baixant fins a Sogorb), per\u00f2 que no apareix a la Safor o m\u00e9s al sud, on els mud\u00e8jars (i moriscs) van participar en l’activitat ramadera.<\/div><\/div>\n

Altres termes: canyada,<\/em> sedeny, cordell, cabanera…<\/em><\/h3>\n

Tampoc recollia el diari oficial la\u00a0canyada<\/em> <\/i><\/a>, que ha segut incorporada posteriorment, en part gr\u00e0cies a l’\u00fas del terme en la topon\u00edmia. A m\u00e9s, hem de considerar la paraula sedeny<\/em>, aportada per Germ\u00e0 Col\u00f3n (04.03.2007 dg.) en un comentari sobre el lligallo<\/em>:<\/p>\n

Es tracta de una instituci\u00f3 medieval aragonesa [el lligallo] que ha tingut tamb\u00e9 vida des de l’edat mitjana en terres castellonenques i tortosines. Ja el 1962 (en la\u00a0Zeitschrift f\u00fcr romanische Philologie<\/em>) vaig defensar aix\u00f2 i vaig criticar l’accentuaci\u00f3 \u00ablligall\u00f3\u00bb de F. Valls i Taberner i altres historiadors.<\/p>\n

A la llista de denominacions de les vies jo afegiria\u00a0sedeny<\/em>, que \u00e9s un mot per assegador o cam\u00ed secundari de Vila-real. Es troba documentat des de 1326 fins avui.\u00a0Sedeny<\/em> \u00e9s de la fam\u00edlia de seda, amb el sentit de cordell1<\/sup> (tenim sem\u00e0nticament la mateixa evoluci\u00f3 que fa el castell\u00e0 cordel<\/em>\u00a0‘carrerada’).<\/p>\n

1.<\/strong>\u00a0Amplia una mica la informaci\u00f3 sobre\u00a0cordell\u00a0<\/em>el llibre citat de Germ\u00e0 Col\u00f3n: \u00abTamb\u00e9 per terres valencianes\u00a0cordell<\/em>, en sentit translatici, designa una carrerada o assegador (DECat<\/em>\u00a0II, 932b<\/em>.30-38).-\u00bb<\/div><\/div><\/blockquote>\n

Quant a les paraules cabanera<\/em> i cabanyera<\/em>, el dcorom<\/em><\/span> les considera variants sin\u00f2nimes:<\/p>\n

[s. v. cabanya<\/em>]<\/code>D\u2019ac\u00ed deriva, doncs, caba\u00f1era<\/em> o cabanyera<\/em> en el sentit de \u2018gran cam\u00ed que segueixen tradicional ment els ramats transhumants\u2019: en aquesta variant, a la Serra de Turp (Coll de Narg\u00f3, 1932), a les Garrigues (Sarroca, Granyena, 1935), a Alcarr\u00e0s: sovint, com ac\u00ed, fent una distinci\u00f3 d\u2019import\u00e0ncia amb carrerada,<\/em> que \u00e9s m\u00e9s petita, mentre que la kaban\u032e\u00e9ra<\/em> \u00e9s \u00abreal\u00bb (o sigui de dret p\u00fablic, regulada per l \u2019Estat) (1964) (el mot entra tamb\u00e9 a l \u2019Arag\u00f3, dicc. de Borao: el \u00abcamino de los Palacios es una kaban\u032e\u00e9ra<\/em>\u00bb, A\u00ednsa, 1965) […]. <\/i><\/a><\/p><\/blockquote>\n

Per\u00f2 el diec<\/span><\/em> (consultes: 2014; 05.06.2024) les separa amb significats diferents:<\/p>\n

cabanera<\/strong> f. [AGR] Cam\u00ed ramader de m\u00e9s de 32 pams d\u2019ampl\u00e0ria. <\/i><\/a>
\ncabanyera<\/strong> f. [AGR] Transhum\u00e0ncia. <\/i><\/a><\/p><\/blockquote>\n

Per ampliar la informaci\u00f3, Germ\u00e0 Col\u00f3n parla de tot aix\u00f2 i de m\u00e9s coses en De Ramon Llull al<\/em>\u00a0Diccionari\u00a0de Fabra. Acostament ling\u00fc\u00edstic a les lletres catalanes<\/em> (ISBN: 978-84-8415-541-6), p\u00e0g. 274-276. <\/i><\/a> Tamb\u00e9 l’article de M. Muncharaz Pou, \u00abLos caminos ganaderos del Maestrazgo\u00bb (bscc<\/abbr>, 1985); i dos articles sobre denominacions generals dels camins: \u00abHi han poblacions on alguns tipus de via tenen noms espec\u00edfics. Descobriu-los!\u00bb de Xavier Rull Muruz\u00e0bal (El Nacional<\/em>, 22.05.2024 i 29.05.2024). <\/i><\/a> <\/i><\/a><\/p>\n

L’ample de les vies<\/h3>\n

Les difer\u00e8ncies en les denominacions, a m\u00e9s de respondre a la distribuci\u00f3 del l\u00e8xic en zones diferents, t\u00e9 relaci\u00f3 amb l’amplada de la via. Per tradici\u00f3 (cosa que s’ha fixat en les lleis: Llei estatal 3\/1995, de 23 de mar\u00e7, de vies pecu\u00e0ries), <\/i><\/a> la cosa es distribu\u00efa m\u00e9s o menys aix\u00ed en Castella:<\/p>\n

\n\n\n\n\n\n\n
ca\u00f1ada<\/em><\/td>\nmenys de 75 metres<\/td>\n<\/tr>\n
cordel<\/em><\/td>\nmenys de 37,5 metres<\/td>\n<\/tr>\n
vereda<\/em><\/td>\nmenys de 20 metres<\/td>\n<\/tr>\n
colada<\/em><\/td>\nla que s’establixca en cada cas<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/blockquote>\n

Cal assenyalar que, en este camp l\u00e8xic, tamb\u00e9 s\u00f3n nombroses en espanyol les variacions, sinon\u00edmies i matisacions territorials, que la llei estatal tamb\u00e9 esmenta de passada:<\/p>\n

Dichas denominaciones son compatibles con otras de \u00edndole consuetudinaria, tales como\u00a0azagadores, caba\u00f1eras, caminos ganaderos, carreradas, galianas, ramales, traviesas<\/em> y otras que reciban en las dem\u00e1s lenguas espa\u00f1olas oficiales. (art. 4.2 L 3\/1995 estatal)<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La terminologia general aplicada en l’equival\u00e8ncia entre idiomes de les denominacions de les vies pecu\u00e0ries ( segons la Llei 3\/2014 (dogv 7.379, 17.07.2014) \u00e9s la seg\u00fcent: valenci\u00e0-catal\u00e0 castell\u00e0-espanyol canyades: s\u00f3n les vies pecu\u00e0ries amb una ampl\u00e0ria no superior a 75 metres. ca\u00f1adas: son las v\u00edas pecuarias con una anchura no superior a 75 metros. carrerades: […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[84],"tags":[17,53,91,57],"class_list":["post-6872","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-v","tag-lexic","tag-revisions","tag-substantius","tag-toponimia"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6872","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6872"}],"version-history":[{"count":29,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6872\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6944,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6872\/revisions\/6944"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6872"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6872"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6872"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}