{"id":659,"date":"2016-08-17T11:31:14","date_gmt":"2016-08-17T10:31:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=659"},"modified":"2017-02-05T00:45:45","modified_gmt":"2017-02-04T23:45:45","slug":"article-toponim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/article-toponim\/","title":{"rendered":"article + top\u00f2nim"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. Segons el mestil3<\/em>, xvi<\/span>:
    \n\u2014 En 3.3.1, indiquen que per recomanaci\u00f3 de l’Institut d’Estudis Catalans, l’article definit que precedix el nom propi dels top\u00f2nims catalans o catalanitzats que en porten s’escriu en lletra min\u00fascula.\u2014 En 3.3.2, inferixen (d’una comunicaci\u00f3 oficial de l’iec<\/span> de 8 d’abril de 1988) que el nom propi de les comarques no inclou l’article definit.[1]<\/a><\/sup><\/p>\n

    \u2014 En 3.3.3, indiquen que en els top\u00f2nims escrits en un idioma altre que el catal\u00e0 posen la lletra inicial de l’article definit en maj\u00fascula, independentment de com ho facen en aquella llengua.<\/p>\n

    Per tant, podem triar entre escriure normalment la forma catalana la Corunya<\/em>, o les formes en portugu\u00e9s A Corunha<\/em> o A Coru\u00f1a<\/em> (segons les variants ortogr\u00e0fiques possibles), si pel motiu que siga volem donar una forma m\u00e9s acostada al lloc de qu\u00e8 parlem. Seria el mateix cas que triar entre Londres<\/em> i London<\/em>, Par\u00eds<\/em> i Paris<\/em>, on les formes tradicionals Londres<\/em> i Par\u00eds<\/em> substitu\u00efxen les altres.<\/p>\n

    El cas de la Corunya<\/em> t\u00e9 tamb\u00e9 relaci\u00f3 amb la ciutat nord-americana Los Angeles<\/em> (forma adoptada pels anglesos, que no usen accents) i Los \u00c1ngeles<\/em> (forma castellana original amb l’accentuaci\u00f3 normativa espanyola). En este cas, en catal\u00e0 \u00e9s m\u00e9s habitual fer \u00fas de la forma sense accentuaci\u00f3 Los Angeles<\/em> (veg.<\/a> gec<\/span>).<\/li>\n

  2. Sembla discrepar del criteri de 3.3.3 del mestil3<\/em><\/span> Carles Duarte (gretel, vi<\/span>):
    \n

    Respecte a l’article que acompanya alguns top\u00f2nims, en general, s’adapta al sistema propi de la llengua d’arribada (per exemple la Garrotxa – the Garrotxa<\/em> o the Thames<\/em> – el T\u00e0mesi<\/em>).<\/p><\/blockquote>\n

    La discrep\u00e0ncia desapareix si considerem que mestil3<\/em><\/span> d\u00f3na un criteri v\u00e0lid per a totes les ocasions i Duarte en d\u00f3na un per a quan adaptem i coneixem els criteris de la llengua d’arribada.<\/p>\n

    Crec que podem aclarir una mica m\u00e9s a\u00e7\u00f2 si pensem que els exemples de Duarte no s\u00f3n de la mateixa classe, ja que n’hi ha un cas d’adaptaci\u00f3 completa (the Thames – el T\u00e0mesi)<\/em> i un altre que adapta nom\u00e9s l’article (the Garrotxa)<\/em>. A m\u00e9s, este segon \u00e9s una comarca, i tal com hem vist abans, els noms de les comarques no inclouen l’article com a part del nom propi, amb la qual cosa \u00e9s f\u00e0cil adaptar-los quan traslladem el nom a un text en una altra llengua. Al seu torn a\u00e7\u00f2 ens fa pensar en algunes comarques valencianes esmentades en un text castell\u00e0:<\/p>\n

    \n