{"id":6559,"date":"2024-02-06T20:30:57","date_gmt":"2024-02-06T19:30:57","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=6559"},"modified":"2024-04-23T07:58:05","modified_gmt":"2024-04-23T06:58:05","slug":"aulor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/aulor\/","title":{"rendered":"aulor"},"content":{"rendered":"

\"Aulor\"<\/a>La variant\u00a0aulor<\/em> (‘olor’) \u00e9s la forma m\u00e9s usual i estesa. Badia i Margarit ho comentava l’any 1999: <\/i><\/a><\/p>\n

Avui [aulor] \u00e9s pr\u00e0cticament general en el llenguatge parlat de pertot, com es despr\u00e8n de les transcripcions fon\u00e8tiques que n’insereix el DCVB.<\/p><\/blockquote>\n

L’aparici\u00f3 de les formes orals en l’escriptura pot tardar un temps i sovint ha de superar resist\u00e8ncies diverses, per\u00f2 el mateix Badia i Margarit constata que ja en el segle xv<\/span> \u00abes feia sentir una tend\u00e8ncia popular a diftongar o > au<\/em>\u00bb en este context. En eixe sentit, el dcvb<\/em><\/abbr> cont\u00e9 les variants aulor<\/em> <\/i><\/a> i oulor <\/em><\/i><\/a>, esta segona qualificada d’\u00abantiga i dialectal\u00bb.<\/p>\n

Actualment (consulta: 06.02.2024), podem trobar que la variant aulor<\/em> t\u00e9 pres\u00e8ncia en la llengua liter\u00e0ria, probablement com a tret dialectal amb valor estil\u00edstic i de proximitat a l’\u00fas oral general; aix\u00f2 permet tamb\u00e9 ampliar les possibilitats dels registres literaris. Podem trobar la variant aulor <\/em>en:<\/p>\n