{"id":6301,"date":"2023-11-10T20:30:55","date_gmt":"2023-11-10T18:30:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=6301"},"modified":"2023-12-11T13:56:25","modified_gmt":"2023-12-11T11:56:25","slug":"cap-destat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/cap-destat\/","title":{"rendered":"cap d&#8217;estat"},"content":{"rendered":"<figure id=\"attachment_6323\" aria-describedby=\"caption-attachment-6323\" style=\"width: 652px\" class=\"wp-caption aligncenter\"><a href=\"https:\/\/books.google.es\/books?id=4RRpAAAAMAAJ&amp;q=%22el+c%C3%A0rrec+de+cap+d%27estat%22&amp;dq=%22el+c%C3%A0rrec+de+cap+d%27estat%22&amp;hl=ca&amp;newbks=1&amp;newbks_redir=0&amp;sa=X&amp;ved=2ahUKEwiFt8Tqw7mCAxWKXaQEHYVFAxcQ6AF6BAgHEAI\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-6323 size-full\" src=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/Cap-estat.png\" alt=\"Cap d'estat\" width=\"652\" height=\"106\" srcset=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/Cap-estat.png 652w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/11\/Cap-estat-300x49.png 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 652px) 100vw, 652px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-6323\" class=\"wp-caption-text\"><span style=\"font-size: 10pt;\">Fragment d&#8217;<em>Hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de Catalunya<\/em> de Jaume Sobrequ\u00e9s i Callic\u00f3 (1997).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<h3>El nom <em>cap<\/em><\/h3>\n<p>Alguns de les polis\u00e8mies que condicionen l&#8217;\u00fas de la paraula <em>cap <\/em>&#8216;director -ra, comandament; autoritat suprema&#8217; <a title=\"Diccionari normatiu valenci\u00e0\" href=\"https:\/\/www.avl.gva.es\/lexicval\/?paraula=cap\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a> deriven de la imposici\u00f3 hist\u00f2rica i actual del castell\u00e0 en els usos juridicoadministratius. El fet que en castell\u00e0 s&#8217;utilitze <em>jefe <\/em>i <em>jefatura <\/em>ha indu\u00eft a buscar sempre un equivalent similar per a denominar tots eixos c\u00e0rrecs i \u00f2rgans. L&#8217;Optimot condensa en una fitxa (2889\/4; consulta: 10.11.2023) <a href=\"https:\/\/aplicacions.llengua.gencat.cat\/llc\/AppJava\/index.html?input_cercar=jefatura&amp;action=Principal&amp;method=detall_completa&amp;numPagina=1&amp;idHit=13308&amp;database=FITXES_PUB&amp;tipusFont=Fitxes%20de%20l%27Optimot&amp;idFont=13308&amp;titol=Com%20es%20diu%20%27jefatura%27%20en%20catal%E0?&amp;numeroResultat=2&amp;clickLink=detall&amp;tipusCerca=cerca.tot\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a> unes quantes indicacions \u00fatils que permeten observar que la redacci\u00f3 en cada llengua est\u00e0 condicionada per les estructures i els termes disponibles. Per exemple:<\/p>\n<blockquote><p><em>\u00c9s el cap de personal de l&#8217;empresa <\/em>(equivalent al castell\u00e0 <em>Le corresponde la jefatura del personal de la empresa<\/em>)<\/p><\/blockquote>\n<p>La fitxa de l&#8217;Optimot no ho explica, per\u00f2 cal tindre en compte que <em>prefectura<\/em> nom\u00e9s \u00e9s equivalent del castell\u00e0 <em>jefatura <\/em>en els \u00e0mbits policials, <a href=\"https:\/\/aplicacions.llengua.gencat.cat\/llc\/AppJava\/index.html?input_cercar=jefatura&amp;action=Principal&amp;method=detall_completa&amp;numPagina=1&amp;idHit=2470059&amp;database=TERMCAT&amp;tipusFont=Diccionaris%20terminol%F2gics%20del%20TERMCAT&amp;tematica=Protecci%F3%20civil.%20Defensa&amp;idFont=2470059&amp;titol=prefectura&amp;numeroResultat=5&amp;clickLink=detall&amp;tipusCerca=cerca.tot\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a> <a href=\"https:\/\/aplicacions.llengua.gencat.cat\/llc\/AppJava\/index.html?input_cercar=jefatura&amp;action=Principal&amp;method=detall_completa&amp;numPagina=1&amp;idHit=2469056&amp;database=TERMCAT&amp;tipusFont=Diccionaris%20terminol%F2gics%20del%20TERMCAT&amp;tematica=Protecci%F3%20civil.%20Defensa&amp;idFont=2469056&amp;titol=prefectura&amp;numeroResultat=8&amp;clickLink=detall&amp;tipusCerca=cerca.tot\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a> penitenciaris, <a href=\"https:\/\/aplicacions.llengua.gencat.cat\/llc\/AppJava\/index.html?input_cercar=jefatura&amp;action=Principal&amp;method=detall_completa&amp;numPagina=1&amp;idHit=1021151&amp;database=TERMCAT&amp;tipusFont=Diccionaris%20terminol%F2gics%20del%20TERMCAT&amp;tematica=Dret&amp;idFont=1021151&amp;titol=prefectura%20de%20serveis&amp;numeroResultat=6&amp;clickLink=detall&amp;tipusCerca=cerca.tot\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a> hist\u00f2rics o eclesi\u00e0stics.<a href=\"https:\/\/www.avl.gva.es\/lexicval\/?paraula=prefectura\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a><\/p>\n<div class=\"su-note small\"  style=\"border-color:#90bfa5;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#aad9bf;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\">En el cas de les direccions de tr\u00e0nsit, el company Josep Antoni Riera (17.04.1997) mos comunicava que ho havien adaptat com a <em>prefectura<\/em>, i posava com a exemple la Prefectura Provincial de Tr\u00e0nsit de Val\u00e8ncia, on treballava aleshores.<\/div><\/div>\n<p>El <em>Manual de redacci\u00f3 i estil<\/em> d&#8217;Eusebi Coromina (2008, s. v. <em>prefectura<\/em>) dona la indicaci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n<blockquote><p>Altres recursos per substituir <em>jefatura <\/em>s\u00f3n, d&#8217;acord amb el context, <em>departament, unitat<\/em> o<em> \u00e0rea,<\/em> en cas que faci refer\u00e8ncia a un \u00f2rgan; o b\u00e9 <em>comandament<\/em>, en cas de fer refer\u00e8ncia a la funci\u00f3 d&#8217;un cap.<\/p><\/blockquote>\n<p>A m\u00e9s, els criteris de traducci\u00f3 de la Generalitat de Catalunya (1999) <a href=\"https:\/\/aplicacions.llengua.gencat.cat\/llc\/AppJava\/pdf\/criteri.pdf#page=14\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a> contenien una nota que sintetitzava la problem\u00e0tica i limitava les possibilitats d&#8217;equival\u00e8ncia en el cas de <em>prefectura<\/em>:<\/p>\n<blockquote><p>At\u00e8s que en catal\u00e0 no disposem de l\u2019equivalent ling\u00fc\u00edstic de <em>jefatura<\/em> creat a partir del mot <em>cap,<\/em> i tenint en compte que no es pot traduir aquest terme per un terme pr\u00f2xim com ara <em>direcci\u00f3<\/em> o <em>servei,<\/em> perqu\u00e8 a l\u2019organigrama hi ha altres unitats de rang superior o inferior que tenen aquestes designacions (la Prefectura Provincial de Tr\u00e0nsit dep\u00e8n de la Direcci\u00f3 General de Tr\u00e0nsit), la forma equivalent proposada i usada \u00e9s <em>prefectura.<\/em> La persona que n\u2019\u00e9s responsable t\u00e9 el c\u00e0rrec de <em>cap de la Prefectura Provincial de Tr\u00e0nsit<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n<h3>Vaci\u0140lacions en el cas del c\u00e0rrec de cap d&#8217;estat<\/h3>\n<p>Els equivalents m\u00e9s habituals per al terme castell\u00e0 <em>jefatura<\/em> s\u00f3n, segons el <abbr class=\"versaleta\" title=\"Diccionari de la llengua catalana multiling\u00fce\"><em>dlcm<\/em><\/abbr> (consulta: 02.02.2010): <a href=\"http:\/\/www.multilingue.cat\/cgibin\/mlt003c.pgm?CBD=b&amp;GECART=jefatura\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a><\/p>\n<blockquote><p><strong>jefatura<\/strong><br \/>\n<em>(cargo)<\/em> direcci\u00f3, comandament m; <em>(de polic\u00eda, de tr\u00e1fico, etc)<\/em> prefectura, direcci\u00f3; <strong>jefatura del Estado<\/strong> c\u00e0rrec de cap d&#8217;Estat; cap d&#8217;Estat.<\/p><\/blockquote>\n<p>El <abbr class=\"versaleta\" title=\"Diccionari castell\u00e0-catal\u00e0, Enciclop\u00e8dia Catalana, 2005\"><em>decascat05<\/em><\/abbr> afig:<\/p>\n<blockquote><p>\u2551 <em>(sede)<\/em> direcci\u00f3, seu central. \u2551 <strong>jefatura del Estado<\/strong> suprema autoritat de l&#8217;estat. | cap d&#8217;estat. <span class=\"exemple\">Decreto de jefatura del Estado,<\/span> decret del cap d&#8217;estat.<\/p><\/blockquote>\n<p>Vist tot aix\u00f2, sembla que la soluci\u00f3 per a referir-se a eixa figura o c\u00e0rrec consistix a utilitzar l&#8217;estructura del valenci\u00e0 i a evitar pensar-ho en castell\u00e0. Per exemple, es podria resoldre amb les expressions seg\u00fcents:<\/p>\n<ul>\n<li>&#8230;l&#8217;exercici del c\u00e0rrec de cap del grup radiol\u00f2gic&#8230;<\/li>\n<li>&#8230;proposar a la direcci\u00f3 de pr\u00e0ctiques formatives&#8230;<\/li>\n<li>&#8230;proposar a l'[oficina, departament, servici&#8230;] de cap d&#8217;estudis&#8230;<\/li>\n<li>&#8230;el seu dret a saber si la figura de l\u2019estat \u00e9s una instituci\u00f3 id\u00f2nia&#8230;<\/li>\n<li>&#8230;ha donat una certa estabilitat a la [funci\u00f3, figura, instituci\u00f3&#8230;] de cap de l\u2019estat&#8230;<\/li>\n<\/ul>\n<p>Per\u00f2 la imposici\u00f3 del castell\u00e0, sobretot en els \u00e0mbits juridicoadministratius i period\u00edstics, indu\u00efx a calcar l&#8217;estructura d&#8217;\u00fas del castell\u00e0. Aix\u00f2 ha generat una alternativa anal\u00f2gica, <em>caporalia<\/em>.<\/p>\n<h3>La creaci\u00f3 anal\u00f2gica <em>caporalia<\/em><\/h3>\n<p>A pesar que tenim diverses solucions a l&#8217;abast, la tend\u00e8ncia a calcar la formulaci\u00f3 en castell\u00e0 ha fet que aparegueren propostes que no han arribat als diccionaris, com ara el poc dif\u00f3s <em>xefatura <\/em>(proposat per Badia i Margarit en 1983, que el considerava \u00abnecessari\u00bb) o el m\u00e9s recurrent <em>caporalia,\u00a0<\/em>no arreplegat pels diccionaris habituals, per\u00f2 que va apareguent per la documentaci\u00f3 oficial o period\u00edstica i pels r\u00e8tols de les institucions educatives, i que ja va ser utilitzat per Alcover l&#8217;any 1919, tot i que no el va incloure en el <abbr class=\"versaleta\" title=\"Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear\"><em>dcvb<\/em><\/abbr>. Alguns exemples:<\/p>\n<ul>\n<li>Antoni Maria Alcover i Sureda,<em> Bollet\u00ed del diccionari de la llengua catalana<\/em>, volum 10: \u00abPer un atrabiliari engaumeit ab la <strong>caporalia<\/strong> de la Diputaci\u00f3 de Barcelona, de l&#8217;<em>Institut d&#8217;Estudis Catalans, <\/em>de <em>La Lliga<\/em> <em>Regionalista<\/em> i de la Mancomunitat?\u00bb (p. 394); \u00abDels caporals, pol\u00edtics que, per salvar llur <strong>caporalia,<\/strong> fan aqueixes fantasies, fiauvosne tan poc com d&#8217;unes cases que cauen\u00bb. (p. 409) <a title=\"Google Llibres\" href=\"https:\/\/books.google.es\/books?id=SapHAQAAMAAJ&amp;newbks=1&amp;newbks_redir=0&amp;hl=ca&amp;pg=PA394#v=onepage&amp;q=caporalia&amp;f=false\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fab fa-google\"><\/i><\/a><\/li>\n<li>Ordre de 16 de setembre de 1987 de la Generalitat de Catalunya: \u00abL&#8217;encomanament, en el seu moment, pel Consell a la Generalitat de l&#8217;exercici de la <strong>Caporalia<\/strong> del Grup Radiol\u00f2gic que se li assigni en el Pla B\u00e0sic d&#8217;Emerg\u00e8ncia Nuclear\u00bb.<\/li>\n<li>Ajuntament d&#8217;Estellencs, Ordenan\u00e7a fiscal reguladora de l&#8217;impost sobre vehicles de tracci\u00f3 mec\u00e0nica (2013, art. 10.5): \u00abIgualment hauran d&#8217;acreditar pr\u00e8viament al pagament de l&#8217;impost, que sol\u00b7licitin davant la <strong>Caporalia<\/strong> Provincial de Tr\u00e0nsit, la baixa definitiva d&#8217;un vehicle\u00bb. <a href=\"https:\/\/ajestellencs.net\/sites\/cilma_estellencs\/files\/files_cilma\/266820.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-file-pdf\"><\/i><\/a><\/li>\n<li>Conselleria d&#8217;Educaci\u00f3, Investigaci\u00f3, Cultura i Esport de la Generalitat valenciana, resoluci\u00f3 de 29 de juny de 2018: \u00abProposar a la <strong>caporalia<\/strong> de pr\u00e0ctiques formatives, i, si no, a la persona coordinadora de cicles, o a la <strong>caporalia<\/strong> d\u2019estudis quan no existisca cap de les anteriors, les sol\u00b7licituds de permisos extraordinaris per a la seua tramitaci\u00f3.\u00bb<\/li>\n<li>V\u00edctor Maceda, \u00abLa Corona, cap per avall\u00bb, <em>El Temps, <\/em>03.12.2018: \u00abla democr\u00e0cia gaudeix de prou maduresa a Espanya per exercir el seu dret a saber si la <strong>caporalia<\/strong> de l\u2019Estat \u00e9s una instituci\u00f3 id\u00f2nia per a la corrupci\u00f3\u00bb. <a href=\"https:\/\/www.eltemps.cat\/article\/5722\/la-corona-cap-per-avall\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a><\/li>\n<li>Joan Gar\u00ed, \u00abElionor i Estell\u00e9s\u00bb, <em>Diari La Veu<\/em>, 08.11.2023: \u00abL\u2019actual monarquia podr\u00e0 ser acusada de moltes coses, per\u00f2 ha donat una certa estabilitat a la <strong>caporalia<\/strong> de l\u2019estat\u00bb. <a href=\"https:\/\/www.diarilaveu.cat\/opinio\/elionor-i-estelles-514857\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a><\/li>\n<\/ul>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<hr \/>\n<h3>La proposta de Badia i Margarit (1983)<\/h3>\n<p>No trobem massa refer\u00e8ncies que debaten la proposta d&#8217;equival\u00e8ncia en catal\u00e0 del terme <em>prefectura<\/em>. Amb tot, s\u00ed que podem esmentar que Ernest Sabater i Siches fa un comentari sobre la q\u00fcesti\u00f3 en el seu <em>Diccionari ideol\u00f2gic<\/em> (1990); i, sobretot, un article que cont\u00e9 les reflexions d&#8217;una proposta d&#8217;Antoni M. Badia i Margarit, \u00abL&#8217;establiment del llenguatge administratiu catal\u00e0: de la teoria a la realitat\u00bb (<em>Revista de Llengua i Dret,<\/em> n\u00fam. 1, 1983): <a href=\"http:\/\/revistes.eapc.gencat.cat\/index.php\/rld\/article\/view\/1348\/n1-badia-ca.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a><\/p>\n<blockquote>[..] Addueixo, per fi, un darrer cas, que \u00e9s tan f\u00e0cil de presentar com dif\u00edcil de resoldre, si ho hem de jutjar per la inutilitat de tots els esfor\u00e7os fets fins ara, que encara no ha arribat a port. Un cas, d&#8217;altra banda, per al qual m&#8217;atrevir\u00e9 a suggerir una soluci\u00f3, que \u2014a parer meu\u2014 no manca de versemblan\u00e7a. Es tracta del cast. <em>jefatura<\/em>. Ning\u00fa no posa en dubte que l&#8217;equivalent idoni del cast. <em>jefe<\/em> \u00e9s el cat. <em>cap<\/em>. Ara b\u00e9, tan f\u00e0cil que \u00e9s, per al castell\u00e0, de fer, de <em>jefe<\/em>, el derivat <em>jefatura,<\/em> en catal\u00e0 no hi ha manera de treure un derivat correcte de <em>cap<\/em>, que pugui assumir el significat del cast. <em>jefatura<\/em>. I, de fet, el mot cast. <em>jefatura<\/em> manca prudentment als diccionaris biling\u00fces del castell\u00e0-catal\u00e0, o hi \u00e9s amb significats poc adequats, i tampoc no els consign\u00e0rem Carles Duarte i jo dins el nostre <em>Formulari administratiu<\/em> (on hauria hagut d&#8217;apar\u00e8ixer a la p\u00e0gina 328). S\u00f3c testimoni d&#8217;una llarga i penosa sessi\u00f3 tinguda a la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans, fa un cert temps, en la qual ens hav\u00edem proposat trobar soluci\u00f3 en aquest problema que, si no \u00e9s crucial, no deixa de tenir la seva import\u00e0ncia. Els nostres afanys hi foren debades. Descartades totes les possibilitats i realitzades totes les consultes, i veient-nos impotents per a prendre un acord, ens inclin\u00e0vem cap a les formes catalanes <em>delegaci\u00f3<\/em> o <em>direcci\u00f3<\/em> (que esdevindrien, doncs, equivalents del cast. <em>jefatura<\/em>). El nostre debat havia estat provocat per una sol\u00b7licitud feta a l&#8217;Institut per l&#8217;Ajuntament de Barcelona, pensant d&#8217;una manera concreta i particular, en la <em>Jefatura (Superior) de Polic\u00eda.<\/em> Davant les nostres inclinacions, tothom tindr\u00e0 el mateix dubte: en castell\u00e0, no s\u00f3n pas sin\u00f2nims <em>jefatura<\/em> i <em>delegaci\u00f3n<\/em>, com tampoc ho s\u00f3n <em>jefatura<\/em> i <em>direcci\u00f3n<\/em>. I si no s\u00f3n sin\u00f2nims en castell\u00e0, \u00bfcom podr\u00edem fer-los-hi en catal\u00e0?En efecte: nosaltres mateixos, en el decurs de la nostra recerca, prou ens adon\u00e0vem que si, esteses pels barris de la ciutat, hi havia les diverses <em>Delegacions de Policia<\/em>, era un contrasentit que la <em>Jefatura<\/em> (s&#8217;ent\u00e9n que es troba per damunt de les <em>Delegacions<\/em>) tamb\u00e9 s&#8217;anomen\u00e9s <em>Delegaci\u00f3<\/em> (per m\u00e9s que hom la disting\u00eds amb determinats adjectius, com <em>Delegaci\u00f3 Superior<\/em> \u2014frase que al seu torn entranya un nou contrasentit). I semblantment amb <em>Direcci\u00f3: Direcci\u00f3 Superior de Policia<\/em> no podia dir-se d&#8217;un organisme provincial, supeditat a una <em>Direcci\u00f3 General<\/em> del Ministeri (i ac\u00ed es d\u00f3na la circumst\u00e0ncia que l&#8217;adjectiu <em>Superior,<\/em> en \u00e9sser aplicat a la <em>Direcci\u00f3<\/em> d&#8217;una capital de prov\u00edncia, suggereixi un rang m\u00e9s elevat que no pas <em>General,<\/em> amb qu\u00e8 es designa la <em>Direcci\u00f3<\/em> de la capital de l&#8217;estat). No, el tema no \u00e9s gens f\u00e0cil.<\/p>\n<p>M\u00e9s encara. Ni que hom pogu\u00e9s admetre el cat. <em>delegaci\u00f3<\/em> pel cast. <em>jefatura<\/em> (en el cas relatat), \u00e9s obvi que aquesta soluci\u00f3 era del tot inviable en la majoria de casos en qu\u00e8 hom empra <em>jefatura<\/em>. Una <em>delegai\u00f3 de serveis<\/em> no \u00e9s, posant-ho en castell\u00e0, una <em>jefatura de servicios,<\/em> sin\u00f3 una <em>delegaci\u00f3n de servicios.<\/em> \u00bfCom podr\u00edem fer servir <em>delegaci\u00f3<\/em> per a traduir <em>jefatura de negociado, jefatura de grupo, jefatura de personal,<\/em> i tantes d&#8217;altres frases per l&#8217;estil? Les traduccions mitjan\u00e7ant el cat. <em>delegaci\u00f3<\/em> hi esdevenen simplement impossibles. Amb <em>direcci\u00f3<\/em> es repeteix la hist\u00f2ria: per m\u00e9s que fos acceptable de dir <em>Direcci\u00f3 (General) de Policia,<\/em> aquest mot tamb\u00e9 hauria de rebutjar-se en la majoria de casos en qu\u00e8 en castell\u00e0 es fa servir <em>jefatura.<\/em> N&#8217;hi ha prou de pensar que, ara que la Generalitat de Catalunya ha creat for\u00e7a c\u00e0rrecs anomenats de <em>caps de serveis,<\/em> esdev\u00e9 molt dif\u00edcil de denominar l&#8217;\u00e0mbit que correspon a un <em>cap<\/em> (com si digu\u00e9ssim, la instituci\u00f3 de la qual t\u00e9 cura): una vegada m\u00e9s, ens manca l&#8217;equivalent de cast. <em>jefatura.<\/em> I seria erroni de designar l&#8217;\u00e0mbit o la instituci\u00f3 amb el nom de <em>direcci\u00f3,<\/em> perqu\u00e8 aix\u00f2 ens duria novament a un contrasentit: la <em>direcci\u00f3 de serveis<\/em> es trobaria al dessota de la <em>direcci\u00f3 (general),<\/em> tot i tenir totes dues figures administratives un mateix i \u00fanic nom: <em>direcci\u00f3<\/em> (essent, per\u00f2, totes dues de rang diferent).<\/p>\n<p>No, no ens satisfan <em>delegaci\u00f3<\/em> ni <em>direcci\u00f3<\/em> (per al cast. <em>jefatura<\/em>). Com en el cas del cast. <em>devengar, devengo,<\/em> tamb\u00e9 ac\u00ed \u00e9s obvi que l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans \u00e9s qui t\u00e9 poder decisori en aquesta mat\u00e8ria. Tanmateix, i mogut pel millor esperit de col\u00b7laboraci\u00f3, desitjo de fer un suggeriment que potser ens permetria de sortir de l&#8217;atzucac. No cal dir que el faig a t\u00edtol personal i no en tant que membre de l&#8217;Institut. Tampoc no \u00e9s una \u00abpensada\u00bb per intu\u00efci\u00f3, sin\u00f3 el fruit de llargues cavil\u00b7lacions.<\/p>\n<p>La meva proposta \u00e9s adoptar el mot <em>xef<\/em> (sin\u00f2nim de <em>cap<\/em>), el qual favorejaria <em>ipso facto<\/em> d&#8217;admetre un derivat normal: <em>xefatura<\/em>. Tots dos mots, amb la <em>x<\/em> de <em>xeix<\/em>, palatal fricativa sorda. Heus ac\u00ed les quatre raons en qu\u00e8 fonamento la proposta.<\/p>\n<p class=\"sagnia\" style=\"padding-left: 40px;\">1) L&#8217;adopci\u00f3 de <em>xef<\/em> prepararia el terreny per a anar fent desapar\u00e8ixer el castellanisme cru <em>jefe<\/em> (pronunciat amb <em>j<\/em> castellana), per cert, molt arrelat en els usos actuals de la llengua, amb ironia (\u00abHola, jefe, com est\u00e0s\u00bb?) o sense (\u00abel jefe d&#8217;estaci\u00f3\u00bb). No hem de prendre en consideraci\u00f3 l&#8217;antiga pronunciaci\u00f3 popular, amb <em>k- (quefe),<\/em> avui pr\u00e0cticament inexistent (Ramon Cerd\u00e0 ha fet veure que la <em>j<\/em> velar castellana s&#8217;incorpora amb for\u00e7a facilitat al sistema de la llengua catalana, cosa que no ocorre, per exemple, amb <em>z<\/em> interdental). Al contrari, l&#8217;adopci\u00f3 de <em>xef<\/em> \u2014corresponent al cast. <em>jefe<\/em>\u2014 es trobaria en la l\u00ednia normal d&#8217;equival\u00e8ncies <em>j<\/em> (cast.) = <em>ix<\/em> (cat.): <em>lej\u00eda = lleixiu, caja = caixa,<\/em> etc.<\/p>\n<p class=\"sagnia\" style=\"padding-left: 40px;\">2) No obstant el que acabo de dir (que podia fer creure que part\u00edem del cast. <em>jefe,<\/em> per a fer-ne el cat. <em>xef<\/em>), no \u00e9s per la via del castell\u00e0 que jutjo defensable la introducci\u00f3 de <em>xef,<\/em> sin\u00f3 per una via m\u00e9s directa. At\u00e8s que <em>jefe<\/em> \u00e9s un gal\u00b7licisme de la llengua castellana (pr\u00e9stec del franc\u00e8s <em>chef<\/em>), m&#8217;he dit: gal\u00b7licisme per gal\u00b7licisme, el catal\u00e0 pot manllevar-lo directament de la llengua d&#8217;origen. M\u00e9s ben dit: en comptes d&#8217;un gal\u00b7licisme indirecte, entrat per la porta inmediata del castell\u00e0, tindr\u00edem un gal\u00b7licisme pur i net. Hom pot fer-hi l&#8217;objecci\u00f3 que aix\u00ed provoquem artificialment un pr\u00e9stec que, si no s&#8217;havia produ\u00eft espont\u00e0niament, no tenia ra\u00f3 d&#8217;\u00e9sser. Reconec que el provoquem en una certa mesura; per\u00f2 nom\u00e9s en una certa mesura, per tal com, en el decurs dels darrers anys, si m\u00e9s no tres persones, i no pas indocumentades, s&#8217;han adre\u00e7at a mi, en converses o per escrit, per a demanar-me d&#8217;estudiar la possibilitat d&#8217;incloure el mot <em>xef<\/em> en el vocabulari catal\u00e0, com a soluci\u00f3 per a enterrar l&#8217;enutj\u00f3s castellanisme <em>jefe<\/em> (que, si no, veien totalment arrelat). I haig d&#8217;afegir que les persones al\u00b7ludides no hi preseentien la relaci\u00f3 que s&#8217;estabiliria entre <em>xef<\/em> i el derivat <em>xefatura<\/em> (relaci\u00f3 per a mi essencial per a justificar la inclusi\u00f3 de <em>xef<\/em>). D&#8217;altra banda, la proposta de <em>xef<\/em> no implicaria de cap manera l&#8217;arraconament de <em>cap,<\/em> ni menys encara la seva desaparici\u00f3. Seria un cas m\u00e9s de dos sin\u00f2nims un dels quals genera el derivat corresponent.<\/p>\n<p class=\"sagnia\" style=\"padding-left: 40px;\">3) L&#8217;adopci\u00f3 de <em>xef<\/em> facultari un dia (un dia no pas lluny\u00e0, tal com van les coses) de fer-en amb comoditat el femen\u00ed corresponent: <em>xefa<\/em>. \u00c9s clar que tenim <em>cap,<\/em> que val per a ambd\u00f3s g\u00e8neres. En realitat, per\u00f2, avui es fa bon xic violent de dir: <em>la cap de negociat.<\/em> Ho visc quotidianament a la Universitat: <em>la cap<\/em> no encaixa prou b\u00e9, i suscita una mena de repulsi\u00f3 entre els usuaris de la llengua, els quals arriben a preferir, tot expressant-se en catal\u00e0, <em>la jefe<\/em> (\u00e0dhuc <em>la jefa<\/em>) <em>de negociat.<\/em> Remarquem que la tend\u00e8ncia a dotar un nom de c\u00e0rrec amb una forma espec\u00edfica per al femen\u00ed \u00e9s cada cop m\u00e9s forta, tant en catal\u00e0 com en castell\u00e0. Aquesta tend\u00e8ncia es torna impossible en el cas de <em>cap,<\/em> car mai no podr\u00edem dir ni escriure <em>la capa de negociat!<\/em><\/p>\n<p class=\"sagnia\" style=\"padding-left: 40px;\">4) Una vegada establert <em>xef,<\/em> se&#8217;n pot obtenir un derivat correcte en catal\u00e0, d&#8217;acord, doncs, amb la seva estructura per a la formaci\u00f3 de mots. Com de <em>prelat<\/em> es fa <em>prelatura<\/em>, i de <em>nunci, nunciatura,<\/em> partint de <em>xef<\/em> arribem al necessari <em>xefatura.<\/em> Si \u00e9s cert que del mot <em>cap<\/em> no pod\u00edem canalitzar, per les vies normals d&#8217;obtenci\u00f3 de mots, ni un derivat que pogu\u00e9s assumir el significat de l&#8217;important vocable cast. <em>jefatura,<\/em> aix\u00f2 no succeeix amb el primitiu <em>xef,<\/em> que desemboca, de manera ben natural, en el derivat <em>xefatura.<\/em> En suma, i d&#8217;acord amb la meva proposta, la incorporaci\u00f3 del mot nou <em>xefatura<\/em> ja no \u00e9s adoptar un castellanisme violent i flagrant, sin\u00f3 extreure correctament un derivat del primitiu <em>xef,<\/em> gal\u00b7licisme que t\u00e9 certs avantatges de tipus morfol\u00f2gic damunt el seu sin\u00f2nim <em>cap,<\/em> i que no deixa de recolzar sobre un sentment que s&#8217;endevina en el cos social de la llengua. Ja no caldr\u00e0 rec\u00f3rrer a les solucions de <em>delegaci\u00f3<\/em> ni de <em>direcci\u00f3<\/em> (per a traduir el cast. <em>jefatura<\/em>), solucions for\u00e7ades i inaplicables en bon nombre de casos.<\/p>\n<\/blockquote>\n<div class=\"su-note small\"  style=\"border-color:#90bfa5;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#aad9bf;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><strong>Nota <em><span class=\"versaleta\">fdt<\/span><\/em><\/strong>.La proposta va donar lloc a un \u00fas esc\u00e0s de <em>xefatura<\/em> durant els anys noranta del segle <span class=\"versaleta\">xx<\/span>. En localitzem refer\u00e8ncies en <em>L&#8217;any de l&#8217;embotit<\/em> de Ferran Torrent o en <em>La novel\u00b7la i la narraci\u00f3 durant la segona meitat del segle <span class=\"versaleta\">xx<\/span><\/em> (<a href=\"http:\/\/books.google.com\/books?as_q=xefatura&amp;num=10&amp;lr=&amp;hl=ca&amp;btnG=Cerca+amb+Google&amp;as_epq=&amp;as_oq=&amp;as_eq=&amp;as_brr=0&amp;as_pt=ALLTYPES&amp;lr=lang_ca&amp;as_vt=&amp;as_auth=&amp;as_pub=&amp;as_drrb_is=q&amp;as_minm_is=0&amp;as_miny_is=&amp;as_maxm_is=0&amp;as_maxy_is=&amp;as_isbn=&amp;as_issn=\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">veg.<\/a> Google Llibres: 02.02.2010).<\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>El nom cap Alguns de les polis\u00e8mies que condicionen l&#8217;\u00fas de la paraula cap &#8216;director -ra, comandament; autoritat suprema&#8217; deriven de la imposici\u00f3 hist\u00f2rica i actual del castell\u00e0 en els usos juridicoadministratius. El fet que en castell\u00e0 s&#8217;utilitze jefe i jefatura ha indu\u00eft a buscar sempre un equivalent similar per a denominar tots eixos c\u00e0rrecs [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[17,53,16],"class_list":["post-6301","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-c","tag-lexic","tag-revisions","tag-traduccio"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6301","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6301"}],"version-history":[{"count":25,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6301\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6430,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6301\/revisions\/6430"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}