{"id":6120,"date":"2023-09-27T20:30:55","date_gmt":"2023-09-27T18:30:55","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=6120"},"modified":"2023-10-17T10:06:24","modified_gmt":"2023-10-17T08:06:24","slug":"cada","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/cada\/","title":{"rendered":"cada"},"content":{"rendered":"

\"Cinc<\/a>Ja fa uns quants anys (abans de l’any 2000) vaig escriure en un apunt previ:<\/p>\n

Els exemples d’\u00fas que donen el diccionaris per a este adjectiu no recullen la possibilitat d’usar-lo sense cap acompanyament, tal com ho sentim normalment, \u00e9s a dir, com a nucli del sintagma preposicional: \u00abFullets i adhesius (3.000 de cada)\u00bb. Sembla que cal dir \u00ab3.000 de cada un\u00bb, \u00ab3.000 de cada classe\u00bb, \u00ab3.000 de cada manera\u00bb…<\/p>\n

\n<\/blockquote>\n

Obres consultades en aquell moment:\u00a0dec, dval, diec, dcvb<\/span>,\u00a0Gram\u00e0tica valenciana<\/em>\u00a0(ed. Bromera), Lacreu90<\/em><\/span>,\u00a0mestil1<\/em><\/span>.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

La gram\u00e0tica de Badia (1994) s\u00ed que comenta que aix\u00f2 no \u00e9s possible, tot i que d’una manera poc clara (p\u00e0g. 534, 233.2):<\/p>\n

L’adj. indef.\u00a0cada<\/em> no presenta cap particularitat destacable; tanmateix, quan en una oraci\u00f3 s’usa amb valor pronominal (perqu\u00e8 s’hi sobreent\u00e9n el substantiu), ha d’anar seguit de un\u00a0<\/em>o\u00a0una<\/em> […].<\/p><\/blockquote>\n

La gcc<\/span><\/em>\u00a0(Josep Maria Brucart i Gemma Rigau: S 8.2.3.3.b<\/em>) ho comenta m\u00e9s expl\u00edcitament:<\/p>\n

[…] hi ha alguns indefinits que, tot i ser especificadors, no admeten l’elisi\u00f3 del nucli nominal. Aquest \u00e9s el cas de\u00a0cert, diversos, diferents, mant, cada, sengles<\/em>\u00a0i\u00a0tot<\/em>\u00a0[+ N].*<\/p>\n
\n

*\u00a0Mant<\/em>\u00a0apareix sense nucli en la locuci\u00f3 preposicional\u00a0a manta<\/em>. Tamb\u00e9 ho fa\u00a0cada<\/em>\u00a0en la f\u00f3rmula\u00a0x de cada<\/em>, on\u00a0x<\/em>\u00a0\u00e9s una quantitat:\u00a0En vull dos de cada<\/em>. Aquest darrer patr\u00f3 \u00e9s propi del llenguatge col\u00b7loquial i d’influ\u00e8ncia castellana.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

En la gcc<\/span><\/em> es comenta que hauria de ser un tret d’influ\u00e8ncia castellana, per\u00f2 podem llegir en Le bon usage<\/em> de Maurice Grevisse (1975, 2008) que eixe \u00fas \u00e9s compartit pel franc\u00e9s:<\/p>\n

(1975) 454. Chaque<\/em><\/strong> […]\n

Remarque.<\/strong> \u2014 1. En principe,\u00a0chaque<\/em> doit \u00eatre suivi immediatement d’un nom: n\u00e9amoins dans la conversation famili\u00e8re, dans le style epistolaire, dans la langue commerciale ou populaire, on l’emploie fr\u00e9quemment d’une mani\u00e8re absolue, et on dit, par exemple:\u00a0Ces cravates co\u00fbtent tant de francs <\/em>chaque<\/span>. \u2014 Puis deux caf\u00e9s au lait \u00e0 un franc <\/em>chaque<\/span> [c’est une aubergiste qui parle] (J. Romains,\u00a0Les Copains,\u00a0<\/em>p. 107). \u2014 Mais c’est l\u00e0 une fa\u00e7on de parler que le bon usage n’a gu\u00e8re re\u00e7ue jusqu’\u00e0 pr\u00e9sent.<\/p>\n

(2008) 748. Observation sur chacun<\/em> repr\u00e9sentant.<\/strong><\/p>\n

e<\/em>) Chaque<\/strong><\/em> est souvent employ\u00e9 pour chacun<\/em> dans la langue populaire de diverses r\u00e9gions, et aussi dans la langue commerciale. Cet emploi n’est pas consid\u00e9r\u00e9 comme entr\u00e9 dans le bon usage. […] On le trouve pourtant chez des \u00e9crivains, non seulement dans la correspondance, […] mais aussi dans des livres pr\u00e9par\u00e9s pour la publication. […] Cependant, chacun<\/em> reste beaucoup plus fr\u00e9quent dans la langue \u00e9crite (m\u00eame chez les \u00e9crivains qui viennent d’\u00eatre cit\u00e9s) et il vaut mieux \u00e9viter chaque <\/em>dans cet emploi.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Grevisse afig uns quants exemples literaris (de Chateaubriand, Stendhal, Rostand, Hugo…), per\u00f2 el cas \u00e9s que podem comprovar \u2014i lamentar amb Grevisse\u2014 que s’ha arraconat de la previsi\u00f3 normativa un \u00fas que, pels exemples que podem localitzar, deu tindre una explicaci\u00f3 raonable en diverses lleng\u00fces rom\u00e0niques. Una explicaci\u00f3 que no hauria de contindre una condemna sense argumentaci\u00f3. En eixe sentit, he pogut localitzar en la giec<\/em><\/span> (17.5.2) dos comentaris que no aclarixen la q\u00fcesti\u00f3: <\/i><\/a><\/p>\n

[…] pot aplicar-se a sintagmes nominals formats per un cardinal superior a un\u00a0<\/em>seguit d\u2019un nom en plural:\u00a0Contractaran un professor m\u00e9s per a cada dues classes<\/em>. En aquest darrer cas, el nom pot ser el\u00b7l\u00edptic:\u00a0Abans venia cada tres setmanes, ara cada dues<\/em>.<\/p>\n

En una oraci\u00f3 com\u00a0Defensareu una esmena cadascuna de vosaltres<\/em>, el domini del quantificador (de vosaltres<\/em>) pot quedar sobreent\u00e8s, ja que ocupa la posici\u00f3 de subjecte i la desin\u00e8ncia verbal o el context discursiu legitimen l\u2019el\u00b7lipsi.<\/p><\/blockquote>\n

En resum, l’\u00fas general i tamb\u00e9 l’\u00fas literari han incl\u00f2s la possibilitat d’elidir l’element conegut que no cal repetir. \u00c9s una construcci\u00f3 comuna en l’\u00fas corrent \u2014tal com exposa Grevisse\u2014, per\u00f2 els exemples escrits no abunden en la xarxa (consulta: 27.09.2023):<\/p>\n