{"id":6087,"date":"2023-09-04T20:30:00","date_gmt":"2023-09-04T18:30:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=6087"},"modified":"2023-10-09T18:56:27","modified_gmt":"2023-10-09T16:56:27","slug":"per-a-per","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/per-a-per\/","title":{"rendered":"per a \/ per"},"content":{"rendered":"

L’avl<\/span> fa una descripci\u00f3 detallada dels casos i de les opcions que permet un sistema clar i sense confusions per a aquelles varietats que mantenen la distinci\u00f3 oral entre les dos preposicions. Per tant, segons la Gram\u00e0tica normativa valenciana<\/em>: <\/i><\/a><\/p>\n

26.3.4. Les preposicions per<\/em> i per a<\/em><\/strong>
\n26.3.4.1. Les preposicions per<\/em> i per a<\/em> poden usar-se davant de sintagmes nominals o davant d\u2019oracions d\u2019infinitiu. Davant de sintagmes nominals (o elements equivalents com pronoms), per a<\/em> s\u2019usa per a introduir el benefactiu, la destinaci\u00f3 o un complement final:<\/p>\n

La iaia ha fet una coca de llanda per a tu.<\/em> (benefactiu)
\nL\u2019avi\u00f3 ix per a Londres d\u2019ac\u00ed a vint minuts.<\/em> (destinaci\u00f3)<\/p><\/blockquote>\n

La preposici\u00f3 per<\/em> presenta un conjunt m\u00e9s gran de valors i introdu\u00efx diferents classes de complements, com ara els complements de causa, el complement agent en les construccions passives, el complement de lloc referit a la ruta d\u2019un moviment o el complement de temps referit a un per\u00edode m\u00e9s o menys prec\u00eds o extens:<\/p>\n

Sempre em dius que tot ho fas per mi<\/em>. (causa)
\nLa proposta va ser ratificada per tots els assistents<\/em>. (agent)
\nLa senda que puja al cim de la Safor passa per la<\/em> (ruta) Font dels Bassiets i per la Font dels \u00d2lbits<\/em>.
\nPer Sant Joan es fan fogueres<\/em> (temps)<\/p><\/blockquote>\n

26.3.4.2. Davant d\u2019oracions d\u2019infinitiu la distinci\u00f3 entre complements causals i complements finals no \u00e9s tan n\u00edtida. En general, s\u2019usa per<\/em> amb oracions que indiquen causa o mancan\u00e7a:<\/p>\n

Em van posar una multa per haver passat el l\u00edmit de velocitat. (causa)<\/em>
\nPer cridar tant, t\u2019has quedat sense postres. (causa)<\/em>
\nEncara estic per afaitar. (mancan\u00e7a)<\/em>
\nTots aquells pisos estan per vendre. (mancan\u00e7a)<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Observaci\u00f3:<\/span> Les oracions causals amb per<\/em> presenten fortes restriccions i resulten for\u00e7ades en diferents casos. No \u00e9s possible, per exemple, dir Menge per tindre fam<\/em> o Ha comprat moltes cases per ser molt ric<\/em>. En contexts com els anteriors, nom\u00e9s \u00e9s possible l\u2019\u00fas d\u2019una oraci\u00f3 en forma finita: Menge perqu\u00e8 tinc fam<\/em> i Ha comprat moltes cases perqu\u00e8 \u00e9s molt ric<\/em>.<\/span><\/p>\n

S\u2019usa per<\/em> o per a<\/em> quan l\u2019oraci\u00f3 t\u00e9 un valor final:<\/p>\n

a<\/em>) La preposici\u00f3 per<\/em> introdu\u00efx els complements finals que presenten un mat\u00eds de causa no efectiva i fan refer\u00e8ncia a la intenci\u00f3 del subjecte de no realitzar una determinada cosa:<\/p>\n

No menja per no embrutar.<\/em>
\nNo s\u2019al\u00e7a per no haver de netejar.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

b<\/em>) En la llengua liter\u00e0ria tamb\u00e9 \u00e9s general l\u2019\u00fas de per<\/em> en tots aquells casos en qu\u00e8 el subjecte t\u00e9 un car\u00e0cter agentiu i l\u2019oraci\u00f3 final fa refer\u00e8ncia a la intenci\u00f3 del mateix subjecte de realitzar una determinada acci\u00f3:<\/p>\n

Treballe per guanyar-me la vida. (\u2018perqu\u00e8 vull guanyar-me la vida\u2019)<\/em>
\nEstudia molt per aprovar tots els ex\u00e0mens. (\u2018perqu\u00e8 vol aprovar tots els ex\u00e0mens\u2019)<\/em>
\nHem arribat molt prompte per poder dir-te adeu. (\u2018perqu\u00e8 volem dir-te adeu\u2019)<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Observaci\u00f3:<\/span> Notem que per<\/em> tamb\u00e9 seria possible quan l\u2019oraci\u00f3 d\u2019infinitiu modifica un substantiu que designa una acci\u00f3 realitzada volunt\u00e0riament: La vinguda de J\u00falia per conv\u00e9ncer-nos va resultar un frac\u00e0s.<\/em> En estos casos, de fet, el sintagma nominal amb el substantiu d\u2019acci\u00f3 \u00e9s paral\u00b7lel a una oraci\u00f3, com es pot comprovar si comparem l\u2019exemple anterior amb Pere va vindre per conv\u00e9ncer-nos<\/em>.<\/span><\/p>\n

Amb tot, en casos com els anteriors tamb\u00e9 \u00e9s acceptable l\u2019\u00fas de per a <\/em>quan es vol destacar la idea de finalitat per damunt de la intencionalitat.<\/p>\n

c<\/em>) La preposici\u00f3 per a<\/em> introdu\u00efx tots els complements finals on falta la idea d\u2019intencionalitat, siga perqu\u00e8 el subjecte \u00e9s inanimat, perqu\u00e8 l\u2019oraci\u00f3 no designa una acci\u00f3 o perqu\u00e8 l\u2019oraci\u00f3 d\u2019infinitiu modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:<\/p>\n

Esta caixa ens servir\u00e0 per a guardar les revistes.<\/em>
\nEl termini per a matricular-se acaba dem\u00e0.<\/em>
\nNo tinc prou informaci\u00f3 per a decidir-me.<\/em>
\nMenges massa per a aprimar-te.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<\/blockquote>\n

La gram\u00e0tica de l’IEC<\/h3>\n

La gram\u00e0tica de l’Institut d’Estudis Catalans tracta l’\u00fas d’estes preposicions (veg. 29.3.3) <\/i><\/a> en el mateix sentit que la gram\u00e0tica de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua. A m\u00e9s, comenta algun cas no detallat en la llista anterior:<\/p>\n

En el cap\u00edtol dedicat a les preposicions (\u00a719.3.5<\/a>) ja s\u2019ha indicat que hi ha parlars que espont\u00e0niament usen nom\u00e9s la preposici\u00f3 per <\/em>(els orientals i part del nord-occidental) all\u00e0 on altres parlars usen per <\/em>i per a <\/em>segons el cas (valenci\u00e0, tortos\u00ed i a la Franja). En els parlars en qu\u00e8 es diferencia per <\/em>i per a<\/em>, la preposici\u00f3 composta s\u2019usa en la majoria de construccions finals, per\u00f2 per <\/em>tamb\u00e9 \u00e9s possible en certs contextos agentius, especialment quan la construcci\u00f3 final \u00e9s negativa: Matinar\u00e9 per no fer tard a la feina<\/em>; No cuina per no embrutar<\/em>; No s\u2019al\u00e7a del llit per no anar al metge<\/em>; No parla per no ofendre<\/em>. […]\n

Les dues preposicions s\u00f3n tamb\u00e9 igualment possibles en altres construccions d\u2019infinitiu que estan relacionades amb les finals per\u00f2 no tenen pr\u00f2piament un significat final. Es tracta, d\u2019una banda, de les construccions concessives del tipus {Per<\/em> \/ Per a<\/em>} tenir l\u2019edat que t\u00e9, se\u2019l veu jove<\/em> (\u2018malgrat que t\u00e9 l\u2019edat que t\u00e9\u2019), i de l\u2019altra, de les construccions que expressen successi\u00f3 temporal del tipus Se n\u2019an\u00e0 a l\u2019exili<\/em> {per<\/em> \/ per a<\/em>} no tornar mai m\u00e9s<\/em> (\u2018i ja no va tornar mai m\u00e9s\u2019). Sobre les construccions concessives, vegeu el \u00a730.3.4b<\/em><\/a>, i sobre les temporals amb valor de posterioritat, vegeu el \u00a731.4.2.1j<\/em><\/a>.<\/p>\n

En canvi, no \u00e9s acceptable l\u2019\u00fas generalitzat de per <\/em>en construccions diferents de les d\u2019infinitiu, especialment quan introdueixen un sintagma nominal o equivalent (\u00a719.3.5<\/a>). En aquests casos, la distinci\u00f3 entre per <\/em>i per a <\/em>resulta m\u00e9s n\u00edtida que en les construccions d\u2019infinitiu i cal preservar-la: Ho hem fet per tu <\/em>(causa); Ho hem fet per a tu <\/em>(destinatari). No \u00e9s tampoc acceptable en registres formals l\u2019\u00fas de per a <\/em>en la locuci\u00f3 per a que<\/em>, en lloc de la conjunci\u00f3 cl\u00e0ssica i m\u00e9s general perqu\u00e8<\/em>.*<\/p>\n

* Nota fdt<\/span><\/em>.<\/strong> Sobre esta locuci\u00f3, la gnv<\/em><\/span><\/abbr> (\u00a7 34.5.5) <\/i><\/a> cont\u00e9 la mateixa indicaci\u00f3 mirant-ho des d’un altre angle:<\/p>\n

La conjunci\u00f3 final b\u00e0sica \u00e9s perqu\u00e8<\/em>, que en contextos poc formals tamb\u00e9 adopta la forma per a que<\/em>:<\/p>\n

Anir\u00e9 a parlar amb ell, perqu\u00e8 m’explique qu\u00e8 ha passat.<\/em> (En contextos poc formals: per a que m’explique qu\u00e8 ha passat<\/em>)
\nEs va portar b\u00e9 perqu\u00e8 no el tornaren a castigar sense eixir<\/em>. (En contextos poc formals: per a que no el tornaren a castigar<\/em>)<\/p>\n

Observaci\u00f3:<\/span> Cal no confondre la conjunci\u00f3 final amb el conjunt per a qu\u00e8<\/em>, format per la preposici\u00f3 composta per a<\/em> i l’interrogatiu qu\u00e8<\/em>: No em va dir per a qu\u00e8 servia tot all\u00f2<\/i>.<\/p>\n<\/div><\/div><\/blockquote>\n

Davant de l’infintiu. L’esmena de la gram\u00e0tica de Fabra (1956)<\/h3>\n

En el cas [+ infinitiu<\/span>], segons badia<\/em><\/span> (1994) (p\u00e0g. 231) ten\u00edem les opcions seg\u00fcents:<\/p>\n

1.<\/strong> per<\/em>: causa \/ per a<\/em>: finalitat o adequaci\u00f3; les frases que contenen un infinitiu sense subjecte aparent i que s\u00f3n commutables per una expressi\u00f3 adverbial, s\u00f3n introdu\u00efdes mitjan\u00e7ant la preposici\u00f3 per<\/em>: Per comen\u00e7ar, justificarem…<\/em><\/p><\/blockquote>\n

2. Infinitiu causal<\/strong>: per<\/em>. La frase \u00e9s substitu\u00efble per una oraci\u00f3 introdu\u00efda per la conjunci\u00f3 per tal com<\/em> i verb en indicatiu: t’han multat per infringir el codi de la circulaci\u00f3<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n

3. Infinitiu final<\/strong>: per a<\/em>. \u00c9s substitu\u00efble per la conjunci\u00f3 a fi que<\/em> i verb en subjuntiu: el devien contractar per a vendre a domicili<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n

4. Infinitiu causal i final ensems<\/strong>: per<\/em>. \u00c9s substitu\u00efble per una oraci\u00f3 causal introdu\u00efda per la conjunci\u00f3 perqu\u00e8<\/em> seguida del verb voler<\/em> (en indicatiu i en una forma concertada amb el subjecte de l’oraci\u00f3 principal): m’acosto a la mesa per saludar el president<\/em>. Quan es tracta d’una altra mena de verb (no d'”acci\u00f3 volunt\u00e0ria”) o quan l’infinitiu introdu\u00eft per preposici\u00f3 dep\u00e9n d’un nom (substantiu o adjectiu), l’oraci\u00f3 subordinada recobra el seu significat exclusiu de final i l’infinitiu hi \u00e9s introdu\u00eft amb per a<\/em>. – Verbs com <\/strong>usar, emprar, fer servir, etc<\/em>. introdueixen l’infinitiu amb per a<\/em> (perqu\u00e8 no s\u00f3n considerats d'”acci\u00f3 volunt\u00e0ria”).<\/p><\/blockquote>\n

Pel que fa al punt 4<\/strong> de Badia, hi ha encara una soluci\u00f3 millor: donar com a bona tant la soluci\u00f3 per<\/em> com la soluci\u00f3 per a<\/em>, de manera que es recollirien les dos possibilitats dialectals. De fet, si tant t\u00e9 significat causal com final, seria raonable la doble possibilitat. David Casellas (Curs de morfosintaxi de l’oraci\u00f3<\/em> [1996], p\u00e0g. 38-39) tamb\u00e9 \u00e9s partidari d’aquesta doble possibilitat, que \u00e9s la que finalment adopt\u00e0 l’avl<\/span> en la seua gram\u00e0tica.<\/p>\n

Gabriel Bibiloni fa la seua aportaci\u00f3<\/a> sobre la q\u00fcesti\u00f3 en \u00ab”per a” davant infintiu\u00bb (L’Espira<\/em>, 9-16 gener 2010). N’extrac un fragment conclusiu:<\/p>\n

Nosaltres defensam sense cap reserva l’\u00fas de per a<\/em> davant tots els infinitius de finalitat i de destinaci\u00f3, cosa que no representa m\u00e9s que seguir la proposta de Fabra actualitzant-la en el seu punt feble, \u00e9s a dir, suprimint la prefer\u00e8ncia<\/em> de per<\/em> amb l’infinitiu final. Aquesta \u00e9s tamb\u00e9 una proposta de llengua f\u00e0cil sense renunciar a ser llengua \u00fatil. El 2003 els ling\u00fcistes Joan Mascarell i Xavier Rull defensaren aquesta mateixa opci\u00f3 en una comunicaci\u00f3 al II Col\u00b7loqui Internacional Pompeu Fabra, les actes del qual foren publicades el 2007 (Cosset\u00e0nia Edicions). Un treball ple de seny i de rigor que defensa que la norma definitiva sobre les dues preposicions s’ha de basar en l’\u00fas real dels dialectes que les usen. Nosaltres ens hi adherim completament.<\/p><\/blockquote>\n

De fet, Albert Rico Busquets ja va informar, en un missatge en la llista Z\u00e8fir (20.11.2008) que la nova edici\u00f3 de la gram\u00e0tica de Pompeu Fabra del 1956 (a cura de Joan Sol\u00e0) inclo\u00efa una esmena molt significativa:<\/p>\n

A la p\u00e0gina 86 hi diu: \u00ab(…) cap emprar la preposici\u00f3 per (…)\u00bb. \u00c9s una de les petites modificacions fetes en el text, segons ens avisen els editors a la p. IX.<\/p><\/blockquote>\n

M\u00e9s avant, Albert Pla Nualart (\u00abFabra… encara\u00bb, Avui<\/em>, 23.04.2010<\/a>) es feia ress\u00f2 d’eixa modificaci\u00f3:<\/p>\n

Us he reservat per a Sant Jordi una troballa extraordin\u00e0ria que somou la normativa del catal\u00e0 i deixa en evid\u00e8ncia els que en lloc de basar-la en la ra\u00f3 aplicada a la realitat ens l’han predicada com a revelaci\u00f3 d’uns textos sagrats. \u00c9s al volum 6 de les Obres completes<\/em> de Fabra editades per Joan Sol\u00e0 i Jordi Mir. L’\u00fas de per<\/em> i per a<\/em> davant de l’infinitiu final (\u00abVinc per \/ per<\/em> a<\/em> veure’t\u00bb) i de destinaci\u00f3 (\u00abServeix per \/ per a<\/em> veure-hi\u00bb) ha suscitat esgotadores pol\u00e8miques que tenien al centre una norma tan abstrusa que aplicar-la era una tortura. Avui sabem que Fabra no defensava aquesta tortura i que en el seu origen hi ha un error de transcripci\u00f3, una p <\/em>per una l<\/em>. Quan Joan Coromines va editar la gram\u00e0tica p\u00f2stuma de Fabra, va llegir \u00abquan el fi que hom es proposa \u00e9s el motiu de l’acci\u00f3 expressada pel verb del qual l’infinitiu \u00e9s complement, cap emprar la preposici\u00f3 per<\/em> en lloc de per a<\/em>, […] i \u00e0dhuc en molts casos […] hom empra per<\/em> de prefer\u00e8ncia a per a<\/em>\u00bb. Com que cap emprar<\/em> suposava fer un \u00fas de cabre<\/em> que Coromines no veia genu\u00ed, va decidir que el que el Mestre havia volgut escriure no era cap<\/em> sin\u00f3 cal emprar,<\/em> tot i que, amb la correcci\u00f3, el final de la frase perdia sentit.<\/p><\/blockquote>\n

Conv\u00e9 recordar que en la gram\u00e0tica de 1918 Fabra indicava per a eixe mateix cas:<\/p>\n

Davant d’un verb en infinitiu hi ha un cas en qu\u00e8 semblen igualment possibles per<\/em> i per a:<\/em> […] En aquest cas \u00e9s preferible la preposici\u00f3 simple per<\/em> a la composta per a.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    \n
  1. [+ PRONOM] \u00c9s bo de poder distingir entre a<\/em> i b<\/em>:
    \n

    a<\/em>) IDEA DE DEPEND\u00c8NCIA: \u00abPer mi, ja te’n pots anar\u00bb (= Pel que fa a mi…, en all\u00f2 que dep\u00e8n de mi…) \/ \u00abPer nosaltres no quedar\u00e0\u00bb.<\/p><\/blockquote>\n

    b<\/em>) IDEA D’OPINI\u00d3: \u00abPer a mi, la pol\u00edtica del govern \u00e9s nefasta per als pagesos\u00bb. (Z\u00e8fir, 16.11.2000).<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n<\/ol>\n

    \n

    Exemples de vaci\u0140laci\u00f3 en el gdlc <\/span><\/em><\/abbr>(consulta: 04.09.2023):<\/p>\n

    campionat m. <\/strong>Conjunt de proves esportives amb l\u2019objecte de confrontar un grup d\u2019equips o d\u2019esportistes per a determinar-ne<\/strong> els guanyadors.<\/p>\n

    aeroscopi<\/strong> m. F\u00cdS. Aparell destinat a recollir la pols de l’aire per determinar-ne<\/strong> la natura, la quantitat i la composici\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n

    albaneca<\/strong> f. INDUM. C\u00f2fia o xarxa feta amb seda fina o amb lli que portaven les dones per a cobrir<\/strong> el cap o per a recollir els cabells.<\/p>\n

    coberta <\/strong>f. All\u00f2 que hom col\u00b7loca sobre una cosa per cobrir-la<\/strong> o resguardar-la.<\/p><\/blockquote>\n

    abrigall<\/strong> m. Cadascuna de les peces de roba (llen\u00e7ols, flassades, cobertors, etc.) que hom posa al llit per cobrir-se<\/strong>.<\/p>\n

    alquinal<\/strong> m. INDUM. Toca o mocador de lli que duien antigament les dones morisques per a cobrir-se<\/strong> el cap.<\/p><\/blockquote>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    L’avl fa una descripci\u00f3 detallada dels casos i de les opcions que permet un sistema clar i sense confusions per a aquelles varietats que mantenen la distinci\u00f3 oral entre les dos preposicions. Per tant, segons la Gram\u00e0tica normativa valenciana: 26.3.4. Les preposicions per i per a 26.3.4.1. Les preposicions per i per a poden usar-se […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[50],"tags":[86,87,12,31,53],"class_list":["post-6087","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-p","tag-giec","tag-gnv","tag-normativa","tag-preposicions","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6087","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6087"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6087\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6101,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6087\/revisions\/6101"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6087"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6087"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6087"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}