{"id":5801,"date":"2023-05-26T20:30:50","date_gmt":"2023-05-26T18:30:50","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=5801"},"modified":"2023-05-26T21:50:55","modified_gmt":"2023-05-26T19:50:55","slug":"tamarro","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/tamarro\/","title":{"rendered":"tamarro*"},"content":{"rendered":"

El nom tamarro<\/em> fa refer\u00e8ncia a un \u00e9sser imaginari (veg. la fitxa animal imaginari<\/a>). Entre altres coses, forma part d’una broma coneguda i estesa per diversos territoris amb protagonistes diferents (veg. Introducci\u00f3 a l’etnopo\u00e8tica: teoria i formes del folklore en la cultura catalana<\/em> de Carme Oriol i Carazo; consulta: 27.06.2011<\/a>). En la Viquip\u00e8dia (consulta: 26.03.2023<\/a>) podem localitzar dades sobre l’\u00fas actual d’esta figura imagin\u00e0ria.<\/p>\n

En itali\u00e0, tamarro -ra<\/em><\/h3>\n

Poden documentar la paraula tamarro<\/em> en itali\u00e0 (Dizionario Garzanti;<\/em> consulta: 27.06.2011; 25.05.2023): <\/i><\/a><\/p>\n

tamarro<\/strong>
\ns. m.<\/em> [f. -a]\n1<\/strong> (merid.)<\/em> zoticone, cafone.
\n2<\/strong> (gerg.)<\/em> giovane di periferia che veste alla moda, ma in maniera volgare.<\/p><\/blockquote>\n

En itali\u00e0 \u00e9s un terme arg\u00f2tic molt est\u00e9s als anys huitanta del segle xx<\/span> \u2014i tamb\u00e9 el nom d’una planta (‘gatmaim\u00f3’)\u2014. Sembla que el seu origen va m\u00e9s arrere del moment en qu\u00e8 es popularitz\u00e0 en itali\u00e0, ja que el documentem en Le parole italiane derivate dall’arabo<\/em> de Luigi Rinaldi (1906; consulta: 27.06.2011<\/a>):<\/p>\n

tamarro<\/em> ovvero t\u00e0mmaro<\/em> e tammalone<\/em> \u00ab stupido, minchione); voci dialettali comunissime nell’Italia meridionale : la loro origine si pu\u00f2 cercare nell’ar. \u062a\u0645\u0631 {tamr) \u00ab dattero maturo e secco \u00bb. Infatti la parola tammalone<\/em>, usatissima nel dialetto di A’allo Lucano, oltre ad avere il senso figurato di \u00ab minchione \u00bb, possiede quello proprio di un fico non ancor maturo ovvero vizzo e che per esser tale si rassomiglia in certo modo al dattero gi\u00e0 maturo e secco.<\/p><\/blockquote>\n

O, abans i tot, \u00e9s un calabresisme recollit per Fedele Romani en Calabresismi<\/em> (1891; consulta: 27.06.2011<\/a>).<\/p>\n

La variant tintamarro<\/em><\/h3>\n

Cal tindre en compte tamb\u00e9 la variant tintamarro<\/em> que hi ha a la Safor, tal com assenyalava \u00c0ngel Alexandre (Migjorn, 21.06.2011):<\/p>\n

Tintamarro<\/em> vol dir \u00abgrand\u00e0s\u00bb, gran en exc\u00e9s (molt alt, corpulent…). No t\u00e9 un mat\u00eds pejoratiu, m\u00e9s aviat simp\u00e0tic.<\/p><\/blockquote>\n

Tot i que no \u00e9s molt usual en la xarxa, podem documentar algun \u00fas ben expressiu en internet (com ara La Penya 04<\/a> de la Vall; consulta: 28.06.2011):<\/p>\n

Mister jo no puc jugar, estic saturat passant revisions, aquesta ahir, Adil Rami, menut tintamarro de tio.<\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 localitzem esta paraula en usos relacionats amb Sueca (veg.)<\/a>, Catarroja i Albal (veg.)<\/a>. Podem pensar que\u00a0tintamarro<\/em> pot tindre relaci\u00f3 amb samarro <\/em>(dnv<\/span>;<\/em> consulta: 26.05.2023<\/a>):<\/p>\n

samarro -a<\/strong>
\n1.<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. [col\u00b7loq.]<\/em> Molt gran, que t\u00e9 una grand\u00e0ria superior a l’habitual. El xiquet s’ha fet un samarro. Ha pescat un samarro de quilo i mig.<\/em>
\n2.<\/strong> adj.<\/em> Astut i reservat, dif\u00edcil d’enganyar.
\n

Nota fdt<\/span>. <\/strong>He sentit sempre la primera accepci\u00f3 nom\u00e9s en mascul\u00ed (Valldigna). Sembla que coincidix en aix\u00f2 el\u00a0Tresor del valenci\u00e0 meridional.<\/em> <\/i><\/a> En femen\u00ed conec \u00absamarr\u00e0\u00bb (\u00e9s a dir, samarrada <\/em>‘colp fort’). <\/i><\/a>\u00a0 La segona accepci\u00f3 no la coneixia.<\/div><\/div><\/blockquote>\n

Formalment sembla relacionat amb l’occit\u00e0 tintamarra<\/em> (i variants: tintamari, tintamarro<\/em>; franc\u00e9s: tintamarre<\/em>), segons documentem en el Dictionnaire proven\u00e7al – fran\u00e7ais<\/em> d’S.-J. Honorat: <\/i><\/a><\/p>\n

tintamarra<\/strong> s. f. […] Tintamarre, bruit \u00e9clatant, accompagn\u00e9 de confusion et de d\u00e9sordre; vertigo, fougue, emportement: Quand sa tintamarra l’arrapa,<\/span> quand son vertigo lui prend.<\/em>
\n\u00c9ty. de tintar<\/em> et de marra,<\/em> houe pour labourer la vigne, \u00e0 cause du bruit que font les vignerons en tintant<\/em> sur leur marre<\/em>.<\/p>\n

Nota fdt<\/span>.<\/strong> Sobre l’etimologia proven\u00e7al o francesa hi ha diferents hip\u00f2tesis, com ara dos que en podem llegir en Le Propagateur du Var <\/em>(1861). <\/em><\/i> <\/a><\/div><\/div><\/blockquote>\n

Podem notar que el valenci\u00e0 tintamarro <\/em>compartix el mat\u00eds augmentatiu: ‘soroll fort’ (fr)<\/em> \u2248 ‘persona alta i corpulenta’ (ca)<\/em>.<\/p>\n

En castell\u00e0, tot i que podem documentar el diminutiu tamarro<\/em> (derivat de l’adjectiu tama\u00f1o<\/em>), este \u00fas no sembla que siga molt com\u00fa fora de Castella, tal com exposa Emilio N\u00e1\u00f1ez Fern\u00e1ndez en El diminutivo<\/em>. <\/i><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El nom tamarro fa refer\u00e8ncia a un \u00e9sser imaginari (veg. la fitxa animal imaginari). Entre altres coses, forma part d’una broma coneguda i estesa per diversos territoris amb protagonistes diferents (veg. Introducci\u00f3 a l’etnopo\u00e8tica: teoria i formes del folklore en la cultura catalana de Carme Oriol i Carazo; consulta: 27.06.2011). En la Viquip\u00e8dia (consulta: 26.03.2023) […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[17,102,53,91],"class_list":["post-5801","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-t","tag-lexic","tag-noms","tag-revisions","tag-substantius"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5801","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5801"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5801\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5815,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5801\/revisions\/5815"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5801"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5801"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5801"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}