{"id":5737,"date":"2023-06-01T20:30:19","date_gmt":"2023-06-01T18:30:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=5737"},"modified":"2023-06-02T12:04:30","modified_gmt":"2023-06-02T10:04:30","slug":"mateix-xa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/mateix-xa\/","title":{"rendered":"mateix -xa"},"content":{"rendered":"

L’adjectiu mateix -xa<\/em> s’utilitza per a aportar matisos al voltant del significat general ‘identitat, semblan\u00e7a’. En este \u00fas \u00e9s considerat un adjectiu.\u00a0La gram\u00e0tica de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (2006) fa una observaci\u00f3 (gnv,<\/em><\/span> 19.2.2.f; <\/em>consulta: 01.06.2023 ) <\/i><\/a> sobre l’\u00fas pronominal d’este adjectiu:<\/p>\n

OBSERVACI\u00d3: Amb el valor d’identitat o de semblan\u00e7a no \u00e9s possible elidir el substantiu i atorgar a l’indefinit un valor pronominal. En una oraci\u00f3 com ara Vam anar a veure Vicent i ell els don\u00e0 la carta<\/i>, el pronom ell<\/i> admetria l’indefinit com a quantificador emf\u00e0tic (\u2026i ell mateix els don\u00e0 la carta<\/i>), per\u00f2 no amb un valor anaf\u00f2ric d’identitat (i, per tant, no seria possible \u2026i el mateix els don\u00e0 la carta<\/i>). Amb un valor anaf\u00f2ric, s’usaria el pronom personal ell<\/i>, com en l’exemple comentat, o el demostratiu (i aquest els don\u00e0 la carta<\/i>).<\/p><\/blockquote>\n

A pesar d’aix\u00f2, s’ha est\u00e9s en el llenguatge juridicoadministratiu el calc d’eixe modisme castell\u00e0 que utilitza la construcci\u00f3 el mismo\/la misma<\/em> amb un valor pronominal en els documents dels \u00e0mbits judicials, legals i administratius. En el bloc Rubricatus 2.0 (del Consorci per a la Normalitzaci\u00f3 Ling\u00fc\u00edstica de l’Hospitalet de Llobregat) hi ha un apunt (28.07.2014; consulta: 10.05.2023<\/a>) que dona una indicaci\u00f3 clara des del t\u00edtol mateix i exemplifica incl\u00fas alguns usos absurds propis de la prosa administrativa \u2014que s’haurien d’evitar, per\u00f2 que encara es practiquen\u2014. A m\u00e9s, tamb\u00e9 donaven uns consells quant a solucions alternatives possibles:<\/p>\n

\n

Mateix<\/em> no \u00e9s un pronom<\/h2>\n

Avui volem comentar un \u00fas que infla les p\u00e0gines dels textos formals i que, a banda d\u2019incorrecte, porta m\u00e9s problemes que avantatges perqu\u00e8 complica la frase. Ens referim a l\u2019\u00fas de mateix<\/em> com a pronom:<\/p>\n

Sovint les m\u00e0quines s\u2019espatllen pel mal \u00fas que fem *de les mateixes; \u00e9s a dir, sovint les m\u00e0quines s\u2019espatllen pel mal \u00fas que en fem.<\/strong><\/p>\n[…]\n

Per tant, davant aquests casos us aconsellem l\u2019\u00fas dels pronoms febles, si cal dels possessius (sempre que siguin necessaris) i, fins i tot, repetir-hi l\u2019element de refer\u00e8ncia o rec\u00f3rrer a la puntuaci\u00f3.<\/p><\/blockquote>\n

Nota fdt<\/span><\/em>. <\/strong>Les descripcions gramaticals dels usos de mateix -xa<\/em> el tracten com a adjectiu (adjectiu determinatiu o quantificador nominal; gnv,<\/span><\/em> 19.2), com a adjectiu adverbial (geiec<\/em> 15.5.3)<\/span> <\/i><\/a> i tamb\u00e9 com a adverbi (diec, <\/span>s. v. mateix<\/em>). <\/i><\/a>\u00a0 La varietat en la descripci\u00f3 dels usos es pot observar tamb\u00e9 en altres lleng\u00fces, com ara en itali\u00e0, on \u00e9s tractat com a adjectiu demostratiu, pronom demostratiu o adverbi. <\/i><\/a> <\/div><\/div>\n

En la Gram\u00e0tica valenciana, raonada i popular. Els fonaments<\/em> d’Abelard Saragoss\u00e0 (2005) podem trobar una descripci\u00f3 d’este \u00fas fins ara estrany al valenci\u00e0 general:<\/p>\n

\n

11)\u00a0Ahir li varen regalar una moto i un cotxe i, tot seguit, se’n va anar a X\u00e0tiva amb el cotxe<\/em><\/p>\n

Aix\u00ed \u00e9s com actuem els valencians quan parlem en valenci\u00e0 (i tamb\u00e9 quan parlem en castell\u00e0). Tanmateix, el castell\u00e0 escrit pot usar la construcci\u00f3\u00a0el mismo:<\/em><\/p>\n

12) Le regalaron una moto y un coche, y se fue a X\u00e0tiva con el mismo<\/em><\/p>\n

I b\u00e9, resulta que eixe \u00fas que no diem mai quan parlem, algun redactor el practica quan escriu. […]\u00a0Haur\u00edem de reflexionar sobre eixa discrep\u00e0ncia entre la manera que tenim els valencians de parlar i la manera en qu\u00e8 escrivim a voltes. Concretament, podr\u00edem mirar si eixa anomalia no \u00e9s una conseq\u00fc\u00e8ncia de donar cr\u00e8dit al castell\u00e0 escrit i, en canvi, no donar-ne ni al valenci\u00e0 escrit ni a la nostra manera de ser i de parlar.<\/p><\/blockquote>\n

El ddlc<\/abbr><\/span><\/em> documenta este \u00fas i el marca com a no normatiu: <\/i><\/a><\/p>\n

\u20222b<\/b>. [ADJ<\/b>no grad<\/sub>] S’utilitza, absolutament i precedit d’article definit o de demostratiu, per a evitar la repetici\u00f3 d’un nom ja esmentat en el discurs. La regi\u00f3 vesicular \u00e9s sovint dolorosa i la pressi\u00f3 de la mateixa provoca n\u00e0usees.<\/i> [Gallart (1923): 61, p. 10].\u00a0Il\u00b7luminats des del cercle central, que semblen sostenir amb dues de llurs ales, aquestes mateixes projecten sobre llur rostre una ombra que els arriba als ulls i els priva d’enlluernar-se amb la divina resplendor.<\/i> [Cirici (1947): 73, p. 21].<\/p><\/blockquote>\n

La gram\u00e0tica de l’iec<\/span> (consulta: 31.05.2023; nota a 15.5.3) <\/i><\/a> tamb\u00e9 indica que no \u00e9s acceptable este \u00fas:<\/p>\n

[…] No \u00e9s acceptable l\u2019\u00fas de l\u2019adjectiu mateix <\/em>precedit d\u2019article definit per a representar un complement del nom. La soluci\u00f3 pr\u00f2pia del catal\u00e0 \u00e9s, doncs, M\u2019han fet tres proves m\u00e8diques, per\u00f2 els resultats no estaran fins dilluns <\/em>i no M\u2019han fet tres proves m\u00e8diques, per\u00f2 els resultats de les mateixes no estaran fins dilluns<\/em>. A vegades tamb\u00e9 podem representar el complement del nom amb el pronom en <\/em>o amb un possessiu (\u00a7\u00a016.5.2.1<\/a>): \u00c9s una expressi\u00f3 molt usada, per\u00f2 els fil\u00f2legs <\/em>{no en saben l\u2019origen <\/em>\/ desconeixen el seu origen<\/em>}. Tampoc no \u00e9s acceptable emprar el mateix <\/em>\/ la mateixa<\/em>, etc., per a representar anaf\u00f2ricament un complement o un adjunt de predicat en lloc d\u2019un pronom feble. La soluci\u00f3 pr\u00f2pia del catal\u00e0 \u00e9s Com que no havia convocat els representants amb prou temps, <\/em>{no els va poder avisar <\/em>\/ no hi va poder parlar<\/em>} (i no pas \u2026no va poder <\/em>{avisar els mateixos <\/em>\/ parlar amb els mateixos<\/em>}).<\/p><\/blockquote>\n

En castell\u00e0 recomanen no abusar-ne<\/h3>\n

L’actual gram\u00e0tica de la rae<\/span> ha validat este \u00fas, tal com podem llegir en la\u00a0Nueva gram\u00e0tica de la lengua espa\u00f1ola<\/em> (en l\u00ednia: 16.6.o<\/em>) <\/i><\/a> i en la Nueva gram\u00e0tica de la lengua espa\u00f1ola. Manual<\/em> (2010; 17.02.4.c<\/em>):<\/p>\n

Tiene tambi\u00e9n uso anaf\u00f3rico la expresi\u00f3n el mismo,<\/em> que posee variaci\u00f3n de g\u00e9nero y n\u00famero (\u00a7 13.4.3e). Se recomienda, sin embargo, no abusar de ella: Zavala insisti\u00f3 en lo dif\u00edcil que resulta hoy demostrar la naturaleza ilegal de una importaci\u00f3n y de ubicar a los responsables de la misma<\/em> (Blanco y Negro<\/em> 4\/1\/1998).<\/p><\/blockquote>\n

Este \u00fas anaf\u00f2ric <\/i><\/a> era considerat una incorrecci\u00f3 per la normativa del castell\u00e0, tal com podem llegir encara en el dpd<\/abbr><\/em><\/span> (consulta: 31.05.2023; s. v. mismo<\/em>): <\/i><\/a><\/p>\n

A pesar de su extensi\u00f3n en el lenguaje administrativo y period\u00edstico, es innecesario y desaconsejable el empleo de\u00a0mismo<\/em>\u00a0como mero elemento anaf\u00f3rico, esto es, como elemento vac\u00edo de sentido cuya \u00fanica funci\u00f3n es recuperar otro elemento del discurso ya mencionado; en estos casos, siempre puede sustituirse\u00a0mismo<\/em>\u00a0por otros elementos m\u00e1s propiamente anaf\u00f3ricos, como los demostrativos, los posesivos o los pronombres personales; as\u00ed, en *\u00abCritic\u00f3 al t\u00e9rmino de la asamblea las irregularidades que se hab\u00edan producido durante el desarrollo de la MISMA\u00bb<\/em>\u00a0(Pa\u00eds<\/em>\u00a0[Esp.] 1.6.85), pudo haberse dicho\u00a0durante el desarrollo de ESTA<\/em>\u00a0o\u00a0durante SU desarrollo;<\/em>\u00a0en *\u00abSer\u00edan citados en la misma delegaci\u00f3n a efecto de ampliar declaraciones y ratificar las MISMAS\u00bb\u00a0<\/em>(Exc\u00e9lsior<\/em>\u00a0[M\u00e9x.] 21.1.97), deber\u00eda haberse dicho simplemente\u00a0ratificarLAS;\u00a0<\/em>en *\u00abEl que su acci\u00f3n fuera ef\u00edmera, innecesaria, no resta a la MISMA su significado\u00bb<\/em>\u00a0(Abc<\/em>\u00a0[Esp.] 29.9.74), hubiera sido mejor\u00a0no LE resta su significado<\/em>. A menudo, su simple supresi\u00f3n no provoca p\u00e9rdida alguna de contenido; as\u00ed, en *\u00abEste a\u00f1o llegaremos a un bill\u00f3n en exportaciones, pero el 70 por ciento de las MISMAS se centra en el mercado europeo\u00bb<\/em>\u00a0(Raz\u00f3n<\/em>\u00a0[Esp.] 18.12.01), pudo decirse, simplemente,\u00a0el 70 por ciento se centra…<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Nota fdt<\/span><\/em>.<\/strong> Com a comentari marginal, he de dir que m’ha impulsat a fer esta fitxa el fet d’haver trobat en la introducci\u00f3 de Vicent Josep Escart\u00ed a Escrits valencians<\/em> de Pere Esteve i Puig (Instituci\u00f3 Alfons el Magn\u00e0nim, 2005) dos aparicions d’este \u00fas anaf\u00f2ric, cosa que m’ha sorpr\u00e9s (i supose que el director de la col\u00b7lecci\u00f3 \u2014Ricardo Bellveser, ara tamb\u00e9 de l’AVL\u2014, si cal, ho podr\u00e0 corregir en futures edicions):<\/span><\/p>\n

[…] que finan\u00e7\u00e0 l’edici\u00f3 de la Vida de fra Esteve escrita per fra Crist\u00f2for, com s’indica al t\u00edtol\u00a0de la mateixa<\/strong>. [p\u00e0g. 19]<\/span><\/p>\n

[…] que no \u00e9s una simple traducci\u00f3 del text del francisc\u00e0 del xvii<\/span>, sin\u00f3 una versi\u00f3 lliure del mateix<\/strong>, amb uns objectius molt diferents que es detecten ben clarament des dels mateixos nivell de la llengua emprada. [p\u00e0g. 24]<\/span><\/div><\/div><\/blockquote>\n

En franc\u00e9s, era habitual al segle xvii<\/span><\/h3>\n

A pesar que la difusi\u00f3 d’este \u00fas no prov\u00e9 del franc\u00e9s, podem documentar que tamb\u00e9 en esta llengua s’ha fet servir habitualment i encara se’n fa un cert \u00fas, segons exposa Annie Jujaud (\u00abLe statut pronominal de m\u00eame comparatif dans l\u2019attribution et l\u2019apposition\u00bb, Cahiers de Grammaire<\/em> 27, 2002): <\/i><\/a><\/span><\/p>\n

4.2. Fonctionnement anaphorique dominant<\/span><\/strong><\/p>\n[…]\n

(26) On s\u2019en va imprimer \u00e0 Gen\u00e8ve, la vie de feu M. de Rohan<\/span>, et les guerres et <\/span>relations<\/span> du mesme,<\/span><\/strong> en un autre volume. (G. Patin,<\/span> Lettres<\/span><\/em> T. 1, 1640 : 166, <\/span>Frantext)<\/span><\/p>\n[…]\n

Cette proc\u00e9dure de pronominalisation par<\/span> m\u00eame,<\/span><\/em> qui para\u00eet courante au <\/span>xvii<\/span>e si\u00e8cle, existe encore de nos jours, mais avec une fr\u00e9quence assez faible <\/span>en regard du recours \u00e0 la r\u00e9p\u00e9tition du N d\u00e9termin\u00e9 par un d\u00e9monstratif ou un<\/span> d\u00e9fini, et modifi\u00e9 par<\/span> m\u00eame<\/span><\/em> adjectif ant\u00e9pos\u00e9.<\/span><\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’adjectiu mateix -xa s’utilitza per a aportar matisos al voltant del significat general ‘identitat, semblan\u00e7a’. En este \u00fas \u00e9s considerat un adjectiu.\u00a0La gram\u00e0tica de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua (2006) fa una observaci\u00f3 (gnv, 19.2.2.f; consulta: 01.06.2023 ) sobre l’\u00fas pronominal d’este adjectiu: OBSERVACI\u00d3: Amb el valor d’identitat o de semblan\u00e7a no \u00e9s possible elidir […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[11],"tags":[49,12,53],"class_list":["post-5737","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-m","tag-adjectius","tag-normativa","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5737","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5737"}],"version-history":[{"count":54,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5737\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5844,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5737\/revisions\/5844"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5737"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5737"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5737"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}