{"id":5527,"date":"2023-05-02T20:30:04","date_gmt":"2023-05-02T19:30:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=5527"},"modified":"2023-06-21T12:51:58","modified_gmt":"2023-06-21T10:51:58","slug":"sino-exceptiu","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/sino-exceptiu\/","title":{"rendered":"sin\u00f3 <em>exceptiu:<\/em> \u00bfqui sin\u00f3?"},"content":{"rendered":"<figure id=\"attachment_5664\" aria-describedby=\"caption-attachment-5664\" style=\"width: 250px\" class=\"wp-caption alignleft\"><a href=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Maus-sino.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5664 size-medium\" src=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Maus-sino-250x300.jpg\" alt=\"Maus\" width=\"250\" height=\"300\" srcset=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Maus-sino-250x300.jpg 250w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Maus-sino-855x1024.jpg 855w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Maus-sino-768x920.jpg 768w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Maus-sino-1282x1536.jpg 1282w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Maus-sino-1709x2048.jpg 1709w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Maus-sino.jpg 1836w\" sizes=\"auto, (max-width: 250px) 100vw, 250px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-5664\" class=\"wp-caption-text\"><span style=\"font-size: 11pt;\">Exemple d&#8217;\u00fas extret del c\u00f2mic <i>Maus<\/i> d&#8217;Art Spiegelman (trad. ca. de Felipe Hern\u00e1ndez i Caterina Canyelles, 2003).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<p>Un cas objecte de debat (vam discutir bona cosa en Z\u00e8fir al desembre del 2003) \u00e9s el de la conjunci\u00f3 <em>sin\u00f3<\/em> quan tanca una oraci\u00f3 exceptiva (la denominaci\u00f3 \u00abexceptiva\u00bb \u00e9s de <span class=\"versaleta\">Bosque i Demonte<\/span>, 1999). M\u00e9s en concret, el debat de Z\u00e8fir versava sobre les versions redu\u00efdes d&#8217;eixes oracions (\u00e9s a dir, amb elisi\u00f3), ja que eixes oracions es poden reduir elidint un element, i actualment incl\u00fas dos elements. Les versions plenes i redu\u00efdes en qu\u00e8 s&#8217;usa el <em>sin\u00f3<\/em> exceptiu s\u00f3n:<\/p>\n<ul>\n<li><strong>Versi\u00f3 plena:<\/strong> \u00ab\u00bfQui havia de vindre sin\u00f3 ella?\u00bb; <strong>versions redu\u00efdes:<\/strong> \u00ab\u00bfQui havia de vindre sin\u00f3\u00bb &gt; \u00ab\u00bfQui sin\u00f3?\u00bb &#8216;no podia vindre ning\u00fa m\u00e9s que ella&#8217;<\/li>\n<li><strong>Versi\u00f3 plena:<\/strong> \u00ab\u00bfQu\u00e8 podia fer sin\u00f3 contar-li-ho\u00bb; <strong>versions redu\u00efdes: <\/strong> \u00ab\u00bfQu\u00e8 podia fer sin\u00f3\u00bb &gt; \u00ab\u00bfQu\u00e8 sin\u00f3?\u00bb &#8216;no podia fer m\u00e9s que contar-li-ho&#8217;<\/li>\n<\/ul>\n<p>Segons <span class=\"versaleta\">Bosque i Demonte (1999)<\/span>, l&#8217;oraci\u00f3 exceptiva \u00e9s aquella en qu\u00e8 la paraula <em>sin\u00f3:<\/em><\/p>\n<blockquote>[&#8230;] adquirix un valor exclusiu o d&#8217;excepci\u00f3 quan afirma l&#8217;element introdu\u00eft per la conjunci\u00f3 com l&#8217;\u00fanic davant d&#8217;una generalitat que resulta negada en el context previ.<\/p><\/blockquote>\n<p>La <em>Nueva gram\u00e0tica de la lengua espa\u00f1ola<\/em> de la <span class=\"versaleta\">rae<\/span> (2009) parla en l&#8217;apartat 40.6.<em>s<\/em> d&#8217;este valor, que denominen \u00abexclusiu\u00bb: <a href=\"http:\/\/aplica.rae.es\/grweb\/cgi-bin\/z.cgi?t=80135683638726861330388145&amp;s=4&amp;ap=40.6s\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-image\" aria-label=\"Enlla\u00e7 a la gram\u00e0tica\"><\/i><\/a><\/p>\n<blockquote><p>Este significado est\u00e1 cercano al de <em>salvo, excepto, aparte de<\/em> y, en la lengua cl\u00e1sica, al de <em>fuera.<\/em> En tal caso, <em>sino<\/em> introduce un elemento que se se\u00f1ala como \u00fanico frente a las dem\u00e1s opciones, que se niegan impl\u00edcita o expl\u00edcitamenten en el resto de la oraci\u00f3n: <em>No dijo sino que era inocente.<\/em> Este uso de <em>sino<\/em> puede, adem\u00e1s, estar inducido por la interrogaci\u00f3n ret\u00f3rica, en lugar de por una negaci\u00f3n expresa:<\/p>\n<p style=\"padding-left: 40px;\">\u00bfCon qui\u00e9n me sustentaba yo sino con ellos? (Cervantes, <em>Quijote<\/em> <span class=\"versaleta\">ii<\/span>) [&#8230;]\n<\/blockquote>\n<h3>Article de Joan Sol\u00e0 Cortassa (2007)<\/h3>\n<p>Joan Sol\u00e0 parlava d&#8217;eixes oracions del tipus <em>\u00bfQui sin\u00f3?<\/em> (\u00abSin\u00f3\u00bb, <em>Avui,<\/em>, 22.11.2007) :<\/p>\n<blockquote>[6] El cas m\u00e9s dif\u00edcil, que avui ja no podem tractar, \u00e9s\u00a0<em><span class=\"exemple\">\u00bfQui ha de venir sin\u00f3 ella?,<\/span><\/em>\u00a0i variants (<em><span class=\"exemple\">\u00bfQui ha de venir sin\u00f3?,<\/span><\/em>\u00a0etc.).<\/p><\/blockquote>\n<p>Sol\u00e0 arribava a una conclusi\u00f3 el 29.11.2007 (\u00abUn\u00a0<em>sin\u00f3<\/em> rebec\u00bb) que donava prefer\u00e8ncia a la forma \u00absin\u00f3\u00bb:<\/p>\n<blockquote><p>Si gaireb\u00e9 tothom escriu <em>sin\u00f3,<\/em>\u00a0instintivament (sense plantejar-s\u2019ho), ha de ser per alguna cosa. Efectivament, els autors anomenen \u00abret\u00f2rica\u00bb aquesta interrogaci\u00f3; \u00e9s a dir, tenim una falsa pregunta, i per tant tamb\u00e9 una falsa condicional: quan diem\u00a0<em><span class=\"exemple\">\u00bfQui ho ha fet sin\u00f3 tu?, \u00bfPer qu\u00e8 ho ha dit sin\u00f3 per molestar?, \u00bfQu\u00e8 \u00e9s, aix\u00f2, sin\u00f3 una provocaci\u00f3?,<\/span><\/em>\u00a0crec que essencialment pretenem focalitzar (remarcar) el terme\u00a0<em>tu,<\/em>\u00a0<em>per molestar<\/em>, <em>una provocaci\u00f3<\/em> (com si hi afeg\u00edssim <em>precisament<\/em>), no pas q\u00fcestionar-ne cap altre.<\/p>\n<p>El que hi ha \u00e9s que els matisos s\u00f3n tan pr\u00f2xims que gaireb\u00e9 es toquen, i si capgirem la frase, ja tornem a ser a la condicional [&#8230;]. En catal\u00e0 potser hi hauria la q\u00fcesti\u00f3 de saber si s\u00f3n igualment genu\u00efnes les tres versions d\u2019aquest cas: <em><span class=\"exemple\">\u00bfQui ha de venir sin\u00f3 ella?, \u00bfQui ha de venir sin\u00f3?, \u00bfQui, sin\u00f3?<\/span><\/em><\/p><\/blockquote>\n<h3>Article d&#8217;Elena Estela Pato (2003)<\/h3>\n<figure id=\"attachment_5665\" aria-describedby=\"caption-attachment-5665\" style=\"width: 420px\" class=\"wp-caption alignright\"><a href=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Persepolis-sino.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"wp-image-5665\" src=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Persepolis-sino-300x206.jpg\" alt=\"Pers\u00e8polis\" width=\"420\" height=\"288\" srcset=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Persepolis-sino-300x206.jpg 300w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Persepolis-sino-1024x703.jpg 1024w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Persepolis-sino-768x527.jpg 768w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Persepolis-sino-1536x1055.jpg 1536w, https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2023\/03\/Persepolis-sino.jpg 1772w\" sizes=\"auto, (max-width: 420px) 100vw, 420px\" \/><\/a><figcaption id=\"caption-attachment-5665\" class=\"wp-caption-text\"><span style=\"font-size: 11pt;\">Exemple d&#8217;\u00fas extret del c\u00f2mic <em>Pers\u00e8polis<\/em> de Marjane Satrapi (trad. ca. d&#8217;Albert Jan\u00e9, 2017).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n<p>Este enfocament de Joan Sol\u00e0 concorda amb l&#8217;article \u00abNuevos aportes al estudio de la funci\u00f3n discursiva de los conectivos adversativos en el discurso period\u00edstico del siglo <span class=\"versaleta\">xix<\/span>. El conector <em>sino<\/em>\u00bb <a href=\"http:\/\/bibliotecadigital.uns.edu.ar\/scielo.php?script=sci_arttext&amp;pid=S1668-74262003001100004&amp;lng=es&amp;nrm=iso\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" aria-label=\"Enlla\u00e7 a l\\'article\"><\/i><\/a> d&#8217;Elena Estela Pato (2003), que fa una an\u00e0lisi gramatical, sem\u00e0ntica i pragm\u00e0tica de la q\u00fcesti\u00f3. L&#8217;autora classifica els usos del <em>sino<\/em> castell\u00e0 en (marque amb negreta el que correspon al nostre cas):<\/p>\n<blockquote><p><em>a<\/em>) Contraposici\u00f3 excloent<br \/>\n<em>b<\/em>) <strong>Contraposici\u00f3 exceptiva o no totalment excloent<\/strong><br \/>\n<em>c<\/em>) Contraposici\u00f3 no excloent o de coexist\u00e8ncia expl\u00edcita<\/p><\/blockquote>\n<p>Segons l&#8217;autora, estos \u00abtres valors sem\u00e0ntics b\u00e0sics que presenta el connector, convergixen funcionalment com a tres recursos de real\u00e7ament, cap a una \u00fanica funci\u00f3 discursiva de <em>sin\u00f3<\/em> que pragm\u00e0ticament consistix a donar for\u00e7a o rellev\u00e0ncia informativa a l&#8217;argument coorientat o contraorientat a favor d&#8217;una conclusi\u00f3\u00bb. El valor sem\u00e0ntic que analitzem en este cas \u00e9s el de contraposici\u00f3 exceptiva.<\/p>\n<p>Seguint l&#8217;an\u00e0lisi de l&#8217;autora, l&#8217;\u00fas de <em>sin\u00f3<\/em> est\u00e0 \u00abcoorientat\u00bb o \u00abcontraorientat\u00bb respecte a la conclusi\u00f3 pressuposada de la primera part de l&#8217;oraci\u00f3. En una oraci\u00f3 exceptiva com les que tractem, es donen diverses condicions:<\/p>\n<ul>\n<li>No exigix una negaci\u00f3 pr\u00e8via expl\u00edcita i apareix despr\u00e9s d&#8217;una interrogaci\u00f3.<\/li>\n<li>\u00c9s equivalent a la forma \u00abdeclarativa\u00bb (\u00abNing\u00fa sin\u00f3&#8230;\u00bb).<\/li>\n<li>Dels dos membres contraposats, <em>X sin\u00f3 Y<\/em>, <em>Y<\/em> est\u00e0 incl\u00f2s en el camp sem\u00e0ntic del membre <em>X.<\/em> Per tant, pertany a la mateixa categoria.<\/li>\n<li>Els termes contraposats s\u00f3n d&#8217;extensi\u00f3 diferent, i per aix\u00f2 s&#8217;ent\u00e9n que la contraposici\u00f3 est\u00e0 referida sempre a un \u00fanic membre de la classe, que \u00e9s aquell al qual fa refer\u00e8ncia l&#8217;enunciat. Este \u00fanic membre en qu\u00e8 recau la restricci\u00f3 \u00e9s el que resulta focalitzat.<\/li>\n<li>La forma declarativa \u00abNing\u00fa sin\u00f3 ell pot vindre\u00bb, permet apreciar el real\u00e7 informatiu que li confereix a l&#8217;enunciat la contraposici\u00f3 dels termes <em>(Qui\/Ell)<\/em> mitjan\u00e7ant <em>sin\u00f3<\/em>, que anomenem exceptiu davant la forma que es limita, simplement, a enunciar el fet sense conferir-li cap real\u00e7 informatiu.<\/li>\n<\/ul>\n<p>Vist aix\u00f2, sembla clar que no es tracta nom\u00e9s d&#8217;una q\u00fcesti\u00f3 gr\u00e0fica, sin\u00f3 que els valors sem\u00e0ntics i discursius s\u00f3n factors rellevants per a diferenciar les oracions que contenen la conjunci\u00f3 <em>sin\u00f3<\/em> i les que tenen un significat diferent i, per tant, s&#8217;han d&#8217;escriure amb la condicional m\u00e9s la negaci\u00f3 (\u00absi no\u00bb).<\/p>\n<h2>Problemes de les propostes per a escriure-ho \u00absi no\u00bb<\/h2>\n<p>M\u00e9s avall podem llegir tres propostes per a escriure eixe <em>sin\u00f3<\/em> com si fora una condicional + una negaci\u00f3 (\u00absi no\u00bb). Les propostes es centren en aspectes formals i gr\u00e0fics, i no analitzen els valors sem\u00e0ntics i pragm\u00e0tics que diferencien les oracions condicionals de les oracions exceptives (completes i redu\u00efdes).<\/p>\n<div class=\"su-note small\"  style=\"border-color:#90bfa5;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#aad9bf;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> <strong>Nota <em><span class=\"versaleta\">fdt<\/span><\/em><\/strong> (21.06.2023). Durant el debat d&#8217;esta q\u00fcesti\u00f3 en l&#8217;<span class=\"versaleta\">aoetic<\/span>, <a href=\"https:\/\/aoetic.iec.cat\/sino-exceptiu-qui-sino\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" aria-label=\"AOETIC\"><\/i><\/a> Albert Pla Nualart va mostrar la seua prefer\u00e8ncia pel manteniment la grafia origin\u00e0ria \u00absi no\u00bb en este cas (i en altres usos amb valors aproximats). Certament, si s&#8217;haguera continuat amb la forma \u00absi no\u00bb, este problema no existiria. Seguint la posici\u00f3 d&#8217;Albert Pla Nualart, per\u00f2 en sentit contrari, podem vore que en franc\u00e9s han optat per escriure sempre \u00absinon\u00bb i, per tant, no tenen este problema (&lt;em&gt;Le bon usage&lt;\/em&gt;, 2008, apt. 1154, p. 1.514: \u00abPour indiquer une exception ou une restriction. Souvent dans un contexte n\u00e9gatif ou dans une interrogation oratoire\u00bb). <a href=\"https:\/\/www.academia.edu\/44797054\/Le_bon_usage_Grammaire_fran%C3%A7aise_14e_%C3%A9d_PDFDrive_\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" aria-label=\"Le bon usage\"><\/i><\/a><\/p>\n<p>Per\u00f2 a partir del moment que la normativa (<span class=\"versaleta\">iec, avl<\/span>) diferencia entre \u00absi no\u00bb i \u00absin\u00f3\u00bb i els prescriu per a valors i usos diferents, la gram\u00e0tica ha de ser conseq\u00fcent i no ha d&#8217;actuar arbitr\u00e0riament (conv\u00e9 recordar el principi d&#8217;interdicci\u00f3 de l&#8217;arbitrarietat). <a href=\"https:\/\/www.termcat.cat\/ca\/cercaterm\/fitxa\/NDMyMjA3Mg%3D%3D\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" aria-label=\"Termcat\"><\/i><\/a> Per tant, ha de seguir la jerarquia d&#8217;aplicaci\u00f3 de les regles i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, el <em>sin\u00f3<\/em> exceptiu s&#8217;ha de validar tant per a l&#8217;oraci\u00f3 completa <em>(\u00bfQui sin\u00f3 ell podia fer-ho?)<\/em> com per a la versi\u00f3 amb elisi\u00f3 <em>(\u00bfQui sin\u00f3?)<\/em>. El problema s&#8217;origina quan la normativa establix una excepci\u00f3 (dubte si ha segut per arbitrarietat, per descuit o per error) sense justificar-la.<\/div><\/div>\n<h3>Article de Pla Nualart (2011)<\/h3>\n<p>L&#8217;any 2011, Pla Nualart va reprendre la q\u00fcesti\u00f3 (\u00abAglutinacions (1): <em>Sin\u00f3<\/em> o <em>si no<\/em>?\u00bb,\u00a0<em>Ara.cat,<\/em>\u00a031.03.2011):<\/p>\n<blockquote><p>Pel mateix motiu sembla que haur\u00edem d&#8217;escriure \u00abQu\u00e8 podia fer sin\u00f3 resignar-m&#8217;hi?\u00bb \u2014amb un infinitiu que funciona com un nom\u2014, per\u00f2 \u00abSi no m&#8217;hi resignava, qu\u00e8 podia fer?\u00bb, en qu\u00e8 clarament estem davant d&#8217;una oraci\u00f3 condicional negativa. I el cas m\u00e9s curi\u00f3s \u00e9s quan la frase es talla: \u00abQu\u00e8 podia fer si no?\u00bb Jo aqu\u00ed escriuria\u00a0<em>si no<\/em>, perqu\u00e8 nom\u00e9s\u00a0<em>si no<\/em>\u00a0pot funcionar com una oraci\u00f3 sencera sense que calgui afegir-hi res m\u00e9s. \u00c9s per aquesta ra\u00f3 que, sempre que vagi tot sol entre dos signes de puntuaci\u00f3, heu d&#8217;escriure\u00a0<em>si no<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n<p>Tanmateix, podem observar que esta reflexi\u00f3 de Pla Nualart \u00e9s problem\u00e0tica:<\/p>\n<ol>\n<li>\u00abQu\u00e8 podia fer sin\u00f3 resignar-m&#8217;hi?\u00bb no \u00e9s equivalent a \u00abSi no m&#8217;hi resignava, qu\u00e8 podia fer?\u00bb. Per tant, la segona oraci\u00f3 (\u00abSi no m&#8217;hi resignava, qu\u00e8 podia fer?\u00bb) no pot equivaldre a la primera oraci\u00f3 amb el verb elidit (\u00abQu\u00e8 podia fer sin\u00f3?\u00bb).<\/li>\n<li>La circumst\u00e0ncia exposada per Pla Nualart, \u00abla frase es talla\u00bb, no implica un canvi de sentit entre la frase completa i la frase <em>tallada.<\/em> Si despr\u00e9s de l&#8217;elisi\u00f3 dels elements sobreentesos canviem la conjunci\u00f3 <em>sin\u00f3 <\/em>pel conjunt conjunci\u00f3 + negaci\u00f3 (\u00absi no\u00bb), li haur\u00edem modificat el significat, si la frase encara fora possible. Per\u00f2 la versi\u00f3 redu\u00efda \u00abQu\u00e8 podia fer <em>si no<\/em>*?\u00bb no \u00e9s possible, perqu\u00e8 la frase completa hauria de ser una que tampoc no \u00e9s possible: \u00abQu\u00e8 podia fer <em>si no*<\/em> resignar-m&#8217;hi?\u00bb. Si alterem els components de l&#8217;oraci\u00f3, n&#8217;alterem el sentit.<\/li>\n<li>Per tant, vegem que la versi\u00f3 completa \u00abQu\u00e8 podia fer sin\u00f3 resignar-m&#8217;hi?\u00bb i la versi\u00f3 redu\u00efda \u00abQu\u00e8 podia fer sin\u00f3?\u00bb tenen la mateixa construcci\u00f3 i s\u00f3n sem\u00e0nticament equivalents. L&#8217;elisi\u00f3 no \u00e9s un motiu per a canviar la grafia, per a desunir la conjunci\u00f3 <em>sin\u00f3<\/em>. Per tant, seguint Sol\u00e0, \u00bfcom ho podr\u00edem escriure, sin\u00f3&#8230;, si vullgu\u00e9rem mantindre el mateix sentit?<\/li>\n<\/ol>\n<h3>Article de Carles Riera (2014) <a href=\"https:\/\/llenguanacional.cat\/pdf\/LN87_16.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-file-pdf\" aria-label=\"Enlla\u00e7 a l\\'article\"><\/i><\/a><\/h3>\n<p>M\u00e9s tard, al 2014, Carles Riera fa un rep\u00e0s a les possibilitats d&#8217;\u00fas de la conjunci\u00f3 <em>sin\u00f3<\/em> (i de la conjunci\u00f3 condicional <em>si<\/em> seguida de la negaci\u00f3 <em>no, <\/em>\u00absi no\u00bb), en qu\u00e8 conclou que conv\u00e9 escriure \u00abQui, si no?\u00bb en lloc de \u00abQui, sin\u00f3?\u00bb. La seua reflexi\u00f3 \u00e9s:<\/p>\n<blockquote><p>Els autors que, en exemples com els d\u2019aquest grup, escriuen <em>sin\u00f3<\/em> ho fan perqu\u00e8 hi sobreentenen un sol terme (com ara, en el primer exemple, <em>sin\u00f3 ell<\/em>), per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi pot sobreentendre una oraci\u00f3 (com ara, en el primer exemple, <em>si no va ser ell<\/em>), i com que aquest \u00e9s el sentit original, per aix\u00f2 la grafia <em>(si no)<\/em> corresponent a aquest sentit \u00e9s la que ha de tenir la prefer\u00e8ncia.<\/p><\/blockquote>\n<p>Els dos sentits sobreentesos exposats per Riera no s\u00f3n equivalents, s\u00f3n dos sentits diferents. De fet, el primer sentit no sobreent\u00e9n \u00abun sol terme\u00bb (com diu Riera), sin\u00f3 un sentit diferent. Eixe sentit diferent no \u00e9s una pregunta sobre l&#8217;autoria (&#8216;qui va ser&#8217;), sin\u00f3 que equival a l&#8217;exclusi\u00f3 d&#8217;una altra possibilitat (&#8216;nom\u00e9s podia ser ell&#8217;). L&#8217;oraci\u00f3 redu\u00efda no demana com a dubte \u00absi no va ser ell\u00bb, sin\u00f3 que pressuposa que \u00abnom\u00e9s podia ser ell\u00bb, \u00e9s a dir, \u00e9s una pregunta ret\u00f2rica (m\u00e9s avall d&#8217;esta fitxa tractem les \u00abinterrogatives ret\u00f2riques\u00bb que comenta la <em><span class=\"versaleta\">giec<\/span><\/em>).<\/p>\n<p>Eixa q\u00fcesti\u00f3 del \u00absentit original\u00bb que exposa Riera, concorda amb el que comenta Elena Estela Pato, que exposa:<\/p>\n<blockquote><p>Per a Fuentes Rodr\u00edguez (1988:44), en esta construcci\u00f3 es percep encara l&#8217;origen del connector, cosa que \u2014segons l&#8217;autora\u2014 mostraria que es troba encara en el proc\u00e9s de gramaticalitzaci\u00f3. [&#8230;]<\/blockquote>\n<p>\u00c9s cert que <em>sin\u00f3 <\/em>prov\u00e9 de <em>si no<\/em><em>. <\/em>Per\u00f2 el <em>sin\u00f3<\/em> de \u00ab\u00bfQui sin\u00f3?\u00bb \u00e9s un pas m\u00e9s enll\u00e0, ja que no prov\u00e9 directament del\u00a0<em>si no<\/em> originari, prov\u00e9\u00a0del <em>sin\u00f3 <\/em>d&#8217;una primera oraci\u00f3 redu\u00efda \u00ab\u00bfQui sin\u00f3 ell?\u00bb o de \u00ab\u00bfQui ho ha fet sin\u00f3 tu?\u00bb, i altres oracions exceptives completes semblants, que contenen una primera elisi\u00f3. En estes oracions ja no tenim el sentit ni els elements originals (condicional <em>si<\/em> + negaci\u00f3 <em>no<\/em>), sin\u00f3 el sentit exceptiu (conjunci\u00f3 <em>sin\u00f3<\/em>). El canvi produ\u00eft ha donat lloc a un valor i un \u00fas diferents.\u00a0Seguint l&#8217;article d&#8217;Elena Estela Pato per al cas del <em>sin\u00f3 <\/em>exceptiu, els termes contraposats s\u00f3n d&#8217;extensi\u00f3 diferent, i per aix\u00f2 cal entendre que la contraposici\u00f3 (\u00abQui sin\u00f3?\u00bb) es referix sempre a un \u00fanic membre de la classe (\u00abell\u00bb), mentres que la versi\u00f3 origin\u00e0ria (\u00ab\u00bfQui, si no va ser ell?\u00bb) presenta una extensi\u00f3 general en el valor de l&#8217;interrogatiu <em>qui<\/em> (que equival a &#8216;alg\u00fa que desconeixem&#8217;).<\/p>\n<p>Mirant-ho aixina, en \u00ab\u00bfQui, si no va ser ell?\u00bb, l&#8217;interrogatiu no queda restringit, ja que sem\u00e0nticament t\u00e9 un valor general (&#8216;qualsevol, alg\u00fa&#8217;). L&#8217;oraci\u00f3 \u00ab\u00bfQui, si no va ser ell?\u00bb no \u00e9s exceptiva, sin\u00f3 que \u00e9s una indagaci\u00f3 de car\u00e0cter general sense restricci\u00f3. Per aix\u00f2 no \u00e9s equivalent de \u00ab\u00bfQui va ser, sin\u00f3 (ell)?\u00bb ni de la versi\u00f3 m\u00e9s redu\u00efda \u00ab\u00bfQui sin\u00f3?\u00bb.<\/p>\n<h3>Gram\u00e0tica de l&#8217;Institut d&#8217;Estudis Catalans (versi\u00f3 de 2023)<\/h3>\n<p>Passats uns anys, la <span class=\"versaleta\"><em>giec<\/em><\/span> haguera pogut resoldre el tema seguint el tercer par\u00e0graf de l&#8217;apartat 25.4.4.2. Eixe par\u00e0graf cont\u00e9 una explicaci\u00f3 que s&#8217;ajusta perfectament a estes oracions: <a href=\"https:\/\/giec.iec.cat\/textgramatica\/codi\/25.4.4.2\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\" aria-label=\"Enlla\u00e7 a la GIEC\"><\/i><\/a><\/p>\n<blockquote>[&#8230;] S\u2019usa en <strong>oracions interrogatives ret\u00f2riques,<\/strong> en les quals la negaci\u00f3 queda implicada i el primer element de la coordinaci\u00f3 s\u2019identifica amb un interrogatiu o un sintagma amb un constituent interrogatiu: <em>Per qu\u00e8 heu vingut sin\u00f3 per ajudar-nos?\u00a0<\/em>(equivalent a \u2018No heu vingut per cap altre motiu sin\u00f3 per ajudar-nos\u2019);\u00a0<em>En qui podem pensar sin\u00f3 en ell?\u00a0<\/em>(equivalent a \u2018No podem pensar en ning\u00fa sin\u00f3 en ell\u2019);\u00a0<em>Qu\u00e8 podem fer sin\u00f3 ajudar-nos els uns als altres?\u00a0<\/em>(equivalent a \u2018No podem fer res m\u00e9s sin\u00f3 ajudar-nos els uns als altres\u2019).<\/p><\/blockquote>\n<p>Per\u00f2 podem llegir en la <em><span class=\"versaleta\">giec<\/span><\/em> (al mateix apartat 25.4.4.2; consulta: 25.03.2023) una nota que indica:<\/p>\n<blockquote><p>Hi ha unes construccions amb doble el\u00b7lipsi que, tot i no tenir tradici\u00f3, han fet fortuna: \u2014<em>Segur que va ser ell.\u00a0<\/em>\u2014<em>Qui si no?\u00a0<\/em>(equivalent a \u2018Qui va ser, si no va ser ell?\u2019 i a \u2018Si no va ser ell, qui va ser?\u2019);\u00a0<em>S\u2019han comprat una casa a Ripoll. On si no?\u00a0<\/em>(equivalent a \u2018On es comprarien una casa si no \u00e9s a Ripoll?\u2019).<\/p><\/blockquote>\n<p>La gram\u00e0tica de l&#8217;institut utilitza en esta nota unes frases completes i mostra els significats d&#8217;eixes frases. La confusi\u00f3 es genera perqu\u00e8 eixos no s\u00f3n els significats de les versions simples. Fent la comparaci\u00f3 en un quadre, podem vore que la columna A i la columna B no s\u00f3n equivalents:<\/p>\n<table style=\"border-collapse: collapse; width: 100%;\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"width: 50%; text-align: center;\"><em>A<strong><br \/>\nsin\u00f3<br \/>\n<\/strong><\/em><em>Tercer par\u00e0graf de l&#8217;apartat 25.4.4.2<\/em><\/td>\n<td style=\"width: 50%; text-align: center;\"><em>B<strong><br \/>\nsi no<br \/>\n<\/strong>Nota tercera de l&#8217;apartat 25.4.4.2<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 50%;\">\u2014<em>Qui sin\u00f3?:\u00a0<\/em>que \u00e9s equivalent de \u2018No podia ser ning\u00fa m\u00e9s que ell\u2019\u00a0<a title=\"Per tant\" aria-label=\"Per tant\">\u2234<\/a>\u00a0&gt; \u00ab<strong>sin\u00f3<\/strong>\u00bb<br \/>\n(La forma \u00absi no\u00bb en la interrogaci\u00f3 seria err\u00f2nia)<\/td>\n<td style=\"width: 50%;\">\u2014<em>Segur que va ser ell.<br \/>\n<\/em>Equivalent interrogatiu: \u2018Qui va ser, <strong>si no<\/strong>\u00a0va ser ell?\u2019<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 50%;\"><em>On sin\u00f3?:\u00a0<\/em>equivalent de \u2018No podien comprar-se una casa m\u00e9s que a Ripoll\u2019\u00a0<a title=\"Per tant\" aria-label=\"Per tant\">\u2234<\/a>\u00a0&gt; \u00ab<strong>sin\u00f3<\/strong>\u00bb<br \/>\n(La forma \u00absi no\u00bb en la interrogaci\u00f3 seria err\u00f2nia)<\/td>\n<td style=\"width: 50%; text-align: left;\"><em style=\"text-align: start;\">S\u2019han comprat una casa a Ripoll.<br \/>\n<\/em><span style=\"text-align: start;\">Equivalent interrogatiu: \u2018On s&#8217;han comprat una casa, <\/span><strong style=\"text-align: start;\">si no<\/strong><span style=\"text-align: start;\">\u00a0\u00e9s a Ripoll?\u2019<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>En el quadre que ve a continuaci\u00f3, podem vore confrontades les solucions divergents que dona la gram\u00e0tica de l&#8217;institut entre el tercer par\u00e0graf de l&#8217;apartat 25.4.4.2 i la nota tercera del mateix apartat. La gram\u00e0tica utilitza dos oracions que pareixen exemples diferents, per\u00f2 s\u00f3n la mateixa interrogaci\u00f3 \u2014ret\u00f2rica\u2014 sense i amb \u00abdoble el\u00b7lipsi\u00bb. En el quadre podem seguir els passos de reducci\u00f3 de les oracions completes originals entre el tercer par\u00e0graf i la nota tercera, i podem observar que, a pesar de seguir el mateix proc\u00e9s sem\u00e0ntic i constructiu, la <span class=\"versaleta\"><em>giec<\/em><\/span> dona una soluci\u00f3 err\u00f2nia en la columna B:<\/p>\n<table style=\"border-collapse: collapse; width: 90.8244%;\">\n<tbody>\n<tr>\n<td style=\"width: 40.9103%; text-align: center;\"><em>A<br \/>\nTercer par\u00e0graf de l&#8217;apartat 25.4.4.2<br \/>\n<\/em><\/td>\n<td style=\"width: 11.9175%; text-align: center;\"><\/td>\n<td style=\"width: 37.9965%; text-align: center;\"><em>B<br \/>\nNota tercera de l&#8217;apartat 25.4.4.2<br \/>\n<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 40.9103%;\">Sempre pensem en ell<br \/>\nNo podem pensar m\u00e9s que en ell (&#8216;No puc pensar <strong>sin\u00f3<\/strong> en ell&#8217;)<\/td>\n<td style=\"width: 11.9175%; text-align: center;\">=<\/td>\n<td style=\"width: 37.9965%;\">Segur que va ser ell<br \/>\nNo podia ser ning\u00fa m\u00e9s que ell (&#8216;No podia ser ning\u00fa <strong>sin\u00f3<\/strong> ell&#8217;)<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 40.9103%;\">En qui (podem pensar) <strong>sin\u00f3<\/strong> (en ell)?<\/td>\n<td style=\"width: 11.9175%; text-align: center;\">=<\/td>\n<td style=\"width: 37.9965%;\">Qui (va ser) <strong>sin\u00f3<\/strong> (ell)?<\/td>\n<\/tr>\n<tr>\n<td style=\"width: 40.9103%;\">En qui <strong>sin\u00f3<\/strong>?<\/td>\n<td style=\"width: 11.9175%; text-align: center;\">\u2260<\/td>\n<td style=\"width: 37.9965%;\">Qui <strong>si no*<\/strong>?<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<p>La frase de la columna A, \u00abEn qui podem pensar sin\u00f3 en ell?\u00bb t\u00e9 una versi\u00f3 equivalent redu\u00efda (ret\u00f2rica): \u00ab\u00bfEn qui sin\u00f3?\u00bb, i eixa mateixa soluci\u00f3 hauria de ser v\u00e0lida per a l&#8217;exemple de la columna B.<\/p>\n<p>En conclusi\u00f3, seguint amb la reducci\u00f3 de la casu\u00edstica gramatical i ortogr\u00e0fica imprevisible (com s&#8217;ha fet amb la reducci\u00f3 dels accents diacr\u00edtics), seria bo que la gram\u00e0tica revisara eixa nota de l&#8217;apartat 25.4.4.2 i agrupara eixes oracions exceptives equivalents, m\u00e9s curtes o m\u00e9s llargues, i les tractara de la mateixa manera. Hem vist que aix\u00f2 \u00e9s possible i est\u00e0 fonamentat en els valors sem\u00e0ntics i pragm\u00e0tics de cada tipus d&#8217;oraci\u00f3. Per tant, podr\u00edem pensar que esta \u00e9s la millor soluci\u00f3. <em>\u00bfQuina altra sin\u00f3 (esta)?<\/em><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Un cas objecte de debat (vam discutir bona cosa en Z\u00e8fir al desembre del 2003) \u00e9s el de la conjunci\u00f3 sin\u00f3 quan tanca una oraci\u00f3 exceptiva (la denominaci\u00f3 \u00abexceptiva\u00bb \u00e9s de Bosque i Demonte, 1999). M\u00e9s en concret, el debat de Z\u00e8fir versava sobre les versions redu\u00efdes d&#8217;eixes oracions (\u00e9s a dir, amb elisi\u00f3), ja [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[161,12,61,53],"class_list":["post-5527","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-s","tag-conjuncions","tag-normativa","tag-ortografia","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5527","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5527"}],"version-history":[{"count":81,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5527\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5940,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5527\/revisions\/5940"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5527"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5527"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5527"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}