{"id":5459,"date":"2023-03-09T20:30:45","date_gmt":"2023-03-09T19:30:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=5459"},"modified":"2023-08-09T09:14:15","modified_gmt":"2023-08-09T07:14:15","slug":"barata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/barata\/","title":{"rendered":"barata"},"content":{"rendered":"

La Gram\u00e0tica normativa valenciana<\/em> de l’avl<\/span> (2006; p\u00e0g. 210) diu:<\/p>\n

26.5.1. La preposici\u00f3 barata
\n<\/em><\/strong>La preposici\u00f3 barata<\/em> \u00e9s sin\u00f2nima de la locuci\u00f3 preposicional a canvi de<\/em> i pot usar-se amb sintagmes nominals (o equivalents) i amb oracions:<\/p>\n

M’ho va donar barata<\/strong> res.<\/em>
\nEl deix\u00e0 assistir a la festa barata<\/strong> que ell ens ajudara despr\u00e9s.<\/em><\/div>\n<\/blockquote>\n
Nota.<\/strong> Esta forma coincidix amb l’estudi i proposta d’Abelard Saragoss\u00e0 (Llengua & Literatura<\/em><\/a>, 17, 2006<\/span> <\/i><\/span><\/a>).<\/div><\/div>\n

I l’iec<\/span> (2011) esmena la segona edici\u00f3 del seu diccionari de manera que inclou la preposici\u00f3 barata:<\/em><\/p>\n\n\n\n\n\n
DIEC2 mar\u00e7 2009<\/th>\nDIEC2 abril 2011<\/th>\n<\/tr>\n
barata <\/strong>f<\/em>. Canvi d\u2019una cosa per una altra. Vendr\u00e0 blat a barata o per diners. <\/span><\/td>\nbarata<\/strong>1<\/sup> f<\/em>. 1 <\/strong>Canvi d\u2019una cosa per una altra. Amb la barata hi hem sortit perdent. Feia barata de cromos amb els amics<\/span>. 2 a barata de<\/em> <\/strong>loc. prep<\/em>. En canvi de (\u2192). Li he donat oli a barata de carb\u00f3 i llenya<\/span>.<\/td>\n<\/tr>\n
…<\/td>\nbarata<\/strong>2<\/sup> prep<\/em>. 1<\/strong> En canvi de (\u2192). Han fet costat al govern barata res<\/span>. 2 donar<\/em><\/strong> (o fer,<\/em><\/strong> etc.) una cosa barata can\u00e7ons<\/em><\/strong> Donar-la, fer-la, etc., a canvi de res o de gaireb\u00e9 res. Li ha cedit els seus drets barata can\u00e7ons<\/span>.<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

El dnv<\/em><\/span> tamb\u00e9 inclou la preposici\u00f3 barata: <\/em><\/i><\/a><\/p>\n

barata<\/strong>
\n1.<\/strong> f.<\/em> Permuta 1<\/a>. Fer barata.<\/em>
\n2.<\/strong> prep.<\/em> A canvi de<\/a>. Li vaig donar les garrofes barata emportar-se-les. M’ho va deixar tot barata res.<\/em>
\n3.<\/strong> donar barata can\u00e7ons<\/strong> (alguna cosa) V. can\u00e7\u00f3 8<\/a>.<\/p><\/blockquote>\n

La forma barat a<\/em><\/h3>\n

No hem documentat (en 2001) en massa obres eixa preposici\u00f3 o locuci\u00f3 prepositiva; apareix recollida en \u00abEl parlar de la Plana Baixa\u00bb de Maria Soledat Gonz\u00e1lez i Felip (Miscel\u00b7l\u00e0nia 91<\/em>, Estudis del Valenci\u00e0 Actual, Generalitat Valenciana, 1991, apartat 3.5, p\u00e0g. 49) en un ep\u00edgraf corresponent a preposicions. En una enquesta r\u00e0pida, tres t\u00e8cniques ling\u00fc\u00edstiques i jo l’entenem amb la forma \u00abmot + P\u00bb: barat a<\/em>; Aureli, per contra, la considerava com a preposici\u00f3 barata<\/em>, en un primer moment (per\u00f2 vegeu m\u00e9s avall un exemple<\/a> d’\u00fas).<\/p>\n

D’altra banda, Germ\u00e0 Col\u00f3n Dom\u00e8nech mos va comunicar (23.07.2004):<\/p>\n

[J]o a Castell\u00f3 sempre vaig sentir i vaig dir “barata”: barata fer-ho<\/em>, barata raons<\/em>, etc. Espere que l’iec<\/span> acceptar\u00e0 aquesta preposici\u00f3 ben prompte.<\/p><\/blockquote>\n

Fa unes setmanes (desembre 2008) Francesc Gasc\u00f3 recordava una refer\u00e8ncia liter\u00e0ria que usa la preposici\u00f3: Barrets barata rialles<\/em> de Carme Miquel (1984).<\/p>\n

Vicent Pascual (Diccionari valenci\u00e0-castell\u00e0<\/em>, 1987) i Enric Valor (Diccionari escolar de la llengua, 1990) recullen la preposici\u00f3 barata<\/em>, tot i que no indiquen clarament que es tracte d’una preposici\u00f3. Vicent Pascual la inclou al costat de la locuci\u00f3 a barata de<\/em>.<\/p>\n

Hem de tindre en compte que hi ha la locuci\u00f3 prepositiva a<\/em>\/en barata de<\/em> ‘a canvi de’ (documentada pel dcvb<\/em><\/span> a les Illes), cosa que ajuda a entendre que barata<\/em> hi \u00e9s tractat com a substantiu. A m\u00e9s, la possible confusi\u00f3 per q\u00fcestions fon\u00e8tiques es resol distingint amb una dicci\u00f3 emf\u00e0tica per a desfer les possibles ambig\u00fcitats: (verb) \u00abbarata el cotxe\u00bb \/ (locuci\u00f3 prepositiva) \u00abbarat al cotxe\u00bb. Esta forma de comprovaci\u00f3 \u00e9s impressionista, per\u00f2 \u00e9s la que em servix com a usuari per a fer la distinci\u00f3. Jo he sentit sempre que es tractava d’una locuci\u00f3 barat a<\/em> (Tavernes de la Valldigna i Carcaixent): \u00abBarat a arreglar-li…\u00bb, i no havia utilitzat mai el substantiu (ni mascul\u00ed, ni femen\u00ed). Em sembla que es pot tractar de la mateixa segmentaci\u00f3 que un apr\u00e9n a l’hora de distingir els normativament acceptats cap a<\/em> (\/[‘paka]) i fins a<\/em>, o tal com s’esdev\u00e9 amb dret a \/ dreta<\/em>:<\/p>\n

<\/a>En el cas de dret a<\/em> \/ dreta<\/em>, la primera \u00e9s una locuci\u00f3 prepositiva recollida per Coromines en Verdaguer, interior i nord del Principat, Maestrat i Alt Arag\u00f3 (tamb\u00e9 la consigna Ruaix), \u00abequivalent un poc m\u00e9s emf\u00e0tic de\u00bb ‘vers a, cap a, en direcci\u00f3 a’. \u00c9s un valor que jo no coneixia. <\/i><\/a><\/div><\/div><\/span><\/p>\n

La forma barata a<\/em><\/h3>\n

Tamb\u00e9 podria ser \u2014agra\u00efxc el comentari d’\u00c0ngel Alexandre (22.10.2001; compartix la mateixa visi\u00f3 Anna Gasc\u00f3)\u2014 barata a<\/em>, ja que els dos mots apareixen en el dcvb<\/em><\/span> com a ‘acte de baratar’. I, fins i tot, si documentem les expressions a barata<\/em> (i a barato<\/em>), potser hi podria haver un canvi de lloc de la preposici\u00f3 (amb reducci\u00f3 del substantiu per fon\u00e8tica sint\u00e0ctica), tenint en compte, tamb\u00e9, la forma bastant suggeridora barato<\/em> recollida per Sol\u00e0; o el barato de<\/em> que recull el dcvb<\/em><\/span>.<\/p>\n

D’altra banda, documente una altra refer\u00e8ncia a barata a<\/em> en una nota d’Emili Casanova en el seu article \u00abEl l\u00e8xic de la Decad\u00e8ncia en els estudis etimol\u00f2gics: el cas del DECAT<\/em> de Joan Coromines\u00bb (dins d’Actes del Dotz\u00e8 Col\u00b7loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, volum iii<\/span>, 2003):<\/p>\n

[…] Una tasca per fer \u00e9s tra\u00e7ar l’etimologia de les locucions documentades en la Decad\u00e8ncia. Per exemple, en l’article Locuciones entre dos lenguas: Saber mal y otras<\/em> (Miscel\u00b7l\u00e0nia Gonz\u00e1lez Oll\u00e9, Universitat de Navarra, en premsa), intente demostrar com les locucions saber mal, a tota virolla<\/em> i a hora horada<\/em> s\u00f3n aut\u00f2ctones en catal\u00e0; en canvi d’altres, com un descosit, barata a, a usades, tu\u00e0utem,<\/em> encara que es poden n\u00e0ixer en les dues lleng\u00fces, deuen ser d’origen castell\u00e0, com tamb\u00e9 a usades<\/em> i tan a\u00efna<\/em>.<\/p>\n
[Vegeu la nota 4<\/a> completa]<\/div>\n<\/blockquote>\n

Documentaci\u00f3 i exemples d’\u00fas<\/h3>\n