{"id":4845,"date":"2022-06-09T21:53:34","date_gmt":"2022-06-09T19:53:34","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=4845"},"modified":"2026-03-31T12:09:41","modified_gmt":"2026-03-31T10:09:41","slug":"incoatiu-iva","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/incoatiu-iva\/","title":{"rendered":"incoatiu -iva"},"content":{"rendered":"
\"Patixca\"<\/a>
Fragment d’un conte de Vicent Burdeus (uji).<\/span><\/span><\/figcaption><\/figure>\n

En l’\u00e0mbit general \u2014i ling\u00fc\u00edstic\u2014, l’adjectiu incoatiu -iva<\/em> fa refer\u00e8ncia a elements que indiquen un canvi d’estat o un inici d’un nou estat. A partir d’eixa caracter\u00edstica aplicada als verbs del llat\u00ed, la normativa gramatical sobre la morfologia verbal ha adoptat l’adjectiu incoatiu -iva<\/em> per a fer refer\u00e8ncia a un determinat grup de verbs (dnv;<\/em><\/span> consulta: 16.05.2022<\/a>):<\/p>\n

adj. ling.<\/span><\/em> Que pertany (un verb) al grup m\u00e9s nombr\u00f3s i productiu dels verbs acabats en -ir<\/em> i que adopten l’increment -ix<\/em> (o -eix<\/em>).1<\/sup><\/p><\/blockquote>\n

Nota 1.<\/strong> Per a altres verbs denominats incoatius,<\/em> per\u00f2 ara en relaci\u00f3 amb l’accepci\u00f3 ‘canvi d’estat’, podeu consultar la Gram\u00e0tica essencial de la llengua catalana<\/em> de l’iec<\/abbr> (17.4) <\/i><\/a> o la Gram\u00e0tica del catal\u00e0 contemporani<\/em> (s<\/span> 1.3.3.2, 13.3.4.3, 13.3.6.3, 16.1.2, 16.2.4.1, 16.3.2.1.a-b<\/em>). En esta obra preferixen denominar-los verbs ergatius.<\/em> <\/div><\/div>\n

Els verbs incoatius: l’\u00fas i la normativa
\n<\/strong>Tal com indica la definici\u00f3 del diccionari, eixe grup de verbs \u00e9s el m\u00e9s nombr\u00f3s (pam dalt, pam baix, un miler) dels que acaben l’infinitiu en -ir <\/em>(en la denominada tercera conjugaci\u00f3 o tercera flexi\u00f3). <\/em>Els verbs que es solen utilitzar com a models per a conjugar els incoatius s\u00f3n: agrair, avorrir, <\/em>preferir, parir, servir… <\/em>Les \u00abformes reals del valenci\u00e0 parlat i, en general, dels parlars occidentals on es mant\u00e9 la consonant velar\u00bb (P\u00e9rez Saldanya-Rigau, 2005), seguixen el model seg\u00fcent:
\n<\/em><\/p>\n\n\n\n\n
present d\u2019indicatiu<\/em><\/th>\npresent de subjuntiu<\/em><\/th>\n<\/tr>\n
servixc
\nservixes
\nservix
\nservim
\nserviu
\nservixen<\/td>\n		servixca
\nservixques
\nservixca
\nservim
\nserviu
\nservixquen<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
Per al cas del catal\u00e0 central, Pompeu Fabra (1918) va optar per les formes usuals del seu temps en la llengua parlada (present d’indicatiu: -eixo, -eixes, -eix, -im, -iu, -eixen; <\/em>present de subjuntiu: -eixi, -eixis, -eixi, -im, -iu, -eixin<\/em>).<\/span><\/p>\n

En el cas valenci\u00e0, el mateix Fabra (1918) va exposar el punt de partida, tal com podem vore en la p\u00e0gina 91 de la seua gram\u00e0tica:<\/span><\/p>\n

\"\"<\/a>
L’increment incoatiu en valenci\u00e0, segons Pompeu Fabra (1918).<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

Per\u00f2 la normativa posterior als anys cinquanta del segle xx <\/span>va adoptar un criteri oposat i problem\u00e0tic respecte a la llengua parlada.2<\/sup><\/span><\/td>\n

Nota 2.<\/strong> Ho havia anotat Fabra en 1918 (veg. p. 91<\/a>), tal com ressalta Xavier Rofes Moliner (missatge: 18.07.2022).<\/div><\/div><\/td>\n<\/tr>\n
Aix\u00f2 va fer que, en lloc del model regular i usual que hem vist m\u00e9s amunt (amb l’increment palatal), s’hagen proposat i utilitzats diferents paradigmes de conjugaci\u00f3 incoativa que s’apartaven de l’\u00fas quotidi\u00e0 i que incl\u00fas barrejaven parcialment \u00abtres paradigmes diferents\u00bb, com podem vore en la proposta oferida encara ara per la normativa valenciana:<\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n\n\n\n\n
present d\u2019indicatiu<\/em><\/th>\npresent de subjuntiu<\/em><\/th>\n<\/tr>\n
servis<\/strong>c
\nserveix<\/strong>es
\nserveix<\/strong>
\nservim
\nserviu
\nserveix<\/strong>en<\/td>\n		servis<\/strong>ca
\nservis<\/strong>ques
\nservis<\/strong>ca
\nservim
\nserviu
\nservis<\/strong>quen<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

En este model es combinen el paradigma popular (d’on agarren la vocal i<\/em>); el paradigma medieval (d’on agarren la consonant s<\/em>) i el paradigma del catal\u00e0 central (d’on agarraven l’aplec -ei-<\/em>). Una barreja que desat\u00e9n dos factors ben significatius: en primer lloc, la regularitat a qu\u00e8 ha arribat l’evoluci\u00f3 de l’\u00fas real (amb l’\u00fas sistem\u00e0tic de la palatal representada per la -x-<\/em>); en segon lloc, que el model per al catal\u00e0 central atenia precisament l’evoluci\u00f3 de l’\u00fas real d’aquell dialecte, consideraci\u00f3 que tamb\u00e9 s’hauria d’haver fet amb la variant valenciana.<\/p>\n

Les formes de present<\/h3>\n

Confusi\u00f3 i silencis en l’avl<\/abbr><\/h4>\n

L’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua ha tractat les formes incoatives de present centrant-se en fer una proposta per a l’escriptura dels registres formals, per\u00f2 sense atendre amb detall i claredat l’\u00fas escrit de les formes m\u00e9s usuals i generals. Podem trobar en el diccionari dos notes en la conjugaci\u00f3 dels verbs incoatius que tracten la q\u00fcesti\u00f3 de manera desigual (com ara, al final de la conjugaci\u00f3 del verb agrair<\/em>): <\/i><\/a><\/p>\n

\u2013 En el valenci\u00e0 septentrional: present d’indicatiu: 1 <\/span>servixo\/serveixo<\/span><\/em>.<\/em>
\n<\/span>\u2013 […] La consonant <\/span>s <\/span><\/em>del grup <\/span>-sc <\/span><\/em>(o <\/span>-squ<\/span><\/em>–<\/em>)<\/span> es pronuncia habitualment com a palatal [\u0283], pronunciaci\u00f3 que ha tingut una important tradici\u00f3 escrita (<\/span>-xc-<\/span>, <\/span>-xq-<\/span><\/em>).<\/span><\/p><\/blockquote>\n

Tamb\u00e9 trobem una redacci\u00f3 ambigua i confusa sobre la q\u00fcesti\u00f3 en la gram\u00e0tica de l’avl<\/abbr> quan fa constar entres les interjeccions la forma\u00a0vixca<\/em> (taula 35.1, p. 329):<\/p>\n

\"\"<\/a>
Fragment de la gram\u00e0tica de l’AVL.<\/span><\/figcaption><\/figure>\n

L’acad\u00e8mia redacta de manera confusa en la gnv<\/abbr><\/em> (29.5) l’explicaci\u00f3 de la grafia -sc-<\/em> pronunciada com si fora -ixc-.<\/em> Tampoc indica\u00a0 de quina manera eixa pron\u00fancia i eixa grafia\u00a0de les variants amb l’aplec -ix- , <\/em>que segons la gnv<\/abbr><\/em> t\u00e9 una \u00abimportant tradici\u00f3 escrita\u00bb \u2014corresponent a la llengua cl\u00e0ssica: Joanot Martorell, Isabel de Villena, etc., passant per F. de B. Moll i Casasnovas,* Manuel Sanchis Guarner i fins a l’actualitat\u2014<\/em>, <\/em>formen un paradigma regular oral i escrit. Amb tot, s\u00ed que exemplifica les formes \u00abservixc, servixca, servixques, servixquen; naixc, creixca, ixquera, vixcut<\/em>\u00bb, encara que deixa sense explicac\u00f3 el paradigma complet dels incoatius amb xeix ni en quins dialectes i registres s\u00f3n usuals.<\/p>\n

* Nota fdt<\/abbr><\/strong>. Carta a Manuel Sanchis Guarner (29.10.1942): \u00abTe repetixc l’enhorabona a tu, a Rosa-Maria, a la seva mare i germans\u00bb. (Lletres de resist\u00e8ncia<\/em>, ed. de Santi Cort\u00e9s, 2005). <\/div><\/div>\n

Ampliaci\u00f3 de perspectiva de l’iec<\/abbr><\/h4>\n

Amb una perspectiva m\u00e9s ampla, l’Institut d’Estudis Catalans dona unes indicacions que faciliten l’\u00fas escrit d’estes variants (consulta: 26.06.2024):<\/p>\n

(gbulc<\/abbr> 2019, 6.1) En els registres informals s\u2019han generat altres variants en parlars valencians i en tortos\u00ed (1sg servixc<\/em>\/servixco<\/em>; 1sg servixca<\/em>, 2sg servixques<\/em>, etc.) i en parlars nord-occidentals (1sg servisso<\/em>, 2sg servisses<\/em>, etc.). Aquestes variants s\u2019eviten en els registres formals. <\/i><\/a>
\n<\/span><\/p>\n

(giec<\/abbr> 2016, 9.4.3.2) En els registres informals s\u2019han generat altres variants que s\u2019expliquen per l\u2019atracci\u00f3 que s\u2019estableix entre les sibilants dels dos al\u00b7lomorfs de l\u2019increment, que tendeixen a prendre el mateix lloc d\u2019articulaci\u00f3, habitualment a favor de la realitzaci\u00f3 palatal en parlars valencians i en tortos\u00ed (1 servixc<\/em> en valenci\u00e0 o servixco<\/em> en tortos\u00ed; 1 servixca<\/em>, 2 servixques<\/em>, etc.), per\u00f2 tamb\u00e9 a vegades amb resultat alveolar en parlars nord-occidentals (1 servisso<\/em>, 2 servisses<\/em>, etc.). <\/i><\/a><\/p><\/blockquote>\n

Present d’indicatiu
\n<\/strong>Quant al present d’indicatiu, la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l’iec<\/span> va aprovar en 1993 la primera versi\u00f3 del paradigma d’estos verbs amb infinitiu en -ir.<\/em> Adoptaven aleshores una barreja d’increments morfol\u00f2gics (-isc, -eixes, -eix, -im, -iu, -eixen);<\/em> en el 1999, la proposta per a un suposat \u00abest\u00e0ndard oral\u00bb de l’iec,<\/span> i posteriorment la normativa emesa per l’avl<\/abbr>, han donat l’opci\u00f3 de regularitzar eixe increment en algunes persones (-isc, -ixes,<\/strong> -ix,<\/strong> -im, -iu, -ixen<\/strong>),<\/em> eliminant la -e<\/em> del central (tamb\u00e9 oriental i medieval), actualment en des\u00fas al Pa\u00eds Val\u00e8ncia. L’acad\u00e8mia s’acosta aixina un poc m\u00e9s al sistema valenci\u00e0, regular i viu, que usa la vocal i<\/em> en totes les formes i que forma l’increment incoatiu sempre amb la palatal -x:<\/em> -ixc, -ixes, -ix, …, -ixen.
\n<\/em><\/p>\n

Present de subjuntiu
\n<\/strong>Per contra, en el cas del present de subjuntiu, l’acad\u00e8mia continua evitant tractar clarament la forma amb palatal i exemplifica en general amb la forma amb -s (-isca, -isques, -isca, -im, -iu, -isquen)<\/em>, encara que hem vist que s\u00ed que proposa la interjecci\u00f3\u00a0vixca<\/em>.<\/em> \u00c9s a dir, l’acad\u00e8mia encara no han tractat de manera clara la regularitzaci\u00f3 del canvi -s > -x<\/em> produ\u00efda tant en catal\u00e0 central (-eixi, -eixis, -eixi, -im, -iu, -eixin)<\/em> com en occidental (-ixca, -ixques, -ixca, -im, -iu, -ixquen),<\/em> on s’aplica la palatalitzaci\u00f3 de manera general.<\/p>\n

Verbs que no eren incoatius<\/h3>\n

Els verbs amb infinitiu acabat en -ir<\/em> que no eren incoatius
\n<\/strong>Hi ha un nombre redu\u00eft de verbs d’esta conjugaci\u00f3 (una cinquantena, si hi incloem els derivats) que no s\u00f3n incoatius i que es solen denominar \u00abpurs\u00bb<\/a>. Estos verbs haurien de seguir el model de la llengua antiga (amb formes com jo cus, jo dorm<\/em>). El cas \u00e9s que aix\u00f2 ja no \u00e9s del tot aixina, ja que uns quants, seguint \u00abla tend\u00e8ncia expansiva, en la majoria de dialectes del catal\u00e0, de l\u2019extensi\u00f3 palatal\u00bb exposada per Perea Sabater (2004), s\u00f3n tamb\u00e9 incoatius (com ara bollir<\/em>), altres han afegit una extensi\u00f3 velar (com la segona conjugaci\u00f3: jo cusc, jo dorc<\/em>) i altres afigen la desin\u00e8ncia -o <\/em>(com ara jo surto<\/em>):<\/p>\n\n\n\n\n\n
Verbs que no eren incoatius<\/em><\/strong><\/td>\nVerbs que tenien dos possibilitats
\n<\/em><\/strong>(sense increment \/ incoativa)<\/em><\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
bollir, collir, cosir, cruixir, dormir, eixir, fugir, grunyir, morir, munyir, obrir, omplir, pruir, pudir, retrunyir, sentir, sortir, tenir <\/em>(o tindre<\/em>),3<\/sup> tossir, venir <\/em>(o vindre<\/em>),3<\/sup> vestir<\/em><\/td>\nacudir, afegir, brumir, brunzir, consentir, consumir, <\/em>desmentir, engolir, escollir, escopir, fregir, llegir, lluir, mentir, oir, <\/em>percudir, presumir, renyir, teixir, tenyir<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
Nota 3.<\/b> Quant a tenir<\/em> i venir<\/em>: els infinitius regularitzats s\u00f3n tindre<\/em> i\u00a0vindre<\/em> i les formes conjugades d’estos verbs mostren que pertanyen a la segona conjugaci\u00f3 i no a la tercera. Ho comenta Saragoss\u00e0 (2021): \u00abl\u2019antic venir t\u00e9 31 formes de la segona flexi\u00f3 (vinc,<\/em> i els temps de que vinga, vingu\u00ed, que vinguera, vindr\u00e9, vindria,<\/em> m\u00e9s venia<\/em>). En canvi, nom\u00e9s en t\u00e9 4 de la tercera flexi\u00f3 (venim, veniu, venint<\/em> i venir<\/em>)\u00bb.<\/div><\/div><\/span><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

La llista \u00e9s curta i va reduint-se: la variaci\u00f3 dialectal mostra que va estenent-se la regularitzaci\u00f3. En general, es produ\u00efx la transformaci\u00f3 d’estos verbs en incoatius (que es deplacen cap a la tercera conjugaci\u00f3, com sentixc,<\/em> cruixca, grunyix, munyix <\/em>en ciutats diferents; veg. l’article de Maria Pilar Perea); o en verbs amb extensi\u00f3 velar (que es deplacen cap a la segona conjugaci\u00f3: tinc<\/em>).<\/p>\n

Altres verbs incoatius i m\u00e9s regularitzacions
\n<\/strong>Fora de la tercera flexi\u00f3, hi ha verbs que, de manera general o parcial, han anat integrant en el radical l’increment -sc- > -ix-: con\u00e9ixer, cr\u00e9ixer, eixir, mer\u00e9ixer, n\u00e0ixer, par\u00e9ixer, p\u00e9ixer, viure…<\/em> Estos verbs han anat regularitzant-se amb la palatalitzaci\u00f3 de l’antic increment incoatiu. A m\u00e9s, hi ha verbs de la segona flexi\u00f3 que, seguint l’estela dels verbs en -ir<\/em> amb increment, van adoptant la forma incoativa, fet que la normativa encara no ha validat (podem pensar en concebre, dependre, <\/em>incloure <\/em>o permetre<\/em>).<\/p>\n

Un altre efecte del proc\u00e9s de regularitzaci\u00f3 d’estes flexions verbals, seguint la petja de la palatalitzaci\u00f3 experimentada pels incoatius, \u00e9s la que indica la gram\u00e0tica de l’acad\u00e8mia: <\/i><\/a><\/p>\n

Notem, a m\u00e9s, que la consonant s<\/em> del grup -sc<\/em> es pronuncia\u00a0 habitualment com a palatal tant en els verbs incoatius com en els verbs de la segona conjugaci\u00f3 que contenen l’esmentat grup [v<\/span>. \u00a7 30.2.1.b<\/em>]:\u00a0servixc, servixca, servixques, servixquen; naixc, creixca, ixquera, vixcut.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

\n

Bibliografia principal consultada per a confeccionar esta fitxa:<\/p>\n