{"id":4502,"date":"2021-12-17T20:30:24","date_gmt":"2021-12-17T19:30:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=4502"},"modified":"2022-01-12T09:32:43","modified_gmt":"2022-01-12T08:32:43","slug":"solter-ra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/solter-ra\/","title":{"rendered":"solter -ra"},"content":{"rendered":"

L’adjectiu solter -ra, <\/em>derivat de solt -ta<\/em>, apareix en els diccionaris de consulta m\u00e9s habituals, comen\u00e7ant pel dcvb <\/em><\/span><\/i><\/a>, passant pel gd62<\/em><\/span> i acabant per l’\u00faltima versi\u00f3 del diec.<\/em><\/span> <\/i><\/a> A m\u00e9s de l’adjectiu solter -ra<\/em>, podem documentar en el dcvb<\/em><\/span> el substantiu solter:<\/em><\/p>\n

solter<\/strong> m.<\/em> Pescador que pesca a la solta (Mall.). Etim.: derivat de solta<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n

Un \u00fas peculiar de l’adjectiu es dona en la denominaci\u00f3 de la majorala solter<\/em> (tamb\u00e9 hi ha majoral solter<\/em>), tal com explica Valeri Serra i Bold\u00fa (1916) en el Calendari folkl\u00f2ric d’Urgell<\/em>: <\/i><\/a><\/p>\n

Es a la majorala soltera a qui’s guarda l’honor en los pobles de Vallfogona de Balaguer, Vilanova de la Barca, Foradada, Belianes, Claravalls, Assentiu, Santa Mar\u00eda i Preix\u00e8ns.<\/p><\/blockquote>\n

El diccionari etimol\u00f2gic de Coromines dona alguns detalls sobre la forma solter -ra:<\/em><\/p>\n

En tot cas solter<\/em> tingu\u00e9 sempre un sentit diferent, m\u00e9s ample originari. A Men. es diu de persones solit\u00e0ries no sols no casades: \u00abA sa Cova des Cadenat d’Albranxella (Migjorn-Gran) hi vivia un fadr\u00ed solter<\/em>, aix\u00f2 \u00e9s: un fadr\u00ed que no tenia mare, germana, tia, criada, ni qui li volgu\u00e9s\u00bb, Camps Merc. (Folkl Men<\/em>, ii<\/span>, 15: de nou, ii<\/span>, 54). I amb el sentit de ‘espars’, ‘escadusser’, aplicat a coses etc., ha tingut i encara conserva molta vig\u00e8ncia. Cavalls solters<\/em> els que van a lloure, lliures, S. xiv<\/span> (DAg.);<\/em> papers solters<\/em> s’ha dit sempre entre els nostres arxivers per als que no van units en lligalls, trasllats, etc. (ho vaig llegir primer en impresos i papers vigatans de c. 1916, per\u00f2 despr\u00e9s ho vaig anar sentint pertot en arxius parroquials, eclesi\u00e0stics, etc.); p\u1eb9\u0301dre s\u1ecdlt\u1eb9\u0301r\u1eb9s<\/em> les esparses oposades a les roques de cingle en el S. d’Urgell (El Cogul, 1936), per\u00f2 \u00e9s molt general en cat. occid., fins a Ribagor\u00e7a (un corriol va a passar prop d’una roca solt\u00e9ra<\/em> St. 30 Oren\u00e7, 1957).<\/p>\n

I no menys en el Pa\u00eds Valenci\u00e0. Per ex., en una part del terme les casetes estan s\u1ecdlt\u1eb9\u0301r\u1eb9s<\/em> ‘separades unes d’altres’, ‘saltades’ (Dem\u00fas, 1963). J. G. M. em comunica (1956) de la ruralia val. (Ribera etc.): \u00abun pal solter<\/em>\u00bb, \u00abuna biga soltera<\/em>\u00bb ‘sense parella, sola, \u00fanica’, \u00abun arbre solter<\/em>\u00bb ‘l’\u00fanic en un camp’. I sobretot molt en la cria i exercici dels colom<s>: \u00abbarataria un colom solter<\/em> de tal llei<\/em> (ra\u00e7a) per una parella de colomins o per una parella de tal altra llei\u00bb, \u00abara el colom tal se m’ha quedat solter<\/em>\u00bb, \u00abno conv\u00e9 volar els coloms solters<\/em>\u00bb, \u00abha capturat un colom solter\u00bb, \u00abtinc ja tres parelles i dos solters<\/em>\u00bb, \u00abtinc un colomer amb moltes parelles de colom (o molts coloms), per\u00f2 nom\u00e9s nos mengem els solters<\/em>\u00bb. Tamb\u00e9 es pot aplicar a altres ocells, p. ex. a canaris (en una g\u00e0bia gran per a criar canaris i vendre’n), i \u00e0dhuc es pot sentir aplicat espor\u00e0dicament a un \u00e0nec, un conill o altre animal, esp. els que formen parella a l’estil dels coloms.<\/p><\/blockquote>\n

Continuant amb la hist\u00f2ria de la paraula, la podem localitzar en el segle xiv<\/span>, segons el Vocabulari de la llengua catalana medieval<\/em> de Llu\u00eds Faraudo:<\/p>\n

solter, a<\/strong> adj.
\n<\/em>Solt, lliure, desfermat.
\nV. solt, a.
\n“It. Que tot porch que vage per la vila solter, que pach .iij. dines.”
\nOrdenacions del lloc de Vallfogona<\/em> Any 1393<\/p><\/blockquote>\n

L’avl<\/span> l’exclou del seu diccionari<\/strong>
\nAnant en sentit contrari, el dnv<\/span><\/em> de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua ha \u00aboptat\u00bb per no incloure l’adjectiu\u00a0solter -ra<\/em> (i no ha tingut en compte el substantiu ni altres paraules emparentades com solter\u00e0s -assa <\/em><\/i><\/a> o solteria<\/em> <\/i><\/a>). Diem que l’acad\u00e8mia va adoptar conscientment eixa opci\u00f3, vista la resposta que va rebre la companya Al\u00edcia Marqu\u00e9s Palacios, t\u00e8cnica ling\u00fc\u00edstica de la Generalitat valenciana, que els va consultar eixa abs\u00e8ncia l\u00e8xica. La resposta de l’acad\u00e8mia (15.12.2021) va ser:<\/p>\n

L’adjectiu solter-soltera<\/em> amb el sentit de ‘persona que no ha contret matrimoni’, encara que t\u00e9 certa tradici\u00f3 escrita, t\u00e9 un origen castell\u00e0, motiu pel qual l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua ha considerat convenient no incorporar-lo als seus repertoris lexicogr\u00e0fics, a fi de potenciar la forma ‘fadr\u00ed’, m\u00e9s arrelat en la tradici\u00f3 valenciana. D’acord amb el ‘Diccionari normatiu valenci\u00e0’ no \u00e9s, per tant, adequat usar este adjectiu.<\/p><\/blockquote>\n

L’abs\u00e8ncia d’esta paraula en el diccionari es va comentar l’estiu del 2019 en la llista de Taula de Filologia Valenciana, <\/i><\/a> on vam saber que els acad\u00e8mics havien debatut i acordat la possibilitat d’evitar incorporar l’adjectiu en el diccionari. Ara sabem que el fet que la paraula \u00abt\u00e9 un origen castell\u00e0\u00bb ha pesat de manera determinant (i arbitr\u00e0ria?: vegeu l’article de Felip Gumbau Morera \u00abParaules que ja no s\u00f3n barbarismes segons el DNV\u00bb <\/i><\/a>) en esta ocasi\u00f3 i ha indu\u00eft els acad\u00e8mics a devaluar el seu diccionari seguint un capritx estil\u00edstic est\u00e8ril: hi ha publicacions de l’avl<\/span> que contenen l’adjectiu, <\/i><\/a> hi ha llibres i publicacions editats arreu que utilitzen esta paraula, <\/i><\/a> com ara les obres d’esta petita recopilaci\u00f3:<\/p>\n