{"id":4469,"date":"2021-11-19T20:30:19","date_gmt":"2021-11-19T19:30:19","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=4469"},"modified":"2021-12-14T17:47:04","modified_gmt":"2021-12-14T16:47:04","slug":"baula-perduda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/baula-perduda\/","title":{"rendered":"baula perduda"},"content":{"rendered":"

Els diccionaris habituals (dval, dnv, gd62, gdlc, diec)<\/span><\/em> no contenen esta expressi\u00f3, popularitzada en l’\u00e0mbit de la paleontologia \u2014on no pareix que es considere un terme cient\u00edfic adequat (veg. Discovering our world<\/em> de Singh i Shook <\/i><\/a>)\u2014, per\u00f2 que existix abans (si m\u00e9s no en angl\u00e9s [missing link]<\/em> i en \u00e0mbits diversos; veg. Google Llibres<\/a>) sobretot en altres \u00e0mbits on la met\u00e0fora t\u00e9 una utilitat semblant.<\/p>\n

En angl\u00e9s \u00e9s missing link<\/em> (veg. webster <\/span><\/em><\/i><\/a>; oxford <\/span><\/em><\/i><\/a>),\u00a0en\u00a0<\/em>castell\u00e0 \u00e9s eslab\u00f3n perdido <\/em>(veg. drae<\/em><\/span> <\/i><\/a>).<\/em> En valenci\u00e0 semblava preferible durant un temps l’expressi\u00f3 gra\u00f3 perdut<\/em> (veg. Google Llibres<\/a>) o m\u00e9s encara anella perduda <\/em>(veg. Google Llibres<\/a>). En itali\u00e0 hi ha anello mancante<\/em>, cosa que refermava l’opci\u00f3 per anella perduda<\/em>. Podem observar que la intervenci\u00f3 del Cercaterm (consulta: 19.11.2021<\/a>) ha donat prefer\u00e8ncia a la forma baula perduda:<\/em><\/p>\n

ca<\/em> baula perduda,<\/strong> n f<\/em>
\nes<\/em> eslab\u00f3n perdido
\nfr<\/em> cha\u00eenon manquant
\nen<\/em> missing link
\nCi\u00e8ncies de la Terra > Paleontologia<\/p>\n

Definici\u00f3<\/strong>
\nForma f\u00f2ssil hipot\u00e8tica interm\u00e8dia entre dues esp\u00e8cies o grups, especialment entre els humans i els simis.<\/p><\/blockquote>\n

A pesar de no tindre encara una definici\u00f3 en els diccionaris, l’expressi\u00f3 \u00e9s utilitzada amb normalitat, com podem vore en diverses obres d’Enciclop\u00e8dia Catalana\u00a0<\/span><\/em>(consulta: 19.11.2021<\/a>). En l’entrada \u00abEl naixement de l’home\u00bb de l’Enciclop\u00e8dia tem\u00e0tica<\/em> Proa<\/em> es comenta la inadequaci\u00f3 del terme en el camp de la paleontologia: <\/i><\/a><\/p>\n

El 1890, un metge holand\u00e8s, Eugene Dubois, va fer un viatge a les illes de la Sonda, amb l\u2019esperan\u00e7a de descobrir all\u00f2 que al seu temps s\u2019anomenava la \u00abbaula perduda\u00bb, la forma de transici\u00f3 entre els simis i l\u2019home. L\u2019any seg\u00fcent, en una localitat de Java, va trobar un crani parcialment conservat, algunes dents i un f\u00e8mur, restes que va atribuir a una esp\u00e8cie que es va anomenar Pithecanthropus erectus.<\/em> A partir d\u2019aleshores a moltes regions de la Terra es van descobrir f\u00f2ssils amb caracter\u00edstiques semblants a les del Pithecanthropus,<\/em> que van fer possible parlar d\u2019una forma humana primitiva, forma que ja no era un simi per\u00f2 encara no era com nosaltres. Amb tot, l\u2019expressi\u00f3 \u00abbaula perduda\u00bb no \u00e9s correcta, perqu\u00e8 suggereix una \u00fanica esp\u00e8cie de transici\u00f3 entre els simis i l\u2019home, i sabem que no \u00e9s aix\u00ed.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Els diccionaris habituals (dval, dnv, gd62, gdlc, diec) no contenen esta expressi\u00f3, popularitzada en l’\u00e0mbit de la paleontologia \u2014on no pareix que es considere un terme cient\u00edfic adequat (veg. Discovering our world de Singh i Shook )\u2014, per\u00f2 que existix abans (si m\u00e9s no en angl\u00e9s [missing link] i en \u00e0mbits diversos; veg. Google Llibres) […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[23,88,17,53],"class_list":["post-4469","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-b","tag-accepcions","tag-ciencia","tag-lexic","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4469","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4469"}],"version-history":[{"count":9,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4469\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4481,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4469\/revisions\/4481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4469"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4469"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4469"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}