{"id":3857,"date":"2021-03-10T20:30:04","date_gmt":"2021-03-10T18:30:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=3857"},"modified":"2021-03-10T14:58:31","modified_gmt":"2021-03-10T12:58:31","slug":"rebissa","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/rebissa\/","title":{"rendered":"rebissa"},"content":{"rendered":"<p>Podem trobar esta paraula en el <span class=\"versaleta\"><em>dnv<\/em><\/span> (consulta: 10.03.2021):<\/p>\n<blockquote><p><strong>rebissa<\/strong><br \/>\n1. f. Corda fina per a diversos usos.<br \/>\n2. f. N\u00c0UT. Cap curt que porten els poals per a poder-los suspendre quan es trau aigua del mar des de bord.<\/p><\/blockquote>\n<p>Hi ha qui proposa, per al catal\u00e0, la paraula <em>amant<\/em> (Z\u00e8fir, 07.03.2002), que segons el <span class=\"versaleta\"><em>gdlc<\/em><\/span> \u00e9s:<\/p>\n<blockquote><p><em>m<\/em> MAR <strong>1 <\/strong>Nom gen\u00e8ric de tot cap gruixut o cable assegurat per un extrem al cap d&#8217;un pal o d&#8217;una verga, i per l&#8217;altre a un aparell.<br \/>\n<strong>2<\/strong> <em>esp<\/em> Cable que, mogut pel gigre, passa pel bossell de l&#8217;extrem d&#8217;un puntal o una ploma i, amb un ganxo al seu extrem lliure, t\u00e9 per finalitat d&#8217;hissar pesos.<\/p><\/blockquote>\n<p>El <span class=\"versaleta\"><em>dcorom<\/em><\/span> (s. v. <em>rabassa<\/em>) comenta:<\/p>\n<blockquote><p><em>Rabassell <\/em>[&#8230;] variant <em>rabissell<\/em> [&#8230;] on hi deu haver contaminaci\u00f3 d&#8217;algun sin\u00f2nim (<em>arbrissell<\/em>?), per\u00f2 la citada veta dels pastors manacorins apunta cap a contaminaci\u00f3 del terme n\u00e0utic <em><span class=\"lucida\">r\u0259bis\u0259<\/span><\/em> &#8216;cap de corda, prove\u00eft d&#8217;una <em>gassa<\/em>, que serveix per aferrar la vela i altres coses&#8217; segons els pescadors de StPolM (1930); el qual, al capdavall tamb\u00e9 prov\u00e9 del grup <em>rabada\/rabo.<\/em>\u00bb<\/p><\/blockquote>\n<p>Hi ha diverses traduccions amb variants ortogr\u00e0fiques que semblen manllevades directament del castell\u00e0:<\/p>\n<blockquote><p>1) <em>rebisa<\/em>: <em>Vocabulari Mar\u00edtim Catal\u00e0-Castell\u00e0 Castell\u00e0-Catal\u00e0<\/em> de J. M. Mart\u00ednez Hidalgo i Laureano Carbonell. Ed. Diputaci\u00f3 de Barcelona.<br \/>\n2) <em>rabissa<\/em>: \u00eddem.<br \/>\n3) <em>ravissa<\/em>: <em>Diccionari N\u00e0utic<\/em> de J. M. Sagal\u00e9s. Ed. Juventud, S. A.<br \/>\n4) <em>revissa<\/em>: <em>Recull de mots i expressions marineres tossenques<\/em> de Telm Zaragoza. Ed. Confraria de pescadors de Tossa de Mar. Tamb\u00e9 a: <em>Vocabulari de pescadors de Cambrils<\/em> de J. L. Savall Rom. Ed. Rosa de Reus.<\/p><\/blockquote>\n<p>La definici\u00f3 m\u00e9s exacta sembla la del <em>Diccionari n\u00e0utic<\/em>, que defineix <em>ravissa<\/em> com a cap prim que, en un dels seus extrems, va lligat a un objecte per maniobrar o treballar amb ell. Segons el que indica <span class=\"versaleta\"><em>dcorom,<\/em><\/span> d&#8217;acord amb l&#8217;etimologia s&#8217;hauria d&#8217;escriure <em>rabissa;<\/em> per\u00f2 \u00e9s possible que la pron\u00fancia haja obert a la forma que preferix el <span class=\"versaleta\"><em>dnv<\/em><\/span>, <em>rebissa<\/em>.<\/p>\n<hr \/>\n<p><strong>En castell\u00e0<\/strong>, la forma equivalent \u00e9s\u00a0<em>rabiza:<\/em><\/p>\n<blockquote><p>(<em>Clave; <\/em>consulta: <a href=\"http:\/\/clave.smdiccionarios.com\/app.php\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">07.03.2002<\/a>) \u00ab<em>s.f. <\/em><strong>1<\/strong> En la ca\u00f1a de pescar, punta donde se ata el sedal. <strong>2<\/strong> Cuerda o cabo corto y delgado, unido por un extremo a un objeto para facilitar su manejo o su sujeci\u00f3n: <em>Los marineros sujetaron los salvavidas a la borda con rabizas. <\/em><strong>3<\/strong> <em>col. desp.<\/em><br \/>\nProstituta.\u00bb<\/p>\n<p>(<em>Larousse-<span class=\"versaleta\">vox;<\/span><\/em> consulta: <a href=\"https:\/\/www.diccionarios.com\/diccionario\/espanol\/rabiza\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">10.03.2021<\/a>) \u00ab<strong>1<\/strong> <em>s. f.<\/em> PESCA Punta de la ca\u00f1a de pescar en la que se coloca el sedal. <strong>2<\/strong> N\u00c1UTICA Cabo peque\u00f1o de los barcos, que se ata al extremo de cualquier cosa para manejarla o sujetarla. <strong>3<\/strong> Mujer que ejerce la prostituci\u00f3n.\u00bb<\/p><\/blockquote>\n<p>Podem localitzar un exemple d&#8217;\u00fas del terme castell\u00e0 en el <span class=\"versaleta\"><em>dogv<\/em><\/span> (n\u00fam. 558, 01.04.1987, R COPUT 25.02.1987): <a href=\"http:\/\/www.dogv.gva.es\/datos\/1987\/04\/01\/pdf\/1987_808476.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-lin-alt\"><\/i><\/a><\/p>\n<blockquote><p>Independientemente, los titulares de servicios de temporada dispondr\u00e1n de estos medios en funci\u00f3n del servicio que prestan, como m\u00ednimo contar\u00e1n con botiqu\u00edn y aro salvavidas con su <strong>rabiza<\/strong>.<\/p><\/blockquote>\n<p>La versi\u00f3 en valenci\u00e0 era:<\/p>\n<blockquote><p>Independentment, els titulars de serveis de temporada disposaran d&#8217;aquests mitjans en funci\u00f3 del servei que presten, i com a m\u00ednim. comptaran amb farmaciola i c\u00e8rcol salvavides amb el seu cimerol.<\/p><\/blockquote>\n<p>Tanmateix, eixa <em>rabiza<\/em> no era el <em>cimerol<\/em> (<span class=\"versaleta\"><em>gdlc<\/em><\/span><em>:<\/em> \u00abpart superior i m\u00e9s prima d&#8217;una canya llarga de pescar\u00bb), l&#8217;aparici\u00f3 del qual potser \u00e9s deguda a una mala interpretaci\u00f3 del terme castell\u00e0, que tamb\u00e9 significa &#8216;cimerol&#8217;, com hem vist en els diccionaris.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Podem trobar esta paraula en el dnv (consulta: 10.03.2021): rebissa 1. f. Corda fina per a diversos usos. 2. f. N\u00c0UT. Cap curt que porten els poals per a poder-los suspendre quan es trau aigua del mar des de bord. Hi ha qui proposa, per al catal\u00e0, la paraula amant (Z\u00e8fir, 07.03.2002), que segons el [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[44],"tags":[17,53,91,16],"class_list":["post-3857","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-r","tag-lexic","tag-revisions","tag-substantius","tag-traduccio"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3857","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3857"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3857\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3861,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3857\/revisions\/3861"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3857"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3857"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3857"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}