{"id":3849,"date":"2021-03-09T11:33:56","date_gmt":"2021-03-09T09:33:56","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=3849"},"modified":"2021-03-09T11:36:11","modified_gmt":"2021-03-09T09:36:11","slug":"noure","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/noure\/","title":{"rendered":"noure"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. Segons el gdlc <\/em>(<\/span><\/span>consulta: 09.03.2021<\/a>):
    \n<\/em><\/span><\/span><\/p>\n

    v tr ant<\/em> Fer mal, danyar.<\/p><\/blockquote>\n

    La indicaci\u00f3 ant<\/em> significa ‘antic’. Que siga antic podr\u00edem dir que li afig valor i, de fet, no impedix que siga tamb\u00e9 actual.<\/li>\n

  2. Explica el dcorom:<\/em><\/span><\/span>
    \n

    En el Pa\u00eds Valenci\u00e0 sembla haver persistit m\u00e9s temps. […] A m\u00e9s, la locuci\u00f3 no poder noure alg\u00fa o en alg\u00fa \u2018no poder influir en alg\u00fa a acostumar-se a fer una cosa o fer-lo canviar d’un costum\u2019, ha estat comuna en algunes zones: R. Chab\u00e0s en la seva edici\u00f3 del Spill,<\/em> p. 290, indica que s’usava a les Muntanyes de la Marina d’Alacant, i Mgadea, d’Alcoi, la va emprar en la seva obra folkl\u00f2rica.<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

  3. Podem llegir en colomina<\/span>:<\/em>
    \n

    noure<\/strong>
    \nanoure<\/strong> \u2018tirar avant\u2019. \u00abAixina no pot ser anoure<\/em>\u00bb (Polop). El mateix sentit en MGadea: \u00abNo res li penjava’l nas a un moc\u00f3s desaseat, que sempre tenia un ciri caent-li en cada forat. Y com li sosu\u00efa tan a sobint y no podien n\u00f2ure<\/em> en ell, li\u00b7u dien al rev\u00e9s fisgant-se d’ell…\u00bb (Tip I,<\/em> 316). I el Pare Fullana reconeix a la seua Gram\u00e0tica<\/em> de 1915 (p. 156) que \u00abN\u00f2ure<\/em> s’usa r\u00f2negament en infinitiu i precedit del v\u00e8rb poder: No puc n\u00f2ure,<\/em> no ham pugut n\u00f2ure,<\/em> etc.\u00bb, i en la Gram\u00e0tica<\/em> de 1921 (p. 66): \u00abNo puc n\u00f2ure en ell<\/em>\u00bb. El sentit etimol\u00f2gic es conserva en aquest refrany que arreplega Alberola: \u00abmolt parlar n\u00f2u,<\/em> molt gastar c\u00f2u\u00bb (Refr,<\/em> 172). CRos (1764) defineix noure<\/em> com a ‘mover; se ver\u00e1 moure’. <\/em>Escrig noure<\/em> ‘da\u00f1ar. V. Moure<\/em>‘; DLlomb<\/em> afig a la definici\u00f3 d’Escrig: n\u00f2urer<\/em> ‘alcanzar uno su prop\u00f3sito, o salir airoso en un empe\u00f1o; recabar; conseguir’. El DMGad<\/em> d\u00f3na noure<\/em> ‘ant. da\u00f1ar’ ‘alcanzar, recabar, conseguir una cosa’ ‘corregirse, enmendarse, mudar’. Cf. Nicolau\/ <\/em>popular val. Micolau, nespla<\/em> (< ll. vulg. nespla<\/span> < ll. cl. mespilum<\/span>).<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

  4. Puc documentar que la meua fam\u00edlia (desembre del 2004) coneix l’expressi\u00f3 \u00ab(alg\u00fa) no noure\u00bb: \u00abNo pare de dir-li-ho, per\u00f2 ell no nou\u00bb, amb el significat ‘creure, obeir’, que podem emparentar amb el significat que reporta Coromines i que, per la documentaci\u00f3 aportada per Colomina, podem vore que t\u00e9 relaci\u00f3 amb moure.<\/em><\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Segons el gdlc (consulta: 09.03.2021): v tr ant Fer mal, danyar. La indicaci\u00f3 ant significa ‘antic’. Que siga antic podr\u00edem dir que li afig valor i, de fet, no impedix que siga tamb\u00e9 actual. Explica el dcorom: En el Pa\u00eds Valenci\u00e0 sembla haver persistit m\u00e9s temps. […] A m\u00e9s, la locuci\u00f3 no poder noure alg\u00fa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[140,143,113,17,62],"class_list":["post-3849","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-n","tag-dialectes","tag-etimologies","tag-historia","tag-lexic","tag-verbs"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3849","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3849"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3849\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3852,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3849\/revisions\/3852"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3849"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3849"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3849"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}