{"id":369,"date":"2016-01-27T12:39:47","date_gmt":"2016-01-27T10:39:47","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=369"},"modified":"2024-03-12T13:21:14","modified_gmt":"2024-03-12T12:21:14","slug":"baix-baix-de","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/baix-baix-de\/","title":{"rendered":"baix \/ baix de"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. El Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/em> (consulta: 27.01.2016<\/a>) de l’avl<\/span> introdu\u00efx l’accepci\u00f3 preposicional seg\u00fcent (s. v. baix<\/em>):
    \n

    prep.<\/em> En una part m\u00e9s baixa, per refer\u00e8ncia a un element impl\u00edcit o expl\u00edcit. Des de baix de l’escenari les coses es veuen diferents que des de dalt. Baix del bancal hi ha una bassa. El cam\u00ed cal agafar-lo des de baix de la serra.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

    No n’ha fet massa cas per ara l’iec<\/span>, a pesar que podem vore que la seua gram\u00e0tica (giec<\/span><\/em> 19.5.b<\/em>\u00a0 o 19.5.1; consultes: 18.12.2020, 20.10.2022) diu: <\/i><\/a><\/p>\n

    En parlars valencians i bale\u00e0rics, baix<\/em> tamb\u00e9 s’utilitza col\u00b7loquialment amb el valor de sota<\/em> o davall<\/em> amb un complement introdu\u00eft per la preposici\u00f3 d’enlla\u00e7 de<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n

    Quant a la classificaci\u00f3 en categories, la giec<\/span><\/em> (19.5.1<\/a>) diu que dalt, damunt, davall, davant, darrere<\/em>, s\u00f3n preposicions;1<\/sup> la gnv<\/span><\/em> (avl<\/span>) diu que s\u00f3n adverbis (27.4.2.3<\/a>). Que el tema \u00e9s rellevant i ve de llunt ho mostra el treball \u00abPreposicions de superioritat (dalt, damunt i sobre)<\/em> en Fabra. Fonaments (1891-1912)\u00bb de Joaquim San\u00e7 Ure\u00f1a (Aula de Lletres Valencianes, 2018, p. 131-262<\/a>).
    \n

    1. Nota fdt<\/span>. A m\u00e9s, estranyament, la giec<\/span><\/em> inclou lluny<\/em> entre les preposicions, per\u00f2 el diec<\/em><\/span> (consulta: 09.10.2022<\/a>) considera esta paraula nom\u00e9s com a adverbi.<\/div><\/div>\n

    El cas \u00e9s que en valenci\u00e0 general l’esquema sistem\u00e0tic d’oposicions \u00e9s dalt-damunt \/ baix(-davall<\/em>).2<\/sup> Vist que ja admet que baix<\/em> \u00e9s una preposici\u00f3, la normativa de l’institut hauria d’atendre m\u00e9s clarament els fets quan diu:<\/p>\n

    Aquest \u00fas de baix<\/em> amb un complement introdu\u00eft per de<\/em> s’evita en els registres formals.<\/p><\/blockquote>\n

    2. Nota fdt<\/span>. Tal com es pot vore a continuaci\u00f3, davall <\/em>\u00e9s substitu\u00eft per baix.<\/em><\/div><\/div>\n

    \u00c9s fals que s’evite en els usos formals en valenci\u00e0, llevat que alg\u00fa pense que no existixen usos formals en valenci\u00e0 o que nom\u00e9s fan usos formals els qui s’ajusten als trets generals del catal\u00e0 oriental pel que fa a estes q\u00fcestions. Les dades de l\u2019Atles ling\u00fc\u00edstic del domini catal\u00e0\u00a0<\/em>(mapa 1984<\/a>) mostren l\u2019extensi\u00f3 de l\u2019\u00fas del\u00a0baix<\/em>\u00a0com a preposici\u00f3.<\/p>\n

    L’esquema de les preposicions indica una reducci\u00f3 de parells d’oposicions:<\/p>\n\n\n\n\n
    Esquema actual<\/em><\/td>\n\u21d0<\/td>\nEsquema anterior<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
    dalt\/baix
    \n<\/em>damunt (sobre)\/baix
    \n<\/em>amunt\/avall<\/em><\/td>\n    		\u21d0<\/td>\ndalt\/baix<\/em>
    \ndamunt\/davall
    \nsobre\/sots
    \namunt\/avall<\/em><\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

    S\u2019ha produ\u00eft una reducci\u00f3 en valenci\u00e0 (davall > baix).<\/em> \u00c9s a dir, baix<\/em> arreplega tamb\u00e9 els usos de davall<\/em>. \u00c9s un fet que caldria explicar, tal com es fa per a explicar un canvi paregut que ha provocat l\u2019increment d\u2019usos del parell sobre\/sota<\/em> (en compte de damunt\/davall<\/em>) en altres dialectes.<\/li>\n

  2. El cas de l’estatut d’autonomia valenci\u00e0. <\/strong>A l’hora de redactar el text de la reforma de l’estatut valenci\u00e0, en ple segle xxi<\/span>, quan sabem que la societat ha avan\u00e7at en la modernitzaci\u00f3 de les seues relacions i activitats comunes, en canvi, l’administraci\u00f3, la pol\u00edtica i la tasca legislativa al Pa\u00eds Valenci\u00e0, despr\u00e9s de tants i tants seminaris, cursos i publicacions sobre la redacci\u00f3 de les lleis i el llenguatge legal, la seguretat jur\u00eddica i tots eixos detallets<\/em> caldria garantir als ciutadans, encara continuen ancorats en massa casos en el clientelisme i la demag\u00f2gia m\u00e9s r\u00e0ncia.Per tant, no ha segut cap sorpresa que alguns pol\u00edtics valencians encara hagen volgut deixar una empremta indeleble de la seua capacitaci\u00f3, capacitaci\u00f3 que s’aproxima prou al despotisme<\/em> ortotipogr\u00e0fic, com es pot observar en l’\u00fas de les maj\u00fascules i min\u00fascules en el text l’estatut valenci\u00e0.En eixe sentit, i relacionat amb la preposici\u00f3 que ens ocupa, podem observar com, per fugir de la preposici\u00f3 relativa al m\u00f3n abstracte sota<\/em>, que apareixia en la redacci\u00f3 del 1982, els actuals R<\/b>edactors (amb maj\u00fascula ben grossa, com als seus egos els agradaria ser recordats) han introdu\u00eft la preposici\u00f3 davall<\/em>, cosa que no tindria cap m\u00e9s problema, si tot foren nom\u00e9s q\u00fcestions estil\u00edstiques.
    \nAmb tot, ateses les mancances de la normativa ling\u00fc\u00edstica actual en este \u00e0mbit, els quatre casos en qu\u00e8 apareix davall<\/em> (on abans hi havia sota<\/em>),* han segut considerats una esp\u00e8cie de vict\u00f2ria en un enfrontament entre la demag\u00f2gia d’uns i el masoquisme d’altres: \u00abno hem caigut en el baix<\/em> i ens hem salvat amb el davall<\/em>\u00bb. Sort n’hem tingut, doncs!, excepte que la batalla era ben est\u00e8ril i tenia una v\u00edctima col\u00b7lateral innocent, el baix<\/em>, que continua esperant el seu lloc \u00abbaix de la capa del sol\u00bb de la normativa.<\/p>\n
    \n
    \n

    * Nota d’\u00c0ngel Calpe (15.02.2016): \u00abNom\u00e9s una puntualitzaci\u00f3 en relaci\u00f3 a la primera versi\u00f3 de l’Estatut valenci\u00e0 del 82. Es va publicar en les normes de la RACV que havien sigut adoptades pel Consell preauton\u00f2mic i, per tant, apareix \u201cbaix\u201d en sentit abstracte quan pertoca. Concretament, l’expressi\u00f3 \u201cbaix l’autoritat de la Generalitat Valenciana\u201d es troba en els articles 11.e<\/em> i 17.1\u00bb, com es pot consultar en la fitxa de la disposici\u00f3. <\/i><\/a><\/p>\n

    \n<\/blockquote>\n

    Aix\u00ed doncs, l’\u00fas prepositiu de baix \/ baix de<\/em> ha segut condemnat sovint per la normativa, normativa que no ha at\u00e9s tota la documentaci\u00f3 existent i que no ha arribat a anar m\u00e9s enll\u00e0 i, per tant, que no ha explicat per qu\u00e8 \u00e9s tan sistem\u00e0tic i generalitzat eixe \u00fas en molts territoris catalanoparlants. En eixe sentit, convindr\u00e0 reflexionar una mica m\u00e9s a partir d’algunes dades que aportem tot seguit, comen\u00e7ant pel dcvb<\/em><\/span> (s. v. baix<\/em><\/a>):<\/p>\n

    II. adv. i prep.<\/em> || 3. Baix de:<\/em><\/strong> a la part inferior (d’una cosa). Venia moltes nits sonar y cantar ab Adoardo baix de la finestra on ella dormia, Paris e Viana 3. No n’hi havia altre baix de la capa del sol, Aguil\u00f3 C., Rond. de R. 14. Una donzella s’adorm\u00ed baix d’un arbre, Roq. 12. a) <\/strong>L’\u00fas de baix<\/em> sense la prep. de<\/em>, en aquesta funci\u00f3 preposicional, \u00e9s un castellanisme; per aix\u00f2 no s\u00f3n de bon catal\u00e0 aquestes frases: Com tamb\u00e9 bax la matexa pena, doc. a. 1688 (Col. Bof. xli); Baix l’ampla portalada, Cases A., Poes. 23. || 4. Baix de:<\/em><\/strong> molt prop (d’una cosa). All\u00e0 baix d’ella s’assegu\u00e9 la jove, Costa Trad. 11. \u00abBaix de ca-nostra hi ha un abre\u00bb (Men.).<\/p><\/blockquote>\n

    I passant per Coromines (s. v. baixar<\/em>):<\/p>\n

    […] L’\u00fas de baix de<\/em> en el sentit de ‘sota’ (\u00abl’alacr\u00e0 s’amadriga baix de les<\/em> pedres\u00bb, Barxeta) que ha restat estrany al catal\u00e0 del Principat, \u00e9s conegut en alguns punts del Rossell\u00f3 i Conflent, per\u00f2 m\u00e9s a les Illes i sobretot \u00e9s general de nord a sud del Pa\u00eds Valenci\u00e0. […] L’abs\u00e8ncia de sota<\/em> en l’\u00fas de les nostres dues regions meridionals, fa sospitar que all\u00ed baix de<\/em> i fins i tot baix<\/em> preposici\u00f3 no s\u00f3n gaire deguts a influ\u00e8ncia castellana, i en tot cas \u00e9s segur que en el catal\u00e0 de les Balears i Val\u00e8ncia aquest \u00fas naixeria espont\u00e0niament […]. [Veg. citaci\u00f3 completa]<\/a><\/tt><\/p><\/blockquote>\n

    En canvi, mos quedem una mica decebuts quan la gcc<\/em><\/span>\u00a0recull d’una manera tangencial baix<\/em> entre les denominades \u00abpreposicions intransitives\u00bb (\u00c0ngel L\u00f3pez i Ricard Morant, gcc<\/em><\/span> , S 12.11, \u00abL’adverbi\u00bb), Pelegr\u00ed Sancho Cremades no la recull en la mateixa obra (S 11.3), i, m\u00e9s encara, en el seu llibre anterior La categoria preposicional<\/em> (Universitat de Val\u00e8ncia, 1995) \u00fanicament comenta, parlant dels adverbis:<\/p>\n

    Aquests, a causa del seu element relacional, poden ocupar l’espai sem\u00e0ntic en oposici\u00f3 o en equival\u00e8ncia amb una preposici\u00f3, at\u00e9s que no hi ha una preposici\u00f3 que l’ocupe, i aix\u00ed, en valenci\u00e0, en qu\u00e8, com en espanyol (i potser per influ\u00e8ncia d’aquest) sobre<\/em> \u00e9s tan sols preposici\u00f3 i no hi ha cap preposici\u00f3 veritable que se li opose, s’usa l’adverbi baix de<\/em> ocupant el lloc sem\u00e0ntic oposat al d’aquesta.<\/p><\/blockquote>\n

    En un altre \u00e0mbit qualificat, la llista Migjorn, es va tractar el tema, i citar\u00e9 extractes d’algunes de les aportacions que considere m\u00e9s rellevants:<\/p>\n

    El nostre catal\u00e0 distingeix entre \u00abbaix de\u00bb i \u00abdavall\u00bb. M’explicar\u00e9 amb exemples: 1) Davall la casa hi ha restes romanes: aix\u00f2 fa que, per fer-hi obres, hagis de demanar perm\u00eds. 2) Baix de la casa, damunt la voravia, hi solen deixar les bosses de les escombraries. Tenim, doncs, que davall<\/em>, sin\u00f2nim de sota<\/em> correspon al franc\u00e8s sous<\/em>, mentre que baix de<\/em> tindria per equivalent en bas de<\/em>. (Miquel Adrover, Migjorn, 11.01.2005)<\/strong><\/p>\n

    \n

    Per cert, en el cas de dalt de<\/em> i baix de<\/em>, nosaltres dir\u00edem sempre dalt de<\/em>, per\u00f2 en el cas de baix de<\/em> hi hauria vacil\u00b7laci\u00f3 en l’\u00fas de de<\/em> (baix la taula<\/em> \/ baix de la taula<\/em>), igual com esdev\u00e9 amb dins<\/em> (dins l’habitaci\u00f3<\/em> \/ dins de l’habitaci\u00f3<\/em>). (Josep Saborit Vilar, Migjorn, 18.01.2005)<\/strong><\/p>\n

    \n

    Per a mi, sense la preposici\u00f3 de<\/em> \u00e9s la forma m\u00e9s natural de dir-ho, en canvi trobe molt for\u00e7ada la forma la roba est\u00e0 dalt de l’armari<\/em> o el gat est\u00e0 baix de la taula<\/em>. (Anna Gasc\u00f3, Migjorn, 18.01.2005)<\/strong><\/p>\n

    \n

    En les zones (com la meua) on nom\u00e9s s’usa baix (de)<\/em>, es pot agafar o no la preposici\u00f3 de<\/em>, exactament igual com dins (de)<\/em>, damunt (de)<\/em>, etc. \u00c9s a dir, tant podem dir he deixat les sabates baix del llit<\/em> com he deixat les sabates baix lo llit<\/em> (nosaltres mantenim l’article lo<\/em> darrere preposicions), de manera an\u00e0loga a he deixat la roba damunt del llit<\/em> i he deixat la roba damunt lo llit<\/em>.<\/p>\n

    Uns darrers exemples. Hi ha algunes expressions populars en qu\u00e8 apareix clarament baix<\/em> usat com a preposici\u00f3 i sense de<\/em>. M’estic referint a quedar-se u baix taula<\/em> (‘fer tard a dinar i quedar-se sense res’) o passar alguna cosa per baix cama<\/em> (‘entre les cames’).<\/p>\n

    Per tant, crec que la discussi\u00f3 sobre si hauria de ser admissible l’\u00fas preposicional de baix de<\/em> inclou per for\u00e7a l’\u00fas preposicional de baix<\/em>. (\u00c0ngel Alexandre, Migjorn, 18.01.2005)<\/strong><\/p>\n

    \n

    En el meu parlar, sempre, sistem\u00e0ticament es diria baix de la taula<\/em>. Una possible admissi\u00f3 normativa de la preposici\u00f3 baix<\/em> podria, certament, assimilar la pres\u00e8ncia o no de la preposici\u00f3 de<\/em> al que passa en casos com dins<\/em>. Per\u00f2 tamb\u00e9 podria perfectament assimilar el que passa en casos com lluny<\/em>, en qu\u00e8 la pres\u00e8ncia de de<\/em> \u00e9s obligat\u00f2ria. En la meua \u00abpercepci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica\u00bb baix la taula<\/em> em sona a castellanisme, ja que sempre diria baix de la taula<\/em>.<\/p>\n

    Per aix\u00f2, jo o Alcover no veiem igual el baix<\/em> f\u00edsic (sempre amb prep.?) que el possible baix<\/em> no f\u00edsic (baix el poder<\/em>…). En aquests casos, que no s\u00f3n mai populars, jo prescriuria sota<\/em> o davall<\/em>. No ho s\u00e9. Tot per a embastar. (Joan Mascarell, Migjorn, 18.01.2005)<\/strong><\/p><\/blockquote>\n

     <\/li>\n

  3. D’altra banda, Abelard Saragoss\u00e0 promet estudiar el tema, per\u00f2 ja mos ha avan\u00e7at algunes reflexions que haurien de permetre repensar alguna decisi\u00f3 normativa prou infundada i contraproduent. Per exemple, citant tamb\u00e9 en extracte (Migjorn, gener 2005):
    \n

    Costa poc deduir que les preposicions dalt<\/em> i damunt<\/em> s’apliquen al m\u00f3n f\u00edsic, i la difer\u00e8ncia que hi ha \u00e9s la seg\u00fcent: part superior (dalt<\/em>) contra part immediatament superior (damunt<\/em>). Aix\u00f2 \u00e9s, la preposici\u00f3 damunt<\/em> \u00e9s un hip\u00f2nim de dalt<\/em>. Finalment, la preposici\u00f3 sobre<\/em> s’aplica al m\u00f3n abstracte. […] De la mateixa manera que poc<\/em> \u00e9s l’ant\u00f2nim de molt<\/em>, les tres preposicions baix<\/em>, davall<\/em> i sota<\/em> s\u00f3n les ant\u00f2nimes de dalt<\/em>, damunt<\/em> i sobre<\/em>. […] En la llengua viva, s’han produ\u00eft diverses evolucions negatives, ja que totes tenen en com\u00fa que superposen i confonen continguts sem\u00e0ntics i, per tant, empobrixen els valors comunicatius de la llengua. En el cas del valenci\u00e0, ha tendit a perdre davall<\/em> i sota<\/em>. La causa del retroc\u00e9s de davall<\/em> deu ser que hi han pocs objectes que puguen estar \u00abdavall d’un altre\u00bb: en les coses que les persones percebem, quan en posem una davall d’una altra, en general cau. Pel que fa a sota<\/em>, ja he avan\u00e7at en el par\u00e0graf anterior que \u00e9s molt diferent de sobre<\/em>. La darrera preposici\u00f3 \u00e9s essencial en el m\u00f3n abstracte: deuen ser dotzenes i dotzenes (potser centenars) les construccions que demanen eixa preposici\u00f3, com ara \u00abuna regla sobre una paraula\u00bb, \u00abun escrit sobre una preposici\u00f3\u00bb. En canvi, la preposici\u00f3 sota<\/em> deu ser necess\u00e0ria en molt poques construccions.[…] Des d’un punt de vista hist\u00f2ric, \u00e9s pr\u00e0cticament segur que no ha existit mai un sistema n\u00edtid com el que he proposat (dalt<\/em> ‘a la part superior’; damunt<\/em> ‘a la part immediatament superior’; baix<\/em> i davall<\/em>: ant\u00f2nims; sobre<\/em> i sota<\/em>: m\u00f3n abstracte […].<\/p>\n

    Finalment, tamb\u00e9 caldria estudiar l’actuaci\u00f3 de Fabra i l’evoluci\u00f3 de la llengua culta al llarg del segle xx<\/span>, que potser es podria resumir en tres fets. El primer \u00e9s tancar els ulls a l’evid\u00e8ncia que el valenci\u00e0 tradicional usa baix<\/em> i davall<\/em> com a preposicions ant\u00f2nimes de dalt<\/em> i damunt<\/em> alhora que tendix a reservar sobre<\/em> per al m\u00f3n abstracte. El segon fet que resumiria l’actuaci\u00f3 del segle xx<\/span> \u00e9s tancar els ulls a la intromissi\u00f3 de sobre<\/em> en els usos de dalt<\/em> i damunt<\/em> (com ara dient que \u00abalg\u00fa est\u00e0 a sobre\u00bb volent expressar que \u00abest\u00e0 (en l’habitaci\u00f3 de) dalt\u00bb; o \u00abdeixar coses a sobre d’una altra\u00bb).<\/p><\/blockquote>\n

    \n

    [Nota sobre avall<\/em> i baix<\/em>, Migjorn, 21.01.2005] El que no haur\u00edem de fer mai \u00e9s el que va fer Fabra en el dglc<\/span>:<\/em> en compte de dir \u00abAvall el tir\u00e0!\u00bb (desig d’afonar un tir\u00e0 i, per tant, hi ha un moviment), escriure \u00abA baix els tirans\u00bb. En aix\u00f2, actuen molt b\u00e9 els seguidors del Val\u00e8ncia quan diuen el crit \u00abAmunt, Val\u00e8ncia\u00bb, o \u00abAmunt el Val\u00e8ncia!\u00bb. L’error de Fabra podria ser haver seguit el castell\u00e0, que usa (o pot usar) la mateixa forma en els dos casos (moviment i sense moviment, abajo<\/em>). La construcci\u00f3 del castell\u00e0 perdura en el diec<\/em><\/span> i en Ruaix (1998: 221, n. 1).<\/span><\/p><\/blockquote>\n

     <\/li>\n

  4. <\/a>En un altre \u00e0mbit, tot i que relacionat, Joan M. Perujo aporta una mica de documentaci\u00f3 sobre davall<\/em>, sots<\/em> i sota<\/em>:
    \n

    (Informaci\u00f3 de Joan M. Perujo, Migjorn, 13.01.2005) <\/strong>Ac\u00ed teniu totes les formes de davall (8 + 1 devall), sots (24) i sota (nom\u00e9s 1) tretes de la concordan\u00e7a de la Vita Christi<\/em>:<\/p>\n

    VB 278 9347 E aquesta tua mal\u00edcia, cuberta sota pali de amic\u00edcia, me turmenta molt m\u00e9s que la f\u00faria<\/p>\n

    VA 75 2343 qui han a contribuir ab persones envejoses, que, sots color de amic\u00edcia, volrien a sos germans robar la fa<\/p>\n

    VB 168 5565 baxet ab los altres dexebles, indignant aquells sots color de consci\u00e8ncia, dient: \u00abDigau, germans, \u00bfper q<\/p>\n

    VA 288 9622 ac\u00ed avant no seran confuses, puix vos sou mesos sots la bandera de aquest rey de gl\u00f2ria<\/p>\n

    VB 384 12990 prestament la gr\u00e0cia a ell donada; e, metent -se sots la bandera de Jes\u00fas, comen\u00e7\u00e0 ab gran \u00e0nimo a batalla<\/p>\n

    VA 188 6209 volent dir: Sots la cust\u00f2dia e comanda vostra nos posam, Senyora sanc<\/p>\n

    VB 167 5525 o ver\u00ed de aquella astuciosa \u00e0spidis tenen amagat sots la lengua sua<\/p>\n

    VA 78 2456 r les rames sues, pervendreu a la altea del cel; sots la ombra de aquest glori\u00f3s arbre habiten e stan los<\/p>\n

    VB 248 8332 \u00e0nima, com ha rebut dins si aquest b\u00e9 infinit: \u00ab Sots la ombra de aquest Senyor que tant he desijat reposa<\/p>\n

    VC 221 7375 os h\u00f2mens superbiosos e cruels, e \u00b7ls humiliareu sots la potestat e senyoria vostra<\/p>\n

    VB 123 4021 dir: O \u00e0nima mia! Tots los lochs de la terra s\u00f3n sots la senyoria e imperi de nostre Senyor D\u00e9u: en casc\u00fa<\/p>\n

    VB 291 9806 se per benaventurat veent a Jhes\u00fas ax\u00ed aterrat e sots la sua potestat posat, creent que f\u00e0cilment lo porta<\/p>\n

    VA 36 1018 E ells, trobant -se sots la vostra bandera, no hauran temor de res<\/p>\n

    VB 399 13480 ella dada, e que neg\u00fa no pereixca de aquells que sots la vostra bandera se metran e dels vostres m\u00e8rits al<\/p>\n

    VB 108 3490 fe, fariseu: \u00bfqu\u00e8 li fall, de quantes coses s\u00f3n sots lo cel, a aquell que lo D\u00e9u h\u00ed Senyor del cel pren e<\/p>\n

    VA 280 9377 magestat: car no y ha altre nom sots lo cel donat als h\u00f2mens per obtenir salut sin\u00f3 aques<\/p>\n

    VC 230 7672 tra altesa que los tres \u00f3rdens de \u00e0ngels que s\u00f3n sots lo principat meu ha nostre senyor D\u00e9u ordenats a la<\/p>\n

    VC 152 4998 \/]manant sa clem\u00e8ncia que digu\u00e9sseu al poble que sots lo regiment vostre se trobava, que sa magestat los c<\/p>\n

    VA 184 6095 r lo bene\u00fft fruyt del seu ventre, qui st\u00e0 amagat sots lo seu manto! E v\u00f3s, Senyora, rebent -los, venint a<\/p>\n

    VB 386 13034 Ezechiel, quant lo v\u00e9u, que los seraphins staven sots los seus peus e tota la terra era plena de la Magest<\/p>\n

    VB 173 5748 , per salvar -vos ve e subjugar les altres gents sots los vostres peus: si no us enteneu ni rebre no \u00b7l vo<\/p>\n

    VB 354 11941 at de la dita creu sens lic\u00e8ncia de sa senyoria, sots pena de perdre lo cap<\/p>\n

    VA 307 10270 veu, Senyor, cuberta tanta virtut e excel\u00b7l\u00e8ncia sots tan profunda humilitat, mostrant -vos als ulls morta<\/p>\n

    VA 125 4076 Car sobre v\u00f3s sol D\u00e9u \u00e9s: sots v\u00f3s, Senyora, s\u00f3n totes les coses creades<\/p>\n

    VC 312 10475 es les coses que divinitat no atenyen, totes s\u00f3n sots vostra excel\u00b7l\u00e8ncia e us regonexen senyoria<\/p>\n

    VA 184 6085 eccadors, ans lo fill de D\u00e9u se \u00e9s volgut amagar davall aquell, tancant -se dins lo vostre virginal ventre<\/p>\n

    VB 172 5710 e atur\u00e0 \u00b7s aqu\u00ed sa clem\u00e8ncia, sient-se un poch davall aquelles oliveres, volent donar a entendre a les g<\/p>\n

    VC 128 4190 antorches, e ell e sa muller e filles devallaren davall e manaren obrir la porta<\/p>\n

    VB 95 3063 E, lan\u00e7ant -se ab gran fervor de amor davall la taula, abra\u00e7\u00e0 aquells sagrats peus divinals del<\/p>\n

    VA 185 6102 molt amat e acollir -vos he a tots ab gran plaer davall lo meu misericordi\u00f3s manto<\/p>\n

    VC 163 5385 loen lo vostre sanct nom! Humilien -se, Senyor, davall los vostres peus les cares de tots los h\u00f2mens per<\/p>\n

    VC 91 2938 als: [\/\/]car ab un gran so de campanes los meten davall terra, e de aqu\u00ed avant no y ha pus mem\u00f2ria<\/p>\n

    VC 120 3919 : \u00abO! Tan contents poden \u00e9sser ja los juheus que davall terra resta aquell que tant han perseguit sens cau<\/p>\n

    VB 295 9933 nt lo cap de sa magestat per animar als qui eren devall a fer pijor, no podent cobrir ne \u00e7elar la gran mal<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El Diccionari normatiu valenci\u00e0 (consulta: 27.01.2016) de l’avl introdu\u00efx l’accepci\u00f3 preposicional seg\u00fcent (s. v. baix): prep. En una part m\u00e9s baixa, per refer\u00e8ncia a un element impl\u00edcit o expl\u00edcit. Des de baix de l’escenari les coses es veuen diferents que des de dalt. Baix del bancal hi ha una bassa. El cam\u00ed cal agafar-lo des […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[28],"tags":[23,20,12,53],"class_list":["post-369","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-b","tag-accepcions","tag-juridicoadministratiu","tag-normativa","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/369","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=369"}],"version-history":[{"count":35,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/369\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6645,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/369\/revisions\/6645"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=369"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=369"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=369"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}