{"id":3285,"date":"2020-08-03T20:30:04","date_gmt":"2020-08-03T18:30:04","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=3285"},"modified":"2020-10-06T12:36:01","modified_gmt":"2020-10-06T10:36:01","slug":"trastellador","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/trastellador\/","title":{"rendered":"trastellador*"},"content":{"rendered":"<ol>\n<li>Forma comuna a Simat (segons \u00c0ngel Alexandre &#8211; Migjorn, 27.01.2010) \u2014i diria que tamb\u00e9 de la Ribera i la Safor\u2013 del terme que apareix en el <span class=\"versaleta\"><em>dcvb<\/em><\/span> (consulta: <a href=\"https:\/\/dcvb.iec.cat\/results.asp?Word=estallador&amp;Id=65390&amp;search=estallador\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">27.01.2020<\/a>) amb les formes <em>estallador, estellador, trestellador, rastellador<\/em> i <em>estoledor:<\/em><br \/>\n<blockquote><p><strong>ESTALLADOR<\/strong> o <strong>TRESTELLADOR<\/strong> (i m\u00e9s dial. <em>rastellador<\/em>). <em>m. <\/em><br \/>\nPost que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l&#8217;aigua dins una s\u00e8quia o canal (or., occ., val.); cast. <em>compuerta.<\/em> <span class=\"exemple\">M\u00e9s auant atrobaren hun trestellador,<\/span> Codi \u00c7agarriga 123. <span class=\"exemple\">Posa sots protecci\u00f3 y salvaguarda real la c\u00e9quia de la ciutat de Manresa, resclosa, rastells, restalladors, rasas, ponts, pedras,<\/span> Canyelles Descr. 144.<br \/>\nVar. form.: <em>estoledor.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>La paraula t\u00e9 almenys una altra accepci\u00f3, tal com indica \u00c0ngel Alexandre:<\/p>\n<blockquote><p>Quant a les posts que es posen davant la porta de casa perqu\u00e8 no hi entre l&#8217;aigua, les anomenem \u00abtrastelladors\u00bb, igual que les posts que serveixen per a obrir o tallar l&#8217;aigua d&#8217;una s\u00e9quia.<\/p><\/blockquote>\n<p>Per a esta accepci\u00f3 els diccionaris donen el mot <em>batiport (<span class=\"versaleta\">gdlc<\/span>; consulta: <a href=\"http:\/\/ec.grec.net\/lexicx.jsp?GECART=0017648\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">27.01.2010<\/a>)<\/em>:<\/p>\n<blockquote><p><em>m<\/em> <strong>1 <\/strong>Porta, pe\u00e7a, que tanca una obertura horitzontal o inclinada, generalment unida amb frontisses a un dels costats de l&#8217;obertura, i que s&#8217;obre amunt.<br \/>\n<strong>2 <\/strong>Post que hom col\u00b7loca a la part inferior d&#8217;una portalada per tal d&#8217;impedir que l&#8217;aigua del carrer entri dins la casa.<br \/>\n<strong>3 <\/strong><span class=\"versaleta\">mar guer<\/span> En els vaixells de guerra, cadascuna de les peces que formen els costats horitzontals de les portelles dels canons.<\/p>\n<hr \/>\n<p class=\"nota\"><span style=\"font-size: 12pt;\"><div class=\"su-note\"  style=\"border-color:#e5e54c;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#FFFF66;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\">Pel que fa a <em>batiport<\/em>, el <span class=\"versaleta\"><em>diec2<\/em><\/span>, a m\u00e9s, remet tamb\u00e9 a <a href=\"https:\/\/dlc.iec.cat\/Results?DecEntradaText=batiport\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><em>cancell<\/em><\/a>.<\/div><\/div><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n<p>Amb tot, podem trobar ja en el dnv (consulta: <a href=\"http:\/\/www.avl.gva.es\/lexicval\/?paraula=trestellador\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">03.08.2020<\/a>) la forma <em>trestellador,<\/em> que remet a <em>estellador,<\/em> i que t\u00e9 la definici\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n<blockquote><p>m. AGR. Post que es posa com a comporta per a tancar i obrir el pas a l&#8217;aigua dins d&#8217;una s\u00e9quia o canal.<\/p><\/blockquote>\n<p>El company Francesc Gasc\u00f3 (31.01.2010) em comenta sobre esta q\u00fcesti\u00f3:<\/p>\n<blockquote><p>Mon pare, llaurador com tu saps, es referia a un giny per a regular l&#8217;aigua de la s\u00e9quia a la partida de la Tramuja, a Tavernes, amb el nom de \u00abtrestellador\u00bb, aix\u00ed, amb dues <em>e<\/em>.<\/p><\/blockquote>\n<p>I m\u00e9s cap al sud, el company Josep Forcadell (31.01.2010) afig algunes dades m\u00e9s sobre esta paraula:<\/p>\n<blockquote><p>Dalt de Benimantell (Vall de Guadalest, M[arina] B[aixa]), en les pr\u00f2ximitats de la Font del Mol\u00ed, hi ha una zona i partida que diuen el Trestellador i all\u00e0 hi ha una casa gran convertida en hostal. <em>Trestellador<\/em> \u00e9s una paraula documentada a l&#8217;horta d&#8217;Alacant per al reg del riu Montnegre (i pant\u00e0 de Tibi). El trestellador de Benimantell serveix per a distribuir l&#8217;aigua que arriba per una sequieta en dos o tres reguers. Seria sin\u00f2nim de partidor en terres de Castell\u00f3 de la Plana.<\/p><\/blockquote>\n<p>Pel cant\u00f3 sud encara, Francesc Xavier Llorca Ibi (02.02.2010) indica:<\/p>\n<blockquote><p>Tamb\u00e9 a Benidorm es fa servir \u00abtrastellador\u00bb per a la comporta de les s\u00e9quies.<\/p><\/blockquote>\n<p>Posteriorment, passen alguns anys i podem llegir sobre variants, dades i vitalitat del terme en l&#8217;article \u00abPa\u00eds de paraules. Hui:<em> trastellador<\/em>\u00bb d&#8217;Eduard Ferrando (Nosaltres La Veu, 03.08.2020; <em>Diari La Veu<\/em>, 24.11.2017; consulta: <a href=\"http:\/\/www.nosaltreslaveu.com\/noticia\/32865\/pais-de-paraules-hui-trastellador?id_butlleti_enviar=486&amp;utm_source=butlleti_article&amp;utm_medium=butlleti&amp;utm_campaign=pais-de-paraules-hui-trastellador\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">03.08.2020<\/a>). Enguany (24.98.2000) encara mos arriba una dada de la Marina oferida per Leah Bisquert des de Jerusalem. Es tracta d&#8217;un \u00fas figurat:<\/p>\n<blockquote><p>Jo vaig n\u00e0ixer i viure 60 anys a la Marina Alta, i all\u00ed vaig aprendre l&#8217;expresi\u00f3 \u00abobrir el destrellador\u00bb, com un simbolisme que una situaci\u00f3 que estava bloquejada o carencial s&#8217;obria a la soluci\u00f3 i arribava la abund\u00e0ncia&#8230; inundant la realitat.<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n<li>Pel que fa a <em>estellador<\/em> i a la conducci\u00f3 d&#8217;aigua, el <span class=\"versaleta\"><em>gdlc<\/em><\/span> remet d&#8217;<em><a href=\"http:\/\/ec.grec.net\/lexicx.jsp?GECART=0163916\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">estellador<\/a><\/em> a <em>estolledor<\/em>. <em>Estellador<\/em> \u00e9s tamb\u00e9 un malnom de Silla (2010) i un top\u00f2nim que podem localitzar a diversos llocs: Algemes\u00ed (AVL; <a href=\"http:\/\/www.avl.gva.es\/documents\/31987\/58697\/ALGEMESI\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><span class=\"versaleta\">[pdf]<\/span><\/a>), Girona (1478; <a href=\"http:\/\/www.fundacionoguera.com\/libros\/cataleg_pergamins_Gir_II.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><span class=\"versaleta\">[pdf]<\/span><\/a>), delta de l&#8217;Ebre [<a href=\"http:\/\/books.google.es\/books?id=2lCM1IRK1Z8C&amp;pg=PA60&amp;lpg=PA60&amp;dq=%22l%27estellador%22&amp;source=bl&amp;ots=jJlwi6TgXA&amp;sig=rtkVH0LFIfQZksKn6qo1bw9Uujg&amp;hl=ca&amp;ei=sFZhS6T_AseL4QbxqrXSDA&amp;sa=X&amp;oi=book_result&amp;ct=result&amp;resnum=3&amp;ved=0CA4Q6AEwAjgK#v=onepage&amp;q=%22l%27estellador%22&amp;f=false\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">veg.<\/a> <em>Topon\u00edmia i etimologia<\/em> de Cosme Aguil\u00f3].<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Forma comuna a Simat (segons \u00c0ngel Alexandre &#8211; Migjorn, 27.01.2010) \u2014i diria que tamb\u00e9 de la Ribera i la Safor\u2013 del terme que apareix en el dcvb (consulta: 27.01.2020) amb les formes estallador, estellador, trestellador, rastellador i estoledor: ESTALLADOR o TRESTELLADOR (i m\u00e9s dial. rastellador). m. Post que es posa com a comporta per a [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[39],"tags":[123,140,17,53],"class_list":["post-3285","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-t","tag-agricultura","tag-dialectes","tag-lexic","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3285","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3285"}],"version-history":[{"count":7,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3285\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3289,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3285\/revisions\/3289"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3285"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3285"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3285"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}