{"id":316,"date":"2015-12-23T12:59:49","date_gmt":"2015-12-23T10:59:49","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=316"},"modified":"2020-05-16T19:05:42","modified_gmt":"2020-05-16T17:05:42","slug":"a-en-toponim","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/a-en-toponim\/","title":{"rendered":"a \/ en <em>+ top\u00f2nim<\/em>"},"content":{"rendered":"<ol>\n<li>Va ser Pompeu Fabra qui va fer la prescripci\u00f3 seg\u00fcent (gram\u00e0tica del 1918-1933):<br \/>\n<blockquote><p>125. x. [&#8230;] Els noms propis, l&#8217;article definit i l&#8217;adjectiu interrogatiu demanen davant d&#8217;ells, els primers exclusivament i els altres preferentment, la preposici\u00f3 <em>a;<\/em> els adjectius demostratius i els indefinits <em>un<\/em> i <em>algun,<\/em> en canvi, prefereixen davant d&#8217;ells la preposici\u00f3 <em>en.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>Actualment, la gram\u00e0tica de l&#8217;<span class=\"versaleta\">avl<\/span> (2006) ha transformat eixa prescripci\u00f3, mitjan\u00e7ant una redacci\u00f3 poc aclaridora, en una constataci\u00f3 no prescriptiva:<\/p>\n<blockquote><p><em>b<\/em>) Si el complement indica la pura localitzaci\u00f3 s\u2019usa <em>a <\/em>o <em>en<\/em>:<\/p>\n<p>\u2013 Davant de noms propis de lloc, s\u2019usa la preposici\u00f3 <em>a<\/em>:<br \/>\n<em>Va n\u00e0ixer a Morella per\u00f2 ara viu a Benicarl\u00f3<\/em>.<br \/>\n<em>Ha passat l\u2019estiu a Xixona<\/em>.<br \/>\n<em>A Ontinyent fan un embotit bon\u00edssim<\/em>.<\/p>\n<blockquote><p>Observaci\u00f3: En la llengua antiga tant <em>a <\/em>com <em>en <\/em>podien apar\u00e9ixer amb els noms propis de lloc, encara que <em>en <\/em>era m\u00e9s freq\u00fcent:<br \/>\n\u00abqui estava en l\u2019Alc\u00fadia\u00bb, <em>Llibre de Cort de Just\u00edcia de Val\u00e8ncia.<\/em><br \/>\n\u00abPorta aquex dinar a Daniel, propheta, que est\u00e0 pres en Babil\u00f2nia, en hun lach de leons\u00bb, Sant Vicent ferrer, <em>Sermons.<\/em><br \/>\n\u00abdix que a casa sua a Quart jagu\u00e9 tota la nit\u00bb, <em>Llibre de Cort de Just\u00edcia de Val\u00e8ncia.<\/em><br \/>\n\u00abLa VII \u00aa manera de orar \u00e9s ficar los genolls en terra, ax\u00ed com feren aquests reys, per \u00e7o com veeren a Betlem\u00bb, Sant Vicent ferrer, <em>Sermons.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>Amb posterioritat, l\u2019\u00fas de <em>a <\/em>s\u2019ha generalitzat en la major part de l\u2019\u00e0mbit ling\u00fc\u00edstic i, pel que fa al valenci\u00e0, en alguns parlars septentrionals i meridionals. En la resta del valenci\u00e0, en canvi, s\u2019ha mantingut l\u2019\u00fas de <em>en<\/em>, encara que, per homogene\u00eftat i unificaci\u00f3 de criteris, en la llengua liter\u00e0ria s\u2019ha adoptat majorit\u00e0riament l\u2019\u00fas de <em>a <\/em>davant de noms propis de lloc.<\/p><\/blockquote>\n<p>\u00c9s a dir, es tracta d&#8217;una constataci\u00f3 de l&#8217;\u00fas (\u00abs&#8217;usa\u00bb) i no d&#8217;una prescripci\u00f3. Segons l&#8217;<span class=\"versaleta\">avl<\/span>, s\u00f3n dos possibilitats oferides per la variaci\u00f3 dialectal. A m\u00e9s, l&#8217;acad\u00e8mia constata l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un criteri estil\u00edstic freq\u00fcent en la llengua liter\u00e0ria que afavorix l&#8217;\u00fas de la preposici\u00f3 <em>a<\/em> en eixe context.<\/li>\n<li>Sobre el tema, que s&#8217;ha decantat normativament en l&#8217;ensenyament amb la recomanaci\u00f3 d&#8217;usar la preposici\u00f3 <em>a<\/em> davant dels top\u00f2nims per a expressar situaci\u00f3 i direcci\u00f3, cal fer alguna observaci\u00f3. Tal com exposa Pelegr\u00ed Sancho Cremades:<br \/>\n<blockquote><p>\u00abAmb els top\u00f2nims s&#8217;empra la preposici\u00f3 <em>a<\/em> tant per a expressar la situaci\u00f3 com la direcci\u00f3. Els top\u00f2nims s\u00f3n noms protot\u00edpicament locatius i la localitzaci\u00f3 s&#8217;associa a llocs \u00fanics en una determinada cultura, i d&#8217;aqu\u00ed l&#8217;\u00fas de la preposici\u00f3 <em>a<\/em>, que s&#8217;especialitza en una localitzaci\u00f3 pura, o sigui sense atendre a les dimensions del punt de refer\u00e8ncia\u00bb (GCC: S 11.5.1.3.<em>a<\/em>.ii)<\/p><\/blockquote>\n<p>Aix\u00f2 \u00e9s normativa per a l&#8217;ensenyament (i reflectix un \u00fas molt general de la llengua, motiu de la recomanaci\u00f3), per\u00f2 cal tindre en compte aspectes relacionats amb els fets dialectals:<\/p>\n<blockquote><p>\u00abEn el valenci\u00e0 col\u00b7loquial s&#8217;ha estabilitzat l&#8217;oposici\u00f3 <em>en<\/em> (situaci\u00f3: <em>Estan en<\/em> {<em>Val\u00e8ncia \/ un pis llogat \/ esta casa \/ casa \/ missa<\/em>}) vs. <em>a<\/em> (direcci\u00f3: <em>Van a<\/em> {<em>Val\u00e8ncia \/ un poble \/ este poble \/ casa<\/em>}), de manera paral\u00b7lela al castell\u00e0. Cal tenir en compte que en alguns usos el valenci\u00e0 \u00e9s m\u00e9s fidel al catal\u00e0 medieval que els altres dialectes catalans (per ex., l&#8217;\u00fas de la preposici\u00f3 <em>en<\/em> davant els top\u00f2nims \u00e9s antic).\u00bb (GCC: S 11.5.1.3.<em>a<\/em>.iv)<\/p><\/blockquote>\n<p>I tamb\u00e9 cal tindre en compte les matisacions a la norma divulgada en l&#8217;ensenyament, atenent els comentaris del mateix Pelegr\u00ed Sancho Cremades:<\/p>\n<blockquote><p>\u00abLa tradici\u00f3 gramatical catalana considera, en general, que la distribuci\u00f3 entre <em>a<\/em> i <em>en<\/em> en el domini espacial obeeix a criteris fonol\u00f2gics m\u00e9s que sem\u00e0ntics o sint\u00e0ctics.\u00bb (GCC: S 11.5.1.3)<\/p><\/blockquote>\n<p>A m\u00e9s, tamb\u00e9 tenim una exposici\u00f3 des d&#8217;un altre punt de vista d&#8217;Abelard Saragoss\u00e0 (que resumixc):<\/p>\n<blockquote><p>\u00abHi ha dos classes de moviment: el d&#8217;<b>acostament<\/b> i el de <b>penetraci\u00f3<\/b>. [&#8230;] Els dos matisos que acabem de descriure [dels verbs de penetraci\u00f3: entrar a &#8216;lloc on penetrem&#8217; \/ entrar en &#8216;punt de penetraci\u00f3&#8217;] expliquen que, diversament de la destinaci\u00f3 (que nom\u00e9s admet la preposici\u00f3 <em>a<\/em> en valenci\u00e0, <em>Anar a un lloc, Anar *en un lloc<\/em>), el verb <em>entrar<\/em> pot usar tant <em>a<\/em> com <em>en<\/em>&#8220;\u00bb [i ho exemplifica: \u00abA les sis, va entrar a Val\u00e8ncia\u00bb \/ \u00abEntraren en Alacant\u00bb]. (Sarag2005: 3.2.1)<\/p><\/blockquote>\n<p>En eixe sentit, no \u00e9s estrany, per tant, associar la posici\u00f3 (o situaci\u00f3) amb la preposici\u00f3 <em>en<\/em> tamb\u00e9 amb altres verbs (els que indiquen perman\u00e8ncies), amb la qual cosa ens podem explicar el comentari anterior de Pelegr\u00ed Sancho Cremades sobre l&#8217;actuaci\u00f3 del valenci\u00e0.<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Va ser Pompeu Fabra qui va fer la prescripci\u00f3 seg\u00fcent (gram\u00e0tica del 1918-1933): 125. x. [&#8230;] Els noms propis, l&#8217;article definit i l&#8217;adjectiu interrogatiu demanen davant d&#8217;ells, els primers exclusivament i els altres preferentment, la preposici\u00f3 a; els adjectius demostratius i els indefinits un i algun, en canvi, prefereixen davant d&#8217;ells la preposici\u00f3 en. Actualment, [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[32,12,31],"class_list":["post-316","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-a","tag-avl","tag-normativa","tag-preposicions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/316","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=316"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/316\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3170,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/316\/revisions\/3170"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=316"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=316"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=316"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}