{"id":3107,"date":"2020-04-16T20:30:10","date_gmt":"2020-04-16T19:30:10","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=3107"},"modified":"2020-04-16T11:45:46","modified_gmt":"2020-04-16T10:45:46","slug":"nini","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/nini\/","title":{"rendered":"ni-ni"},"content":{"rendered":"<ol>\n<li>Substantiu de creaci\u00f3 m\u00e9s o menys recent que no apareixia recollit en els diccionaris habituals. S\u00ed que el recollia el web de l&#8217;\u00c9sadir (consulta: <a href=\"http:\/\/www.esadir.cat\/entrades\/fitxa\/node\/ni-ni\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">27.05.2014<\/a>):<br \/>\n<blockquote><p><strong>ni-ni<br \/>\n<\/strong>Jove que ni t\u00e9 estudis ni treballa.<\/p>\n<p>Invariable en g\u00e8nere: <strong>Un ni-ni \/ Una ni-ni<\/strong><\/p>\n<p>Nombre:<\/p>\n<ul>\n<li>Invariable com a adjectiu: <strong>Els joves ni-ni<\/strong><\/li>\n<li>Variable com a substantiu: <strong>Ni-nis sense subvenci\u00f3<\/strong><\/li>\n<\/ul>\n<\/blockquote>\n<\/li>\n<li>Posteriorment, el Termcat (2019; consulta: <a href=\"https:\/\/www.termcat.cat\/ca\/cercaterm\/nini?type=basic\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">16.04.2020<\/a>) va aprovar la fitxa seg\u00fcent:<br \/>\n<blockquote><p><em>ca<\/em> <strong>ni-ni<\/strong><em>, n m, f<\/em><br \/>\n<em>es<\/em> nini<br \/>\n<em>en<\/em> NEET<\/p>\n<p>Treball &gt; Tipus de treball; Cicles de vida i salut &gt; Grups d&#8217;edat<br \/>\n<strong>Definici\u00f3<\/strong><br \/>\nJove que no estudia ni treballa.<\/p>\n<p><strong>Nota<br \/>\n<\/strong>1. La denominaci\u00f3 <em>ni-ni<\/em> \u00e9s una abreviaci\u00f3 de la frase &#8216;ni estudia ni treballa&#8217;.<br \/>\n2. La denominaci\u00f3 anglesa NEET, que sorgeix a principi del segle <span class=\"versaleta\">xxi<\/span>, \u00e9s un acr\u00f2nim de <em>Not in Education, Employment, or Training.<\/em><br \/>\n3. El terme <em>ni-ni<\/em> t\u00e9 un caire despectiu quan s&#8217;aplica a la poblaci\u00f3 que no nom\u00e9s no treballa ni estudia, sin\u00f3 que tampoc demostra una disposici\u00f3 activa a trobar feina. Aquesta connotaci\u00f3 sorgeix a final de la primera d\u00e8cada del segle <span class=\"versaleta\">xxi<\/span> coincidint amb l&#8217;inici de la crisi econ\u00f2mica i posa de manifest la manca de motivaci\u00f3 subjectiva i, alhora, les dificultats objectives de molts joves que han deixat els estudis i que tenen molts problemes per a trobar feina. No obstant aix\u00f2, les estad\u00edstiques que mesuren el nombre de ni-nis es limiten a tenir en compte si la persona en q\u00fcesti\u00f3 treballa o estudia, deixant de banda qualsevol altra dimensi\u00f3 m\u00e9s subjectiva.<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n<li>En parlava Albert Pla Nualart en gener del 2010 (<a href=\"http:\/\/books.google.es\/books?id=YXLJiMPFLLYC&amp;pg=PA32&amp;dq=Els+ni-nis&amp;hl=ca&amp;sa=X&amp;ei=XECEU7kPzszQBcGlgagJ&amp;redir_esc=y#v=onepage&amp;q=Els%20ni-nis&amp;f=false\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">veg.<\/a> Google Llibres): \u00abDels &#8216;Ni-ni&#8217; als &#8216;nimby&#8217;\u00bb:<br \/>\n<blockquote><p>El futur dels <em>ni-ni<\/em> \u00e9s incert. El dels joves i el del neologisme, que tant pot esvair-se com catalanitzar-se del tot: els ninis.<\/p><\/blockquote>\n<p>El Cercaterm mos havia enviat el comentari seg\u00fcent (30.01.2015):<\/p>\n<blockquote><p>Com a mot format com a compost repetitiu, en catal\u00e0 la forma recomanada \u00e9s <em>ni-ni<\/em>, amb guionet. Pot ser un substantiu o un adjectiu. El plural, en tots dos casos, \u00e9s <em>ni-nis<\/em>, i \u00e9s invariable de g\u00e8nere.<\/p><\/blockquote>\n<p>L&#8217;ortografia normativa actual proposa en este punt dos alternatives que no tenen un fonament clar (tal com exposem en la fitxa <a href=\"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/kitkat\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><em>kitkat<\/em><\/a>). Tenint en compte que la forma b\u00e0sica de la llengua \u00e9s una paraula i que el signe accessori del guionet no aporta res, la grafia preferent hauria de ser <em>nini<\/em> (tal com proposava Albert Pla Nualart).<\/li>\n<li>En castell\u00e0, la Fund\u00e9u\u00a0ha adoptat la forma <em>nini<\/em> (que encara no apareix en el <em><span class=\"versaleta\">drae<\/span>;<\/em> consulta: 29.01.2015). El Departamento de Espa\u00f1ol al D\u00eda de la <span class=\"versaleta\">rae<\/span> donava la indicaci\u00f3 seg\u00fcent (11.05.2015):<br \/>\n<blockquote><p>Aunque originalmente en la escritura de este neologismo se ha utilizado el guion para unir los dos elementos y es hasta hoy la graf\u00eda m\u00e1s utilizada, una vez consolidado su uso, la graf\u00eda m\u00e1s recomendable para esta expresi\u00f3n es en una sola palabra y sin guion: <em>nini.<\/em><\/p><\/blockquote>\n<p>En franc\u00e9s, el diari <em>Le Monde<\/em> titulava <a href=\"http:\/\/abonnes.lemonde.fr\/politique\/article\/2015\/02\/03\/legislatives-dans-le-doubs-le-ni-ni-s-impose-a-l-ump_4569194_823448.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">(03.02.2015)<\/a>:<\/p>\n<blockquote>\n<h2>L\u00e9gislative dans le Doubs : le \u00ab ni-ni \u00bb s&#8217;impose \u00e0 l&#8217;UMP<\/h2>\n<\/blockquote>\n<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Substantiu de creaci\u00f3 m\u00e9s o menys recent que no apareixia recollit en els diccionaris habituals. S\u00ed que el recollia el web de l&#8217;\u00c9sadir (consulta: 27.05.2014): ni-ni Jove que ni t\u00e9 estudis ni treballa. Invariable en g\u00e8nere: Un ni-ni \/ Una ni-ni Nombre: Invariable com a adjectiu: Els joves ni-ni Variable com a substantiu: Ni-nis sense [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[17,13,61,53,47],"class_list":["post-3107","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-n","tag-lexic","tag-neologia","tag-ortografia","tag-revisions","tag-termcat"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3107","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3107"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3107\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3108,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3107\/revisions\/3108"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3107"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3107"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3107"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}