{"id":2908,"date":"2020-01-14T20:30:20","date_gmt":"2020-01-14T19:30:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=2908"},"modified":"2020-02-06T19:56:07","modified_gmt":"2020-02-06T18:56:07","slug":"sabrejar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/sabrejar\/","title":{"rendered":"sabrejar"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. El dcvb<\/em><\/span> (consulta: 14.01.2020<\/a>) d\u00f3na al verb sabrejar<\/em> les accepcions seg\u00fcents:
    \n

    1.<\/strong> intr.<\/em> Manejar el sabre, moure el sabre.
    \n2.<\/strong> tr.<\/em> Atacar o ferir amb el sabre.
    \n3.<\/strong> tr.<\/em> fig. i fam. Demanar diners en pr\u00e9stec.<\/p><\/blockquote>\n

    La tercera accepci\u00f3, que documentem en catal\u00e0 (La nova llum <\/em>d’Enric Lluelles, 1833; consulta: 14.01.2020<\/a>) abans que en castell\u00e0 (RAE Corpus, 1878; consulta: 14.01.2020<\/a>), no apareix en els diccionaris habituals, segurament perqu\u00e8 pareix un calc del castell\u00e0 (que deu haver creat el verb\u00a0sablear<\/em> a partir de sablazo<\/em>). En eixe sentit, el dcorom<\/em><\/span> (s. v. sabre<\/em>) indica que l’expressi\u00f3 catalana per a eixe manlleu de diners \u00e9s colp de sabre<\/em> (a m\u00e9s, Coromines dona la mateixa accepci\u00f3 per al verb sabrejar<\/em>; i recull el substantiu sabrada<\/em>, tot i que no el definix):<\/p>\n

    Deriv.<\/span>: Sabrada. Sabrejar.<\/em> En catal\u00e0 no digueu un sablazo,<\/em> perqu\u00e8 es diu un cop de sabre,<\/em> en el sentit cremat\u00edstic […]. Tamb\u00e9 s’usa sabrejar<\/em> en l’acc. cremat\u00edstica: […].<\/p><\/blockquote>\n

    Actualment, es veu que no \u00e9s ja massa com\u00fa en castell\u00e0 parlar de \u00absablazo\u00bb. En conseq\u00fc\u00e8ncia, tampoc pareix que en catal\u00e0 tinguen molt vitalitat el verb sabrejar<\/em> ni el nom sabrada<\/em>. En eixe sentit, l’equival\u00e8ncia en valenci\u00e0 que dona el decascat<\/em> (s. v. sablazo<\/em>; consulta: 14.01.2020<\/a>) tampoc no pareix massa comuna:<\/p>\n

    2<\/strong> fig<\/em>. i fam<\/em>. [acci\u00f3n de pedir dinero para no devolverlo] gorra f.<\/em> Le dio un sablazo,<\/em> li va fer una gorra. Vivir de sablazos,<\/em> viure de gorra.<\/p><\/blockquote>\n

    En canvi, encara perviu el concepte \u00abtraure-li (diners) a alg\u00fa\u00bb, i eixa seria l’expressi\u00f3 mateix, sense substantivar. Per exemple: \u00abli ha tret 20.000 euros\u00bb. I relacionat amb aix\u00f2 mateix hi ha el verb gorrejar<\/em> (dnv; consulta: 14.01.2020<\/a>), en qu\u00e8 el qui gorreja aconseguix que li paguen alguna activitat o que li donen algun objecte de consum.<\/li>\n

  2. El ddlc<\/em><\/span> tamb\u00e9 documenta esta accepci\u00f3 (amb una boleta \u2022 <\/em>davant, que indica que no \u00e9s normativa) i encara n’afig una m\u00e9s:
    \n

    \u2022 2. [N1 V N2] (N1[hum\u00e0]; N2[hum\u00e0]) [Alg\u00fa]1 obtenir diners de [alg\u00fa]2 amb peticions h\u00e0bils i insistents i sense intenci\u00f3 de tornar-los. Avui se n’ha descuidat… \u2014digu\u00e9 En Camps al periodista V. que feia un any que el sabrejava, allargant-li el duret que li passava cada setmana amb m\u00e9s por que goig.<\/em> [Pla (1925): N, p. 239].
    \n\u2022 3. [N1 V N2] (N1[llampec]; N2[cel, superf\u00edcie]) [Un llampec]1 dibuixar en [el cel, una superf\u00edcie]2 una resplendor en ziga-zaga. L’aigua borbollejava sobre les pedres, de tant en tant els llampecs sabrejaven el cel.<\/em> [Berenguer (1965) [T]: N, p. 125].<\/p><\/blockquote>\n

     <\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    El dcvb (consulta: 14.01.2020) d\u00f3na al verb sabrejar les accepcions seg\u00fcents: 1. intr. Manejar el sabre, moure el sabre. 2. tr. Atacar o ferir amb el sabre. 3. tr. fig. i fam. Demanar diners en pr\u00e9stec. La tercera accepci\u00f3, que documentem en catal\u00e0 (La nova llum d’Enric Lluelles, 1833; consulta: 14.01.2020) abans que en castell\u00e0 […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[33],"tags":[53,62],"class_list":["post-2908","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-s","tag-revisions","tag-verbs"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2908","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2908"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2908\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2914,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2908\/revisions\/2914"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2908"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2908"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2908"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}