{"id":2727,"date":"2019-11-13T20:30:42","date_gmt":"2019-11-13T18:30:42","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=2727"},"modified":"2019-11-18T09:58:26","modified_gmt":"2019-11-18T07:58:26","slug":"nyas","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/nyas\/","title":{"rendered":"nyas"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. Esta interjecci\u00f3 apareix en el dnv<\/em><\/span> (consulta: 07.11.2019<\/a>) com a variant de jas:
    \n<\/em><\/em><\/p>\n

    nyas <\/strong>1.<\/strong> interj. [col\u00b7loq.]<\/em> Jas.<\/p><\/blockquote>\n

    Giner Monfort (El parlar de la Safor,<\/em> 2016) comenta l’\u00fas de la interjecci\u00f3 en dos par\u00e0grafs de la seua tesi:<\/p>\n

    Uns altres imperatius s\u00f3n: endus-te<\/em> (Tav); pren<\/em> (la Safor) i tin<\/em> (la Safor). Nyas<\/em> (Tav, Bfr\u00f3, Barx, Grau, Ga, Bpa, Bdr\u00e0, Bpx, Bell, Alqu, Real, Pma, Ador, Cas, Lloc, Mi \u2018hi has\u2019) esdev\u00e9 nyague<\/em> a Simat, possiblement creat a partir del plural nyagueu<\/em> (Ga, Vi), nyaeu (Fo, Ol).<\/p>\n

    nyas!<\/em> <\/strong>(Bpa, Raf, Bj\u00f3, Gua), jas!<\/em> [‘jas] i [‘d\u0292as] (Mi) Expressa sorpresa. Els pobles ve\u00efns han fet escarni del costum dels ve\u00efns de Miramar de dir \u201cjas!\u201d o \u201cjas, xi!\u201d.<\/p><\/blockquote>\n

    Puc afegir que tamb\u00e9 \u00e9s conegut el plural nyasgau<\/em> en Tavernes de la Valldigna.<\/p>\n

    Josep Martines (El valenci\u00e0 del segle XIX<\/em>, 2000; consulta: 13.11.2019<\/a>) comenta les formes proposades per Mart\u00ed Gadea (1891): \u00abnyas <\/strong>‘V. jas<\/em> i yas’<\/em>, nyas\u00b7o ‘<\/strong>imper. tomalo’, nyau\u00b7o<\/strong> ‘imper. tomadlo’\u00bb.*<\/p>\n

    \n
    * Aquestes s\u00f3n pron\u00fancies ben vives resultat de la palatalitzaci\u00f3 de la \/n\/ del pronom feble. \u00c9s tamb\u00e9 viva i reflectida en els textos, jas,<\/em> pronunciada [jas] o [d\u0292as]; vegeu, p. ex., l’article del MGadea<\/em> (1891), que tot just hem citat. Hi ha variaci\u00f3 generacional. He sentit entre parlars de la primera generaci\u00f3 de la Marina [jas]; els m\u00e9s j\u00f3vens diuen ac\u00ed sistem\u00e0ticament [\u0272as], com tamb\u00e9 solen dir n’hi ha,<\/em> calga el feble en <\/em>o no. Cf. el ja esmentat [\u0272ja] per n’hi ha<\/em> (Beneixama).
    \n<\/div><\/div><\/blockquote>\n<\/li>\n
  2. Coromines fa en el declc<\/em><\/span> (vol. iv<\/span>, p. 770-771)una proposta sobre l’origen de la interjecci\u00f3 (podeu consultar l’explicaci\u00f3 sancera fent clic en el pdf<\/span> adjunt<\/a>):
    \n

    Del verb habere<\/em> ‘tenir, en subjutiu, es va desenrotllar un \u00fas, peculiar a les lleng\u00fces hisp\u00e0niquesm, invitant a pendre o acceptar una cosa: habeas hoc<\/em> o istud<\/em> ‘tingues aix\u00f2’, habeas illud, habeas tibi,<\/em> etc., en qu\u00e8, trobant-se el verb enganxat amb els pronoms seg\u00fcents, es convert\u00ed en un element procl\u00edtic o petita eina auxiliar, no m\u00e9s carregada de significaci\u00f3 que un mer adverbi demostratiu com el ll. ecce<\/em>, el port. eis,<\/em> el fr. voici<\/em> o el nostre vet-aqu\u00ed.<\/em> […] En catal\u00e0, la reducci\u00f3, una mica m\u00e9s dr\u00e0stica, par\u00e0 r\u00e0pidament en (v)ias a\u00e7\u00f2,<\/em> regionalment conservat com i\u032fas a\u00e7\u00f2<\/em> o, m\u00e9s consonantitzat, com jas a\u00e7\u00f2.<\/em> […] Com que aix\u00f2 s’assembla f\u00f2nicament a hi ha<\/em> (pron. i\u032fa<\/em>), a les comarques costeres i a les de l’extrem sud i Marina, on hi ha <\/em>ha estat recobert per la forma amb ab\u00fas de n’<\/em> \u2014na<\/em> en lloc de hi ha<\/em>\u2014, s’ha reempla\u00e7at i\u032fas<\/em> per una variant vulgar deturpada n\u032e\u00e1s<\/em>!, que jo mateix vaig sentir a D\u00e9nia i Alf\u00e0s.<\/p><\/blockquote>\n

    Una explicaci\u00f3 raonada i documentada de la qual podem oblidar el petit preju\u00ed estil\u00edstic (\u00abvulgar deturpada\u00bb) amb qu\u00e8 desqualifica la variant nyas.<\/em><\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    Esta interjecci\u00f3 apareix en el dnv (consulta: 07.11.2019) com a variant de jas: nyas 1. interj. [col\u00b7loq.] Jas. Giner Monfort (El parlar de la Safor, 2016) comenta l’\u00fas de la interjecci\u00f3 en dos par\u00e0grafs de la seua tesi: Uns altres imperatius s\u00f3n: endus-te (Tav); pren (la Safor) i tin (la Safor). Nyas (Tav, Bfr\u00f3, Barx, […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[115],"tags":[143,144,17,53],"class_list":["post-2727","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-n","tag-etimologies","tag-interjeccions","tag-lexic","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2727","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2727"}],"version-history":[{"count":22,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2727\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2752,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2727\/revisions\/2752"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2727"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2727"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2727"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}