{"id":270,"date":"2015-11-24T11:04:14","date_gmt":"2015-11-24T09:04:14","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=270"},"modified":"2019-12-07T23:02:50","modified_gmt":"2019-12-07T21:02:50","slug":"atzar","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/atzar\/","title":{"rendered":"atzar"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. Segons el gdlc<\/em><\/span>:<\/em>
    \n
    [1683; de l’\u00e0r. vg. az-zahr<\/em> \u2018dau\u2019, origin\u00e0riament \u2018una de les cares del dau\u2019 (que devia dur una flor, significat d’aquest mot en \u00e0r. cl.); la paraula signific\u00e0 m\u00e9s tard ‘joc de sort’ i d’aqu\u00ed ‘casualitat’]\n

    m<\/em> 1 <\/strong>Causa assignada als fets de qu\u00e8 hom desconeix la causa real. 2 <\/strong>Cas fortu\u00eft; casualitat. Agafeu una carta a l’atzar. Ho vaig trobar als encants, per atzar.<\/em> 3 <\/strong>Aventura, bona (o mala) sort. 4 <\/strong>FILOS Car\u00e0cter d’un esdeveniment que \u00e9s el resultat de la coincid\u00e8ncia de dos fen\u00f2mens que pertanyen a s\u00e8ries independents en l’ordre de la causalitat. 5 <\/strong>MAT Conjunt de causes inconegudes que produeixen un efecte no previsible. 6 jocs d’atzar<\/strong> JOCS Jocs en els quals \u00e9s \u00fanicament l’atzar all\u00f2 que decideix qui guanya o qui perd.<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

  2. Intentarem aplegar cantarelles (o encanteris; hi ha qui les denomina repinys<\/em>, terme que no apareix en els diccionaris, per\u00f2 que podem documentar m\u00ednimament, per exemple, Miscel\u00b7l\u00e0nia Joan Fuster<\/em>, 1989) que s\u00f3n f\u00f3rmules pragm\u00e0tiques per a marcar temps i per a introduir l’aleatorietat i l’atzar en els jocs i rituals quotidians (les hem tretes principalment de Z\u00e8fir, setembre 2003 – abril 2005, amb ampliacions posteriors).\n
      \n
    1. A es carrer des Cam\u00ed Nou \/ hi ha un pintor i una pintora \/ qui pintaven Sant Joan. \/ Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i nou! (Informaci\u00f3 de Joan Rebagliato i Nadal, 14.12.2015 – \u00abprop d’Alaior\u00bb, Menorca). Gr\u00e0cies a eixa informaci\u00f3, localitzem una versi\u00f3 alternativa en el DCVB<\/em> (s. v. comptar<\/em>; de Costitx, a l’illa de Mallorca):
      \n

      Quantes pedres hi ha en aquest carrer? Jo les comptar\u00e9 molt b\u00e9; n’hi ha una, n’hi ha dues, n’hi ha tres…, n’hi ha nou sa pedreta des carrer nou, un pintor i una pintora que pintaven Sant Joan, que surti sa m\u00e9s gran.<\/p><\/blockquote>\n<\/li>\n

    2. Un paquet d’arr\u00f2s, cris, cras, cros!<\/li>\n
    3. Un potet d’arr\u00f2s, pis, pas, pus!<\/li>\n
    4. Un potet d’arr\u00f2s, pis, pas, pos! [Rafael Badia<\/a>]<\/li>\n
    5. Un potet d’arr\u00f2s,\u00a0tris, tros, fora, man\u00e7ana podrida, entrada i sortida. (Manuela Fern\u00e1ndez Mart\u00ed – Pen\u00edscola, 29.01.2007)<\/li>\n
    6. Ametleta, torradeta, pa torrat, qui ser\u00e0 eixe buf\u00f3 que s’ha bufat? Que caiga la butla dins del forat. [De Teulada]<\/li>\n
    7. Baix d’un cotxe hi ha una mona que cabdella tot el fil, trenta, quaranta i mil! [De X\u00e0bia]<\/li>\n
    8. En un \/ carret \/ de fil \/ trenta \/ quaranta i \/ mil. [Informaci\u00f3 de Josep Pascual i Soler, Jocs populars<\/a>; consulta: 21.01.2008]<\/li>\n
    9. Dalt del cotxe hi ha una nina \/ que en repica els cascavells, \/ trenta, quaranta \/ l’ametlla amarganta \/ el pinyol madur, \/ ves-te’n tu. \/ Si tu te’n vas (or “Si no te’n vas”) \/ nero, nero, nero, \/ si tu te’n vas (or “si no te’n vas”) \/ nero, nero, nas. [Rafael Badia<\/a>]<\/li>\n
    10. Pelet, Pelet, de l’angelet, quin caur\u00e0 m\u00e9s blanet? [De Gata]<\/li>\n
    11. Va a la una, va a les dos, va a les tres, va a les quatre, va a les cinc, va a les sis, va a les set, va a les huit, i bescuit. [De Gata]<\/li>\n
    12. Una, dos, tres, quatre, cinc, i sis, fulleta, d’enciam, oli, pebre, vinagre i sal, cabdell de fil, trenta-mil, que s’esc\u00f2rrega s’oli de s’olivereta, de s’oliverar, ben escorregut-gut-gut-igudet. [De T\u00e0rbena]<\/li>\n
    13. Pinya, repinya, que sopa a la vinya, dins el cau, la perdiu, que tot ho sap i tot ho diu. La velleta a gatameu diu que amagues este peu. [De X\u00e0bia]<\/li>\n
    14. Peu regat\u00f3 \/ de Maria de cot\u00f3. \/ La comare Magdalena \/ s’ha ficat dins la cadena. \/ Cutxamb\u00ed, cutxamb\u00e0, \/ caiga la barra sobre el pa. \/ Tinc una gallina blanca \/ que tot m’ho escampa. \/ En tinc una negra \/ que tot m’ho arreplega. \/ Tinc un gall que fa fla\u00fctes; \/ ni s\u00f3n llagues, ni s\u00f3n curtes. \/ Cadireta de repeu, \/ que t’amagues eixe peu. [De Murla]<\/li>\n
    15. Una mosca dalt d’un fil, trenta, quaranta i mil.<\/li>\n
    16. Una mosca caganera \/ s’ha cagat a la peixera, \/ quantes cagarades ha fet? [Rafael Badia<\/a>]<\/li>\n
    17. Una poma ben redona cau a l’aigua i no s’afona. Pim-pom-poma.<\/li>\n
    18. Pinya, repinya sota la vinya. La perdiu tot ho sap, tot ho diu. La gallina merda al peu, diu que amagues eixe peu. [Del Poblenou de Benitatxell]<\/li>\n
    19. La boleta del caf\u00e9 \/ jo la s\u00e9 comptar molt b\u00e9, \/ del color del xocolate, \/ un, dos, tres i quatre.<\/li>\n
    20. Una vella hi ha al terrat, amb el cul arromangat, fa pudor de xocolate, un, dos, tres i quatre.<\/li>\n
    21. Quatre pedres hi ha al carrer, \/ jo les s\u00e9 comptar molt b\u00e9, \/ de color de xocolate, \/ una, dues, tres i quatre.<\/li>\n
    22. Quatre pedres hi ha al carrer \/ les he contades molt b\u00e9 \/ de color de xocolata, \/
      \nuna, dues, tres i quatre. [      Rafael Badia<\/a>]<\/li>\n
    23. Dalt del cotxe hi ha una nina \/ que repica els cascabells \/ Trenta, quaranta, l’ametlla amarganta pinyol madur, ves-te’n tu \/ si tu no te’n vas, nero, nero, nero \/ si tu no te’n vas nero, nero, nas!<\/li>\n
    24. Salta Miralta \/ l’ametlla amarganta \/ pinyol madur, \/ ves-te’n tu. \/ Si tu te’n vas, \/ neru neru neru. \/ Si tu te’n vas,
      \nneru neru, nas. \/ Dalt del cotxe \/ hi ha una nina \/ que repica els cascavells, \/ trenta, quaranta, l’ametlla amarganta… [Ferran Suay – Migjorn, 22.01.2008]<\/li>\n
    25. Trenta, quaranta, ametlla amarganta \/ pinyol madur, nero, nero, nero \/ pinyol madur, ves-te’n tu \/ si tu no te’n vas, nero, nero, nero \/ si tu no te’n vas nero, nero, nas!<\/li>\n
    26. Una plata d’enciam, \/ ben amanida \/ ben amanida. \/ Una plata d’enciam \/ ben amanida \/ amb oli i sal. \/ Si la sal no t’hi est\u00e0 b\u00e9 \/ posa-hi pebre \/ posa-hi pebre. \/ Si la sal no t’hi est\u00e0 b\u00e9 \/ posa-hi pebre, sabater. \/ [canvi de ritme] Sabater treballa \/ dalt de la muntanya \/ fent sabatetes \/ ben boniquetes. \/ De-quin-co-lor-les-vo-leu? \/ [Ara respon aquell a qui li ha tocat el \u00ab-leu\u00bb] \/ – Vermelles! [per exemple] Ver-me-lles. [I a qui li toca el \u00ab-lles\u00bb, para o queda fora del rotllo]<\/li>\n
    27. Plom, plom, plom! \/ Davall d’un pont \/ hi havia un sabater \/ que feia les sabates \/ de sola de paper, \/quin n\u00famero gasta vost\u00e9, \/senyor sabater? \/ \u2013El quatre. \/ \u2013Un, dos, tres, quatre!<\/li>\n
    28. Una plata d’enciam, \/ ben amanida amb oli i sal, \/ sucarem un tros de pa, \/ per qui toqui tocar\u00e0.<\/li>\n
    29. Una plata d’enciam \/ ben amanida, ben amanida. \/ Una plata d’enciam \/ ben amanida amb oli i sal. [Rafael Badia<\/a>]<\/li>\n
    30. Comptar a \u00abvint-i-una, la fortuna\u00bb: un al\u00e7a la m\u00e0 movent-la sobre l’eix del bra\u00e7 i comen\u00e7a a comptar, alg\u00fa diu prou, i comen\u00e7ant per qui ha interromput el compte, s’arriba a vint-i-una la fortuna. \u00c9s a dir, al que faria 22 (\u00abla fortuna\u00bb) li toca el que siga.<\/li>\n
    31. La gallina Ponicana \/ poni un ou cada setmana \/ poni un \/ poni dos \/ poni tres [etc.] \/ poni deu \/ la gallina de la Seu \/diu que amaguis aquest peu.<\/li>\n
    32. La gallina politana (o ponicana) \/ fa deu ous cada setmana (or pon un ou cada setmana) \/ poni un, poni dos, poni tres \/ poni quatre, poni cinc, poni sis \/ poni set, poni vuit \/ poni nou, poni deu. \/ La gallina de la Seu \/ diu que amaguis aquest peu. [Rafael Badia<\/a>]<\/li>\n
    33. Poma, pera, l’endevera \/ l’esquirol porta dol. \/ La Maria Clavellina \/ ensenyava la doctrina \/ a una noia de quinze anys. \/ V\u00e9s-te’n tu que ets la [o el] m\u00e9s gran.<\/li>\n
    34. Diverses versions:\n