{"id":2160,"date":"2019-02-26T20:30:13","date_gmt":"2019-02-26T19:30:13","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=2160"},"modified":"2019-03-21T20:37:28","modified_gmt":"2019-03-21T19:37:28","slug":"iment-ement","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/iment-ement\/","title":{"rendered":"-iment\/-ement"},"content":{"rendered":"

Es pot fonamentar hist\u00f2ricament i normativament la correcci\u00f3 de l’increment -iment<\/em> en paraules com ara creiximent, naiximent,<\/em> etc., que s\u00f3n les formes usuals a molts llocs. Sobre la q\u00fcesti\u00f3, podem llegir un article<\/a> d’Emili S\u00e1ez (Forest-IEC, 2002). Al final de l’article, l’autor proposa:<\/p>\n

La normativa hauria de plantejar-se la conveni\u00e8ncia de mantindre aquesta irregularitat: potser seria preferible assumir com a formes principals les regulars \u2014i tradicionals\u2014 en i<\/i> (o fins i tot substituir aquelles per aquestes), que s\u00f3n tamb\u00e9 les que ha mantingut sense excepcions tot el valenci\u00e0. Aquestes \u00faltimes, com a m\u00ednim, haurien de ser admeses normativament.<\/p><\/blockquote>\n

La gram\u00e0tica de l’avl (2006)<\/span> comentava en una nota (37.5.1.3):<\/p>\n

Els substantius derivats en -ment<\/em> a partir de verbs de la segona conjugaci\u00f3 acabats en -xer<\/em> presenten la doble possibilitat: naixement<\/em> (o naiximent<\/em>), creixement<\/em> (o creix<\/span><\/span>i<\/span>ment<\/span><\/span><\/em>).<\/p><\/blockquote>\n

L’acad\u00e8mia ha consentit finalment el m\u00ednim proposat per Emili S\u00e1ez i ha afegit en el dnv<\/em><\/span> (consulta: 25.02.2019<\/a>) les formes en i<\/em> com a formes secund\u00e0ries, com podem vore en una llista de paraules (18 casos) extreta del diccionari:<\/p>\n

acreiximent, apareiximent, autoconeiximent, compareiximent, coneiximent, creiximent, decreiximent, desconeiximent, desmereiximent, intercreiximent, mereiximent, naiximent, prerenaiximent, reconeiximent, recreiximent, reeiximent, renaiximent, sobrenaiximent<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Totes estes paraules remeten a la variants amb –ement<\/em>.<\/p>\n

El company Xavier Rofes (21.03.2019) afig unes dades sobre la q\u00fcesti\u00f3:<\/p>\n

La giec<\/em><\/span> i la geiec<\/em><\/span> en diuen aix\u00f2: \u00abAmb el sufix –ment<\/i>, la vocal origin\u00e0riament era i<\/i>,\u00a0la qual es mant\u00e9 en tots els parlars en certs mots (abatiment<\/i>, venciment<\/i>), per\u00f2 en altres mots es produeixen difer\u00e8ncies entre parlars, com mostren les formes valencianes creiximent<\/i> o naiximent<\/i>, que s\u2019eviten en els registres formals en favor de les m\u00e9s generals creixement<\/i> i naixement<\/i>\u00bb (giec<\/span><\/em>,\u00a0 10.1.3a \/ geiec<\/span><\/em> \u00a7 6.3<\/a>)<\/p><\/blockquote>\n

Pel que fa al comentari \u00abque s’eviten en els registres formals\u00bb del fragment citat de l’iec<\/span>, podem pensar que deu tindre una bona base de fet \u2014i no far\u00e9 ara un apunt sobre les causes d’eixe costum; podeu consultar sobre aix\u00f2 l’article d’Abelard Saragoss\u00e0 \u00abL\u2019\u00fas del valenci\u00e0:mirada al present i al futur. Reflexions per a un valencianisme transversal i majoritari\u00bb (consulta: 21.03.2019<\/a>)\u2014, per\u00f2 que convindria estendre el costum a no evitar <\/em>l’\u00fas de les variants menys <\/em>generals (m\u00e9s encara quan s\u00f3n \u00abregulars\u00bb i \u00abtradicionals\u00bb, tal com explica Emili S\u00e1ez en l’article citat) de la llengua en qualsevol registre.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Es pot fonamentar hist\u00f2ricament i normativament la correcci\u00f3 de l’increment -iment en paraules com ara creiximent, naiximent, etc., que s\u00f3n les formes usuals a molts llocs. Sobre la q\u00fcesti\u00f3, podem llegir un article d’Emili S\u00e1ez (Forest-IEC, 2002). Al final de l’article, l’autor proposa: La normativa hauria de plantejar-se la conveni\u00e8ncia de mantindre aquesta irregularitat: potser […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[73],"tags":[131,129,17,108,12,53,130],"class_list":["post-2160","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-i","tag-abelard-saragossa","tag-emili-saez","tag-lexic","tag-morfologia","tag-normativa","tag-revisions","tag-xaier-rofes"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2160","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2160"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2160\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2205,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2160\/revisions\/2205"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2160"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2160"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2160"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}