{"id":2025,"date":"2018-12-20T20:30:30","date_gmt":"2018-12-20T18:30:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=2025"},"modified":"2024-02-15T08:29:58","modified_gmt":"2024-02-15T07:29:58","slug":"angimbori","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/angimbori\/","title":{"rendered":"angimbori"},"content":{"rendered":"

Segons el diccionari del programa Salt 2.0 (oficial, segons l’avl<\/span>–2002<\/a>):<\/p>\n

angimbori<\/strong> m.<\/em> Objecte in\u00fatil, inservible, especialment quan t\u00e9 una grand\u00e0ria considerable i m\u00e9s b\u00e9 fa nosa.<\/p><\/blockquote>\n

El dnv<\/em><\/span>\u00a0(consulta: 20.12.2018<\/a>) va modificar lleument la forma de l’entrada i la definici\u00f3:<\/p>\n

engimbori <\/strong>m. Objecte inservible, de poc valor.<\/p><\/blockquote>\n

Etimol\u00f2gicament, el mot prov\u00e9 de cimbori<\/em>, que, al seu torn, t\u00e9 l’etimologia seg\u00fcent (gdlc, <\/em><\/span>s. v. cimbori;<\/em> consulta: 20.12.2018<\/a>):<\/span><\/p>\n

1372; del ll. c\u012db\u014dr\u012dum<\/em> ‘copa’, i aquest, del gr. kib\u1e53rion<\/em> ‘fruit del nen\u00fafar; copa de forma semblant a aquest fruit’, amb influx de cim<\/em> i cimbell.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Eugeni Reig (El Punt,<\/em> 19.09.2011<\/a>) documenta unes quantes possibilitats m\u00e9s i dona la seua opini\u00f3 sobre la incorporaci\u00f3 de les variants als diccionaris:<\/p>\n

En la primera edici\u00f3 del meu llibre Valenci\u00e0 en perill d’extinci\u00f3<\/em> (Val\u00e8ncia, 1.999) vaig incloure el mot angimbori<\/em> que vaig definir com: \u00abObjecte in\u00fatil, inservible, especialment quan t\u00e9 una grand\u00e0ria considerable i m\u00e9s a\u00efna fa nosa.\u00bb I vaig afegir: \u00abAquest mot no t\u00e9 les connotacions d’objecte vell, deteriorat, fet una cafetera, que t\u00e9 la paraula xanca.\u00bb I vaig posar el seg\u00fcent exemple il\u00b7lustratiu: \u00abA vore quan t’end\u00fas l’angimbori eixe que em vares deixar en la terrassa, que quasi no puc ni eixir a regar les plantes.\u00bb<\/p>\n[…]\n

Jo pense que els vocables atzimbori, angimbori, angimb\u00f2ric, anzimbori, argimbori, engimbori, enximbori, estimbori, etzibori, etsibori, etzigori<\/em> i atzigori<\/em> s\u00f3n variants formals del mateix mot i considere que la variant atzimbori<\/em> \u00e9s la que hauria de ser la normativa, perqu\u00e8 \u00e9s la que menys s’allunya del seu origen etimol\u00f2gic i perqu\u00e8 encara es conserva viva en la comarca del Baix Vinalop\u00f3. […]<\/blockquote>\n

No cal dir que l’\u00fas \u00e9s m\u00e9s indicador encara que la interminable recerca etimol\u00f2gica. Tal com assenyala Eugeni Reig, al Baix Vinalop\u00f2 es veu que n’hi ha una variant, al Giron\u00e9s i l’Empord\u00e0, unes altres, etc.; i s’esdev\u00e9 el mateix en el camp literari, on l’etzigori<\/em> de Pere Coromines esdev\u00e9 atzigori<\/em> en les traduccions de Terenci que f\u00e9u Joan Coromines, i on Maria Beneyto (i altres) fea servir l’estimbori<\/em> usual a Mallorca (veg.<\/a>):<\/p>\n

Ha vingut Gertrudis a mostrar-nos la seua filla. La xiqueta est\u00e0 feta un estimbori. I \u00e9s que els pobres no tenen disposici\u00f3 per a res, perqu\u00e8 el vestit ben bonic que era.<\/p><\/blockquote>\n

El company Francesc Gasc\u00f3 (04.10.2011) comenta l’alternan\u00e7a algimbori \/ argimbori<\/em> a Beneixama: \u00ables dues amb o<\/em> oberta [algimb\u00f2ri], [argimb\u00f2ri]\u00bb; a m\u00e9s, informa de la variant estrumbori<\/em>, pr\u00f2pia de Mallorca, recollida en el dcvb:<\/em><\/span><\/p>\n

estrumbori*<\/strong>
\nEmbalum, cosa que embaluma (Mall., ap. Aguil\u00f3 Dicc.).<\/p>\n

\n

*Nota:<\/span><\/strong> Alcover escriu estumbori<\/em> en els Dietaris<\/a> de les eixides, 1900-1902<\/em> (edici\u00f3 de Maria Pilar Perea, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002).<\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n

Podem documentar en Google Llibres un article d’Emili Casanova, \u00abEl Diccionari de la Vall d’Albaida:<\/em> Una presentaci\u00f3\u00bb, que inclou:<\/p>\n

Cimbori,<\/strong> m. ‘F\u00f2til, andr\u00f3mina gran i in\u00fatil’. VF: angimbori (Atz.), encimbori (Ag.), encenvori (Ag.), etzibori (Alb.), enximbori (Atz.).<\/p><\/blockquote>\n

El cercador no mos permet accedir a molta m\u00e9s informaci\u00f3, per\u00f2 crec que podem interpretar les abreviacions dels noms de les localitats aixina: \u00abAtz.\u00bb ‘Atzeneta’, \u00abAg.\u00bb ‘Agullent’, \u00abAlb.\u00bb ‘Albaida’.<\/p>\n

Alguns sin\u00f2nims: andr\u00f2mina, flosti (fl\u00f2stic), qu\u00e8nfaig<\/em><\/h3>\n

A m\u00e9s d’estes variants, hi ha sin\u00f2nims disponibles per a registres diversos, com ara andr\u00f2mina, <\/em>f\u00f2til, rampoina, trasto… <\/em>El diccionari de sin\u00f2nims d’Albert Jan\u00e9 (consulta: 14.02.2024) <\/i><\/a> en recull uns quants m\u00e9s.<\/p>\n

La innovaci\u00f3 televisiva qu\u00e8nfaig<\/em><\/h4>\n

En el programa El Club<\/em> de TV3 (dj. 10.05.2007) provaven a fer una aportaci\u00f3 al vocabulari catal\u00e0: qu\u00e8nfaig<\/em>, nom amb qu\u00e8 designem les andr\u00f2mines de poc valor econ\u00f2mic i de discutit valor est\u00e8tic que s\u00f3n objecte de regal als convidats (parents, amics i coneguts) en bodes, batejos i comunions i altres esdeveniments socials. En espanyol en dien pongo<\/em> (no apareix encara recollit als diccionaris amb esta accepci\u00f3; veg. drae<\/em><\/span> consulta: 26.04.2020<\/a>).<\/p>\n

La paraula flosti<\/em> o fl\u00f2stic<\/em><\/h4>\n

La paraula flosti<\/em> o fl\u00f2stic<\/em>, que la Neosfera documenta l’any 2014, <\/i><\/a> no apareix encara en els diccionaris generals (consulta: 14.02.2024) ni t\u00e9 entrada o \u00fas en el dcvb<\/span><\/em>. Podem documentar-la a l’inici del segle xx<\/span>, ja que la localitzem en el Bollet\u00ed del diccionari de la llengua catalana, <\/em>volum 8 (1915) d’Antoni Maria Alcover:<\/p>\n

Hi ha orientacions per a trobar el demble dels mots catalans fusell, fl\u00f2sti, janglar, lleuda, paper. <\/em><\/i><\/a><\/p><\/blockquote>\n

\u00c9s usual amb este significat a diverses comarques catalanes (Llu\u00e7an\u00e8s, Bergued\u00e0, Osona, Ripoll\u00e8s…), va ser escollida \u00abparaula del poble\u00bb a Prats de Llu\u00e7an\u00e8s (16.03.2023).<\/i><\/a> Tamb\u00e9 s’utilitza com a terme alternatiu per a designar el ‘penis’, significat que podem documentar en algunes obres liter\u00e0ries:<\/p>\n

\n