{"id":1809,"date":"2018-07-04T15:30:37","date_gmt":"2018-07-04T14:30:37","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=1809"},"modified":"2023-08-02T12:54:55","modified_gmt":"2023-08-02T10:54:55","slug":"concordanca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/concordanca\/","title":{"rendered":"concordan\u00e7a"},"content":{"rendered":"

La concordan\u00e7a del verb haver<\/em> locatiu<\/h2>\n

A m\u00e9s del que es detalla m\u00e9s avall en esta fitxa, el cap\u00edtol v<\/span> del llibre d’Abelard Saragoss\u00e0 Reivindicaci\u00f3 del valenci\u00e0. Una contribuci\u00f3<\/em> (Tabarca, 2007) tracta amb molta m\u00e9s profunditat la q\u00fcesti\u00f3: vegeu<\/a> \u00abLa concordan\u00e7a del verb haver<\/em> locatiu (De persones com ell, {ja no en queden \/ ja no n\u2019hi han}):<\/em> teoria i evoluci\u00f3\u00bb.<\/p>\n

Abelard Saragoss\u00e0 ha decidit aplicar en El valenci\u00e0 del futur<\/em> (ed. Alambor, 2000) el criteri de fer concordar el verb haver<\/em> locatiu amb el seu subjecte \u2014cosa ben l\u00f2gica en la llengua\u2014. Alguna normativa generalitzada sense justificaci\u00f3 recomanava que no s’havien de concordar verb i subjecte per raons poc explicades, malgrat que dialectalment la concordan\u00e7a \u00e9s l’\u00fas general del verb haver<\/em> locatiu amb el seu subjecte (tret que ja recull Josep Nebot i P\u00e9rez en 1894). En el mateix llibre, Abelard Saragoss\u00e0 d\u00f3na una possible explicaci\u00f3 estructural de l’origen de la concordan\u00e7a:<\/p>\n

cat. medieval:<\/b> v. tr. haver<\/em> ‘tenir’ [concorda]<\/span> \/ v. intr. haver<\/em> ‘existir’ [no concorda]<\/span>
\n\u2193<\/strong><\/span>
\ncat. actual<\/b>: \u00d8 ‘tenir’ \/ v. tr. haver-hi<\/em> ‘existir’ [concorda]<\/span>.<\/center><\/p><\/blockquote>\n

L’aparici\u00f3 del verb haver<\/em> amb eixe valor existencial ja la podem documentar en llat\u00ed, segons la Gram\u00e1tica descriptiva de la lengua espa\u00f1ola<\/em> de Bosque i Demonte (1999):<\/p>\n

Las construcciones con haber<\/em> son, de hecho, herederas de las de <habet<\/em> impersonal + acusativo> desarrolladas en lat\u00edn en \u00e9poca tard\u00eda:(99) Habet in bibliotheca Ulpia librum elephantinum. [Scriptores Historiae Augustae<\/em>, Vospicio, Tac. 8, 1; tomado de Luque Moreno 1978]<\/blockquote>\n

A m\u00e9s, en el curs d’estiu d’enguany (juliol 2006) hem pogut aprofundir en els or\u00edgens, mistificacions i conseq\u00fc\u00e8ncies de la repetida prescripci\u00f3 de la no-concordan\u00e7a en catal\u00e0. Tot partix d’una conversa filol\u00f2gica de Fabra (1923):<\/p>\n

Conv\u00e9 d’evitar aquesta concordan\u00e7a del verb haver<\/em> amb el nom o pronom que l’acompanya, defecte que retrobem sovint en el llenguatge escrit.<\/p><\/blockquote>\n

Per desgr\u00e0cia, alguns \u00abprescriptors\u00bb de la normativa han fet poc cas posteriorment del que dia el mateix Fabra en la seua gram\u00e0tica de 1956, i que reprodu\u00efm tot seguit segons la versi\u00f3 original de Fabra (que no \u00e9s exactament el que va publicar l’iec<\/span> en 1956) [a partir de Sol\u00e0 (Parlem-ne<\/em>, 1999) i els apunts d’Abelard Saragoss\u00e0]:<\/p>\n

Aquestes construccions, llargament usades en la llengua parlada, han estat fins avui considerades incorrectes, per\u00f2, tanmateix [,] no hi ha cap ra\u00f3 prou forta per qu\u00e8 [sic<\/em>] no puguin \u00e9sser admeses en la llengua escrita, en concurr\u00e8ncia, naturalment, amb les construccions tradicionals Hi ha dos homes, Hi havia moltes dificultats, Si hi hagu\u00e9s m\u00e9s cotxes<\/em> (\u00faniques fins avui considerades correctes). (Fabra 1956: \u00a7 72)<\/p><\/blockquote>\n

Per tant, la recomanaci\u00f3 estil\u00edstica m\u00e9s adequada haur\u00e0 de ser fer cas del que fa la llengua general i evitar una excepci\u00f3 en la concordan\u00e7a del verb amb el subjecte, si no \u00e9s l’\u00fas que fem habitualment. Cal tindre en compte el que comenta la gram\u00e0tica de l’avl<\/span> (32.2.2):<\/p>\n

\u00c9s acceptable tant la falta de concordan\u00e7a com la concordan\u00e7a, per\u00f2 en els registres formals es considera m\u00e9s adequada la manca de concordan\u00e7a, d’acord amb l’\u00fas tradicional.<\/p><\/blockquote>\n

Podem llegir que la gram\u00e0tica de l’Institut d’Estudis Catalans (consulta: 02.08.2023; 21.4.3) considera la q\u00fcesti\u00f3 amb un punt de vista semblant: <\/i><\/a><\/p>\n

En bale\u00e0ric, en nord-occidental i en septentrional, aquest verb no concorda amb el seu argument intern (Hi ha poques cadires<\/em>). En la resta de parlars, la concordan\u00e7a que es dona amb els verbs inacusatius se sol estendre al verb\u00a0haver-hi\u00a0<\/em>(Hi han poques cadires<\/em>). La concordan\u00e7a es veu afavorida quan\u00a0haver-hi\u00a0<\/em>es combina amb un verb auxiliar, aspectual o modal:\u00a0Si haguessin ampliat el termini, potser hi hauria<\/em>\/haurien hagut m\u00e9s sol\u00b7licituds<\/em>;\u00a0Hi comen\u00e7a<\/em>\/comencen a haver casos preocupants<\/em>;\u00a0No hi pot<\/em>\/poden haver m\u00e9s congressistes<\/em>. La manca de concordan\u00e7a \u00e9s l\u2019\u00fas consolidat en els registres formals.<\/p><\/blockquote>\n

Aix\u00f2 mateix ha introdu\u00eft en el diec<\/em><\/span>\u00a0(consulta: 02.08.2023): <\/i><\/a><\/p>\n

3<\/strong> 1<\/em> [LC] haver-hi<\/strong> […] [usat en tercera persona del singular i sense concordan\u00e7a de nombre amb l\u2019element nominal que segueix o, en el llenguatge col\u00b7loquial, amb concordan\u00e7a de nombre] Denota que quelcom existeix, es troba, es dona, s’esdev\u00e9, s’acompleix. Hi ha molts malalts de grip. Hi han molts malalts de grip. […]<\/blockquote>\n

El mateix Sol\u00e0 comenta que el proc\u00e9s de concordan\u00e7a s’est\u00e9n al dialecte nord-occidental, que \u00e9s un dels llocs on es mantenia el tret de no concordar del catal\u00e0 medieval (amb l’\u00e0rea balear i algueresa, segons Joan-Rafael Ramos: gcc<\/span> S14.2.1.2).<\/p>\n

Aix\u00ed, doncs, convindria esmenar els Criteris ling\u00fc\u00edstics<\/em> de la Generalitat Valenciana (1995, p\u00e0g. 34), que recomanaven la no-concordan\u00e7a, perqu\u00e8 el llenguatge administratiu no hauria d’allunyar-se sense motiu de la llengua dels ciutadans que ha d’atendre. En eixe sentit, conv\u00e9<\/p>\n

Prescripci\u00f3 copiada del castell\u00e0<\/h3>\n

Finalment, ens sembla molt possible que l’origen normatiu<\/em> del rebuig de la concordan\u00e7a \u2014m\u00e9s enll\u00e0 de l’exist\u00e8ncia de llocs on \u00e9s un tret viu\u2014 s’haja originat en el que assenyala sol\u00e0<\/span>94 (2.\u00aa ed.): les gram\u00e0tiques castellanes publicades a Barcelona en el segle xix<\/span>. Hui mateix podem consultar el que diu el dphd<\/span> sobre el fet de concordar el verb haber<\/em>:<\/p>\n

Aunque es uso muy extendido en el habla informal de muchos pa\u00edses de Am\u00e9rica y se da tambi\u00e9n en Espa\u00f1a, especialmente entre hablantes catalanes, se debe seguir utilizando este verbo como impersonal en la lengua culta formal, de acuerdo con el uso mayoritario entre los escritores de prestigio.<\/p><\/blockquote>\n

Cal assenyalar que la gram\u00e0tica de Bosque i Demonte (27.3.4) detalla:<\/p>\n

[E]n ciertas zonas, en particular en Latinoam\u00e9rica, la concordancia en n\u00famero de haber<\/em> con su \u00fanico argumento es la norma. […] En relaci\u00f3n con esto, Kany (1945: 257) se\u00f1ala que en el habla r\u00fastica de Argentina se ha creado una forma hayn<\/em> para el presente de indicativo. Montes (1982) se\u00f1ala la existencia de la misma forma (haen-hayn)<\/em> en la Colombia de habla antioque\u00f1a. Lapesa (1980: \u00a7 133) recoge tambi\u00e9n esta formaci\u00f3n y da ejemplo, en el habla de Venezuela, del tipo de \u00bfQui\u00e9nes hayn adentro?<\/em><\/p><\/blockquote>\n
\n

La concordan\u00e7a dels adjectius<\/h2>\n

Adjectiu posposats.<\/strong> Quan un adjectiu afecta dos o m\u00e9s noms que el precedixen, va en plural; i si un dels noms \u00e9s mascul\u00ed, l’adjectiu tamb\u00e9 hi va.
\nLa\u00a0giec<\/span> <\/em>(25.4.7.b<\/em>) d\u00f3na la indicaci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n

En els registres formals, els elements postnominals susceptibles de concordan\u00ad\u00e7a (sintagmes adjectivals i participis) van en plural i concorden en g\u00e8nere amb els nuclis; si aquests s\u00f3n de g\u00e8nere diferent, aquells van en mascul\u00ed: el primer partit i el primer grup cultural investigats, una formaci\u00f3 i una coalici\u00f3 mod\u00e8liques, un partit i una coalici\u00f3 moderns.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

Si es tracta de conceptes afins, l’adjectiu\u00a0pot concordar amb el nom m\u00e9s pr\u00f2xim: f\u00e0stic i repulsi\u00f3 instintiva<\/em>. Esta prescripci\u00f3\u00a0quan els substantius\u00a0s\u00f3n \u00abconceptes afins\u00bb \u00e9s una cosa que indica algun manual \u2014ara no recorde quin\u2014. Trobe que provoca m\u00e9s confusi\u00f3 que altra cosa, per la qual cosa millor ser\u00e0 fer que l’adjectiu concorde en plural i en el g\u00e8nere que corresponga: en femen\u00ed quan es tracta de conceptes femenins i en mascul\u00ed en la resta de casos.
\nEn tot cas, la giec<\/span><\/em> (25.4.7.b)\u00a0fa la recomanaci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n

El sentit d’unitat sem\u00e0ntica dels coordinats pot provocar que un adjectiu nom\u00e9s concordi amb el nom m\u00e9s pr\u00f2xim, encara que sem\u00e0nticament els afecti tots: una arrog\u00e0ncia i un atreviment inusual<\/em> (en el sentit de ‘una arrog\u00e0ncia i un atreviment inusuals’).<\/p><\/blockquote>\n

Adjectius anteposats. <\/strong>En algun manual indiquen que, en el cas que l’adjectiu precedixca dos o m\u00e9s noms de g\u00e8nere diferent, l’adjectiu pot concordar nom\u00e9s amb el primer en g\u00e8nere i nombre: extraordinari sopar i postres; extremada decisi\u00f3 i valor<\/em>. No cal dir que esta indicaci\u00f3 estil\u00edstica tamb\u00e9 considere que ser\u00e0 millor que evitem haver d’aplicar-la.
\nEn tot cas, la\u00a0giec<\/span> <\/em>(25.4.7.a<\/em>) d\u00f3na la indicaci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n

Quan un especificador* modifica dos o m\u00e9s noms, concorda en g\u00e8nere i nombre amb el nom m\u00e9s pr\u00f2xim (el primer): la <\/em>llengua<\/em> i literatura de postguerra, <\/em>els nens i <\/em>nenes de <\/em>l’escola, <\/em>la <\/em>parella <\/em>que <\/em>tingui <\/em>un <\/em>fill <\/em>o <\/em>fi<\/em>lla de <\/em>menys <\/em>de tres <\/em>anys, certes formacions i <\/em>par\u00ad<\/em>tits <\/em>de postguerra, <\/em>sense <\/em>cap de les <\/em>pertorbacions <\/em>ni <\/em>sotracs <\/em>que <\/em>acompanyen els canvis.<\/em><\/p>\n\t

\r\n\t\t* El terme especificador<\/em> utilitzat en la giec<\/em><\/span>\u00a0inclou els \u00abadjectius anteposats\u00bb.\t<\/div>\r\n\t<\/blockquote>\n
    \n
  1. Veg.<\/a> g\u00e8nere<\/em>.<\/li>\n
  2. Veg.<\/a> plural<\/em>.<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

    La concordan\u00e7a del verb haver locatiu A m\u00e9s del que es detalla m\u00e9s avall en esta fitxa, el cap\u00edtol v del llibre d’Abelard Saragoss\u00e0 Reivindicaci\u00f3 del valenci\u00e0. Una contribuci\u00f3 (Tabarca, 2007) tracta amb molta m\u00e9s profunditat la q\u00fcesti\u00f3: vegeu \u00abLa concordan\u00e7a del verb haver locatiu (De persones com ell, {ja no en queden \/ ja […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[14],"tags":[49,86,53,27],"class_list":["post-1809","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-c","tag-adjectius","tag-giec","tag-revisions","tag-sintaxi"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1809","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1809"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1809\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6081,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1809\/revisions\/6081"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1809"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1809"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1809"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}