{"id":1623,"date":"2018-01-22T20:30:33","date_gmt":"2018-01-22T18:30:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=1623"},"modified":"2024-02-08T21:43:17","modified_gmt":"2024-02-08T20:43:17","slug":"guionet","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/guionet\/","title":{"rendered":"guionet"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. \n
      \n
    1. Les normes ortogr\u00e0fiques de l’Institut d’Estudis Catalans \u2014que tenen web propi des del 08.06.2022\u2014 <\/i><\/a>\u00a0han canviat una miqueta en la nova ortografia del 2017<\/a> respecte a les normes del 1996<\/a> quant a l’\u00fas del guionet. I han tornat a canviar l’any 2021 (veg. oiec<\/span><\/em> 4.3.1<\/a>; veg. una s\u00edntesi<\/a> de canvis). Ac\u00ed mostrem uns exemples significatius dels canvis (relacionats amb el vector de la lexicalitzaci\u00f3):
      \n\n\n\n\n\n<\/colgroup>\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n\n
      2021<\/p>\n

      \n<\/td>\n

      		\n

      2017<\/i><\/p>\n<\/td>\n

      		\n

      1996<\/i><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

      \n

      Aglutinat sense guionet
      \n<\/i><\/p>\n<\/td>\n

      		\n

      Aglutinat sense guionet<\/i><\/p>\n<\/td>\n

      		\n

      Aglutinat sense guionet<\/i><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

      4.3.1.1. Els mots constru\u00efts amb prefixos s\u2019escriuen sense guionet entre el prefix i el radical.
      \nExemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta, vicesecret\u00e0ria primera, exvicesecret\u00e0ria primera, vicesecret\u00e0ria general, subdirectora general, <\/strong>exsubdirectora general, exdirectora general, exconseller en cap.
      \n<\/strong><\/em>
      Cal incloure ac\u00ed les \u00abexpressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat\u00bb esmentades m\u00e9s avall.<\/span><\/div><\/div><\/td>\n
      		4.3.1.1. Els mots constru\u00efts amb prefixos s\u2019escriuen sense guionet entre el prefix i el radical.
      \nExemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta<\/em>.
      \n
      Veg. m\u00e9s avall, amb guionet, sub-directora general, ex-directora general, ex-conseller en cap.<\/em><\/span><\/div><\/div><\/td>\n
      		2.a. <\/i>Els mots constru\u00efts amb prefixos.
      \nExemples: viceministra, exviceministra, vicepresidenta, exvicepresidenta, exdirectora general,<\/strong> exeurodiputada, exvicesecret\u00e0ria<\/i><\/em>.
      \n
      Veg. m\u00e9s avall, aglutinats, subdirectora general i exconseller en cap<\/em>.<\/strong><\/span><\/div><\/div><\/td>\n<\/tr>\n
      4.3.1.1. Igualment, quan un radical va precedit de dos o m\u00e9s prefixos.
      \nExemples: exeurodiputada, exvicepresidenta, exvicesecret\u00e0ria<\/i>.<\/td>\n      		4.3.1.1. Igualment, quan un radical va precedit de dos o m\u00e9s prefixos.
      \nExemples: exeurodiputada, exvicepresidenta, exvicesecret\u00e0ria<\/i>.<\/td>\n      		<\/td>\n<\/tr>\n
      Separat sense guionet<\/em><\/td>\nAmb guionet<\/em><\/td>\nAmb guionet<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
      4.3.1.2.b.<\/em> Quan el prefix precedeix maj\u00fascules, xifres, s\u00edmbols, cometes o mots en cursiva.
      \nExemples: anti otan, <\/span>ex Iugosl\u00e0via, post covid-19<\/span><\/a><\/em>.<\/td>\n      		4.<\/em>3.1.2.b.<\/em> Quan el prefix precedeix maj\u00fascules, xifres, s\u00edmbols, cometes o mots en cursiva.
      \nExemples: anti-otan<\/span>, ex-Iugosl\u00e0via, post-covid-19<\/span><\/a>.<\/em><\/td>\n      		(avl-iec; 2.<\/span>a<\/em>)<\/span> En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb maj\u00fascula inicial.
      \nExemples: anti-otan,<\/span> ex-Iugosl\u00e0via.<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
      4.3.1.2.c.<\/em> Quan el prefix precedeix una locuci\u00f3, un sintagma lexicalitzat, un sintagma que ja porta un prefix separat o un mot que ja porta guionet.
      \nExemples: ex alt c\u00e0rrec, pro dret de vaga,<\/em> ex primera ministra, ex vice primera ministra, pre segona guerra mundial, post c\u00f2vid-19<\/a><\/em>.<\/td>\n      		4.3.1.2.c.<\/em> Quan el prefix precedeix una locuci\u00f3, un sintagma lexicalitzat o un mot que ja porta guionet.
      \nExemples: ex-alt c\u00e0rrec, pro-dret de vaga, ex-primera ministra, ex-vice-primera ministra, vice-secret\u00e0ria general, sub-directora general, ex-directora general, ex-conseller en cap, <\/strong>post-c\u00f2vid-19<\/a>.<\/em><\/td>\n      		(Sense guionet, seguint 2.a,<\/em> quan es tracta d’un prefix unita a la primera paraula d’un sintagma.)
      \nExemples: exalt c\u00e0rrec, prodret de vaga, exviceprimera ministra, subdirectora general,<\/strong> exconseller en cap<\/strong><\/em>.<\/td>\n<\/tr>\n
      Aglutinat sense guionet<\/em><\/td>\n<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
      4.3.1.2.c<\/em>. En expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat, no s\u2019hi ha d\u2019escriure guionet i el prefix s\u2019escriu aglutinat amb el nucli.
      \nExemples: veg. <\/em>4.3.1.1.
      \n<\/em><\/td>\n      		<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

      A m\u00e9s de llegir els documents de l’iec<\/span>, cal pegar una miradeta als de l’altra entitat implicada en estos canvis, l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua, que va penjar en el seu web \u2014el 09.07.2021, despr\u00e9s que els ho deman\u00e0rem per correu electr\u00f2nic\u2014 l’Acord 22\/2021<\/a>. En eixe document podem vore una explicaci\u00f3 esquem\u00e0tica que mostra com s’ha complicat innecess\u00e0riament la norma en lloc de fer-la \u00fatil per a resoldre qualsevol cas de manera previsible ortogr\u00e0ficament.<\/p>\n

      La lexicalitzaci\u00f3 que tot ho somou<\/strong>
      \nPodem observar que el concepte lexicalitzaci\u00f3<\/em> \u00e9s el que fa pivotar i girar la n\u00f2ria dels canvis. Estranyament, ni en l’ortografia ni en la gram\u00e0tica de l’institut apareix un apartat que explique detalladament en qu\u00e8 consistix eixe fenomen:<\/p>\n\n\n\n\n<\/colgroup>\n\n<\/colgroup>\n\n\n\n\n\n\n
      2021<\/strong><\/td>\n2017<\/strong><\/td>\n1996<\/strong><\/td>\n<\/tr>\n
      Lexicalitzaci\u00f3: amb espai<\/em><\/td>\n\u00a0<\/em>Lexicalitzaci\u00f3: amb guionet
      \n<\/strong><\/em><\/td>\n      		\u00a0<\/em>Paraules compostes amb prefixos aglutinats<\/em><\/td>\n<\/tr>\n
      ex vice tinent d’alcalde
      \nex alt c\u00e0rrec<\/strong>
      \n<\/em><\/td>\n      		ex-vice-tinent d’alcalde
      \nsub-directora general<\/strong>
      \nex-alcalde de Castell\u00f3<\/strong>
      \nex-conseller en cap<\/strong>
      \n\u00bfex-alcalde pedani?
      \n\u00bfex-alcalde de barri?
      \nex-alt c\u00e0rrec<\/strong>
      \n<\/em><\/em><\/td>\n      		exvicetinent d’alcalde<\/em>
      \n<\/em><\/strong>subdirectora general
      \nexalcalde de Castell\u00f3
      \nexconseller en cap
      \n<\/em><\/strong>exalcalde pedani
      \nexalcalde de barri
      \nexalt c\u00e0rrec<\/strong>
      \n<\/em><\/em><\/td>\n<\/tr>\n
      No(-)lexicalitzaci\u00f3: aglutinats
      \n
      No podem saber si \u00e9s \u00abno-lexicalitzaci\u00f3\u00bb o \u00abno lexicalitzaci\u00f3\u00bb.<\/div><\/div><\/em><\/td>\n
      		\u00a0<\/strong><\/em><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
      exvicepresident primer
      \nsubdirectora general<\/strong>
      \nexalcalde de Castell\u00f3<\/strong>
      \nexconseller en cap<\/strong>
      \nexconseller delegat
      \nexconseller primer
      \nexalcalde pedani
      \nexalcalde de barri<\/em><\/td>\n      		<\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

      La idea de la lexicalitzaci\u00f3 va provocar que la subdirectora general<\/em> del 1996 passara a sub-directora general<\/em> en 2017. Ara, en 2021, torna a ser subdirectora general,<\/em> sense que l’institut haja explicat com \u00e9s que ha perdut la lexicalitzaci\u00f3<\/em> que havia adquirit en 2017. Per tant, no podem entendre este fenomen, i deu ser per eixe motiu que l’\u00c9sadir (consulta: 16.07.2021<\/a>) va seguir en 2017 el criteri seg\u00fcent:<\/p>\n

      L’oiec<\/span> distingeix entre prefixos que afecten una sola paraula i prefixos que afecten sintagmes lexicalitzats.<\/p>\n

      Per simplificar i evitar asimetries, optem per seguir la norma general […] tant davant paraules com davant sintagmes i escrivim de manera aglutinada (sense guionets ni espais) exdirector, exdirector general, exministra, exministra de Sanitat, exprimera ministra, excap de campanya, excomissari, excomissari en cap, exdelegat, exdelegat del govern, exalts c\u00e0rrecs, prodret de vaga, prodrets humans, subdirectora, subdirectora general, subdirecci\u00f3 general, vicepresident, vicepresident primer, viceprimera ministra, vicesecretari general,<\/em> etc.<\/p><\/blockquote>\n

      \u00abPer simplificar i evitar asimetries\u00bb, fa quatre anys que ho va notar l’\u00c9sadir, per\u00f2 l’institut persistix en la idea de complicar i crear asimetries. Posant-hi bona voluntat, podem agrair l’intent de reduir l’\u00fas de signes innecessaris. Per a reduir l’\u00fas del guionet, els acad\u00e8mics han pensat introduir l’\u00fas del prefix separat per un espai en blanc de la paraula posterior. Eixa decisi\u00f3 es separa del primer punt que parla de \u00abmots constru\u00efts amb prefixos\u00bb (que diu que s’escriuen aglutinats). Per aix\u00f2 mateix, no pareix que tinga massa sentit jugar a separar i unir les paraules, menys encara si es tracta de fer \u00abdistincions conceptuals\u00bb que no tenen massa justificaci\u00f3. \u00c9s una pr\u00e0ctica que no incopora cap utilitat i, en canvi, impedix aplicar l’ortografia de manera previsible i coherent.<\/p>\n

      Versi\u00f3 del 2021. Continua sense tindre massa sentit la distinci\u00f3 ortogr\u00e0fica entre lexicalitzat i no lexicalitzat, m\u00e9s encara si ara han canviat de casella i apareixen com a no lexicalitzats casos que fa quatre anys eren lexicalitzats.<\/div><\/div>\n

      Com podem observar, hi ha casos en qu\u00e8 la soluci\u00f3 del 2017 (i del 2021) pareix contradir la introducci\u00f3 de la proposta normativa del 1996, que exposava:<\/p>\n

      La normativa sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 no havia estat resolta fins en aquest moment d’una manera prou satisfact\u00f2ria i aix\u00f2 provocava sovint dubtes als usuaris de la llengua, sigui perqu\u00e8 utilitzava distincions conceptuals<\/strong> potser no prou justificades o prou clares (ultra-conservador, ultramicrosc\u00f2pic; arxi-milionari, arxifonema)<\/span>,<\/em> sigui perqu\u00e8 donava lloc a solucions contradict\u00f2ries \u00abalmenys aparentment\u00bb (sots-inspector, subinspector; pre-palatal, m\u00e8dio-palatal, postpalatal; cap-gros, capbaix; cul-negre, cuallarg; de cop-descuit, al capdavall; col-i-flor, allioli)<\/span>.<\/em><\/p><\/blockquote>\n

      \u00c9s a dir, la proposta del 2017 va ignorar eixa intenci\u00f3 i va tornar en algun cas a utilitzar \u00abdistincions conceptuals\u00bb poc clares que han donat lloc a solucions imprevisibles, ja no \u00abalmenys aparentment\u00bb, sin\u00f3 que es confirma l’any 2021, quan \u00abdeslexicalitzen\u00bb directora general <\/em>i conseller en cap<\/em>. Podem observar els casos seg\u00fcents:<\/p>\n\n\n\n\n\n<\/colgroup>\n\n\n\n\n\n\n
      \n

      2017<\/i><\/p>\n<\/td>\n

      		\n

      1996<\/i><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

      \n

      Sense guionet<\/i><\/p>\n<\/td>\n

      		\n

      Amb guionet<\/i><\/p>\n<\/td>\n

      		\n

      Sense guionet<\/i><\/p>\n<\/td>\n

      		\n

      Amb guionet<\/i><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n

      <\/td>\n4.3.1.2.a<\/i> En els conjunts formats per un nom<\/b> o un adjectiu<\/b> precedits de l\u2019adverbi no<\/i> que han assolit un alt grau de lexicalitzaci\u00f3.<\/b><\/td>\n<\/td>\n2.a<\/i> El substantiu<\/b> no-res<\/i><\/em> i els compostos formats amb el mot no<\/i><\/em> i un substantiu<\/b> s’escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-viol\u00e8ncia;<\/i><\/td>\n<\/tr>\n
      4.3.1.2.a<\/i> En canvi, altres expressions no han assolit aquest grau de lexicalitzaci\u00f3.<\/b><\/td>\n<\/td>\n2.a<\/i> En canvi, el mot no<\/em> s’escriur\u00e0 com a mot independent quan precedeix un adjectiu:<\/b> els pa\u00efsos no alineats, les nacions no violentes, els no violents.<\/i><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n
      4.3.1.2.c<\/i> Expressions formades per un prefix i un sintagma no lexicalitzat,<\/b> en les quals el prefix nom\u00e9s incideix sobre el nucli i no sobre la totalitat del sintagma: exalcaldessa d\u2019Alacant, vicepresidenta primera.<\/i><\/td>\n4.3.1.2.c <\/i>Quan el prefix precedeix una locuci\u00f3, un sintagma lexicalitzat<\/b> o un mot que ja porta guionet: anti-cascos blaus, ex-directora general, ex-vice-primer ministre.
      \n<\/i>
      2021<\/strong>. A. Canvien el guionet per un espai en blanc: anti cascos blaus, ex vice-primer ministre<\/i>.
      \nB. \u00abDeslexicalitzen\u00bb directora general<\/em> o conseller en cap<\/em> i, per tant, ara prescriuen: exdirectora general<\/em> i exconseller en cap.<\/em><\/div><\/div><\/td>\n
      		2.a<\/i> Els mots amb els prefixos seg\u00fcents: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-.<\/em><\/td>\n<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n

      La norma del 1996 permetia distingir clarament com utilitzar el prefix no-: <\/em>davant de substantiu; i l’adverbi no: <\/em>davant d’adjectiu. La norma del 2017 (i la del 2021) no aclarix res: tot dep\u00e9n d’un misteri\u00f3s \u00abgrau de lexicalitzaci\u00f3\u00bb. La mateixa anomalia es reprodu\u00efx en el tractament dels prefixos arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-: <\/em>fins al 2017, sense guionet; a partir del 2017, dep\u00e9n de la concepci\u00f3 que tingam d’aix\u00f2 que denominen lexicalitzaci\u00f3 (i aix\u00f2 fa pensar en aquelles \u00abdistincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares\u00bb de la justificaci\u00f3 del 1996).
      \n<\/em><\/p>\n

      Una mostra de la poca claredat en alguna d’estes novetats es pot observar en l’intent de \u00abjustificaci\u00f3\u00bb que fa l’iec<\/span> en un cas (4.3.1.2):<\/p>\n

      Notem el mat\u00eds entre Gandhi era radicalment no-violent<\/em> (\u2018partidari de la no-viol\u00e8ncia\u2019) i un pres no violent<\/em> (\u2018que no \u00e9s conflictiu\u2019).<\/p><\/blockquote>\n

      \u00c9s a dir, tant Gandhi com el misteri\u00f3s pres que li fa companyia, poden ser uns no violents no-violents; <\/em>de fet, Gandhi va ser, seguint l’institut, un no-violent<\/em> ben conflictiu, \u00e9s a dir, un no-violent ben violent<\/em>. B\u00e9, s\u00f3n jocs de paraules i de normes gr\u00e0fiques que no pareix que tinguen massa sentit.<\/p>\n

      El 2 de desembre del 2016 vaig demanar a la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l’iec<\/span> que estigueren m\u00e9s pendents de facilitar l’aprenentatge i l’\u00fas en lloc de complicar-los:<\/p>\n

      La proposta actual [publicada en 2017] no aporta cap millora ortogr\u00e0fica, proposa \u00abmatisos\u00bb sem\u00e0ntics discutibles o inexistents<\/em> (\u00e9s a dir, no existents<\/em>, que tenen la qualitat de la no-exist\u00e8ncia<\/em> o de la inexist\u00e8ncia)<\/em> i, en el fons, torna a deixar la q\u00fcesti\u00f3 sense criteri aplicable, tenint en compte, a m\u00e9s, que eixos casos que dieu \u00ablexicalitzats\u00bb resulta que s\u00f3n suposats substantius que no apareixen en els diccionaris.<\/span><\/p><\/blockquote>\n

      El cas \u00e9s que, seguint la nova ortografia de l’institut del 2017, tindrien significat diferent la no exist\u00e8ncia d’un llenguatge literari<\/em> i la inexist\u00e8ncia d’un llenguatge literari.<\/em> Haurien d’haver incl\u00f2s una nota tamb\u00e9 en este cas tamb\u00e9 per a explicar el mat\u00eds, realment \u00abdiscutible\u00bb, tal com escrivien en 1996.<\/p>\n

      Actualment, doncs, podem escriure correctament \u00abpa\u00eds no alineat\u00bb, perqu\u00e8 el diccionari de l’avl<\/span> recull la locuci\u00f3 adjectiva (consulta: 22.01.2018<\/a>; 15.07.2021) i perqu\u00e8, a pesar que l’ortografia de l’institut incloga la locuci\u00f3 amb guionet, el diec<\/span><\/em> (consulta: 22.01.2018<\/a>; 15.07.2021) no la recull ni indica que siga cap sintagma lexicalitzat.<\/li>\n<\/ol>\n<\/li>\n

    2. Per a distingir entre gui\u00f3, semigui\u00f3<\/em> i guionet,<\/em> vegeu la fitxa \u00abpuntuaci\u00f3\u00bb<\/a>.<\/li>\n
    3. Vegeu tamb\u00e9 les fitxes bar cafeteria<\/em><\/a>, xec ocupaci\u00f3<\/em><\/a>, autorentat<\/em><\/a>, vag\u00f3 g\u00e0bia<\/em><\/a>.<\/li>\n
    4. En castell\u00e0, mots amb guionet del drae01<\/em><\/span>: moro-moro, contencioso-administrativo, contencioso-administrativa<\/em> (vox<\/span><\/a>, any 2000), caf\u00e9-cantante, caf\u00e9-teatro<\/em> (per a aquests dos, veg. dusos<\/em><\/span>). (Veg. mots sense guionet del drae<\/span> en bar cafeteria<\/em><\/a>).<\/li>\n
    5. El Departamento de Espa\u00f1ol al D\u00eda de la rae<\/span> explicava que calia escriure jurisdicci\u00f3n contenciosa administrativa<\/em> (missatge<\/a> 13.03.2000), per\u00f2 el drae01<\/em><\/span> va modificar el criteri (veg. contencioso-administrativo<\/em><\/a>) i ara cal escriure contencioso-administrativo, contencioso-administrativa, contencioso-administrativos, contencioso-administrativas.<\/em><\/li>\n
    6. El Pa\u00eds<\/em>, amb gui\u00f3: paquetes-bomba<\/em> (08.05.2000), ni\u00f1os-ancla<\/em> (15.05.2000), recurso contencioso-administrativo<\/em> (16.05.2000; El Pa\u00eds<\/em>, sense gui\u00f3: coche bomba<\/em> (09.05.2000).<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

      Les normes ortogr\u00e0fiques de l’Institut d’Estudis Catalans \u2014que tenen web propi des del 08.06.2022\u2014 \u00a0han canviat una miqueta en la nova ortografia del 2017 respecte a les normes del 1996 quant a l’\u00fas del guionet. I han tornat a canviar l’any 2021 (veg. oiec 4.3.1; veg. una s\u00edntesi de canvis). Ac\u00ed mostrem uns exemples significatius […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[41],"tags":[32,100,61,53],"class_list":["post-1623","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-g","tag-avl","tag-iec","tag-ortografia","tag-revisions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1623","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1623"}],"version-history":[{"count":26,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1623\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6586,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1623\/revisions\/6586"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1623"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1623"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1623"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}