{"id":1415,"date":"2018-01-02T20:30:16","date_gmt":"2018-01-02T18:30:16","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=1415"},"modified":"2018-01-02T14:41:14","modified_gmt":"2018-01-02T12:41:14","slug":"tenor","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/tenor\/","title":{"rendered":"tenor"},"content":{"rendered":"
    \n
  1. El company Francesc X. Llorca ens fa saber que ha publicat l’article \u00abDe tann\u00fbr<\/em> a tenor<\/em>. La hist\u00f2ria d’un arabisme valenci\u00e0\u00bb (Randa<\/em>, 57, p\u00e0g. 213-224). En s\u00edntesi (copiem un tros de la conclusi\u00f3):
    \n

    L’arribada de la cultura isl\u00e0mica a terres de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica al segle viii<\/span> ens aport\u00e0 un seguit d’elements culturals i materials que han deixat un llegat important en la nostra manera de ser i de parlar. Entre aquests elements hi ha una mena de fornets que es feien servir per a coure el pa a casa, el quals rebien la denominaci\u00f3 \u00e0rab de tann\u00fbr<\/em>. Les refer\u00e8ncies ling\u00fc\u00edstiques de tann\u00fbr<\/em> que es troben a al-Andalus<\/a> son del segle xi<\/span> i, una vegada adaptat el terme a la llengua catalana en la forma tenor<\/em>, arriben fins al segle xvii<\/span>. A partir del segle xvii<\/span>, els forns andalusins deixen d’usar-se i els mots tenor, tenoret<\/em> i tenoreta<\/em> passen a designar la intensitat cal\u00f2rica que despr\u00e9n el caliu de les llars. Aquestes designacions apleguen fins al segle xxi<\/span> especialment en les persones que han viscut en contextos on la utilitzaci\u00f3 de la llenya per a caldejar la llar s’ha mantingut. Aix\u00ed doncs, la conclusi\u00f3 final \u00e9s que tenor<\/em> \u00e9s un mot hist\u00f2ric del valenci\u00e0 i de la llengua catalana i que, per tant, ha d’estar a bon dret en tots els nostres diccionaris amb una entrada del tipus:<\/p>\n