{"id":1221,"date":"2017-07-21T13:17:20","date_gmt":"2017-07-21T11:17:20","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?p=1221"},"modified":"2023-04-03T13:27:57","modified_gmt":"2023-04-03T12:27:57","slug":"arab","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/arab\/","title":{"rendered":"\u00e0rab"},"content":{"rendered":"<ol>\n<li>La transcripci\u00f3 de l&#8217;\u00e0rab que es fea (inici del segle <span class=\"versaleta\">xxi<\/span>) i es fa en els mitjans d&#8217;informaci\u00f3 (d&#8217;ac\u00ed i internacionals) patix un poc de desconcert respecte dels criteris que cal adoptar. Hi ha qui consulta la <span class=\"versaleta\"><em>gec<\/em><\/span> \u2014sense tindre en compte, per\u00f2, quins s\u00f3n els l\u00edmits de l&#8217;opci\u00f3 presa per aquesta enciclop\u00e8dia\u2014, hi ha qui adapta una forma anglesa, qui adapta una forma castellana, qui copia d&#8217;ac\u00ed o d&#8217;all\u00e0, qui a voltes copia una transliteraci\u00f3 i a voltes una transcripci\u00f3 simplificada o una adaptaci\u00f3. A pesar que hi ha unes normes proposades per l&#8217;<span class=\"versaleta\">iec<\/span> en 1989 <a href=\"https:\/\/publicacions.iec.cat\/repository\/pdf\/00000041\/00000059.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a> \/ <a href=\"https:\/\/www.einesdellengua.com\/Fitxes\/Textos\/Arxius\/Transcripcioar\/index.html\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-link\"><\/i><\/a>, la variaci\u00f3 \u00e9s el s\u00edmptoma i resultat m\u00e9s clar d&#8217;una manca de rigor en este tema, a m\u00e9s de la dificultat que hi ha a l&#8217;hora de trobar informaci\u00f3 actualitzada i fiable sobre aquestes q\u00fcestions en Internet.<br \/>\n\t<div class=\"simple-alert-boxes sab_info sab_normal \">\r\n\t\t 2017. Pel que fa a la transcripci\u00f3 simplificada de l&#8217;<span class=\"versaleta\">iec<\/span>, a pesar de la discordances que hi podem vore en l&#8217;\u00fas de la maj\u00fascula dels articles dels top\u00f2nims en els exemples de diverses normes, cal restringir la indicaci\u00f3 de la norma 48 sobre la maj\u00fascula de l&#8217;article a l&#8217;\u00fas contextual convencional, d&#8217;acord amb la resposta\u00a0 de l&#8217;Oficina d&#8217;Estandarditzaci\u00f3 de la Secci\u00f3 Filol\u00f2gica de l&#8217;<span class=\"versaleta\">iec<\/span> (20.07.2017):<\/p>\n<blockquote><p>Pel que fa al criteri d\u2019escriptura de l\u2019article inicial de top\u00f2nims i antrop\u00f2nims \u00e0rabs, d\u2019acord amb el punt 48 que esmenteu de la <i>Proposici\u00f3 sobre els sistemes de transliteraci\u00f3 i transcripci\u00f3 dels mots \u00e0rabs al catal\u00e0<\/i>, caldria escriure \u00abamb maj\u00fascula nom\u00e9s aquelles parts [d\u2019antrop\u00f2nims (i ocasionalment top\u00f2nims) composts units amb guionet] que fossin noms propis [&#8230;] i no l\u2019article, la preposici\u00f3 o els altres noms comuns fora que quedessin com a inicials\u00bb. \u00a0Malgrat que no s\u2019expliciti del tot a quin tipus d\u2019inicials es fa refer\u00e8ncia, cal entendre que nom\u00e9s s\u2019escriu en maj\u00fascula l\u2019article quan es troba en posici\u00f3 inicial absoluta, \u00e9s a dir, a principi de text o despr\u00e9s de punt.<\/p><\/blockquote>\n\t<\/div>\r\n\t\n\t<div class=\"simple-alert-boxes sab_info sab_normal \">\r\n\t\t 2023. Quant al guionet. La pr\u00e0ctica habitual de l&#8217;institut en la transcripci\u00f3 simplificada tamb\u00e9 ha variat respecte a la proposta de transcripci\u00f3 de 1989. L&#8217;institut ha enviat el comentari seg\u00fcent (28.03.2023):<\/p>\n<blockquote><p>En les formes recomanades durant els darrers anys a partir de les indicacions dels especialistes en \u00e0rab no es fan servir guionets per unir tot el nom, sin\u00f3 nom\u00e9s l\u2019article amb el nom. Per tant, en un cas com el que indiqueu, la forma recomanada seria <i>Abd al-M\u00e0lik<\/i>.<\/p><\/blockquote>\n\t<\/div>\r\n\t<\/li>\n<li>M\u00e9s noms en altres llocs:\n<ul>\n<li>Vegeu la fitxa \u00ab<a href=\"http:\/\/www.einesdellengua.com\/Fitxes\/Textos\/A\/Afganistan.htm\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Afganistan<\/a>\u00bb.<\/li>\n<li>Vegeu el document de l&#8217;<span class=\"versaleta\">iec<\/span> (1999) \u00abNoms \u00e0rabs transcrits i transliterats al catal\u00e0\u00bb (<a href=\"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/IEC-1999-Noms-\u00e0rabs.pdf\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><span class=\"versaleta\">pdf<\/span><\/a> en format imatge): cont\u00e9 una llista de noms amb transcripci\u00f3 simplificada i amb transliteraci\u00f3. La versi\u00f3 dels noms en transcripci\u00f3 simplificada l&#8217;hem reprodu\u00efda en <a href=\"http:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/transcripcio-arab-iec-1999\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">format text ac\u00ed<\/a>.<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Noms \u00e0rabs:\n<ul>\n<li>Arafat, Y\u00e0sser (<span class=\"versaleta\">iec<\/span>) \u2014o I\u00e0sser, com adapta la <em><span class=\"versaleta\">gec<\/span><\/em> tamb\u00e9\u2014 (\u064a\u0627\u0633\u0631 \u0639\u0631\u0641\u0627\u062a).<\/li>\n<li><a name=\"hamas\"><\/a>Ham\u00e0s (\u062d\u0645\u0627\u0633): ho adapten aixina (2006) la <span class=\"versaleta\"><em>gec<\/em><\/span> (nova consulta: <a href=\"http:\/\/www.enciclopedia.cat\/search\/obrae\/GEC\/hamas\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">21.07.2017<\/a>),* l&#8217;<em>Avui <\/em>i <em>El Peri\u00f3dico<\/em>. En canvi, el <em>web \u00c9sadir<\/em> (<span class=\"versaleta\">tv3<\/span>) es desmarca dels criteris generals (gener 2006; nova consulta: <a href=\"http:\/\/esadir.cat\/Nomspropis\/Entitats\/Internacional\/hamas\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">21.07.2017<\/a>) i indica que cal escriure-ho \u00abHamas\u00bb, sense accent, a pesar que recomana que es pronuncie [ham\u00e1s]:<br \/>\n<blockquote class=\"nota\"><p>\u00abHo pronunciem amb hac aspirada. Per tant, si va precedida de la preposici\u00f3 <em>de<\/em>, no s&#8217;apostrofa:<br \/>\n<strong>Vict\u00f2ria de Hamas a les eleccions palestines del 2006<br \/>\n<\/strong>No fem servir la forma gr\u00e0fica <strong>Ham\u00e0s<\/strong>.\u00bb<br \/>\n<div class=\"su-note\"  style=\"border-color:#e5e54c;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#FFFF66;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> Posteriorment (consulta: 05.03.2021) afigen: \u00abGrafia d&#8217;\u00fas internacional.\u00bb Si mos hagu\u00e9rem de guiar per aix\u00f2, qualsevol paraula que s&#8217;escriga com ho fan en angl\u00e9s \u00e9s \u00abd&#8217;\u00fas internacional\u00bb.<\/div><\/div><\/blockquote>\n\t<div class=\"simple-alert-boxes sab_info sab_normal \">\r\n\t\t * Segons la <em><span class=\"versaleta\">gec <\/span><\/em><span class=\"versaleta\">(<\/span>consulta: <a href=\"http:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0244268.xml\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">21.07.2017<\/a><span class=\"versaleta\">)<\/span>:<br \/>\n<strong>Ham\u00e0s<\/strong> [Moviment de Resist\u00e8ncia Isl\u00e0mica]\nNom amb el qual s\u00f3n coneguts als estats \u00e0rabs diversos partits d&#8217;adscripci\u00f3 fonamentalista isl\u00e0mica. El m\u00e9s actiu \u00e9s la Ham\u00e0s palestina, que sorg\u00ed als territoris ocupats per Israel amb l&#8217;esclat de la <a href=\"http:\/\/www.enciclopedia.cat\/EC-GEC-0189403.xml\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">intifada<\/a>, durant la qual aconsegu\u00ed un gran protagonisme. [&#8230;] \t<\/div>\r\n\t<\/li>\n<li><a name=\"hezbola\"><\/a>Hezbol\u00b7l\u00e0 (\u062d\u0632\u0628 \u0627\u0644\u0644\u0647) era la forma m\u00e9s usual de la <span class=\"versaleta\"><em><a title=\"Gran Enciclop\u00e8dia Catalana\">gec<\/a><\/em><\/span> en les entrades <em>Israel, Palestina, panislamisme, mujahid\u00edn. <\/em>M\u00e9s tard (consulta: <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gec-0244127.xml\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">05.03.2021<\/a>) van introduir la forma principal d&#8217;acord amb els seus criteris de transliteraci\u00f3: <em>\u1e24izb All\u0101h<\/em>. Amb tot, oferixen dos transcripcions possibles:\u00a0<em>Hizbul\u00b7l\u00e0, Hezbol\u00b7l\u00e0.<\/em>L&#8217;any 2006 tamb\u00e9 apareixia en la\u00a0<span class=\"versaleta\"><em>gec<\/em><\/span> un cas de \u00abhezbollah\u00bb\u00a0 (que era la forma que havia\u00a0triat l&#8217;<em>Avui<\/em>).Segons el poc que jo s\u00e9 i veig en el meu diccionari d&#8217;\u00e0rab <em>(DCort\u00e9s),<\/em> i seguint les regles de transcripci\u00f3 de l&#8217;<span class=\"versaleta\">iec<\/span>, el sintagma resultant seria \u00abHizb Al\u00b7lahi\u00bb, com correspon a la pron\u00fancia de les dos paraules que componen el terme &#8216;Partit de D\u00e9u&#8217; (literalment), i que el diccionari tradu\u00efx: \u00abels musulmans\u00bb.A banda d&#8217;aix\u00f2, com que el meu diccionari no entra en detalls dialectals, cal tindre en compte el que diu la Wikipedia (consulta: <a href=\"https:\/\/en.wikipedia.org\/wiki\/Hezbollah\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">21.07.2017<\/a>)\u00a0 sobre el fet que l&#8217;\u00e0rab del L\u00edban ho pronuncie \u00abhezb\u00bb.\n<p>Una cosa que no s\u00e9 \u00e9s per qu\u00e8 el meu diccionari \u00e0rab no marca en este cas la vocal \u00abu\/o\u00bb que hi ha entre les paraules, segons totes les fonts. Aix\u00ed, al que jo transcric per al catal\u00e0, caldria afegir eixa vocal i arreplegant-ho tot en un mot: \u00abHizbul\u00b7lahi\u00bb, i fem caure el genitiu del final, que sembla que no t\u00e9 molta consist\u00e8ncia (d&#8217;acord amb el que veig en Internet): \u00abHizbul\u00b7lah\u00bb, segons les normes de l&#8217;<span class=\"versaleta\">iec<\/span>.<\/p>\n<p>A continuaci\u00f3, si entrem en el m\u00f3n de les adaptacions (que \u00e9s el que deu haver fet la <span class=\"versaleta\">gec<\/span>), doncs, podem fer \u00abHizbul\u00b7l\u00e0\u00bb, \u00abHezbul\u00b7l\u00e0\u00bb o \u00abHezbol\u00b7l\u00e0\u00bb, at\u00e9s que el nom \u00abAl\u00b7l\u00e0\u00bb ja apareix en la <span class=\"versaleta\">gec<\/span> (o tal com ha fet Vilaweb, podem arribar a \u00abHisbul\u00b7l\u00e0\u00bb, \u00abHisbol\u00b7l\u00e0\u00bb o \u00abHesbol\u00b7l\u00e0\u00bb).<\/li>\n<li><a name=\"khadija\"><\/a>Khadija (\u062e\u062f\u064a\u062c\u0629), la primera esposa de Mahoma, transcripci\u00f3 que trobem en <a href=\"http:\/\/www.answers.com\/topic\/khadijah-bint-khuwaylid\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">Answers.com<\/a> (consulta: 20017; 05.03.2021):<br \/>\n<blockquote>\n<div>Khadijah bint Khuwaylid or Khadija al-Kubra (Arabic: \u062e\u062f\u064a\u062c\u0629)<\/div>\n<p>(555 or 565 or 570 to 619 or 623) was the first wife of Muhammad. Khadijah al-Kubra, the daughter of Khuwaylid ibn Asad and Fatimah bint Za&#8217;idah, belonged to the clan of Banu Asad of the tribe of Banu Quraish. She became the first person to convert to Islam.<br \/>\n<div class=\"su-note\"  style=\"border-color:#e5e54c;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"><div class=\"su-note-inner su-u-clearfix su-u-trim\" style=\"background-color:#FFFF66;border-color:#ffffff;color:#333333;border-radius:3px;-moz-border-radius:3px;-webkit-border-radius:3px;\"> La <em><span class=\"versaleta\">gec<\/span><\/em> (consulta: <a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gec-0026132.xml\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">05.03.2021<\/a>) no t\u00e9 entrada sobre esta persona, per\u00f2 s\u00ed que l&#8217;anomena (amb la transliteraci\u00f3 <em>\u1e24ad\u012b\u01e7a<\/em>) en l&#8217;entrada\u00a0<em>F\u0101 ima<\/em> (errada del codi <span class=\"versaleta\">html<\/span>, que hauria d&#8217;haver escrit <em>F\u0101\u1e6dima<\/em>). Esta \u00faltima apareix en altres entrades de l&#8217;enciclop\u00e8dia (per exemple, <em><a href=\"https:\/\/www.enciclopedia.cat\/ec-gec-0151667.xml\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\">xerif<\/a><\/em>) com a <em>F\u00e0tima<\/em>.<\/div><\/div><\/blockquote>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<li>Topon\u00edmia de l&#8217;Iraq (hem seguit un <a href=\"http:\/\/www.einesdellengua.com\/Fitxes\/Textos\/Arxius\/iraq.gif\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">mapa<\/a> tret d&#8217;Al-Jazira, per\u00f2 que no cont\u00e9, malauradament, la vocalitzaci\u00f3 ni els diacr\u00edtics):<br \/>\n&#8211; Ciutat: Irbil \/ Arbela (\u0622\u0631\u0628\u064a\u0644; <i>Arbela<\/i> \u00e9s la denominaci\u00f3 catalana tradicional, segons la <em><span class=\"versaleta\">gec<\/span><\/em>, que d\u00f3na [irbil] com a pron\u00fancia \u00e0rab; en angl\u00e9s tamb\u00e9 apareix <i>Arbil<\/i>)<br \/>\n&#8211; Ciutat: Bagdad (\u0628\u063a\u062f\u0622\u062f)<br \/>\n&#8211; Ciutat: al-Faluja (\u0622\ufedf\ufed3\ufedf\ufeed\ufe9f\ufe93; en aquest cas en angl\u00e9s he vist escrit <i>Falluja<\/i> o <i>Fallujah<\/i>; en castell\u00e0, <i>Faluya<\/i> o <i>Falluja<\/i>; en catal\u00e0 \u2014<i>Avui<\/i>, 04.08.2003\u2014, <i>Fal\u00b7luja<\/i>; en general, sense article, tot i que la <em><span class=\"versaleta\">gec<\/span><\/em> escriu <i>Al Fal\u016bja<\/i> en l&#8217;atles)<br \/>\n&#8211; Ciutat: Kirkuk (\u0643\u0631\u0643\u0648\u0643)<br \/>\n&#8211; Ciutat: al-Mussul (\u0622\u0644\u0645\u0648\u0635\u0644; la\u00a0<span class=\"versaleta\"><em>gec<\/em><\/span> [consulta: <a href=\"http:\/\/www.enciclopedia.cat\/search\/obrae\/GEC\/mosul\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">21.07.20217<\/a>] escriu <i>Mosul<\/i>; en angl\u00e9s he vist <i>Al Mawsil<\/i> i <i>Mosul<\/i>)<br \/>\n&#8211; Ciutat: Tikrit (\u062a\u0643\u0631\u064a\u062a)<\/li>\n<li>Top\u00f2nims \u00e0rabs:<br \/>\n&#8211; Ciutat: Gaza (\u063a\u0632\u0629)<\/li>\n<li><a name=\"mesos\"><\/a>Transcripci\u00f3 dels mesos musulmans (segons les normes de l&#8217;<span class=\"versaleta\">iec<\/span>):<span class=\"nota\">[Hi ha mesos amb noms alternatius, per\u00f2 nom\u00e9s indique la possibilitat que he pogut consultar en \u00e0rab.]<\/span>\n<ul>\n<li>muh\u00e0rram (<span class=\"lucida\">\u0645\u062d\u0631\u0651\u0645<\/span>)<\/li>\n<li>s\u00e0far (\u0635\u0641\u0631)<\/li>\n<li>rabi al-\u00e0ual (\u0631\u0628\u064a\u0639 \u0627\u0644\u0627\u0648\u0644)<\/li>\n<li>rabi ath-thani (\u0631\u0628\u064a\u0639 \u0627\u0644\u062b\u0627\u0646\u064a)<\/li>\n<li>jumada al-\u00e0ual (\ufe9f\u0645\u0627\u062f\ufbfc \u0627\u0644\u0627\u0648\u0644)<\/li>\n<li>jumada ath-th\u00e0nia (\ufe9f\u0645\u0627\u062f\ufbfc \u0627\u0644\u062b\u0627\u0646\u064a\u0629)<\/li>\n<li>r\u00e0jab (\u0631\ufea0\u0628)<\/li>\n<li>xaban (\ufeb8\ufecc\u0628\u0627\ufee5)<\/li>\n<li>ramadan (\u0631\u0645\ufebf\u0627\ufee5)<\/li>\n<li>xaual (\ufeb8\ufeed\u0627\u0644)dhu al-qada (\ufeab\ufeed \u0627\ufedf\ufed8\ufecc\u062f\u0629)<\/li>\n<li>dhu al-hijja (\ufeab\ufeed \u0627\ufedf\ufea3\ufea0\u0629)\n<ul>\n<li>Enlla\u00e7os:<br \/>\n\u2192 \u00abCalendari musulm\u00e0\u00bb (Viquip\u00e8dia) <a href=\"https:\/\/ca.wikipedia.org\/wiki\/Calendari_musulm%C3%A0\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a><br \/>\n\u2192 \u00abCalendario musulm\u00e1n\u00bb (Wikipedia) <a href=\"https:\/\/es.wikipedia.org\/wiki\/Calendario_musulm%C3%A1n\" target=\"_blank\" rel=\"noopener\"><i class=\"fas fa-external-link-alt\"><\/i><\/a><\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ul>\n<\/li>\n<\/ol>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La transcripci\u00f3 de l&#8217;\u00e0rab que es fea (inici del segle xxi) i es fa en els mitjans d&#8217;informaci\u00f3 (d&#8217;ac\u00ed i internacionals) patix un poc de desconcert respecte dels criteris que cal adoptar. Hi ha qui consulta la gec \u2014sense tindre en compte, per\u00f2, quins s\u00f3n els l\u00edmits de l&#8217;opci\u00f3 presa per aquesta enciclop\u00e8dia\u2014, hi ha [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[18],"tags":[37,53,38],"class_list":["post-1221","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-lletra-a","tag-arab","tag-revisions","tag-transcripcions"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1221","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1221"}],"version-history":[{"count":29,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1221\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5604,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1221\/revisions\/5604"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1221"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1221"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1221"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}