{"id":3905,"date":"2021-03-16T20:30:51","date_gmt":"2021-03-16T18:30:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/?page_id=3905"},"modified":"2021-03-16T11:31:56","modified_gmt":"2021-03-16T09:31:56","slug":"articles-nous-diec2","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/articles-nous-diec2\/","title":{"rendered":"Llista dels articles nous del DIEC2 classificats per \u00e0rea tem\u00e0tica"},"content":{"rendered":"

Reprodu\u00efm a continuaci\u00f3 la llista dels articles nous del diec2<\/em><\/span> classificats per \u00e0rea tem\u00e0tica publicada per l’Institut d’Estudis Catalans (2007) <\/i><\/a><\/h2>\n
\n

[Nota inicial de l’iec<\/span>] 1. Aquesta classificaci\u00f3 tem\u00e0tica \u00e9s la que s’ha emprat per als treballs de redacci\u00f3 de la segona edici\u00f3 del DIEC. Hi ha articles que apareixen sota m\u00e9s d’una \u00e0rea perqu\u00e8 tenen m\u00e9s d’un codi tem\u00e0tic. En els articles que tenen accepcions pertanyents a diferents \u00e0rees tem\u00e0tiques, hem subratllat sota de cada ep\u00edgraf les informacions pertinents.<\/div><\/div>\n
\n

AGRICULTURA<\/strong><\/p>\n

1. alcaduf<\/strong> m.<\/em> Caduf.<\/p>\n

2. badoc<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Afecci\u00f3 de l’avellaner produ\u00efda per l’\u00e0car eri\u00f2fid Phytoptus avellanae<\/em> que ataca els borrons, deformant-los.<\/p>\n

3. carrota<\/strong> f.<\/em> Pastanaga 1<\/strong>.4. compostatge<\/strong> m.<\/em> Proc\u00e9s de preparaci\u00f3 de compost per a l’adobament de la terra.<\/p>\n

5. conread\u00eds -issa<\/strong> adj.<\/em> Que pot \u00e9sser conreat.<\/p>\n

6. cultivar<\/strong>1<\/sup> f.<\/em> Varietat d’una planta, originada en cultiu. Pomes de la cultivar Golden.<\/em><\/p>\n

Mireia \u00e9s una cultivar de clavell creada a Catalunya.<\/em><\/p>\n

7. erinosi<\/strong> f.<\/em> Afecci\u00f3 deguda a l’atac d’\u00e0cars eri\u00f2fids. Erinosi de la perera, de la vinya.<\/em><\/p>\n

8. eri\u00f2fids<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Fam\u00edlia d’\u00e0cars que causen malures a les plantes. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

9. espinalb<\/strong> m.<\/em> Ar\u00e7 blanc (\u2192).<\/p>\n

10. estrelitzi\u00e0cies<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes monocotiled\u00f2nies, herb\u00e0cies o llenyoses, de fulles allargades, sovint molt grosses, disposades en dues rengleres, de flors irregulars embolcades per grans br\u00e0ctees en forma de barqueta i agrupades en infloresc\u00e8ncies terminals o laterals i fruit capsular, pr\u00f2pia de l’Am\u00e8rica tropical, del sud d’\u00c0frica i de Madagascar, a la qual pertanyen l’estrel\u00edtzia i l’arbre del viatger. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

11. fr\u00e8sia<\/strong> f.<\/em> Lliri de Sant Josep (\u2192).<\/p>\n

12. llimer<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Llimera2<\/sup> 2.<\/em><\/p>\n

13. malherbologia<\/strong> f.<\/em> Estudi de les males herbes dels conreus i dels mitjans per al seu control.<\/p>\n

14. moniatar<\/strong> m.<\/em> Camp plantat de moniatos.<\/p>\n

15. nectariner<\/strong> m.<\/em> Presseguer d’una varietat que produeix nectarines (Prunus persica<\/em> var. nucipersica<\/em>).<\/p>\n

16. nitroinjecci\u00f3<\/strong> f.<\/em> T\u00e8cnica d’adobament de la terra que consisteix a enterrar directament l’amon\u00edac anhidre a certa profunditat.<\/p>\n

17. omb\u00fa<\/strong> [pl. -\u00fas<\/em>] m.<\/em> Bellaombra.<\/p>\n

18. pitavola<\/strong> f.<\/em> Papallona 1<\/strong>.<\/p>\n

19. potos<\/strong> m.<\/em> Planta de la fam\u00edlia de les ar\u00e0cies, que no arriba mai a florir, de tiges penjants o enfiladisses, mitjan\u00e7ant arrels caulog\u00e8niques, amb els entrenusos solcats, i de fulles ovades, m\u00e9s o menys corbades a la base, d’un verd lluent amb taques de color groc p\u00e0l\u00b7lid, origin\u00e0ria de les illes Salom\u00f3 i cultivada com a ornamental (Epipremnum aureum<\/em> o Pothos aureus<\/em>).<\/p>\n

20. pur\u00ed<\/strong> [usat generalment en pl.] m.<\/em> L\u00edquid format per excrements, orina i aigua de neteja de les corts dels porcs, generalment amb un contingut d’aigua superior al 80 %, que, emprat com a adob, es comporta m\u00e9s com un fertilitzant mineral que org\u00e0nic. Fossa de purins.<\/em><\/p>\n

21. raigr\u00e0s<\/strong> m.<\/em> Herba perenne de la fam\u00edlia de les gram\u00ednies, de fulles estretes i d’espiguetes amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la infloresc\u00e8ncia, que es fa en prats i vores de camins, emprada com a past i en jardineria (Lolium multiflorum)<\/em>.<\/p>\n

22. reg\u00f3<\/strong> m.<\/em> Regada.<\/p>\n

23. rotocultor<\/strong> m.<\/em> Fresa1<\/sup> 2<\/strong>.<\/p>\n

24. safranar<\/strong> m.<\/em> Camp plantat de safr\u00e0.<\/p>\n

25. sorregar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Regar accidentalment, per filtraci\u00f3 o per sobreeiximent, (una terra diferent de la que hom volia regar).<\/p>\n

26. taronjar<\/strong> m.<\/em> Tarongerar.<\/p>\n

27. trips<\/strong> m.<\/em> Insecte del g\u00e8nere Thrips,<\/em> molt petit, fit\u00f2fag, que pot causar estralls als cultius perqu\u00e8 transmet virosis. Trips de Calif\u00f2rnia.<\/em> Trips de la ceba.<\/em><\/p>\n

28. tsuga<\/strong> f.<\/em> Arbre del g\u00e8nere Tsuga,<\/em> de la fam\u00edlia de les pin\u00e0cies, conreat en parcs i jardins.<\/p>\n

29. xapo<\/strong> m.<\/em> Aixada ampla, sovint amb el m\u00e0nec curt i corbat, que serveix per a cavar o per a arreplegar.<\/p>\n

AMFIBIS I R\u00c8PTILS<\/strong><\/p>\n

1. amfisbenis<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Grup de r\u00e8ptils escatosos, generalment \u00e0podes, d’aspecte vermiforme, amb escates conc\u00e8ntriques, ulls poc desenvolupats i h\u00e0bits subterranis. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

2. anolis<\/strong> m.<\/em> R\u00e8ptil saure del g\u00e8nere Anolis,<\/em> de la fam\u00edlia dels igu\u00e0nids, que t\u00e9 un disc extensible a la gola, facilitat per canviar de color i costums arbor\u00edcoles o grimpadors.<\/p>\n

3. batag\u00farids<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Fam\u00edlia de r\u00e8ptils quelonis d’aigua dol\u00e7a i semiterrestres, amb la closca dura, ovalada i generalment aplanada, amb unions \u00f2ssies entre la part superior de la closca i el plastr\u00f3, extremitats ben desenvolupades i dits dotats d’ungles fortes. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

4. criptobr\u00e0nquids<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Fam\u00edlia d’amfibis urodels de grans dimensions, amb la pell molt arrugada, aqu\u00e0tics, de moviments lents i amb car\u00e0cters neot\u00e8nics, propis de l’est d’\u00c0sia i del nord-est d’Am\u00e8rica. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

5. dendrob\u00e0tids<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Fam\u00edlia d’amfibis anurs de mida petita i molt acolorits, pr\u00f2pia de l’Am\u00e8rica del Sud, el ver\u00ed dels quals \u00e9s usat per a untar les puntes de sageta o els dards emprats en la ca\u00e7a. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

6. fardatxet<\/strong> m.<\/em> Sargantaner gros (\u2192).<\/p>\n

7. lludri\u00f3<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> R\u00e8ptil saure del g\u00e8nere Chalcides,<\/em> de la fam\u00edlia dels esc\u00edncids, de tronc gaireb\u00e9 cil\u00edndric, extremitats redu\u00efdes i escates llises i brillants. 2 lludri\u00f3 ib\u00e8ric<\/strong><\/em> Lludri\u00f3 de tronc curt i gruixut, amb les extremitats prove\u00efdes de cinc dits (Chalcides bedriagai)<\/em>. 3 lludri\u00f3 llistat<\/strong><\/em> Lludri\u00f3 de tronc prim i molt allargat, amb les extremitats molt redu\u00efdes i prove\u00efdes de tres dits, d’aspecte serpentiforme (Chalcides striatus)<\/em>.<\/p>\n

8. lluenta<\/strong> f.<\/em> Lludri\u00f3 ib\u00e8ric (\u2192).<\/p>\n

9. mamba<\/strong> f.<\/em> R\u00e8ptil ofidi de la fam\u00edlia dels el\u00e0pids, propi de l’\u00c0frica, de moviments r\u00e0pids, que segrega un ver\u00ed neurot\u00f2xic extremament letal.<\/p>\n

10. ofegabous<\/strong> m.<\/em> Amfibi del grup dels urodels, amb el cos i el cap deprimits i uns bonys laterals formats per la pressi\u00f3 de les costelles que poden arribar a perforar la pell, de color marron\u00f3s, end\u00e8mic de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica (Pleurodeles waltl)<\/em>.<\/p>\n

11. papapeixos<\/strong> m.<\/em> Ofegabous.<\/p>\n

12. pelod\u00edtids<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Fam\u00edlia d’amfibis anurs de mida petita i esvelts, amb la pupil\u00b7la vertical i pres\u00e8ncia, en els mascles, d’excresc\u00e8ncies c\u00f2rnies en les potes anteriors i en el ventre durant l’aparellament, que inclou la granoteta de punts. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

13. pit\u00f2nids<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Fam\u00edlia de serps semblants als boids per\u00f2 que ponen ous i en tenen cura, que viuen a l’\u00c0frica, a Austr\u00e0lia i a l’\u00c0sia sud-oriental. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

14. rabatxet<\/strong> m.<\/em> Trit\u00f3 pirinenc (\u2192).<\/p>\n

15. sacre<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Escur\u00e7\u00f3 1<\/strong>.<\/p>\n

16. sargantaner<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> R\u00e8ptil saure del g\u00e8nere Psammodromus,<\/em> de la fam\u00edlia dels lac\u00e8rtids, d’escates dorsals i laterals carenades i imbricades i ventre blanc o nacrat. 2 sargantaner gros<\/strong><\/em> Sargantaner de cua almenys dues vegades m\u00e9s llarga que el cos i coloraci\u00f3 dorsal brunenca, amb dues l\u00ednies dorsolaterals grogues o blanquinoses, que habita en ambients herbacis i forestals (Psammodromus algirus)<\/em>. 3 sargantaner petit<\/strong><\/em> 3 Sargantaner de tonalitat cendrosa, que viu en ambients \u00e0rids o amb poc recobriment de vegetaci\u00f3 (Psammodromus hispanicus)<\/em>.<\/p>\n

17. serenalla<\/strong> f.<\/em> Sargantana 1<\/strong>.<\/p>\n

ANTROPOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. aimara<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bol\u00edvia i el Per\u00fa. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als aimares. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua amer\u00edndia parlada a l’altipl\u00e0 del Per\u00fa i Bol\u00edvia. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’aimara.<\/p>\n

2. ainu<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble que habita al nord del Jap\u00f3, a Sakhalin, Hokkaido i les illes Kurils. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ainus. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua de filiaci\u00f3 gen\u00e8tica no resolta parlada pels ainus. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’ainu.<\/p>\n

3. alcor\u00e0<\/strong> m.<\/em> Exemplar de l’Alcor\u00e0.<\/p>\n

4. androcentrisme<\/strong> m.<\/em> Visi\u00f3 del m\u00f3n i de la cultura centrada en el punt de vista mascul\u00ed.<\/p>\n

5. b\u00e0tik<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> T\u00e8cnica d’estampat consistent a encerar amb cera d’abella fosa les zones de la tela que es volen reservar de la tintura. 2<\/em> Teixit estampat amb b\u00e0tik.<\/p>\n

6. bilinealitat<\/strong> f.<\/em> Regla de filiaci\u00f3 bilineal.<\/p>\n

7. bimbatxe<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble prehisp\u00e0nic de l’illa de Hierro. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als bimbatxes.<\/p>\n

8. boixim\u00e0 boiximana<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble de l’\u00c0frica sud-occidental, originari del desert de Kalahari. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als boiximans. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Grup de lleng\u00fces parlades a l’\u00c0frica sud-occidental. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al boixim\u00e0.<\/p>\n

9. bubi<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble que habita a l’illa de Bioko. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als bubis. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua bantu parlada a l’illa de Bioko. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al bubi.<\/p>\n

10. camita<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu pertanyent a alguna de les \u00e8tnies nord-africanes no semites. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als camites.<\/p>\n

11. canac canaca<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble melanesi que habita a Nova Caled\u00f2nia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als canacs.<\/p>\n

12. cartom\u00e0ntic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la cartom\u00e0ncia. 2 m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en la cartom\u00e0ncia.<\/p>\n

13. casba<\/strong> f.<\/em> Barri antic de les poblacions del nord d’\u00c0frica.<\/p>\n

14. cerber<\/strong> m.<\/em> En her\u00e0ld., representaci\u00f3 d’un animal fabul\u00f3s en forma de gos de tres caps amb cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos.<\/p>\n

15. coesposa<\/strong> f.<\/em> Esposa en relaci\u00f3 amb una altra esposa del mateix home.<\/p>\n

16. comanxe<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble indi d’Am\u00e8rica del Nord originari de la regi\u00f3 del riu Yellowstone. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als comanxes. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua amer\u00edndia parlada pels comanxes. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al comanxe.<\/p>\n

17. conflictologia<\/strong> f.<\/em> Estudi cient\u00edfic dels conflictes i llur resoluci\u00f3.<\/p>\n

18. cosificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de cosificar; l’efecte.<\/p>\n

19. cosificar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Reificar.<\/p>\n

20. cosmovisi\u00f3<\/strong> f.<\/em> Visi\u00f3 global del m\u00f3n i del lloc que hi ocupa l’\u00e9sser hum\u00e0, que orienta la interpretaci\u00f3 i la valoraci\u00f3 de l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n

21. dakota<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble sioux originari de les planes centrals dels Estats Units. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als dakotes. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua amer\u00edndia parlada pels dakotes. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al dakota.<\/p>\n

22. desposori<\/strong> m.<\/em> Esposalles.<\/p>\n

23. dogon<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble de Mali que habita una regi\u00f3 muntanyosa en la gran corba del N\u00edger. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als dogons.<\/p>\n

24. estigmatitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Acci\u00f3 d’estigmatitzar; l’efecte. 2<\/em> Proc\u00e9s pel qual un grup amb poder defineix el que \u00e9s normal i deixa fora d’aquesta definici\u00f3 altres conductes que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u00f3n considerades desviades.<\/p>\n

25. ethos<\/em><\/strong> [gr.] m.<\/em> Conjunt d’aspectes morals i est\u00e8tics caracter\u00edstics d’un individu o d’una cultura.<\/p>\n

26. etnicitat<\/strong> f.<\/em> Conjunt de continguts culturals espec\u00edfics i sentiments d’identitat cultural diferenciada que comparteix un grup hum\u00e0.<\/p>\n

27. etnoci\u00e8ncia<\/strong> f.<\/em> Estudi del coneixement emp\u00edric d’un grup hum\u00e0 i de la seva forma de conceptualitzar la realitat.<\/p>\n

28. etnohist\u00f2ria<\/strong> f.<\/em> Branca de l’antropologia que t\u00e9 l’objectiu de reconstruir la hist\u00f2ria de la cultura a partir de materials etnogr\u00e0fics, arqueol\u00f2gics i documentals.<\/p>\n

29. fang2<\/sup><\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble que habita a Gabon, Camerun i Guinea Equatorial. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als fangs. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua bantu parlada pels fangs. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al fang.<\/p>\n

30. griot<\/strong> m.<\/em> A l’\u00c0frica nord-occidental, persona que exerceix diferents funcions socials relacionades amb la transmissi\u00f3 de la cultura, com ara la de buf\u00f3, la de recitador de genealogies i gestes, la de conservador de la literatura oral, la de censor de costums o la de m\u00fasic professional.<\/p>\n

31. guanxe<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble prehisp\u00e0nic de les illes Can\u00e0ries. 2 adj.<\/em><\/p>\n

Relatiu o pertanyent als guanxes.<\/p>\n

32. harakiri<\/strong> m.<\/em> Su\u00efcidi ritual, practicat al Jap\u00f3 per raons d’honor, consistent a obrir-se el ventre amb una arma blanca.<\/p>\n

33. hipogriu<\/strong> m.<\/em> Animal fabul\u00f3s la meitat superior del qual \u00e9s \u00e0guila i la inferior cavall.<\/p>\n

34. holisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina que considera que certes realitats formen un tot que no es pot reduir a la suma de les parts.<\/p>\n

35. hutu<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble bantu que constitueix la majoria de poblaci\u00f3 a Ruanda i Burundi. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als hutus.<\/p>\n

36. inuit<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Esquimal.<\/p>\n

37. islamista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a l’islamisme. adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Partidari de l’islamisme. 2<\/strong> 2 m.<\/em> i f.<\/em> Islam\u00f2leg, islam\u00f2loga.<\/p>\n

38. katxina<\/strong> f.<\/em> Nina ritual esculpida en una arrel de pollancre americ\u00e0, caracter\u00edstica d’alguns pobles amerindis del sud-oest dels Estats Units.<\/p>\n

39. khmer<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble asi\u00e0tic de ra\u00e7a sud-mong\u00f2lica, barrejada amb elements blancs procedents de l’\u00cdndia, que constitueix l’estrat de poblaci\u00f3 m\u00e9s antic i m\u00e9s nombr\u00f3s de Cambodja. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als khmers. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua de la fam\u00edlia austroasi\u00e0tica parlada a Cambodja. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al khmer.<\/p>\n

40. khoi<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Hotentot.<\/p>\n

41. maputxe<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble arauc\u00e0 del sud de Xile. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als maputxes.<\/p>\n

42. massai<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble afric\u00e0 de pastors n\u00f2mades que habita a Sudan, Kenya i Tanz\u00e0nia. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als massais. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua nilosahariana parlada pels massais. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al massai.<\/p>\n

43. matrifocal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la fam\u00edlia matrifocal.<\/p>\n

44. matrilateral<\/strong> adj.<\/em> Que es vincula a trav\u00e9s de la mare. Parents matrilaterals.<\/em><\/p>\n

45. matrilinealitat<\/strong> f.<\/em> Regla de filiaci\u00f3 unilineal matrilineal.<\/p>\n

46. monoparental<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la fam\u00edlia monoparental.<\/p>\n

47. osseta<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu del poble iranocauc\u00e0sic d’Oss\u00e8tia. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Natural d’Oss\u00e8tia. 1<\/strong> 3 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Oss\u00e8tia o als ossetes. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua indoir\u00e0nica parlada a Oss\u00e8tia. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’osseta.<\/p>\n

48. parental<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al pare i a la mare.<\/p>\n

49. pastoralisme<\/strong> m.<\/em> Sistema de producci\u00f3 d’aliments basat en la cura i la cria d’animals dom\u00e8stics.<\/p>\n

50. patrilateral<\/strong> adj.<\/em> Que es vincula a trav\u00e9s del pare. Parents patrilaterals.<\/em><\/p>\n

51. patrilinealitat<\/strong> f.<\/em> Regla de filiaci\u00f3 unilineal patrilineal.<\/p>\n

52. pidgin<\/strong> m.<\/em> Codi ling\u00fc\u00edstic creat a partir de dues o m\u00e9s lleng\u00fces en situaci\u00f3 de contacte l’\u00fas del qual est\u00e0 restringit a \u00e0mbits determinats, com ara les relacions comercials.<\/p>\n

53. reificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de reificar; l’efecte.<\/p>\n

54. reificar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Transformar (una idea, una qualitat, una funci\u00f3) en una cosa, concebre-la per analogia a l’estructura de les coses.<\/p>\n

55. sami<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Lap\u00f3.<\/p>\n

56. san<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Boixim\u00e0.<\/p>\n

57. sikh<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al sikhisme. 2 m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del sikhisme.<\/p>\n

58. sikhisme<\/strong> m.<\/em> Moviment politicoreligi\u00f3s sorgit a l’\u00cdndia al segle XV i establert b\u00e0sicament al Panjab, que integra elements de l’hinduisme i de l’islam.<\/p>\n

59. sioux<\/strong> [inv.] m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un grup de pobles amerindis de les planes del nord d’Am\u00e8rica, integrat per tres grups principals, un dels quals ocupava la riba esquerra del Mississip\u00ed, un altre, l’est de les muntanyes Apalatxes, i l’altre, el baix Mississip\u00ed. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als sioux.<\/p>\n

60. tasmani\u00e0 tasmaniana<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble melanesi, que habitava l’illa de Tasm\u00e0nia. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als tasmanians. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua extingida de filiaci\u00f3 gen\u00e8tica no resolta parlada a Tasm\u00e0nia. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al tasmani\u00e0.<\/p>\n

61. tup\u00ed3<\/sup><\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble de l’Am\u00e8rica meridional que compr\u00e8n nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atl\u00e0ntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als tup\u00eds. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Grup de lleng\u00fces amer\u00edndies parlades al Brasil. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al tup\u00ed.<\/p>\n

62. tutsi<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble de pastors n\u00f2mades que habita actualment a Ruanda i Burundi. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als tutsis.<\/p>\n

63. txerqu\u00e8s txerquessa<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble cauc\u00e0sic que viu en zones de Turquia i de R\u00fassia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als txerquessos.<\/p>\n

64. txitxa<\/strong> f.<\/em> Beguda alcoh\u00f2lica obtinguda del blat de moro per un proc\u00e9s de salivaci\u00f3, usada en algunes regions d’Am\u00e8rica llatina com a beguda i com a aliment.<\/p>\n

65. unilinealitat<\/strong> f.<\/em> Regla de filiaci\u00f3 unilineal.<\/p>\n

66. xara<\/strong> f.<\/em> Xaria.<\/p>\n

67. xaria<\/strong> f.<\/em> Llei isl\u00e0mica fonamentada en l’Alcor\u00e0 i complementada amb altres normes jur\u00eddiques, que regula les activitats p\u00fabliques i privades de tot fidel musulm\u00e0.<\/p>\n

68. xeiene<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble originari de les planes centrals dels Estats Units. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als xeienes. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua amer\u00edndia parlada pels xeienes. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al xeiene.<\/p>\n

69. xicano xicana<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble originari de M\u00e8xic, emigrat als Estats Units. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als xicanos.<\/p>\n

ARQUEOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. tepidari<\/strong> m.<\/em> Departament de les termes romanes destinat al bany amb aigua t\u00e8bia, que tamb\u00e9 es feia servir de vestidor.<\/p>\n

ARQUITECTURA<\/strong><\/p>\n

2. capial\u00e7at<\/strong> m.<\/em> Part superior a l’interior d’una obertura que fa capialt.<\/p>\n

3. castellologia<\/strong> f.<\/em> Estudi dels castells i de les fortificacions.<\/p>\n

4. creueria<\/strong> f.<\/em> Sistema constructiu propi de l’art g\u00f2tic consistent a formar una volta a partir de la intersecci\u00f3 d’arcs en diagonal.<\/p>\n

5. enriostar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Assegurar (una estructura) amb riostes.<\/p>\n

6. falleva<\/strong> f.<\/em> Falleba.<\/p>\n

7. former<\/strong>1<\/sup> adj.<\/em> arc former<\/strong><\/em> V. arc.<\/em><\/p>\n

8. goter\u00f3<\/strong> m.<\/em> Trencaaig\u00fces.<\/p>\n

9. gunita<\/strong> f.<\/em> Formig\u00f3 de consist\u00e8ncia quasi l\u00edquida projectat en gunitar.<\/p>\n

10. matx\u00f3<\/strong> m.<\/em> Pilar 1<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

11. urbanita<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que viu en una ciutat, d’acord amb els costums de la ciutat.<\/p>\n

ART<\/strong><\/p>\n

1. anic\u00f2nic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Sense imatges. Culte anic\u00f2nic.<\/em> 2<\/em> No figuratiu. Decoraci\u00f3 anic\u00f2nica.<\/em><\/p>\n

2. b\u00e0tik<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> T\u00e8cnica d’estampat consistent a encerar amb cera d’abella fosa les zones de la tela que es volen reservar de la tintura. 2<\/em> Teixit estampat amb b\u00e0tik.<\/p>\n

3. bizantinista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en bizantin\u00edstica.<\/p>\n

4. a contrafibra<\/strong> loc.<\/em> adv.<\/em> En sentit perpendicular a les fibres d’una mat\u00e8ria, especialment en xilografia.<\/p>\n

5. creueria<\/strong> f.<\/em> Sistema constructiu propi de l’art g\u00f2tic consistent a formar una volta a partir de la intersecci\u00f3 d’arcs en diagonal.<\/p>\n

6. dobler2<\/sup><\/strong> adj.<\/em> arc dobler<\/strong><\/em> V. arc.<\/em><\/p>\n

7. exlibr\u00edstic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ex-libris o a l’exlibrisme.<\/p>\n

8. fauve<\/em><\/strong> [fr.] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Fauvista.<\/p>\n

9. galerista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Propietari o responsable d’una galeria d’art.<\/p>\n

10. kitsch<\/em><\/strong> [al.] [inv.] m.<\/em> 1<\/em> Producci\u00f3 art\u00edstica on predomina l’efecte r\u00e0pid i previsible, la decoraci\u00f3 amb pretensions, el sentimentalisme i la comercialitat. 2 adj.<\/em> De mal gust.<\/p>\n

11. mandala<\/strong> f.<\/em> Figura simb\u00f2lica i m\u00edstica que representa l’univers, pr\u00f2pia de la tradici\u00f3 budista i hinduista.<\/p>\n

12. neoexpressionisme<\/strong> m.<\/em> Moviment art\u00edstic dels anys vuitanta del segle XX caracteritzat per un \u00fas violent i espontani del color i del volum.<\/p>\n

13. neoplasticista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al neoplasticisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del neoplasticisme.<\/p>\n

14. plement<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Compartiment d’una volta d’arestes o d’una volta d’ogives. 2<\/em> Plementeria 1.<\/em><\/p>\n

15. postmodern -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la postmodernitat. Un artista postmodern.<\/em> 2<\/em> Postmodernista.<\/p>\n

16. postmodernisme<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Conjunt de tend\u00e8ncies i d’estils individuals que despr\u00e9s del Modernisme representen la consolidaci\u00f3 de nous conceptes de modernitats art\u00edstiques. 2<\/em> Moviment art\u00edstic i literari caracteritzat per l’eclecticisme formal, la ironia i el joc constant sobre les mateixes convencions art\u00edstiques i liter\u00e0ries.<\/p>\n

17. postmodernista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al postmodernisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del postmodernisme.<\/p>\n

18. postmodernitat<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Actitud art\u00edstica, al principi arquitect\u00f2nica, que posa en q\u00fcesti\u00f3 la l\u00ednia dogm\u00e0tica de la modernitat consolidada durant el segle XX a trav\u00e9s de camins diversos. 2<\/em> \u00c8poca dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme.<\/p>\n

19. serliana<\/strong> f.<\/em> Finestra o porta triforada amb l’obertura central formada per un arc de mig punt i les laterals m\u00e9s baixes i amb llinda.<\/p>\n

20. sfumato<\/em><\/strong> [it.] m.<\/em> T\u00e8cnica pict\u00f2rica introdu\u00efda al Renaixement per augmentar mitjan\u00e7ant la degradaci\u00f3 dels tons la sensaci\u00f3 de naturalitat.<\/p>\n

ARTS GR\u00c0FIQUES<\/strong><\/p>\n

1. al\u00e7adora<\/strong> f.<\/em> M\u00e0quina que fa al\u00e7ada dels plecs o fulls de paper en les tasques d’enquadernaci\u00f3.<\/p>\n

2. anep\u00edgraf -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> Anepigr\u00e0fic.<\/p>\n

3. bibliot\u00e8cnia<\/strong> f.<\/em> Conjunt de t\u00e8cniques de producci\u00f3 de llibres i de les arts gr\u00e0fiques.<\/p>\n

4. calot\u00edpia<\/strong> f.<\/em> Talbot\u00edpia.<\/p>\n

5. cartonatge<\/strong> m.<\/em> Manufactura del cart\u00f3.<\/p>\n

6. copisteria<\/strong> f.<\/em> Establiment especialitzat en la realitzaci\u00f3 de c\u00f2pies d’escrits, d’imatges, etc., per procediments reprogr\u00e0fics.<\/p>\n

7. cuix\u00e9<\/strong> [inv.] adj.<\/em> paper cuix\u00e9<\/strong><\/em> V. paper.<\/em><\/p>\n

8. destintatge<\/strong> m.<\/em> Tractament al qual se sotmeten les deixalles de paper impr\u00e8s perqu\u00e8 puguin \u00e9sser reutilitzades com a mat\u00e8ria fibrosa en la fabricaci\u00f3 de paper nou.<\/p>\n

9. diagramaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de diagramar; l’efecte.<\/p>\n

10. diazoc\u00f2pia<\/strong> f.<\/em> T\u00e8cnica de reproducci\u00f3 de documents basada en la destrucci\u00f3 selectiva de la sal de diazoni per efecte de la llum ultraviolada.<\/p>\n

11. driografia<\/strong> f.<\/em> Sistema d’impressi\u00f3 semblant a l’\u00f2fset que utilitza una planxa especial que no cal mullar amb aigua.<\/p>\n

12. encartadora<\/strong> f.<\/em> M\u00e0quina que es fa servir per encartar.<\/p>\n

13. entintatge<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 d’entintar.<\/p>\n

14. escaneig<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 d’escanejar; l’efecte.<\/p>\n

15. escanejar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Fer una exploraci\u00f3 mitjan\u00e7ant un esc\u00e0ner. Escanejar un document, una imatge.<\/em><\/p>\n

16. exlibr\u00edstic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ex-libris o a l’exlibrisme.<\/p>\n

17. fotoreproductor fotoreproductora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> T\u00e8cnic especialista en fotoreproducci\u00f3.<\/p>\n

18. gofratge<\/strong> m.<\/em> Gofrat.<\/p>\n

19. granejador granejadora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Operador que fa anar la granejadora. 2 f.<\/em> M\u00e0quina de granejar.<\/p>\n

20. infoli<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Llibre o manuscrit en qu\u00e8 els fulls s\u00f3n plegats per la meitat, de manera que cadascun presenta quatre cares o p\u00e0gines. 2<\/em> Volum de gran format.<\/p>\n

21. interlletra<\/strong> f.<\/em> En tip., espai que separa dues lletres contig\u00fces.<\/p>\n

22. kraft<\/strong> adj.<\/em> [inv.] paper kraft<\/strong><\/em> V. paper.<\/em><\/p>\n

23. maix\u00e9<\/strong> [inv.] adj.<\/em> paper maix\u00e9<\/strong><\/em> V. paper.<\/em><\/p>\n

24. ortotipografia<\/strong> f.<\/em> Conjunt de convencions que en cada llengua regeixen l’escriptura mitjan\u00e7ant car\u00e0cters tipogr\u00e0fics.<\/p>\n

25. ozalid<\/strong> m.<\/em> Prova feta a partir d’un fotolit pel procediment de la diazoc\u00f2pia.<\/p>\n

26. quadr\u00edptic<\/strong> m.<\/em> Impr\u00e8s format per un full doblegat formant quatre p\u00e0gines, que sol donar informaci\u00f3 resumida d’un organisme, d’una activitat, d’un programa, etc.<\/p>\n

27. rotogravat<\/strong> m.<\/em> Procediment d’impressi\u00f3 de gravats en profunditat sobre una planxa o un cilindre de coure mitjan\u00e7ant una capa de gelatina fotosensible que porta impressionada la imatge.<\/p>\n

28. seminegra<\/strong> f.<\/em> Lletra de tra\u00e7 intermedi entre l’ordin\u00e0ria de la seva fam\u00edlia i la negreta corresponent.<\/p>\n

29. talbot\u00edpia<\/strong> f.<\/em> Procediment d’obtenci\u00f3 d’un negatiu fotogr\u00e0fic mitjan\u00e7ant la utilitzaci\u00f3 d’un paper recobert de clorur d’argent.<\/p>\n

30. telet\u00edpia<\/strong> f.<\/em> Sistema de comunicaci\u00f3 radiotelegr\u00e0fica que permet de transmetre text per mitj\u00e0 de teletips.<\/p>\n

ASTRONOMIA<\/strong><\/p>\n

1. altazimutal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a un altazimut.<\/p>\n

2. antihorari<\/strong> adj.<\/em> sentit antihorari<\/strong><\/em> V. sentit1<\/sup><\/em>.<\/p>\n

3. arqueoastronomia<\/strong> f.<\/em> Branca de l’astronomia, de l’arqueologia i de l’antropologia que estudia la relaci\u00f3 de les cultures antigues amb els fen\u00f2mens astron\u00f2mics.<\/p>\n

4. astereosismologia<\/strong> f.<\/em> Branca de l’astronomia que estudia els sismes dels estels.<\/p>\n

5. astrobiologia<\/strong> f.<\/em> Exobiologia.<\/p>\n

6. ataxita<\/strong> f.<\/em> Siderit constitu\u00eft fonamentalment per taenita.<\/p>\n

7. camacita<\/strong> f.<\/em> Aliatge de ferro i n\u00edquel que cont\u00e9 menys d’un 7,5 % en pes de n\u00edquel i es troba freq\u00fcentment en els meteorits.<\/p>\n

8. congelament<\/strong> m.<\/em> Comportament de les l\u00ednies de camp magn\u00e8tic en un plasma conductor de manera que aquestes es mouen amb el plasma.<\/p>\n

9. hexaedrita<\/strong> f.<\/em> Siderit constitu\u00eft per grans cristalls de camacita.<\/p>\n

10. magnet\u00f2graf<\/strong> m.<\/em> Telescopi capa\u00e7 d’analitzar determinades l\u00ednies espectrals i la seva polaritzaci\u00f3, de manera que permet mesurar la intensitat i la topologia del camp magn\u00e8tic solar.<\/p>\n

11. magnetograma<\/strong> m.<\/em> Mapa que mostra la intensitat i la polaritat magn\u00e8tica de la superf\u00edcie d’un astre, especialment del Sol.<\/p>\n

12. magnet\u00f2metre<\/strong> m.<\/em> Aparell per a mesurar la intensitat d’un camp magn\u00e8tic.<\/p>\n

13. nucleos\u00edntesi<\/strong> f.<\/em> Fusi\u00f3 de protons i neutrons o de nuclis d’elements qu\u00edmics lleugers per formar nuclis d’elements qu\u00edmics pesants a l’interior dels estels.<\/p>\n

14. orto<\/strong> m.<\/em> Sortida d’un astre.<\/p>\n

15. p\u00edxel<\/strong> m.<\/em> Unitat m\u00ednima d’informaci\u00f3 en qu\u00e8 resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electr\u00f2nic.<\/p>\n

16. protoplaneta<\/strong> m.<\/em> Cos format per acreci\u00f3 de planetesimals, que \u00e9s la primera fase de la formaci\u00f3 d’un planeta.<\/p>\n

17. p\u00falsar<\/strong> m.<\/em> Radiofont que emet impulsos radioel\u00e8ctrics que se succeeixen amb una gran regularitat a causa d’un estel de neutrons que gira r\u00e0pidament.<\/p>\n

18. reconnexi\u00f3<\/strong> f.<\/em> Proc\u00e9s pel qual, en un camp magn\u00e8tic, l\u00ednies pr\u00f2ximes i de polaritat oposada s’anihilen i canvien la configuraci\u00f3 del camp magn\u00e8tic general.<\/p>\n

19. superc\u00famul<\/strong> m.<\/em> Conjunt de c\u00famuls de gal\u00e0xies.<\/p>\n

20. taenita<\/strong> f.<\/em> Aliatge de ferro i n\u00edquel que cont\u00e9 m\u00e9s d’un 20 % en pes de n\u00edquel i es troba freq\u00fcentment en els meteorits.<\/p>\n

BIBLIOTECONOMIA<\/strong><\/p>\n

1. anep\u00edgraf -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> Anepigr\u00e0fic.<\/p>\n

2. beneventana<\/strong> adj.<\/em> escriptura beneventana<\/strong><\/em> V. escriptura.<\/em><\/p>\n

3. bibliot\u00e8cnia<\/strong> f.<\/em> Conjunt de t\u00e8cniques de producci\u00f3 de llibres i de les arts gr\u00e0fiques.<\/p>\n

4. expuntuaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 d’expuntuar; l’efecte.<\/p>\n

5. expuntuar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Invalidar (una lletra, una paraula o una frase d’un manuscrit) posant-hi punts a sota.<\/p>\n

6. infoli<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Llibre o manuscrit en qu\u00e8 els fulls s\u00f3n plegats per la meitat, de manera que cadascun presenta quatre cares o p\u00e0gines. 2<\/em> Volum de gran format.<\/p>\n

7. semicursiva<\/strong> adj.<\/em> escriptura semicursiva<\/strong><\/em> V. escriptura.<\/em><\/p>\n

BIOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. actina<\/strong> f.<\/em> Prote\u00efna fibrosa que forma part de les fibril\u00b7les musculars i del citosquelet.<\/p>\n

2. al\u00b7lopoliploide<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que t\u00e9 tres o m\u00e9s dotacions completes de cromosomes provinents de dos o m\u00e9s t\u00e0xons diferents, dels quals ha derivat per hibridaci\u00f3. 2 m.<\/em> C\u00e8l\u00b7lula, teixit o organisme, al\u00b7lopoliploide.<\/p>\n

3. al\u00b7lopoliplo\u00efdia<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Condici\u00f3 d’al\u00b7lopoliploide. 2<\/em> Fenomen que porta a la formaci\u00f3 d’al\u00b7lopoliploides.<\/p>\n

4. al\u00b7lost\u00e8ric -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’al\u00b7losteria. 2<\/em> Que presenta al\u00b7losteria. Enzim al\u00b7lost\u00e8ric.<\/em><\/p>\n

5. aneuploide<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que t\u00e9 una dotaci\u00f3 cromos\u00f2mica anormal que no \u00e9s m\u00faltiple del genoma b\u00e0sic. 2 m.<\/em> C\u00e8l\u00b7lula, teixit o organisme aneuploide.<\/p>\n

6. astrobiologia<\/strong> f.<\/em> Exobiologia.<\/p>\n

7. autopoliploide<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que t\u00e9 tres o m\u00e9s dotacions completes de cromosomes corresponents a la mateixa esp\u00e8cie. 2 m.<\/em> C\u00e8l\u00b7lula, teixit o organisme, autopoliploide.<\/p>\n

8. autopoliplo\u00efdia<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Condici\u00f3 d’autopoliploide. 2<\/em> Fenomen que porta a la formaci\u00f3 d’autopoliploides.<\/p>\n

9. barbulat -ada<\/strong> adj.<\/em> Prove\u00eft de b\u00e0rbules.<\/p>\n

10. b\u00edfidus<\/strong> m.<\/em> Bacteri anaerobi present a la flora intestinal, utilitzat com a ferment l\u00e0ctic en la ind\u00fastria aliment\u00e0ria.<\/p>\n

11. biodiversitat<\/strong> f.<\/em> Diversitat biol\u00f2gica en totes les seves formes, nivells i combinacions.<\/p>\n

12. biof\u00edsic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la biof\u00edsica. 2 f.<\/em> Aplicaci\u00f3 de les diverses branques de la f\u00edsica a l’estudi dels sistemes biol\u00f2gics. 3 m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en biof\u00edsica.<\/p>\n

13. bioindicador<\/strong> m.<\/em> Organisme, o comunitat d’organismes, la pres\u00e8ncia, abs\u00e8ncia o vitalitat dels quals en un indret determinat permet deduir les condicions ambientals que afecten el lloc.<\/p>\n

14. cenobial<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als cenobis.<\/p>\n

15. citosquelet<\/strong> m.<\/em> Xarxa de microt\u00fabuls, microfilaments i filaments intermedis que s’est\u00e9n pel citoplasma de les c\u00e8l\u00b7lules eucariotes i que realitza diferents funcions, principalment la de comunicar les diverses parts de la c\u00e8l\u00b7lula.<\/p>\n

16. cladog\u00e8nesi<\/strong> f.<\/em> Fase d’evoluci\u00f3 progressiva d’un llinatge biol\u00f2gic en la qual s’intensifica la formaci\u00f3 de branques gen\u00e8tiques.<\/p>\n

17. clina<\/strong>1<\/sup> f.<\/em> Canvi gradual en els car\u00e0cters fenot\u00edpics dels individus pertanyents a un mateix t\u00e0xon en l’\u00e0rea de distribuci\u00f3 que ocupen, que \u00e9s el reflex de variacions de factors ecol\u00f2gics.<\/p>\n

18. dizig\u00f2tic -a<\/strong> adj.<\/em> Bivitel\u00b7l\u00ed.<\/p>\n

19. endomorfina<\/strong> f.<\/em> Endorfina.<\/p>\n

20. endorfina<\/strong> f.<\/em> Neurohormona polipept\u00eddica que actua fonamentalment en el sistema nervi\u00f3s central i produeix principalment efectes analg\u00e8sics similars als de les subst\u00e0ncies opi\u00e0cies.<\/p>\n

21. endosoma<\/strong> m.<\/em> Ves\u00edcula amb material extracel\u00b7lular, formada per invaginaci\u00f3 de la membrana plasm\u00e0tica o com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’una fagocitosi.<\/p>\n

22. episoma<\/strong> m.<\/em> Mol\u00e8cula d’\u00e0cid desoxiribonucleic que pot estar integrada en un cromosoma de l’hoste o lliure.<\/p>\n

23. esporal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les espores.<\/p>\n

24. esporular<\/strong> v.<\/em> intr.<\/em> Els fongs i certes plantes, formar espores. Despr\u00e9s de tres setmanes, aquesta floridura esporula.<\/em><\/p>\n

25. euploide<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que t\u00e9 una dotaci\u00f3 cromos\u00f2mica m\u00faltiple exacte del genoma b\u00e0sic. 2 m.<\/em> C\u00e8l\u00b7lula, teixit o organisme euploide.<\/p>\n

26. fenoc\u00f2pia<\/strong> f.<\/em> Fenotip que, per causes externes, ha canviat fins a assemblar-se a un fenotip produ\u00eft per una mutaci\u00f3 gen\u00e8tica.<\/p>\n

27. gemmant<\/strong> adj.<\/em> Que es multiplica per gemmaci\u00f3.<\/p>\n

28. genetista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en gen\u00e8tica.<\/p>\n

29. gen\u00f2mic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al genoma. 2 f.<\/em> Part de la gen\u00e8tica que s’ocupa de la caracteritzaci\u00f3 molecular dels genomes complets.<\/p>\n

30. glucag\u00f3<\/strong> m.<\/em> Hormona polipept\u00eddica secretada pel p\u00e0ncrees, que contribueix a regular el metabolisme dels gl\u00edcids i dels l\u00edpids i \u00e9s antag\u00f2nica de la insulina.<\/p>\n

31. gonadotr\u00f2pica<\/strong> adj.<\/em> hormona gonadotr\u00f2pica<\/strong><\/em> V. hormona.<\/em><\/p>\n

32. hematia<\/strong> f.<\/em> Eritr\u00f2cit.<\/p>\n

33. heretabilitat<\/strong> f.<\/em> Variabilitat fenot\u00edpica d’una poblaci\u00f3 que es deguda a difer\u00e8ncies gen\u00e8tiques.<\/p>\n

34. heterosi<\/strong> f.<\/em> Fenomen pel qual els heterozigots tenen m\u00e9s vigor, fertilitat o algun altre car\u00e0cter, que els homozigots.<\/p>\n

35. hidrolasa<\/strong> f.<\/em> Enzim que catalitza l’escissi\u00f3 del seu substrat per addici\u00f3 d’una mol\u00e8cula d’aigua.<\/p>\n

36. isomerasa<\/strong> f.<\/em> Enzim que catalitza reaccions d’isomeritzaci\u00f3.<\/p>\n

37. liasa<\/strong> f.<\/em> Enzim que trenca enlla\u00e7os del seu substrat per eliminaci\u00f3 de grups i allibera un producte amb enlla\u00e7os dobles, o b\u00e9 que, al rev\u00e9s, addiciona grups als enlla\u00e7os dobles.<\/p>\n

38. lligasa<\/strong> f.<\/em> Enzim que catalitza la uni\u00f3 de dues mol\u00e8cules alhora que \u00e9s hidrolitzada una mol\u00e8cula d’un nucle\u00f2tid trifosfat.<\/p>\n

39. locus<\/strong> m.<\/em> Posici\u00f3 d’un gen en el mapa gen\u00e8tic.<\/p>\n

40. macroevoluci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Evoluci\u00f3 per sobre del nivell de l’esp\u00e8cie.<\/p>\n

41. mastigonema<\/strong> m.<\/em> Ap\u00e8ndix r\u00edgid d’un flagel, que n’inverteix l’efecte propulsor.<\/p>\n

42. microbiota<\/strong> f.<\/em> Flora 2<\/strong>. Microbiota intestinal.<\/em><\/p>\n

43. monozig\u00f2tic -a<\/strong> adj.<\/em> Univitel\u00b7l\u00ed.<\/p>\n

44. neurot\u00f2xic -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 efectes nocius sobre el sistema nervi\u00f3s, de manera que interfereix en el mecanisme de transmissi\u00f3 dels impulsos. Ver\u00ed neurot\u00f2xic.<\/em><\/p>\n

45. nucleoplasma<\/strong> m.<\/em> Contingut del nucli cel\u00b7lular.<\/p>\n

46. odont\u00f2cit<\/strong> m.<\/em> Forma madura de la c\u00e8l\u00b7lula del teixit dentari que presenta moltes ramificacions.<\/p>\n

47. oncog\u00e8n<\/strong> m.<\/em> Gen alterat per alguna causa o algun agent que pot produir c\u00e0ncer.<\/p>\n

48. opist\u00f2gnat -a<\/strong> adj.<\/em> Que presenta un desenvolupament deficient de la mand\u00edbula inferior.<\/p>\n

49. ovoalb\u00famina<\/strong> f.<\/em> Prote\u00efna present a la clara d’ou.<\/p>\n

50. oxidoreductasa<\/strong> f.<\/em> Enzim que catalitza una reacci\u00f3 en qu\u00e8 un substrat s’oxida i un altre substrat es redueix.<\/p>\n

51. panm\u00edctic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la panmixi.<\/p>\n

52. panmixi<\/strong> f.<\/em> Reproducci\u00f3 sexual per aparellaments fets a l’atzar.<\/p>\n

53. parental<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al pare i a la mare.<\/p>\n

54. pliotropia<\/strong> f.<\/em> Manifestaci\u00f3 de l’efecte d’un gen mutant en diferents aspectes del fenotip aparentment no relacionats.<\/p>\n

55. pri\u00f3<\/strong> m.<\/em> Agent infecci\u00f3s de car\u00e0cter proteic que causa diverses malalties neurol\u00f2giques.<\/p>\n

56. prolina<\/strong> f.<\/em> Amino\u00e0cid proteic no essencial de car\u00e0cter c\u00edclic, derivat de l’\u00e0cid glut\u00e0mic, que incorporat a la mol\u00e8cula de col\u00b7lagen genera hidroxiprolina.<\/p>\n

57. quimiotropisme<\/strong> m.<\/em> Tropisme en qu\u00e8 el factor estimulant \u00e9s una subst\u00e0ncia qu\u00edmica.<\/p>\n

58. qu\u00edstic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a un quist.<\/p>\n

59. sid\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Afectat de sida.<\/p>\n

60. timidina<\/strong> f.<\/em> Nucle\u00f2sid de timina.<\/p>\n

61. transducci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Transfer\u00e8ncia d’\u00e0cid desoxiribonucleic d’una c\u00e8l\u00b7lula a una altra, efectuada per un virus.<\/p>\n

62. transferasa<\/strong> f.<\/em> Enzim que catalitza la transfer\u00e8ncia d’un radical qu\u00edmic d’un compost a un altre.<\/p>\n

63. tris\u00f2mic -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 triplicat un cromosoma, s’aplica a una c\u00e8l\u00b7lula, a un teixit o a un organisme.<\/p>\n

64. univitel\u00b7l\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Que, essent bess\u00f3 d’un altre, s’ha format a partir d’un mateix \u00f2vul.<\/p>\n

BOT\u00c0NICA<\/strong><\/p>\n

1. aciculiforme<\/strong> adj.<\/em> Acicular.<\/p>\n

2. aerof\u00edtic -a<\/strong> adj.<\/em> Que viu sobre superf\u00edcies no submergides, en contacte amb l’aire, s’aplica a les algues.<\/p>\n

3. aflatoxina<\/strong> f.<\/em> Micotoxina cancer\u00edgena produ\u00efda pel deuteromicet Aspergillus flavus<\/em> i per floridures afins.<\/p>\n

4. al\u00b7lopoliploide<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que t\u00e9 tres o m\u00e9s dotacions completes de cromosomes provinents de dos o m\u00e9s t\u00e0xons diferents, dels quals ha derivat per hibridaci\u00f3. 2 m.<\/em> C\u00e8l\u00b7lula, teixit o organisme, al\u00b7lopoliploide.<\/p>\n

5. al\u00b7lopoliplo\u00efdia<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Condici\u00f3 d’al\u00b7lopoliploide. 2<\/em> Fenomen que porta a la formaci\u00f3 d’al\u00b7lopoliploides.<\/p>\n

6. amanitina<\/strong> f.<\/em> T\u00f2xic format per alguns fongs del grup de les amanites.<\/p>\n

7. amatoxina<\/strong> f.<\/em> Subst\u00e0ncia molt t\u00f2xica que es troba a la farinera borda i en altres agaricals.<\/p>\n

8. anamorf<\/strong> m.<\/em> Fong que es troba en la fase asexual del seu cicle.<\/p>\n

9. apog\u00e0mia<\/strong> f.<\/em> Producci\u00f3 asexual d’un embri\u00f3 a partir d’una c\u00e8l\u00b7lula que no fa g\u00e0metes del gamet\u00f2fit.<\/p>\n

10. apomixi<\/strong> f.<\/em> Producci\u00f3 d’un embri\u00f3 sense fecundaci\u00f3.<\/p>\n

11. arbuscle<\/strong> m.<\/em> Hifa molt ramificada que es forma a l’interior d’algunes c\u00e8l\u00b7lules del c\u00f2rtex d’una planta i facilita l’intercanvi de subst\u00e0ncies.<\/p>\n

12. arcuat -ada<\/strong> adj.<\/em> Arcat.<\/p>\n

13. arribatge<\/strong> m.<\/em> Conjunt d’algues i altres restes vegetals arrossegades per les ones i dipositades a la platja.<\/p>\n

14. ascoma<\/strong> m.<\/em> Cos fruct\u00edfer dels fongs ascomicets on es formen els ascs.<\/p>\n

15. as\u00e8pal -a<\/strong> adj.<\/em> Que no t\u00e9 s\u00e8pals.<\/p>\n

16. atenuat -ada<\/strong> adj.<\/em> En bot., que s’estreny o s’aprima progressivament vers l’\u00e0pex o vers la base. Fulles atenuades.<\/em><\/p>\n

17. autoic -a<\/strong> adj.<\/em> Que al llarg del seu cicle biol\u00f2gic es desenvolupa sobre un sol hoste, s’aplica a certs fongs par\u00e0sits. El rovell del boix \u00e9s autoic.<\/em><\/p>\n

18. autopoliploide<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que t\u00e9 tres o m\u00e9s dotacions completes de cromosomes corresponents a la mateixa esp\u00e8cie. 2 m.<\/em> C\u00e8l\u00b7lula, teixit o organisme, autopoliploide.<\/p>\n

19. autopoliplo\u00efdia<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Condici\u00f3 d’autopoliploide. 2<\/em> Fenomen que porta a la formaci\u00f3 d’autopoliploides.<\/p>\n

20. autopol\u00b7linitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Fecundaci\u00f3 d’una planta mitjan\u00e7ant el pol\u00b7len del mateix individu.<\/p>\n

21. basidioma<\/strong> m.<\/em> Fructificaci\u00f3 dels fongs basidiomicets, portadora de basidis.<\/p>\n

22. boreoalp\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les terres septentrionals d’Eur\u00e0sia i l’alta muntanya alpina. Regi\u00f3 boreoalpina.<\/em><\/p>\n

23. capense<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les terres australs c\u00e0lides i temperades de l’\u00c0frica. Regne capense.<\/em><\/p>\n

24. carenat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que t\u00e9 forma de quilla. Est\u00e8rnum carenat.<\/em> Escates carenades.<\/em> Fulles carenades.<\/em> 2<\/em> En bot., prove\u00eft de carena. Corol\u00b7la carenada.<\/em><\/p>\n

25. carpologia<\/strong> f.<\/em> Branca de la bot\u00e0nica que estudia els fruits.<\/p>\n

26. caulog\u00e8nic -a<\/strong> adj.<\/em> Format sobre la tija.<\/p>\n

27. cenobial<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als cenobis.<\/p>\n

28. cenoc\u00e0rpic -a<\/strong> adj.<\/em> Sinc\u00e0rpic.<\/p>\n

29. cistidiat -ada<\/strong> adj.<\/em> Prove\u00eft de cistidis.<\/p>\n

30. cistozigot<\/strong> m.<\/em> Zigot encistat que actua com a c\u00e8l\u00b7lula de rep\u00f2s.<\/p>\n

31. cocleariforme<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 forma de cullera.<\/p>\n

32. cole\u00f2ptil<\/strong> m.<\/em> Beina tancada, corresponent a la primera fulla de la pl\u00e0ntula, que enclou la pl\u00famula de l’embri\u00f3 de les gram\u00ednies i d’altres monocotiled\u00f2nies.<\/p>\n

33. colpat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que presenta un colp o m\u00e9s, s’aplica a un gra de pol\u00b7len.<\/p>\n

34. compostatge<\/strong> m.<\/em> Proc\u00e9s de preparaci\u00f3 de compost per a l’adobament de la terra.<\/p>\n

35. concolor<\/strong> adj.<\/em> Del mateix color. P\u00e8tals i s\u00e8pals concolors.<\/em><\/p>\n

36. conidioma<\/strong> m.<\/em> Cos fruct\u00edfer dins del qual es produeixen conidis.<\/p>\n

37. corol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la corologia.<\/p>\n

38. corticat -ada<\/strong> adj.<\/em> Prove\u00eft de c\u00f2rtex.<\/p>\n

39. cortic\u00edcola<\/strong> adj.<\/em> Que viu sobre les escorces d’arbres i arbustos. L\u00edquens cortic\u00edcoles.<\/em><\/p>\n

40. crassifoli -\u00f2lia<\/strong> adj.<\/em> De fulles gruixudes i carnoses.<\/p>\n

41. cultivar<\/strong>1<\/sup> f.<\/em> Varietat d’una planta, originada en cultiu. Pomes de la cultivar Golden.<\/em> Mireia \u00e9s una cultivar de clavell creada a Catalunya.<\/em><\/p>\n

42. deflex -a<\/strong> adj.<\/em> Dirigit abruptament cap avall. Fulles deflexes.<\/em><\/p>\n

43. dicari\u00f2tic -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 dos nuclis per c\u00e8l\u00b7lula. Hifes dicari\u00f2tiques.<\/em><\/p>\n

44. dis\u00e0mara<\/strong> f.<\/em> Fruit format per dues s\u00e0mares acoblades que es dispersen separadament.<\/p>\n

45. discolor<\/strong> adj.<\/em> De colors diferents. P\u00e8tals i s\u00e8pals discolors.<\/em><\/p>\n

46. eci<\/strong> m.<\/em> Cos espor\u00edfer en forma de clot, que cont\u00e9 nombroses espores dicari\u00f2tiques, disposades en s\u00e8ries semblants a cadenes.<\/p>\n

47. eci\u00f2spora<\/strong> f.<\/em> Espora originada en un eci.<\/p>\n

48. ej\u00e8ctil<\/strong> adj.<\/em> Que es pot expulsar violentament.<\/p>\n

49. emarginat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 una escotadura. Fulla emarginada.<\/em><\/p>\n

50. endoperidi<\/strong> m.<\/em> Capa interna del peridi d’un gasteromicet.<\/p>\n

51. enervi -\u00e8rvia<\/strong> adj.<\/em> Sense nervis, s’aplica a les fulles.<\/p>\n

52. escabre -a<\/strong> adj.<\/em> En bot., cobert de p\u00e8ls curts i r\u00edgids que el fan aspre al tacte.<\/p>\n

53. esclereida<\/strong> f.<\/em> C\u00e8l\u00b7lula morta de paret molt gruixuda i generalment lignificada, present d’una manera esparsa en alguns \u00f2rgans vegetals.<\/p>\n

54. escleroci<\/strong> m.<\/em> Massa densa d’hifes vegetatives d’un fong, riques en aliments, adaptada a travessar un per\u00edode desfavorable i despr\u00e9s germinar.<\/p>\n

55. escrobiculat -ada<\/strong> adj.<\/em> Cobert de cavitats poc profundes, amples i de fons pla.<\/p>\n

56. esporal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les espores.<\/p>\n

57. esporular<\/strong> v.<\/em> intr.<\/em> Els fongs i certes plantes, formar espores. Despr\u00e9s de tres setmanes, aquesta floridura esporula.<\/em><\/p>\n

58. esquamiforme<\/strong> adj.<\/em> Amb aspecte d’esquama.<\/p>\n

59. esqu\u00e0mula<\/strong> f.<\/em> Petita esquama.<\/p>\n

60. esquamul\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Recobert d’esqu\u00e0mules.<\/p>\n

61. esquizocarp<\/strong> m.<\/em> Fruit pluricarpel\u00b7lar que en la maturitat es divideix en mericarpis corresponents cadascun a un carpel.<\/p>\n

62. estilar<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’estil.<\/p>\n

63. exoperidi<\/strong> m.<\/em> Capa externa del peridi d’un gasteromicet.<\/p>\n

64. fanerog\u00e0mia<\/strong> f.<\/em> Part de la bot\u00e0nica que estudia les plantes faner\u00f2games.<\/p>\n

65. fi\u00e0lid<\/strong> m.<\/em> C\u00e8l\u00b7lula de diversos fongs formadora de conidis en forma d’ampolleta.<\/p>\n

66. fibul\u00edfer -a<\/strong> adj.<\/em> Portador de f\u00edbules.<\/p>\n

67. ficobiont<\/strong> m.<\/em> Fotobiont.<\/p>\n

68. fil\u00b7lotaxi<\/strong> f.<\/em> Disposici\u00f3 de les fulles sobre la tija.<\/p>\n

69. fissitunicat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que presenta un estirament de la t\u00fanica interna, que se separa aix\u00ed de la t\u00fanica externa, abans d’expulsar les espores, s’aplica als ascs.<\/p>\n

70. fitocen\u00f2leg -\u00f2loga<\/strong> adj.<\/em> Especialista en fitocenologia.<\/p>\n

71. fitocenosi<\/strong> f.<\/em> Comunitat vegetal (\u2192).<\/p>\n

72. fitotopografia<\/strong> f.<\/em> Estudi del paisatge vegetal considerat com un conjunt de comunitats relacionades espacialment i temporalment entre elles.<\/p>\n

73. fotoper\u00edode<\/strong> m.<\/em> Espai del temps diari en qu\u00e8 un organisme \u00e9s exposat a la llum.<\/p>\n

74. gemmant<\/strong> adj.<\/em> Que es multiplica per gemmaci\u00f3.<\/p>\n

75. gleba<\/strong> f.<\/em> Part de l’aparell espor\u00edfer dels fongs gasteromicets i de les t\u00f2fones, on maduren les espores.<\/p>\n

76. gloquidi<\/strong> m.<\/em> En bot., tricoma o ap\u00e8ndix prove\u00eft a la punta de pues recorbades.<\/p>\n

77. heteroclamidi -\u00eddia<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 el calze i la corol\u00b7la diferents.<\/p>\n

78. hifal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les hifes.<\/p>\n

79. hom\u00f2mer -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Que t\u00e9 les potes, els verticils, etc., formats pel mateix nombre de parts. Una flor hom\u00f2mera.<\/em> adj.<\/em> 2<\/strong> No estructurat en capes de composici\u00f3 diferent. L\u00edquens hom\u00f2mers.<\/em><\/p>\n

80. hum\u00edcola<\/strong> adj.<\/em> Que viu a l’humus, o als s\u00f2ls rics en humus, del qual es nodreix directament o indirecta, s’aplica sobretot a les plantes mic\u00f2trofes o a molts fongs saprotr\u00f2fics. Orqu\u00eddies hum\u00edcoles.<\/em><\/p>\n

81. inconspicu -\u00edcua<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> No conspicu. adj.<\/em> 2<\/strong> En bot., petit i poc aparent.<\/p>\n

82. inoperculat -ada<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Mancat d’opercle. m.<\/em> pl.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Grup de fongs ascomicets que expulsen les espores per un porus apical de l’asc, sense que hi hagi un opercle. 2<\/strong> 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

83. labriforme<\/strong> adj.<\/em> En bot., que t\u00e9 forma de llavi.<\/p>\n

84. lageniforme<\/strong> adj.<\/em> En bot., que t\u00e9 forma d’ampolla o de flasc\u00f3.<\/p>\n

85. levuriforme<\/strong> adj.<\/em> Amb l’aspecte i les caracter\u00edstiques dels llevats.<\/p>\n

86. liqu\u00e8nic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu als l\u00edquens.<\/p>\n

87. macroblast<\/strong> m.<\/em> Branca de creixement indefinit, sovint amb entrenusos llargs.<\/p>\n

88. malac\u00f2fil -a<\/strong> adj.<\/em> Que presenta malacof\u00edlia.<\/p>\n

89. malacof\u00edlia<\/strong> f.<\/em> Pol\u00b7linitzaci\u00f3 mitjan\u00e7ant la intervenci\u00f3 dels mol\u00b7luscos terrestres.<\/p>\n

90. miceli\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu al miceli. 2<\/em> Format per un miceli.<\/p>\n

91. micetologia<\/strong> f.<\/em> Micologia.<\/p>\n

92. micol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la micologia.<\/p>\n

93. micotoxina<\/strong> f.<\/em> Toxina produ\u00efda per un fong, activa sobre l’home o els animals.<\/p>\n

94. multiaxial<\/strong> adj.<\/em> Format per diversos rengles paral\u00b7lels de c\u00e8l\u00b7lules, s’aplica a les algues vermelles.<\/p>\n

95. muscinal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu a les molses. L’estrat muscinal d’un bosc.<\/em><\/p>\n

96. n\u00e0stia<\/strong> f.<\/em> Moviment d’una planta o d’un \u00f2rgan vegetal causat per un est\u00edmul dif\u00fas que no en condiciona la direcci\u00f3.<\/p>\n

97. neotropical<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d’Am\u00e8rica. Regne neotropical.<\/em><\/p>\n

98. nitr\u00f2fil -a<\/strong> adj.<\/em> Que viu preferentment en medis rics en subst\u00e0ncies nitrogenades. Una planta nitr\u00f2fila.<\/em><\/p>\n

99. ornitof\u00edlia<\/strong> f.<\/em> Pol\u00b7linitzaci\u00f3 per mitj\u00e0 dels ocells.<\/p>\n

100. paleotropical<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d’\u00c0sia i \u00c0frica. Regne paleotropical.<\/em><\/p>\n

101. paniculiforme<\/strong> adj.<\/em> En forma o amb aspecte de pan\u00edcula.<\/p>\n

102. papiraci -\u00e0cia<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al papir. 2<\/em> En bot., que t\u00e9 la consist\u00e8ncia del paper.<\/p>\n

103. pileal<\/strong> adj.<\/em> Pileic.<\/p>\n

104. pileic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al p\u00edleu.<\/p>\n

105. pistil\u00b7lar<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al pistil.<\/p>\n

106. pistil\u00b7lat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 pistil.<\/p>\n

107. pluricarpel\u00b7lar<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 diversos carpels.<\/p>\n

108. pol\u00b7linari<\/strong> m.<\/em> \u00d2rgan format per una massa de pol\u00b7len prolongada en un pedicel amb una terminaci\u00f3 viscosa, propi de la flor de moltes orqu\u00eddies.<\/p>\n

109. pol\u00b7linitzador -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que pol\u00b7linitza. 2 m.<\/em> Agent pol\u00b7linitzador.<\/p>\n

110. pol\u00b7linitzar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Transportar el pol\u00b7len des de l’antera fins a l’estigma o el micr\u00f2pil (d’una flor).<\/p>\n

111. poral<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al porus. 2<\/em> En bot., que s’acompleix mitjan\u00e7ant porus. Dehisc\u00e8ncia poral.<\/em><\/p>\n

112. porat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 porus. Pol\u00b7len porat.<\/em><\/p>\n

113. prolat -a<\/strong> adj.<\/em> Allargat en la direcci\u00f3 de l’eix major. C\u00e8l\u00b7lula prolata.<\/em><\/p>\n

114. prostrat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que creix ajagut o gaireb\u00e9 ajagut. Planta prostrada.<\/em><\/p>\n

115. psic\u00f2trop<\/strong> m.<\/em> Compost de propietats psicotr\u00f2piques.<\/p>\n

116. psicotr\u00f2pic -a<\/strong> adj.<\/em> Que afecta el comportament del sistema nervi\u00f3s, sobretot amb al\u00b7lucinacions, sensaci\u00f3 de flotaci\u00f3, ebrietat, etc. Molts bolets del g\u00e8nere<\/em> Psilocybe s\u00f3n psicotr\u00f2pics.<\/em><\/p>\n

117. psilocibina<\/strong> f.<\/em> Subst\u00e0ncia al\u00b7lucin\u00f2gena continguda en algunes esp\u00e8cies de bolets del g\u00e8nere Psilocybe.<\/em><\/p>\n

118. quimiotropisme<\/strong> m.<\/em> Tropisme en qu\u00e8 el factor estimulant \u00e9s una subst\u00e0ncia qu\u00edmica.<\/p>\n

119. quiropterof\u00edlia<\/strong> f.<\/em> Pol\u00b7linitzaci\u00f3 en qu\u00e8 el transport de pol\u00b7len \u00e9s fet per mam\u00edfers quir\u00f2pters.<\/p>\n

120. resupinat -ada<\/strong> adj.<\/em> En forma de crosta aplicada al substrat. Fong resupinat.<\/em><\/p>\n

121. riz\u00f2for<\/strong> m.<\/em> Ramificaci\u00f3 de la tija d’alguns pterid\u00f2fits que, en contacte amb el s\u00f2l, forma arrels.<\/p>\n

122. rosulat -ada<\/strong> adj.<\/em> Amb les fulles en roseta. Una planta rosulada.<\/em><\/p>\n

123. saprotr\u00f2fic -a<\/strong> adj.<\/em> Sapr\u00f2fag.<\/p>\n

124. seccionat -ada<\/strong> adj.<\/em> Amb divisions que atenyen el nervi medial, en les fulles pinnades, o el pec\u00edol, en les fulles palmades.<\/p>\n

125. serrat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> En bot., amb dents agudes, properes i corbades cap a un mateix costat, com les d’una serra.<\/p>\n

126. sins\u00e8pal -a<\/strong> adj.<\/em> Gamos\u00e8pal.<\/p>\n

127. sorosi<\/strong> f.<\/em> Infructesc\u00e8ncia formada per fruits carnosos fusionats entre ells i amb l’eix, que tamb\u00e9 esdev\u00e9 carn\u00f3s, com la pinya americana.<\/p>\n

128. tal\u00b7l\u00f3s2<\/sup><\/strong> -osa<\/strong> adj.<\/em> En forma de l\u00e0mina verda i ramificada, sovint dicot\u00f2micament, que recorda el tal\u00b7lus d’algunes algues. Hep\u00e0tiques tal\u00b7loses.<\/em><\/p>\n

129. teleomorf<\/strong> m.<\/em> Fong que es troba en la fase sexual del seu cicle.<\/p>\n

130. teleom\u00f2rfic -a<\/strong> adj.<\/em> Pertanyent a la fase del cicle vital d’un fong que es multiplica sexualment, pr\u00e8via meiosi.<\/p>\n

131. tolus<\/strong> m.<\/em> Inflament apical, en forma de c\u00fapula, de la paret dels ascs de molts l\u00edquens.<\/p>\n

132. umb\u00f3<\/strong> m.<\/em> Promin\u00e8ncia c\u00f2nica o arrodonida que apareix al centre del barret d’alguns bolets.<\/p>\n

133. umbonat -ada<\/strong> adj.<\/em> Prove\u00eft d’umb\u00f3.<\/p>\n

134. uredini<\/strong> m.<\/em> Sorus de les espores dels fongs uredinals.<\/p>\n

135. vesiculoarbuscular<\/strong> adj.<\/em> Que penetra en les c\u00e8l\u00b7lules del par\u00e8nquima de l’arrel, on forma arbuscles i ves\u00edcules, s’aplica a les micorizes.<\/p>\n

CI\u00c8NCIA FORESTAL<\/strong><\/p>\n

1. abebai<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Sapel\u00b7li. 2<\/em> Sipo.<\/p>\n

2. ai\u00fas<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les esterculi\u00e0cies, molt alt, de fulles palmades, propi de l’\u00c0frica occidental (Triplochiton scleroxylon)<\/em>. 2<\/em> Fusta d’ai\u00fas, groguenca i tova, emprada especialment en l’elaboraci\u00f3 de mobles auxiliars, fusteria d’interiors i motllures.<\/p>\n

3. aler\u00e7<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> L\u00e0rix. 2 aler\u00e7 de Xile<\/strong><\/em> Arbre perennifoli de la fam\u00edlia de les cupress\u00e0cies, molt alt i de vida molt llarga, de fulletes lanceolades, verticil\u00b7lades en grups de tres, de fusta duradora, propi de la part meridional de l’Am\u00e8rica del Sud (Fitzroya cupressoides)<\/em>.<\/p>\n

4. cople<\/strong> m.<\/em> Pollancre.<\/p>\n

5. dicor\u00ednia<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Arbre del g\u00e8nere Dicorynia,<\/em> de la fam\u00edlia de les cesalpini\u00e0cies, de fulles compostes i flors blanques. 2<\/em> Fusta de dicor\u00ednia, d’un rogenc violaci, molt resistent als \u00e0cids.<\/p>\n

6. estisorada<\/strong> f.<\/em> Tisorada.<\/p>\n

7. hidrant<\/strong> m.<\/em> Aparell hidr\u00e0ulic connectat a una xarxa general de distribuci\u00f3 d’aigua, que s’utilitza per a subministrar aigua a pressi\u00f3 per a l’extinci\u00f3 d’un incendi o per a regar.<\/p>\n

8. karit\u00e9<\/strong> [pl. -\u00e9s<\/em>] m.<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les sapot\u00e0cies, de fruits en baia, propi de l’\u00c0frica tropical, les llavors del qual proporcionen un greix d’aspecte semblant a la mantega (Vitellaria paradoxa<\/em> o Butyrospermum parkii<\/em>).<\/p>\n

9. lapiaz<\/strong> m.<\/em> Rascler.<\/p>\n

10. miquel\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Que ve a final de setembre, per Sant Miquel, s’aplica a fruits, castanyes, glans, etc.<\/p>\n

11. mullant<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que s’est\u00e9n per la superf\u00edcie dels cossos amb qu\u00e8 entra en contacte. 2 m.<\/em> Producte mullant. El plaguicida amb un mullant \u00e9s m\u00e9s efica\u00e7.<\/em><\/p>\n

12. paduc<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Arbre del g\u00e8nere Pterocarpus,<\/em> de la fam\u00edlia de les papilion\u00e0cies, de fulles pinnades i fruit arrodonit, comprimit i alat, indehiscent, de distribuci\u00f3 tropical, del qual s’obt\u00e9 un suc vermell, astringent, emprat en adoberia. 2<\/em> Fusta de paduc, emprada en ebenisteria.<\/p>\n

13. relascopi<\/strong> m.<\/em> Dendr\u00f2metre que permet mesurar diversos par\u00e0metres dels arbres i de les masses forestals com ara l’\u00e0rea basal, el di\u00e0metres o les al\u00e7\u00e0ries.<\/p>\n

14. revegetaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Conjunt d’operacions de sembra i d’implantaci\u00f3 d’arbres i arbustos, i, si cal, de manteniment, que tenen per objecte el foment d’una nova coberta vegetal en una superf\u00edcie denudada.<\/p>\n

15. saprol\u00e8gnia<\/strong> f.<\/em> Micosi dels peixos que provoca taques blanques sobre la pell, produ\u00efda per un ficomicet del g\u00e8nere Saprolegnia.<\/em><\/p>\n

16. sempervirent<\/strong> adj.<\/em> Perennifoli.<\/p>\n

17. sipo<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les meli\u00e0cies, molt alt, propi de l’\u00c0frica tropical (Entandrophragma utile)<\/em>. 2<\/em> Fusta de sipo, semblant a la del sapel\u00b7li per\u00f2 amb m\u00e9s aig\u00fces i sense rep\u00e8ls, emprada especialment en ebenisteria i per a decoraci\u00f3 d’interiors.<\/p>\n

18. tal\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] m.<\/em> 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les cesalpini\u00e0cies, originari de l’\u00c0frica tropical, explotat per la seva fusta (Erythrophleum ivorense<\/em> i E. suaveolens<\/em>). 2<\/em> Fusta de tal\u00ed, de color rogenc i molt densa, emprada especialment en la construcci\u00f3 de mobiliari urb\u00e0.<\/p>\n

COL\u00b7LECTIUS VEGETALS<\/strong><\/p>\n

1. balegar<\/strong> m.<\/em> Matollar de b\u00e0lecs.<\/p>\n

2. moniatar<\/strong> m.<\/em> Camp plantat de moniatos.<\/p>\n

3. safranar<\/strong> m.<\/em> Camp plantat de safr\u00e0.<\/p>\n

4. salancar<\/strong> m.<\/em> Lloc on abunden les salanques.<\/p>\n

5. sarronar<\/strong> m.<\/em> Herbassar on predominen els sarrons, propi de les jaces i altres llocs molt femats pel bestiar.<\/p>\n

6. taronjar<\/strong> m.<\/em> Tarongerar.<\/p>\n

COMUNICACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

1. contrapicat<\/strong> adj.<\/em> pla contrapicat<\/strong><\/em> V. pla1<\/sup><\/em>.<\/p>\n

2. sobreexposici\u00f3<\/strong> f.<\/em> Exposici\u00f3 prolongada d’una superf\u00edcie fotosensible a la llum.<\/p>\n

DEFENSA<\/strong><\/p>\n

1. autolesi\u00f3<\/strong> f.<\/em> Lesi\u00f3 que una persona es causa ella mateixa.<\/p>\n

2. desvalisador desvalisadora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Lladre especialitzat en desvalisaments.<\/p>\n

3. desvalisament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de desvalisar; l’efecte.<\/p>\n

4. dumdum<\/strong> adj.<\/em> bala dumdum<\/strong><\/em> V. bala2<\/sup><\/em>.<\/p>\n

5. eurom\u00edssil<\/strong> m.<\/em> Arma nuclear instal\u00b7lada a Europa per forces multinacionals.<\/p>\n

6. llan\u00e7aflames<\/strong> m.<\/em> Arma de guerra que permet projectar a dist\u00e0ncia un raig de l\u00edquid inflamat.<\/p>\n

7. policial<\/strong> adj.<\/em> Polic\u00edac 1.<\/em><\/p>\n

8. rell\u00f3<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Ferro de la llan\u00e7a. 2<\/em> Asta de fusta amb punta de llan\u00e7a i amb una osca prop d’aquesta, emprada en el toreig a cavall.<\/p>\n

9. subfusell<\/strong> m.<\/em> Arma curta autom\u00e0tica, amb una gran pot\u00e8ncia de foc, que es dispara amb les dues mans i pot disparar a r\u00e0fegues o a trets a\u00efllats.<\/p>\n

DRET<\/strong><\/p>\n

1. abintestat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Intestat. Successi\u00f3 abintestada.<\/em> 2 m.<\/em> Judici d’abintestat (\u2192).<\/p>\n

2. adoptand adoptanda<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que est\u00e0 en proc\u00e9s d’adopci\u00f3.<\/p>\n

3. alimentat alimentada<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que t\u00e9 el dret a rebre aliments d’un parent.<\/p>\n

4. at\u00e8s<\/strong> m.<\/em> Considerant. Els principis evocats en els atesos precedents.<\/em><\/p>\n

5. atress\u00ed<\/strong> adv.<\/em> Altress\u00ed.<\/p>\n

6. aute<\/strong> m.<\/em> En el dret processal andorr\u00e0, interlocut\u00f2ria.<\/p>\n

7. averia<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Haveria. f.<\/em> 2<\/strong> Impost andorr\u00e0 que gravava el bestiar menut.<\/p>\n

8. concursal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al concurs de creditors.<\/p>\n

9. concursat concursada<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona sotmesa a concurs de creditors.<\/p>\n

10. cot2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Multa imposada per un consell andorr\u00e0 per l’incompliment d’un deure.<\/p>\n

11. crimin\u00f2leg crimin\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en criminologia.<\/p>\n

12. desposori<\/strong> m.<\/em> Esposalles.<\/p>\n

13. jurat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> Que ha prestat jurament. Traductora jurada.<\/em> Guarda jurat.<\/em><\/p>\n

14. parap\u00fablic -a<\/strong> adj.<\/em> Que \u00e9s de titularitat p\u00fablica per\u00f2 que es regeix majorit\u00e0riament pel dret privat. Una empresa, organitzaci\u00f3, entitat, parap\u00fabliques.<\/em><\/p>\n

15. pedania<\/strong> f.<\/em> Entitat local menor sota la jurisdicci\u00f3 d’un alcalde pedani.<\/p>\n

16. recurrible<\/strong> adj.<\/em> Que pot \u00e9sser objecte de recurs. Sent\u00e8ncia recurrible.<\/em><\/p>\n

ECOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. ambient\u00f2leg ambient\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en ci\u00e8ncies ambientals.<\/p>\n

2. biodiversitat<\/strong> f.<\/em> Diversitat biol\u00f2gica en totes les seves formes, nivells i combinacions.<\/p>\n

3. bioindicador<\/strong> m.<\/em> Organisme, o comunitat d’organismes, la pres\u00e8ncia, abs\u00e8ncia o vitalitat dels quals en un indret determinat permet deduir les condicions ambientals que afecten el lloc.<\/p>\n

4. boreoalp\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les terres septentrionals d’Eur\u00e0sia i l’alta muntanya alpina. Regi\u00f3 boreoalpina.<\/em><\/p>\n

5. capense<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les terres australs c\u00e0lides i temperades de l’\u00c0frica. Regne capense.<\/em><\/p>\n

6. cortic\u00edcola<\/strong> adj.<\/em> Que viu sobre les escorces d’arbres i arbustos. L\u00edquens cortic\u00edcoles.<\/em><\/p>\n

7. descomponedor -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que descompon la mat\u00e8ria org\u00e0nica morta mitjan\u00e7ant una activitat metab\u00f2lica intensa. 2 m.<\/em> Organisme descomponedor.<\/p>\n

8. fitocenosi<\/strong> f.<\/em> Comunitat vegetal (\u2192).<\/p>\n

9. fitotopografia<\/strong> f.<\/em> Estudi del paisatge vegetal considerat com un conjunt de comunitats relacionades espacialment i temporalment entre elles.<\/p>\n

10. fol\u00edvor -a<\/strong> adj.<\/em> Que s’alimenta de fulles. Insecte fol\u00edvor.<\/em><\/p>\n

11. fotoper\u00edode<\/strong> m.<\/em> Espai del temps diari en qu\u00e8 un organisme \u00e9s exposat a la llum.<\/p>\n

12. gips\u00f2fil -a<\/strong> adj.<\/em> Que viu exclusivament o preferentment en terrenys guixencs.<\/p>\n

13. hum\u00edcola<\/strong> adj.<\/em> Que viu a l’humus, o als s\u00f2ls rics en humus, del qual es nodreix directament o indirecta, s’aplica sobretot a les plantes mic\u00f2trofes o a molts fongs saprotr\u00f2fics. Orqu\u00eddies hum\u00edcoles.<\/em><\/p>\n

14. mes\u00f2trof -a<\/strong> adj.<\/em> Mesotr\u00f2fic.<\/p>\n

15. mesotr\u00f2fic -a<\/strong> adj.<\/em> Mitjanament ric en subst\u00e0ncies nutritives. Aig\u00fces mesotr\u00f2fiques.<\/em><\/p>\n

16. mor<\/strong> adj.<\/em> humus mor<\/strong><\/em> V. humus.<\/em><\/p>\n

17. neotropical<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d’Am\u00e8rica. Regne neotropical.<\/em><\/p>\n

18. nitr\u00f2fil -a<\/strong> adj.<\/em> Que viu preferentment en medis rics en subst\u00e0ncies nitrogenades. Una planta nitr\u00f2fila.<\/em><\/p>\n

19. paleotropical<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les terres tropicals d’\u00c0sia i \u00c0frica. Regne paleotropical.<\/em><\/p>\n

20. superfam\u00edlia<\/strong> f.<\/em> Grup de classificaci\u00f3 taxon\u00f2mica immediatament inferior a l’ordre, que inclou fam\u00edlies afins.<\/p>\n

21. xeromorf -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 l’aspecte t\u00edpic de les plantes que viuen en ambients secs. Plantes xeromorfes.<\/em><\/p>\n

ECONOMIA DOM\u00c8STICA<\/strong><\/p>\n

1. embo\u00e7<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Bo\u00e7. 2<\/em> Part d’una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls. 3<\/em> Beina d’un instrument tallant, especialment tros de branca acanalat que s’adapta al tall de la dalla o de la fal\u00e7.<\/p>\n

2. l\u00edfting<\/strong> m.<\/em> Operaci\u00f3 d’estirar la pell per a fer-la esdevenir llisa, quir\u00fargicament o amb un producte cosm\u00e8tic.<\/p>\n

ENGINYERIA EL\u00c8CTRICA<\/strong><\/p>\n

1. encebador<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Dispositiu per a encebar una arma de foc. 2<\/em> Dispositiu que permet l’encebament de certs tipus de l\u00e0mpades, com ara els tubs fluorescents.<\/p>\n

2. kilovolt<\/strong> m.<\/em> Quilovolt.<\/p>\n

3. kilowatt<\/strong> m.<\/em> Quilowatt.<\/p>\n

4. quilovolt<\/strong> m.<\/em> Unitat de for\u00e7a electromotriu i de difer\u00e8ncia de potencial equivalent a 1.000 volts (s\u00edmbol, kV).<\/p>\n

5. quilowatt<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Unitat de pot\u00e8ncia equivalent a 1.000 watts (s\u00edmbol, kW). 2 quilowatt hora<\/strong><\/em> Unitat pr\u00e0ctica del treball efectuat per una m\u00e0quina o de l’energia consumida per un aparell, en una hora, la pot\u00e8ncia dels quals \u00e9s d’un quilowatt (s\u00edmbol, kWh).<\/p>\n

ENGINYERIA ELECTR\u00d2NICA<\/strong><\/p>\n

1. electroencefal\u00f2graf<\/strong> m.<\/em> Aparell per a mesurar i enregistrar les formes d’ona relatives al funcionament del cervell.<\/p>\n

2. m\u00f2dem<\/strong> [angl. modem,<\/em> que prov\u00e9 de la sigla modem<\/span>, \u2018modulator-demodulator<\/em>‘] m.<\/em> Dispositiu que converteix els senyals digitals en senyals anal\u00f2gics, i viceversa, per a transmetre’ls per via telef\u00f2nica o radiof\u00f2nica.<\/p>\n

ENGINYERIA INDUSTRIAL GENERAL<\/strong><\/p>\n

1. aerogenerador<\/strong> m.<\/em> M\u00e0quina que transforma l’energia cin\u00e8tica del vent en energia el\u00e8ctrica.<\/p>\n

2. aeromodelisme<\/strong> m.<\/em> T\u00e8cnica de construir i de fer volar models redu\u00efts d’aparells voladors.<\/p>\n

3. bypass<\/em><\/strong> [angl.] [inv.] m.<\/em> 1<\/em> Anastomosi vascular quir\u00fargica en qu\u00e8 un empelt de vas sanguini o un tub de material pl\u00e0stic fa de pont entre l’aorta i l’art\u00e8ria coron\u00e0ria tot eludint el segment vascular obstru\u00eft o amb estenosi. 2<\/em> Derivaci\u00f3 2<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

4. calatge<\/strong> m.<\/em> Serratge entre dues peces calades.<\/p>\n

5. cigonyal<\/strong> m.<\/em> En una m\u00e0quina alternativa, arbre de transmissi\u00f3 amb cigonyes.<\/p>\n

6. falcament<\/strong> m.<\/em> Bloqueig del possible lliscament entre dues peces garantit pel creixement de la resist\u00e8ncia al lliscament, ocasionat per la mateixa for\u00e7a que les fa lliscar.<\/p>\n

7. hidrant<\/strong> m.<\/em> Aparell hidr\u00e0ulic connectat a una xarxa general de distribuci\u00f3 d’aigua, que s’utilitza per a subministrar aigua a pressi\u00f3 per a l’extinci\u00f3 d’un incendi o per a regar.<\/p>\n

8. matricer matricera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en la fabricaci\u00f3 de matrius.<\/p>\n

9. matriceria<\/strong> f.<\/em> Fabricaci\u00f3 de matrius.<\/p>\n

10. planejament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de planejar; l’efecte.<\/p>\n

11. posicionar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Posar manualment o mec\u00e0nicament (una pe\u00e7a, una eina, etc.) en la posici\u00f3 adequada per a la funci\u00f3 que fa o ha de fer.<\/p>\n

12. tornagauxes<\/strong> m.<\/em> Barra prove\u00efda de dos sortints, emprada per a doblegar o adre\u00e7ar barres.<\/p>\n

ESPORTS<\/strong><\/p>\n

1. aeromodelisme<\/strong> m.<\/em> T\u00e8cnica de construir i de fer volar models redu\u00efts d’aparells voladors.<\/p>\n

2. barranquisme<\/strong> m.<\/em> Pr\u00e0ctica esportiva que consisteix a seguir el curs d’un riu o d’un torrent a trav\u00e9s d’un barranc, combinant la nataci\u00f3, l’escalada i l’espeleologia per salvar els obstacles naturals del recorregut.<\/p>\n

3. bimba<\/strong> f.<\/em> POP.<\/em> Pilota, especialment de futbol.<\/p>\n

4. canellera<\/strong> f.<\/em> Pe\u00e7a de roba, de pell o d’altres materials que serveix per a subjectar i protegir el canell.<\/p>\n

5. carav\u00e0ning<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Forma de turisme consistent a viatjar i allotjar-se en una caravana. 2<\/em> Terreny destinat a les caravanes.<\/p>\n

6. caravanista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que practica el carav\u00e0ning.<\/p>\n

7. frontennis<\/strong> m.<\/em> Modalitat masculina i femenina de pilota que es disputa en un front\u00f3 curt de 30 metres, en partits per parelles de 30 punts, amb raqueta.<\/p>\n

8. nadador<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Nedador_.<\/p>\n

9. r\u00e0fting<\/strong> m.<\/em> Pr\u00e0ctica esportiva que consisteix a baixar per aig\u00fces vives en un bot pneum\u00e0tic que generalment t\u00e9 capacitat per a unes vuit persones.<\/p>\n

EXPLOTACI\u00d3 ANIMAL<\/strong><\/p>\n

1. agropecuari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’agricultura i a la ramaderia.<\/p>\n

2. alevinatge<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> En aq\u00fcicultura, cria d’alevins. 2<\/em> Fase de creixement dels peixos.<\/p>\n

3. arniar<\/strong> v.<\/em> intr.<\/em> Renillar.<\/p>\n

4. arniet<\/strong> m.<\/em> Renill.<\/p>\n

5. averia<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Haveria. f.<\/em> 2<\/strong> Impost andorr\u00e0 que gravava el bestiar menut.<\/p>\n

6. batallar<\/strong>1<\/sup> v.<\/em> tr.<\/em> 1<\/em> Posar batalls (a les esquelles). 2 intr.<\/em> Fer sonar les esquelles.<\/p>\n

7. bocat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 el morro de color diferent de la resta del cap i del cos, s’aplica a un equ\u00ed.<\/p>\n

8. borromb\u00ed<\/strong> m.<\/em> Borromba petita.<\/p>\n

9. bovicultura<\/strong> f.<\/em> Cria i explotaci\u00f3 de bovins amb finalitats comercials.<\/p>\n

10. brauella<\/strong> f.<\/em> Vaca jove i no domada.<\/p>\n

11. canicultura<\/strong> f.<\/em> Cria i explotaci\u00f3 de gossos.<\/p>\n

12. capricultura<\/strong> f.<\/em> Cria i explotaci\u00f3 de cabres.<\/p>\n

13. carbonat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 taques fosques, s’aplica a un animal.<\/p>\n

14. clina2<\/sup><\/strong> f.<\/em> Crina.<\/p>\n

15. collut2<\/sup><\/strong> -uda<\/strong> adj.<\/em> No castrat, s’aplica a un animal.<\/p>\n

16. columbicultura<\/strong> f.<\/em> Cria i explotaci\u00f3 de coloms.<\/p>\n

17. criptorqu\u00eddia<\/strong> f.<\/em> Abs\u00e8ncia d’un o dels dos testicles en l’escrot perqu\u00e8 han quedat retinguts en l’abdomen o en el conducte inguinal.<\/p>\n

18. eixamenada<\/strong> f.<\/em> Eixamenament.<\/p>\n

19. eixivern<\/strong> m.<\/em> Eixivernada.<\/p>\n

20. embo\u00e7<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Bo\u00e7. 2<\/em> Part d’una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls. 3<\/em> Beina d’un instrument tallant, especialment tros de branca acanalat que s’adapta al tall de la dalla o de la fal\u00e7.<\/p>\n

21. empe\u00e7olar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Travar les potes d’un animal amb pe\u00e7ols.<\/p>\n

22. emplomament<\/strong> m.<\/em> Aparici\u00f3 de les plomes en un ocell.<\/p>\n

23. encinglar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Cinglar 1<\/strong> i 2<\/strong>.<\/p>\n

24. enfelar-se<\/strong> v.<\/em> intr.<\/em> pron.<\/em> Un animal, emmalaltir-se a causa de trastorns en el fetge.<\/p>\n

25. enfreixurar-se<\/strong> v.<\/em> intr.<\/em> pron.<\/em> Un animal, emmalaltir-se a causa de trastorns en els pulmons.<\/p>\n

26. enquadrar2<\/sup><\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Posar (un animal) a la quadra.<\/p>\n

27. entrepel\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 p\u00e8ls blancs escampats, s’aplica a un animal.<\/p>\n

28. eq\u00fcicultura<\/strong> f.<\/em> Cria i explotaci\u00f3 de cavalls.<\/p>\n

29. esbelegar<\/strong> v.<\/em> intr.<\/em> 1<\/em> Belar. 2 intr.<\/em> pron.<\/em> Esgargamellar-se. Per molt que t’esbeleguis, no et creur\u00e0, \u00e9s un tossut.<\/em><\/p>\n

30. esbeletegar<\/strong> v.<\/em> intr.<\/em> Belar insistentment.<\/p>\n

31. espermograma<\/strong> m.<\/em> An\u00e0lisi de l’esperma.<\/p>\n

32. esventrat -ada<\/strong> adj.<\/em> Herni\u00f3s.<\/p>\n

33. f\u00e0nera<\/strong> f.<\/em> Formaci\u00f3 epid\u00e8rmica diferenciada.<\/p>\n

34. fasianiformes<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> Gal\u00b7liformes.<\/p>\n

35. femer\u00f3<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Porci\u00f3 petita de fems. 2<\/em> Lloc on el conill diposita els fems.<\/p>\n

36. fic<\/strong> m.<\/em> Tumor de la pell.<\/p>\n

37. gardeny<\/strong> m.<\/em> Grunyit de les truges.<\/p>\n

38. gardenyar<\/strong> v.<\/em> intr.<\/em> Les truges, grunyir.<\/p>\n

39. garr\u00e9s<\/strong> m.<\/em> Creuera 2<\/strong>.<\/p>\n

40. gavarro<\/strong> m.<\/em> Absc\u00e9s a l’ungla del bestiar.<\/p>\n

41. godallada<\/strong> f.<\/em> Garrinada.<\/p>\n

42. greixet<\/strong> m.<\/em> Part anterior de les extremitats posteriors del cavall situada entre la cuixa i la cama.<\/p>\n

43. helicicultor helicicultora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que es dedica a la cria de caragols amb finalitats comercials.<\/p>\n

44. helicicultura<\/strong> f.<\/em> Cria i explotaci\u00f3 de caragols.<\/p>\n

45. llimonera2<\/sup><\/strong> f.<\/em> Guarniment per a enganxar a vares o bra\u00e7os un cavall tot sol.<\/p>\n

46. m\u00e0mia<\/strong> f.<\/em> Femella amb alguna mamella que no porta llet.<\/p>\n

47. microbisme<\/strong> m.<\/em> Conjunt de microorganismes d’un medi.<\/p>\n

48. mosquejat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 taques fosques petites. Un cavall mosquejat.<\/em><\/p>\n

49. mufar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Un animal, envestir (alg\u00fa o alguna cosa) a cops de cap. El bou va mufar l’amo en veure’l c\u00f3rrer.<\/em> No t’acostis a la vaca que mufa.<\/em><\/p>\n

50. munyida<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de munyir; l’efecte.<\/p>\n

51. ovicultura<\/strong> f.<\/em> Cria i explotaci\u00f3 d’ovelles.<\/p>\n

52. peixard -a<\/strong> adj.<\/em> De color blanc i roig, s’aplica als cavalls i al seu pelatge.<\/p>\n

53. peixena<\/strong> f.<\/em> Pastura 1<\/strong> 2.<\/em><\/p>\n

54. periople<\/strong> m.<\/em> Banda c\u00f2rnica blanquinosa al voltant del casc dels \u00e8quids.<\/p>\n

55. piaf<\/strong> m.<\/em> Trot elevat en qu\u00e8 el cavall eleva i reposa alternativament cada parell diagonal d’extremitats sense moure’s de lloc.<\/p>\n

56. porcicultura<\/strong> f.<\/em> Cria i explotaci\u00f3 de porcs.<\/p>\n

57. pr\u00f2poli<\/strong> f.<\/em> Pr\u00f2polis.<\/p>\n

58. pur\u00ed<\/strong> [usat generalment en pl.] m.<\/em> L\u00edquid format per excrements, orina i aigua de neteja de les corts dels porcs, generalment amb un contingut d’aigua superior al 80 %, que, emprat com a adob, es comporta m\u00e9s com un fertilitzant mineral que org\u00e0nic. Fossa de purins.<\/em><\/p>\n

59. ramalar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Lligar (els animals) pel ramal de manera que uns segueixen els altres.<\/p>\n

60. romer2<\/sup><\/strong> -a<\/strong> adj.<\/em> De color barrejat de blanc i roig, s’aplica als cavalls i als seu pelatge.<\/p>\n

61. segovi<\/strong> [usat generalment en pl.] m.<\/em> Llana procedent de segoviar les ovelles.<\/p>\n

62. segoviar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Esquilar la llana de la cua i les anques (de les ovelles) per a facilitar la c\u00f2pula.<\/p>\n

63. sericultor sericultora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Sericicultor, sericicultora.<\/p>\n

64. sericultura<\/strong> f.<\/em> Sericicultura.<\/p>\n

65. sexar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Determinar el sexe (d’un animal). Sexar un pollet en n\u00e9ixer.<\/em><\/p>\n

66. sexatge<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de sexar.<\/p>\n

67. suera<\/strong> f.<\/em> Dessuador 2.<\/em><\/p>\n

68. tacat -ada<\/strong> adj.<\/em> Ple de taques.<\/p>\n

69. tempsut -uda<\/strong> adj.<\/em> Vell, s’aplica a persones i animals.<\/p>\n

70. tord2<\/sup><\/strong> -a<\/strong> adj.<\/em> De color barrejat de blanc i negre, s’aplica als \u00e8quids i al seu pelatge.<\/p>\n

71. travador<\/strong> m.<\/em> Part prima de la pota d’un animal situada entre la garreta i la corona, per on se sol travar.<\/p>\n

72. trot\u00f3<\/strong> m.<\/em> Cavall trotador.<\/p>\n

73. tustada<\/strong> f.<\/em> Tusta.<\/p>\n

74. voleteig<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de voletejar.<\/p>\n

75. xaiada<\/strong> f.<\/em> Ramat de xais.<\/p>\n

76. xena<\/strong> f.<\/em> Mesquita_.<\/p>\n

77. xisqueta<\/strong> f.<\/em> Ovella de llana curta i r\u00fastega d’una ra\u00e7a pr\u00f2pia del Pallars.<\/p>\n

78. zoometria<\/strong> f.<\/em> Branca de la morfologia que estudia les mides dels animals.<\/p>\n

FILOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. absolutiu<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Cas de la declinaci\u00f3 que, en lleng\u00fces com ara el basc, caracteritza l’objecte d’un verb transitiu i el subjecte d’un verb intransitiu, per oposici\u00f3 al subjecte d’un verb transitiu. 2 adj.<\/em> Cas absolutiu.<\/em><\/p>\n

2. actant<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Argument 3<\/strong>. 2<\/em> Funci\u00f3 b\u00e0sica en la sintaxi de l’acci\u00f3 narrativa realitzada per un o diversos personatges, \u00e9ssers o forces.<\/p>\n

3. agentiu<\/strong> m.<\/em> Complement agent (\u2192).<\/p>\n

4. aimara<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble que habita una gran part de la conca del llac Titicaca, entre Bol\u00edvia i el Per\u00fa. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als aimares. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua amer\u00edndia parlada a l’altipl\u00e0 del Per\u00fa i Bol\u00edvia. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’aimara.<\/p>\n

5. ain<\/strong> f.<\/em> Setzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

6. ainu<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble que habita al nord del Jap\u00f3, a Sakhalin, Hokkaido i les illes Kurils. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ainus. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua de filiaci\u00f3 gen\u00e8tica no resolta parlada pels ainus. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’ainu.<\/p>\n

7. \u00e0kan<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’\u00e0kan. 2 m.<\/em> Llengua nigerocongolesa parlada a Ghana.<\/p>\n

8. amh\u00e0ric -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’amh\u00e0ric. 2 m.<\/em> Llengua afroasi\u00e0tica parlada a Eti\u00f2pia.<\/p>\n

9. ampelon\u00edmia<\/strong> f.<\/em> Conjunt dels noms dels ceps i dels ra\u00efms.<\/p>\n

10. aproximant<\/strong> adj.<\/em> En fon\u00e8t., que s’articula amb un acostament de dos \u00f2rgans articulatoris creant una constricci\u00f3 menor que en el cas de les fricatives, la qual no provoca turbul\u00e8ncia de l’aire expirat.<\/p>\n

11. articulador<\/strong> m.<\/em> \u00d2rgan del tracte vocal que interv\u00e9 en la producci\u00f3 d’un so.<\/p>\n

12. asson\u00e0ntic -a<\/strong> adj.<\/em> Que presenta asson\u00e0ncia. Rima asson\u00e0ntica.<\/em><\/p>\n

13. austron\u00e8sic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’austron\u00e8sic. 2 m.<\/em> Fam\u00edlia de lleng\u00fces parlades des de Madagascar fins a l’illa de Pasqua i des de Hawaii fins a Nova Zelanda.<\/p>\n

14. azerbaidjan\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de l’Azerbaidjan. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’Azerbaidjan o als seus habitants. adj.<\/em> i m.<\/em> 2<\/strong> \u00c0zeri 2<\/strong>.<\/p>\n

15. balutxi<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al balutxi. 2 m.<\/em> Llengua indoir\u00e0nica parlada al Balutxistan.<\/p>\n

16. benefactiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Que indica la persona que es beneficia de l’acci\u00f3 designada pel verb, s’aplica a alguns complements verbals. Complement benefactiu.<\/em><\/p>\n

17. bet<\/strong> f.<\/em> Segona lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

18. bizantinista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en bizantin\u00edstica.<\/p>\n

19. boixim\u00e0 boiximana<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble de l’\u00c0frica sud-occidental, originari del desert de Kalahari. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als boiximans. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Grup de lleng\u00fces parlades a l’\u00c0frica sud-occidental. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al boixim\u00e0.<\/p>\n

20. bubi<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble que habita a l’illa de Bioko. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als bubis. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua bantu parlada a l’illa de Bioko. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al bubi.<\/p>\n

21. caf<\/strong> f.<\/em> Onzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

22. cat\u00e0fora<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Anticipaci\u00f3 de qu\u00e8 \u00e9s objecte un element ling\u00fc\u00edstic dins la mateixa oraci\u00f3 o dins el discurs. 2<\/em> Element ling\u00fc\u00edstic que s’interpreta segons un element que apareix posteriorment.<\/p>\n

23. cebu\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al cebu\u00e0. 2 m.<\/em> Llengua austron\u00e8sica parlada a les Filipines.<\/p>\n

24. cof<\/strong> f.<\/em> Dinovena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

25. comanxe<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble indi d’Am\u00e8rica del Nord originari de la regi\u00f3 del riu Yellowstone. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als comanxes. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua amer\u00edndia parlada pels comanxes. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al comanxe.<\/p>\n

26. constatatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Que proporciona informaci\u00f3 factual i \u00e9s susceptible d’\u00e9sser ver o fals.<\/p>\n

27. contraexemple<\/strong> m.<\/em> Exemple que refuta una proposici\u00f3 o una teoria.<\/p>\n

28. contrafactual<\/strong> adj.<\/em> Que designa situacions irreals. Oracions condicionals contrafactuals.<\/em> Predicat contrafactual.<\/em><\/p>\n

29. cuix\u00edtic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al cuix\u00edtic. 2 m.<\/em> Grup de lleng\u00fces de la fam\u00edlia afroasi\u00e0tica.<\/p>\n

30. daic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al daic. 2 m.<\/em> Fam\u00edlia de lleng\u00fces parlades a l’\u00c0sia oriental.<\/p>\n

31. dakota<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble sioux originari de les planes centrals dels Estats Units. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als dakotes. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua amer\u00edndia parlada pels dakotes. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al dakota.<\/p>\n

32. d\u00e0let<\/strong> f.<\/em> Quarta lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

33. denominal<\/strong> adj.<\/em> En ling., que deriva d’un nom substantiu. Un verb denominal.<\/em><\/p>\n

34. de\u00f2ntic -a<\/strong> adj.<\/em> Que fa refer\u00e8ncia a l’obligaci\u00f3, la prohibici\u00f3 o la permissi\u00f3. Modalitat de\u00f2ntica.<\/em> La per\u00edfrasi de\u00f2ntica<\/em> haver de m\u00e9s infinitiu.<\/em><\/p>\n

35. dogon<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Individu d’un poble de Mali que habita una regi\u00f3 muntanyosa en la gran corba del N\u00edger. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als dogons.<\/p>\n

36. elamita<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de l’antiga Elam. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’antiga Elam o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua que es parlava a l’antiga Elam. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a aquesta llengua.<\/p>\n

37. engadin\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’engadin\u00e8s. 2 m.<\/em> Varietat del retorom\u00e0nic occidental parlada a Engadina.<\/p>\n

38. epist\u00e8mic -a<\/strong> adj.<\/em> Que fa refer\u00e8ncia al coneixement o a les creences. Modalitat epist\u00e8mica.<\/em> El verb<\/em> deure \u00e9s un verb modal epist\u00e8mic.<\/em><\/p>\n

39. especificador<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> 1<\/em> Determinant 2<\/strong>. 2<\/em> Constituent sint\u00e0ctic situat a l’esquerra de l’element que actualitza. Els determinants i els quantificadors funcionen com a especificadors del nom.<\/em><\/p>\n

40. eusquera<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> Basc 2<\/strong>.<\/p>\n

41. evidencial<\/strong> m.<\/em> Element ling\u00fc\u00edstic que indica que una determinada informaci\u00f3 prov\u00e9 d’altri o no ha estat contrastada.<\/p>\n

42. existencial<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a l’exist\u00e8ncia. adj.<\/em> 2<\/strong> En ling., que indica l’exist\u00e8ncia o no-exist\u00e8ncia d’alguna cosa. Construcci\u00f3 existencial.<\/em> Quantificador existencial.<\/em><\/p>\n

43. factiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la factivitat. Els verbs<\/em> lamentar i<\/em> molestar s\u00f3n factius.<\/em><\/p>\n

44. factivitat<\/strong> f.<\/em> Propietat de les construccions que designen situacions assumides com a vertaderes pels interlocutors de l’acte de parla.<\/p>\n

45. fang2<\/sup><\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble que habita a Gabon, Camerun i Guinea Equatorial. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als fangs. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua bantu parlada pels fangs. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al fang.<\/p>\n

46. fero\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de les illes F\u00e8roe. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les illes F\u00e8roe o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua germ\u00e0nica parlada a les illes F\u00e8roe. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al fero\u00e8s.<\/p>\n

47. fit\u00f2nim<\/strong> m.<\/em> Nom de planta.<\/p>\n

48. fonador -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la fonaci\u00f3. Aparell fonador.<\/em><\/p>\n

49. fri\u00fcl\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural del Fri\u00fcl. 1<\/strong> 2<\/em> Relatiu o pertanyent al Fri\u00fcl o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Dialecte retorom\u00e0nic parlat al Fri\u00fcl. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al fri\u00fcl\u00e0.<\/p>\n

50. gal\u00b7lur\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al gal\u00b7lur\u00e8s. 2 m.<\/em> Dialecte de tipus cors parlat al nord-est de Sardenya.<\/p>\n

51. glotalitzat -ada<\/strong> adj.<\/em> Produ\u00eft amb una oclusi\u00f3 de la glotis simult\u00e0nia a una oclusi\u00f3 oral, s’aplica a un so.<\/p>\n

52. grenland\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Groenland\u00e8s.<\/p>\n

53. gu\u00edmel<\/strong> f.<\/em> Tercera lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

54. gujarati<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al gujarati. 2 m.<\/em> Llengua indoir\u00e0nica parlada a l’\u00cdndia.<\/p>\n

55. gur<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al gur. 2 m.<\/em> Grup de lleng\u00fces de la fam\u00edlia nigerocongolesa.<\/p>\n

56. hagiotopon\u00edmia<\/strong> f.<\/em> Branca de la topon\u00edmia que estudia els hagiotop\u00f2nims.<\/p>\n

57. haussa<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al haussa. 2 m.<\/em> Llengua afroasi\u00e0tica parlada al nord de Nig\u00e8ria, al N\u00edger i al Txad.<\/p>\n

58. he<\/strong> f.<\/em> Cinquena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

59. het<\/strong> f.<\/em> Vuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

60. hidron\u00edmia<\/strong> f.<\/em> Branca de la topon\u00edmia que estudia els hidr\u00f2nims.<\/p>\n

61. icti\u00f2nim<\/strong> m.<\/em> Nom de peix.<\/p>\n

62. il\u00b7locutiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Que fa refer\u00e8ncia a la intenci\u00f3 o a la configuraci\u00f3 com a pregunta, asserci\u00f3, ordre, etc., d’un enunciat significatiu. Acte de parla il\u00b7locutiu.<\/em> Component il\u00b7locutiu d’un acte de parla.<\/em><\/p>\n

63. inacusatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 un subjecte gramatical que presenta certes propietats t\u00edpiques del complement directe, com ara la facilitat de posposar-se al verb o la possibilitat d’\u00e9sser pronominalitzat per mitj\u00e0 del pronom partitiu en.<\/em> Verb inacusatiu.<\/em> Construcci\u00f3 inacusativa.<\/em><\/p>\n

64. inserit -ida<\/strong> adj.<\/em> En gram., que es troba dins d’una altra oraci\u00f3, subordinat a algun constituent d’aquesta. Una oraci\u00f3, proposici\u00f3, cl\u00e0usula inserida.<\/em><\/p>\n

65. interordinat -ada<\/strong> adj.<\/em> En gram., que cont\u00e9 dues oracions o proposicions que mantenen una relaci\u00f3 d’interdepend\u00e8ncia m\u00fatua i expressen relacions de causa i efecte o de tesi i ant\u00edtesi. Les oracions condicionals i les concessives pertanyen al grup de les interordinades.<\/em><\/p>\n

66. inuit<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Esquimal.<\/p>\n

67. ioruba<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al ioruba. 2 m.<\/em> Llengua nigerocongolesa parlada a Nig\u00e8ria.<\/p>\n

68. jiddisch<\/em><\/strong> [al.] adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al jiddisch.<\/em> 2 m.<\/em> Llengua germ\u00e0nica parlada per diverses comunitats jueves d’arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

69. khmer<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble asi\u00e0tic de ra\u00e7a sud-mong\u00f2lica, barrejada amb elements blancs procedents de l’\u00cdndia, que constitueix l’estrat de poblaci\u00f3 m\u00e9s antic i m\u00e9s nombr\u00f3s de Cambodja. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als khmers. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua de la fam\u00edlia austroasi\u00e0tica parlada a Cambodja. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al khmer.<\/p>\n

70. khoi<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Hotentot.<\/p>\n

71. kikuiu<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al kikuiu. 2 m.<\/em> Llengua bantu parlada a Kenya.<\/p>\n

72. kimbundu<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al kimbundu. 2 m.<\/em> Llengua bantu parlada a Angola.<\/p>\n

73. lad\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> 1<\/em> Engadin\u00e8s. 2<\/em> Retorom\u00e0nic.<\/p>\n

74. l\u00e0med<\/strong> f.<\/em> Dotzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

75. lateralitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de lateralitzar o de lateralitzar-se; l’efecte.<\/p>\n

76. lateralitzar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> 1<\/em> Convertir en lateral (un so). 2 intr.<\/em> pron.<\/em> Un so, esdevenir lateral.<\/p>\n

77. lingala<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al lingala. 2 m.<\/em> Llengua bantu parlada a la Rep\u00fablica del Congo.<\/p>\n

78. locutiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la locuci\u00f3, a la manera de produir un enunciat significatiu. Acte de parla locutiu.<\/em> Component locutiu d’un acte de parla.<\/em><\/p>\n

79. logudor\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al logudor\u00e8s. 2 m.<\/em> Dialecte del sard parlat al Logudoro.<\/p>\n

80. madur\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al madur\u00e8s. 2 m.<\/em> Llengua austron\u00e8sica parlada a Indon\u00e8sia.<\/p>\n

81. malai\u00e0lam<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al malai\u00e0lam. 2 m.<\/em> Llengua drav\u00eddica parlada a la regi\u00f3 de Malabar, a l’\u00cdndia.<\/p>\n

82. malgaix -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de Madagascar. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Madagascar o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua austron\u00e8sica parlada a Madagascar. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al malgaix.<\/p>\n

83. mandinga<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al mandinga. 2 m.<\/em> Grup de lleng\u00fces nigerocongoleses parlades a l’\u00c0frica occidental.<\/p>\n

84. manx<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al manx. 2 m.<\/em> Llengua c\u00e8ltica extingida.<\/p>\n

85. massai<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble afric\u00e0 de pastors n\u00f2mades que habita a Sudan, Kenya i Tanz\u00e0nia. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als massais. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua nilosahariana parlada pels massais. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al massai.<\/p>\n

86. mem<\/strong> f.<\/em> Tretzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

87. micronesi -\u00e8sia<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de la Micron\u00e8sia. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la Micron\u00e8sia o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Grup de lleng\u00fces austron\u00e8siques parlades a la Micron\u00e8sia. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al micronesi.<\/p>\n

88. multiplicatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que per la seva multiplicaci\u00f3 produeix un augment quantitatiu. 2<\/em> Que indica el nombre de vegades que s’augmenta una entitat. Els numerals multiplicatius<\/em> doble,<\/em> triple i<\/em> qu\u00e0druple.<\/p>\n

89. nilosahari\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al nilosahari\u00e0. 2 m.<\/em> Fam\u00edlia de lleng\u00fces parlades de Mali a Eti\u00f2pia i d’Egipte al nord de Tanz\u00e0nia.<\/p>\n

90. nun<\/strong> f.<\/em> Catorzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

91. nuor\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al nuor\u00e8s. 2 m.<\/em> Dialecte del sard parlat a l’\u00e0rea central de Sardenya.<\/p>\n

92. oromo<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’oromo. 2 m.<\/em> Llengua cuix\u00edtica parlada a Eti\u00f2pia.<\/p>\n

93. osmanl\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> Otom\u00e0 1<\/strong>. m.<\/em> 2<\/strong> Llengua turca dels otomans.<\/p>\n

94. osseta<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu del poble iranocauc\u00e0sic d’Oss\u00e8tia. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Natural d’Oss\u00e8tia. 1<\/strong> 3 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Oss\u00e8tia o als ossetes. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua indoir\u00e0nica parlada a Oss\u00e8tia. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’osseta.<\/p>\n

95. ox\u00edmoron<\/strong> m.<\/em> Figura ret\u00f2rica, variant de l’ant\u00edtesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sint\u00e0ctiques de sentit oposat.<\/p>\n

96. paixtu<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al paixtu. 2 m.<\/em> Llengua indoir\u00e0nica parlada a l’Afganistan.<\/p>\n

97. papiraci -\u00e0cia<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al papir. 2<\/em> En bot., que t\u00e9 la consist\u00e8ncia del paper.<\/p>\n

98. performatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Que, pel sol fet d’\u00e9sser enunciat, es realitza l’acci\u00f3 que expressa. L’expressi\u00f3<\/em> ho prometo \u00e9s performativa.<\/em><\/p>\n

99. perlocutiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Referit als efectes que l’emissor vol provocar en el receptor per mitj\u00e0 d’un enunciat significatiu. Acte de parla perlocutiu.<\/em> Component perlocutiu d’un acte de parla.<\/em><\/p>\n

100. pidgin<\/strong> m.<\/em> Codi ling\u00fc\u00edstic creat a partir de dues o m\u00e9s lleng\u00fces en situaci\u00f3 de contacte l’\u00fas del qual est\u00e0 restringit a \u00e0mbits determinats, com ara les relacions comercials.<\/p>\n

101. preaccentuat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que exigeix que l’accent recaigui en la s\u00edl\u00b7laba pr\u00e8via i, si aquesta cont\u00e9 una vocal mitjana, que la vocal sigui oberta, s’aplica als sufixos. El sufix preaccentuat<\/em> -ic del mot<\/em> at\u00f2mic.<\/p>\n

102. preverb<\/strong> m.<\/em> Preverbi.<\/p>\n

103. preverbi<\/strong> m.<\/em> Prefix adjuntat a una forma verbal.<\/p>\n

104. realitzatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Performatiu.<\/p>\n

105. reix<\/strong> f.<\/em> Vintena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

106. romandalus\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al romandalus\u00ed. La l\u00edrica romandalusina.<\/em> 2 m.<\/em> Dialecte rom\u00e0nic parlat a al-\u00c0ndalus. El romandalus\u00ed oriental.<\/em> 3 m.<\/em> Conjunt de dialectes romandalusins.<\/p>\n

107. romandalusisme<\/strong> m.<\/em> Mot o forma d’origen romandalus\u00ed.<\/p>\n

108. roman\u00ed2<\/sup><\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al roman\u00ed. 2 m.<\/em> Llengua indoir\u00e0nica parlada pels gitanos de l’Europa central.<\/p>\n

109. r\u00f2tic -a<\/strong> adj.<\/em> En fon\u00e8t., que s’articula amb un o diversos contactes o constriccions r\u00e0pides i breus entre dos \u00f2rgans articulatoris, generalment l’\u00e0pex de la llengua i els alv\u00e8ols.<\/p>\n

110. ruand\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de Ruanda. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ruanda o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua del grup bantu parlada a Ruanda. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al ruand\u00e8s.<\/p>\n

111. s\u00e0mec<\/strong> f.<\/em> Quinzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

112. sami<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Lap\u00f3.<\/p>\n

113. san<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Boixim\u00e0.<\/p>\n

114. sango<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al sango. 2 m.<\/em> Llengua nigerocongolesa parlada a la Rep\u00fablica Centreafricana.<\/p>\n

115. sasser\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de S\u00e0sser. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a S\u00e0sser o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Dialecte del sard parlat a S\u00e0sser i la seva regi\u00f3. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a aquest dialecte.<\/p>\n

116. sil\u00b7labificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Proc\u00e9s d’assignaci\u00f3 d’estructura sil\u00b7l\u00e0bica a una seq\u00fc\u00e8ncia fonol\u00f2gica.<\/p>\n

117. sinologia<\/strong> f.<\/em> Estudi de la llengua, de la cultura i de la civilitzaci\u00f3 xinesa.<\/p>\n

118. sonicitat<\/strong> f.<\/em> Propietat dels sons del llenguatge que els fa m\u00e9s o menys prominents en una seq\u00fc\u00e8ncia i es basa sobretot en el grau de constricci\u00f3 del tracte vocal.<\/p>\n

119. supragl\u00f2tic -a<\/strong> adj.<\/em> Supraglotal.<\/p>\n

120. suprasegmental<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a seq\u00fc\u00e8ncies de m\u00e9s d’un segment f\u00f2nic. L’entonaci\u00f3 \u00e9s un fenomen suprasegmental.<\/em> Fonologia suprasegmental.<\/em><\/p>\n

121. tarbener -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de T\u00e0rbena. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a T\u00e0rbena o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Parlar del valenci\u00e0 meridional parlat a T\u00e0rbena. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a aquest parlar.<\/p>\n

122. tarben\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Tarbener.<\/p>\n

123. tasmani\u00e0 tasmaniana<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble melanesi, que habitava l’illa de Tasm\u00e0nia. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als tasmanians. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua extingida de filiaci\u00f3 gen\u00e8tica no resolta parlada a Tasm\u00e0nia. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al tasmani\u00e0.<\/p>\n

124. telugu<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al telugu. 2 m.<\/em> Llengua drav\u00eddica parlada a l’\u00cdndia.<\/p>\n

125. termin\u00f2leg termin\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en terminologia.<\/p>\n

126. tet<\/strong> f.<\/em> Novena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

127. toponimista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en topon\u00edmia.<\/p>\n

128. tsade<\/strong> f.<\/em> Divuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

129. tup\u00ed3<\/sup><\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble de l’Am\u00e8rica meridional que compr\u00e8n nombroses tribus escampades sobretot pel Brasil, tot al llarg de la costa atl\u00e0ntica i les conques de l’Amazones i els seus afluents. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als tup\u00eds. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Grup de lleng\u00fces amer\u00edndies parlades al Brasil. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al tup\u00ed.<\/p>\n

130. turcman -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de Turkmenistan. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Turkmenistan o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua altaica parlada al Turkmenistan. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al turcman.<\/p>\n

131. vau<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu. f.<\/em> 2<\/strong> Semiconsonant velar.<\/p>\n

132. w\u00f2lof<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al w\u00f2lof. 2 m.<\/em> Llengua nigerocongolesa parlada al Senegal.<\/p>\n

133. xeiene<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Individu d’un poble originari de les planes centrals dels Estats Units. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als xeienes. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua amer\u00edndia parlada pels xeienes. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al xeiene.<\/p>\n

134. xin<\/strong> f.<\/em> Vint-i-unena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

135. zain<\/strong> f.<\/em> Setena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

136. zo\u00f2nim<\/strong> m.<\/em> Nom d’animal.<\/p>\n

FILOSOFIA<\/strong><\/p>\n

1. absolutesa<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’absolut. L’absolutesa de les seves opinions.<\/em><\/p>\n

2. agustinisme<\/strong> m.<\/em> Augustinisme.<\/p>\n

3. apof\u00e0ntic -a<\/strong> adj.<\/em> Susceptible d’\u00e9sser qualificat de ver o de fals. Enunciat apof\u00e0ntic.<\/em><\/p>\n

4. apof\u00e0tic -a<\/strong> adj.<\/em> Que afirma mitjan\u00e7ant negacions. Llenguatge apof\u00e0tic.<\/em> Expressi\u00f3 apof\u00e0tica.<\/em><\/p>\n

5. apor\u00e8tic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’aporia.<\/p>\n

6. aporia<\/strong> f.<\/em> Dificultat l\u00f2gica insuperable.<\/p>\n

7. averroista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a Averrois o a l’averroisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor de l’averroisme.<\/p>\n

8. axiol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’axiologia.<\/p>\n

9. bergsoni\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Henri Bergson o a la seva filosofia.<\/p>\n

10. biologisme<\/strong> m.<\/em> Tend\u00e8ncia a interpretar la realitat natural o cultural a partir de models biol\u00f2gics.<\/p>\n

11. cientista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al cientisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari del cientisme.<\/p>\n

12. conflictologia<\/strong> f.<\/em> Estudi cient\u00edfic dels conflictes i llur resoluci\u00f3.<\/p>\n

13. constatatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Que proporciona informaci\u00f3 factual i \u00e9s susceptible d’\u00e9sser ver o fals.<\/p>\n

14. contraexemple<\/strong> m.<\/em> Exemple que refuta una proposici\u00f3 o una teoria.<\/p>\n

15. cosificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de cosificar; l’efecte.<\/p>\n

16. cosificar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Reificar.<\/p>\n

17. cosmovisi\u00f3<\/strong> f.<\/em> Visi\u00f3 global del m\u00f3n i del lloc que hi ocupa l’\u00e9sser hum\u00e0, que orienta la interpretaci\u00f3 i la valoraci\u00f3 de l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n

18. decidibilitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat de decidible.<\/p>\n

19. decidible<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que es pot decidir. 2<\/em> En l\u00f2g., que es pot decidir si \u00e9s ver o no o si \u00e9s o no millor. Enunciat decidible.<\/em> Opci\u00f3 decidible.<\/em><\/p>\n

20. definibilitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat de definible.<\/p>\n

21. desconstrucci\u00f3<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> M\u00e8tode d’an\u00e0lisi textual de la filosofia contempor\u00e0nia consistent a invertir el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d’un text. 2<\/em> Corrent de la teoria liter\u00e0ria del segle XX que detecta les oposicions constitutives del pensament occidental en la ret\u00f2rica dels textos literaris i filos\u00f2fics.<\/p>\n

22. desconstruir<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Practicar la desconstrucci\u00f3. Desconstruir un text.<\/em><\/p>\n

23. eid\u00e8tic -a<\/strong> adj.<\/em> En fil., relatiu o pertanyent a l’ess\u00e8ncia.<\/p>\n

24. einsteini\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Albert Einstein o a les seves teories.<\/p>\n

25. escolarca<\/strong> m.<\/em> Director d’una escola filos\u00f2fica antiga.<\/p>\n

26. existencial<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a l’exist\u00e8ncia. adj.<\/em> 2<\/strong> En ling., que indica l’exist\u00e8ncia o no-exist\u00e8ncia d’alguna cosa. Construcci\u00f3 existencial.<\/em> Quantificador existencial.<\/em><\/p>\n

27. existencialisme<\/strong> m.<\/em> Corrent filos\u00f2fic centrat en l’an\u00e0lisi de l’exist\u00e8ncia humana.<\/p>\n

28. existencialista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’existencialisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor de l’existencialisme.<\/p>\n

29. finitud<\/strong> f.<\/em> Qualitat de finit.<\/p>\n

30. galile\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Galileu o a les seves teories.<\/p>\n

31. gnoseologia<\/strong> f.<\/em> Teoria filos\u00f2fica del coneixement.<\/p>\n

32. heideggeri\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Martin Heidegger o a la seva filosofia.<\/p>\n

33. holisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina que considera que certes realitats formen un tot que no es pot reduir a la suma de les parts.<\/p>\n

34. indecidible<\/strong> adj.<\/em> No decidible.<\/p>\n

35. innatista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’innatisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari de l’innatisme.<\/p>\n

36. intensi\u00f3<\/strong> f.<\/em> Comprensi\u00f3 2.<\/em><\/p>\n

37. internalisme<\/strong> m.<\/em> Teoria epistemol\u00f2gica que explica el desenvolupament del coneixement cient\u00edfic a partir de factors interns a la ci\u00e8ncia mateixa.<\/p>\n

38. kepleri\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Johannes Kepler o a les seves teories astron\u00f2miques.<\/p>\n

39. metapsicol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la metapsicologia.<\/p>\n

40. neoescol\u00e0stic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la neoescol\u00e0stica. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor de la neoescol\u00e0stica. 3 f.<\/em> Corrent filos\u00f2fic que a partir del segle XIX preconitza el retorn als grans cl\u00e0ssics medievals, especialment a Tom\u00e0s d’Aquino.<\/p>\n

41. neokanti\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al neokantisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del neokantisme.<\/p>\n

42. neokantisme<\/strong> m.<\/em> Corrent filos\u00f2fic de la segona meitat del segle XIX i el comen\u00e7ament del segle XX que preconitza el retorn a Kant.<\/p>\n

43. neopitag\u00f2ric -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al neopitagorisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del neopitagorisme.<\/p>\n

44. neopitagorisme<\/strong> m.<\/em> Corrent filosoficoreligi\u00f3s dels segles I aC i I dC, inspirat en les antigues doctrines pitag\u00f2riques.<\/p>\n

45. neoplat\u00f2nic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al neoplatonisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del neoplatonisme.<\/p>\n

46. neoplatonisme<\/strong> m.<\/em> Moviment filos\u00f2fic inspirat en Plat\u00f3, que apareix al segle III dC, i t\u00e9 en Plot\u00ed el seu principal representant.<\/p>\n

47. neopositivisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina filos\u00f2fica que actualitza la tradici\u00f3 positivista, conjugant-la amb el cultiu de la l\u00f2gica i extremant la cr\u00edtica metaf\u00edsica.<\/p>\n

48. neopositivista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al neopositivisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del neopositivisme.<\/p>\n

49. neotomisme<\/strong> m.<\/em> Tend\u00e8ncia filos\u00f2fica principal de la neoescol\u00e0stica, caracteritzada pel retorn al tomisme.<\/p>\n

50. neotomista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al neotomisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del neotomisme.<\/p>\n

51. newtoni\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Isaac Newton o a les seves teories.<\/p>\n

52. noema<\/strong> m.<\/em> Objecte de la noesi.<\/p>\n

53. noem\u00e0tic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al noema.<\/p>\n

54. noesi<\/strong> f.<\/em> Acte d’intel\u00b7lecci\u00f3.<\/p>\n

55. occamisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina filos\u00f2fica de Guillem d’Occam i dels seus seguidors.<\/p>\n

56. performatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Que, pel sol fet d’\u00e9sser enunciat, es realitza l’acci\u00f3 que expressa. L’expressi\u00f3<\/em> ho prometo \u00e9s performativa.<\/em><\/p>\n

57. plotinisme<\/strong> m.<\/em> Filosofia de Plot\u00ed i dels seus seguidors.<\/p>\n

58. polisil\u00b7logisme<\/strong> m.<\/em> Successi\u00f3 encadenada de sil\u00b7logismes de manera que la conclusi\u00f3 de cada un, excepte la del darrer, \u00e9s una premissa del seg\u00fcent.<\/p>\n

59. postkanti\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent als postkantians. 2 m.<\/em> Fil\u00f2sof idealista de l’\u00e8poca del Romanticisme.<\/p>\n

60. presocr\u00e0tic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent als presocr\u00e0tics. 2 m.<\/em> Fil\u00f2sof anterior a S\u00f2crates.<\/p>\n

61. reduccionisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina o actitud que redueix o que tendeix a reduir una realitat d’un nivell a una d’un altre.<\/p>\n

62. reificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de reificar; l’efecte.<\/p>\n

63. reificar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Transformar (una idea, una qualitat, una funci\u00f3) en una cosa, concebre-la per analogia a l’estructura de les coses.<\/p>\n

64. rousseauni\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a Jean-Jacques Rousseau o a la seva filosofia. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor de Rousseau.<\/p>\n

65. sociologista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al sociologisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari del sociologisme.<\/p>\n

66. subsumir<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Considerar (un objecte, un individu) compr\u00e8s en un conjunt, en una categoria.<\/p>\n

67. ucronia<\/strong> f.<\/em> Concepci\u00f3 imagin\u00e0ria de fets esdevinguts en un temps ideal.<\/p>\n

68. utilitarista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’utilitarisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari de l’utilitarisme. 3<\/em> Que nom\u00e9s s’interessa per all\u00f2 que \u00e9s o pot \u00e9sser \u00fatil.<\/p>\n

69. voltairi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Volteri\u00e0.<\/p>\n

70. volteri\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a Voltaire o a la seva filosofia. adj.<\/em> 2<\/strong> Que t\u00e9 una actitud esc\u00e8ptica, ir\u00f2nica, irreverent.<\/p>\n

F\u00cdSICA EN GENERAL<\/strong><\/p>\n

1. biof\u00edsic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la biof\u00edsica. 2 f.<\/em> Aplicaci\u00f3 de les diverses branques de la f\u00edsica a l’estudi dels sistemes biol\u00f2gics. 3 m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en biof\u00edsica.<\/p>\n

2. covariant<\/strong> adj.<\/em> Que presenta covari\u00e0ncia.<\/p>\n

3. exergia<\/strong> f.<\/em> M\u00e0xima quantitat de treball \u00fatil que es pot obtenir d’una transformaci\u00f3 termodin\u00e0mica.<\/p>\n

4. fractal<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a una fractal o a les fractals. 2 f.<\/em> Model matem\u00e0tic o objecte real que mant\u00e9 la seva forma essencial, fragmentada i irregular, encara que vari\u00ef l’escala d’observaci\u00f3.<\/p>\n

5. hiperb\u00e0ric -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 una pressi\u00f3 superior a la pressi\u00f3 atmosf\u00e8rica. Cambra hiperb\u00e0rica.<\/em><\/p>\n

6. isoel\u00e8ctric -a<\/strong> adj.<\/em> Que presenta el mateix nombre de c\u00e0rregues positives que de negatives.<\/p>\n

7. microestat<\/strong> m.<\/em> En f\u00eds., estat microsc\u00f2pic.<\/p>\n

8. nivologia<\/strong> f.<\/em> Ci\u00e8ncia que estudia les formes i els moviments de la neu.<\/p>\n

F\u00cdSICA NUCLEAR<\/strong><\/p>\n

1. gauge<\/em><\/strong> [fr.] m.<\/em> Contrast 5<\/strong>.<\/p>\n

2. multiplicatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Que per la seva multiplicaci\u00f3 produeix un augment quantitatiu. 2<\/em> Que indica el nombre de vegades que s’augmenta una entitat. Els numerals multiplicatius<\/em> doble,<\/em> triple i<\/em> qu\u00e0druple.<\/p>\n

3. nucleos\u00edntesi<\/strong> f.<\/em> Fusi\u00f3 de protons i neutrons o de nuclis d’elements qu\u00edmics lleugers per formar nuclis d’elements qu\u00edmics pesants a l’interior dels estels.<\/p>\n

FONGS I L\u00cdQUENS<\/strong><\/p>\n

1. acrasiomicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de fongs ameboides que no formen plasmodis. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

2. alzinenc<\/strong> m.<\/em> Bolet comestible de l’ordre de les boletals, robust, de peu groguenc i aspre, porus grocs i carn compacta, que es torna vermellosa i despr\u00e9s s’enfosqueix en contacte amb l’aire, que viu als alzinars i a les suredes (Leccinum lepidum)<\/em>.<\/p>\n

3. arquiascomicets<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Classe primitiva de fongs de la divisi\u00f3 dels ascomicots, sense fructificacions, que compr\u00e8n els fongs del g\u00e8nere Taphrina,<\/em> que causen els arrufats, i alguns llevats del g\u00e8nere Schizosaccharomyces.<\/em> 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

4. artonials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre d’ascomicets amb ascs bitunicats, molt sovint associats a l’alga Trentepohlia<\/em> per a formar l\u00edquens, especialment vora la costa. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

5. ascomicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de fongs amb ascs, que compr\u00e8n les classes arquiascomicets, sacaromicets i ascomicets. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

6. aspergil<\/strong> m.<\/em> Floridura del g\u00e8nere Aspergillus,<\/em> de l’ordre de les eurocials, amb els conidis agrupats en una massa esf\u00e8rica sobre una ves\u00edcula.<\/p>\n

7. aulinell<\/strong> m.<\/em> Alzinoi.<\/p>\n

8. basidiomicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de bolets molt evolucionats, ben adaptats al medi terrestre, saprotr\u00f2fics, par\u00e0sits o micoriz\u00f2gens, caracteritzats per la pres\u00e8ncia de basidis. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

9. bate\u00f3<\/strong> m.<\/em> Llenega.<\/p>\n

10. boletals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets, de carn homog\u00e8nia, amb els porus f\u00e0cilment separables, gaireb\u00e9 sempre micoriz\u00f2gens, al qual pertanyen els surenys, els mollerics, els mataparents i les cames de perdiu. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

11. cantarel\u00b7lals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets afil\u00b7loforats, de consist\u00e8ncia carnosa, amb superf\u00edcie espor\u00edfera situada sobre plecs, com les trompetes, l\u00e0mines bifurcades, com el rossinyol, o agulletes, com el bolet de bou. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

12. caramellosa<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Llenega ros\u00e0cia (\u2192). 2 caramellosa blanca<\/strong><\/em> Llenega blanca (\u2192).<\/p>\n

13. celomicets<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Grup de fongs anam\u00f2rfics o deuteromicets, que formen els conidis en picnidis o ac\u00e8rvuls i sovint s\u00f3n par\u00e0sits. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

14. cetr\u00e0ria<\/strong> f.<\/em> Liquen del g\u00e8nere Cetraria<\/em> i g\u00e8neres afins de l’ordre de les lecanorals, de tal\u00b7lus laciniat i amb apotecis marginals, freq\u00fcent a les muntanyes, com el liquen d’Isl\u00e0ndia.<\/p>\n

15. clav\u00e0ria<\/strong> f.<\/em> Bolet dels g\u00e8neres Clavaria,<\/em> Clavariadelphus,<\/em> Clavulina,<\/em> Clavulinopsis<\/em> o afins, del grup dels afil\u00b7loforats, de cos fruct\u00edfer claviforme o molt estirat, simple o m\u00e9s o menys ramificat.<\/p>\n

16. clavicipitals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs ascomicets, formadors d’estromes amb peritecis, al qual pertany la banya de s\u00e8gol. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

17. col\u00b7l\u00edbia<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Bolet del g\u00e8nere Collybia,<\/em> de l’ordre de les tricolomatals, de peu tena\u00e7. 2 col\u00b7l\u00edbia llefiscosa<\/strong><\/em> Col\u00b7l\u00edbia de barret brunenc, de tacte de mantega i de cama tova i dilatada a la base (Collybia butyracea)<\/em>.<\/p>\n

18. compostatge<\/strong> m.<\/em> Proc\u00e9s de preparaci\u00f3 de compost per a l’adobament de la terra.<\/p>\n

19. cortinarials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets, amb l\u00e0mines aviat tenyides de bru ferrugin\u00f3s, ocraci o negr\u00f3s per la maduraci\u00f3 de les espores, al qual pertanyen moltes esp\u00e8cies micoriz\u00f2genes, com en els g\u00e8neres Cortinarius<\/em> i Hebeloma,<\/em> o saprotr\u00f2fiques, com en els g\u00e8neres Stropharia<\/em> i Pholiota,<\/em> i poques esp\u00e8cies comestibles, entre les quals hi ha el pollancr\u00f3, el carl\u00ed i el cortinari gros. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

20. deuteroliquen<\/strong> m.<\/em> Deuteromicet que ha sofert una liquenificaci\u00f3.<\/p>\n

21. discol\u00edquens<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/strong> Grup polifil\u00e8tic de l\u00edquens de la classe dels ascomicets, amb apotecis. m.<\/em> 2<\/strong> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

22. erisifals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs ascomicets, par\u00e0sits sobre fulles i tiges de plantes vasculars, on formen conidis pulverulents i clistotecis, al qual pertanyen els o\u00efdis. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

23. escarlot<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Carlet. 2 escarlot de pi<\/strong><\/em> Garland\u00ed.<\/p>\n

24. esclatabutzes<\/strong> m.<\/em> Molleric.<\/p>\n

25. esclata-sabates<\/strong> m.<\/em> Molleric.<\/p>\n

26. esclerodermatals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs gasteromicets, de peridi molt gruixut, d’obertura irregular, i gleba sovint negra, com la pota de cavall i l’estrelleta higrom\u00e8trica. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

27. estepereny<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Esteperol. 2<\/em> Fredolic 2<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

28. estereals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets afil\u00b7loforats, que compr\u00e8n nombrosos bolets lign\u00edcoles, en forma de crosta llisa, com els dels g\u00e8neres Pulcherricium<\/em> i Peniophora,<\/em> de crosta amb agulles, com els del g\u00e8nere Steccherinum,<\/em> de crosta amb el marge aixecat, com els del g\u00e8nere Stereum,<\/em> o petita cassoleta, com els del g\u00e8nere Auriculariopsis.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

29. eumicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de fongs que compr\u00e8n els fongs veritables, amb pres\u00e8ncia de quitina en la paret cel\u00b7lular. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

30. eurocials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs ascomicets, amb petits clistotecis i una fase anam\u00f2rfica sovint formada per floridures, al qual pertanyen els penicil\u00b7lis i els aspergils. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

31. fal\u00b7lals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs gasteromicets, de peridi gelatin\u00f3s, blanc per fora i en forma d’ou, que es trenca per deixar sortir el receptacle, blanc o de colors vius, que s’expandeix exposant la gleba, viscosa i pudent, a la visita dels insectes, al qual pertanyen el cranc i l’ou del diable. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

32. farineta<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> En bot., farinera. 2<\/em> Moixern\u00f3 blanc (\u2192).<\/p>\n

33. fongo<\/strong> m.<\/em> Alzinenc.<\/p>\n

34. ginesterola<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Rossinyol 2<\/strong> 1.<\/em> 2 ginesterola de pi<\/strong><\/em> Camagroc.<\/p>\n

35. glomals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs zigomicets, de vida simbi\u00f2tica obligada amb les arrels de moltes plantes vasculars. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

36. gomfals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets afil\u00b7loforats, carnosos, al qual pertanyen el got de vi i els peus de rata. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

37. heterobasidiomicets<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Grup heterogeni de fongs basidiomicets, sovint gelatinosos, caracteritzats per tenir basidis amb septes transversals o longitudinals, o at\u00edpics. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

38. himenoquetals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets afil\u00b7loforats, que compr\u00e8n bolets de soca de carn bruna i formes diverses, com ara de crosta o de m\u00e8nsula, sovint actius destructors d’arbres morts o debilitats. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

39. inoperculat -ada<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Mancat d’opercle. m.<\/em> pl.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Grup de fongs ascomicets que expulsen les espores per un porus apical de l’asc, sense que hi hagi un opercle. 2<\/strong> 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

40. labirintulomicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de fongs del grup dels pseudofongs, de vida aqu\u00e0tica i c\u00e8l\u00b7lules que es desplacen per l’interior de tubs el\u00e0stics. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

41. laboulbenials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de petits fongs ascomicets, molt especialitzats en viure par\u00e0sits sobre insectes. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

42. leocials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Gran ordre de fongs ascomicets, d’ascs inoperculats i unitunicats, que compr\u00e8n petits bolets que s\u00f3n apotecis s\u00e8ssils o estipitats. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

43. lepr\u00e0ria<\/strong> f.<\/em> Liquen pulverulent del g\u00e8nere Lepraria<\/em> i g\u00e8neres afins, format gaireb\u00e9 exclusivament per soredis i mai amb ascomes.<\/p>\n

44. licoperdals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs gasteromicets, d’espores arrodonides i capil\u00b7lici filament\u00f3s i el\u00e0stic, amb peridi membran\u00f3s i obertura per un porus, al qual pertanyen els pets de llop. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

45. llorell<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Blavet 3<\/strong> 1.<\/em> 2<\/em> Llora blanca (\u2192). 3<\/em> Llora verda (\u2192). 4<\/em> Blava 2.<\/em><\/p>\n

46. marasmi<\/strong> m.<\/em> Bolet del g\u00e8nere Marasmius,<\/em> de l’ordre de les tricolomatals, en general petit i de peu tena\u00e7, saprotr\u00f2fic i adaptat a deshidratacions peri\u00f2diques.<\/p>\n

47. matadona<\/strong> f.<\/em> G\u00edrgola d’olivera (\u2192).<\/p>\n

48. matsutake<\/strong> m.<\/em> Bolet de l’ordre de les tricolomatals, semblant al garland\u00ed, molt perfumat, que \u00e9s apreciat al Jap\u00f3 (Tricholoma matsutake)<\/em>.<\/p>\n

49. micena<\/strong> f.<\/em> 1<\/em> Bolet del g\u00e8nere Mycena,<\/em> de l’ordre de les tricolomatals, en general de mida petita, de barret conicocampanulat i peu llarg i esvelt. 2 micena de les pinyes<\/strong><\/em> Micena de barret c\u00f2nic i coloraci\u00f3 rosada, que viu sobre les pinyes (Mycena seynesii)<\/em>. 3 micena neta<\/strong><\/em> Micena de barret rosat o blav\u00f3s i t\u00edpica olor de patata crua (Mycena pura)<\/em>.<\/p>\n

50. mixomicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de fongs ameboides, que compr\u00e8n els mixomicets i classes afins. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

51. modegu\u00ed<\/strong> m.<\/em> Alzinenc.<\/p>\n

52. moixer\u00f3<\/strong> m.<\/em> Moixern\u00f3 1.<\/em><\/p>\n

53. moixina3<\/sup><\/strong> f.<\/em> Cama-sec.<\/p>\n

54. mollic<\/strong> m.<\/em> Molleric.<\/p>\n

55. monilials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs deuteromicets hifomicets, caracteritzats per la formaci\u00f3 de conidis en contacte amb l’exterior, sobre conidi\u00f2fors cespitosos. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

56. m\u00facor<\/strong> m.<\/em> Floridura grisa del g\u00e8nere Mucor,<\/em> de l’ordre de les mucorals, freq\u00fcent sobre excrements i substrats rics en mat\u00e8ria org\u00e0nica.<\/p>\n

57. murga2<\/sup><\/strong> f.<\/em> M\u00fargola.<\/p>\n

58. murgolera<\/strong> adj.<\/em> cassoleta murgolera<\/strong><\/em> V. cassoleta.<\/em><\/p>\n

59. negrent\u00ed<\/strong> m.<\/em> Fredolic 2<\/strong>.<\/p>\n

60. nidularials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs gasteromicets, amb basidiomes en forma de petit gresol, a l’interior dels quals maduren \u00f2rgans espor\u00edfers aplanats que seran dispersats per l’impacte de gotes de pluja, al qual pertanyen els niuets. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

61. oomicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de pseudofongs, que compr\u00e8n els oomicets i classes afins. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

62. orxeller orxellera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona dedicada a recollir l’orxella i a preparar el tint que se n’obt\u00e9.<\/p>\n

63. palomina<\/strong> f.<\/em> Bolet comestible de l’ordre de les agaricals, semblant a l’apagallums, per\u00f2 no tan gros i amb l’anell bru per sota (Macrolepiota konradii<\/em> i esp\u00e8cies afins).<\/p>\n

64. pamperol<\/strong> m.<\/em> Bolet de l’ordre de les pluteals, gros i visc\u00f3s, de barret gris o gris blanquin\u00f3s, cama amb volva i l\u00e0mines rosades, que viu en indrets rics en herba o restes de gram\u00ednies (Volvaria gloiocephala)<\/em>.<\/p>\n

65. pampinella<\/strong> f.<\/em> Pamperol.<\/p>\n

66. peixig\u00e0<\/strong> m.<\/em> Camperol 3<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

67. penicil\u00b7li<\/strong> m.<\/em> Floridura del g\u00e8nere Penicillium,<\/em> de l’ordre de les eurocials, amb els conidis disposats formant pinzellets.<\/p>\n

68. pirenol\u00edquens<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Grup artificial de fongs ascomicets que han sofert liquenificaci\u00f3, caracteritzats per formar les espores en peritecis. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

69. plasmodioforomicets<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Classe de fongs ameboides, de vida endocel\u00b7lular, com ara el causant de l’h\u00e8rnia de la col. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

70. pluteals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets caracteritzats per la pres\u00e8ncia d’espores rosades. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

71. pol\u00edpor<\/strong> m.<\/em> Bolet de soca del g\u00e8nere Polyporus,<\/em> de carn cori\u00e0cia, peu central i porus.<\/p>\n

72. poliporals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets afil\u00b7loforats, que compr\u00e8n bolets de soca amb peu central, lateral o absent, i himeni en porus, rarament sobre l\u00e0mines. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

73. porials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets afil\u00b7loforats, amb l’himeni amb porus o l\u00e0mines i carn cori\u00e0cia o tendra, de color blanc o clar, al qual pertanyen la majoria de bolets de soca, com ara el bolet d’esca, el bolet de soca zonat i la sabatera. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

74. quitridiomicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de fongs, que compr\u00e8n els quitridiomicets. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

75. ram\u00e0ria<\/strong> f.<\/em> Bolet del g\u00e8nere Ramaria,<\/em> de l’ordre de les gomfals, de basidioma ramificat coral\u00b7loide, com ara els peus de rata.<\/p>\n

76. ratapeus<\/strong> m.<\/em> Peu de rata (\u2192).<\/p>\n

77. regera<\/strong> adj.<\/em> cualbra regera<\/strong><\/em> V. cualbra.<\/em><\/p>\n

78. rogic<\/strong> m.<\/em> Lleterola roja (\u2192).<\/p>\n

79. rosteta<\/strong> f.<\/em> Groguet 2<\/strong>.<\/p>\n

80. roureny<\/strong> m.<\/em> Flota de roure (\u2192).<\/p>\n

81. rovellona<\/strong> f.<\/em> Rovellola 1.<\/em><\/p>\n

82. rovellonaire<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/em> Persona que cull rovellons. 2<\/em> Recol\u00b7lector de rovellons, per vendre.<\/p>\n

83. russulals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Gran ordre de fongs basidiomicets, de carn granelluda, tots ells micoriz\u00f2gens i alguns molt apreciats per menjar, com el rovell\u00f3 i la llora. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

84. sacaromicetals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs sacaromicets, al qual pertany el llevat del pa. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

85. sacaromicets<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Classe de fongs de la divisi\u00f3 dels ascomicots, sense ascomes, que sovint tenen organitzaci\u00f3 de llevat i es multipliquen per gemmaci\u00f3. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

86. tafrinals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs arquiascomicets, que causen els arrufats. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

87. teleforals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets afil\u00b7loforats, de carn seca, sovint bruna o negrosa, i himeni llis, amb agulletes o amb porus, al qual pertanyen les esp\u00e8cies dels g\u00e8neres Thelephora,<\/em> Hydnellum<\/em> i Boletopsis.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

88. t\u00f2fola<\/strong> f.<\/em> T\u00f2fona negra (\u2192).<\/p>\n

89. tricolomatals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs basidiomicets, amb l\u00e0mines, de carn fibrosa i homog\u00e8nia, i espores blanques o clares, al qual pertanyen esp\u00e8cies micoriz\u00f2genes, com la llenega, el carlet i el fredolic, i esp\u00e8cies saprotr\u00f2fiques, com les micenes i els marasmis. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

90. trompellot<\/strong> m.<\/em> Sureny fosc (\u2192).<\/p>\n

91. tuberals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs ascomicets, actualment incl\u00f2s a l’ordre de les pezizals, amb els ascs continguts a l’interior d’una massa carnosa, lligada a les arrels de plantes superiors, com el roure, l’alzina o l’avellaner. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

92. tulostomatals<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs gasteromicets, pedunculats i amb el peridi obert a l’exterior per un ost\u00edol, al qual pertanyen els palets de tambor. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

93. vacassa<\/strong> f.<\/em> Molleric de muntanya (\u2192).<\/p>\n

94. vermellet<\/strong> m.<\/em> Cualbra vermella (\u2192).<\/p>\n

95. vermelleta<\/strong> f.<\/em> Cualbra vermella (\u2192).<\/p>\n

96. xaberniscle<\/strong> m.<\/em> Groguet 2.<\/p>\n

97. xiitake<\/strong> m.<\/em> Bolet comestible del grup dels basidiomicets, d’aspecte semblant a la g\u00edrgola de panical, amb l\u00e0mines serrades, molt conreat principalment al Jap\u00f3 sobre fusta de planifolis (Lentinus edodes)<\/em>.<\/p>\n

98. xilarials<\/strong> f.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Ordre de fongs ascomicets, lign\u00edcoles, amb peritecis sovint reunits sota la superf\u00edcie d’estromes negrosos, al qual pertanyen els dits de mort. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

99. zigomicots<\/strong> m.<\/em> pl.<\/em> 1<\/em> Divisi\u00f3 de fongs, que compr\u00e8n els zigomicets i els tricomicets. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

GENEALOGIA I HER\u00c0LDICA<\/strong><\/p>\n

1. abaixat -ada<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> En her\u00e0ld., que ocupa en l’escut una posici\u00f3 m\u00e9s avall que la que \u00e9s habitual. Una faixa abaixada.<\/em> 2<\/em> En her\u00e0ld., dirigit cap a la punta de l’escut. Una espasa abaixada.<\/em> Un vol abaixat.<\/em><\/p>\n

2. abra\u00e7<\/strong> m.<\/em> En her\u00e0ld., pe\u00e7a que resulta de la divisi\u00f3 de l’escut per dues diagonals que, sortint dels angles dels flancs o de la meitat de dues vores juxtaposades, es reuneixen a la meitat del flanc o a l’angle oposats.<\/p>\n

3. abra\u00e7at -ada<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que cont\u00e9 un abra\u00e7.<\/p>\n

4. absc\u00eds -issa<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., escur\u00e7at de manera que no toca les vores de l’escut. Una creu abscissa.<\/em><\/p>\n

5. acoblant<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que s’entortolliga a una altra, s’aplica a una figura.<\/p>\n

6. acollatant<\/strong> adj.<\/em> Rapinyant.<\/p>\n

7. agafant<\/strong> adj.<\/em> Empunyant.<\/p>\n

8. aguantador<\/strong> m.<\/em> Figura no humana ni animal que aguanta o acompanya un escut her\u00e0ldic.<\/p>\n

9. aleri\u00f3<\/strong> m.<\/em> En her\u00e0ld., \u00e0guila petita sense bec ni potes i amb el vol abaixat.<\/p>\n

10. axiol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’axiologia.<\/p>\n

11. badge<\/em><\/strong> [angl.] m.<\/em> Distintiu propi de l’her\u00e0ldica brit\u00e0nica, col\u00b7locat com un additament de les armories i de les cimeres.<\/p>\n

12. beffroi<\/em><\/strong> [fr.] m.<\/em> Vaire gran (\u2192).<\/p>\n

13. bicruc\u00edfer<\/strong> m.<\/em> Conjunt que resulta d’una creu ressaltant sobre un sautor o un flanqu\u00eds.<\/p>\n

14. bixa2<\/sup><\/strong> f.<\/em> Serpent representada amb el cos enroscat formant nusos.<\/p>\n

15. blasonista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en el blas\u00f3.<\/p>\n

16. braqu\u00edgraf braqu\u00edgrafa<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en braquigrafia.<\/p>\n

17. braquigrafia<\/strong> f.<\/em> Branca de la paleografia dedicada a l’estudi i la interpretaci\u00f3 de les abreviatures.<\/p>\n

18. braquigr\u00e0fic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la braquigrafia.<\/p>\n

19. burela<\/strong> f.<\/em> En her\u00e0ld., faixa disminu\u00efda que equival, en ampl\u00e0ria, a la meitat de la faixa ordin\u00e0ria.<\/p>\n

20. capat -ada<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que presenta dues diagonals que surten del mig de la vora superior de l’escut i acaben als angles de la punta.<\/p>\n

21. castellologia<\/strong> f.<\/em> Estudi dels castells i de les fortificacions.<\/p>\n

22. centellat -ada<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que presenta dents d’angles obtusos, s’aplica a una l\u00ednia de partici\u00f3 o a una pe\u00e7a. Una faixa centellada.<\/em><\/p>\n

23. cerber<\/strong> m.<\/em> En her\u00e0ld., representaci\u00f3 d’un animal fabul\u00f3s en forma de gos de tres caps amb cua de drac i serps entortolligades al voltant del cos.<\/p>\n

24. ciclamor<\/strong> m.<\/em> Orla rodona, present en alguns escuts her\u00e0ldics.<\/p>\n

25. cognatici -\u00edcia<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al cognat o a la cognaci\u00f3.<\/p>\n

26. comble<\/strong> m.<\/em> Cap d’un escut her\u00e0ldic redu\u00eft a la meitat de la seva al\u00e7ada.<\/p>\n

27. contrabandat -ada<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que presenta contrabandes.<\/p>\n

28. crancel\u00ed<\/strong> m.<\/em> Figura her\u00e0ldica en forma de banda, generalment corbada amunt, que representa un segment d’una corona.<\/p>\n

29. crequier<\/strong> m.<\/em> Figura her\u00e0ldica que representa una prunera o un cirerer bord amb les arrels i les branques en forma de canelobre de set bra\u00e7os.<\/p>\n

30. dentelat -ada<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que presenta dents m\u00e9s petites i nombroses que el dentat.<\/p>\n

31. descentori<\/strong> m.<\/em> Taula geneal\u00f2gica usada per a indicar el nombre de l\u00ednies ascendents d’una persona respecte d’una altra.<\/p>\n

32. devorant<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que devora una figura humana, de la qual nom\u00e9s es veu la meitat superior. Una serp devorant.<\/em><\/p>\n

33. emblemat\u00f2leg emblemat\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en l’estudi dels emblemes.<\/p>\n

34. empunyant<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que agafa un objecte, s’aplica a una m\u00e0 o a una pota.<\/p>\n

35. encaixat -ada<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que cont\u00e9 un encaix.<\/p>\n

36. enfilant<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que travessa una corona, un anellet o una mola, s’aplica a una pe\u00e7a o moble allargat.<\/p>\n

37. engolant<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que engola una pe\u00e7a, s’aplica a un cap.<\/p>\n

38. essorant<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., representat en actitud de prendre volada, amb el cap enlaire i el vol obert i abaixat. Una \u00e0guila essorant.<\/em><\/p>\n

39. exlibr\u00edstic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ex-libris o a l’exlibrisme.<\/p>\n

40. flanqu\u00eds<\/strong> m.<\/em> Sautor redu\u00eft a la meitat de la seva ampl\u00e0ria.<\/p>\n

41. franccant\u00f3<\/strong> m.<\/em> Cant\u00f3 3<\/strong>.<\/p>\n

42. francquarter<\/strong> m.<\/em> Pe\u00e7a her\u00e0ldica equivalent al primer quarter d’un escut quarterat.<\/p>\n

43. freta<\/strong> f.<\/em> Moble her\u00e0ldic format per una cotissa i una llista entrecreuant-se amb una malla gran abismada.<\/p>\n

44. granducal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al gran duc o al gran ducat.<\/p>\n

45. hipogriu<\/strong> m.<\/em> Animal fabul\u00f3s la meitat superior del qual \u00e9s \u00e0guila i la inferior cavall.<\/p>\n

46. hircogall<\/strong> m.<\/em> Animal fabul\u00f3s representat per un gall amb cap de boc.<\/p>\n

47. implexi\u00f3<\/strong> f.<\/em> Percentatge de p\u00e8rdua d’avantpassats te\u00f2rics en una generaci\u00f3 concreta, tenint per norma que tots s\u00f3n diferents.<\/p>\n

48. licoc\u00e8fal -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 cap de llop. \u00c0guila licoc\u00e8fala.<\/em><\/p>\n

49. lleopardat<\/strong> adj.<\/em> lle\u00f3 lleopardat<\/strong><\/em> V. lle\u00f3.<\/em><\/p>\n

50. mancant<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., que manca de la meitat destra o sinistra, s’aplica a una figura o a un moble. Flor de lis mancant a destra.<\/em><\/p>\n

51. mant\u00edcora<\/strong> m.<\/em> Animal fabul\u00f3s amb cos de tigre, cap d’home vell, banyes llargues en espiral i boca amb tres rengles de dents.<\/p>\n

52. melusina<\/strong> f.<\/em> \u00c9sser imaginari que es representa amb una sirena que es banya en una tina.<\/p>\n

53. nebodastra<\/strong> f.<\/em> Filla d’un germanastre o d’una germanastra.<\/p>\n

54. nebodastre<\/strong> m.<\/em> Fill d’un germanastre o d’una germanastra.<\/p>\n

55. onclastre<\/strong> m.<\/em> Germ\u00e0 d’un padrastre o d’una madrastra.<\/p>\n

56. op\u00ednic<\/strong> m.<\/em> Animal fabul\u00f3s amb cap i coll de griu, ales de drac, cos de lle\u00f3 i cua de camell.<\/p>\n

57. palar<\/strong> adj.<\/em> l\u00ednia palar<\/strong><\/em> V. l\u00ednia.<\/em><\/p>\n

58. pentalfa<\/strong> f.<\/em> Moble her\u00e0ldic en forma d’estrella pentagonal buida formada per un filet sense soluci\u00f3 de continu\u00eftat.<\/p>\n

59. quadril\u00f2bul<\/strong> m.<\/em> Moble her\u00e0ldic en forma de quatre l\u00f2buls units.<\/p>\n

60. quadrineboda<\/strong> f.<\/em> Filla del rebesnebot o de la rebesneboda.<\/p>\n

61. quadrinebot<\/strong> m.<\/em> Fill del rebesnebot o de la rebesneboda.<\/p>\n

62. quadrioncle<\/strong> m.<\/em> Germ\u00e0 del rebesavi o de la rebes\u00e0via.<\/p>\n

63. quadritia<\/strong> f.<\/em> Germana del rebesavi o de la rebes\u00e0via.<\/p>\n

64. rebesneboda<\/strong> f.<\/em> Filla del besnebot o de la besneboda.<\/p>\n

65. rebesnebot<\/strong> m.<\/em> Fill del besnebot o de la besneboda.<\/p>\n

66. rebesoncle<\/strong> m.<\/em> Germ\u00e0 del besavi o de la bes\u00e0via.<\/p>\n

67. rebestia<\/strong> f.<\/em> Germana del besavi o de la bes\u00e0via.<\/p>\n

68. ressogra<\/strong> f.<\/em> Mare del sogre o de la sogra.<\/p>\n

69. ressogre<\/strong> m.<\/em> Pare del sogre o de la sogra.<\/p>\n

70. sextifoli<\/strong> m.<\/em> Moble her\u00e0ldic que representa una flor perforada de sis p\u00e8tals arrodonits i puntuts.<\/p>\n

71. sostenint<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> En her\u00e0ld., que porta una figura unida al damunt, s’aplica a una pe\u00e7a. 2<\/em> Que t\u00e9 el ter\u00e7 superior d’un esmalt diferent del seu i diferent del camper, s’aplica al cap o al peu d’un escut.<\/p>\n

72. tiastra<\/strong> f.<\/em> Germana del padrastre o de la madrastra.<\/p>\n

73. tresneboda<\/strong> f.<\/em> Filla del besnebot o de la besneboda.<\/p>\n

74. tresnebot<\/strong> m.<\/em> Fill del besnebot o de la besneboda.<\/p>\n

75. trinxat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., dividit en dues parts iguals mitjan\u00e7ant un tra\u00e7 diagonal que va de l’angle destre del cap al sinistre de la punta, s’aplica a un escut, un quarter o una pe\u00e7a.<\/p>\n

76. trisquela<\/strong> f.<\/em> Figura her\u00e0ldica consistent en tres cames tor\u00e7ades pel genoll i unides en perla revessada per la part de dalt.<\/p>\n

77. vexil\u00b7lol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la vexil\u00b7lologia.<\/p>\n

78. zigzagat -ada<\/strong> adj.<\/em> En her\u00e0ld., dividit en dues parts iguals per una l\u00ednia trencada formant angles aguts que toquen la vora de l’escut. Un escut zigzagat.<\/em><\/p>\n

GEOGRAFIA<\/strong><\/p>\n

1. antihorari<\/strong> adj.<\/em> sentit antihorari<\/strong><\/em> V. sentit<\/em>_.<\/p>\n

2. arrumbament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 d’arrumbar; l’efecte.<\/p>\n

3. atol<\/strong> m.<\/em> Illa de les mars tropicals, de forma m\u00e9s o menys circular, constitu\u00efda per esculls coral\u00b7lins que formen un cinyell que encercla una llacuna central d’aig\u00fces marines somes.<\/p>\n

4. badland<\/em><\/strong> [angl.] [usat generalment en pl.] m.<\/em> Forma de relleu de les roques toves argiloses i margoses pr\u00f2pia de certes \u00e0rees \u00e0rides i subdes\u00e8rtiques, caracteritzada per la formaci\u00f3 generalitzada de xaragalls i d’interfluvis molt estrets que formen una xarxa molt densa.<\/p>\n

5. cai<\/strong> m.<\/em> Formaci\u00f3 insular t\u00edpica de la regi\u00f3 intertropical atl\u00e0ntica d’Am\u00e8rica.<\/p>\n

6. cany\u00f32<\/sup><\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Pas estret o gorja profunda excavada per un riu, que es troba especialment en paisatges calcaris. 2 cany\u00f3 submar\u00ed<\/strong><\/em> Vall submarina estreta i de secci\u00f3 en forma de V excavada al tal\u00fas continental.<\/p>\n

7. centrografia<\/strong> f.<\/em> Estudi estad\u00edstic que mesura la tend\u00e8ncia central i la dispersi\u00f3 de punts a l’espai.<\/p>\n

8. cogull\u00f3<\/strong> m.<\/em> Cim de forma c\u00f2nica, a\u00efllat o a l’interior d’una serra. El cogull\u00f3 de Sallent.<\/em><\/p>\n

9. connectivitat<\/strong> f.<\/em> Grau de connexi\u00f3 interna dels v\u00e8rtexs d’una xarxa territorial.<\/p>\n

10. cuesta<\/strong> f.<\/em> Relleu tabular lleugerament inclinat i dissim\u00e8tric que presenta un front rost, coincident amb un estrat dur, i un rev\u00e9s suau.<\/p>\n

11. diapir<\/strong> m.<\/em> Anticlinal en qu\u00e8 les capes m\u00e9s internes, m\u00f2bils i pl\u00e0stiques, han perforat l’embolcall extern de roques m\u00e9s competents.<\/p>\n

12. distributari<\/strong> m.<\/em> Bra\u00e7 de riu (\u2192).<\/p>\n

13. foia<\/strong> f.<\/em> Fondalada originada per l’acci\u00f3 erosiva de les aig\u00fces o relacionada amb una fossa tect\u00f2nica.<\/p>\n

14. graben<\/strong> m.<\/em> Estructura tect\u00f2nica formada per un o m\u00e9s blocs abaixats respecte dels blocs adjacents.<\/p>\n

15. lagun<\/strong> m.<\/em> Llacuna d’un atol.<\/p>\n

16. lapiaz<\/strong> m.<\/em> Rascler.<\/p>\n

17. llogarenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Natural d’un llogaret, pertanyent a un llogaret.<\/p>\n

18. megal\u00f2polis<\/strong> f.<\/em> Conjunt de metr\u00f2polis que formen una enorme aglomeraci\u00f3 urbana.<\/p>\n

19. ocean\u00f2leg ocean\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en oceanologia.<\/p>\n

20. ortofotomapa<\/strong> m.<\/em> Document cartogr\u00e0fic resultant de l’aplicaci\u00f3 de l’ortofotogrametria a les imatges fotogr\u00e0fiques o digitals del territori, amb expressi\u00f3 de la seva veritable projecci\u00f3 i escala.<\/p>\n

21. pediment<\/strong> m.<\/em> Superf\u00edcie d’erosi\u00f3 de pendent suau i lleugerament c\u00f2ncava que es forma al peu de relleus muntanyosos en les zones \u00e0rides.<\/p>\n

22. periurb\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la perif\u00e8ria d’una ciutat.<\/p>\n

23. poblacional<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la poblaci\u00f3.<\/p>\n

24. sial<\/strong> m.<\/em> Capa superior de l’escor\u00e7a terrestre, de densitat baixa, formada essencialment per s\u00edlice i alumini.<\/p>\n

25. sima<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Capa inferior de l’escor\u00e7a terrestre.<\/p>\n

26. subsahari\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la part d’\u00c0frica situada al sud del S\u00e0hara.<\/p>\n

27. tepui<\/strong> m.<\/em> Formaci\u00f3 orogr\u00e0fica tubular de gran magnitud i de parets quasi verticals, pr\u00f2pia de la regi\u00f3 de la Guaiana.<\/p>\n

28. t\u00f3mbol<\/strong> m.<\/em> Bra\u00e7 de terra que uneix una illa a la costa o dues illes.<\/p>\n

29. xot3<\/sup><\/strong> m.<\/em> Llac salat propi del nord d’\u00c0frica.<\/p>\n

GEOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. aciculiforme<\/strong> adj.<\/em> Acicular.<\/p>\n

2. al\u00b7loctonia<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’al\u00b7l\u00f2cton.<\/p>\n

3. anat\u00e8ctic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’anat\u00e8xia.<\/p>\n

4. ataxita<\/strong> f.<\/em> Siderit constitu\u00eft fonamentalment per taenita.<\/p>\n

5. atol<\/strong> m.<\/em> Illa de les mars tropicals, de forma m\u00e9s o menys circular, constitu\u00efda per esculls coral\u00b7lins que formen un cinyell que encercla una llacuna central d’aig\u00fces marines somes.<\/p>\n

6. badland<\/em><\/strong> [angl.] [usat generalment en pl.] m.<\/em> Forma de relleu de les roques toves argiloses i margoses pr\u00f2pia de certes \u00e0rees \u00e0rides i subdes\u00e8rtiques, caracteritzada per la formaci\u00f3 generalitzada de xaragalls i d’interfluvis molt estrets que formen una xarxa molt densa.<\/p>\n

7. biost\u00e0sia<\/strong> f.<\/em> Fase d’equilibri del medi natural caracteritzada per la pres\u00e8ncia d’una massa forestal que protegeix els s\u00f2ls de l’erosi\u00f3 i pel bon funcionament dels aq\u00fc\u00edfers.<\/p>\n

8. calitx2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Cervell de gat (\u2192).<\/p>\n

9. camacita<\/strong> f.<\/em> Aliatge de ferro i n\u00edquel que cont\u00e9 menys d’un 7,5 % en pes de n\u00edquel i es troba freq\u00fcentment en els meteorits.<\/p>\n

10. cany\u00f32<\/sup><\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Pas estret o gorja profunda excavada per un riu, que es troba especialment en paisatges calcaris. 2 cany\u00f3 submar\u00ed<\/strong><\/em> Vall submarina estreta i de secci\u00f3 en forma de V excavada al tal\u00fas continental.<\/p>\n

11. carstificar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Convertir en carst.<\/p>\n

12. codol\u00ed<\/strong> m.<\/em> C\u00f2dol molt petit.<\/p>\n

13. cuesta<\/strong> f.<\/em> Relleu tabular lleugerament inclinat i dissim\u00e8tric que presenta un front rost, coincident amb un estrat dur, i un rev\u00e9s suau.<\/p>\n

14. detrit<\/strong> m.<\/em> Detritus.<\/p>\n

15. diaclasament<\/strong> m.<\/em> Disposici\u00f3 i freq\u00fc\u00e8ncia dels plans de di\u00e0clasi en una roca.<\/p>\n

16. diapir<\/strong> m.<\/em> Anticlinal en qu\u00e8 les capes m\u00e9s internes, m\u00f2bils i pl\u00e0stiques, han perforat l’embolcall extern de roques m\u00e9s competents.<\/p>\n

17. endop\u00e8don<\/strong> m.<\/em> Part inferior del perfil d’un s\u00f2l, situada entre l’epip\u00e8don i la roca mare, que compr\u00e8n els horitzons profunds, essencialment minerals.<\/p>\n

18. englaciaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Recobriment d’un territori pel gla\u00e7. Al final del terciari es produ\u00ed l’englaciaci\u00f3 de l’Ant\u00e0rtida.<\/em><\/p>\n

19. epip\u00e8don<\/strong> m.<\/em> Part superior del perfil d’un s\u00f2l, rica en mat\u00e8ria org\u00e0nica.<\/p>\n

20. epirog\u00e8nesi<\/strong> f.<\/em> Moviment vertical d’ascens o de descens que afecta una part important o la totalitat d’un continent o d’una conca oce\u00e0nica.<\/p>\n

21. esparita<\/strong> f.<\/em> Roca sediment\u00e0ria carbon\u00e0tica en qu\u00e8 abunden els cristalls de m\u00e9s de 10 micres.<\/p>\n

22. gart<\/strong> m.<\/em> Aigua embassada al capdavall d’un torrent o d’una riera que entra a la mar, tancada per una barra de platja.<\/p>\n

23. graben<\/strong> m.<\/em> Estructura tect\u00f2nica formada per un o m\u00e9s blocs abaixats respecte dels blocs adjacents.<\/p>\n

24. granitoide<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al granitoide. 2 m.<\/em> Roca \u00edgnia plut\u00f2nica, granada, que compr\u00e8n totes les varietats del granit.<\/p>\n

25. hexaedrita<\/strong> f.<\/em> Siderit constitu\u00eft per grans cristalls de camacita.<\/p>\n

26. horst<\/em><\/strong> [al.] m.<\/em> Estructura tect\u00f2nica formada per un o m\u00e9s blocs aixecats respecte dels blocs adjacents.<\/p>\n

27. humificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Transformaci\u00f3 de la mat\u00e8ria org\u00e0nica d’un s\u00f2l en humus, per acci\u00f3 microbiana, bioqu\u00edmica, etc.<\/p>\n

28. isohalina<\/strong> f.<\/em> L\u00ednia imagin\u00e0ria que uneix els punts amb la mateixa concentraci\u00f3 salina d’una massa d’aigua.<\/p>\n

29. isosista<\/strong> f.<\/em> Isos\u00edsmica.<\/p>\n

30. l\u00f6ss<\/em><\/strong> [al.] [inv.] m.<\/em> Loess.<\/p>\n

31. macrosisme<\/strong> m.<\/em> Terratr\u00e8mol de gran intensitat que t\u00e9 efectes devastadors.<\/p>\n

32. mant\u00e8l\u00b7lic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al mantell terrestre.<\/p>\n

33. meandriforme<\/strong> adj.<\/em> Que forma meandres. Un riu meandriforme.<\/em><\/p>\n

34. metapelita<\/strong> f.<\/em> Roca pel\u00edtica metam\u00f2rfica.<\/p>\n

35. microsisme<\/strong> m.<\/em> Terratr\u00e8mol de baixa intensitat.<\/p>\n

36. mississipi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al mississipi\u00e0. 2 m.<\/em> Primer subsistema i subper\u00edode del carbon\u00edfer, situat entre el devoni\u00e0 i el pennsilvani\u00e0, que va de 355 a 310 milions d’anys.<\/p>\n

37. niv\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Nev\u00f3s.<\/p>\n

38. ocean\u00f2leg ocean\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en oceanologia.<\/p>\n

39. ooide<\/strong> m.<\/em> O\u00f2lit.<\/p>\n

40. paleocanal<\/strong> m.<\/em> Paleollera.<\/p>\n

41. pediment<\/strong> m.<\/em> Superf\u00edcie d’erosi\u00f3 de pendent suau i lleugerament c\u00f2ncava que es forma al peu de relleus muntanyosos en les zones \u00e0rides.<\/p>\n

42. pedobiologia<\/strong> f.<\/em> Part de la pedologia que estudia els organismes que habiten el s\u00f2l i llurs relacions.<\/p>\n

43. pedoclima<\/strong> m.<\/em> Clima intern del s\u00f2l que resulta tant de l’acci\u00f3 dels factors clim\u00e0tics generals, com ara les pluges i les temperatures, com de les condicions locals que intervenen especialment en la seva aeraci\u00f3.<\/p>\n

44. p\u00e8don<\/strong> m.<\/em> Volum de s\u00f2l m\u00ednim necessari per a definir-ne els constituents i els car\u00e0cters estructurals.<\/p>\n

45. piritoedre<\/strong> [o pirit\u00f2edre<\/strong>] m.<\/em> Dodecaedre pentagonal (\u2192).<\/p>\n

46. planari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a un pla. adj.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Que t\u00e9 una estructura plana o gaireb\u00e9 plana. 2<\/strong> 2<\/em> En geol., en forma de pla.<\/p>\n

47. poral<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al porus. 2<\/em> En bot., que s’acompleix mitjan\u00e7ant porus. Dehisc\u00e8ncia poral.<\/em><\/p>\n

48. prearque\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> Prisco\u00e0.<\/p>\n

49. prisco\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al prisco\u00e0. 2 m.<\/em> E\u00f3 i eonotema que compr\u00e8n tot el temps anterior a l’arque\u00e0, des de la independitzaci\u00f3 de la Terra com a astre fins a la roca m\u00e9s antiga que ha estat datada.<\/p>\n

50. retreballar<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Ressedimentar.<\/p>\n

51. salm\u00e0stica<\/strong> adj.<\/em> aigua salm\u00e0stica<\/strong><\/em> V. aigua.<\/em><\/p>\n

52. sial<\/strong> m.<\/em> Capa superior de l’escor\u00e7a terrestre, de densitat baixa, formada essencialment per s\u00edlice i alumini.<\/p>\n

53. sima<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Capa inferior de l’escor\u00e7a terrestre.<\/p>\n

54. skarn<\/em><\/strong> [suec] m.<\/em> Roca composta per silicats c\u00e0lcics i formada per un metamorfisme de contacte de fluids hidrotermals sobre roques carbon\u00e0tiques.<\/p>\n

55. subduir<\/strong> v.<\/em> tr.<\/em> Produir la subducci\u00f3 (d’una placa litosf\u00e8rica).<\/p>\n

56. taenita<\/strong> f.<\/em> Aliatge de ferro i n\u00edquel que cont\u00e9 m\u00e9s d’un 20 % en pes de n\u00edquel i es troba freq\u00fcentment en els meteorits.<\/p>\n

57. til<\/strong> m.<\/em> Roca sediment\u00e0ria detr\u00edtica constitu\u00efda per grans de mides diverses i dipositada per una glacera.<\/p>\n

58. til\u00b7lita<\/strong> f.<\/em> Til consolidat.<\/p>\n

59. tsunami<\/strong> m.<\/em> Onada lliure transoce\u00e0nica de gran pot\u00e8ncia, produ\u00efda per una commoci\u00f3 s\u00edsmica, que en at\u00e8nyer la costa adquireix dimensions gegantines de desenes de metres i t\u00e9 efectes catastr\u00f2fics.<\/p>\n

60. turbiditat<\/strong> f.<\/em> Alteraci\u00f3 de la limpiditat d’un fluid, especialment de l’aigua, causada per la mat\u00e8ria en suspensi\u00f3 que cont\u00e9.<\/p>\n

HIST\u00d2RIA EN GENERAL<\/strong><\/p>\n

1. abadenc -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent als b\u00e9ns, a la dignitat o a la jurisdicci\u00f3 de l’abat o de l’abadessa. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Conjunt de b\u00e9ns i de territoris on abats o abadesses exercien llur jurisdicci\u00f3. 2<\/strong> 2<\/em> Dret que abats i abadesses tenien damunt terres o edificis.<\/p>\n

2. adarb<\/strong> m.<\/em> Cam\u00ed de ronda a la part superior d’una muralla.<\/p>\n

3. alforria<\/strong> f.<\/em> Alliberament d’un esclau fet per testament o per contracte.<\/p>\n

4. andalus\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a al-\u00c0ndalus.<\/p>\n

5. arrais<\/strong> [inv.] m. 1<\/em> Noble sarra\u00ed, cap d’un senyoriu. 2<\/em> Alt oficial d’un ex\u00e8rcit isl\u00e0mic. 3<\/em> Patr\u00f3 sarra\u00ed de barca. 4<\/em> Patr\u00f3 d’almadrava.<\/p>\n

6. asquenazita<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Jueu que fa remuntar els seus or\u00edgens en avantpassats establerts a l’Europa nord-occidental a l’inici de l’edat mitjana.<\/p>\n

7. astur<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un poble prerom\u00e0 que va ocupar l’actual Ast\u00faries i el nord de Lle\u00f3. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als asturs.<\/p>\n

8. auset\u00e0 ausetana<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un poble prerom\u00e0 de Catalunya que tenia com a centre l’actual comarca d’Osona i com a ciutat principal Ausa. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ausetans.<\/p>\n

9. bovalar<\/strong> m.<\/em> Tros de terra tancat on pasturen els bous.<\/p>\n

10. camita<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu pertanyent a alguna de les \u00e8tnies nord-africanes no semites. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als camites.<\/p>\n

11. c\u00e0ntabre -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> Natural de Cant\u00e0bria. m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa nord de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als c\u00e0ntabres.<\/p>\n

12. carlania<\/strong> f.<\/em> Castellania 1<\/strong>.<\/p>\n

13. castellologia<\/strong> f.<\/em> Estudi dels castells i de les fortificacions.<\/p>\n

14. cristianar<\/strong> v. tr.<\/em> Batejar 1<\/strong>.<\/p>\n

15. cugul2<\/sup><\/strong> m.<\/em> ant. Cucut 1<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

16. d\u00edrham<\/strong> m. 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria del Marroc i dels Emirats \u00c0rabs Units. 2<\/em> Unitat de la plata en el sistema monetari dels pa\u00efsos isl\u00e0mics.<\/p>\n

17. doblenc<\/strong> m.<\/em> Llei de dos diners d’argent fi sobre un total de dotze a la moneda de bill\u00f3. Moneda de doblenc. Diner de doblenc.<\/em><\/p>\n

18. egarenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de l’antiga Egara. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’antiga Egara o als seus habitants. 3<\/em> Terrassenc.<\/p>\n

19. eixea<\/strong> f.<\/em> Persona laica que es dedicava al rescat de captius i gaudia d’immunitat diplom\u00e0tica.<\/p>\n

20. elamita<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de l’antiga Elam. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’antiga Elam o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua que es parlava a l’antiga Elam. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a aquesta llengua.<\/p>\n

21. encamerar<\/strong> v. tr.<\/em> ant. Adulterar 2<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

22. encebador<\/strong> m. 1<\/em> Dispositiu per a encebar una arma de foc. 2<\/em> Dispositiu que permet l’encebament de certs tipus de l\u00e0mpades, com ara els tubs fluorescents.<\/p>\n

23. hussita<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Partidari de les doctrines del reformador txec Jan Hus.<\/p>\n

24. ilercav\u00f3 ilercavona<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Individu d’un poble prerom\u00e0, ib\u00e8ric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.<\/p>\n

25. ilerget ilergeta<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un dels pobles preromans m\u00e9s importants del grup ib\u00e8ric, ubicat a la vall central de l’Ebre. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ilergets.<\/p>\n

26. ilurenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de l’antiga Iluro. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’antiga Iluro o als seus habitants. 3<\/em> Mataron\u00ed.<\/p>\n

27. maharani<\/strong> f.<\/em> Muller del maharaja.<\/p>\n

28. nass\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] m.<\/em> President del sanedr\u00ed.<\/p>\n

29. nicolaisme<\/strong> m.<\/em> En \u00e8poca feudal, conviv\u00e8ncia d’un clergue amb una dona.<\/p>\n

30. numant\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de l’antiga Num\u00e0ncia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’antiga Num\u00e0ncia o als seus habitants.<\/p>\n

31. osmanl\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> Otom\u00e0 1<\/strong>. m.<\/em> 2<\/strong> Llengua turca dels otomans.<\/p>\n

32. palestinenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Palest\u00ed, especialment de l’antiga Palestina.<\/p>\n

33. part3<\/sup><\/strong> parta<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un poble escita procedent de la zona m\u00e9s enll\u00e0 de la Bactriana que conquer\u00ed al segle II aC el nord-est de l’Iran i el sud de la mar C\u00e0spia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als parts.<\/p>\n

34. peita<\/strong> f. 1<\/em> Impost que pagava la poblaci\u00f3 servil per ra\u00f3 dels b\u00e9ns seents que posse\u00efa. 2<\/em> A la baixa edat mitjana, impost reial ordinari global sobre cada localitat, que es dividia entre els ve\u00efns.<\/p>\n

35. pogrom<\/strong> m.<\/em> Massacre de gent indefensa, especialment jueus.<\/p>\n

36. presura<\/strong> f.<\/em> Aprisi\u00f3.<\/p>\n

37. saduceu saducea<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Membre d’un grup religi\u00f3s jueu originat en temps dels Macabeus i actiu fins a la destrucci\u00f3 del temple de Jerusalem, que refusava l’autoritat de les tradicions orals i d’altres llibres de l’Antic Testament que no fossin el Pentateuc, i negava la resurrecci\u00f3 dels morts, la immortalitat de l’\u00e0nima i l’exist\u00e8ncia dels \u00e0ngels. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als saduceus.<\/p>\n

38. sikh<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al sikhisme. 2 m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del sikhisme.<\/p>\n

39. sikhisme<\/strong> m.<\/em> Moviment politicoreligi\u00f3s sorgit a l’\u00cdndia al segle XV i establert b\u00e0sicament al Panjab, que integra elements de l’hinduisme i de l’islam.<\/p>\n

40. sudista<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari dels Estats Confederats durant la Guerra de Secessi\u00f3 nord-americana.<\/p>\n

41. tel2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Pujol constitu\u00eft per les restes de les diverses habitacions successives, acumulades les unes sobre les altres durant un llarg espai de temps, caracter\u00edstic del Pr\u00f2xim i Mitj\u00e0 Orient.<\/p>\n

42. tinglat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 les taules que cobreixen el buc disposades a teulada. Nau tinglada.<\/em><\/p>\n

43. turcman -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de Turkmenistan. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Turkmenistan o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua altaica parlada al Turkmenistan. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al turcman.<\/p>\n

44. turdet\u00e0 turdetana<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un poble prerom\u00e0 de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica que pobl\u00e0 la Turdet\u00e0nia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als turdetans.<\/p>\n

45. ucronia<\/strong> f.<\/em> Concepci\u00f3 imagin\u00e0ria de fets esdevinguts en un temps ideal.<\/p>\n

46. x\u00e9quel<\/strong> m.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria de l’Estat d’Israel. 1<\/strong> 2<\/em> Moneda d’un x\u00e9quel. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Unitat de pes emprada antigament al Pr\u00f2xim Orient corresponent a la dracma grega. 2<\/strong> 2<\/em> Unitat monet\u00e0ria d’argent equivalent al pes del x\u00e9quel.<\/p>\n

47. zelota<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Membre d’un grup politicoreligi\u00f3s jueu que fou molt actiu en la resist\u00e8ncia contra els romans durant el segle I aC. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als zelotes.<\/p>\n

HOTELERIA<\/strong><\/p>\n

1. au-pair<\/em><\/strong> [fr.] m.<\/em> i f.<\/em> Persona jove que, a canvi de la manutenci\u00f3 i l’allotjament, t\u00e9 cura dels infants d’una fam\u00edlia en un pa\u00eds estranger.<\/p>\n

2. b\u00e0rman<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona encarregada de preparar i de servir les begudes en la barra d’un bar, especialment d’una cocteleria.<\/p>\n

3. botifarrada<\/strong> f.<\/em> Menjada de botifarres.<\/p>\n

4. boutique<\/em><\/strong> [fr.] f.<\/em> Botiga especialitzada en la venda d’articles de moda, especialment de roba de qualitat.<\/p>\n

5. brandi<\/strong> m.<\/em> Aiguardent de vi blanc que adquireix la flaire i el color envellint-lo llarg temps en b\u00f3tes.<\/p>\n

6. braseria<\/strong> f.<\/em> Restaurant especialitzat en menjars cuits a la brasa.<\/p>\n

7. campisme<\/strong> m.<\/em> C\u00e0mping 1.<\/em><\/p>\n

8. caravanista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que practica el carav\u00e0ning.<\/p>\n

9. donja<\/strong> f.<\/em> Embotit fet amb carn del coll del porc, t\u00edpic d’Andorra.<\/p>\n

10. gin<\/strong> m.<\/em> Ginebra.<\/p>\n

11. guaran\u00e0<\/strong> [pl. -\u00e0s<\/em>] f. 1<\/em> Paul\u00b7l\u00ednia. 2<\/em> Beguda rica en cafe\u00efna, feta amb les llavors torrades de la paul\u00b7l\u00ednia.<\/p>\n

12. karaoke<\/strong> m.<\/em> Activitat l\u00fadica que consisteix a cantar en p\u00fablic amb l’ajut d’un aparell que presenta en una pantalla la lletra de la can\u00e7\u00f3 i fa l’acompanyament musical.<\/p>\n

13. minibar<\/strong> m.<\/em> Nevera petita, prove\u00efda de begudes, aperitius, etc., que sol formar part de l’equipament d’una habitaci\u00f3 d’hotel.<\/p>\n

14. office<\/em><\/strong> [angl.] m.<\/em> Habitaci\u00f3 annexa a la cuina dels hotels i d’algunes cases, on es prepara el servei de taula.<\/p>\n

15. passavins<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona encarregada de servir els vins i els licors en els restaurants i hotels en qu\u00e8 no hi ha sommelier.<\/p>\n

16. pizzer pizzera<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Persona que s’ocupa de fer pizzes. 2<\/em> Persona que reparteix pizzes a domicili.<\/p>\n

17. qu\u00e8txup<\/strong> m.<\/em> Salsa elaborada amb polpa de tom\u00e0quet condimentada amb vinagre, suc de llimona, sucre i sal.<\/p>\n

18. sake<\/strong> m.<\/em> Beguda alcoh\u00f2lica obtinguda per fermentaci\u00f3 de l’arr\u00f2s, pr\u00f2pia del Jap\u00f3.<\/p>\n

19. sardinada<\/strong> f.<\/em> Menjada de sardines.<\/p>\n

20. sommelier<\/em><\/strong> [fr.] m.<\/em> i f.<\/em> Persona encarregada de la selecci\u00f3, la presentaci\u00f3 i el servei de vins i licors en els grans restaurants.<\/p>\n

IND\u00daSTRIA DE LA FUSTA<\/strong><\/p>\n

1. abebai<\/strong> m. 1<\/em> Sapel\u00b7li. 2<\/em> Sipo.<\/p>\n

2. ai\u00fas<\/strong> m. 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les esterculi\u00e0cies, molt alt, de fulles palmades, propi de l’\u00c0frica occidental (Triplochiton scleroxylon)<\/em>. 2<\/em> Fusta d’ai\u00fas, groguenca i 37 tova, emprada especialment en l’elaboraci\u00f3 de mobles auxiliars, fusteria d’interiors i motllures.<\/p>\n

3. aler\u00e7<\/strong> m. 1<\/em> L\u00e0rix. 2 aler\u00e7 de Xile<\/strong><\/em> Arbre perennifoli de la fam\u00edlia de les cupress\u00e0cies, molt alt i de vida molt llarga, de fulletes lanceolades, verticil\u00b7lades en grups de tres, de fusta duradora, propi de la part meridional de l’Am\u00e8rica del Sud (Fitzroya cupressoides)<\/em>.<\/p>\n

4. aplacada<\/strong> f.<\/em> Aplacat 2.<\/em><\/p>\n

5. contrabastiment<\/strong> m.<\/em> Segon bastiment que es col\u00b7loca en un bastiment fixat a la paret, per a posar-hi les vidrieres i les portes.<\/p>\n

6. dicor\u00ednia<\/strong> f. 1<\/em> Arbre del g\u00e8nere Dicorynia,<\/em> de la fam\u00edlia de les cesalpini\u00e0cies, de fulles compostes i flors blanques. 2<\/em> Fusta de dicor\u00ednia, d’un rogenc violaci, molt resistent als \u00e0cids.<\/p>\n

7. falleva<\/strong> f.<\/em> Falleba.<\/p>\n

8. goter\u00f3<\/strong> m.<\/em> Trencaaig\u00fces.<\/p>\n

9. guarnit<\/strong> m.<\/em> Conjunt de llistons, cairats o motllures, per a tapar les juntes dels bastiments amb les parets on s\u00f3n ajustats.<\/p>\n

10. paduc<\/strong> m. 1<\/em> Arbre del g\u00e8nere Pterocarpus,<\/em> de la fam\u00edlia de les papilion\u00e0cies, de fulles pinnades i fruit arrodonit, comprimit i alat, indehiscent, de distribuci\u00f3 tropical, del qual s’obt\u00e9 un suc vermell, astringent, emprat en adoberia. 2<\/em> Fusta de paduc, emprada en ebenisteria.<\/p>\n

11. planejament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de planejar; l’efecte.<\/p>\n

12. sipo<\/strong> m. 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les meli\u00e0cies, molt alt, propi de l’\u00c0frica tropical (Entandrophragma utile)<\/em>. 2<\/em> Fusta de sipo, semblant a la del sapel\u00b7li per\u00f2 amb m\u00e9s aig\u00fces i sense rep\u00e8ls, emprada especialment en ebenisteria i per a decoraci\u00f3 d’interiors.<\/p>\n

13. tal\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] m. 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les cesalpini\u00e0cies, originari de l’\u00c0frica tropical, explotat per la seva fusta (Erythrophleum ivorense<\/em> i E. suaveolens<\/em>). 2<\/em> Fusta de tal\u00ed, de color rogenc i molt densa, emprada especialment en la construcci\u00f3 de mobiliari urb\u00e0.<\/p>\n

14. teca3<\/sup><\/strong> f.<\/em> Tec2<\/sup>.<\/p>\n

IND\u00daSTRIA QU\u00cdMICA<\/strong><\/p>\n

1. electrofiltre<\/strong> m.<\/em> Aparell que permet separar les part\u00edcules en suspensi\u00f3 d’un gas mitjan\u00e7ant la creaci\u00f3 d’un camp el\u00e8ctric.<\/p>\n

IND\u00daSTRIA T\u00c8XTIL<\/strong><\/p>\n

2. b\u00e0tik<\/strong> m. 1<\/em> T\u00e8cnica d’estampat consistent a encerar amb cera d’abella fosa les zones de la tela que es volen reservar de la tintura. 2<\/em> Teixit estampat amb b\u00e0tik.<\/p>\n

3. canut<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Can\u00f3 2<\/strong> 10.<\/em><\/p>\n

4. sisal<\/strong> m. 1<\/em> Planta de la fam\u00edlia de les amaril\u00b7lid\u00e0cies, semblant a l’atzavara, que forneix la fibra del mateix nom (Agave sisalana)<\/em>. 2<\/em> Fibra obtinguda del sisal, emprada per a fabricar cordes i cordills.<\/p>\n

5. termofixar<\/strong> v. tr.<\/em> Fixar les dimensions (d’un teixit) per l’acci\u00f3 combinada de temperatura i temps.<\/p>\n

IND\u00daSTRIES EN GENERAL<\/strong><\/p>\n

1. aborrallonament<\/strong> m. 1<\/em> Acci\u00f3 d’aborrallonar-se; l’efecte. 2<\/em> Formaci\u00f3 de petites boles superficials, especialment en els teixits de punt, a causa de la pres\u00e8ncia de fibres sint\u00e8tiques naturals lliures.<\/p>\n

2. acoblador<\/strong> m. 1<\/em> Dispositiu que permet l’acoblament entre diferents sistemes o entre els diferents components d’un sistema. 2 acoblador ac\u00fastic<\/strong><\/em> Dispositiu que permet adaptar un sistema inform\u00e0tic a un sistema ac\u00fastic, especialment a un aparell telef\u00f2nic.<\/p>\n

3. aixeteria<\/strong> f. 1<\/em> Conjunt d’aixetes, especialment quan formen part d’un mostrari. 2<\/em> Botiga o departament d’un establiment on es venen aixetes.<\/p>\n

4. billeta<\/strong> f.<\/em> Desbast que s’obt\u00e9 del laminatge de l’acer, de secci\u00f3 recta, quadrada, els costats del qual s\u00f3n iguals o lleugerament inferiors a 120 mil\u00b7l\u00edmetres.<\/p>\n

5. biodesfibril\u00b7laci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Tractament enzim\u00e0tic dels teixits de fibres cel\u00b7lul\u00f2siques per a eliminar-ne les fibril\u00b7les superficials i la formaci\u00f3 d’aborrallonament.<\/p>\n

6. bric<\/strong> m.<\/em> Env\u00e0s de cart\u00f3 impermeabilitzat, generalment de forma paral\u00b7lelepip\u00e8dica, per a productes alimentaris l\u00edquids.<\/p>\n

7. cavista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que elabora el cava.<\/p>\n

8. cuix\u00e9<\/strong> [inv.] adj. paper cuix\u00e9<\/strong><\/em> V. paper.<\/em><\/p>\n

9. denim<\/strong> m.<\/em> Teixit tex\u00e0 (\u2192).<\/p>\n

10. elast\u00e0<\/strong> m.<\/em> Elast\u00f2mer constitu\u00eft, com a m\u00ednim, per un 85 % en massa d’un poliuret\u00e0 segmentat.<\/p>\n

11. estel\u00f2metre<\/strong> m.<\/em> Aparell que mesura la resist\u00e8ncia del cot\u00f3.<\/p>\n

12. fibrocromatologia<\/strong> f.<\/em> Ci\u00e8ncia que estudia la natura, constituci\u00f3 i funci\u00f3 dels colorants en relaci\u00f3 amb la coloraci\u00f3 i tintura de fibres, filaments i en general dels materials teixits.<\/p>\n

13. fibrocromia<\/strong> f.<\/em> Estudi de la coloraci\u00f3 de les fibres, els filaments i els materials t\u00e8xtils en general.<\/p>\n

14. fibrologia<\/strong> f.<\/em> Branca de l’enginyeria t\u00e8xtil que estudia les fibres, els filaments i, en general, els materials t\u00e8xtils.<\/p>\n

15. fibrometria<\/strong> f.<\/em> Conjunt de m\u00e8todes emprats per a determinar anal\u00edticament els par\u00e0metres de fibres i filaments.<\/p>\n

16. gasoliner gasolinera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que at\u00e9n el subministrament de carburant i els altres serveis d’una gasolinera i s’ocupa del manteniment i la neteja de les instal\u00b7lacions.<\/p>\n

17. gruista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que s’ocupa de manejar una grua.<\/p>\n

18. histometria<\/strong> f.<\/em> M\u00e8tode emprat per a determinar anal\u00edticament els par\u00e0metres d’un teixit.<\/p>\n

19. kenaf<\/strong> m.<\/em> C\u00e0nem de Guinea (\u2192).<\/p>\n

20. kraft<\/strong> adj.<\/em> [inv.] paper kraft<\/strong><\/em> V. paper.<\/em><\/p>\n

21. maix\u00e9<\/strong> [inv.] adj. paper maix\u00e9<\/strong><\/em> V. paper.<\/em><\/p>\n

22. metal\u00b7lista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que treballa en metalls.<\/p>\n

23. metal\u00b7listeria<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Art o ofici de metal\u00b7lista. f.<\/em> 2<\/strong> Conjunt d’obres o objectes fets en metall.<\/p>\n

24. microfibra<\/strong> f.<\/em> Fibra t\u00e8xtil sint\u00e8tica molt fina, de di\u00e0metre igual o inferior a 11,5 micres.<\/p>\n

25. nemat\u00f2leg nemat\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en nematologia.<\/p>\n

26. nematologia<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Branca de la zoologia que s’ocupa dels nematodes. f.<\/em> 2<\/strong> Ci\u00e8ncia que estudia les estructures i la composici\u00f3 dels fils, les seves mesures, les condicions per a la filatura, els defectes que poden presentar i les operacions de transformaci\u00f3 i presentaci\u00f3 a qu\u00e8 poden \u00e9sser sotmesos.<\/p>\n

27. \u00f2xford<\/strong> m.<\/em> Teixit de cot\u00f3 fet amb ordit fi i trama gruixuda, amb lligaments diversos que formen llistes o quadr\u00edcules, emprat generalment en la confecci\u00f3 de camises.<\/p>\n

28. posicionar<\/strong> v. tr.<\/em> Posar manualment o mec\u00e0nicament (una pe\u00e7a, una eina, etc.) en la posici\u00f3 adequada per a la funci\u00f3 que fa o ha de fer.<\/p>\n

29. sobrefiladora<\/strong> f.<\/em> M\u00e0quina que retalla les vores dels teixits i les cus per impedir que es desfilin.<\/p>\n

30. supercarburant<\/strong> m.<\/em> Gasolina s\u00faper (\u2192).<\/p>\n

31. tornagauxes<\/strong> m.<\/em> Barra prove\u00efda de dos sortints, emprada per a doblegar o adre\u00e7ar barres.<\/p>\n

32. verduler verdulera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Verdulaire.<\/p>\n

33. xantung<\/strong> m.<\/em> Teixit de seda salvatge o de cot\u00f3, amb lligament de tafet\u00e0, que presenta una irregularitat en el gra causada per un fil de trama amb gates.<\/p>\n

INFORM\u00c0TICA<\/strong><\/p>\n

1. ciberespai<\/strong> m.<\/em> Espai virtual en qu\u00e8 els internautes interaccionen mitjan\u00e7ant una xarxa telem\u00e0tica.<\/p>\n

2. clicar<\/strong> v. intr.<\/em> Pitjar un bot\u00f3 del ratol\u00ed d’un ordinador per tal de validar una ordre.<\/p>\n

3. dom\u00f2tica<\/strong> f.<\/em> Disciplina que s’ocupa de la concepci\u00f3 i de l’aplicaci\u00f3 d’automatismes en les instal\u00b7lacions dels habitatges.<\/p>\n

4. emoticona<\/strong> f.<\/em> S\u00edmbol gr\u00e0fic que generalment evoca un rostre hum\u00e0 amb diverses expressions, emprat per a expressar estats d’\u00e0nim en els missatges tramesos per una xarxa telem\u00e0tica.<\/p>\n

5. encriptar<\/strong> v. tr.<\/em> En inform., xifrar basant-se en algorismes matem\u00e0tics.<\/p>\n

6. gigaoctet<\/strong> m.<\/em> Unitat de capacitat de mem\u00f2ria equivalent a 1.024 megaoctets.<\/p>\n

7. internauta<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Usuari de la xarxa inform\u00e0tica Internet.<\/p>\n

8. m\u00f2dem<\/strong> [angl. modem,<\/em> que prov\u00e9 de la sigla modem<\/span>, \u2018modulator-demodulator<\/em>‘] m.<\/em> Dispositiu que converteix els senyals digitals en senyals anal\u00f2gics, i viceversa, per a transmetre’ls per via telef\u00f2nica o radiof\u00f2nica.<\/p>\n

9. multiplexar<\/strong> v. tr.<\/em> Compartir un canal per a la transmissi\u00f3 simult\u00e0nia de diferents dades.<\/p>\n

10. navegador<\/strong> m.<\/em> Programa inform\u00e0tic utilitzat per a navegar.<\/p>\n

11. p\u00edxel<\/strong> m.<\/em> Unitat m\u00ednima d’informaci\u00f3 en qu\u00e8 resulta dividida una imatge en sotmetre-la a un escombratge electr\u00f2nic.<\/p>\n

12. videoconfer\u00e8ncia<\/strong> f.<\/em> Reuni\u00f3 en qu\u00e8 els participants, f\u00edsicament allunyats, estableixen la comunicaci\u00f3 rebent i enviant les imatges i el so a trav\u00e9s de l\u00ednies de comunicaci\u00f3.<\/p>\n

13. v\u00f2xel<\/strong> m.<\/em> Unitat m\u00ednima d’informaci\u00f3 d’una imatge tridimensional.<\/p>\n

14. web<\/strong> [angl. web,<\/em> que prov\u00e9 de la simplificaci\u00f3 de World Wide Web<\/em>] m. 1<\/em> Sistema basat en l’\u00fas de l’hipertext, que permet cercar informaci\u00f3 a Internet. 2<\/em> Lloc web (\u2192). 3 f.<\/em> P\u00e0gina web (\u2192).<\/p>\n

15. xat<\/strong> m. 1<\/em> Comunicaci\u00f3 simult\u00e0nia entre diverses persones a trav\u00e9s d’Internet. Participa en el nostre xat! 2<\/em> P\u00e0gina web en la qual es duu a terme un xat. El funcionament del xat \u00e9s senzill.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

INVERTEBRATS<\/strong><\/p>\n

1. eri\u00f2fids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia d’\u00e0cars que causen malures a les plantes. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

2. nemat\u00f2leg nemat\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en nematologia.<\/p>\n

3. nematologia<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Branca de la zoologia que s’ocupa dels nematodes. f.<\/em> 2<\/strong> Ci\u00e8ncia que estudia les estructures i la composici\u00f3 dels fils, les seves mesures, les condicions per a la filatura, els defectes que poden presentar i les operacions de transformaci\u00f3 i presentaci\u00f3 a qu\u00e8 poden \u00e9sser sotmesos.<\/p>\n

4. pitavola<\/strong> f.<\/em> Papallona 1<\/strong>.<\/p>\n

5. tortugueta<\/strong> f.<\/em> Crustaci del g\u00e8nere Triops,<\/em> del grup dels branqui\u00f2podes, prove\u00eft d’una gran closca en forma d’escut que protegeix la part dorsal anterior del cos.<\/p>\n

6. trips<\/strong> m.<\/em> Insecte del g\u00e8nere Thrips,<\/em> molt petit, fit\u00f2fag, que pot causar estralls als cultius perqu\u00e8 transmet virosis. Trips de Calif\u00f2rnia. Trips de la ceba.<\/em><\/p>\n

 <\/p>\n

ISLAM<\/strong><\/p>\n

1. abbass\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Abb\u00e0ssida.<\/p>\n

2. agar\u00e8 agarena<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> \u00c0rab, considerat com a descendent d’Agar. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als agarens.<\/p>\n

3. aiatol\u00b7l\u00e0<\/strong> [pl. -\u00e0s<\/em>] m.<\/em> Te\u00f2leg musulm\u00e0 que pertany al nivell m\u00e9s alt de la jerarquia religiosa xi\u00efta i que \u00e9s reconegut com a capa\u00e7 d’establir nova jurisprud\u00e8ncia.<\/p>\n

4. alau\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Alauita.<\/p>\n

5. aleia<\/strong> f.<\/em> Divisi\u00f3 de les sures de l’Alcor\u00e0.<\/p>\n

6. alquibla<\/strong> f.<\/em> Orientaci\u00f3 vers la Meca, cap on han de dirigir la mirada els musulmans en pregar.<\/p>\n

7. andalus\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a al-\u00c0ndalus.<\/p>\n

8. arrais<\/strong> [inv.] m. 1<\/em> Noble sarra\u00ed, cap d’un senyoriu. 2<\/em> Alt oficial d’un ex\u00e8rcit isl\u00e0mic. 3<\/em> Patr\u00f3 sarra\u00ed de barca. 4<\/em> Patr\u00f3 d’almadrava.<\/p>\n

9. baraca<\/strong> f.<\/em> Benedicci\u00f3 que transmeten les despulles d’alguns musulmans que els fidels consideren m\u00e9s propers a D\u00e9u.<\/p>\n

10. burca<\/strong> m.<\/em> Vestit amb qu\u00e8 algunes dones de certs pa\u00efsos de tradici\u00f3 isl\u00e0mica es cobreixen completament el cap i el cos i que disposa d’una reixeta o d’una obertura a l’altura dels ulls per a veure-hi.<\/p>\n

11. casba<\/strong> f.<\/em> Barri antic de les poblacions del nord d’\u00c0frica.<\/p>\n

12. d\u00edrham<\/strong> m. 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria del Marroc i dels Emirats \u00c0rabs Units. 2<\/em> Unitat de la plata en el sistema monetari dels pa\u00efsos isl\u00e0mics.<\/p>\n

13. drus drusa<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un grup religi\u00f3s sorgit de l’isma\u00eflisme i establert a S\u00edria, a Israel i al L\u00edban. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als drusos.<\/p>\n

14. fatim\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Fatimita.<\/p>\n

15. f\u00e0tua<\/strong> f.<\/em> Resposta d’un muft\u00ed a una consulta jur\u00eddica.<\/p>\n

16. gihad<\/strong> m. 1<\/em> Esfor\u00e7 individual o col\u00b7lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta. 2<\/em> Guerra encaminada a l’expansi\u00f3 i a la defensa de l’islam.<\/p>\n

17. hadit<\/strong> m.<\/em> Narraci\u00f3 relativa a fets o a dites del profeta de l’islam.<\/p>\n

18. haima<\/strong> f.<\/em> Tenda dels habitants n\u00f2mades del desert i de l’estepa del nord d’\u00c0frica.<\/p>\n

19. hussein\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Husseinita.<\/p>\n

20. islamista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a l’islamisme. adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Partidari de l’islamisme. 2<\/strong> 2 m.<\/em> i f.<\/em> Islam\u00f2leg, islam\u00f2loga.<\/p>\n

21. islam\u00f2leg islam\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en islamologia.<\/p>\n

22. ismaelita<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> \u00c0rab, com a descendent d’Ismael. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ismaelites.<\/p>\n

23. madrassa<\/strong> f.<\/em> Escola d’ensenyament religi\u00f3s, generalment adscrita a una mesquita.<\/p>\n

24. marin\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Benimer\u00ed.<\/p>\n

25. mihrab<\/strong> m.<\/em> N\u00ednxol que assenyala l’alquibla en les mesquites.<\/p>\n

26. mitcal<\/strong> m.<\/em> Unitat ponderal isl\u00e0mica, generalment referida al dinar d’or.<\/p>\n

27. mul\u00b7l\u00e0<\/strong> [pl. -\u00e0s<\/em>] m.<\/em> En el xiisme, persona versada en religi\u00f3 isl\u00e0mica que t\u00e9 cura de l’educaci\u00f3 religiosa del poble i s’ocupa de diverses funcions rituals.<\/p>\n

28. romandalus\u00ed -ina<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al romandalus\u00ed. La l\u00edrica romandalusina. 2 m.<\/em> Dialecte rom\u00e0nic parlat a al-\u00c0ndalus. El romandalus\u00ed oriental. 3 m.<\/em> Conjunt de dialectes romandalusins.<\/p>\n

29. romandalusisme<\/strong> m.<\/em> Mot o forma d’origen romandalus\u00ed.<\/p>\n

30. safav\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Saf\u00e0vida.<\/p>\n

31. talib\u00e0 -ana<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent als talibans. 2 m.<\/em> Membre d’un moviment islamista militar afgan\u00e8s que pret\u00e9n aplicar integralment la xaria.<\/p>\n

32. xador<\/strong> m.<\/em> Pe\u00e7a de vestir \u00e0mplia i generalment de color negre amb qu\u00e8 algunes dones musulmanes es cobreixen el cap i el cos i, de vegades, la cara.<\/p>\n

33. xara<\/strong> f.<\/em> Xaria.<\/p>\n

34. xaria<\/strong> f.<\/em> Llei isl\u00e0mica fonamentada en l’Alcor\u00e0 i complementada amb altres normes jur\u00eddiques, que regula les activitats p\u00fabliques i privades de tot fidel musulm\u00e0.<\/p>\n

JOCS I ESPECTACLES<\/strong><\/p>\n

1. attrezzista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> T\u00e8cnic responsable de l’attrezzo.<\/p>\n

2. bingo<\/strong> m. 1<\/em> Plena_. 2<\/em> Local on es juga al bingo. 3<\/em> interj. Crit amb qu\u00e8 s’anuncia el guanyador del joc del bingo.<\/p>\n

3. didasc\u00e0lia<\/strong> f.<\/em> Nota breu que, en obres de teatre grec i llat\u00ed, forneix dades relatives a l’autor i a la representaci\u00f3.<\/p>\n

4. multicine<\/strong> m.<\/em> Local cinematogr\u00e0fic que consta de diverses sales de projecci\u00f3 independents.<\/p>\n

5. videojoc<\/strong> m.<\/em> Joc interactiu en suport electr\u00f2nic que pot \u00e9sser executat en un ordinador o en una consola de joc, i en el qual l’usuari controla l’acci\u00f3 que es desenvolupa a la pantalla per mitj\u00e0 d’un teclat, d’un ratol\u00ed o d’una palanca de control.<\/p>\n

L\u00c8XIC COM\u00da<\/strong><\/p>\n

1. abduir<\/strong> v. tr.<\/em> 1<\/strong> Separar (un membre o un \u00f2rgan qualsevol) del pla medi\u00e0 del cos. Els m\u00fasculs que abdueixen l’esc\u00e0pula. tr.<\/em> 2<\/strong> Un extraterrestre, segrestar (alg\u00fa).<\/p>\n

2. aboldronar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Agrupar. 2 intr. pron. Molta gent s’aboldron\u00e0 a la platja. Les paraules se li aboldronaven al cap de la ploma com un eixam d’abelles.<\/em><\/p>\n

3. aborrallonament<\/strong> m. 1<\/em> Acci\u00f3 d’aborrallonar-se; l’efecte. 2<\/em> Formaci\u00f3 de petites boles superficials, especialment en els teixits de punt, a causa de la pres\u00e8ncia de fibres sint\u00e8tiques naturals lliures.<\/p>\n

4. absentista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’absentisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que practica l’absentisme.<\/p>\n

5. absolutitzar<\/strong> v. tr.<\/em> Donar (a una cosa) un valor absolut, no relatiu. Una ideologia que absolutitza el poder dels reis.<\/em><\/p>\n

6. abuixar<\/strong> v. tr.<\/em> Aquissar.<\/p>\n

7. acampanar<\/strong> v. tr.<\/em> Donar (a alguna cosa) forma de campana.<\/p>\n

8. adesar<\/strong> v. tr.<\/em> Desar.<\/p>\n

9. adotzenament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 d’adotzenar o d’adotzenar-se; l’efecte.<\/p>\n

10. afogament2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Ofegament.<\/p>\n

11. afroameric\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als negres africans transportats com a esclaus a Am\u00e8rica o als seus descendents, especialment a les formes culturals desenvolupades per ells en aquell continent.<\/p>\n

12. agafatall<\/strong> m.<\/em> Agafador_.<\/p>\n

13. agroturisme<\/strong> m.<\/em> Turisme que es practica en zones rurals.<\/p>\n

14. alaquaser -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Alaqu\u00e0s. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Alaqu\u00e0s o als seus habitants.<\/p>\n

15. aldaier -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Aldaia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Aldaia o als seus habitants.<\/p>\n

16. alfafar\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Alfafar. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Alfafar o als seus habitants.<\/p>\n

17. algemesinenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Algemes\u00ed. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Algemes\u00ed o als seus habitants.<\/p>\n

18. alg\u00f2leg alg\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Fic\u00f2leg, fic\u00f2loga.<\/p>\n

19. algorfa<\/strong> f.<\/em> Golfa.<\/p>\n

20. aliacr\u00e02<\/sup><\/strong> m.<\/em> Escorp\u00ed 1<\/strong>.<\/p>\n

21. alien\u00edgena<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Estranger 1<\/em> i 2.<\/em> 2<\/em> Extraterrestre.<\/p>\n

22. ambular<\/strong> v. tr.<\/em> Deambular.<\/p>\n

23. amelat -ada<\/strong> adj.<\/em> Encaramel\u00b7lat 2.<\/em> Ell i ella anaven de bracet tots amelats.<\/em><\/p>\n

24. amiguisme<\/strong> m.<\/em> Favoritisme amb els amics.<\/p>\n

25. ancestre<\/strong> m.<\/em> Ascendent o avantpassat remot.<\/p>\n

26. andritxol -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Andratx. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Andratx o als seus habitants.<\/p>\n

27. anglicista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en angl\u00edstica.<\/p>\n

28. anic\u00f2nic -a<\/strong> adj. 1<\/em> Sense imatges. Culte anic\u00f2nic. 2<\/em> No figuratiu. Decoraci\u00f3 anic\u00f2nica.<\/em><\/p>\n

29. angloameric\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent als anglesos establerts a Am\u00e8rica. adj.<\/em> 2<\/strong> Relatiu o pertanyent a Anglaterra i a Am\u00e8rica.<\/p>\n

30. angl\u00f2fon -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Angloparlant.<\/p>\n

31. angoixant<\/strong> adj.<\/em> Angoix\u00f3s 1.<\/em><\/p>\n

32. aniquilament<\/strong> m.<\/em> Anihilaci\u00f3.<\/p>\n

33. antiavalots<\/strong> adj.<\/em> Antidisturbis.<\/p>\n

34. antiqu\u00edssim -a<\/strong> adj.<\/em> Molt antic.<\/p>\n

35. aparatositat<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’aparat\u00f3s.<\/p>\n

36. aparrussar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Apanyar una pe\u00e7a de roba sense gaire mirament. 2<\/em> Apallissar.<\/p>\n

37. apocalipsi<\/strong> f. 1<\/em> Antic escrit jueu o cristi\u00e0 que pretenia manifestar, mitjan\u00e7ant una revelaci\u00f3 celestial, un coneixement fins llavors secret del passat, del present i del futur. 2<\/em> Cat\u00e0strofe 2.<\/em><\/p>\n

38. aportador -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que fa una aportaci\u00f3.<\/p>\n

39. arborador -a<\/strong> adj.<\/em> Que arbora. Fa un sol arborador.<\/em><\/p>\n

40. arenyenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Arenys. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Arenys o als seus habitants.<\/p>\n

41. argumentari<\/strong> m.<\/em> Recull d’arguments, sobretot de car\u00e0cter comercial, per a facilitar les vendes.<\/p>\n

42. arrauxament<\/strong> m.<\/em> Arravatament.<\/p>\n

43. arruixar2<\/sup><\/strong> v. tr.<\/em> Ruixar.<\/p>\n

44. artanenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Art\u00e0. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Art\u00e0 o als seus habitants.<\/p>\n

45. artesanal<\/strong> adj.<\/em> Artes\u00e0 2.<\/em><\/p>\n

46. atesa<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 d’at\u00e8nyer; l’efecte. L’atesa d’aquells objectius resultava problem\u00e0tica.<\/em><\/p>\n

47. aucell<\/strong> m.<\/em> Ocell.<\/p>\n

48. autodirigit -ida<\/strong> adj.<\/em> Autoguiat.<\/p>\n

49. autogestionar<\/strong> v. tr.<\/em> Practicar l’autogesti\u00f3 (en una empresa, una f\u00e0brica, etc.).<\/p>\n

50. autogir<\/strong> m.<\/em> Aerodina en la qual la sustentaci\u00f3 \u00e9s obtinguda mitjan\u00e7ant un rotor, prove\u00eft de diverses aspes en funci\u00f3 d’ales.<\/p>\n

51. auxiliador -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que auxilia.<\/p>\n

52. avantguerra<\/strong> f.<\/em> Etapa immediatament anterior a una guerra.<\/p>\n

53. avantposar<\/strong> v. tr.<\/em> Anteposar.<\/p>\n

54. avil\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’\u00c0vila. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a \u00c0vila o als seus habitants.<\/p>\n

55. avinyon\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Aviny\u00f3. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Aviny\u00f3 o als seus habitants.<\/p>\n

56. azerbaidjan\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de l’Azerbaidjan. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’Azerbaidjan o als seus habitants. adj.<\/em> i m.<\/em> 2<\/strong> \u00c0zeri 2<\/strong>.<\/p>\n

57. bab\u00e8lic -a<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a Babel. 2<\/em> Conf\u00fas, inintel\u00b7ligible.<\/p>\n

58. badalon\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Badalona. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Badalona o als seus habitants.<\/p>\n

59. bajoc\u00f3<\/strong> m.<\/em> Garrof\u00f3.<\/p>\n

60. bambolejar<\/strong> v. intr.<\/em> Balancejar 2.<\/em><\/p>\n

61. barcelonisme<\/strong> m.<\/em> Condici\u00f3 de barcelonista.<\/p>\n

62. batle batlessa<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Batlle 1<\/strong>, 2<\/strong> i 3<\/strong>.<\/p>\n

63. benavarr\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Benavarri. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Benavarri o als seus habitants.<\/p>\n

64. beneitura<\/strong> f.<\/em> Beneiteria.<\/p>\n

65. benhaja<\/strong> [benhages,<\/em> benhagen<\/em>] Exclamaci\u00f3 usada per a expressar benedicci\u00f3 envers una persona o cosa. Benhaja qui t’entengui!<\/em> 66. benicarlando -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Benicarl\u00f3. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Benicarl\u00f3 o als seus habitants.<\/p>\n

67. benidormer -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Benidorm. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Benidorm o als seus habitants.<\/p>\n

68. bern\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Berna. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Berna o als seus habitants.<\/p>\n

69. betza<\/strong> f.<\/em> pop. Panxa voluminosa. T\u00e9 una bona betza, aquest.<\/em><\/p>\n

70. bevedor<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Abeurador_.<\/p>\n

71. bitllar2<\/sup><\/strong> v. tr. bitllar-la<\/strong><\/em> Abillar-la (\u2192).<\/p>\n

72. blan -a<\/strong> adj.<\/em> Bla.<\/p>\n

73. blanenc<\/strong>1<\/sup> -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Blanes. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Blanes o als seus habitants.<\/p>\n

74. bocass\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Alboc\u00e0sser. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Alboc\u00e0sser o als seus habitants.<\/p>\n

75. bodi<\/strong> m. 1<\/em> Pe\u00e7a de roba cenyida, generalment interior, que cobreix el tronc fins a l’engonal, amb m\u00e0nigues o sense, i que es corda per sota. 2<\/em> Pe\u00e7a an\u00e0loga per a beb\u00e8s.<\/p>\n

76. bomb\u00ed<\/strong> m.<\/em> Barret de copa dura, rodona i baixa.<\/p>\n

77. bonyarrut -uda<\/strong> adj.<\/em> Bonyegut. Una soca bonyarruda.<\/em><\/p>\n

78. borar<\/strong> v. tr.<\/em> Foradar (una cosa) obrint-hi conductes interiors. Borar pomes per ferles al forn.<\/em><\/p>\n

79. box<\/strong> [pl. boxs<\/em>] m.<\/em> Lloc destinat a l’assist\u00e8ncia t\u00e8cnica i als serveis auxiliars dels autom\u00f2bils o motocicletes que participen en una cursa.<\/p>\n

80. brie<\/em><\/strong> [fr.] m.<\/em> Formatge elaborat amb llet de vaca, de crosta florida de color blanc i pasta tova i cremosa, originari de Brie.<\/p>\n

81. brigadista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Membre d’una brigada.<\/p>\n

82. bri\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Que fa les coses amb animaci\u00f3, amb energia.<\/p>\n

83. brussel\u00b7l\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Brussel\u00b7les. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Brussel\u00b7les o als seus habitants.<\/p>\n

84. brutesc -a<\/strong> adj. 1<\/em> Propi de bruts. 2 a la brutesca<\/strong> loc. adv.<\/em> Sense gaires refinaments o miraments. Menjar a la brutesca. Faves, caragols, a la brutesca.<\/em><\/p>\n

85. bullici<\/strong> m.<\/em> Bull\u00edcia.<\/p>\n

86. burjassoter -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Burjassot. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Burjassot o als seus habitants.<\/p>\n

87. burocratisme<\/strong> m.<\/em> Desenvolupament excessiu de la burocr\u00e0cia.<\/p>\n

88. b\u00fatxara<\/strong> m.<\/em> Home egoista, poc formal, que va a la seva sense contemplacions, desp\u00f2ticament.<\/p>\n

89. cabal2<\/sup><\/strong> adj.<\/em> Perfecte.<\/p>\n

90. cabreta<\/strong> [usat generalment en pl.] f. 1<\/em> Petita onada blanca d’escuma. 2<\/em> N\u00favol petit que fa estol. Quan al cel hi ha cabretes a la terra hi ha pastetes.<\/em><\/p>\n

91. ca\u00e7apapallones<\/strong> m.<\/em> Estri que consisteix en una bossa de xarxa molt fina cosida a un c\u00e8rcol o a un marc met\u00e0l\u00b7lic o de fusta, prove\u00eft de m\u00e0nec, que serveix per a atrapar papallones o altres insectes sense malmetre’ls.<\/p>\n

92. cadiral2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Cadira de bra\u00e7os (\u2192).<\/p>\n

93. cagarrines<\/strong> f. pl.<\/em> Cagarines.<\/p>\n

94. ca\u00efnita2<\/sup><\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a Ca\u00edn. adj.<\/em> 2<\/strong> Que es deixa portar per l’odi contra parents pr\u00f2xims.<\/p>\n

95. caller\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de C\u00e0ller. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a C\u00e0ller o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> Diner batut a C\u00e0ller.<\/p>\n

96. callos\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Callosa de Segura. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Callosa de Segura o als seus habitants.<\/p>\n

97. camalets<\/strong> m. pl.<\/em> Sarag\u00fcells.<\/p>\n

98. campaner<\/strong>1<\/sup> -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Campos. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Campos o als seus habitants.<\/p>\n

99. canareu -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Alcanar. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Alcanar o als seus habitants.<\/p>\n

100. cangr\u00ed<\/strong> f.<\/em> pop. Pres\u00f3 2<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

101. c\u00e0ntabre -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> Natural de Cant\u00e0bria. m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Individu d’un grup de pobles preromans establerts a la costa nord de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als c\u00e0ntabres.<\/p>\n

102. capcot -a<\/strong> adj.<\/em> Capbaix. Caminava amb les mans a l’esquena, sempre trist i capcot.<\/em><\/p>\n

103. capitol\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al capitoli. La tr\u00edada capitolina.<\/em><\/p>\n

104. capjup -a<\/strong> adj.<\/em> Capbaix.<\/p>\n

105. captard<\/strong> m.<\/em> Capvespre.<\/p>\n

106. capvespral<\/strong> adj.<\/em> Del capvespre.<\/p>\n

107. carabina<\/strong> f.<\/em> Carrabina.<\/p>\n

108. carabiner carabinera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Carrabiner.<\/p>\n

109. caragolina<\/strong> f.<\/em> Caragol\u00ed 1<\/strong>.<\/p>\n

110. carav\u00e0ning<\/strong> m. 1<\/em> Forma de turisme consistent a viatjar i allotjar-se en una caravana. 2<\/em> Terreny destinat a les caravanes.<\/p>\n

111. carcaixent\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Carcaixent. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Carcaixent o als seus habitants.<\/p>\n

112. c\u00e0rdigan<\/strong> m.<\/em> Jaqueta de punt.<\/p>\n

113. caribeny -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la mar Carib o als territoris que l’envolten.<\/p>\n

114. carnavalada<\/strong> f. 1<\/em> Carnestoltada. 2<\/em> Pallassada.<\/p>\n

115. carpaccio<\/em><\/strong> [it.] m.<\/em> Plat fred preparat amb filets de carn o de peix tallats molt fins, crus, amanits amb oli d’oliva, suc de llimona i altres ingredients.<\/p>\n

116. cascavellic<\/strong> m.<\/em> Pruna petita i rodona de color purpuri.<\/p>\n

117. cascavelliquer<\/strong> m.<\/em> Prunera d’una varietat que produeix els cascavellics.<\/p>\n

118. castellon\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Castell\u00f3 d’Emp\u00faries. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Castell\u00f3 d’Emp\u00faries o als seus habitants.<\/p>\n

119. c\u00e0sting<\/strong> m.<\/em> Selecci\u00f3 dels actors, dels figurants, etc., per a un espectacle, un film, una emissi\u00f3 de r\u00e0dio o de televisi\u00f3.<\/p>\n

120. catalan\u00f2fon -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Catalanoparlant.<\/p>\n

121. catarrog\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Catarroja. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Catarroja o als seus habitants.<\/p>\n

122. cegar<\/strong> v. tr.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Fer tornar cec. 1<\/strong> 2<\/em> Llevar o fer minvar l’enteniment (d’alg\u00fa) a causa d’un afecte o passi\u00f3. La cegava l’amor per aquell home. tr.<\/em> 2<\/strong> Obstruir, tapar o tancar (una obertura) amb terra, pedres, etc. Van cegar la porta del darrere. Cegar un pou.<\/em><\/p>\n

123. centralitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat de central.<\/p>\n

124. centreafric\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’\u00c0frica central.<\/p>\n

125. centreasi\u00e0tic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’\u00c0sia central.<\/p>\n

126. chardonnay<\/em><\/strong> [fr.] m. 1<\/em> Cep d’una varietat origin\u00e0ria de la Borgonya que d\u00f3na un ra\u00efm blanc arom\u00e0tic de grans petits. 2<\/em> Ra\u00efm de cep chardonnay. 3<\/em> Vi elaborat amb ra\u00efm chardonnay.<\/p>\n

127. cicle2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Vehicle de dues rodes o m\u00e9s que \u00e9s accionat exclusivament per l’esfor\u00e7 muscular de qui l’ocupa, especialment mitjan\u00e7ant pedals i manetes.<\/p>\n

128. circularitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’un raonament, d’una definici\u00f3, circular.<\/p>\n

129. ciutadellenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Ciutadella. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ciutadella o als seus habitants.<\/p>\n

130. classificatori -\u00f2ria<\/strong> adj.<\/em> Que serveix per a classificar.<\/p>\n

131. claustrof\u00f2bic -a<\/strong> adj.<\/em> Que provoca claustrof\u00f2bia, s’aplica a un lloc, local o estan\u00e7a.<\/p>\n

132. clec<\/strong> m.<\/em> 1<\/strong> Soroll sec. m.<\/em> 2<\/strong> Tancador de pressi\u00f3. Una m\u00e0niga cordada amb dos clecs.<\/em><\/p>\n

133. cocota<\/strong> f.<\/em> Cassola rodona o ovalada, de parets altes i amb dues anses, que disposa d’una tapadora generalment amb una obertura que permet la sortida del vapor.<\/p>\n

134. coi2<\/sup><\/strong> interj. Eufemisme per cony.<\/em><\/p>\n

135. colcada<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de colcar.<\/p>\n

136. col\u00b7leccionable<\/strong> adj. 1<\/em> Que pot \u00e9sser col\u00b7leccionat. 2 m.<\/em> Obra que surt en fascicles i que, sovint, es reparteix amb un diari, una revista o una altra publicaci\u00f3 peri\u00f2dica.<\/p>\n

137. compartible<\/strong> adj.<\/em> Compartidor_.<\/p>\n

138. compartimentaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de compartimentar; l’efecte.<\/p>\n

139. complit -ida<\/strong> adj.<\/em> Perfecte.<\/p>\n

140. compostel\u00b7l\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Santiago de Compostel\u00b7la. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Santiago de Compostel\u00b7la o als seus habitants.<\/p>\n

141. comunicador comunicadora<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Professional de la paraula en un mitj\u00e0 de comunicaci\u00f3 de massa. 2<\/em> Persona que transmet missatges amb capacitat d’influ\u00e8ncia i de convicci\u00f3. Aquest diputat \u00e9s un bon comunicador.<\/em><\/p>\n

142. condicionant<\/strong> adj. 1<\/em> Que condiciona. 2 m.<\/em> Agent condicionant.<\/p>\n

143. confirmand confirmanda<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que ha de rebre el sagrament de la confirmaci\u00f3.<\/p>\n

144. congoixa<\/strong> f.<\/em> Angoixa, opressi\u00f3 de l’esperit.<\/p>\n

145. constantinopolit\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Constantinoble. 2 adj. <\/em>Relatiu o pertanyent a Constantinoble o als seus habitants.<\/p>\n

146. constatable<\/strong> adj.<\/em> Que es pot constatar.<\/p>\n

147. contaminador -a<\/strong> adj.<\/em> Contaminant 1.<\/p>\n

148. cont\u00ednuum<\/strong> m.<\/em> Seguit d’elements homogenis. Cont\u00ednuum geogr\u00e0fic d’un tret fon\u00e8tic.<\/em><\/p>\n

149. convilat\u00e0 convilatana<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que \u00e9s de la mateixa vila que una altra.<\/p>\n

150. conxorxar-se<\/strong> v. intr. pron.<\/em> Fer conxorxa.<\/p>\n

151. cornal<\/strong> m.<\/em> Cornal\u00f3.<\/p>\n

152. coruny\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de la Corunya. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la Corunya o als seus habitants.<\/p>\n

153. cos2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Forat d’una agulla a l’extrem oposat a la punta, per on passa el fil de cosir.<\/p>\n

154. crevillent\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Crevillent. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Crevillent o als seus habitants.<\/p>\n

155. cruia<\/strong> f.<\/em> Broc de llumenera.<\/p>\n

156. culler\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Cullera o de Culla. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Cullera o a Culla, o a llurs habitants.<\/p>\n

157. culturisme<\/strong> m.<\/em> Conjunt d’exercicis gimn\u00e0stics destinats al desenvolupament muscular.<\/p>\n

158. curanderisme<\/strong> m.<\/em> Pr\u00e0ctica del curandero.<\/p>\n

159. curro -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Manc 2.<\/em><\/p>\n

160. decidible<\/strong> adj. 1<\/em> Que es pot decidir. 2<\/em> En l\u00f2g., que es pot decidir si \u00e9s ver o no o si \u00e9s o no millor. Enunciat decidible. Opci\u00f3 decidible.<\/em><\/p>\n

161. degut -uda<\/strong> adj.<\/em> Que correspon. Parlar a alg\u00fa amb el respecte degut.<\/em><\/p>\n

162. deixalleria<\/strong> f.<\/em> Indret especialment equipat per a rebre i emmagatzemar les deixalles que no s\u00f3n objecte de recollida domicili\u00e0ria.<\/p>\n

163. delfinari<\/strong> m.<\/em> Lloc on viuen o s’exhibeixen els dofins en captivitat.<\/p>\n

164. democratitzador -a<\/strong> adj.<\/em> Que democratitza.<\/p>\n

165. d\u00e8nou<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> Dinou.<\/p>\n

166. depravat -ada<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> De costums viciosos, moralment reprovables. Nom\u00e9s un \u00e9sser depravat podia ser l’autor d’aquell crim.<\/em><\/p>\n

167. desconcentrar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Fer cessar d’estar concentrat. 2 intr. pron.<\/em> Cessar d’estar concentrat.<\/p>\n

168. desconegut -uda<\/strong> adj. 1<\/em> No conegut. Costums desconeguts d’aquella gent. La Polin\u00e8sia, un parad\u00eds desconegut. L’esperaven dues persones desconegudes, que no havia vist mai. S\u00f3n esp\u00e8cies desconegudes en aquest pa\u00eds. 2 m.<\/em> i f.<\/em> Persona no coneguda. No parleu amb desconeguts.<\/em><\/p>\n

169. desembotonar<\/strong> v. tr.<\/em> Desbotonar.<\/p>\n

170. desemmalesar<\/strong> v. tr.<\/em> Treure la malesa (d’un cam\u00ed, d’un pas, etc.).<\/p>\n

171. desencondolir-se<\/strong> v. intr. pron.<\/em> Cessar d’estar encondolit. Aprofitaren la parada per a menjar un mos i desencondolir-se.<\/em><\/p>\n

172. desencusa<\/strong> f.<\/em> Excusa, ra\u00f3 que alg\u00fa exposa al seu interlocutor per tal de desentendre’s d’un comprom\u00eds.<\/p>\n

173. desenfre\u00eft -\u00efda<\/strong> adj.<\/em> Desvergonyit, insolent.<\/p>\n

174. desestabilitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de desestabilitzar; l’efecte.<\/p>\n

175. desestabilitzador -a<\/strong> adj.<\/em> Que desestabilitza.<\/p>\n

176. desgrenyar<\/strong> v. tr.<\/em> i intr. pron.<\/em> Despentinar.<\/p>\n

177. desinfestar<\/strong> v. tr.<\/em> Exterminar (d’un lloc) insectes rosegadors o altres animals capa\u00e7os de transmetre infeccions.<\/p>\n

178. desmantellament<\/strong> m. 1<\/em> Acci\u00f3 de desmantellar; l’efecte. El desmantellament d’una central nuclear. 2<\/em> per ext. El desmantellament d’una organitzaci\u00f3.<\/em><\/p>\n

179. desproporcionar<\/strong> v. tr.<\/em> Privar de la seva proporci\u00f3.<\/p>\n

180. d\u00e8sset<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> Disset.<\/p>\n

181. dessuadora<\/strong> f. 1<\/em> Dessuador. 2<\/em> Samarreta de cot\u00f3, de m\u00e0niga llarga, que hom utilitza com a part superior del xandall o tamb\u00e9 com a jersei esportiu.<\/p>\n

182. destacable<\/strong> adj.<\/em> Digne d’\u00e9sser destacat.<\/p>\n

183. destarifat -ada<\/strong> adj.<\/em> Desbaratat.<\/p>\n

184. a destemps<\/strong> loc. adv.<\/em> Fora de temps, inoportunament.<\/p>\n

185. destensar<\/strong> v. tr.<\/em> Destesar.<\/p>\n

186. desvaliment<\/strong> f.<\/em> Estat de qui se sent o es troba desvalgut. El seu desvaliment era absolut.<\/em><\/p>\n

187. detingut -uda<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Fet amb atenci\u00f3 i deteniment, dedicant-hi tot el temps que sigui necessari. Caldr\u00e0 una an\u00e0lisi detinguda de les dades abans de fer res. adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> Que ha sofert detenci\u00f3, privaci\u00f3 de llibertat. Les persones detingudes passaran a disposici\u00f3 judicial. Els quatre detinguts foren interrogats.<\/em><\/p>\n

188. d\u00edhuit<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> Divuit.<\/p>\n

189. diplomar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Concedir un diploma (a alg\u00fa). 2 intr. pron.<\/em> Obtenir un diploma, graduar-se. S’ha diplomat amb nota alta.<\/em><\/p>\n

190. disbauxar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Malgastar en disbauxes. Ha disbauxat tota l’her\u00e8ncia. 2 intr. pron.<\/em> Lliurar-se a la disbauxa.<\/p>\n

191. divulgatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Divulgador.<\/p>\n

192. dominiqu\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Dominica. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Dominica o als seus habitants.<\/p>\n

193. ecomuseu<\/strong> m.<\/em> Museu que presenta una col\u00b7lectivitat humana i les seves formes de vida situant-les en el context geogr\u00e0fic, social i cultural.<\/p>\n

194. eixe -a<\/strong> [pl. eixos,<\/em> eixes<\/em>] adj.<\/em> i pron.<\/em> Aqueix.<\/p>\n

195. elusiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Que eludeix. Adopta una actitud elusiva davant els problemes.<\/em><\/p>\n

196. embambar<\/strong> v. tr.<\/em> i intr. pron.<\/em> Embadalir.<\/p>\n

197. embellidor -a<\/strong> adj.<\/em> Que embelleix. La for\u00e7a embellidora de l’art.<\/em><\/p>\n

198. embo\u00e7<\/strong> m. 1<\/em> Bo\u00e7. 2<\/em> Part d’una bufanda, capa, etc., destinada a cobrir la part inferior de la cara fins al nas o els ulls. 3<\/em> Beina d’un instrument tallant, especialment tros de branca acanalat que s’adapta al tall de la dalla o de la fal\u00e7.<\/p>\n

199. embotonar<\/strong> v. tr.<\/em> Botonar 1.<\/p>\n

200. emparat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que no sap estar sense el pare. Una criatura molt emparada.<\/em><\/p>\n

201. emprenyament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 d’emprenyar o d’emprenyar-se; l’efecte.<\/p>\n

202. encelar-se<\/strong> v. intr. pron.<\/em> Pujar cel amunt. La boira s’ha encelat.<\/em><\/p>\n

203. encertant<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que encerta el resultat d’un problema, un joc, un concurs, etc.<\/p>\n

204. encollar2<\/sup><\/strong> v. tr.<\/em> 1<\/strong> Acollar 1<\/strong>. tr.<\/em> 2<\/strong> Enjovar (b\u00e8sties de tir) per fer-los fer una feina.<\/p>\n

205. encorbatat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que duu corbata.<\/p>\n

206. encular<\/strong> v. tr.<\/em> Penetrar (alg\u00fa) per l’anus.<\/p>\n

207. enfarfeg\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Que enfarfega.<\/p>\n

208. engavatxar<\/strong> v. tr.<\/em> Omplir el gavatx (d’un animal) excessivament. Per a fer foie gras, cal engavatxar les oques.<\/em><\/p>\n

209. enroentir<\/strong> v. tr.<\/em> Arroentar.<\/p>\n

210. enrovinar<\/strong> v. tr.<\/em> Una riuada, deixar (un terreny) cobert de llot o rovina.<\/p>\n

211. ensobrar<\/strong> v. tr.<\/em> Ficar en un sobre o en sobres.<\/p>\n

212. envermelliment<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 d’envermellir o d’envermellir-se; l’efecte. L’envermelliment de la pell.<\/em><\/p>\n

213. envolada<\/strong> f.<\/em> Envol.<\/p>\n

214. esbrellar<\/strong> v. tr.<\/em> Obrir violentament. El sol esbrella el rostoll.<\/em><\/p>\n

215. esbroncada<\/strong> f.<\/em> Esbronc.<\/p>\n

216. escabetxada<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 d’escabetxar; l’efecte.<\/p>\n

217. escampa<\/strong> m. hereu escampa<\/strong><\/em> V. hereu.<\/em><\/p>\n

218. esgarrifador -a<\/strong> adj.<\/em> Que esgarrifa.<\/p>\n

219. esgraonar<\/strong> v. tr.<\/em> i intr. pron.<\/em> Esglaonar.<\/p>\n

220. espalillat<\/strong> adj. tabac espalillat<\/strong><\/em> V. tabac<\/em>_.<\/p>\n

221. espantavelles<\/strong> m.<\/em> Espanta-sogres.<\/p>\n

222. esparracat -ada<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Ple d’estrips. On vas amb els pantalons esparracats? Es lligava una corda a la cintura, sobre el vestit esparracat.<\/em> 1<\/strong> 2<\/em> Que porta roba amb estrips, amb parracs. Sempre anava brut i esparracat. m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> Persona malforjada. Aquell parell d’esparracats destacaven entre el grup de persones vestides amb eleg\u00e0ncia.<\/em><\/p>\n

223. espelegat -ada<\/strong> adj.<\/em> Mancat de vegetaci\u00f3. Muntanyes espelegades.<\/em><\/p>\n

224. espellifat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que porta vestits fets malb\u00e9, esquin\u00e7ats. Un home espellifat regirava les escombraries. Aquest nen sempre va espellifat.<\/em><\/p>\n

225. espenyar2<\/sup><\/strong> v. tr.<\/em> i intr. pron.<\/em> Espatllar.<\/p>\n

226. esplugu\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Esplugues de Llobregat o de l’Espluga de Francol\u00ed. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Esplugues de Llobregat o a l’Espluga de Francol\u00ed, o a llurs habitants.<\/p>\n

227. espoli2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Espoliaci\u00f3.<\/p>\n

228. esponjament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 d’esponjar o d’esponjar-se; l’efecte.<\/p>\n

229. est\u00e0ncia<\/strong> f.<\/em> Explotaci\u00f3 agr\u00e0ria menorquina m\u00e9s petita que un lloc.<\/p>\n

230. estatjar<\/strong> v. tr.<\/em> Donar estatge (a alg\u00fa).<\/p>\n

231. estatunidenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Nord-americ\u00e0 2<\/strong>.<\/p>\n

232. este -a<\/strong> [pl. estos,<\/em> estes<\/em>] adj.<\/em> i pron.<\/em> Aquest.<\/p>\n

233. estenallar<\/strong> v. tr.<\/em> Tenallar.<\/p>\n

234. estigmatitzaci\u00f3<\/strong> f. 1<\/em> Acci\u00f3 d’estigmatitzar; l’efecte. 2<\/em> Proc\u00e9s pel qual un grup amb poder defineix el que \u00e9s normal i deixa fora d’aquesta definici\u00f3 altres conductes que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u00f3n considerades desviades.<\/p>\n

235. estimat -ada<\/strong> adj. 1<\/em> Que \u00e9s objecte d’amor. Tot aix\u00f2 s\u00f3n records de persones molt estimades. Retorn\u00e0, finalment, als paratges estimats de la seva joventut. 2 m.<\/em> i f.<\/em> Persona amb qui hom mant\u00e9 relacions amoroses. Havia rebut carta del seu estimat.<\/em><\/p>\n

236. estocolm\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Estocolm. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Estocolm o als seus habitants.<\/p>\n

237. estolidesa<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’est\u00f2lid.<\/p>\n

238. estop<\/strong> m. 1<\/em> Senyal de circulaci\u00f3 que adverteix als vehicles que han d’aturar-se totalment. 2<\/em> Llum de fre.<\/p>\n

239. estrafet -a<\/strong> adj.<\/em> Contrafet.<\/p>\n

240. estressar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Causar estr\u00e8s (a alg\u00fa). La feina m’estressa. 2 intr. pron. No s’estressava mai.<\/em><\/p>\n

241. eu<\/strong> interj.<\/em> Exclamaci\u00f3 usada per a expressar admiraci\u00f3 o sorpresa.<\/p>\n

242. eurodiputat eurodiputada<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Diputat del Parlament Europeu.<\/p>\n

243. ex aequo<\/em><\/strong> [ll.] loc. adv.<\/em> En igualtat de m\u00e8rits. Enguany dos escriptors novells comparteixen ex aequo el primer premi.<\/em><\/p>\n

244. exagerat -ada<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Propens a exagerar. El noi \u00e9s un exagerat: del que explica, creu-te’n la meitat.<\/em><\/p>\n

245. exhaustivitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’exhaustiu.<\/p>\n

246. expedientar<\/strong> v. tr.<\/em> Sotmetre a expedient.<\/p>\n

247. exquisidesa<\/strong> f.<\/em> Exquisitat.<\/p>\n

248. extraescolar<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 lloc fora de l’horari escolar, s’aplica a activitats pedag\u00f2giques o d’esplai.<\/p>\n

249. falset\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Falset. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Falset o als seus habitants.<\/p>\n

250. fascinant<\/strong> adj.<\/em> Fascinador.<\/p>\n

251. fedal<\/strong> adj.<\/em> Nascut el mateix any, de la mateixa edat. L’Oriol i en Pau s\u00f3n fedals.<\/em><\/p>\n

252. felanitxer -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Felanitx. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Felanitx o als seus habitants.<\/p>\n

253. fenol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la fenologia.<\/p>\n

254. fero\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de les illes F\u00e8roe. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les illes F\u00e8roe o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua germ\u00e0nica parlada a les illes F\u00e8roe. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al fero\u00e8s.<\/p>\n

255. fic\u00f2leg fic\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Expert en algues.<\/p>\n

256. finisecular<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la fi d’un segle.<\/p>\n

257. firmant<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Signant.<\/p>\n

258. forcar<\/strong> v. tr.<\/em> 1<\/strong> Donar forma de forca (a alguna cosa). intr. pron.<\/em> 2<\/strong> Bifurcar-se. El riu es forca a les Bordes de Civ\u00eds.<\/em><\/p>\n

259. fragat\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Fraga. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Fraga o als seus habitants.<\/p>\n

260. fri\u00fcl\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural del Fri\u00fcl. 1<\/strong> 2<\/em> Relatiu o pertanyent al Fri\u00fcl o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Dialecte retorom\u00e0nic parlat al Fri\u00fcl. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al fri\u00fcl\u00e0.<\/p>\n

261. gabon\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Gabon. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Gabon o als seus habitants.<\/p>\n

262. galf\u00f3<\/strong> m.<\/em> Golfo.<\/p>\n

263. gambi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de G\u00e0mbia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a G\u00e0mbia o als seus habitants.<\/p>\n

264. garguirot<\/strong> m.<\/em> Cop donat amb el dit del mig fent-lo lliscar amb for\u00e7a sobre el polze.<\/p>\n

265. gestualitat<\/strong> f. 1<\/em> Qualitat de gestual. 2<\/em> Conjunt de gestos d’un individu.<\/p>\n

266. ghan\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Ghana. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ghana o als seus habitants.<\/p>\n

267. gibraltareny -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Gibraltar. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Gibraltar o als seus habitants.<\/p>\n

268. glacejar<\/strong> v. tr.<\/em> Enrossir al forn (la superf\u00edcie d’un menjar cobert amb una salsa o un suc), de manera que quedi lluent.<\/p>\n

269. glamur<\/strong> m.<\/em> Atractiu d’una persona o cosa que provoca admiraci\u00f3 general.<\/p>\n

270. globalitzador -a<\/strong> adj.<\/em> Que globalitza.<\/p>\n

271. grappa<\/em><\/strong> [it.] f.<\/em> Aiguardent de brisa elaborat a It\u00e0lia.<\/p>\n

272. gris\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Grisenc.<\/p>\n

273. grog\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Groguenc.<\/p>\n

274. gronxadora<\/strong> f.<\/em> Gronxador.<\/p>\n

275. gruixat -ada<\/strong> adj.<\/em> Gruixut.<\/p>\n

276. guatla<\/strong> f.<\/em> Guatlla 1<\/strong>.<\/p>\n

277. guerx\u00e0ria<\/strong> f.<\/em> Guerxesa 2<\/strong>.<\/p>\n

278. hamburgu\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Hamburg. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Hamburg o als seus habitants.<\/p>\n

279. henna<\/strong> f.<\/em> Alquena.<\/p>\n

280. heus ac\u00ed<\/strong> Heus aqu\u00ed.<\/p>\n

281. hieratisme<\/strong> m.<\/em> Qualitat de hier\u00e0tic.<\/p>\n

282. homoer\u00f2tic -a<\/strong> adj.<\/em> Homosexual 2.<\/em><\/p>\n

283. homoerotisme<\/strong> m.<\/em> Erotisme envers una persona del mateix sexe.<\/p>\n

284. hom\u00f2fob -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que sent homof\u00f2bia.<\/p>\n

285. homologable<\/strong> adj.<\/em> Susceptible d’\u00e9sser homologat.<\/p>\n

286. iberut -uda<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Ibi. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ibi o als seus habitants.<\/p>\n

287. id\u00f2<\/strong> conj.<\/em> Doncs 1<\/strong>.<\/p>\n

288. ilerdenc -a<\/strong> adj.<\/em> Lleidat\u00e0 1<\/strong>.<\/p>\n

289. ilerdense<\/strong> adj.<\/em> Lleidat\u00e0 1<\/strong>.<\/p>\n

290. il\u00b7legalitzar<\/strong> v. tr.<\/em> Declarar il\u00b7legal.<\/p>\n

291. imbatibilitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’imbatible.<\/p>\n

292. imbricar<\/strong> v. tr.<\/em> Disposar (coses) en s\u00e8rie, superposades parcialment.<\/p>\n

293. immigrat -ada<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que s’ha establert en un pa\u00eds que no \u00e9s el propi.<\/p>\n

Sempre havia afavorit la integraci\u00f3 dels treballadors immigrats. Un immigrat polon\u00e8s era el seu soci.<\/em><\/p>\n

294. imparable<\/strong> adj.<\/em> Que no pot \u00e9sser parat. El progr\u00e9s imparable de la t\u00e8cnica.<\/em><\/p>\n

295. impresentable<\/strong> adj.<\/em> No presentable. Un treball impresentable.<\/em><\/p>\n

296. in situ<\/em><\/strong> [ll.] loc. adv.<\/em> 1<\/strong> En el mateix lloc de qu\u00e8 es tracta. El perit ha comprovat in situ l’abast dels desperfectes. loc. adv.<\/em> 2<\/strong> En el lloc d’origen. A Emp\u00faries es poden veure in situ mosaics d’\u00e8poca romana.<\/em><\/p>\n

297. inadequaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’inadequat.<\/p>\n

298. inalterat -ada<\/strong> adj.<\/em> Sense alterar, no alterat. Mantenir la tradici\u00f3 inalterada.<\/em><\/p>\n

299. inassist\u00e8ncia<\/strong> f.<\/em> Manca d’assist\u00e8ncia. Ha justificat la seva inassist\u00e8ncia.<\/em><\/p>\n

300. inc\u00edvic -a<\/strong> adj.<\/em> Mancat de civisme.<\/p>\n

301. incl\u00fas<\/strong> adv.<\/em> Fins i tot (\u2192).<\/p>\n

302. inconcl\u00fas -usa<\/strong> adj.<\/em> No acabat, no decidit. Una obra inconclusa.<\/em><\/p>\n

303. inconspicu -\u00edcua<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> No conspicu. adj.<\/em> 2<\/strong> En bot., petit i poc aparent.<\/p>\n

304. ingravidesa<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’ingr\u00e0vid. La ingravidesa de l’esperit.<\/em><\/p>\n

305. inquer -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Inca. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Inca o als seus habitants.<\/p>\n

306. insabut -uda<\/strong> adj.<\/em> No sabut, no conegut.<\/p>\n

307. instrumentalitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 d’instrumentalitzar; l’efecte.<\/p>\n

308. insurg\u00e8ncia<\/strong> f.<\/em> Insurrecci\u00f3.<\/p>\n

309. interdependent<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 interdepend\u00e8ncia.<\/p>\n

310. interpersonal<\/strong> adj.<\/em> Establert entre persones individualment.<\/p>\n

311. \u00edtem<\/strong>1<\/sup> m. 1<\/em> Element d’un conjunt. 2<\/em> Element, part o unitat susceptible de quantificaci\u00f3 de qu\u00e8 es compon un test o un altre material psicot\u00e8cnic.<\/p>\n

312. ivori\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de la Costa d’Ivori. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la Costa d’Ivori o als seus habitants.<\/p>\n

313. jacobeu -ea<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Sant Jaume de Gal\u00edcia. Any jacobeu. Ruta jacobea.<\/em><\/p>\n

314. jaen\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Ja\u00e9n. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ja\u00e9n o als seus habitants.<\/p>\n

315. jaio<\/strong> m.<\/em> Jai.<\/p>\n

316. jamaic\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Jamaica. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Jamaica o als seus habitants.<\/p>\n

317. jerosolimit\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Jerusalem.<\/p>\n

318. kitsch<\/em><\/strong> [al.] [inv.] m. 1<\/em> Producci\u00f3 art\u00edstica on predomina l’efecte r\u00e0pid i previsible, la decoraci\u00f3 amb pretensions, el sentimentalisme i la comercialitat. 2 adj.<\/em> De mal gust.<\/p>\n

319. kosovar<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Kosovo. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Kosovo o als seus habitants.<\/p>\n

320. languidesa<\/strong> f.<\/em> Condici\u00f3 de l\u00e0nguid.<\/p>\n

321. lerrouxista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al lerrouxisme. 2 m.<\/em> i f.<\/em> Partidari del lerrouxisme.<\/p>\n

322. lil\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Que tira a lila. Unes flors liloses.<\/em><\/p>\n

323. llagar<\/strong> v. tr.<\/em> i intr. pron.<\/em> Ulcerar.<\/p>\n

324. llavadora<\/strong> f.<\/em> Rentadora.<\/p>\n

325. llenyera<\/strong> f.<\/em> Llenyer.<\/p>\n

326. lleterada<\/strong> f.<\/em> Raig de llet.<\/p>\n

327. lliri\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Ll\u00edria. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ll\u00edria o als seus habitants.<\/p>\n

328. lliter\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de la Llitera. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la Llitera o als seus habitants.<\/p>\n

329. llongada<\/strong> f.<\/em> Franja de sorra que l’onada del mar mulla.<\/p>\n

330. llumeta<\/strong> f.<\/em> Llumenera petita i baixa, port\u00e0til, amb un apagador en forma de caputxa.<\/p>\n

331. logrony\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Logronyo. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Logronyo o als seus habitants.<\/p>\n

332. malaisi -\u00e0isia<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Mal\u00e0isia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Mal\u00e0isia o als seus habitants.<\/p>\n

333. malavinent<\/strong> adj.<\/em> Desavinent.<\/p>\n

334. malgaix -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de Madagascar. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Madagascar o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua austron\u00e8sica parlada a Madagascar. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al malgaix.<\/p>\n

335. malgratenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Malgrat. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Malgrat o als seus habitants.<\/p>\n

336. malhaja<\/strong> [malhages,<\/em> malhagen<\/em>] Expressi\u00f3 usada per a expressar maledicci\u00f3 envers una persona o una cosa. Malhagen l’odi i la disc\u00f2rdia!<\/em><\/p>\n

337. mallorquinista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Relatiu o pertanyent al mallorquinisme. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del mallorquinisme. adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> Soci o simpatitzant del Club Esportiu Mallorca.<\/p>\n

338. maniser -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Manises. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Manises o als seus habitants.<\/p>\n

339. manlleuenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Manlleu. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Manlleu o als seus habitants.<\/p>\n

340. marc2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Aiguardent de brisa originari de Fran\u00e7a.<\/p>\n

341. marcescible<\/strong> adj.<\/em> Que es pot marcir, que es marceix.<\/p>\n

342. marraixa<\/strong> f.<\/em> Garrafa.<\/p>\n

343. marron\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Que tira a marr\u00f3.<\/p>\n

344. massificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de massificar; l’efecte.<\/p>\n

345. massificar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Fer esdevenir massiu i despersonalitzat algun fenomen social. La publicitat massifica els gustos. 2 intr. pron.<\/em> Amoltonar-se.<\/p>\n

346. mastod\u00f2ntic -a<\/strong> adj.<\/em> Molt gran i pesant, gegant\u00ed. Un cami\u00f3 mastod\u00f2ntic.<\/em><\/p>\n

347. mentalitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de mentalitzar; l’efecte.<\/p>\n

348. menyspreatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Menyspreador, que expressa menyspreu.<\/p>\n

349. meulo<\/strong> m. 1<\/em> Marrameu 1<\/strong>. 2<\/em> Crit de dolor.<\/p>\n

350. micronesi -\u00e8sia<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de la Micron\u00e8sia. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la Micron\u00e8sia o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Grup de lleng\u00fces austron\u00e8siques parlades a la Micron\u00e8sia. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al micronesi.<\/p>\n

351. microones<\/strong> m.<\/em> Forn de microones (\u2192).<\/p>\n

352. migcampista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> En alguns esports de pilota, jugador que actua preferentment en la zona compresa entre la l\u00ednia de defensa i la l\u00ednia davantera i que t\u00e9 funcions defensives i ofensives alhora.<\/p>\n

353. mislater -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Mislata. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Mislata o als seus habitants.<\/p>\n

354. mitjacerilla<\/strong> m.<\/em> pop. Home prim, desnerit, insignificant.<\/p>\n

355. mitjapunta<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Jugador que ocupa una posici\u00f3 interm\u00e8dia entre el davanter i el mig.<\/p>\n

356. moian\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Moi\u00e0 o del Moian\u00e8s. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Moi\u00e0, al Moian\u00e8s o als seus habitants.<\/p>\n

357. mollerussenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Mollerussa. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Mollerussa o als seus habitants.<\/p>\n

358. monovolum<\/strong> m.<\/em> Autom\u00f2bil espai\u00f3s, amb seients que permeten diferents disposicions i amb un portaequipatges de molta cabuda unit a l’espai interior sense cap separaci\u00f3.<\/p>\n

359. montcadenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Montcada. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Montcada o als seus habitants.<\/p>\n

360. montgat\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Montgat. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Montgat o als seus habitants.<\/p>\n

361. montpeller<\/strong> m.<\/em> Celobert.<\/p>\n

362. per mor de<\/strong> loc. prep.<\/em> 1<\/em> A causa de, per culpa de. No hem sortit per mor de la pluja. 2<\/em> Amb la intenci\u00f3 de, amb la finalitat de. No van de viatge per mor d’estalviar una mica. Si n’ha fet de coses per mor de quedar b\u00e9!<\/em><\/p>\n

363. moralitzant<\/strong> adj.<\/em> Moralitzador.<\/p>\n

364. morenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de M\u00f3ra d’Ebre. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a M\u00f3ra d’Ebre o als seus habitants.<\/p>\n

365. morvedr\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural del Camp de Morvedre. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al Camp de Morvedre o als seus habitants.<\/p>\n

366. motoritzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de motoritzar; l’efecte.<\/p>\n

367. mudat -ada<\/strong> adj.<\/em> Ben vestit, amb la roba que no \u00e9s la de feina o dels dies feiners. El diumenge, solien passejar elegants i mudats pel carrer Major. La Maria sempre va molt mudada.<\/em><\/p>\n

368. multilateral<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Que t\u00e9 diversos costats. adj.<\/em> 2<\/strong> Que concerneix diverses parts. Un acord multilateral. Negociacions multilaterals.<\/em><\/p>\n

369. mundialitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Globalitzaci\u00f3. La mundialitzaci\u00f3 de l’economia i la cultura.<\/em><\/p>\n

370. municipalisme<\/strong> m.<\/em> Preponder\u00e0ncia atorgada a l’activitat dels municipis enfront d’altres inst\u00e0ncies superiors.<\/p>\n

371. muniqu\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Munic. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Munic o als seus habitants.<\/p>\n

372. murar<\/strong> v. tr.<\/em> Emmurallar.<\/p>\n

373. muse\u00eftzar<\/strong> v. tr.<\/em> Convertir en museu.<\/p>\n

374. mutilat -ada<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que ha perdut algun membre, una part important del cos. Ajuts per a les persones mutilades. Un mutilat de guerra.<\/em><\/p>\n

375. narbon\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Narbona. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Narbona o als seus habitants.<\/p>\n

376. neurocirurgi\u00e0 neurocirurgiana<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Metge cirurgi\u00e0 especialitzat en neurologia.<\/p>\n

377. niger\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de N\u00edger. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a N\u00edger o als seus habitants.<\/p>\n

378. nocivitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat de nociu. La nocivitat d’alguns bacteris.<\/em><\/p>\n

379. nominar<\/strong> v. tr.<\/em> Incloure en una n\u00f2mina amb vista a un nomenament, un premi, etc. Rarament nominen pel\u00b7l\u00edcules europees per als Oscars.<\/em><\/p>\n

380. nord-afric\u00e0 -africana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural del nord d’\u00c0frica. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a aquesta regi\u00f3 o als seus habitants.<\/p>\n

381. normativitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat de normatiu.<\/p>\n

382. nubi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de N\u00fabia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a N\u00fabia o als seus habitants.<\/p>\n

383. en off<\/strong> loc. adj.<\/em> Exterior a l’escenari o a l’espai on es desenvolupa l’acci\u00f3, s’aplica a una veu en el llenguatge teatral i cinematogr\u00e0fic. Una veu en off.<\/em><\/p>\n

384. oficialista<\/strong> adj.<\/em> Que segueix les orientacions o les normes del govern o dels dirigents d’una associaci\u00f3. Les propostes dels membres oficialistes del sindicat.<\/em><\/p>\n

385. oliver2<\/sup><\/strong> -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Oliva. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Oliva o als seus habitants.<\/p>\n

386. oponent<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Opositor 1.<\/em><\/p>\n

387. opositar<\/strong> v. intr.<\/em> Fer oposicions (\u2192). Ha opositat a una pla\u00e7a de professor de grec.<\/em><\/p>\n

388. ordenant<\/strong> m.<\/em> Persona que confereix els ordes sagrats.<\/p>\n

389. pairalisme<\/strong> m. 1<\/em> Sistema pairal. 2<\/em> Afecte a les coses pairals.<\/p>\n

390. palafrugellenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Palafrugell. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Palafrugell o als seus habitants.<\/p>\n

391. palamos\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Palam\u00f3s. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Palam\u00f3s o als seus habitants.<\/p>\n

392. palplantar-se<\/strong> v. intr. pron.<\/em> Restar palplantat.<\/p>\n

393. pantaloner pantalonera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que fa pantalons.<\/p>\n

394. parca2<\/sup><\/strong> f. 1<\/em> Abric de pell propi dels esquimals, que arriba fins a l’al\u00e7ada de les cuixes, prove\u00eft generalment d’una caputxa. 2<\/em> Pe\u00e7a d’abric, amb caputxa o sense, que imita la parca dels esquimals.<\/p>\n

395. p\u00e0ssim<\/strong> adv.<\/em> En les citacions bibliogr\u00e0fiques, indicaci\u00f3 que una not\u00edcia, una frase o un mot apareix en diversos passatges de l’obra citada. Aquest concepte apareix a Fabra,<\/em> Gram\u00e0tica catalana, 1918, p\u00e0ssim.<\/em><\/p>\n

396. paterner -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Paterna. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Paterna o als seus habitants.<\/p>\n

397. patxaran<\/strong> m.<\/em> Licor t\u00edpic de Navarra fet amb an\u00eds i aranyons.<\/p>\n

398. peir\u00f3<\/strong> m. 1<\/em> Creu de terme (\u2192). 2<\/em> Pilastra que sost\u00e9 una capelleta situada a la vora d’un cam\u00ed.<\/p>\n

399. peitav\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Peiteu. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Peiteu o als seus habitants.<\/p>\n

400. peixar<\/strong> v. tr.<\/em> P\u00e9ixer 1<\/strong> i 2<\/strong>.<\/p>\n

401. p\u00e8lec<\/strong> m.<\/em> Toll.<\/p>\n

402. peloponesi -\u00e8sia<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural del Pelopon\u00e8s. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al Pelopon\u00e8s o als seus habitants.<\/p>\n

403. pencaire<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> pop. Que penca. Aquelles dues s\u00f3n un bon parell de pencaires.<\/em><\/p>\n

404. pendular2<\/sup><\/strong> v. intr.<\/em> Pendolar.<\/p>\n

405. penoner penonera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que porta el pen\u00f3.<\/p>\n

406. peonatge<\/strong> m.<\/em> Peonada.<\/p>\n

407. pepa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> Tal\u00f2s 1.<\/em> S’ha casat amb un xicot que \u00e9s un pepa. f.<\/em> 2<\/strong> Nina de drap. f.<\/em> 3<\/strong> Prostituta.<\/p>\n

408. perioditzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de perioditzar; l’efecte.<\/p>\n

409. perioditzar<\/strong> v. tr.<\/em> Dividir (el curs del temps) en per\u00edodes.<\/p>\n

410. petrer\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Petrer. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Petrer o als seus habitants.<\/p>\n

411. pica-pica2<\/sup><\/strong> m.<\/em> \u00c0pat consistent en menges variades que es presenten en racions petites que hom pren a voluntat. Van oferir un pica-pica als assistents.<\/em><\/p>\n

412. picossejar<\/strong> v. tr.<\/em> Picar o ferir amb el bec. Les gallines picossejaven la civada.<\/em><\/p>\n

413. pilanets<\/strong> m. pl.<\/em> Punt de ganxet que consisteix a passar el fil una o m\u00e9s vegades formant una s\u00e8rie de columnes de fil.<\/p>\n

414. pintoresquisme<\/strong> m.<\/em> Qualitat de pintoresc.<\/p>\n

415. p\u00edrcing<\/strong> m.<\/em> T\u00e8cnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, mucoses o altres teixits corporals.<\/p>\n

416. piromusical<\/strong> adj. 1<\/em> De pirot\u00e8cnia i m\u00fasica. 2 m.<\/em> Espectacle piromusical.<\/p>\n

417. plaf<\/strong> interj. Plof.<\/p>\n

418. platet<\/strong> m.<\/em> Balan\u00e7\u00f3.<\/p>\n

419. platxeri<\/strong> m.<\/em> Platx\u00e8ria.<\/p>\n

420. pluriennal<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Que t\u00e9 una durada de dos o m\u00e9s anys. Un pla pluriennal. adj.<\/em> 2<\/strong> Que s’esdev\u00e9 despr\u00e9s de diversos anys.<\/p>\n

421. podal<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent als peus. 2<\/em> En mat., relatiu al peu d’una figura. Triangle podal.<\/em><\/p>\n

422. podrimer<\/strong> m.<\/em> Podrimener.<\/p>\n

423. politraumatisme<\/strong> m.<\/em> Traumatisme m\u00faltiple.<\/p>\n

424. pontarr\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural del Pont de Suert. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al Pont de Suert o als seus habitants.<\/p>\n

425. pontificar<\/strong> v. intr. 1<\/em> Actuar com a pont\u00edfex. 2<\/em> Parlar o obrar amb un to de gran autoritat sense tenir-ne.<\/p>\n

426. pontsic\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Ponts. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ponts o als seus habitants.<\/p>\n

427. portamaletes<\/strong> m.<\/em> Portaequipatge.<\/p>\n

428. porto-riqueny -riquenya<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Puerto Rico. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Puerto Rico o als seus habitants.<\/p>\n

429. porxat -ada<\/strong> adj. 1<\/em> Que t\u00e9 porxos. Pla\u00e7a porxada. 2 m.<\/em> Porxada.<\/p>\n

430. potabilitzador -a<\/strong> adj. 1<\/em> Que potabilitza. 2 f.<\/em> Instal\u00b7laci\u00f3 on \u00e9s potabilitzada l’aigua.<\/p>\n

431. potabilitzar<\/strong> v. tr.<\/em> Tractar (l’aigua) per tal de fer-la potable.<\/p>\n

432. potra<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> H\u00e8rnia escrotal. f.<\/em> 2<\/strong> Bona sort. Quina potra has tingut, noi!<\/em><\/p>\n

433. pratenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural del Prat de Llobregat o de Prats de Llu\u00e7an\u00e8s. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al Prat de Llobregat o a Prats de Llu\u00e7an\u00e8s, o a llurs habitants.<\/p>\n

434. prebi\u00f2tic<\/strong>1<\/sup> -a<\/strong> adj.<\/em> Anterior a la vida. Oce\u00e0 prebi\u00f2tic.<\/em><\/p>\n

435. prest\u00e0ncia<\/strong> f. 1<\/em> Aspecte distingit. Els mobles restaurats tenen la prest\u00e0ncia que d\u00f3na el pas del temps. 2<\/em> Excel\u00b7l\u00e8ncia 1<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

436. previngut -uda<\/strong> adj. 1<\/em> Que pren precaucions, previsor. Home previngut no \u00e9s ven\u00e7ut. 2<\/em> Advertit per endavant d’alguna cosa. Previngut del que passava, no s’hi va comprometre.<\/em><\/p>\n

437. primor\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Primoter.<\/p>\n

438. priorat\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural del Priorat. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al Priorat o als seus habitants.<\/p>\n

439. privacitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat de privat. Tot i la influ\u00e8ncia dels periodistes, va defensar la seva privacitat.<\/em><\/p>\n

440. procuradoria<\/strong> f. 1<\/em> Ofici, c\u00e0rrec, de procurador. 2<\/em> Oficina o despatx del procurador.<\/p>\n

441. progre<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona d’idees avan\u00e7ades i capteniment anticonvencional.<\/p>\n

442. progressia<\/strong> f.<\/em> Conjunt dels progres.<\/p>\n

443. proletaritzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de proletaritzar o de proletaritzar-se; l’efecte.<\/p>\n

444. promocional<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la promoci\u00f3 d’un producte, d’unes vendes. Campanya promocional d’un nou perfum.<\/em><\/p>\n

445. prurit<\/strong> m.<\/em> Pru\u00efja.<\/p>\n

446. pse<\/strong> interj. Expressi\u00f3 usada per a denotar indifer\u00e8ncia.<\/p>\n

447. puntualitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de puntualitzar; l’efecte.<\/p>\n

448. quadribarrat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 quatre barres. La bandera quadribarrada.<\/em><\/p>\n

449. ra\u00efl<\/strong> f.<\/em> Arrel 1<\/strong>.<\/p>\n

450. rampinyador -a<\/strong> adj.<\/em> Que rampinya.<\/p>\n

451. rebeca2<\/sup><\/strong> f.<\/em> Jaqueta de punt sense coll que es corda pel davant.<\/p>\n

452. rebentaire<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Rebentador 2.<\/em><\/p>\n

453. rebuscament<\/strong> m.<\/em> Qualitat de rebuscat.<\/p>\n

454. rebutjable<\/strong> adj.<\/em> Que es pot rebutjar.<\/p>\n

455. recercat -ada<\/strong> adj.<\/em> Artifici\u00f3s, triat amb massa cura. Un escriptor d’estil recercat.<\/em><\/p>\n

456. reciclable<\/strong> adj.<\/em> Que es pot reciclar.<\/p>\n

457. recompra<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de recomprar.<\/p>\n

458. reconsiderar<\/strong> v. tr.<\/em> Tornar a considerar.<\/p>\n

459. recopilador -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Compilador 1<\/strong>.<\/p>\n

460. redaccional<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la redacci\u00f3 de textos. Defectes redaccionals en un text jur\u00eddic.<\/em><\/p>\n

461. refegir<\/strong> v. tr.<\/em> 1<\/strong> Afegir (una cosa, especialment un l\u00edquid, que havia minvat d’un recipient). Refegiu aigua a la cassola. intr.<\/em> 2<\/strong> Tornar a prendre d’un menjar del qual ja s’ha consumit una raci\u00f3. He refegit d’arr\u00f2s.<\/em><\/p>\n

462. referenciar<\/strong> v. tr.<\/em> 1<\/strong> Assignar una refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica (a un document). tr.<\/em> 2<\/strong> Esmentar.<\/p>\n

463. relectura<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de rellegir.<\/p>\n

464. remallar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Arreglar les malles trencades en un art. 2<\/em> Refer les malles en les costures dels g\u00e8neres de punt.<\/p>\n

465. rematat -ada<\/strong> adj.<\/em> Complet, acabat. \u00c9s un boig rematat. Una mentidera rematada.<\/em><\/p>\n

466. rendibilitzar<\/strong> v. tr.<\/em> Fer rendible (una cosa).<\/p>\n

467. renuent<\/strong> adj.<\/em> Disconforme.<\/p>\n

468. reposacaps<\/strong> m. 1<\/em> Pe\u00e7a situada a la part superior del respatller d’alguns seients que serveix per a reposar-hi el cap. 2<\/em> Placa on el client d’una perruqueria repenja el cap quan li renten els cabells.<\/p>\n

469. requadro<\/strong> m.<\/em> Requadre.<\/p>\n

470. ressentit -ida<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que t\u00e9 ressentiment. Es retir\u00e0 del projecte ressentit per les cr\u00edtiques rebudes.<\/em><\/p>\n

471. ressituar<\/strong> v. tr. 1<\/em> Canviar la situaci\u00f3 (d’alg\u00fa o d’alguna cosa). 2<\/em> Replantejar 1<\/strong>.<\/p>\n

472. re\u00fcllar<\/strong> v. tr.<\/em> Mirar de re\u00fcll.<\/p>\n

473. rhodesi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Rhod\u00e8sia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Rhod\u00e8sia o als seus habitants.<\/p>\n

474. rialleta<\/strong> f.<\/em> Mitja rialla, somr\u00eds.<\/p>\n

475. ridiculitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de ridiculitzar. La ridiculitzaci\u00f3 de les propostes del Govern.<\/em><\/p>\n

476. rinxolar<\/strong>1<\/sup> v. tr.<\/em> i intr. pron.<\/em> Enrinxolar.<\/p>\n

477. rodenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Roda. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Roda o als seus habitants.<\/p>\n

478. rovin\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> De rovina.<\/p>\n

479. ruand\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de Ruanda. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ruanda o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua del grup bantu parlada a Ruanda. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al ruand\u00e8s.<\/p>\n

480. rumorejar<\/strong> v. intr.<\/em> Parlar entre dents, murmurar.<\/p>\n

481. rupturisme<\/strong> m.<\/em> Tend\u00e8ncia que propugna un canvi radical de les idees, de la manera de viure, etc.<\/p>\n

482. russ\u00f2fil -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari de R\u00fassia, dels russos o de tot all\u00f2 que \u00e9s rus.<\/p>\n

483. sahrau\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural del S\u00e0hara Occidental. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al S\u00e0hara Occidental o als seus habitants.<\/p>\n

484. salami<\/strong> m.<\/em> Embotit cru, assecat i fumat, fet amb mescla de carn de porc, de bov\u00ed i cansalada.<\/p>\n

485. salin\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Que cont\u00e9 sal.<\/p>\n

486. santboi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Sant Boi de Llobregat. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Sant Boi de Llobregat o als seus habitants.<\/p>\n

487. santjustenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Sant Just Desvern. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Sant Just Desvern o als seus habitants.<\/p>\n

488. santvicenter -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Sant Vicent del Raspeig. 2 adj.<\/em><\/p>\n

Relatiu o pertanyent a Sant Vicent del Raspeig o als seus habitants.<\/p>\n

489. santvicent\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Sant Vicen\u00e7 dels Horts. 2 adj.<\/em><\/p>\n

Relatiu o pertanyent a Sant Vicen\u00e7 dels Horts o als seus habitants.<\/p>\n

490. sarrianenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Sarri\u00e0. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Sarri\u00e0 o als seus habitants.<\/p>\n

491. sasser\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de S\u00e0sser. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a S\u00e0sser o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Dialecte del sard parlat a S\u00e0sser i la seva regi\u00f3. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a aquest dialecte.<\/p>\n

492. sedent<\/strong> adj.<\/em> Assegut, s’aplica especialment a una est\u00e0tua que representa una persona que seu.<\/p>\n

493. segarreta<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Segarrenc.<\/p>\n

494. segovi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Seg\u00f2via. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Seg\u00f2via o als seus habitants.<\/p>\n

495. segri\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al riu Segre.<\/p>\n

496. senderista<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que practica el senderisme.<\/p>\n

497. sensibler -a<\/strong> adj.<\/em> Afectat de sensibleria.<\/p>\n

498. serendipitat<\/strong> f.<\/em> Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d’una recerca orientada a altres objectius i amb pressup\u00f2sits te\u00f2rics diferents.<\/p>\n

499. setembr\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Propi del mes de setembre.<\/p>\n

500. sigil<\/strong> m.<\/em> Compte, precauci\u00f3, amb qu\u00e8 es guarda un secret.<\/p>\n

501. sigil\u00b7l\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Que actua amb sigil, que denota sigil.<\/p>\n

502. sil\u00b7labejar<\/strong> v. tr.<\/em> Pronunciar (un mot o mots) separant-ne les s\u00edl\u00b7labes.<\/p>\n

503. siracus\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Siracusa. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Siracusa o als seus habitants.<\/p>\n

504. sitget\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Sitges. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Sitges o als seus habitants.<\/p>\n

505. sobrellavi<\/strong> m.<\/em> Part de la cara entre el nas i el llavi superior.<\/p>\n

506. sogorb\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Sogorb. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Sogorb o als seus habitants.<\/p>\n

507. solucionari<\/strong> m.<\/em> Llibre o part d’un llibre que aplega les solucions corresponents a uns exercicis o a uns problemes.<\/p>\n

508. somiqueig<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de somiquejar.<\/p>\n

509. sorgiment<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de sorgir.<\/p>\n

510. sori\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de S\u00f2ria. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a S\u00f2ria o als seus habitants.<\/p>\n

511. sortenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Sort. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Sort o als seus habitants.<\/p>\n

512. sortilla<\/strong> f.<\/em> Sortija.<\/p>\n

513. sospir\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> Que sospira.<\/p>\n

514. sota<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Part inferior d’una cosa.<\/p>\n

515. sotsdelegaci\u00f3<\/strong> f. 1<\/em> C\u00e0rrec de sotsdelegat. 2<\/em> Oficina del sotsdelegat.<\/p>\n

516. sotsdelegat sotsdelegada<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que ocupa un c\u00e0rrec immediatament inferior al de delegat.<\/p>\n

517. sotsinspecci\u00f3<\/strong> f. 1<\/em> C\u00e0rrec de sotsinspector. 2<\/em> Oficina del sotsinspector.<\/p>\n

518. subcontinent<\/strong> m.<\/em> Part diferenciada i extensa d’un continent. El subcontinent indi.<\/em><\/p>\n

519. suctor -a<\/strong> adj.<\/em> Que xucla.<\/p>\n

520. sulfatada<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de sulfatar les plantes; l’efecte. Fer la sulfatada de la vinya.<\/em><\/p>\n

521. surant<\/strong> adj.<\/em> Que sura.<\/p>\n

522. tafanari<\/strong> m.<\/em> pop. Cul 1<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

523. taiwan\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Taiwan. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Taiwan o als seus habitants.<\/p>\n

524. tanatori<\/strong> m.<\/em> Edifici de serveis funeraris.<\/p>\n

525. tanger\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de T\u00e0nger. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a T\u00e0nger o als seus habitants.<\/p>\n

526. tanz\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Tanz\u00e0nia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Tanz\u00e0nia o als seus habitants.<\/p>\n

527. tarbener -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de T\u00e0rbena. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a T\u00e0rbena o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Parlar del valenci\u00e0 meridional parlat a T\u00e0rbena. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a aquest parlar.<\/p>\n

528. tarumba<\/strong> adj. 1<\/em> Eixelebrat 1.<\/em> De jove, era bastant tarumba. 2<\/em> Torbat d’enteniment. Em far\u00e0s tornar tarumba!<\/em><\/p>\n

529. tavellat<\/strong> m.<\/em> Conjunt de tavelles en una tela.<\/p>\n

530. teb\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Tebes. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Tebes o als seus habitants.<\/p>\n

531. telepeatge<\/strong> m.<\/em> Dispositiu electr\u00f2nic que permet el pagament d’un peatge sense haver d’aturar el vehicle.<\/p>\n

532. tercermundisme<\/strong> m.<\/em> Conjunt de problemes i fen\u00f2mens del Tercer M\u00f3n.<\/p>\n

533. teringa<\/strong> f.<\/em> Fila 1<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

534. termalisme<\/strong> m.<\/em> Conjunt dels serveis m\u00e8dics, assistencials, hotelers, etc., destinats a la utilitzaci\u00f3 de les aig\u00fces termals.<\/p>\n

535. terr\u00e8 -ena<\/strong> adj.<\/em> Terrenal.<\/p>\n

536. timolada<\/strong> adj. aigua timolada<\/strong><\/em> V. aigua.<\/em><\/p>\n

537. tirr\u00e8 -ena<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la mar Tirrena.<\/p>\n

538. togol\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Togo. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Togo o als seus habitants.<\/p>\n

539. toled\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Toledo. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Toledo o als seus habitants.<\/p>\n

540. tonyiner -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la tonyina, a la pesca de la tonyina.<\/p>\n

541. top2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Cosset amb tirants que nom\u00e9s cobreix el bust.<\/p>\n

542. topoguia<\/strong> f.<\/em> Guia amb textos sobre indrets i dist\u00e0ncies cronometrades, sovint il\u00b7lustrada mitjan\u00e7ant gr\u00e0fics, mapes i fotografies, que orienta l’excursionista en el recorregut d’un sender.<\/p>\n

543. torellonenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Torell\u00f3. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Torell\u00f3 o als seus habitants.<\/p>\n

544. torrent\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Torrent. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Torrent o als seus habitants.<\/p>\n

545. totalitzador -a<\/strong> adj.<\/em> Que totalitza.<\/p>\n

546. traci tr\u00e0cia<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Tr\u00e0cia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Tr\u00e0cia o als seus habitants.<\/p>\n

547. tramuntanenc -a<\/strong> adj.<\/em> De la banda de la tramuntana.<\/p>\n

548. transitat -ada<\/strong> adj.<\/em> Per on transita molta gent o molts vehicles. \u00c9s una de les carreteres m\u00e9s transitades.<\/em><\/p>\n

549. transsilv\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Transsilv\u00e0nia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Transsilv\u00e0nia o als seus habitants.<\/p>\n

550. tremendisme<\/strong> m.<\/em> Tend\u00e8ncia a fer ressaltar els aspectes tremends o terribles d’alguna cosa.<\/p>\n

551. trigesimal<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al trenta o a la trentena. 2<\/em> Que procedeix o es compta per trentenes.<\/p>\n

552. trigrama<\/strong> m.<\/em> Grup de tres lletres, especialment tr\u00edgraf.<\/p>\n

553. trivialitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de trivialitzar.<\/p>\n

554. trivialitzar<\/strong> v. tr.<\/em> Convertir en trivial.<\/p>\n

555. tut<\/strong> m. 1<\/em> Habitacle petit i fosc. 2<\/em> Cavitat de petites dimensions. El tut de l’orella.<\/em><\/p>\n

556. twist<\/em><\/strong> [angl.] m.<\/em> Ball de ritme r\u00e0pid d’origen nord-americ\u00e0, caracteritzat pel moviment vigor\u00f3s de les cames, els malucs i les espatlles.<\/p>\n

557. txa-txa-txa<\/strong> m.<\/em> Ball d’origen cub\u00e0 que combina ritmes de la rumba i del mambo.<\/p>\n

558. ufologia<\/strong> f.<\/em> Estudi de les q\u00fcestions relatives als ovnis.<\/p>\n

559. ulldeconenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural d’Ulldecona. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Ulldecona o als seus habitants.<\/p>\n

560. urgell\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Urgellenc. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al comtat o al bisbat d’Urgell.<\/p>\n

561. valent\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Valenci\u00e0, s’aplica especialment a l’Esgl\u00e9sia de Val\u00e8ncia. Les grans figures de l’Esgl\u00e9sia valentina.<\/em><\/p>\n

562. valldost\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de la Vall d’Aosta. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la Vall d’Aosta o als seus habitants.<\/p>\n

563. val\u00b7lisolet\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Valladolid. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Valladolid o als seus habitants.<\/p>\n

564. varietal<\/strong> adj.<\/em> Elaborat a partir d’una sola varietat de ra\u00efm, s’aplica al vi.<\/p>\n

565. vedetisme<\/strong> m.<\/em> Actitud de vedet que pren la persona que es vol fer veure. El vedetisme d’alguns dissenyadors.<\/em><\/p>\n

566. verduleria<\/strong> f.<\/em> Botiga, parada, de verdulaire.<\/p>\n

567. verdureria<\/strong> f.<\/em> Verduleria.<\/p>\n

568. vertebraci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de vertebrar; l’efecte.<\/p>\n

569. vertebrador -a<\/strong> adj.<\/em> Que vertebra.<\/p>\n

570. vet ac\u00ed<\/strong> Heus aqu\u00ed.<\/p>\n

571. vet aqu\u00ed<\/strong> Heus aqu\u00ed.<\/p>\n

572. via2<\/sup><\/strong> prep.<\/em> Passant per, a trav\u00e9s de. L\u00ednia Barcelona-St. Vicen\u00e7 via Vilafranca. La not\u00edcia va arribar via Canyameres.<\/em><\/p>\n

573. videoclub<\/strong> m.<\/em> Botiga dedicada al lloguer, venda o intercanvi de pel\u00b7l\u00edcules, jocs, etc., enregistrats en suports de format anal\u00f2gic o digital.<\/p>\n

574. vidrienc -a<\/strong> adj.<\/em> Vidrenc.<\/p>\n

575. vila-realenc -realenca<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Vila-real. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Vila-real o als seus habitants.<\/p>\n

576. vinari -\u00e0ria<\/strong> adj. 1<\/em> Vinater 1.<\/em> 2<\/em> Destinat a tenir-hi vi.<\/p>\n

577. vinarossenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Vinar\u00f2s. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Vinar\u00f2s o als seus habitants.<\/p>\n

578. vis-a-vis<\/strong> m. 1<\/em> Comunicaci\u00f3 entre un pres i els seus familiars o coneguts propers en qu\u00e8 \u00e9s possible el contacte f\u00edsic. 2<\/em> Comunicaci\u00f3 especial, que pot \u00e9sser de tipus sexual, que mant\u00e9 un pres amb una altra persona.<\/p>\n

579. visceralitat<\/strong> f.<\/em> Qualitat de visceral.<\/p>\n

580. visualitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de visualitzar; l’efecte.<\/p>\n

581. viudetat<\/strong> f.<\/em> Vidu\u00eftat.<\/p>\n

582. vuitmes\u00f3 -ona<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que ha nascut el vuit\u00e8 mes d’\u00e9sser engendrat.<\/p>\n

583. xabi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de X\u00e0bia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a X\u00e0bia o als seus habitants.<\/p>\n

584. xabola<\/strong> f. 1<\/em> Aixopluc rudimentari emprat especialment pels soldats. 2<\/em> Barraca 5<\/strong>.<\/p>\n

585. xampurrat -ada<\/strong> adj.<\/em> Enxampurrat.<\/p>\n

586. xarcuter xarcutera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Venedor d’embotits, conserves, etc., especialment de carn de porc.<\/p>\n

587. xarolat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 la lluentor del xarol.<\/p>\n

588. xatonada<\/strong> f.<\/em> Menjada de xat\u00f3, generalment acompanyant altres menges.<\/p>\n

589. xau-xau<\/strong>1<\/sup> m. 1<\/em> Cant de la guatlla i de la perdiu. 2<\/em> Xerrameca.<\/p>\n

590. xixonenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Xixona. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Xixona o als seus habitants.<\/p>\n

591. xorc -a<\/strong> adj.<\/em> Est\u00e8ril 1<\/strong>.<\/p>\n

592. zair\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural del Zaire. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al Zaire o als seus habitants.<\/p>\n

593. zanzibar\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f. 1<\/em> Natural de Zanz\u00edbar. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Zanz\u00edbar o als seus habitants.<\/p>\n

594. z\u00e0ping<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de passar r\u00e0pidament d’un canal a un altre de televisi\u00f3 amb el comandament a dist\u00e0ncia. Fa z\u00e0ping quan comencen els anuncis.<\/em><\/p>\n

LITERATURA<\/strong><\/p>\n

1. actant<\/strong> m. 1<\/em> Argument 3<\/strong>. 2<\/em> Funci\u00f3 b\u00e0sica en la sintaxi de l’acci\u00f3 narrativa realitzada per un o diversos personatges, \u00e9ssers o forces.<\/p>\n

2. bizantinista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en bizantin\u00edstica.<\/p>\n

3. desconstrucci\u00f3<\/strong> f. 1<\/em> M\u00e8tode d’an\u00e0lisi textual de la filosofia contempor\u00e0nia consistent a invertir el proc\u00e9s de construcci\u00f3 d’un text. 2<\/em> Corrent de la teoria liter\u00e0ria del segle XX que detecta les oposicions constitutives del pensament occidental en la ret\u00f2rica dels textos literaris i filos\u00f2fics.<\/p>\n

4. dramat\u00fargic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la dramat\u00fargia o als dramaturgs.<\/p>\n

5. esticom\u00edtia<\/strong> f. 1<\/em> Debat tr\u00e0gic en qu\u00e8 els interlocutors es responen d’una manera sim\u00e8trica, vers per vers, d\u00edstic per d\u00edstic, etc. 2<\/em> Coincid\u00e8ncia entre el vers i l’estructura o unitat sint\u00e0ctica.<\/p>\n

6. haikai<\/strong> m.<\/em> Haiku.<\/p>\n

7. haiku<\/strong> m.<\/em> Estrofa d’origen japon\u00e8s formada per disset s\u00edl\u00b7labes m\u00e8triques, repartides en tres versos segons l’esquema 5-7-5, que constitueix la primera part d’una tanka.<\/p>\n

8. intertextualitat<\/strong> f.<\/em> Conjunt de relacions m\u00e9s o menys manifestes entre un text i altres textos.<\/p>\n

9. isolexisme<\/strong> m.<\/em> Figura ret\u00f2rica que consisteix en la repetici\u00f3 d’un mateix radical en una mateixa cl\u00e0usula o vers, modificat per derivaci\u00f3, canvi de funci\u00f3 sint\u00e0ctica, reiteraci\u00f3 o variaci\u00f3 sem\u00e0ntica.<\/p>\n

10. kitsch<\/em><\/strong> [al.] [inv.] m. 1<\/em> Producci\u00f3 art\u00edstica on predomina l’efecte r\u00e0pid i previsible, la decoraci\u00f3 amb pretensions, el sentimentalisme i la comercialitat. 2 adj.<\/em> De mal gust.<\/p>\n

11. literarietat<\/strong> f.<\/em> Propietat intr\u00ednseca d’un text la sola pres\u00e8ncia de la qual el convertiria en literari.<\/p>\n

12. narratari narrat\u00e0ria<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Destinatari m\u00e9s o menys expl\u00edcit a qui s’adre\u00e7a el narrador d’un conte o novel\u00b7la.<\/p>\n

13. neohistoricisme<\/strong> m.<\/em> Nou historicisme (\u2192).<\/p>\n

14. ox\u00edmoron<\/strong> m.<\/em> Figura ret\u00f2rica, variant de l’ant\u00edtesi, que consisteix a posar de costat mots o unitats sint\u00e0ctiques de sentit oposat.<\/p>\n

15. paraliteratura<\/strong> f.<\/em> Conjunt de la producci\u00f3 escrita, amb criteris industrials, que se sol situar al marge de la producci\u00f3 estrictament liter\u00e0ria.<\/p>\n

16. paratext<\/strong> m.<\/em> Conjunt d’elements tipogr\u00e0fics i formals disposats a l’entorn d’un text sense formar-ne part. La dedicat\u00f2ria d’una novel\u00b7la \u00e9s un element del paratext.<\/em><\/p>\n

17. paratextual<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al paratext.<\/p>\n

18. postmodern -a<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la postmodernitat. Un artista postmodern. 2<\/em> Postmodernista.<\/p>\n

19. postmodernisme<\/strong> m. 1<\/em> Conjunt de tend\u00e8ncies i d’estils individuals que despr\u00e9s del Modernisme representen la consolidaci\u00f3 de nous conceptes de modernitats art\u00edstiques. 2<\/em> Moviment art\u00edstic i literari caracteritzat per l’eclecticisme formal, la ironia i el joc constant sobre les mateixes convencions art\u00edstiques i liter\u00e0ries.<\/p>\n

20. postmodernista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al postmodernisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del postmodernisme.<\/p>\n

21. postmodernitat<\/strong> f. 1<\/em> Actitud art\u00edstica, al principi arquitect\u00f2nica, que posa en q\u00fcesti\u00f3 la l\u00ednia dogm\u00e0tica de la modernitat consolidada durant el segle XX a trav\u00e9s de camins diversos. 2<\/em> \u00c8poca dominada pel pensament i la cultura del postmodernisme.<\/p>\n

22. rondallista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona estudiosa de les rondalles, versada en rondalles, que aplega rondalles.<\/p>\n

LLENGUATGE ADMINISTRATIU<\/strong><\/p>\n

1. adoptand adoptanda<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que est\u00e0 en proc\u00e9s d’adopci\u00f3.<\/p>\n

2. atress\u00ed<\/strong> adv.<\/em> Altress\u00ed.<\/p>\n

3. aute<\/strong> m.<\/em> En el dret processal andorr\u00e0, interlocut\u00f2ria.<\/p>\n

4. averia<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Haveria. f.<\/em> 2<\/strong> Impost andorr\u00e0 que gravava el bestiar menut.<\/p>\n

5. convalidaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de convalidar; l’efecte.<\/p>\n

6. cot2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Multa imposada per un consell andorr\u00e0 per l’incompliment d’un deure.<\/p>\n

7. immatriculaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 d’immatricular; l’efecte.<\/p>\n

8. immatricular<\/strong> v. tr.<\/em> Inscriure (una finca) en el registre de la propietat per primera vegada.<\/p>\n

9. padral<\/strong> m.<\/em> Registre d’animals de renda que es crien a les explotacions del Principat d’Andorra.<\/p>\n

10. registral<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al registre.<\/p>\n

MAM\u00cdFERS<\/strong><\/p>\n

1. \u00e0teles<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer primat de la fam\u00edlia dels c\u00e8bids, de cos gr\u00e0cil, extremitats llargues i cua pr\u00e8nsil, que viu als arbres i \u00e9s propi de les selves de M\u00e8xic i de l’Am\u00e8rica del Sud.<\/p>\n

2. axis2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer artiod\u00e0ctil de la fam\u00edlia dels c\u00e8rvids, de banyes amples, propi de l’\u00c0sia.<\/p>\n

3. c\u00e8bids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de primats platirins arbor\u00edcoles que es desplacen \u00e0gilment amb els bra\u00e7os i viuen a les selves americanes, des de M\u00e8xic fins a l’Argentina. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

4. cercopit\u00e8cids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de primats del grup dels catarins, gregaris, de r\u00e8gim omn\u00edvor i generalment arbor\u00edcoles, que viuen a l’\u00c0frica i a l’\u00c0sia. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

5. cob<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer artiod\u00e0ctil del g\u00e8nere Kobus,<\/em> de la fam\u00edlia dels b\u00f2vids, amb banyes, exclusives dels mascles, anellades, sigmoides i amb les puntes dirigides endavant, propi de l’\u00c0frica subsahariana.<\/p>\n

6. c\u00f2lob<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer primat del g\u00e8nere Colobus,<\/em> de la fam\u00edlia dels col\u00f2bids, de tronc esvelt, pelatge vist\u00f3s i cua molt llarga, que viu als arbres i habita l’\u00c0frica tropical.<\/p>\n

7. col\u00f2bids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels primats, del grup dels catarins, que s\u00f3n arbor\u00edcoles i vegetarians i habiten l’\u00c0frica i l’\u00c0sia. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

8. cuaquadrada<\/strong> adj. musaranya cuaquadrada<\/strong><\/em> V. musaranya.<\/em><\/p>\n

9. cud\u00fa<\/strong> [pl. -\u00fas<\/em>] m.<\/em> Mam\u00edfer artiod\u00e0ctil de la fam\u00edlia dels b\u00f2vids, amb banyes, exclusives dels mascles, de gran longitud i formades per dues o tres espirals, propi de les sabanes arb\u00f2ries de l’\u00c0frica oriental i meridional.<\/p>\n

10. damalisc<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer artiod\u00e0ctil remugant del g\u00e8nere Damaliscus,<\/em> de la fam\u00edlia dels b\u00f2vids, amb les banyes en forma de lira, que habita a les sabanes i als boscos de vegetaci\u00f3 escassa de l’\u00c0frica subsahariana.<\/p>\n

11. dic-dic<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer artiod\u00e0ctil remugant del g\u00e8nere Madoqua,<\/em> de la fam\u00edlia dels b\u00f2vids, de mida petita, ulls grossos i banyes anellades a la base, que habita en zones tropicals de l’\u00c0frica subsahariana.<\/p>\n

12. dingo<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer carn\u00edvor de la fam\u00edlia dels c\u00e0nids, semblant a un gos, introdu\u00eft a Austr\u00e0lia des de temps prehist\u00f2rics.<\/p>\n

13. erinaceids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels insect\u00edvors, de pelatge bast amb espines en moltes esp\u00e8cies, que viu en zones boscoses o des\u00e8rtiques d’Eur\u00e0sia i d’\u00c0frica i inclou els eri\u00e7ons. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

14. escand\u00e8ntids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre de mam\u00edfers primitius d’aspecte semblant als esquirols, que viuen als arbres dels boscos del sud i del sud-est asi\u00e0tic, que inclou les tupaies. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

15. falang\u00e8rids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers marsupials, de cua llarga i pr\u00e8nsil, pelatge atape\u00eft, amb el segon i el tercer dits soldats i, en algunes esp\u00e8cies, amb una \u00e0mplia membrana entre les extremitats que els permet planar, de costums s\u00f3n arbor\u00edcoles i habiten la regi\u00f3 australiana. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

16. galeopitec<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer derm\u00f2pter del g\u00e8nere Cynocephalus,<\/em> arbor\u00edcola i nocturn, que plana d’un arbre a l’altre gr\u00e0cies a l’\u00fas del patagi i habita els boscos de l’\u00c0sia sud-oriental i les Filipines.<\/p>\n

17. gelada2<\/sup><\/strong> f.<\/em> Mam\u00edfer primat de la fam\u00edlia dels cercopit\u00e8cids, de cua llarga, que habita en llocs escarpats de les terres altes del nord d’Eti\u00f2pia (Theropithecus gelada)<\/em>.<\/p>\n

18. herp\u00e8stids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels carn\u00edvors, de cos allargat, cua no gaire llarga, orelles petites i arrodonides, potes curtes i ungles no retr\u00e0ctils, que habiten el sud de la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica i d’It\u00e0lia, \u00c0frica, Madagascar i l’\u00c0sia occidental i meridional, la qual inclou la mangosta. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

19. histr\u00edcids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels rosegadors, amb el cos cobert per pues c\u00f2rnies gruixudes i llargues, que habiten l’\u00c0frica, l’\u00c0sia, It\u00e0lia i Gr\u00e8cia, a la qual pertany el porc esp\u00ed. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

20. \u00ednia<\/strong> f.<\/em> Mam\u00edfer cetaci del grup dels odontocets, amb la part dorsal gris fosc i la ventral rosada, de musell llarg i lleugerament corbat cap avall, que viu a les conques de l’Orinoc i de l’Amazones (Inia geoffreusis)<\/em>.<\/p>\n

21. l\u00e8mming<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer rosegador del g\u00e8nere Lemmus,<\/em> de la fam\u00edlia dels m\u00farids, que fa grans migracions, propi de les zones de tundra de l’hemisferi nord.<\/p>\n

22. lor\u00edsids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de primats del grup dels lemuriformes, que habiten \u00c0frica i \u00c0sia. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

23. marmosa<\/strong> f.<\/em> Mam\u00edfer marsupial del g\u00e8nere Marmosa,<\/em> de la fam\u00edlia dels did\u00e8lfids, de petites dimensions i potes curtes, sense marsupi, arbor\u00edcola i propi d’Am\u00e8rica Central i del Sud.<\/p>\n

24. mol\u00f2ssids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels quir\u00f2pters, d’aspecte robust, amb una cua que sobresurt del patagi, que habiten a tots els continents. 2 m.<\/em><\/p>\n

Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

25. m\u00f2squids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels artiod\u00e0ctils, sense banyes, amb ullals llargs i punxeguts, que segreguen el mesc, propis de l’\u00c0sia, a la qual pertany el mesquer. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

26. odob\u00e8nids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de carn\u00edvors del grup dels pinn\u00edpedes a la qual pertany com a \u00fanica esp\u00e8cie la morsa. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

27. okapi<\/strong> m.<\/em> Ocapi.<\/p>\n

28. otoci\u00f3<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer carn\u00edvor de la fam\u00edlia dels c\u00e0nids, d’aspecte semblant a la guineu per\u00f2 amb les orelles molt grosses, les extremitats esveltes i de coloraci\u00f3 sorrenca, nocturn i insect\u00edvor, propi de les zones \u00e0rides de l’\u00c0frica oriental i meridional (Otocyon megalotis)<\/em>.<\/p>\n

29. saiga<\/strong> f.<\/em> Mam\u00edfer artiod\u00e0ctil de la fam\u00edlia dels b\u00f2vids, amb un gran cap i un nas sortint i carn\u00f3s semblant a una petita trompa, amb banyes perpendiculars al cap, que habita les zones estep\u00e0ries des del Caucas fins a la Xina (Saiga tatarica)<\/em>.<\/p>\n

30. saimiri<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer primat de la fam\u00edlia dels c\u00e8bids, petit i dotat de gran agilitat, que habita les selves de l’Am\u00e8rica Central i del Sud i \u00e9s molt emprat en estudis de comportament (Saimiri sciureus)<\/em>.<\/p>\n

31. solenodont<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer insect\u00edvor del g\u00e8nere Solenodon,<\/em> de la fam\u00edlia dels solenod\u00f2ntids, d’aspecte semblant a la musaranya per\u00f2 m\u00e9s gros, de musell punxegut i acabat en una petita trompa, ulls petits i orelles grans, propi de les Antilles.<\/p>\n

32. solenod\u00f2ntids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels insect\u00edvors que habiten les Antilles. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

33. sot\u00e0lia<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer cetaci del grup dels odontocets, de la fam\u00edlia dels delf\u00ednids, d’1 metre de longitud, de color gris fosc a la part dorsal i rosat a la ventral, que viu a les conques de l’Orinoco i de l’Amazones (Sotalia fluviatilis)<\/em>.<\/p>\n

34. suslic<\/strong> m. suslic europeu<\/strong><\/em> Esquirol ratllat (\u2192).<\/p>\n

35. taquigl\u00f2ssids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels monotremes que inclou els equidnes. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

36. trag\u00falids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de mam\u00edfers de l’ordre dels artiod\u00e0ctils, de mida petita, sense banyes, els mascles de la qual tenen els ullals superiors molt llargs, que habiten l’\u00c0frica subsahariana i l’\u00c0sia. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

37. ualabi<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer de l’ordre dels marsupials, semblant al cangur per\u00f2 de dimensions m\u00e9s redu\u00efdes, amb un pelatge vist\u00f3s que \u00e9s la causa de la seva desaparici\u00f3 gaireb\u00e9 completa, que habita Austr\u00e0lia (Wallabia bicolor)<\/em>.<\/p>\n

38. uombat<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer de l’ordre dels marsupials, d’uns 120 cent\u00edmetres, amb l’extrem del musell nu i les orelles arrodonides, propi de les zones muntanyoses d’Austr\u00e0lia, Tasm\u00e0nia i algunes illes adjacents (Vombatus ursinus)<\/em>.<\/p>\n

39. uroci\u00f3<\/strong> m.<\/em> Mam\u00edfer carn\u00edvor de la fam\u00edlia dels c\u00e0nids, d’uns 60 cent\u00edmetres d’al\u00e7ada, semblant a la guineu per\u00f2 de cames m\u00e9s llargues i amb les orelles m\u00e9s curtes, de pelatge esp\u00e8s i grisenc, que viu al continent americ\u00e0, des del sud del Canad\u00e0 fins al nord de l’Am\u00e8rica del Sud (Urocyon cinereoargentatus)<\/em>.<\/p>\n

40. xenartres<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre de mam\u00edfers placentaris que es caracteritzen per la p\u00e8rdua total de la dentici\u00f3 en els adults o la modificaci\u00f3 en l’estructura de les dents, que inclou els armadillos, els peresosos, l’\u00f3s formiguer i el tam\u00e0ndua, que habiten l’Am\u00e8rica del Sud. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

MATEM\u00c0TIQUES<\/strong><\/p>\n

1. biplanari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> Situat en dos plans, per on passen dos plans.<\/p>\n

2. contraexemple<\/strong> m.<\/em> Exemple que refuta una proposici\u00f3 o una teoria.<\/p>\n

3. coplanar<\/strong> adj.<\/em> Coplanari.<\/p>\n

4. curtosi<\/strong> f.<\/em> Grau de convexitat o d’aplatament de la corba representativa d’una distribuci\u00f3 estad\u00edstica.<\/p>\n

5. fractal<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a una fractal o a les fractals. 2 f.<\/em> Model matem\u00e0tic o objecte real que mant\u00e9 la seva forma essencial, fragmentada i irregular, encara que vari\u00ef l’escala d’observaci\u00f3.<\/p>\n

6. holomorf -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les funcions holomorfes.<\/p>\n

7. holom\u00f2rfic -a<\/strong> adj.<\/em> Holomorf.<\/p>\n

8. infinit\u00e8sim<\/strong> m.<\/em> Variable que t\u00e9 per l\u00edmit zero.<\/p>\n

9. jacobi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’obra del matem\u00e0tic alemany Karl G. J. Jacobi. Matriu jacobiana.<\/em><\/p>\n

10. meromorf -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les funcions meromorfes.<\/p>\n

11. merom\u00f2rfic -a<\/strong> adj.<\/em> Meromorf.<\/p>\n

12. monoide<\/strong> m.<\/em> Semigrup amb un element neutre.<\/p>\n

13. multivariable<\/strong> adj.<\/em> Que implica diverses variables estad\u00edstiques.<\/p>\n

14. planari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a un pla. adj.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Que t\u00e9 una estructura plana o gaireb\u00e9 plana. 2<\/strong> 2<\/em> En geol., en forma de pla.<\/p>\n

15. podal<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent als peus. 2<\/em> En mat., relatiu al peu d’una figura. Triangle podal.<\/em><\/p>\n

16. pod\u00e0ria<\/strong> f.<\/em> Lloc de les projeccions ortogonals d’un punt sobre les tangents d’una corba.<\/p>\n

17. pod\u00e0ric -a<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu a la pod\u00e0ria. 2<\/em> Podal 2.<\/em><\/p>\n

18. quartil<\/strong> m. 1<\/em> Valor que, en una s\u00e8rie de dades num\u00e8riques, t\u00e9 un tant per cent enter m\u00faltiple de vint-i-cinc, diferent de zero i de cent, de dades m\u00e9s petites o iguals que el dit valor. El tercer quartil \u00e9s el valor que t\u00e9 un setanta-cinc per cent de dades inferiors o iguals a ell. 2<\/em> Grup de dades compreses entre cada dos d’aquests valors consecutius, o b\u00e9 menors o iguals que el primer d’aquests valors, o b\u00e9 m\u00e9s grans que el tercer d’aquests valors.<\/p>\n

19. quaterna<\/strong> f. 1<\/em> En mat., conjunt de quatre elements. 2 quaterna harm\u00f2nica<\/strong><\/em> Conjunt de dues parelles de punts A, B i C, D d’una mateixa recta que compleixen la relaci\u00f3 AC\/AD = BC\/DB.<\/p>\n

20. sesquilineal<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a les funcions sesquilineals.<\/p>\n

21. trig\u00e8sim -a<\/strong> adj.<\/em> Trent\u00e8.<\/p>\n

22. uniplanari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> Que \u00e9s o ocorre en un sol pla.<\/p>\n

MEDICINA I FARM\u00c0CIA<\/strong><\/p>\n

1. abduir<\/strong> v. tr.<\/em> 1<\/strong> Separar (un membre o un \u00f2rgan qualsevol) del pla medi\u00e0 del cos. Els m\u00fasculs que abdueixen l’esc\u00e0pula. tr.<\/em> 2<\/strong> Un extraterrestre, segrestar (alg\u00fa).<\/p>\n

2. agal\u00e0ctia<\/strong> f.<\/em> Agal\u00e0xia.<\/p>\n

3. al\u00b7lerg\u00f2leg al\u00b7lerg\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en al\u00b7lergologia.<\/p>\n

4. al\u00b7lergologia<\/strong> f.<\/em> Branca de la medicina que estudia les al\u00b7l\u00e8rgies i els processos al\u00b7l\u00e8rgics.<\/p>\n

5. am\u00e8lia<\/strong> f.<\/em> Abs\u00e8ncia cong\u00e8nita d’extremitats.<\/p>\n

6. anestesi\u00f2leg anestesi\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en anestesiologia i reanimaci\u00f3.<\/p>\n

7. angiog\u00e8nesi<\/strong> f.<\/em> Generaci\u00f3 de vasos sanguinis.<\/p>\n

8. automedicar-se<\/strong> v. intr. pron.<\/em> Prendre un medicament sense prescripci\u00f3 m\u00e8dica.<\/p>\n

9. bypass<\/em><\/strong> [angl.] [inv.] m. 1<\/em> Anastomosi vascular quir\u00fargica en qu\u00e8 un empelt de vas sanguini o un tub de material pl\u00e0stic fa de pont entre l’aorta i l’art\u00e8ria coron\u00e0ria tot eludint el segment vascular obstru\u00eft o amb estenosi. 2<\/em> Derivaci\u00f3 2<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

10. c\u00e0nnabis<\/strong> m.<\/em> Marihuana.<\/p>\n

11. cegar<\/strong> v. tr.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Fer tornar cec. 1<\/strong> 2<\/em> Llevar o fer minvar l’enteniment (d’alg\u00fa) a causa d’un afecte o passi\u00f3. La cegava l’amor per aquell home. tr.<\/em> 2<\/strong> Obstruir, tapar o tancar (una obertura) amb terra, pedres, etc. Van cegar la porta del darrere. Cegar un pou.<\/em><\/p>\n

12. cistosc\u00f2pia<\/strong> f.<\/em> Examen de la bufeta urin\u00e0ria mitjan\u00e7ant un cistoscopi.<\/p>\n

13. cosmetologia<\/strong> f.<\/em> Cosm\u00e8tica.<\/p>\n

14. dalt\u00f2nic -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Daltoni\u00e0.<\/p>\n

15. darwini\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al darwinisme.<\/p>\n

16. dips\u00f2man -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que pateix de dipsomania.<\/p>\n

17. dipsomania<\/strong> f.<\/em> Desig morb\u00f3s d’ingerir begudes alcoh\u00f2liques.<\/p>\n

18. discapacitat<\/strong>1<\/sup> f.<\/em> Minusvalidesa.<\/p>\n

19. discapacitat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Minusv\u00e0lid.<\/p>\n

20. endomorfina<\/strong> f.<\/em> Endorfina.<\/p>\n

21. endorfina<\/strong> f.<\/em> Neurohormona polipept\u00eddica que actua fonamentalment en el sistema nervi\u00f3s central i produeix principalment efectes analg\u00e8sics similars als de les subst\u00e0ncies opi\u00e0cies.<\/p>\n

22. exop\u00e0tic -a<\/strong> adj.<\/em> Degut a un agent extern de l’organisme malalt.<\/p>\n

23. fic<\/strong> m.<\/em> Tumor de la pell.<\/p>\n

24. glucag\u00f3<\/strong> m.<\/em> Hormona polipept\u00eddica secretada pel p\u00e0ncrees, que contribueix a regular el metabolisme dels gl\u00edcids i dels l\u00edpids i \u00e9s antag\u00f2nica de la insulina.<\/p>\n

25. gonadotr\u00f2pica<\/strong> adj. hormona gonadotr\u00f2pica<\/strong><\/em> V. hormona.<\/em><\/p>\n

26. grifa2<\/sup><\/strong> f.<\/em> Haixix.<\/p>\n

27. harakiri<\/strong> m.<\/em> Su\u00efcidi ritual, practicat al Jap\u00f3 per raons d’honor, consistent a obrir-se el ventre amb una arma blanca.<\/p>\n

28. hemograma<\/strong> m.<\/em> Representaci\u00f3 gr\u00e0fica del nombre, proporci\u00f3 o variacions de les c\u00e8l\u00b7lules sangu\u00ednies.<\/p>\n

29. hemotoxina<\/strong> f.<\/em> Toxina caracteritzada per la seva acci\u00f3 hemol\u00edtica.<\/p>\n

30. hepat\u00f2leg hepat\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en malalties del fetge.<\/p>\n

31. hepatologia<\/strong> f.<\/em> Branca de la medicina que estudia el fetge i les seves malalties.<\/p>\n

32. homof\u00f2bia<\/strong> f.<\/em> Aversi\u00f3 a l’homosexualitat o als homosexuals.<\/p>\n

33. internista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en malalties que afecten els \u00f2rgans interns i en el seu tractament mitjan\u00e7ant medicaments.<\/p>\n

34. lentilla<\/strong> f.<\/em> Lent de contacte (\u2192).<\/p>\n

35. light<\/em><\/strong> [angl.] [inv.] adj. 1<\/em> Amb menys calories de les que s\u00f3n habituals en la seva composici\u00f3. Una beguda light. 2<\/em> Amb menys elements nocius dels que li s\u00f3n propis. Cigarrets light.<\/em><\/p>\n

36. litotriptor<\/strong> m.<\/em> Instrument per a practicar la litotr\u00edpsia.<\/p>\n

37. malnodrit -ida<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que pateix malnutrici\u00f3.<\/p>\n

38. malnutrici\u00f3<\/strong> f.<\/em> Desequilibri per exc\u00e9s o defecte d’algun nutrient.<\/p>\n

39. marihuana<\/strong> f.<\/em> Preparaci\u00f3 a base de les diferents parts del c\u00e0nem indi un cop triturades i seques, que es fuma barrejada amb tabac i pot produir efectes euforitzants i al\u00b7lucin\u00f2gens.<\/p>\n

40. mast\u00f2leg mast\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en mastologia.<\/p>\n

41. maternitzada<\/strong> adj. llet maternitzada<\/strong><\/em> V. llet.<\/em><\/p>\n

42. microbiota<\/strong> f.<\/em> Flora 2<\/strong>. Microbiota intestinal.<\/em><\/p>\n

43. microbisme<\/strong> m.<\/em> Conjunt de microorganismes d’un medi.<\/p>\n

44. monozig\u00f2tic -a<\/strong> adj.<\/em> Univitel\u00b7l\u00ed.<\/p>\n

45. nefr\u00f2leg nefr\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en nefrologia.<\/p>\n

46. nefrologia<\/strong> f.<\/em> Branca de la medicina interna que s’ocupa de l’anatomia, la fisiologia i la patologia del rony\u00f3.<\/p>\n

47. nematologia<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Branca de la zoologia que s’ocupa dels nematodes. f.<\/em> 2<\/strong> Ci\u00e8ncia que estudia les estructures i la composici\u00f3 dels fils, les seves mesures, les condicions per a la filatura, els defectes que poden presentar i les operacions de transformaci\u00f3 i presentaci\u00f3 a qu\u00e8 poden \u00e9sser sotmesos.<\/p>\n

48. neurot\u00f2xic -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 efectes nocius sobre el sistema nervi\u00f3s, de manera que interfereix en el mecanisme de transmissi\u00f3 dels impulsos. Ver\u00ed neurot\u00f2xic.<\/em><\/p>\n

49. obstetre obstetra<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Metge versat en obstetr\u00edcia.<\/p>\n

50. oncog\u00e8n<\/strong> m.<\/em> Gen alterat per alguna causa o algun agent que pot produir c\u00e0ncer.<\/p>\n

51. pneum\u00f2leg pneum\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en pneumologia.<\/p>\n

52. prebi\u00f2tic2<\/sup><\/strong> -a<\/strong> adj. 1<\/em> Que cont\u00e9 subst\u00e0ncies que constitueixen un substrat adient per a la flora intestinal. Aliment prebi\u00f2tic. Producte prebi\u00f2tic. La fibra \u00e9s prebi\u00f2tica. 2 m.<\/em> Subst\u00e0ncia prebi\u00f2tica.<\/p>\n

53. pri\u00f3<\/strong> m.<\/em> Agent infecci\u00f3s de car\u00e0cter proteic que causa diverses malalties neurol\u00f2giques.<\/p>\n

54. probi\u00f2tic -a<\/strong> adj. 1<\/em> Que cont\u00e9 microorganismes susceptibles de millorar el funcionament de la flora intestinal. El iogurt \u00e9s un aliment probi\u00f2tic. 2 m.<\/em> Microorganisme probi\u00f2tic.<\/p>\n

55. pseudohermafroditisme<\/strong> m. 1<\/em> Pres\u00e8ncia de car\u00e0cters sexuals secundaris propis del sexe oposat al que marquen les g\u00f2nades. 2 pseudohermafroditisme femen\u00ed<\/strong><\/em> Pseudohermafroditisme que es d\u00f3na en les femelles amb masculinitzaci\u00f3 externa. 3 pseudohermafroditisme mascul\u00ed<\/strong><\/em> Pseudohermafroditisme que es d\u00f3na en els mascles amb feminitzaci\u00f3 externa.<\/p>\n

56. psicotr\u00f2pic -a<\/strong> adj.<\/em> Que afecta el comportament del sistema nervi\u00f3s, sobretot amb al\u00b7lucinacions, sensaci\u00f3 de flotaci\u00f3, ebrietat, etc. Molts bolets del g\u00e8nere<\/em> Psilocybe s\u00f3n psicotr\u00f2pics.<\/em><\/p>\n

57. quiropr\u00e0ctic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la quiropr\u00e0ctica. 1<\/strong> 2 f.<\/em> M\u00e8tode emp\u00edric de tractament de diverses afeccions consistent a manipular i pressionar amb les mans damunt de la columna vertebral. m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> Especialista en quiropr\u00e0ctica.<\/p>\n

58. qu\u00edstic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a un quist.<\/p>\n

59. roentgengrafia<\/strong> f.<\/em> Radiografia.<\/p>\n

60. roentgenlogia<\/strong> f.<\/em> Radiologia.<\/p>\n

61. roentgenter\u00e0pia<\/strong> f.<\/em> Radioter\u00e0pia.<\/p>\n

62. sid\u00f3s -osa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Afectat de sida.<\/p>\n

63. tab\u00e8tic -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> T\u00e0bic.<\/p>\n

64. tendovaginitis<\/strong> f.<\/em> Tenosinovitis.<\/p>\n

65. tenosinovitis<\/strong> f.<\/em> Inflamaci\u00f3 d’un tend\u00f3 i de la seva beina.<\/p>\n

66. torciment<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de tor\u00e7ar; l’efecte.<\/p>\n

67. univitel\u00b7l\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Que, essent bess\u00f3 d’un altre, s’ha format a partir d’un mateix \u00f2vul.<\/p>\n

METAL\u00b7L\u00daRGIA<\/strong><\/p>\n

1. cadmiar<\/strong> v. tr.<\/em> Cobrir (una pe\u00e7a met\u00e0l\u00b7lica) amb una capa de cadmi.<\/p>\n

2. courar<\/strong> v. tr.<\/em> Cobrir d’una capa de coure.<\/p>\n

3. descarburar<\/strong> v. tr.<\/em> Reduir la quantitat de carboni que cont\u00e9 (un producte metal\u00b7l\u00fargic). Descarburar l’acer.<\/em><\/p>\n

4. ferrotitani<\/strong> m.<\/em> Aliatge de ferro i titani emprat com a desoxidant i en l’obtenci\u00f3 d’acers especials i d’aliatges lleugers.<\/p>\n

5. metal\u00b7lot\u00e8rmia<\/strong> f.<\/em> Proc\u00e9s metal\u00b7l\u00fargic en qu\u00e8 hom redueix el compost met\u00e0l\u00b7lic mitjan\u00e7ant un altre metall m\u00e9s reactiu o amb hidrogen, a una temperatura superior a la temperatura de fusi\u00f3 del metall redu\u00eft.<\/p>\n

6. microfotografia<\/strong> f.<\/em> Imatge fotogr\u00e0fica de dimensions molt petites, obtinguda per reducci\u00f3 \u00f2ptica d’objectes de dimensions normals.<\/p>\n

7. zincar<\/strong> v. tr.<\/em> Cobrir d’una capa de zinc.<\/p>\n

METEOROLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. altostrat<\/strong> m.<\/em> Altostratus.<\/p>\n

2. cirrostrat<\/strong> m.<\/em> Cirrostratus.<\/p>\n

3. climat\u00f2leg climat\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en climatologia.<\/p>\n

4. depressionari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a una depressi\u00f3 atmosf\u00e8rica.<\/p>\n

5. electrometeor<\/strong> m.<\/em> Manifestaci\u00f3 audible o visible de l’electricitat atmosf\u00e8rica. Els llamps s\u00f3n electrometeors.<\/em><\/p>\n

6. foehn<\/strong> m.<\/em> Vent descendent, calent i sec, que bufa a sotavent d’una serralada i fa disminuir r\u00e0pidament el gruix de neu.<\/p>\n

7. f\u00f6hn<\/strong> m.<\/em> Foehn.<\/p>\n

8. fotometeor<\/strong> m.<\/em> Fenomen llumin\u00f3s provocat per la reflexi\u00f3, la refracci\u00f3, la difracci\u00f3 o les interfer\u00e8ncies de la llum solar o lunar.<\/p>\n

9. litometeor<\/strong> m.<\/em> Meteor format per un conjunt de part\u00edcules, en general s\u00f2lides i no aquoses, que es troben suspeses en l’aire.<\/p>\n

10. nimbostrat<\/strong> m.<\/em> Nimbostratus.<\/p>\n

11. piran\u00f2metre<\/strong> m.<\/em> Aparell per a mesurar la radiaci\u00f3 total difusa de petita longitud d’ona, incloent-hi la de tot el cel i la reflectida per la superf\u00edcie terrestre.<\/p>\n

12. tsunami<\/strong> m.<\/em> Onada lliure transoce\u00e0nica de gran pot\u00e8ncia, produ\u00efda per una commoci\u00f3 s\u00edsmica, que en at\u00e8nyer la costa adquireix dimensions gegantines de desenes de metres i t\u00e9 efectes catastr\u00f2fics.<\/p>\n

13. xalocada<\/strong> f.<\/em> Ventada forta de xaloc.<\/p>\n

METROLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. kilovolt<\/strong> m.<\/em> Quilovolt.<\/p>\n

2. kilowatt<\/strong> m.<\/em> Quilowatt.<\/p>\n

3. quilovolt<\/strong> m.<\/em> Unitat de for\u00e7a electromotriu i de difer\u00e8ncia de potencial equivalent a 1.000 volts (s\u00edmbol, kV).<\/p>\n

4. quilowatt<\/strong> m. 1<\/em> Unitat de pot\u00e8ncia equivalent a 1.000 watts (s\u00edmbol, kW).<\/p>\n

2 quilowatt hora<\/strong><\/em> Unitat pr\u00e0ctica del treball efectuat per una m\u00e0quina o de l’energia consumida per un aparell, en una hora, la pot\u00e8ncia dels quals \u00e9s d’un quilowatt (s\u00edmbol, kWh).<\/p>\n

5. roentgengrafia<\/strong> f.<\/em> Radiografia.<\/p>\n

6. roentgenlogia<\/strong> f.<\/em> Radiologia.<\/p>\n

7. roentgenter\u00e0pia<\/strong> f.<\/em> Radioter\u00e0pia.<\/p>\n

MINERALOGIA GENERAL<\/strong><\/p>\n

1. al\u00b7loqu\u00edmic -a<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a un al\u00b7loqu\u00edmic. 2 m.<\/em> Part\u00edcula d’una roca carbon\u00e0tica de precipitaci\u00f3 qu\u00edmica o bioqu\u00edmica, que s’ha format dins una conca sediment\u00e0ria i ha sofert un transport abans del dip\u00f2sit.<\/p>\n

2. antiperthita<\/strong> f. 1<\/em> Part\u00edcula de feldspat pot\u00e0ssic que es troba inclosa, juntament amb d’altres de similars, dins d’un cristall d’un feldspat s\u00f2dic i comparteix amb aquest l’orientaci\u00f3 \u00f2ptica at\u00e8s que tots dos feldspats s’han format per un proc\u00e9s d’exsoluci\u00f3. 2<\/em> Agregat cristal\u00b7l\u00ed generat per exsoluci\u00f3 de feldspat pot\u00e0ssic dins de feldspat s\u00f2dic.<\/p>\n

3. bipir\u00e0mide<\/strong> f.<\/em> Poliedre format per dues pir\u00e0mides unides per llurs bases o que presenta dues pir\u00e0mides situades en les extremitats d’un prisma.<\/p>\n

4. botrioide<\/strong> m.<\/em> Agregat cristal\u00b7l\u00ed compost de cristalls aciculars disposats radialment, d’aspecte semblant a un brot de ra\u00efm.<\/p>\n

5. calcosilicat<\/strong> m.<\/em> Silicat c\u00e0lcic.<\/p>\n

6. carbonatita<\/strong> f.<\/em> Roca \u00edgnia que cont\u00e9 m\u00e9s d’un 50 % de carbonat d’origen magm\u00e0tic.<\/p>\n

7. cromitita<\/strong> f.<\/em> Roca composta majorit\u00e0riament per cromita.<\/p>\n

8. dipiramidal<\/strong> adj.<\/em> Bipiramidal.<\/p>\n

9. esferulita<\/strong> f.<\/em> Agregat radial de multitud de cristalls aciculars a partir d’un nucli com\u00fa.<\/p>\n

10. exhalatiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Format per exhalaci\u00f3, generalment en un fons submar\u00ed.<\/p>\n

11. exhalita<\/strong> f.<\/em> Roca formada en un fons submar\u00ed a partir de processos exhalatius.<\/p>\n

12. exsoldre<\/strong> v. tr.<\/em> Produir-se una exsoluci\u00f3.<\/p>\n

13. exsoluci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Proc\u00e9s pel qual un cristall mixt es descompon en dues fases de composicions m\u00e9s extremes.<\/p>\n

14. fanerocristal\u00b7l\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 una estructura cristal\u00b7lina en qu\u00e8 els grans s\u00f3n apreciables a simple vista. Quars fanerocristal\u00b7l\u00ed.<\/em><\/p>\n

15. greisen<\/strong> m.<\/em> Proc\u00e9s d’alteraci\u00f3 hidrotermal pel qual els feldspats de les roques gran\u00edtiques s\u00f3n reempla\u00e7ats per agregats fanerocristal\u00b7lins de miques blanques.<\/p>\n

16. hipidiomorf -a<\/strong> adj.<\/em> Sub\u00e8dric. Mineral hipidiomorf.<\/em><\/p>\n

17. indicatriu<\/strong> f. indicatriu \u00f2ptica<\/strong><\/em> Superf\u00edcie de refer\u00e8ncia amb qu\u00e8 es representa la variaci\u00f3 dels \u00edndexs de refracci\u00f3 en les diferents direccions de l’espai.<\/p>\n

18. inhalita<\/strong> f.<\/em> Roca formada per sota d’un fons submar\u00ed en un context de processos exhalatius.<\/p>\n

19. itabirita<\/strong> f.<\/em> Roca sediment\u00e0ria composta per alternances de nivells sedimentaris d’\u00f2xids massissos de ferro i quarsites d’edat precambriana.<\/p>\n

20. kimberlita<\/strong> f.<\/em> Roca subvolc\u00e0nica alcalina, molt rica en magnesi i ferro, constitu\u00efda per olivina, flogopita, piroxens i pirop, que es troba en xemeneies volc\u00e0niques i \u00e9s una de les principals fonts de diamants.<\/p>\n

21. lampro\u00efta<\/strong> f.<\/em> Roca subvolc\u00e0nica rica en potassi i magnesi, que pot \u00e9sser font de diamants.<\/p>\n

22. microcl\u00ednic -a<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la microclina. 2<\/em> Que cont\u00e9 microclina.<\/p>\n

23. microcristal\u00b7l\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 una estructura cristal\u00b7lina en qu\u00e8 els grans s\u00f3n apreciables amb l’ajut d’una lupa o d’un microscopi \u00f2ptic.<\/p>\n

24. monomineral<\/strong> adj.<\/em> Compost per una sola esp\u00e8cie mineral, s’aplica a una roca o a una mostra mineral.<\/p>\n

25. ofiolita<\/strong> f.<\/em> Associaci\u00f3 de roques b\u00e0siques i ultrab\u00e0siques formades en el mantell o que formen part de l’escor\u00e7a oce\u00e0nica, rica en minerals del grup de les serpentines i empla\u00e7ada tect\u00f2nicament en massissos orog\u00e8nics.<\/p>\n

26. ooide<\/strong> m.<\/em> O\u00f2lit.<\/p>\n

27. peloide<\/strong> m.<\/em> Al\u00b7loqu\u00edmic format per carbonat microcristal\u00b7l\u00ed de mida inferior a 0,5 mil\u00b7l\u00edmetres.<\/p>\n

28. perthita<\/strong> f. 1<\/em> Part\u00edcula de feldspat s\u00f2dic que es troba inclosa, juntament amb d’altres de similars, dins d’un cristall d’un feldspat pot\u00e0ssic amb el qual comparteix l’orientaci\u00f3 \u00f2ptica, at\u00e8s que tots dos feldspats s’han format per un proc\u00e9s d’exsoluci\u00f3. 2<\/em> Agregat cristal\u00b7l\u00ed generat per exsoluci\u00f3 d’albita dins de feldspat pot\u00e0ssic.<\/p>\n

29. pseudom\u00f2rfic -a<\/strong> adj.<\/em> Pseudomorf.<\/p>\n

30. s\u00e8ctil<\/strong> adj.<\/em> Que es pot tallar amb un ganivet. Un mineral s\u00e8ctil.<\/em><\/p>\n

31. simplectita<\/strong> f.<\/em> Textura d’intercreixement de dos minerals en qu\u00e8 un d’ells, vermiforme, \u00e9s contingut dins l’altre, la qual es produeix per reacci\u00f3 d’un agregat mineral primitiu amb un fluid o magma intersticial.<\/p>\n

32. sint\u00e0xia<\/strong> f.<\/em> Intercreixement d’un cristall o de grups de cristalls dins d’un altre cristall d’una esp\u00e8cie diferent, de manera que els eixos cristal\u00b7logr\u00e0fics i, de vegades, els \u00f2ptics s\u00f3n compartits.<\/p>\n

33. skarn<\/em><\/strong> [suec] m.<\/em> Roca composta per silicats c\u00e0lcics i formada per un metamorfisme de contacte de fluids hidrotermals sobre roques carbon\u00e0tiques.<\/p>\n

34. sub\u00e8dric -a<\/strong> adj.<\/em> Que presenta cares cristal\u00b7lines pobrament desenvolupades. Mineral sub\u00e8dric.<\/em><\/p>\n

35. vulcanog\u00e8nic -a<\/strong> adj.<\/em> Que es produeix per desc\u00e0rrega de fluids hidrotermals en un fons submar\u00ed i encaixa entre roques volc\u00e0niques o volcanosediment\u00e0ries, s’aplica a un tipus de dip\u00f2sit mineral d’origen hidrotermal.<\/p>\n

MINERALS<\/strong><\/p>\n

1. acantita<\/strong> f.<\/em> Mineral dimorf del sulfur d’argent, de f\u00f3rmula Ag2<\/sub>S, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic, \u00e9s de color gris plom amb llu\u00efssor met\u00e0l\u00b7lica, mal\u00b7leable, estable a baixes temperatures i \u00e9s mena d’argent.<\/p>\n

2. adul\u00e0ria<\/strong> f.<\/em> Varietat incolora de l’ortosa que es troba generalment ben cristal\u00b7litzada i es forma per processos hidrotermals.<\/p>\n

3. aerinita<\/strong> f.<\/em> Mineral de la subclasse dels inosilicats, de f\u00f3rmula Ca4<\/sub>(Al,Fe3+<\/sup>,Mg,Fe2+<\/sub>)10<\/sub>Si12<\/sub>O35<\/sub>(OH)12<\/sub>(CO3<\/sub>)\u00b712H2<\/sub>O, amb anions addicionals, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic, forma agregats de color blau cel i gra fi i es produeix per alteraci\u00f3 hidrotermal de roques of\u00edtiques, molt emprat antigament en la preparaci\u00f3 de pigments.<\/p>\n

4. almandina<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup dels granats, de f\u00f3rmula Fe3<\/sub>Al2<\/sub>(SiO4<\/sub>)3<\/sub>, de color vermell\u00f3s, que es troba en metapelites i com a mineral accessori en algunes roques \u00edgnies altament alum\u00edniques.<\/p>\n

5. almangra<\/strong> f.<\/em> Mangra.<\/p>\n

6. alunita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfat b\u00e0sic de potassi i alumini, de f\u00f3rmula KAl3<\/sub>(SO4<\/sub>)2<\/sub>(OH)6<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema trigonal i es forma per alteraci\u00f3 hidrotermal o mete\u00f2rica de roques alum\u00edniques en condicions molt \u00e0cides i oxidants.<\/p>\n

7. amazonita<\/strong> f.<\/em> Varietat de microclina de color verd blav\u00f3s, acolorida per petites quantitats de plom, que es troba en algunes pegmatites gran\u00edtiques i \u00e9s usada com a pedra fina.<\/p>\n

8. analcima<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les zeolites, de f\u00f3rmula NaAlSi2<\/sub>O6<\/sub>\u00b7H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema c\u00fabic i t\u00e9 usos industrials.<\/p>\n

9. anapa\u00efta<\/strong> f.<\/em> Mineral, fosfat hidratat de calci i ferro, de f\u00f3rmula Ca2<\/sub>Fe2+<\/sup>(PO4<\/sub>)2<\/sub>\u00b74<\/sub>H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i \u00e9s de color verd.<\/p>\n

10. andesina<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup dels feldspats que cont\u00e9 entre un 30 i un 50 % de component molecular d’anortita, \u00e9s terme intermedi de la s\u00e8rie de les plagi\u00f2clasis i cristal\u00b7litza en el sistema tricl\u00ednic.<\/p>\n

11. andradita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup dels granats, de f\u00f3rmula Ca3<\/sub>Fe2<\/sub>(SiO4<\/sub>)3<\/sub>, que es forma en skarns i en roques metam\u00f2rfiques riques en calci.<\/p>\n

12. anglesita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfat anhidre de plom, de f\u00f3rmula PbSO4<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema r\u00f2mbic i es forma com a producte d’oxidaci\u00f3 de la galena.<\/p>\n

13. ankerita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de la dolomita, carbonat de calci, magnesi i ferro, de f\u00f3rmula Ca(Fe,Mg)(CO3<\/sub>)2<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema rombo\u00e8dric, a la classe rombo\u00e8drica.<\/p>\n

14. antigorita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les serpentines, de f\u00f3rmula Mg3<\/sub>Si2<\/sub>O5<\/sub>(OH)4<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic, \u00e9s de gra fi i de color verd fosc.<\/p>\n

15. autunita<\/strong> f.<\/em> Mineral, de f\u00f3rmula Ca(UO2<\/sub>)2<\/sub>(PO4<\/sub>)2<\/sub>\u00b710-12H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema tetragonal en forma de plaquetes grogues radioactives i molt fluorescents sota la llum ultraviolada, i es troba a les zones d’oxidaci\u00f3 de mineralitzacions d’urani.<\/p>\n

16. baddeleyita<\/strong> f.<\/em> Mineral, \u00f2xid de zirconi, de f\u00f3rmula ZrO2<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic, es forma en roques pobres en s\u00edlice i \u00e9s mena de zirconi.<\/p>\n

17. berlinita<\/strong> f.<\/em> Mineral, fosfat alum\u00ednic anhidre, de f\u00f3rmula AlPO4<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema trigonal, \u00e9s isoestructural amb el quars i t\u00e9 les mateixes propietats piezoel\u00e8ctriques i les mateixes aplicacions industrials que aquest.<\/p>\n

18. b\u00f6hmita<\/strong> f.<\/em> Boehmita.<\/p>\n

19. boulangerita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfosal amb antimoni i plom, de f\u00f3rmula Pb5<\/sub>Sb4<\/sub>S11<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i forma agregats fibrosos.<\/p>\n

20. bournonita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfosal amb antimoni, coure i plom, de f\u00f3rmula PbCuSbS3, que cristal\u00b7litza en el sistema r\u00f2mbic i pot formar macles c\u00edcliques molt caracter\u00edstiques.<\/p>\n

21. brochantita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfat b\u00e0sic de coure, de f\u00f3rmula Cu4<\/sub>(SO4<\/sub>)(OH)6<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic, \u00e9s de color verd maragda i es forma a les zones d’oxidaci\u00f3 de dip\u00f2sits de sulfurs de coure.<\/p>\n

22. bytownita<\/strong> f.<\/em> Mineral, tectosilicat de sodi i calci que presenta un component molecular d’anortita d’entre un 70 i un 90 %, pertany a la s\u00e8rie de les plagi\u00f2clasis i cristal\u00b7litza en el sistema tricl\u00ednic.<\/p>\n

23. calamida<\/strong> f.<\/em> Magnetita.<\/p>\n

24. calcantita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfat de coure hidratat, de f\u00f3rmula Cu2+<\/sup>SO4<\/sub>\u00b75H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema tricl\u00ednic, \u00e9s de color blau cel fosc i es forma com a producte d’evaporaci\u00f3 d’aig\u00fces de mina saturades de coure.<\/p>\n

25. carbonatofluorapatita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les apatites, fluorofosfatocarbonat de calci, de f\u00f3rmula Ca5<\/sub>(PO4<\/sub>,CO3<\/sub>)3<\/sub>F, que cristal\u00b7litza en el sistema hexagonal i es presenta generalment en les fosforites en forma de masses criptocristal\u00b7lines.<\/p>\n

26. carbonatohidroxilapatita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les apatites, fosfatocarbonat de calci, de f\u00f3rmula Ca5<\/sub>(PO4<\/sub>,CO3<\/sub>)3<\/sub>OH, que cristal\u00b7litza en el sistema hexagonal i es presenta generalment en les fosforites en forma de masses criptocristal\u00b7lines.<\/p>\n

27. celsiana<\/strong> f.<\/em> Mineral, feldspat de bari, de f\u00f3rmula BaAl2<\/sub>Si2<\/sub>O8<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i es troba en dip\u00f2sits hidrotermals.<\/p>\n

28. chamosita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les clorites, de f\u00f3rmula (Fe2+<\/sup>,Mg,Fe3+<\/sup>)5<\/sub>Al(Si3<\/sub>Al)O10<\/sub>(OH)8<\/sub>, ric en ferro i de colors verdosos.<\/p>\n

29. clinoclor<\/strong> m.<\/em> Mineral del grup de les clorites, de f\u00f3rmula Mg5<\/sub>Al(Si3<\/sub>Al)O10<\/sub>(OH)8<\/sub>, ric en magnesi, incolor i format per alteraci\u00f3 de roques magnesianes.<\/p>\n

30. clinoptilolita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les zeolites, amb calci, sodi i potassi, de f\u00f3rmula (Na,K,Ca)2-3<\/sub>Al3<\/sub>(Al,Si)2<\/sub>Si13<\/sub>O36<\/sub>\u00b712H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i t\u00e9 importants aplicacions industrials.<\/p>\n

31. clinozoisita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de l’epidota, de f\u00f3rmula Ca2<\/sub>Al(Al2<\/sub>O)(Si2<\/sub>O7<\/sub>)(SiO4<\/sub>)(OH), ric en calci i alumini, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i \u00e9s incolor.<\/p>\n

32. clorapatita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les apatites, clorofosfat de calci, de f\u00f3rmula Ca5<\/sub>(PO4<\/sub>)3<\/sub>Cl, que cristal\u00b7litza en el sistema hexagonal.<\/p>\n

33. coesita<\/strong> f.<\/em> Mineral polimorf del grup de la s\u00edlice, de f\u00f3rmula SiO2<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i es forma en roques que han estat sotmeses a grans pressions i a temperatures molt elevades, com ara les eclogites o aquelles que han rebut l’impacte d’un gran meteorit.<\/p>\n

34. columbites<\/strong> f. pl. 1<\/em> Grup mineral d’\u00f2xids de niobi i ferro, amb quantitats variables de t\u00e0ntal i de mangan\u00e8s, que formen part de la s\u00e8rie ferrocolumbitamanganocolumbita, cristal\u00b7litzen en el sistema r\u00f2mbic en forma de cristalls tabulars 66 negres no exfoliables i s\u00f3n mena de niobi i de t\u00e0ntal. 2 f.<\/em> \u00d2xid del grup de les columbites.<\/p>\n

35. criolita<\/strong> f.<\/em> Mineral, fluorur de f\u00f3rmula Na3<\/sub>AlF6<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i s’utilitza com a fundent.<\/p>\n

36. criptomelana<\/strong> f.<\/em> Mineral, \u00f2xid de mangan\u00e8s amb potassi, de f\u00f3rmula K(Mn4+<\/sup>,Mn2+<\/sup>)8<\/sub>O16<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i \u00e9s mena de mangan\u00e8s.<\/p>\n

37. crisotil<\/strong> m.<\/em> Mineral del grup de les serpentines, de f\u00f3rmula Mg3<\/sub>Si2<\/sub>O5<\/sub>(OH)4<\/sub>, que presenta agregats filamentosos, \u00e9s de color verd amb reflexos daurats i llu\u00efssor de seda, i \u00e9s font d\u2019amiant.<\/p>\n

38. dravita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les turmalines, de f\u00f3rmula NaMg3<\/sub>Al6<\/sub>(BO3<\/sub>)3<\/sub>Si6<\/sub>O18<\/sub>(OH)4<\/sub>, terme extrem magnesi\u00e0 de les s\u00e8ries schorl-dravita i schorl-elba\u00efta, de color marr\u00f3 fosc.<\/p>\n

39. elba\u00efta<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les turmalines, de f\u00f3rmula Na(Li,Al)3<\/sub>Al6<\/sub>(BO3<\/sub>)3<\/sub>(Si6<\/sub>O18<\/sub>)(OH)4<\/sub>, ric en liti i alumini, que cristal\u00b7litza en el sistema trigonal, \u00e9s de colors variats, es troba en pegmatites gran\u00edtiques i \u00e9s usat com a pedra preciosa.<\/p>\n

40. escapolites<\/strong> f. pl. 1<\/em> Grup de tectosilicats de sodi i calci, amb anions addicionals, que cristal\u00b7litzen en el sistema tetragonal i es formen per alteraci\u00f3 hidrotermal o per metamorfisme de nivells d\u2019evaporites. 2 f.<\/em> Mineral del grup de les escapolites.<\/p>\n

41. escorodita<\/strong> f.<\/em> Mineral, arsenat de ferro hidratat, de f\u00f3rmula Fe3+<\/sup>AsO4<\/sub>\u00b72H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema r\u00f2mbic i es forma a les zones d\u2019oxidaci\u00f3 de jaciments d\u2019arsenurs i sulfoarsenurs de ferro.<\/p>\n

42. espodumena<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup dels clinopiroxens, de f\u00f3rmula LiAlSi2<\/sub>O6<\/sub>, incolor, que es troba principalment en pegmatites gran\u00edtiques d\u2019elements rars, pot \u00e9sser mena de liti i s\u2019usa tamb\u00e9 com a pedra preciosa.<\/p>\n

43. estibina<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfur d\u2019antimoni, de f\u00f3rmula Sb2<\/sub>S3<\/sub>, de color gris de plom amb llu\u00efssor met\u00e0l\u00b7lica, que \u00e9s mena d\u2019antimoni.<\/p>\n

44. fluorapatita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les apatites, fluorofosfat c\u00e0lcic, de f\u00f3rmula Ca5<\/sub>(PO4<\/sub>)3<\/sub>F, que cristal\u00b7litza en el sistema hexagonal i \u00e9s mineral accessori molt com\u00fa en quasi totes les roques \u00edgnies i metam\u00f2rfiques i en molts sediments detr\u00edtics.<\/p>\n

45. ha\u00fcyna<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup dels feldspatoides, amb sodi, calci i anions addicionals de sulfat, sulfur i clorur, de f\u00f3rmula Na3<\/sub>Ca(Al3<\/sub>Si3<\/sub>O12<\/sub>)(SO4<\/sub>), que cristal\u00b7litza en el sistema c\u00fabic, \u00e9s de color blau i es troba en algunes roques volc\u00e0niques alcalines subsaturades en s\u00edlice.<\/p>\n

46. hedenbergita<\/strong> f.<\/em> Mineral, clinopirox\u00e8 c\u00e0lcic, de f\u00f3rmula CaFeSi2<\/sub>O6<\/sub>, que forma una s\u00e8rie isom\u00f2rfica amb el di\u00f2psid, \u00e9s de colors foscos i es troba principalment en skarns.<\/p>\n

47. hidromiques<\/strong> f. pl. 1<\/em> Grup de minerals de la subclasse dels fil\u00b7losilicats, d\u2019estructura similar a la de les miques de les quals deriven per alteraci\u00f3, per\u00f2 que tenen part del potassi substitu\u00eft per cations d\u2019hidrogen. 2 f.<\/em> Mineral del grup de les hidromiques.<\/p>\n

48. h\u00fcbnerita<\/strong> f.<\/em> Huebnerita.<\/p>\n

49. huebnerita<\/strong> f.<\/em> Mineral, wolframat de mangan\u00e8s, de f\u00f3rmula MnWO4<\/sub>, que es forma en dip\u00f2sits hidrotermals i \u00e9s mena de wolframi.<\/p>\n

50. jarosita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfat b\u00e0sic de ferro i potassi, de f\u00f3rmula KAl3<\/sub>(SO4<\/sub>)2<\/sub>(OH)6<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema trigonal, \u00e9s de color groc i es forma a les zones d\u2019oxidaci\u00f3 de dip\u00f2sits de sulfurs o en zones d\u2019alteraci\u00f3 hidrotermal de roques alum\u00edniques sota condicions molt \u00e0cides i oxidants.<\/p>\n

51. kernita<\/strong> f.<\/em> Mineral, borat s\u00f2dic b\u00e0sic hidratat, de f\u00f3rmula Na2<\/sub>B4<\/sub>O6<\/sub>(OH)2<\/sub>\u00b73H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i \u00e9s utilitzat per a l\u2019obtenci\u00f3 d\u2019\u00e0cid b\u00f2ric.<\/p>\n

52. labradorita<\/strong> f.<\/em> Mineral, tectosilicat de la s\u00e8rie de les plagi\u00f2clasis, que cont\u00e9 entre un 50 i un 70 % de component molecular d\u2019anortita.<\/p>\n

53. laumontita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les zeolites, de f\u00f3rmula CaAl2<\/sub>Si4<\/sub>O12<\/sub>\u00b74H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic en forma de cristalls d\u2019h\u00e0bit prism\u00e0tic, \u00e9s de color blanc i \u00e9s indicador de metamorfisme de grau molt baix.<\/p>\n

54. lawsonita<\/strong> f.<\/em> Mineral de la subclasse dels sorosilicats, de f\u00f3rmula CaAl2<\/sub>(Si2<\/sub>O 7)(OH)2<\/sub>\u00b7H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema r\u00f2mbic i es forma en el metamorfisme regional de baixa temperatura i d\u2019alta pressi\u00f3 de roques riques en calci.<\/p>\n

55. lizardita<\/strong> f.<\/em> Mineral, fil\u00b7losilicat triocta\u00e8dric d\u2019estrat senzill, de f\u00f3rmula Mg3<\/sub>Si2<\/sub>O5<\/sub>(OH)4<\/sub>.<\/p>\n

56. loel\u00b7lingita<\/strong> f.<\/em> Mineral, arsenur de ferro, de f\u00f3rmula FeAs2<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema r\u00f2mbic.<\/p>\n

57. l\u00f6l\u00b7lingita<\/strong> f.<\/em> Loel\u00b7lingita.<\/p>\n

58. melanterita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfat de ferro hidratat, de f\u00f3rmula Fe2+<\/sup>SO4<\/sub>\u00b77H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic, \u00e9s soluble en aigua, de color verd p\u00e0l\u00b7lid, i es forma per l\u2019evaporaci\u00f3 d\u2019aig\u00fces de mina o riques en ferro.<\/p>\n

59. metapelita<\/strong> f.<\/em> Roca pel\u00edtica metam\u00f2rfica.<\/p>\n

60. microlita<\/strong> f.<\/em> Mineral, \u00f2xid de t\u00e0ntal i elements alcalins, calcoalcalins i de les terres rares, de f\u00f3rmula (Ca,Na,REE,Pb,U)2<\/sub>Ta2<\/sub>O6<\/sub>(OH,F), que cristal\u00b7litza en el sistema c\u00fabic i \u00e9s mena de t\u00e0ntal i de terres rares.<\/p>\n

61. noseana<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup dels feldspatoides, amb anions addicionals, de f\u00f3rmula Na8<\/sub>(Al6<\/sub>Si6<\/sub>O24<\/sub>)(SO4<\/sub>)\u00b7H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema c\u00fabic i es troba en algunes roques volc\u00e0niques alcalines subsaturades.<\/p>\n

62. omfacita<\/strong> f.<\/em> Mineral, clinopirox\u00e8 calcicos\u00f2dic, de f\u00f3rmula (Na,Ca)(Al,Fe2+<\/sup>,Fe3+<\/sup>)Si2<\/sub>O6<\/sub>, de color clar, que es troba principalment a les roques metam\u00f2rfiques d\u2019alta temperatura i alta pressi\u00f3.<\/p>\n

63. paragonita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les miques, fil\u00b7losilicat diocta\u00e8dric de f\u00f3rmula NaAl2<\/sub>Si3<\/sub>AlO10<\/sub>(F,OH)2<\/sub>, amb sodi com a cati\u00f3 interlaminar.<\/p>\n

64. per\u00edclasi<\/strong> f.<\/em> Mineral, \u00f2xid de magnesi, de f\u00f3rmula MgO, que cristal\u00b7litza en el sistema c\u00fabic i es forma per metamorfisme de dolomies.<\/p>\n

65. perovskita<\/strong> f.<\/em> Mineral, \u00f2xid de titani i calci, de f\u00f3rmula CaTiO3<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema r\u00f2mbic i \u00e9s mena de titani.<\/p>\n

66. pigeonita<\/strong> f.<\/em> Mineral, clinopirox\u00e8 de f\u00f3rmula (Mg,Fe,Ca)MgSi2<\/sub>O6<\/sub>, que es troba en roques formades a alta temperatura.<\/p>\n

67. pirofil\u00b7lita<\/strong> f.<\/em> Mineral, fil\u00b7losilicat diocta\u00e8dric, de f\u00f3rmula Al2<\/sub>Si4<\/sub>O10<\/sub>(OH)2<\/sub>, que presenta estrat doble i t\u00e9 les mateixes propietats i aplicacions industrials que el talc.<\/p>\n

68. piroxmangita<\/strong> f.<\/em> Mineral, inosilicat piroxenoide de mangan\u00e8s, de f\u00f3rmula MnSiO3<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema tricl\u00ednic, \u00e9s de color rosat i s\u2019utilitza com a roca ornamental.<\/p>\n

69. pirrotina<\/strong> f.<\/em> obs. Pirrotita.<\/p>\n

70. pirrotita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfur de ferro, de f\u00f3rmula FeS1<\/sub>[B]-x<\/sub>, que cristal\u00b7litza en els sistemes monocl\u00ednic i hexagonal, \u00e9s magn\u00e8tic i de color de bronze.<\/p>\n

71. podiforme<\/strong> adj. cromita podiforme<\/strong><\/em> V. cromita.<\/em><\/p>\n

72. portlandita<\/strong> f.<\/em> Mineral, hidr\u00f2xid de calci, de f\u00f3rmula Ca(OH)2<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema hexagonal.<\/p>\n

73. prehnita<\/strong> f.<\/em> Mineral, fil\u00b7losilicat amb alumini i calci, de f\u00f3rmula Ca2<\/sub>Al2<\/sub>Si3<\/sub>O10<\/sub>(OH)2<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema r\u00f2mbic, \u00e9s de color verd p\u00e0l\u00b7lid i es troba en roques que han sofert metamorfisme de grau molt baix o alteraci\u00f3 hidrotermal.<\/p>\n

74. proustita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfosal d\u2019ars\u00e8nic i argent, de f\u00f3rmula Ag3<\/sub>AsS3<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema trigonal, \u00e9s de color roig, transl\u00facid, i es troba en alguns dip\u00f2sits hidrotermals.<\/p>\n

75. quiastolita<\/strong> f.<\/em> Varietat d\u2019andalusita que t\u00e9 inclusions de mat\u00e8ria carbonosa disposades de tal manera que a la secci\u00f3 basal del cristall tenen forma de creu, usada com a pedra ornamental a l\u2019edat mitjana.<\/p>\n

76. rodocrosita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de la calcita, carbonat de mangan\u00e8s, de f\u00f3rmula MnCO3<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema trigonal, \u00e9s de color rosa i s\u2019utilitza com a pedra ornamental.<\/p>\n

77. rodonita<\/strong> f.<\/em> Mineral, piroxenoide de mangan\u00e8s, de f\u00f3rmula MnSiO3<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema tricl\u00ednic, \u00e9s de color rosa i s\u2019utilitza com a pedra ornamental.<\/p>\n

78. schorl<\/strong> m.<\/em> Mineral, ciclosilicat del grup de les turmalines, de f\u00f3rmula NaFe3<\/sub>2+<\/sup>Al6<\/sub>(BO3<\/sub>)3<\/sub>Si6<\/sub>O18<\/sub>(OH)4<\/sub>, terme extrem amb ferro de les s\u00e8ries schorl-dravita i schorl-elba\u00efta, que \u00e9s de color negre i es troba com a mineral accessori en moltes roques \u00edgnies, metam\u00f2rfiques i sediment\u00e0ries.<\/p>\n

79. smithsonita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de la calcita, carbonat de zinc, de f\u00f3rmula ZnCO3<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema trigonal, es forma a les zones d\u2019oxidaci\u00f3 mete\u00f2rica de dip\u00f2sits de zinc i \u00e9s mena d\u2019aquest metall.<\/p>\n

80. spessartina<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup dels granats, de f\u00f3rmula Mn3<\/sub>Al2<\/sub>(SiO4<\/sub>)3<\/sub>, que es troba en roques metam\u00f2rfiques molt riques en mangan\u00e8s o com a mineral accessori en algunes roques \u00edgnies altament alum\u00edniques.<\/p>\n

81. strengita<\/strong> f.<\/em> Mineral, fosfat de ferro trivalent hidratat, de f\u00f3rmula Fe3+<\/sup>PO4<\/sub>\u00b72H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema r\u00f2mbic i forma cristalls de color rosa o masses de color bru.<\/p>\n

82. sulfosals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Grup de sulfurs minerals complexos que presenten els seus cations en dues posicions, l\u2019una ocupada per plom, coure, argent, mercuri, tal\u00b7li, ferro, mangan\u00e8s i estany, i l\u2019altra per ars\u00e8nic, antimoni i bismut, en coordinaci\u00f3 tres no plan\u00e0ria amb sofre, seleni i tel\u00b7luri. 2 f.<\/em> Mineral del grup de les sulfosals.<\/p>\n

83. tennantita<\/strong> f.<\/em> Mineral, sulfosal d\u2019ars\u00e8nic amb coure, zinc, ferro i argent, de f\u00f3rmula (Cu,Fe)12<\/sub>As4<\/sub>S13<\/sub>, que \u00e9s terme extrem de la s\u00e8rie tetraedrita-tennantita, cristal\u00b7litza en el sistema c\u00fabic, forma part dels coures grisos i \u00e9s mena d\u2019argent.<\/p>\n

84. todorokita<\/strong> f.<\/em> Mineral, \u00f2xid hidratat de mangan\u00e8s, calci i magnesi, de f\u00f3rmula (Mn2+<\/sup>,Ca,Mg)Mn3<\/sub>4+<\/sup>O7<\/sub>\u00b7nH2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema monocl\u00ednic i \u00e9s mena de mangan\u00e8s.<\/p>\n

85. torbernita<\/strong> f.<\/em> Mineral, fosfat hidratat de coure i uranil, de f\u00f3rmula Cu(UO2<\/sub>)2<\/sub>(PO4<\/sub>)2<\/sub>\u00b78-12H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema tetragonal, forma cristalls tabulars exfoliables i de color verd amb llu\u00efssor nacrada i \u00e9s mena d\u2019urani.<\/p>\n

86. ulexita<\/strong> f.<\/em> Mineral, borat hidratat de sodi i calci, de f\u00f3rmula NaCaB5<\/sub>O6<\/sub>(OH)6<\/sub>\u00b75H2<\/sub>O, que cristal\u00b7litza en el sistema tricl\u00ednic, pot formar agregats fibrosos an\u00e0legs a la fibra \u00f2ptica i \u00e9s font de bor.<\/p>\n

87. ulv\u00f6spinel\u00b7la<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup de les espinel\u00b7les, \u00f2xid de titani i ferro divalent, de f\u00f3rmula TiFe2<\/sub>2+<\/sup>O4<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema c\u00fabic i es troba com a mineral accessori en algunes roques \u00edgnies.<\/p>\n

88. uvarovita<\/strong> f.<\/em> Mineral del grup dels granats, de f\u00f3rmula Ca3<\/sub>Cr2<\/sub>(SiO4<\/sub>)3<\/sub>, de color verd maragda, que es forma a les roques metam\u00f2rfiques riques en crom i com a producte d\u2019alteraci\u00f3 hidrotermal de roques ultrab\u00e0siques i de dip\u00f2sits de cromita.<\/p>\n

89. xenotima<\/strong> f.<\/em> Mineral, fosfat d\u2019itri i terres rares pesants, de f\u00f3rmula YPO4<\/sub>, que cristal\u00b7litza en el sistema tetragonal, \u00e9s mineral accessori d\u2019algunes roques \u00edgnies, pot concentrar-se en placers i \u00e9s mena d\u2019itri i de les terres rares pesants.<\/p>\n

MINERIA<\/strong><\/p>\n

1. contrapou<\/strong> m.<\/em> Pou dins d’una mina que comunica diferents nivells.<\/p>\n

M\u00daSICA<\/strong><\/p>\n

1. diastem\u00e0tic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la notaci\u00f3 diastem\u00e0tica.<\/p>\n

2. longa<\/strong> f.<\/em> Figura musical que, en la notaci\u00f3 proporcional, equival a dues o tres breus.<\/p>\n

3. lutier<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que fabrica instruments musicals, especialment de cordes pin\u00e7ades o fregades.<\/p>\n

4. ple<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> 1<\/em> Joc de mixtura de l’orgue. 2<\/em> Composici\u00f3 per a orgue.<\/p>\n

5. regalia2<\/sup><\/strong> f.<\/em> Joc suau de la lleng\u00fceteria de l’orgue.<\/p>\n

6. samfoina<\/strong> f.<\/em> Viola de roda (\u2192).<\/p>\n

7. swing<\/em><\/strong> [angl.] m.<\/em> 1<\/em> Qualitat r\u00edtmica caracter\u00edstica del jazz. 2<\/em> Modalitat de jazz.<\/p>\n

8. varetatge<\/strong> m.<\/em> En l’orgue mec\u00e0nic, conjunt de varetes transmissores del moviment de les tecles al salmer.<\/p>\n

NUMISM\u00c0TICA<\/strong><\/p>\n

1. caller\u00e8s -esa<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Natural de C\u00e0ller. 1<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a C\u00e0ller o als seus habitants. m.<\/em> 2<\/strong> Diner batut a C\u00e0ller.<\/p>\n

2. d\u00edrham<\/strong> m.<\/em> 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria del Marroc i dels Emirats \u00c0rabs Units. 2<\/em> Unitat de la plata en el sistema monetari dels pa\u00efsos isl\u00e0mics.<\/p>\n

3. doblenc<\/strong> m.<\/em> Llei de dos diners d’argent fi sobre un total de dotze a la moneda de bill\u00f3. Moneda de doblenc. Diner de doblenc.<\/em><\/p>\n

4. medall\u00edstica<\/strong> f.<\/em> Ci\u00e8ncia que tracta de l’estudi de les medalles.<\/p>\n

5. melgor\u00e8s<\/strong> m.<\/em> Moneda emesa pels comtes de Melguell i despr\u00e9s per la ciutat i els senyors de Montpeller i els bisbes de Magalona, d’\u00e0mplia circulaci\u00f3 a l’\u00e0mbit catal\u00e0 medieval.<\/p>\n

6. mitcal<\/strong> m.<\/em> Unitat ponderal isl\u00e0mica, generalment referida al dinar d’or.<\/p>\n

7. nacte -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/em> Fals, s’aplica a les monedes. 2<\/em> Rebaixat, s’aplica a les mesures de capacitat.<\/p>\n

8. x\u00e9quel<\/strong> m.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria de l’Estat d’Israel. 1<\/strong> 2<\/em> Moneda d’un x\u00e9quel. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Unitat de pes emprada antigament al Pr\u00f2xim Orient corresponent a la dracma grega. 2<\/strong> 2<\/em> Unitat monet\u00e0ria d’argent equivalent al pes del x\u00e9quel.<\/p>\n

OBRES P\u00daBLIQUES<\/strong><\/p>\n

1. capal\u00e7ada<\/strong> f.<\/em> Peralt 2<\/strong>.<\/p>\n

2. clotoide<\/strong> f.<\/em> Corba d’acord horitzontal en qu\u00e8 el radi de curvatura varia d’una manera inversament proporcional a la dist\u00e0ncia recorreguda, amb la qual cosa es facilita el canvi de direcci\u00f3 als vehicles que circulen per una carretera.<\/p>\n

OCELLS<\/strong><\/p>\n

1. aig\u00fcerola<\/strong> f.<\/em> Merla d’aigua (\u2192).<\/p>\n

2. apterigiformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells no voladors, que compr\u00e8n els kiwis, exclusius de Nova Zelanda, de mida relativament petita i llarg bec corbat, del qual subsisteixen tres esp\u00e8cies molt semblants, incloses en una \u00fanica fam\u00edlia. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

3. a\u00fcllat<\/strong> m.<\/em> Cal\u00e0bria grossa (\u2192).<\/p>\n

4. bitol<\/strong> m.<\/em> Bit\u00f3_.<\/p>\n

5. casuariformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells no voladors, de grans dimensions, amb el cap i el coll carunculats i de colors vius, prove\u00efts d’un casquet corni, que compr\u00e8n els casuaris, propis de les selves de Nova Guinea, nord d’Austr\u00e0lia i Nova Bretanya, actualment limitats a tres esp\u00e8cies incloses en una fam\u00edlia. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

6. coliformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells arbor\u00edcoles de la mida d’un pardal, per\u00f2 amb la cua de doble llarg\u00e0ria que la del cos, amb plomall i bec curt, que compr\u00e8n sis esp\u00e8cies confinades a l’\u00c0frica subsahariana. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

7. dodo<\/strong> m.<\/em> Ocell no volador de l’ordre dels columbiformes, de la mida d’un gall dindi, propi de l’illa Maurici, extingit per l’acci\u00f3 humana vers 1680 (Raphus cucullatus)<\/em>.<\/p>\n

8. egagr\u00f2pila<\/strong> f.<\/em> Paquet petit arrodonit que cont\u00e9 les parts no digeribles de les preses, com ara la pell i els ossos, que \u00e9s regurgitat per determinats ocells, com l’\u00f2liba i el gamar\u00fas.<\/p>\n

9. esfenisciformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells no voladors i grans nedadors, que compr\u00e8n els ping\u00fcins, propis de l’hemisferi sud, els quals s’inclouen en una \u00fanica fam\u00edlia, amb sis g\u00e8neres i disset esp\u00e8cies. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

10. estrucioniformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells no voladors i grans corredors, amb una sola fam\u00edlia, que t\u00e9 una sola esp\u00e8cie, l’estru\u00e7, que actualment nom\u00e9s es troba a l’\u00c0frica subsahariana. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

11. falarop\u00f2dids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia d’ocells de l’ordre dels caradriformes, que inclou els escuraflascons, limitada a tres esp\u00e8cies, de mida petita i dits lobulats, que llevat de l’\u00e8poca de la nidificaci\u00f3 menen una vida pel\u00e0gica. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

12. fasianiformes<\/strong> m. pl.<\/em> Gal\u00b7liformes.<\/p>\n

13. moa<\/strong> m.<\/em> Ocell no volador semblant a l’estru\u00e7 per\u00f2 for\u00e7a m\u00e9s alt, de coll llargu\u00edssim, que visqu\u00e9 a Nova Zelanda fins a \u00e8poques recents i era l’esp\u00e8cie coneguda de major llarg\u00e0ria.<\/p>\n

14. p\u00e0ixera<\/strong> f.<\/em> Martinet blanc (\u2192).<\/p>\n

15. passaforad\u00ed<\/strong> m. 1<\/em> Reiet\u00f3 2<\/strong>. 2<\/em> Bruel_.<\/p>\n

16. picacarrasques<\/strong> m.<\/em> Pigot verd (\u2192).<\/p>\n

17. picaplatges<\/strong> m.<\/em> Remena-rocs.<\/p>\n

18. picaport<\/strong> m.<\/em> Cap\u00f3 reial (\u2192).<\/p>\n

19. ploceids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia d’ocells de l’ordre dels passeriformes en la qual s’inclouen, entre d’altres, els pardals. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

20. psitaciformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells molt homogeni, amb una sola fam\u00edlia, en la qual s’inclouen els lloros, les cotorres, les cacatues, els guacamais i altres esp\u00e8cies.<\/p>\n

2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

21. re\u00efformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells no voladors, que compr\u00e8n una fam\u00edlia en la qual s’inclouen les dues esp\u00e8cies de nyand\u00fas. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

22. tinamiformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells, amb una sola fam\u00edlia, considerats molt primitius, que per l’aspecte recorden els fasi\u00e0nids i s\u00f3n exclusius de l’Am\u00e8rica del Sud. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

23. trogoniformes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’ocells que nom\u00e9s inclou una fam\u00edlia, de formes arrodonides, bec curt, plomatge brillant i h\u00e0bits forestals, propis de l’Am\u00e8rica tropical, l’\u00c0frica subsahariana i el sud d’\u00c0sia, el m\u00e9s conegut dels quals \u00e9s el quetzal centreameric\u00e0. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

PALEONTOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. acantodis<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe extingida de peixos amb maxil\u00b7lars i amb les aletes formades principalment per una gran espina d\u00e8rmica, els quals podien arribar a tenir fins a set parells d’aletes access\u00f2ries i visqueren del siluri\u00e0 al permi\u00e0. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

2. ammono\u00efdeus<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subclasse extingida de mol\u00b7luscos cefal\u00f2podes, marins, de conquilles externes d’aragonita sovint ben ornamentades, enroscades o no, amb envans interns, que visqueren del devoni\u00e0 al cretaci. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta subclasse.<\/p>\n

3. anquilosaures<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subordre de dinosaures ornitisquis, amb una coberta c\u00f2rnia gruixuda prove\u00efda de nombroses espines i protuber\u00e0ncies, a vegades amb una ma\u00e7a a la cua, quadr\u00fapedes i herb\u00edvors, que visqueren del jur\u00e0ssic superior al cretaci superior. 2 m.<\/em> Individu d’aquest subordre.<\/p>\n

4. blasto\u00efdeus<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe extingida d’equinoderms, amb \u00f2rgans respiratoris interns complexos i esquelet format per un peduncle, un calze amb divuit plaques i dues fileres de p\u00ednnules, que visqueren al siluri\u00e0 i al permi\u00e0. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

5. braquiosaure<\/strong> m.<\/em> G\u00e8nere de dinosaures saurisquis d’uns 13 metres d’al\u00e7\u00e0ria, potes anteriors m\u00e9s llargues que les posteriors, cua curta i coll llarg, quadr\u00fapedes i herb\u00edvors, que visqueren del jur\u00e0ssic superior al cretaci inferior.<\/p>\n

6. brontoteris<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia extingida de mam\u00edfers perissod\u00e0ctils, corpulents, de fins a 2,5 metres d’al\u00e7ada, potes curtes, alguns amb banyes, que visqueren de l’eoc\u00e8 a l’oligoc\u00e8. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

7. calpionel\u00b7la<\/strong> f.<\/em> G\u00e8nere de calpion\u00e8l\u00b7lids caracteritzats per una closca tubular i coll estret, molt freq\u00fcents en els sediments marins dipositats en el l\u00edmit entre el jur\u00e0ssic i el cretaci.<\/p>\n

8. calpion\u00e8l\u00b7lids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup extingit de protozous pel\u00e0gics, amb closca calc\u00e0ria i forma tubular, que visqueren del jur\u00e0ssic al cretaci inferior, freq\u00fcents en sediments d’aig\u00fces profundes. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

9. ceratit<\/strong> m.<\/em> G\u00e8nere de cefal\u00f2podes ammono\u00efdeus f\u00f2ssils, de conquilla disco\u00efdal, caracter\u00edstic del tri\u00e0sic.<\/p>\n

10. ceratosaures<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de dinosaures saurisquis carn\u00edvors, caracteritzats per una banya sobre el musell, mand\u00edbules robustes, bra\u00e7os curts, urpes als dits, potes llargues i una cresta dorsal formada per plaques \u00f2ssies, que visqueren a finals del jur\u00e0ssic. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

11. cisto\u00efdeus<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe extingida d’equinoderms, amb esquelet format per una teca entre esf\u00e8rica i sacular i una tija curta o absent, caracteritzats pels porus de les plaques tecals, que visqueren durant el paleozoic. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

12. clipeasteroides<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’equino\u00efdeus irregulars, amb teca disco\u00efdal o acampanada, de contorn pentagonal o arrodonit, \u00e0rees ambulacrals petaloides, propis de mars c\u00e0lids, que aparegueren al paleogen i tenen un important registre f\u00f2ssil del neogen. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

13. conul\u00e0rids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup extingit d’escifozous d’afinitats incertes, amb esquelet quitin\u00f3s, de forma piramidal i dimensions mesurades en cent\u00edmetres, que visqueren del cambri\u00e0 al tri\u00e0sic. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

14. cromany\u00f3<\/strong> m.<\/em> Hom\u00ednid avantpassat de l’home modern, quasi inseparable d’aquest morfol\u00f2gicament, aparegut a finals del plistoc\u00e8.<\/p>\n

15. edrioastero\u00efdeus<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe extingida d’equinoderms, de forma entre disco\u00efdal i globosa, que estaven fixats sobre el substrat dur i visqueren del cambri\u00e0 inferior al carbon\u00edfer superior. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

16. equisetofitins<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subdivisi\u00f3 dels pterid\u00f2fits, que compr\u00e8n els calamits i altres g\u00e8neres f\u00f2ssils i les actuals cues de cavall. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta subdivisi\u00f3.<\/p>\n

17. esfen\u00f2fits<\/strong> m. pl. 1<\/em> Divisi\u00f3 de pterid\u00f2fits, de fulles petites amb un sol feix vascular, tiges dividides en nusos portadors de verticils i entrenusos estriats, i esporofil\u00b7les agrupats en estr\u00f2bils, coneguts des del devoni\u00e0. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

18. espatangoides<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’equino\u00efdeus irregulars, amb teca globosa cordiforme, \u00e0rees ambulacrals petaloides, que viuen enterrats al sediment, coneguts des del cretaci inferior. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

19. espirif\u00e8rids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre extingit de braqui\u00f2podes amb una estructura calc\u00e0ria interna espiral i xarnera recta, amb expansions laterals t\u00edpiques, que visqueren del siluri\u00e0 al jur\u00e0ssic. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

20. estegosaures<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de dinosaures ornitisquis, prove\u00efts d’una doble filera de plaques o punxes de fins a 60 cent\u00edmetres d’al\u00e7\u00e0ria resseguint la columna vertebral fins a la cua, quadr\u00fapedes i herb\u00edvors, que visqueren des del jur\u00e0ssic fins al cretaci. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

21. estrofom\u00e8nids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre extingit de braqui\u00f2podes, caracteritzats per la valva branquial externament c\u00f2ncava, que visqueren de l’ordovici\u00e0 al jur\u00e0ssic inferior. 2 m.<\/em><\/p>\n

Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

22. estromatoporis<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup f\u00f2ssil d’esponges amb esquelet basal de carbonat c\u00e0lcic, propi dels ambients escullosos del paleozoic, que es va extingir al cretaci. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

23. euript\u00e8rids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre extingit de quelicerats paleozoics, amb el cos allargat, coneguts com a escorpins de mar gegants, que visqueren de l’ordovici\u00e0 al permi\u00e0. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

24. fac\u00f2pids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre de trilobits, caracteritzats pels ulls compostos prominents, que visqueren de l’ordovici\u00e0 inferior al devoni\u00e0 superior. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

25. ginkg\u00f2fits<\/strong> m. pl. 1<\/em> Divisi\u00f3 de plantes del grup de les gimnospermes, que compr\u00e8n \u00fanicament la classe dels ginkg\u00f2psids. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

26. globigerina<\/strong> f.<\/em> G\u00e8nere de microforamin\u00edfers de forma globosa, amb una closca constitu\u00efda per l\u00f2culs esf\u00e8rics disposats en espiral irregular, que d\u00f3na nom a un grup molt usat en biostratigrafia.<\/p>\n

27. goniatit<\/strong> m.<\/em> G\u00e8nere de cefal\u00f2podes ammono\u00efdeus, amb la conquilla enrotllada en espiral i plana, especialment important al paleozoic.<\/p>\n

28. heterostegina<\/strong> f.<\/em> G\u00e8nere de macroforamin\u00edfers, amb closca disco\u00efdal i cambres dividides en cambretes secund\u00e0ries, aparegut a l’eoc\u00e8 i amb un abundant registre f\u00f2ssil.<\/p>\n

29. hi\u00f2lits<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup extingit de metazous, relacionats amb els mol\u00b7luscos, amb closca carbon\u00e0tica c\u00f2nica que es mesura en cent\u00edmetres, marins, exclusius del paleozoic. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

30. hipurit<\/strong> m.<\/em> G\u00e8nere de bivalves rudistes, amb closca formada per una valva inferior c\u00f2nica amb sortints longitudinals i una de superior plana i porosa, que visqueren al cretaci.<\/p>\n

31. homalozous<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe extingida d’equinoderms, amb l’esquelet format per plaques de calcita i morfologia asim\u00e8trica, que han estat relacionats amb els cordats m\u00e9s primitius i visqueren del cambri\u00e0 al devoni\u00e0. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

32. inocer\u00e0mids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup extingit de mol\u00b7luscos bivalves, caracteritzats per closques de valves de formes molt diverses, de trapezo\u00efdals a arrodonides, amb ornamentaci\u00f3 lamel\u00b7lar i expansions laterals, que visqueren del permi\u00e0 al cretaci. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

33. labirintodonts<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subclasse extingida d’amfibis, els primers vertebrats a colonitzar el medi continental, caracteritzats per dents c\u00f2niques i d’estructura laber\u00edntica, que visqueren del devoni\u00e0 al tri\u00e0sic. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta subclasse.<\/p>\n

34. ling\u00falids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre de braqui\u00f2podes, amb closca d’apatita allargada, marins, que viuen enterrats al sediment, originats al cambri\u00e0. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

35. macroforamin\u00edfers<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup sense valor taxon\u00f2mic format pels foramin\u00edfers bent\u00f2nics de dimensions centim\u00e8triques i els d’una complexitat estructural elevada. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

36. microforamin\u00edfers<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup sense valor taxon\u00f2mic format pels foramin\u00edfers planct\u00f2nics o bent\u00f2nics de dimensions mil\u00b7lim\u00e8triques i de complexitat estructural limitada, molt usats en biostratigrafia. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

37. mili\u00f2lids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup de foramin\u00edfers, amb diversos l\u00f2culs, de closca semblant a la porcellana, que compr\u00e8n formes petites senzilles i formes m\u00e9s grans i complexes, apareguts al carbon\u00edfer. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

38. monoplac\u00f2fors<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe de mol\u00b7luscos amfineures, amb conquilla univalva de forma generalment c\u00f2nica, molt ben representada al registre f\u00f2ssil paleozoic i amb molt poques esp\u00e8cies actuals. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

39. neandertal<\/strong> m.<\/em> Hom\u00ednid de cos robust, mans grans, cap ample, nas pla i celles prominents, amb capacitat cranial superior a la de l’home actual, que pobl\u00e0 Europa i l’oest d’\u00c0sia fa entre cent mil i quaranta mil anys (Homo neandertalensis)<\/em>.<\/p>\n

40. notosaures<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup extingit de r\u00e8ptils sauropterigis, de vida marina, pisc\u00edvors i de cos hidrodin\u00e0mic, de coll, tronc i cua llargs, potes palmades i mand\u00edbules estretes, que visqueren al tri\u00e0sic. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

41. operculina<\/strong> f.<\/em> G\u00e8nere de macroforamin\u00edfers, de closca hialina disco\u00efdal, apareguts a l’eoc\u00e8, amb un important registre f\u00f2ssil al paleogen.<\/p>\n

42. orbitolina<\/strong> f.<\/em> G\u00e8nere de macroforamin\u00edfers, amb closca c\u00f2nica helico\u00efdal, que visqueren al cretaci, amb un important registre f\u00f2ssil.<\/p>\n

43. ostracoderms<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe extingida de peixos sense maxil\u00b7lars, prove\u00efts d’un gran escut d\u00e8rmic a la part anterior del cos, que visqueren del cambri\u00e0 superior al devoni\u00e0 superior. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

44. pitecantrop<\/strong> m.<\/em> Hom\u00ednid extingit, d’aspecte similar als humans actuals per\u00f2 m\u00e9s baix, de capacitat cranial inferior i de mand\u00edbula prominent, capa\u00e7 de fabricar estris i usar el foc, que visqu\u00e9 a \u00c0frica, Europa i \u00c0sia de principis a mitjan plistoc\u00e8 (Homo erectus)<\/em>.<\/p>\n

45. placoderms<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe extingida de peixos, amb la part anterior del cos coberta de plaques \u00f2ssies, que visqueren a les aig\u00fces marines i continentals des del devoni\u00e0 fins al carbon\u00edfer. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

46. pteridospermes<\/strong> f. pl. 1<\/em> Classe extingida de gimnospermes, amb plantes semblants a les falgueres, per\u00f2 amb llavors en comptes d’espores, que visqueren del devoni\u00e0 al cretaci. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

47. quet\u00e8tids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre d’esponges demosponges, amb esquelet basal de carbonat c\u00e0lcic, que visqueren de l’ordovici\u00e0 al mioc\u00e8. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

48. radiolit<\/strong> m.<\/em> G\u00e8nere de bivalves rudistes, amb closca formada per una valva inferior c\u00f2nica ornamentada amb plecs i una de superior lleugerament bombada sense porus, que visqueren al cretaci.<\/p>\n

49. rinconel\u00b7la<\/strong> f.<\/em> G\u00e8nere extingit de braqui\u00f2podes que visqueren al jur\u00e0ssic superior i donen nom a l’ordre dels rincon\u00e8l\u00b7lids.<\/p>\n

50. rincon\u00e8l\u00b7lids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre de braqui\u00f2podes de closca globosa, amb una comissura en ziga-zaga i una ornamentaci\u00f3 estriada ben marcada, que aparegueren a l’ordovici\u00e0 i tenen un important registre f\u00f2ssil del mesozoic. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

51. rostroconquis<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe extingida de mol\u00b7luscos, amb conquilla aparentment bivalve, marins, exclusius del paleozoic. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

52. terebr\u00e0tula<\/strong> f.<\/em> G\u00e8nere de braqui\u00f2podes, que d\u00f3na nom a l’ordre dels terebrat\u00falids, aparegut al neogen.<\/p>\n

53. terebrat\u00falids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Ordre de braqui\u00f2podes, amb conquilla globosa, generalment llisa, amb una estructura calc\u00e0ria interna en forma de lla\u00e7, que han viscut del devoni\u00e0 a l’actualitat i tenen un important registre f\u00f2ssil del mesozoic. 2 m.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

54. tint\u00ednids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Grup de protozous, de dimensions microm\u00e8triques, amb esquelet org\u00e0nic, pel\u00e0gics, que han estat relacionats amb els extingits calpion\u00e8l\u00b7lids. 2 m.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

55. trig\u00f2nia<\/strong> f.<\/em> G\u00e8nere extingit de bivalves, amb closca triangular bombada i ornamentaci\u00f3 estriada, molt freq\u00fcent als sediments marins del cretaci.<\/p>\n

56. voltzials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre extingit de coniferofitins, de fulletes en forma de ganxo, considerats els avantpassats de les con\u00edferes actuals, que visqueren del permi\u00e0 al tri\u00e0sic. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

PEDAGOGIA<\/strong><\/p>\n

1. autoaprenentatge<\/strong> m.<\/em> Aprenentatge autodid\u00e0ctic.<\/p>\n

2. conflictologia<\/strong> f.<\/em> Estudi cient\u00edfic dels conflictes i llur resoluci\u00f3.<\/p>\n

3. convalidaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de convalidar; l’efecte.<\/p>\n

4. curricular<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al curr\u00edculum. Projecte curricular.<\/em><\/p>\n

5. dis\u00e0rtria<\/strong> f.<\/em> Trastorn del llenguatge que consisteix en una dificultat en l’articulaci\u00f3 de la parla.<\/p>\n

6. dis\u00e0rtric -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la dis\u00e0rtria.<\/p>\n

7. discapacitat<\/strong>1<\/sup> f.<\/em> Minusvalidesa.<\/p>\n

8. discapacitat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Minusv\u00e0lid.<\/p>\n

9. disl\u00e0lia<\/strong> f.<\/em> Trastorn de la parla que consisteix en una dificultat en la pron\u00fancia d’algun so.<\/p>\n

10. doctorand doctoranda<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Estudiant que prepara o defensa la tesi doctoral per assolir el grau de doctor.<\/p>\n

11. episcopi<\/strong> m.<\/em> Projector emprat per formar imatges d’un objecte opac, com ara documents, fotografies o dibuixos, mitjan\u00e7ant una font lluminosa, un mirall i una lent.<\/p>\n

12. filmina<\/strong> f.<\/em> Diapositiva.<\/p>\n

13. franel\u00b7l\u00f2graf<\/strong> m.<\/em> Plaf\u00f3 de feltre o de franel\u00b7la al qual s’adhereixen figures que es van mostrant als alumnes durant l’explicaci\u00f3 d’una lli\u00e7\u00f3.<\/p>\n

14. franel\u00b7lograma<\/strong> m.<\/em> Figura o imatge de paper, feltre o franel\u00b7la que s’adhereix al franel\u00b7l\u00f2graf.<\/p>\n

15. grafoter\u00e0pia<\/strong> f.<\/em> Ter\u00e0pia que utilitza exercicis d’escriptura.<\/p>\n

16. interdisciplinarietat<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’interdisciplinari.<\/p>\n

17. \u00edtem<\/strong>1<\/sup> m. 1<\/em> Element d’un conjunt. 2<\/em> Element, part o unitat susceptible de quantificaci\u00f3 de qu\u00e8 es compon un test o un altre material psicot\u00e8cnic.<\/p>\n

18. la\u00efcista<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari del la\u00efcisme.<\/p>\n

19. llicenciand llicencianda<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Estudiant que est\u00e0 a punt d’obtenir el grau de llicenciat, especialment el dia en qu\u00e8 defensa la tesina o projecte de final de carrera.<\/p>\n

20. ludotecari ludotec\u00e0ria<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Educador responsable d’una ludoteca.<\/p>\n

21. metacognici\u00f3<\/strong> f.<\/em> Consci\u00e8ncia dels processos mentals que intervenen en l’aprenentatge.<\/p>\n

22. metacognitiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la metacognici\u00f3.<\/p>\n

23. neolector neolectora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona adulta que acaba d’aprendre a llegir.<\/p>\n

24. paidocentrisme<\/strong> m.<\/em> Pedocentrisme.<\/p>\n

25. paid\u00f2leg paid\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Ped\u00f2leg, ped\u00f2loga.<\/p>\n

26. paidologia<\/strong> f.<\/em> Pedologia_.<\/p>\n

27. paidol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Pedol\u00f2gic_.<\/p>\n

28. paidometria<\/strong> f.<\/em> Pedometria.<\/p>\n

29. paidom\u00e8tric -a<\/strong> adj.<\/em> Pedom\u00e8tric.<\/p>\n

30. pedocentrisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina educativa que d\u00f3na la m\u00e0xima consideraci\u00f3 a l’infant.<\/p>\n

31. ped\u00f2leg<\/strong>1<\/sup> ped\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en la ci\u00e8ncia que estudia el desenvolupament dels infants.<\/p>\n

32. pedol\u00f2gic<\/strong>1<\/sup> -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la ci\u00e8ncia que estudia el desenvolupament dels infants.<\/p>\n

33. pedometria<\/strong> f.<\/em> Mesurament de les capacitats f\u00edsiques i mentals de l’infant.<\/p>\n

34. pedom\u00e8tric -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la pedometria.<\/p>\n

35. postgraduat postgraduada<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que ha cursat estudis de postgrau.<\/p>\n

36. postgrau<\/strong> m.<\/em> Grau acad\u00e8mic que s’obt\u00e9 cursant estudis posteriors a la diplomatura o llicenciatura.<\/p>\n

37. pr\u00e0cticum<\/strong> m.<\/em> Assignatura d’uns estudis determinats que consisteix a fer pr\u00e0ctiques en una instituci\u00f3, una organitzaci\u00f3 o una empresa, al costat de professionals.<\/p>\n

38. psicodrama<\/strong> m.<\/em> Representaci\u00f3 teatral amb finalitats psicoterap\u00e8utiques.<\/p>\n

39. r\u00e0tio<\/strong> f.<\/em> Quocient de dues magnituds o dues quantitats que s\u00f3n objecte de comparaci\u00f3. La r\u00e0tio adequada \u00e9s de 8 infants per professor.<\/em><\/p>\n

40. retroprojector<\/strong> m.<\/em> Projector d’imatges i de textos impresos en fulls transparents.<\/p>\n

41. rinol\u00e0lia<\/strong> f.<\/em> Trastorn de la parla consistent en l’alteraci\u00f3 del timbre de veu, produ\u00eft per un mal funcionament del vel del paladar o per una manca de comunicaci\u00f3 entre les cavitats nasal i bucal.<\/p>\n

42. sociodrama<\/strong> m.<\/em> Psicodrama utilitzat com a t\u00e8cnica terap\u00e8utica de grups.<\/p>\n

43. videodisc<\/strong> m.<\/em> Disc \u00f2ptic que permet enregistrar i reproduir senyals de v\u00eddeo i d’\u00e0udio.<\/p>\n

PEIXOS<\/strong><\/p>\n

1. al\u00f2pids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos condrictis, de cos fusiforme amb l’aleta caudal enormement allargada, gaireb\u00e9 tan llarga com la resta del cos, que inclou la guineu. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

2. angu\u00edl\u00b7lids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos serpentiforme, sense aletes ventrals, amb aletes pectorals ben desenvolupades, aletes dorsal i anal confluents amb la caudal, ulls petits, mand\u00edbula inferior un poc prominent i l\u00ednia lateral ben visible, que s\u00f3n migratoris cat\u00e0droms. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

3. argent\u00ednids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos allargat, de color argent\u00ed, ulls grossos, boca petita no estesa m\u00e9s enll\u00e0 del marge anterior dels ulls, aleta dorsal curta i sense radis espinosos, situada sobre la part central del dors o m\u00e9s enrere, normalment amb una segona aleta dorsal adiposa oposada a l’aleta anal. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

4. barbell\u00f3<\/strong> m.<\/em> \u00d2rgan t\u00e0ctil filament\u00f3s que, juntament amb d’altres, est\u00e0 situat sobre el musell o sota el maxil\u00b7lar inferior d’alguns peixos.<\/p>\n

5. bel\u00f2nids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos molt llarg i gaireb\u00e9 cil\u00edndric, amb les mand\u00edbules molt allargades formant una mena de bec, les aletes sense radis espinosos, les ventrals en posici\u00f3 abdominal, i la l\u00ednia lateral pr\u00f2xima al marge ventral dels costats, que inclou les agulles. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

6. biret<\/strong> m.<\/em> Viret.<\/p>\n

7. cap\u00e7uda<\/strong> adj. aranya cap\u00e7uda<\/strong><\/em> V. aranya.<\/em><\/p>\n

8. caproids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos alt i comprimit, boca protr\u00e0ctil, aletes dorsal i anal amb espines robustes, que inclou el gallet. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

9. caua<\/strong> f.<\/em> Gerla.<\/p>\n

10. celac\u00e0ntids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos sarcopterigis, f\u00f2ssils, amb un sol representant actual, el celacant. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

11. cetor\u00ednids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos condrictis molt grossos, de cos fusiforme, fenedures branquials ampl\u00edssimes i aleta caudal semilunar, de vida pel\u00e0gica, que 75 s’alimenten de pl\u00e0ncton, l’\u00fanic representant de la qual \u00e9s el pelegr\u00ed. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

12. cit\u00e0rids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos, amb els ulls sobre el costat esquerre i el marge preopercular lliure, que inclou la palaia. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

13. cl\u00ednids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, molt afins als bl\u00e8nnids, amb escates i amb molt pocs radis segmentats a l’aleta dorsal, com la bavosa d’alga. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

14. ctenoide<\/strong> adj.<\/em> Semblant a un objecte dentat.<\/p>\n

15. dactilopt\u00e8rids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, amb el cos de secci\u00f3 quasi quadrada, especialment a la part anterior, cap ample i cuirassat amb espines i carenes, les aletes pectorals molt amples i llargues que arriben gaireb\u00e9 a la cua, que inclou el xoriguer. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

16. espasenca<\/strong> adj. aranya espasenca<\/strong><\/em> V. aranya.<\/em><\/p>\n

17. g\u00e8l\u00b7lera<\/strong> f.<\/em> Gerla.<\/p>\n

18. gerla<\/strong> f.<\/em> Mascle de la xucla vera.<\/p>\n

19. golf\u00e0s<\/strong> m.<\/em> Tonyina jove.<\/p>\n

20. hem\u00falids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos moderadament comprimit, amb tres fortes espines a l’aleta anal, que inclou el roncador. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

21. hex\u00e0nquids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos condrictis, amb 6 o 7 fenedures branquials i amb una sola aleta dorsal. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

22. hipotremats<\/strong> m. pl.<\/em> Bato\u00efdeus.<\/p>\n

23. jonqueti<\/strong> m.<\/em> Xanguet 2.<\/em><\/p>\n

24. lampr\u00eddids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis amb aletes sense radis espinosos i boca protr\u00e0ctil, que inclou la llampuga reial. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

25. llanguet<\/strong> m. pixota de llanguet<\/strong><\/em> V. pixota<\/em>_.<\/p>\n

26. llisol<\/strong> m.<\/em> Llissol.<\/p>\n

27. merl\u00faccids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, amb dues aletes dorsals, la primera curta i triangular, la segona allargada i lleugerament escotada, i una sola aleta anal tamb\u00e9 llarga i escotada, que inclou els llu\u00e7os. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

28. miliob\u00e0tids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos condrictis, semblants a les rajades, amb el cos m\u00e9s ample que llarg, el cap destacat del cos, el musell en forma de visera i la cua en forma de fuet molt llarg i prim amb una forta espina, que inclou les milanes. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

29. morenot<\/strong> m.<\/em> Peix de la fam\u00edlia dels mur\u00e8nids, semblant a la morena, de color llis, generalment bru m\u00e9s o menys fosc, a voltes tirant a vermell\u00f3s (Gymnothorax unicolor)<\/em>.<\/p>\n

30. plagi\u00f2stoms<\/strong> m. pl.<\/em> Elasmobranquis.<\/p>\n

31. pleuron\u00e8ctids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos comprimit i ovalat, amb els dos ulls sobre el costat dret i la l\u00ednia lateral for\u00e7a recta, que inclou la plana. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

32. pomac\u00e8ntrids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos oval, elevat i comprimit, de mida petita, amb la boca tamb\u00e9 petita i la l\u00ednia lateral incompleta, molt abundants a les mars tropicals, representats a Catalunya \u00fanicament per la castanyoleta. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

33. pomat\u00f2mids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, pr\u00f2xima als car\u00e0ngids, que inclou una sola esp\u00e8cie, el tallahams. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

34. roseti<\/strong> m.<\/em> Xanguet 1.<\/em><\/p>\n

35. traqu\u00ednids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos allargat i comprimit, amb la boca grossa i obliqua, els ulls situats a la part alta dels costats del cap, les aletes ventrals jugulars, la primera aleta dorsal espinosa i curta, la segona dorsal i l’anal llargues i oposades, amb espines verinoses a l’opercle i a la primera aleta dorsal, de picadura molt dolorosa, que inclou les aranyes. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

36. tremoloia<\/strong> f.<\/em> Tremolosa_.<\/p>\n

37. tri\u00e0quids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos condrictis, molt afins als carcar\u00ednids, per\u00f2 amb les dents romes, les aletes dorsals subiguals i la caudal molt poc elevada, que inclou les mussoles. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

38. tripter\u00edgids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, afins als bl\u00e8nnids, amb escates i amb l’aleta dorsal dividida en tres seccions, que inclou la bavosa morruda. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

39. triqui\u00farids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de peixos oste\u00efctis, de cos molt allargat i comprimit, amb l’aleta dorsal tan llarga com el cos, les aletes ventrals i la caudal rudiment\u00e0ries o absents, que inclou el sabre. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

PESCA<\/strong><\/p>\n

1. agullera<\/strong> f.<\/em> Xarxa per a pescar agulles.<\/p>\n

2. alevinatge<\/strong> m. 1<\/em> En aq\u00fcicultura, cria d’alevins. 2<\/em> Fase de creixement dels peixos.<\/p>\n

3. amolar-se<\/strong> v. intr. pron.<\/em> Els peixos, agrupar-se formant mola.<\/p>\n

4. arrais<\/strong> [inv.] m. 1<\/em> Noble sarra\u00ed, cap d’un senyoriu. 2<\/em> Alt oficial d’un ex\u00e8rcit isl\u00e0mic. 3<\/em> Patr\u00f3 sarra\u00ed de barca. 4<\/em> Patr\u00f3 d’almadrava.<\/p>\n

5. baguejar<\/strong> v. tr.<\/em> Calar (un palangre o una xarxa) fent bagues o esses.<\/p>\n

6. bonitolera<\/strong> f.<\/em> Xarxa per a pescar bon\u00edtols.<\/p>\n

7. garotera<\/strong> f.<\/em> Ormeig per a pescar garotes que consisteix en una canya oberta per un extrem.<\/p>\n

8. llampuguera<\/strong> f.<\/em> Art per a pescar llampugues.<\/p>\n

9. rallador<\/strong>1<\/sup> ralladora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Pescador que fa servir el rall.<\/p>\n

10. rallar<\/strong>1<\/sup> v. intr.<\/em> Pescar amb rall.<\/p>\n

11. reganar<\/strong> v. intr.<\/em> Pescar amb fitora.<\/p>\n

12. sentiner sentinera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Mariner que en els llaguts era l’encarregat d’estibar les xarxes i desempescar el peix.<\/p>\n

13. tresmall<\/strong> m.<\/em> Ormeig format per tres xarxes superposades, una de m\u00e9s cega i m\u00e9s gran al mig i dues altres de malla m\u00e9s ampla, unides per les vores, que hom cala en ziga-zaga.<\/p>\n

PLANTES INFERIORS<\/strong><\/p>\n

1. agar<\/strong> m.<\/em> Agar-agar.<\/p>\n

2. antocerot\u00f2psids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe de bri\u00f2fits de gamet\u00f2fit laminar, amb pirenoides, i espor\u00f2fit cil\u00edndric i erecte, que s’obre en dues valves, que compr\u00e8n les antocerotes. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

3. asplenials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Gran ordre de falgueres de la classe dels filic\u00f2psids, amb fulles sovint pinnades, amb sorus a banda i banda dels nervis, gaireb\u00e9 sempre amb indusi lateral, al qual pertanyen les falgueres mascle i femella, la dauradella i les falzies. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

4. blauverda<\/strong> adj. alga blauverda<\/strong><\/em> V. alga.<\/em><\/p>\n

5. buxbaumials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de molses de la subclasse de les br\u00edides, amb fil\u00b7lidis molt redu\u00efts i c\u00e0psules grosses. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

6. calobrials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre d’hep\u00e0tiques primitives. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

7. centrals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de diatomees, predominantment marines i de valves disco\u00efdals, oblongues o triangulars. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

8. cianoprocariotes<\/strong> m. pl. 1<\/em> Divisi\u00f3 de procariotes que agrupa les cianof\u00edcies. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

9. cloromonadals<\/strong> f. pl.<\/em> Rafid\u00f2fits.<\/p>\n

10. compostatge<\/strong> m.<\/em> Proc\u00e9s de preparaci\u00f3 de compost per a l’adobament de la terra.<\/p>\n

11. cris\u00f2fits<\/strong> m. pl. 1<\/em> Divisi\u00f3 d’algues microsc\u00f2piques del regne de les cromistes, caracteritzades per la pres\u00e8ncia, en llurs c\u00e8l\u00b7lules flagel\u00b7lades, d’un flagel llis i un altre amb mastigonemes, que inclou les crisof\u00edcies, les diatomees, les xantof\u00edcies i les feof\u00edcies, entre d’altres. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

12. cromistes<\/strong> f. pl.<\/em> Regne d’organismes amb mitocondris de crestes tubulars i amb flagels t\u00edpics, que compr\u00e8n els pseudofongs i grups d’algues, com les crisof\u00edcies, les bacil\u00b7lariof\u00edcies, els fe\u00f2fits.<\/p>\n

13. cutlerials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre d’algues brunes, que compr\u00e8n les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Cutleria.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

14. dictiocals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de crisof\u00edcies, amb esquelet sil\u00edcic intern, que inclou el g\u00e8nere Dictyocha.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

15. dinoflagel\u00b7lats<\/strong> m. pl.<\/em> Dinof\u00edcies.<\/p>\n

16. edogoni<\/strong> m.<\/em> Alga verda del g\u00e8nere Oedogonium,<\/em> de l’ordre de les edogonials, filamentosa i no ramificada.<\/p>\n

17. equisetofitins<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subdivisi\u00f3 dels pterid\u00f2fits, que compr\u00e8n els calamits i altres g\u00e8neres f\u00f2ssils i les actuals cues de cavall. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta subdivisi\u00f3.<\/p>\n

18. esfacelarials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre d’algues brunes, amb c\u00e8l\u00b7lules apicals grosses, al qual pertanyen les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Halopteris.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

19. esfagnals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de molses sense rizoides, que estan constantment en contacte amb l’aigua, al qual pertanyen els esfagnes. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

20. esferopleals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre d’algues verdes. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

21. eustigmat\u00f2fits<\/strong> m. pl. 1<\/em> Divisi\u00f3 d’algues macrosc\u00f2piques flagel\u00b7lades, que compr\u00e8n les eustigmatof\u00edcies. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

22. ficocol\u00b7loide<\/strong> m.<\/em> Polisac\u00e0rid mucilagin\u00f3s que sovint forma part de la paret de les algues marines, com ara l’agar, la carraguenina i l’\u00e0cid alg\u00ednic.<\/p>\n

23. filicates<\/strong> f. pl.<\/em> Filicofitins.<\/p>\n

24. filicofitins<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subdivisi\u00f3 de pterid\u00f2fits amb fulles grosses amb una nervadura ramificada, que correspon a les falgueres i compr\u00e8n els ofiogloss\u00f2psids, els maratti\u00f2psids i els filic\u00f2psids. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta subdivisi\u00f3.<\/p>\n

25. fucof\u00edcies<\/strong> f. pl.<\/em> Feof\u00edcies.<\/p>\n

26. funarials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de molses acroc\u00e0rpiques, al qual pertanyen les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Funaria.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

27. gelidials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre d’algues vermelles, al qual pertanyen les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Gelidium.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

28. hepat\u00f2psids<\/strong> m. pl.<\/em> Hep\u00e0tiques.<\/p>\n

29. isoet\u00f2psids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe de pterid\u00f2fits heterosporis, que compr\u00e8n les selaginel\u00b7lals i les isoetals. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

30. jungermann\u00edides<\/strong> f. pl. 1<\/em> Subclasse d’hep\u00e0tiques que compr\u00e8n hep\u00e0tiques folioses, com les jungermannials, i tal\u00b7loses simples, com les metzgerials. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta subclasse.<\/p>\n

31. klebshormidials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre d’algues verdes de la classe de les carof\u00edcies, al qual pertanyen les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Klebshormidium.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

32. licofitins<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subdivisi\u00f3 de pterid\u00f2fits amb fulles petites i amb un sol feix vascular, que compr\u00e8n els licopodi\u00f2psids i els isoet\u00f2psids. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta subdivisi\u00f3.<\/p>\n

33. maratti\u00f2psids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe de falgueres, principalment tropicals, amb esporangis a la cara superior de les fulles. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

34. marcanc\u00edides<\/strong> f. pl. 1<\/em> Subclasse d’hep\u00e0tiques de gamet\u00f2fit tal\u00b7l\u00f3s, rizoides, generalment amb papil\u00b7les a la part interior de la paret i espor\u00f2fit amb la seta molt curta, que inclou les marcancials. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta subclasse.<\/p>\n

35. ofiogloss\u00f2psids<\/strong> m. pl. 1<\/em> Classe de falgueres, amb eusporangis, que inclou les ofioglossals. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

36. osmundals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de falgueres de la classe dels filic\u00f2psids, al qual pertany la falguera de rei. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

37. pennals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de diatomees, predominantment d’aigua dol\u00e7a, de valves allargades i de simetria bilateral. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

38. porfiridials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de rod\u00f2fits primitius, al qual pertanyen les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Porphyridium.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

39. psilofitins<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subdivisi\u00f3 de pterid\u00f2fits primitius, que presenten fulles petites i amb un sol feix vascular i un sistema conductor tamb\u00e9 primitiu, que compr\u00e8n els psilot\u00f2psids. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta subdivisi\u00f3.<\/p>\n

40. psilotates<\/strong> f. pl.<\/em> Psilofitins.<\/p>\n

41. pteridals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de falgueres de la classe dels filic\u00f2psids, terrestres, amb sorus disposats al marge de les fulles, al qual pertany la falzia. 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

42. rafid\u00f2fits<\/strong> m. pl. 1<\/em> Divisi\u00f3 d’algues microsc\u00f2piques flagel\u00b7lades, que compr\u00e8n les rafidof\u00edcies. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

43. r\u00edccia<\/strong> f.<\/em> Hep\u00e0tica tal\u00b7losa del g\u00e8nere Riccia,<\/em> de l’ordre de les marcancials, que forma rosetes sobre la terra humida.<\/p>\n

44. riniofitins<\/strong> m. pl. 1<\/em> Subdivisi\u00f3 de pterid\u00f2fits f\u00f2ssils, d’organitzaci\u00f3 molt primitiva, que compr\u00e8n els psilofit\u00f2psids. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta subdivisi\u00f3.<\/p>\n

45. salvinials<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre de falgueres del grup de les hidropt\u00e8rides, molt ben adaptades a viure flotant a la superf\u00edcie de l’aigua, al qual pertanyen les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Salvinia.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

46. silicoflagel\u00b7lades<\/strong> f. pl.<\/em> Dictiocals.<\/p>\n

47. sinurof\u00edcies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Classe d’algues microsc\u00f2piques de la divisi\u00f3 dels cris\u00f2fits, que inclou les esp\u00e8cies del g\u00e8nere Synura.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

48. ulvof\u00edcies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Classe d’algues verdes, predominantment marines, que inclou les esp\u00e8cies dels g\u00e8neres Ulothrix,<\/em> Ulva,<\/em> Cladophora<\/em> i Codium.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquesta classe.<\/p>\n

49. xant\u00f2fits<\/strong> m. pl. 1<\/em> Divisi\u00f3 d’algues del regne de les cromistes, que compr\u00e8n les xantof\u00edcies. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

50. zignematals<\/strong> f. pl. 1<\/em> Ordre d’algues verdes de la classe de les zignematof\u00edcies, actualment incloses a la classe de les carof\u00edcies, que es reprodueixen per conjugaci\u00f3, al qual pertanyen les esp\u00e8cies dels g\u00e8neres Zygnema<\/em> i Spirogyra.<\/em> 2 f.<\/em> Individu d’aquest ordre.<\/p>\n

PLANTES SUPERIORS<\/strong><\/p>\n

1. abebai<\/strong> m. 1<\/em> Sapel\u00b7li. 2<\/em> Sipo.<\/p>\n

2. agba<\/strong> f.<\/em> Tola.<\/p>\n

3. agrifoli<\/strong> m.<\/em> Gr\u00e8vol_ 2<\/strong> 1.<\/em><\/p>\n

4. ai\u00fas<\/strong> m. 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les esterculi\u00e0cies, molt alt, de fulles palmades, propi de l’\u00c0frica occidental (Triplochiton scleroxylon)<\/em>. 2<\/em> Fusta d’ai\u00fas, groguenca i tova, emprada especialment en l’elaboraci\u00f3 de mobles auxiliars, fusteria d’interiors i motllures.<\/p>\n

5. albena<\/strong> f.<\/em> Olivereta.<\/p>\n

6. aler\u00e7<\/strong> m. 1<\/em> L\u00e0rix. 2 aler\u00e7 de Xile<\/strong><\/em> Arbre perennifoli de la fam\u00edlia de les cupress\u00e0cies, molt alt i de vida molt llarga, de fulletes lanceolades, verticil\u00b7lades en grups de tres, de fusta duradora, propi de la part meridional de l’Am\u00e8rica del Sud (Fitzroya cupressoides)<\/em>.<\/p>\n

7. altea<\/strong> f.<\/em> Malv\u00ed.<\/p>\n

8. amentiflores<\/strong> f. pl. 1<\/em> Grup de plantes llenyoses que fan infloresc\u00e8ncies en ament. 2 f.<\/em> Individu d’aquest grup.<\/p>\n

9. aspidistra<\/strong> f.<\/em> Planta de la fam\u00edlia de les lili\u00e0cies, sense tija, de fulles cori\u00e0cies lanceolades, d’un verd fosc, i flors que neixen ran de terra, origin\u00e0ria de l’\u00c0sia oriental, cultivada com a ornamental i molt tolerant a l’ombra (Aspidistra elatior)<\/em>.<\/p>\n

10. baguer<\/strong> m.<\/em> Llorer femella, productor de fruit.<\/p>\n

11. basraloc<\/strong> m.<\/em> Dicor\u00ednia.<\/p>\n

12. basralocus<\/strong> m.<\/em> Dicor\u00ednia.<\/p>\n

13. beatamaria<\/strong> adj. herba beatamaria<\/strong><\/em> V. herba.<\/em><\/p>\n

14. bojac<\/strong> m.<\/em> Boixac.<\/p>\n

15. bolondo<\/strong> m.<\/em> Tal\u00ed.<\/p>\n

16. boneter<\/strong>1<\/sup> m. 1<\/em> Arbust o arbret del g\u00e8nere Evonymus,<\/em> de la fam\u00edlia de les celastr\u00e0cies, de fulles oposades i fruit en c\u00e0psula dehiscent per quatre o cinc valves i granes amb una coberta carnosa de color carabassa o vermell\u00f3s. 2<\/em> Boneter caducifoli de branques verdes, fulles amplament lanceolades i dentades, flors d’un blanc verd\u00f3s, c\u00e0psules rosades amb els l\u00f2buls crenats i granes de color de carabassa, que es fa sobretot a les bardisses i als boscos caducifolis d’Europa i de l’\u00c0sia occidental (Evonymus europaeus)<\/em>.<\/p>\n

17. bonets<\/strong> m. pl.<\/em> Boneter_.<\/p>\n

18. burral<\/strong> adj. card burral<\/strong><\/em> V. card.<\/em><\/p>\n

19. c\u00e0nnabis<\/strong> m.<\/em> Marihuana.<\/p>\n

20. caparid\u00e0cies<\/strong> f. pl.<\/em> Capar\u00e0cies.<\/p>\n

21. carrota<\/strong> f.<\/em> Pastanaga 1<\/strong>.<\/p>\n

22. casuarin\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, que inclou arbres i arbustos de fulles molt redu\u00efdes, flors unisexuals molt simples i infructesc\u00e8ncies semblants a petites pinyes, pr\u00f2pies de les regions seques del nord d’Austr\u00e0lia i \u00e0rees properes, a la qual pertanyen les casuarines. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

23. cembra<\/strong> adj. pi cembra<\/strong><\/em> V. pi<\/em>_.<\/p>\n

24. cerrioide<\/strong> adj. roure cerrioide<\/strong><\/em> V. roure.<\/em><\/p>\n

25. ciclant\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes monocotiled\u00f2nies, acaules o enfiladisses, de fulles semblants a les de les palmeres, flors molt redu\u00efdes reunides en esp\u00e0dixs axil\u00b7lars voltats de br\u00e0ctees i fruits carnosos, pr\u00f2pies de l’Am\u00e8rica tropical i les Antilles, entre les quals hi ha la palmera de Panam\u00e0. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

26. c\u00ednara<\/strong> adj. carlina c\u00ednara<\/strong><\/em> V. carlina.<\/em><\/p>\n

27. cinomori\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies par\u00e0sites, de tija en gran part subterr\u00e0nia, fulles esquamoses i infloresc\u00e8ncia claviforme, esteses des del Mediterrani a les zones est\u00e8piques de l’\u00c0sia central, entre les quals hi ha la magraneta de corb. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

28. clusi\u00e0cies<\/strong> f. pl.<\/em> Gut\u00edferes.<\/p>\n

29. c\u00f2cul<\/strong> m.<\/em> Arbre perennifoli de la fam\u00edlia de les menisperm\u00e0cies, de fulles oblongues o el\u00b7l\u00edptiques, lluents amb tres nervis ben marcats, flors unisexuals, petites i poc vistoses, disposades en ra\u00efm, i fruit en drupa d’un blau negr\u00f3s, originari de l’Him\u00e0laia i plantat als jardins (Cocculus laurifolis)<\/em>.<\/p>\n

30. cople<\/strong> m.<\/em> Pollancre.<\/p>\n

31. corneller<\/strong> m.<\/em> Sanguinyol.<\/p>\n

32. dicor\u00ednia<\/strong> f. 1<\/em> Arbre del g\u00e8nere Dicorynia,<\/em> de la fam\u00edlia de les cesalpini\u00e0cies, de fulles compostes i flors blanques. 2<\/em> Fusta de dicor\u00ednia, d’un rogenc violaci, molt resistent als \u00e0cids.<\/p>\n

33. dipterocarp\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, que inclou arbres de fulles simples, flors vistoses i fruit en n\u00facula embolcada pel calze persistent, propis de les selves tropicals, sobretot les asi\u00e0tiques, productors de fustes, resines i greixos, a la qual pertany el lauan. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

34. dries<\/strong> f.<\/em> Dr\u00edada 2<\/strong>.<\/p>\n

35. enoter\u00e0cies<\/strong> f. pl.<\/em> Onagr\u00e0cies.<\/p>\n

36. escoba<\/strong> f.<\/em> B\u00e0lec.<\/p>\n

37. esmilac\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes monocotiled\u00f2nies, que inclou sobretot lianes espinoses, de fulles cori\u00e0cies amb nervadura reticulada, flors tr\u00edmeres, generalment unisexuals, en infloresc\u00e8ncies axil\u00b7lars, i fruit en baia, a la qual pertanyen els ar\u00edtjols i la sarsa. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

38. espargani\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes monocotiled\u00f2nies, que inclou herbes monoiques, aqu\u00e0tiques o amf\u00edbies, de fulles linears i flors en glom\u00e8ruls globosos, com l’espargani. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

39. espinalb<\/strong> m.<\/em> Ar\u00e7 blanc (\u2192).<\/p>\n

40. estirac\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, que compr\u00e8n arbres i arbustos, de fulles simples i flors radiades, simp\u00e8tales, a la qual pertanyen els est\u00edraxs. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

41. estrelitzi\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes monocotiled\u00f2nies, herb\u00e0cies o llenyoses, de fulles allargades, sovint molt grosses, disposades en dues rengleres, de flors irregulars embolcades per grans br\u00e0ctees en forma de barqueta i agrupades en infloresc\u00e8ncies terminals o laterals i fruit capsular, pr\u00f2pia de l’Am\u00e8rica tropical, del sud d’\u00c0frica i de Madagascar, a la qual pertanyen l’estrel\u00edtzia i l’arbre del viatger. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

42. far\u00f2nia<\/strong> f.<\/em> Herba de la fam\u00edlia de les umbel\u00b7l\u00edferes, de fulles dividides en segments estrets, gaireb\u00e9 totes basals, flors grogues i fruit alat, pr\u00f2pia de les terres mediterr\u00e0nies meridionals (Elaeoselinum asclepium)<\/em>.<\/p>\n

43. flatera<\/strong> adj. herba flatera<\/strong><\/em> V. herba.<\/em><\/p>\n

44. fr\u00e8sia<\/strong> f.<\/em> Lliri de Sant Josep (\u2192).<\/p>\n

45. galleran<\/strong> m.<\/em> Galzeran.<\/p>\n

46. ginkg\u00f2fits<\/strong> m. pl. 1<\/em> Divisi\u00f3 de plantes del grup de les gimnospermes, que compr\u00e8n \u00fanicament la classe dels ginkg\u00f2psids. 2 m.<\/em> Individu d’aquesta divisi\u00f3.<\/p>\n

47. glopdeneu<\/strong> m.<\/em> Male\u00efda.<\/p>\n

48. granadilla<\/strong> f.<\/em> Fruita de la passi\u00f3 (\u2192).<\/p>\n

49. guaran\u00e0<\/strong> [pl. -\u00e0s<\/em>] f. 1<\/em> Paul\u00b7l\u00ednia. 2<\/em> Beguda rica en cafe\u00efna, feta amb les llavors torrades de la paul\u00b7l\u00ednia.<\/p>\n

50. hidrocarit\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes monocotiled\u00f2nies aqu\u00e0tiques, submergides o parcialment flotants, de fulles simples, flors tr\u00edmeres, amb sistemes de pol\u00b7linitzaci\u00f3 diversos i de vegades molt especialitzats, i fruit sec o un xic carn\u00f3s, generalment indehiscent, a la qual pertanyen l’elodea i els xavos. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

51. ilang-ilang<\/strong> m. 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les annon\u00e0cies, de fulles enteres oposades i flors acampanades d’un verd groguenc, molt oloroses, originari de l’\u00c0sia oriental i cultivat en diversos pa\u00efsos c\u00e0lids (Cananga odorata)<\/em>. 2<\/em> Oli obtingut de les flors de l’ilang-ilang, amplament emprat en perfumeria.<\/p>\n

52. karit\u00e9<\/strong> [pl. -\u00e9s<\/em>] m.<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les sapot\u00e0cies, de fruits en baia, propi de l’\u00c0frica tropical, les llavors del qual proporcionen un greix d’aspecte semblant a la mantega (Vitellaria paradoxa<\/em> o Butyrospermum parkii<\/em>).<\/p>\n

53. karri<\/strong> m.<\/em> Eucaliptus karri (\u2192).<\/p>\n

54. kauri<\/strong> m.<\/em> Agatis.<\/p>\n

55. kenaf<\/strong> m.<\/em> C\u00e0nem de Guinea (\u2192).<\/p>\n

56. k\u00e8ntia<\/strong> f.<\/em> Palmera de tronc llis i anellat i fulles pinnades, sovint arquejades, origin\u00e0ria de l’illa de Lord Howe i cultivada com a ornamental (Howea belmoreana<\/em> i H. forsteriana<\/em>).<\/p>\n

57. ladan\u00edfera<\/strong> adj. estepa ladan\u00edfera<\/strong><\/em> V. estepa<\/em>_.<\/p>\n

58. laguerstr\u00e8mia<\/strong> f.<\/em> Arbre de J\u00fapiter (\u2192).<\/p>\n

59. llambrusquer<\/strong> m.<\/em> Llambrusca.<\/p>\n

60. llimer<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Llimera_ 2.<\/em><\/p>\n

61. lorant\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, que inclou sobretot mates hemipar\u00e0sites i ep\u00edfites, de fulles oposades, flors petites d’ovari \u00ednfer i amb els primordis seminals soldats amb la paret d’aquest, fruit generalment carn\u00f3s i llavors viscoses que s’adhereixen al bec dels ocells que mengen el fruit, a la qual pertany el vesc. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

62. maclura<\/strong> f.<\/em> Arbre o arbust caducifoli de la fam\u00edlia de les mor\u00e0cies, sovint espin\u00f3s, dioic, de fulles oblongues, enteres i molt agudes, flors molt petites, les masculines en curts ra\u00efms, les femenines en petits glom\u00e8ruls, que donen lloc a infructesc\u00e8ncies de color groc de la mida d’una taronja, originari d’Am\u00e8rica del Nord, apreciat per la seva fusta, de color ataronjat, tena\u00e7 i duradora, emprada tamb\u00e9 com a tint\u00f2ria (Maclura pomifera)<\/em>.<\/p>\n

63. magraneta<\/strong> f. magraneta de corb<\/strong><\/em> Planta de la fam\u00edlia de les cinomori\u00e0cies, de color vermell violaci, fulles esquamiformes i infloresc\u00e8ncia en forma de clava, que viu par\u00e0sita als s\u00f2ls salins del litoral mediterrani c\u00e0lid i dels subdeserts asi\u00e0tics i del nord d’\u00c0frica (Cynomorium coccineum)<\/em>.<\/p>\n

64. maracuj\u00e0<\/strong> [pl. -\u00e0s<\/em>] m.<\/em> Fruita de la passi\u00f3 (\u2192).<\/p>\n

65. marihuana<\/strong> f.<\/em> Preparaci\u00f3 a base de les diferents parts del c\u00e0nem indi un cop triturades i seques, que es fuma barrejada amb tabac i pot produir efectes euforitzants i al\u00b7lucin\u00f2gens.<\/p>\n

66. matagallina<\/strong> f.<\/em> Matapoll.<\/p>\n

67. matrimonis<\/strong> m. pl.<\/em> Planta herb\u00e0cia de la fam\u00edlia de les primul\u00e0cies, de fulles obovades i rugoses, en roseta basal, atenuades en pec\u00edol alat, i flors amb el calze tubul\u00f3s i la corol\u00b7la d’un groc p\u00e0l\u00b7lid o blanca, nascudes directament de la roseta foliar sobre pedicels for\u00e7a llargs que s’ajeuen quan porten fruit, pr\u00f2pia dels boscos i llocs ombr\u00edvols, sobretot a muntanya, i tamb\u00e9 cultivada com a ornamental (Primula acaulis<\/em> o P. vulgaris<\/em>).<\/p>\n

68. mesquite<\/strong> f.<\/em> Arbre o arbust alt de la fam\u00edlia de les mimos\u00e0cies, de fulles pinnaticompostes amb les est\u00edpules transformades en espines, flors grogues oloroses, en llargues infloresc\u00e8ncies espiciformes, i llegum indehiscent bequerut, originari d’Am\u00e8rica Central i les Antilles i cultivat a d’altres pa\u00efsos tropicals, que proporciona una mena de goma i del qual s’aprofiten sobretot els fruits com a aliment per al bestiar (Prosopis juliflora)<\/em>.<\/p>\n

69. miquel\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Que ve a final de setembre, per Sant Miquel, s’aplica a fruits, castanyes, glans, etc.<\/p>\n

70. moixereta<\/strong> f.<\/em> Neret.<\/p>\n

71. monstera<\/strong> f.<\/em> Liana de la fam\u00edlia de les ar\u00e0cies, de tija robusta, amb arrels advent\u00edcies penjants, fulles grosses i cori\u00e0cies, generalment segmentades i amb perforacions ovades o el\u00b7l\u00edptiques, i flors en esp\u00e0dix embolcallat per una espata blanca, el qual d\u00f3na lloc a una infructesc\u00e8ncia comestible, origin\u00e0ria de M\u00e8xic i Am\u00e8rica Central i plantada com a ornamental (Monstera deliciosa)<\/em>.<\/p>\n

72. murcarol<\/strong> m.<\/em> Melcoratge.<\/p>\n

73. murcarola<\/strong> f.<\/em> Melcoratge.<\/p>\n

74. nectariner<\/strong> m.<\/em> Presseguer d’una varietat que produeix nectarines (Prunus persica<\/em> var. nucipersica<\/em>).<\/p>\n

75. omb\u00fa<\/strong> [pl. -\u00fas<\/em>] m.<\/em> Bellaombra.<\/p>\n

76. onagr\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, que compr\u00e8n herbes, a vegades aqu\u00e0tiques, i alguns arbustos de fulles simples, de flors generalment regulars amb un tub basal que embolcalla l’ovari, el qual \u00e9s \u00ednfer o semi\u00ednfer, a la qual pertanyen les f\u00facsies i l’herba de les encantades. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

77. paduc<\/strong> m. 1<\/em> Arbre del g\u00e8nere Pterocarpus,<\/em> de la fam\u00edlia de les papilion\u00e0cies, de fulles pinnades i fruit arrodonit, comprimit i alat, indehiscent, de distribuci\u00f3 tropical, del qual s’obt\u00e9 un suc vermell, astringent, emprat en adoberia. 2<\/em> Fusta de paduc, emprada en ebenisteria.<\/p>\n

78. passiflor\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, que inclou sobretot lianes, per\u00f2 tamb\u00e9 arbres, arbustos i herbes, de fulles simples o dividides, flors pent\u00e0meres, sovint amb una corona de peces est\u00e8rils filamentoses, i fruit en baia o c\u00e0psula, pr\u00f2pies de les terres tropicals, a la qual pertany la passionera. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

79. pedali\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, que inclou herbes i arbustos de fulles sovint glanduloses, flors irregulars amb la corol\u00b7la tubulosa de cinc p\u00e8tals i fruit en c\u00e0psula o n\u00facula, pr\u00f2pies de l’\u00c0frica, l’\u00c0sia sud-oriental i Oceania, a la qual pertany el s\u00e8sam. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

80. pelitre<\/strong> m.<\/em> Piretre.<\/p>\n

81. peoni\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, herb\u00e0cies o arbustives, de fulles dividides, regulars, grosses i vistoses, que tenen de cinc a deu p\u00e8tals i nombrosos estams, i fruit format per dos a cinc fol\u00b7licles, pr\u00f2pia de les terres temperades de l’hemisferi boreal, a la qual pertanyen les pe\u00f2nies. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

82. piperita<\/strong> adj. menta piperita<\/strong><\/em> V. menta.<\/em><\/p>\n

83. pipiu<\/strong> m. 1 pipiu blanc<\/strong><\/em> Planta de la fam\u00edlia de les lili\u00e0cies, bulbosa, de fulles linears, totes basals, flors blanques, amb el nervi medial dels t\u00e8pals verd\u00f3s, reunides en llarg ra\u00efm, i fruit en c\u00e0psula, que es fa als fenassars i als marges de camps de les terres mediterr\u00e0nies (Ornithogalum narbonense)<\/em>. 2 pipiu blau<\/strong><\/em> Calabruixa grossa (\u2192).<\/p>\n

84. poinciana<\/strong> f.<\/em> Arbust de la fam\u00edlia de les cesalpini\u00e0cies, de fulles bipinnades i flors grosses molt vistoses, grogues amb llargs estams vermells, reunides en infloresc\u00e8ncies terminals denses i glanduloses, originari d’Am\u00e8rica del Sud i plantat com a ornamental (Caesalpinia gilliesii<\/em> o Poinciana gilliesii<\/em>).<\/p>\n

85. poniol<\/strong> m.<\/em> Poliol.<\/p>\n

86. portulaca<\/strong> f.<\/em> Verdolaga de flor gran (\u2192).<\/p>\n

87. potos<\/strong> m.<\/em> Planta de la fam\u00edlia de les ar\u00e0cies, que no arriba mai a florir, de tiges penjants o enfiladisses, mitjan\u00e7ant arrels caulog\u00e8niques, amb els entrenusos solcats, i de fulles ovades, m\u00e9s o menys corbades a la base, d’un verd lluent amb taques de color groc p\u00e0l\u00b7lid, origin\u00e0ria de les illes Salom\u00f3 i cultivada com a ornamental (Epipremnum aureum<\/em> o Pothos aureus<\/em>).<\/p>\n

88. rafflesi\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies par\u00e0sites, amb l’aparell vegetatiu redu\u00eft en gran part a una mena de filaments que creixen dins les arrels o les tiges de la planta parasitada, flors generalment unisexuals de periant simple, amb una columna central que porta els estams o els estigmes, i fruit carn\u00f3s, estesa sobretot pels pa\u00efsos tropicals, a la qual pertany la margalida. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

89. raigr\u00e0s<\/strong> m.<\/em> Herba perenne de la fam\u00edlia de les gram\u00ednies, de fulles estretes i d’espiguetes amb una sola gluma, aplicades a l’eix de la infloresc\u00e8ncia, que es fa en prats i vores de camins, emprada com a past i en jardineria (Lolium multiflorum)<\/em>.<\/p>\n

90. rambutan<\/strong> m.<\/em> Fruit comestible de la sapind\u00e0cia Nephelium lappaceum,<\/em> semblant al litxi per\u00f2 cobert de p\u00e8ls ondulats, grocs o vermellosos.<\/p>\n

91. regal\u00edssia<\/strong> f.<\/em> Regal\u00e8ssia.<\/p>\n

92. rotaboc<\/strong> m.<\/em> Blada.<\/p>\n

93. salenca<\/strong> f.<\/em> Salanca_.<\/p>\n

94. sapan<\/strong> m. arbre de sapan<\/strong><\/em> V. arbre.<\/em><\/p>\n

95. sapinde<\/strong> m. 1<\/em> Arbre caducifoli del g\u00e8nere Koelreuteria,<\/em> de la fam\u00edlia de les sapind\u00e0cies, de fulles pinnades o bipinnades i fruit en c\u00e0psula inflada, originari de l’\u00c0sia oriental. 2 sapinde de la Xina<\/strong><\/em> Sapinde de fol\u00edols dentats o lobulats i flors grogues en pan\u00edcules vistoses, originari de la Xina, plantat als jardins i parcs (Koelreuteria paniculata)<\/em>.<\/p>\n

96. sapote<\/strong> m. 1<\/em> Arbre perennifoli de la fam\u00edlia de les sapot\u00e0cies, aut\u00f2cton de l’Am\u00e8rica central, de fruit comestible i fusta apreciada, el tronc del qual d\u00f3na un l\u00e0tex que \u00e9s emprat per a la fabricaci\u00f3 de xiclet (Manilkara zapota<\/em> o Achras zapota<\/em>). 2<\/em> Arbre caducifoli de la fam\u00edlia de les sapot\u00e0cies, aut\u00f2cton de l’Am\u00e8rica Central, de fruit comestible, que es cultiva \u00e0mpliament (Pouteria zapota)<\/em>.<\/p>\n

97. sempredura<\/strong> f. flor de sempredura<\/strong><\/em> V. flor.<\/em><\/p>\n

98. sen\u00eds<\/strong> [pl. -issos<\/em>] m.<\/em> Cany\u00eds 2<\/strong>.<\/p>\n

99. serradella<\/strong> f.<\/em> Herba anual de la fam\u00edlia de les papilion\u00e0cies, de fulles imparipinnades, flors petites de color de rosa, en petits glom\u00e8ruls pedunculats, i llegums linears, articulats i rectes, espont\u00e0nia en alguns pa\u00efsos del Mediterrani occidental i eventualment cultivada com a farratge (Ornithopus sativus)<\/em>.<\/p>\n

100. sipo<\/strong> m. 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les meli\u00e0cies, molt alt, propi de l’\u00c0frica tropical (Entandrophragma utile)<\/em>. 2<\/em> Fusta de sipo, semblant a la del sapel\u00b7li per\u00f2 amb m\u00e9s aig\u00fces i sense rep\u00e8ls, emprada especialment en ebenisteria i per a decoraci\u00f3 d’interiors.<\/p>\n

101. sisal<\/strong> m. 1<\/em> Planta de la fam\u00edlia de les amaril\u00b7lid\u00e0cies, semblant a l’atzavara, que forneix la fibra del mateix nom (Agave sisalana)<\/em>. 2<\/em> Fibra obtinguda del sisal, emprada per a fabricar cordes i cordills.<\/p>\n

102. tal\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] m. 1<\/em> Arbre de la fam\u00edlia de les cesalpini\u00e0cies, originari de l’\u00c0frica tropical, explotat per la seva fusta (Erythrophleum ivorense<\/em> i E. suaveolens<\/em>). 2<\/em> Fusta de tal\u00ed, de color rogenc i molt densa, emprada especialment en la construcci\u00f3 de mobiliari urb\u00e0.<\/p>\n

103. taxodi<\/strong> m.<\/em> Xiprer dels pantans (\u2192).<\/p>\n

104. teca3<\/sup><\/strong> f.<\/em> Tec_.<\/p>\n

105. teligon\u00e0cies<\/strong> f. pl. 1<\/em> Fam\u00edlia de plantes dicotiled\u00f2nies, de fulles enteres amb est\u00edpules membranoses, flors unisexuals, solit\u00e0ries o en petits grups, les femenines tenen el periant tubul\u00f3s, i fruit en petita drupa, a la qual pertany l’herba molla. 2 f.<\/em> Individu d’aquesta fam\u00edlia.<\/p>\n

106. tr\u00e8fola<\/strong> f.<\/em> Fenc.<\/p>\n

107. tsuga<\/strong> f.<\/em> Arbre del g\u00e8nere Tsuga,<\/em> de la fam\u00edlia de les pin\u00e0cies, conreat en parcs i jardins.<\/p>\n

108. tur\u00edfera<\/strong> adj. savina tur\u00edfera<\/strong><\/em> V. savina.<\/em><\/p>\n

109. velutina<\/strong> adj. bufalaga velutina<\/strong><\/em> V. bufalaga.<\/em><\/p>\n

110. xicoia<\/strong> f.<\/em> Herba de la fam\u00edlia de les compostes, de fulles totes en roseta basal, pinnatipartides o pinnatisectes, amb els segments estretament triangulars, i cap\u00edtols d’un groc p\u00e0l\u00b7lid, amb totes les flors ligulades, solitaris al capdamunt d’un peduncle llis, que es fa a les pastures i als herbeis calcigats de l’alta muntanya, comestible en amanida quan \u00e9s tendra (Taraxacum dissectum)<\/em>.<\/p>\n

111. xilosti<\/strong> adj. xuclamel xilosti<\/strong><\/em> V. xuclamel.<\/em><\/p>\n

POL\u00cdTICA<\/strong><\/p>\n

1. apertura<\/strong> f.<\/em> Obertura 5<\/strong>.<\/p>\n

2. cartisme<\/strong> m.<\/em> Moviment reformista promogut per associacions obreres angleses durant la primera meitat del segle XIX amb l’objectiu d’obtenir el dret a vot i a la representaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n

3. clientelisme<\/strong> m.<\/em> Relaci\u00f3 entre pol\u00edtics i ciutadans en qu\u00e8 s’intercanvia protecci\u00f3 econ\u00f2mica i social com a compensaci\u00f3 de suport pol\u00edtic o electoral.<\/p>\n

4. liberalitzador -a<\/strong> adj.<\/em> Que liberalitza.<\/p>\n

5. maharani<\/strong> f.<\/em> Muller del maharaja.<\/p>\n

PROFESSIONS<\/strong><\/p>\n

1. al\u00b7lerg\u00f2leg al\u00b7lerg\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en al\u00b7lergologia.<\/p>\n

2. al\u00b7lergologia<\/strong> f.<\/em> Branca de la medicina que estudia les al\u00b7l\u00e8rgies i els processos al\u00b7l\u00e8rgics.<\/p>\n

3. ambient\u00f2leg ambient\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en ci\u00e8ncies ambientals.<\/p>\n

4. anestesi\u00f2leg anestesi\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en anestesiologia i reanimaci\u00f3.<\/p>\n

5. attrezzista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> T\u00e8cnic responsable de l’attrezzo.<\/p>\n

6. au-pair<\/em><\/strong> [fr.] m.<\/em> i f.<\/em> Persona jove que, a canvi de la manutenci\u00f3 i l’allotjament, t\u00e9 cura dels infants d’una fam\u00edlia en un pa\u00eds estranger.<\/p>\n

7. avaluador -a<\/strong> adj.<\/em> Que avalua.<\/p>\n

8. b\u00e0rman<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona encarregada de preparar i de servir les begudes en la barra d’un bar, especialment d’una cocteleria.<\/p>\n

9. biof\u00edsic -a<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la biof\u00edsica. 2 f.<\/em> Aplicaci\u00f3 de les diverses branques de la f\u00edsica a l’estudi dels sistemes biol\u00f2gics. 3 m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en biof\u00edsica.<\/p>\n

10. cartom\u00e0ntic -a<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la cartom\u00e0ncia. 2 m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en la cartom\u00e0ncia.<\/p>\n

11. cavista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que elabora el cava.<\/p>\n

12. cercatalents<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que, per enc\u00e0rrec d’una empresa, s’ocupa d’identificar i seleccionar professionals altament qualificats per a exercir funcions directives i executives, i de persuadir-los perqu\u00e8 s’hi incorporin.<\/p>\n

13. climat\u00f2leg climat\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en climatologia.<\/p>\n

14. cosmetologia<\/strong> f.<\/em> Cosm\u00e8tica.<\/p>\n

15. crimin\u00f2leg crimin\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en criminologia.<\/p>\n

16. discj\u00f2quei<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona encarregada de presentar i programar discos a la r\u00e0dio, a la televisi\u00f3 o en una discoteca.<\/p>\n

17. dom\u00f2tica<\/strong> f.<\/em> Disciplina que s’ocupa de la concepci\u00f3 i de l’aplicaci\u00f3 d’automatismes en les instal\u00b7lacions dels habitatges.<\/p>\n

18. emmoquetador emmoquetadora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que es dedica a emmoquetar.<\/p>\n

19. emmoquetar<\/strong> v. tr.<\/em> Col\u00b7locar moqueta (sobre el s\u00f2l o sobre les parets d’una habitaci\u00f3).<\/p>\n

20. freelance<\/em><\/strong> [angl.] [inv.] m.<\/em> i f. 1<\/em> Professional del periodisme, la publicitat, l’edici\u00f3, etc., que treballa per a diverses empreses sense contracte fix. 2 adj. Un fot\u00f2graf freelance.<\/em><\/p>\n

21. frigorista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> T\u00e8cnic en instal\u00b7lacions frigor\u00edfiques.<\/p>\n

22. gasoliner gasolinera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que at\u00e9n el subministrament de carburant i els altres serveis d’una gasolinera i s’ocupa del manteniment i la neteja de les instal\u00b7lacions.<\/p>\n

23. genetista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en gen\u00e8tica.<\/p>\n

24. gruista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que s’ocupa de manejar una grua.<\/p>\n

25. helicicultor helicicultora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que es dedica a la cria de caragols amb finalitats comercials.<\/p>\n

26. hepat\u00f2leg hepat\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en malalties del fetge.<\/p>\n

27. hepatologia<\/strong> f.<\/em> Branca de la medicina que estudia el fetge i les seves malalties.<\/p>\n

28. internista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en malalties que afecten els \u00f2rgans interns i en el seu tractament mitjan\u00e7ant medicaments.<\/p>\n

29. joneguer joneguera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Torero que toreja j\u00f2necs.<\/p>\n

30. ludotecari ludotec\u00e0ria<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Educador responsable d’una ludoteca.<\/p>\n

31. lutier<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que fabrica instruments musicals, especialment de cordes pin\u00e7ades o fregades.<\/p>\n

32. mast\u00f2leg mast\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en mastologia.<\/p>\n

33. matricer matricera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en la fabricaci\u00f3 de matrius.<\/p>\n

34. nefr\u00f2leg nefr\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en nefrologia.<\/p>\n

35. nemat\u00f2leg nemat\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en nematologia.<\/p>\n

36. netejavidres<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que t\u00e9 per ofici netejar vidres.<\/p>\n

37. nivologia<\/strong> f.<\/em> Ci\u00e8ncia que estudia les formes i els moviments de la neu.<\/p>\n

38. obstetre obstetra<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Metge versat en obstetr\u00edcia.<\/p>\n

39. ocean\u00f2leg ocean\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en oceanologia.<\/p>\n

40. orxeller orxellera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona dedicada a recollir l’orxella i a preparar el tint que se n’obt\u00e9.<\/p>\n

41. pizzer pizzera<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Persona que s’ocupa de fer pizzes. 2<\/em> Persona que reparteix pizzes a domicili.<\/p>\n

42. pneum\u00f2leg pneum\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Especialista en pneumologia.<\/p>\n

43. portalliteres<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que transporta malalts, ferits o cad\u00e0vers en llitera.<\/p>\n

44. quiropr\u00e0ctic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Relatiu o pertanyent a la quiropr\u00e0ctica. 1<\/strong> 2 f.<\/em> M\u00e8tode emp\u00edric de tractament de diverses afeccions consistent a manipular i pressionar amb les mans damunt de la columna vertebral. m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> Especialista en quiropr\u00e0ctica.<\/p>\n

45. sinologia<\/strong> f.<\/em> Estudi de la llengua, de la cultura i de la civilitzaci\u00f3 xinesa.<\/p>\n

46. sommelier<\/em><\/strong> [fr.] m.<\/em> i f.<\/em> Persona encarregada de la selecci\u00f3, la presentaci\u00f3 i el servei de vins i licors en els grans restaurants.<\/p>\n

47. tatuador tatuadora<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que fa tatuatges.<\/p>\n

48. termin\u00f2leg termin\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en terminologia.<\/p>\n

49. toponimista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en topon\u00edmia.<\/p>\n

50. verduler verdulera<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Verdulaire.<\/p>\n

PSICOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. autoestima<\/strong> f.<\/em> Amor propi (\u2192).<\/p>\n

2. conflictologia<\/strong> f.<\/em> Estudi cient\u00edfic dels conflictes i llur resoluci\u00f3.<\/p>\n

3. discapacitat<\/strong>1<\/sup> f.<\/em> Minusvalidesa.<\/p>\n

4. discapacitat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Minusv\u00e0lid.<\/p>\n

5. eid\u00e8tic -a<\/strong> adj.<\/em> En fil., relatiu o pertanyent a l’ess\u00e8ncia.<\/p>\n

6. glossol\u00e0lia<\/strong> f. 1<\/em> Carisma propi del cristianisme primitiu consistent a expressar-se en un llenguatge inintel\u00b7ligible per als oients o, fins i tot, per al parlant. 2<\/em> Llenguatge inintel\u00b7ligible expressat en determinats estats hipn\u00f2tics i en processos psic\u00f2tics.<\/p>\n

7. grafoter\u00e0pia<\/strong> f.<\/em> Ter\u00e0pia que utilitza exercicis d’escriptura.<\/p>\n

8. \u00edtem<\/strong>1<\/sup> m. 1<\/em> Element d’un conjunt. 2<\/em> Element, part o unitat susceptible de quantificaci\u00f3 de qu\u00e8 es compon un test o un altre material psicot\u00e8cnic.<\/p>\n

9. metacognici\u00f3<\/strong> f.<\/em> Consci\u00e8ncia dels processos mentals que intervenen en l’aprenentatge.<\/p>\n

10. metacognitiu -iva<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la metacognici\u00f3.<\/p>\n

11. pedometria<\/strong> f.<\/em> Mesurament de les capacitats f\u00edsiques i mentals de l’infant.<\/p>\n

12. pedom\u00e8tric -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la pedometria.<\/p>\n

13. p\u00edcnic2<\/sup><\/strong> -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que t\u00e9 una constituci\u00f3 rabassuda i amb tend\u00e8ncia a l’obesitat, a la qual s’associa un car\u00e0cter extravertit.<\/p>\n

14. psicodrama<\/strong> m.<\/em> Representaci\u00f3 teatral amb finalitats psicoterap\u00e8utiques.<\/p>\n

15. psicoling\u00fc\u00edstica<\/strong> f.<\/em> Disciplina que estudia les relacions entre els models del llenguatge i els models de la ment.<\/p>\n

16. sadomasoquisme<\/strong> m.<\/em> Comportament sexual que implica el sadisme i el masoquisme alhora.<\/p>\n

17. sadomasoquista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al sadomasoquisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Que practica el sadomasoquisme.<\/p>\n

18. sociodrama<\/strong> m.<\/em> Psicodrama utilitzat com a t\u00e8cnica terap\u00e8utica de grups.<\/p>\n

19. superego<\/strong> m.<\/em> Superj\u00f2.<\/p>\n

20. superj\u00f2<\/strong> [pl. -jos<\/em>] m.<\/em> En psicoan\u00e0lisi, part de la personalitat que es troba per damunt de la consci\u00e8ncia i controla les activitats conscients mitjan\u00e7ant un codi moral m\u00e9s o menys r\u00edgid.<\/p>\n

QU\u00cdMICA<\/strong><\/p>\n

1. al\u00b7lost\u00e8ric -a<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’al\u00b7losteria. 2<\/em> Que presenta al\u00b7losteria. Enzim al\u00b7lost\u00e8ric.<\/em><\/p>\n

2. aluminot\u00e8rmic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’aluminot\u00e8rmia.<\/p>\n

3. amperometria<\/strong> f.<\/em> Amperimetria.<\/p>\n

4. ataxita<\/strong> f.<\/em> Siderit constitu\u00eft fonamentalment per taenita.<\/p>\n

5. biamperometria<\/strong> f.<\/em> Biamperimetria.<\/p>\n

6. bohri<\/strong> m.<\/em> Element qu\u00edmic artificial, transf\u00e8rmic (s\u00edmbol, Bh; nombre at\u00f2mic, 107; pes at\u00f2mic de l’is\u00f2top m\u00e9s estable, 262).<\/p>\n

7. clorofluorocarboni<\/strong> m.<\/em> Clorofluorocarbur.<\/p>\n

8. clorofluorocarbur<\/strong> m.<\/em> Carbur de clor i fluor emprat en circuits de refrigeraci\u00f3, en la fabricaci\u00f3 d’escumes polim\u00e8riques i com a gas propulsor d’esprais que t\u00e9 una acci\u00f3 catal\u00edtica sobre la destrucci\u00f3 de l’oz\u00f3 de l’estratosfera.<\/p>\n

9. conduct\u00f2metre<\/strong> m.<\/em> Conduct\u00edmetre.<\/p>\n

10. conductometria<\/strong> f.<\/em> Conductimetria.<\/p>\n

11. conductom\u00e8tric -a<\/strong> adj.<\/em> Conductim\u00e8tric.<\/p>\n

12. darmstadti<\/strong> m.<\/em> Element qu\u00edmic artificial (s\u00edmbol, Ds; nombre at\u00f2mic, 110; pes at\u00f2mic de l’is\u00f2top m\u00e9s estable, 281).<\/p>\n

13. dioxina<\/strong> f.<\/em> Compost altament t\u00f2xic i estable, que penetra f\u00e0cilment a les c\u00e8l\u00b7lules, amb efectes cancer\u00edgens.<\/p>\n

14. disgregador -a<\/strong> adj.<\/em> Disgregant.<\/p>\n

15. dubni<\/strong> m.<\/em> Element qu\u00edmic artificial, transf\u00e8rmic (s\u00edmbol, Db; nombre at\u00f2mic, 105; pes at\u00f2mic de l’is\u00f2top m\u00e9s estable, 262).<\/p>\n

16. endomorfina<\/strong> f.<\/em> Endorfina.<\/p>\n

17. endorfina<\/strong> f.<\/em> Neurohormona polipept\u00eddica que actua fonamentalment en el sistema nervi\u00f3s central i produeix principalment efectes analg\u00e8sics similars als de les subst\u00e0ncies opi\u00e0cies.<\/p>\n

18. epox\u00eddica<\/strong> adj. resina epox\u00eddica<\/strong><\/em> V. resina.<\/em><\/p>\n

19. faradaic -a<\/strong> adj.<\/em> Far\u00e0dic.<\/p>\n

20. ficocol\u00b7loide<\/strong> m.<\/em> Polisac\u00e0rid mucilagin\u00f3s que sovint forma part de la paret de les algues marines, com ara l’agar, la carraguenina i l’\u00e0cid alg\u00ednic.<\/p>\n

21. flint<\/strong> adj. vidre flint<\/strong><\/em> V. vidre.<\/em><\/p>\n

22. fotosensibilitzador<\/strong> m.<\/em> Mol\u00e8cula capa\u00e7 d’absorbir la radiaci\u00f3 lluminosa i provocar canvis energ\u00e8tics en una altra mol\u00e8cula.<\/p>\n

23. hal\u00f3<\/strong> m.<\/em> Derivat fluorat, bromat o clorat d’un hidrocarbur, emprat com a l\u00edquid extintor i frigor\u00edfic.<\/p>\n

24. hassi<\/strong> m.<\/em> Element qu\u00edmic artificial, transf\u00e8rmic (s\u00edmbol, Hs; nombre at\u00f2mic 108; pes at\u00f2mic de l’is\u00f2top m\u00e9s estable, 265).<\/p>\n

25. hexaedrita<\/strong> f.<\/em> Siderit constitu\u00eft per grans cristalls de camacita.<\/p>\n

26. isomerasa<\/strong> f.<\/em> Enzim que catalitza reaccions d’isomeritzaci\u00f3.<\/p>\n

27. liposoluble<\/strong> adj.<\/em> Soluble en greixos i olis.<\/p>\n

28. lligasa<\/strong> f.<\/em> Enzim que catalitza la uni\u00f3 de dues mol\u00e8cules alhora que \u00e9s hidrolitzada una mol\u00e8cula d’un nucle\u00f2tid trifosfat.<\/p>\n

29. meitneri<\/strong> m.<\/em> Element qu\u00edmic artificial, transf\u00e8rmic (s\u00edmbol, Mt; nombre at\u00f2mic, 109; pes at\u00f2mic de l’is\u00f2top m\u00e9s estable, 266).<\/p>\n

30. metal\u00b7loprote\u00efna<\/strong> f.<\/em> Prote\u00efna que cont\u00e9 \u00e0toms met\u00e0l\u00b7lics com a grup prost\u00e8tic.<\/p>\n

31. neurot\u00f2xic -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 efectes nocius sobre el sistema nervi\u00f3s, de manera que interfereix en el mecanisme de transmissi\u00f3 dels impulsos. Ver\u00ed neurot\u00f2xic.<\/em><\/p>\n

32. nitro<\/strong> m.<\/em> Grup funcional de f\u00f3rmula NO2<\/sub>.<\/p>\n

33. propil\u00e8<\/strong> m.<\/em> Prop\u00e8.<\/p>\n

34. psilocibina<\/strong> f.<\/em> Subst\u00e0ncia al\u00b7lucin\u00f2gena continguda en algunes esp\u00e8cies de bolets del g\u00e8nere Psilocybe.<\/em><\/p>\n

35. roentgengrafia<\/strong> f.<\/em> Radiografia.<\/p>\n

36. roentgeni<\/strong> m.<\/em> Element qu\u00edmic artificial (s\u00edmbol, Rg; nombre at\u00f2mic, 111; pes at\u00f2mic de l’is\u00f2top m\u00e9s estable, 272).<\/p>\n

37. roentgenlogia<\/strong> f.<\/em> Radiologia.<\/p>\n

38. roentgenter\u00e0pia<\/strong> f.<\/em> Radioter\u00e0pia.<\/p>\n

39. r\u00f6ntgeni<\/strong> m.<\/em> Roentgeni.<\/p>\n

40. seaborgi<\/strong> m.<\/em> Element qu\u00edmic artificial, transf\u00e8rmic (s\u00edmbol, Sg; nombre at\u00f2mic, 106; pes at\u00f2mic de l’is\u00f2top m\u00e9s estable, 263).<\/p>\n

41. titulom\u00e8tric -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la valoraci\u00f3 quantitativa d’una subst\u00e0ncia mitjan\u00e7ant una altra subst\u00e0ncia de composici\u00f3 coneguda.<\/p>\n

42. transf\u00e8rmic -a<\/strong> adj.<\/em> Que ocupa un lloc m\u00e9s enll\u00e0 del fermi en la taula peri\u00f2dica dels elements.<\/p>\n

RELIGI\u00d3<\/strong><\/p>\n

1. adar<\/strong> m. 1<\/em> Dotz\u00e8 mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Sis\u00e8 mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

2. adventisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina que sost\u00e9 que el segon adveniment de Crist \u00e9s imminent.<\/p>\n

3. adventista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent a l’adventisme. Esgl\u00e9sia adventista. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor de l’adventisme.<\/p>\n

4. agustinisme<\/strong> m.<\/em> Augustinisme.<\/p>\n

5. ain<\/strong> f.<\/em> Setzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

6. alcor\u00e0<\/strong> m.<\/em> Exemplar de l’Alcor\u00e0.<\/p>\n

7. amalecita<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un poble n\u00f2mada establert al nord-oest d’Ar\u00e0bia, que la B\u00edblia considera com a descendent d’Amalec. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als amalecites.<\/p>\n

8. amalequita<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Amalecita.<\/p>\n

9. ammonita<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un antic poble semita establert a l’est del Jord\u00e0. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ammonites.<\/p>\n

10. angelologia<\/strong> f.<\/em> Conjunt de doctrines i creences relatives als \u00e0ngels.<\/p>\n

11. apocalipsi<\/strong> f. 1<\/em> Antic escrit jueu o cristi\u00e0 que pretenia manifestar, mitjan\u00e7ant una revelaci\u00f3 celestial, un coneixement fins llavors secret del passat, del present i del futur. 2<\/em> Cat\u00e0strofe 2.<\/em><\/p>\n

12. asquenazita<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Jueu que fa remuntar els seus or\u00edgens en avantpassats establerts a l’Europa nord-occidental a l’inici de l’edat mitjana.<\/p>\n

13. av<\/strong> m. 1<\/em> Cinqu\u00e8 mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Onz\u00e8 mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

14. bahaisme<\/strong> m.<\/em> Moviment religi\u00f3s proper a l’islam, iniciat per Bah_ All_h, que defensa la unitat espiritual de la humanitat i la pau mundial.<\/p>\n

15. bahaista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al bahaisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del bahaisme.<\/p>\n

16. bet<\/strong> f.<\/em> Segona lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

17. caf<\/strong> f.<\/em> Onzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

18. caixer2<\/sup><\/strong> [inv.] adj.<\/em> Preparat ritualment i autoritzat per la llei hebraica. Vi caixer. Carn caixer.<\/em><\/p>\n

19. caraisme<\/strong> m.<\/em> Sistema doctrinal dels cara\u00eftes.<\/p>\n

20. cara\u00efta<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Membre d’una secta jueva que refusa les tradicions orals rab\u00edniques recollides en el Talmud i nom\u00e9s admet com autoritzada la Sagrada Escriptura. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als cara\u00eftes.<\/p>\n

21. catecumenat<\/strong> m.<\/em> Per\u00edode de preparaci\u00f3 dels catec\u00famens.<\/p>\n

22. cof<\/strong> f.<\/em> Dinovena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

23. confuci\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a Confuci.<\/p>\n

24. confucianista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al confucianisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del confucianisme.<\/p>\n

25. cristologia<\/strong> f.<\/em> Part de la teologia que tracta de Crist.<\/p>\n

26. cristol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la cristologia.<\/p>\n

27. d\u00e0let<\/strong> f.<\/em> Quarta lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

28. d\u00e0ric<\/strong> m.<\/em> Moneda d’or de l’Imperi persa.<\/p>\n

29. descregut -uda<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Incr\u00e8dul.<\/p>\n

30. deuterocan\u00f2nic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als llibres deuterocan\u00f2nics.<\/p>\n

31. drus drusa<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un grup religi\u00f3s sorgit de l’isma\u00eflisme i establert a S\u00edria, a Israel i al L\u00edban. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als drusos.<\/p>\n

32. edomita<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un antic poble semita establert a les muntanyes de Se\u00efr, al sud-est del mar Mort. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als edomites.<\/p>\n

33. elul<\/strong> m. 1<\/em> Sis\u00e8 mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Dotz\u00e8 mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

34. exorcistat<\/strong> m.<\/em> El tercer dels ordes menors.<\/p>\n

35. filact\u00e8ria<\/strong> f.<\/em> Estoig de cuir que cont\u00e9 pergamins amb fragments del Pentateuc que els jueus duen en nombre de dos, l’un lligat al bra\u00e7 esquerre i l’altre al front, durant la preg\u00e0ria matinal dels dies feiners.<\/p>\n

36. gehenna<\/strong> f.<\/em> En el Nou Testament i en la literatura rab\u00ednica, infern.<\/p>\n

37. glossol\u00e0lia<\/strong> f. 1<\/em> Carisma propi del cristianisme primitiu consistent a expressar-se en un llenguatge inintel\u00b7ligible per als oients o, fins i tot, per al parlant. 2<\/em> Llenguatge inintel\u00b7ligible expressat en determinats estats hipn\u00f2tics i en processos psic\u00f2tics.<\/p>\n

38. guematria<\/strong> f.<\/em> T\u00e8cnica hermen\u00e8utica usada sobretot per la c\u00e0bala jueva, basada en el valor num\u00e8ric de les lletres.<\/p>\n

39. gueniz\u00e0<\/strong> f.<\/em> Lloc d’una sinagoga destinat a guardar-hi els documents i llibres sagrats i els objectes de culte fora d’\u00fas en espera d’enterrar-los en terra sagrada. La gueniz\u00e0 del Caire.<\/em><\/p>\n

40. gu\u00edmel<\/strong> f.<\/em> Tercera lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

41. hagad\u00e0<\/strong> f.<\/em> Exemplar de l’Hagad\u00e0. M’he comprat una hagad\u00e0 comentada.<\/em><\/p>\n

42. halac\u00e0<\/strong> f. 1<\/em> Conjunt de lleis i tradicions legals del judaisme contingudes en la literatura jueva i especialment en el Talmud, que tracten de les obligacions religioses a les quals s’han de sotmetre els jueus en les seves relacions amb l’univers, amb el pro\u00efsme i amb D\u00e9u. 2<\/em> Llei o tradici\u00f3 concreta establerta per l’halac\u00e0.<\/p>\n

43. hassid<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que segueix l’hassidisme.<\/p>\n

44. hassidisme<\/strong> m.<\/em> Moviment popular de renovaci\u00f3 religiosa jueu fundat a Pol\u00f2nia en el segle XVIII.<\/p>\n

45. he<\/strong> f.<\/em> Cinquena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

46. heixvan<\/strong> m. 1<\/em> Vuit\u00e8 mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Segon mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

47. henoteista<\/strong> adj.<\/em> Practicant de l’henoteisme.<\/p>\n

48. het<\/strong> f.<\/em> Vuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

49. hurrita<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un poble de l’antic Pr\u00f2xim Orient establert origin\u00e0riament a les muntanyes d’Arm\u00e8nia. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als hurrites.<\/p>\n

50. iar<\/strong> m. 1<\/em> Segon mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Vuit\u00e8 mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

51. idumeu -ea<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Individu d’un poble de l’\u00e8poca hel\u00b7len\u00edstica i romana establert al sud de la regi\u00f3 de Judea, en el territori occidental de l’antiga Edom. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als idumeus.<\/p>\n

52. intertestamentari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al per\u00edode del judaisme que s’est\u00e9n aproximadament entre l’inici del segle II aC i el final del segle II dC.<\/p>\n

53. islamista<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a l’islamisme. adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Partidari de l’islamisme. 2<\/strong> 2 m.<\/em> i f.<\/em> Islam\u00f2leg, islam\u00f2loga.<\/p>\n

54. islam\u00f2leg islam\u00f2loga<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona versada en islamologia.<\/p>\n

55. ismaelita<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> \u00c0rab, com a descendent d’Ismael. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als ismaelites.<\/p>\n

56. jiddisch<\/em><\/strong> [al.] adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al jiddisch.<\/em> 2 m.<\/em> Llengua germ\u00e0nica parlada per diverses comunitats jueves d’arreu del m\u00f3n.<\/p>\n

57. judeocristi\u00e0 -ana<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al judeocristianisme.<\/p>\n

58. kerigma<\/strong> m.<\/em> Anunci del nucli de la fe cristiana, que tracta de la mort i resurrecci\u00f3 de Jesucrist, en l’exegesi del Nou Testament.<\/p>\n

59. la\u00efcista<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari del la\u00efcisme.<\/p>\n

60. l\u00e0med<\/strong> f.<\/em> Dotzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

61. latitudinarisme<\/strong> m.<\/em> Moviment anglic\u00e0 sorgit al segle XVII que admet la salvaci\u00f3 per a tothom qui cregui en Crist i cerqui la veritat en la B\u00edblia.<\/p>\n

62. marheixvan<\/strong> m.<\/em> Heixvan.<\/p>\n

63. mariol\u00f2gic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la mariologia.<\/p>\n

64. masora<\/strong> f. 1<\/em> Sistema de regles, principis i tradicions que regulen la c\u00f2pia i l’\u00fas dels manuscrits b\u00edblics hebreus, establerts entre els segles VI i X dC per a preservar el text aut\u00e8ntic de la B\u00edblia hebrea. 2<\/em> Cos de notes cr\u00edtiques i explicatives marginals transmeses amb el text de la B\u00edblia hebrea per tal d’assegurar-ne la transmissi\u00f3 fidel.<\/p>\n

65. masoreta<\/strong> m.<\/em> Estudi\u00f3s jueu que particip\u00e0 en l’establiment de la masora.<\/p>\n

66. masor\u00e8tic -a<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a la masora o als masoretes.<\/p>\n

67. mem<\/strong> f.<\/em> Tretzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

68. menor\u00e0<\/strong> [pl. -\u00e0s<\/em>] f.<\/em> Canelobre jueu de set bra\u00e7os.<\/p>\n

69. midraix<\/strong> m.<\/em> Comentari rab\u00ednic d’un text b\u00edblic, de l’\u00e8poca antiga o medieval, que t\u00e9 per finalitat explicitar diversos punts jur\u00eddics o desenvolupar un ensenyament moral per mitj\u00e0 de diversos g\u00e8neres literaris com ara relats, par\u00e0boles o llegendes.<\/p>\n

70. monolatria<\/strong> f.<\/em> Henoteisme.<\/p>\n

71. nass\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] m.<\/em> President del sanedr\u00ed.<\/p>\n

72. nazireu -ea<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Hebreu consagrat a D\u00e9u que, segons l’Antic Testament, havia d’abstenir-se de begudes fermentades, evitar tocar cad\u00e0vers i deixar-se cr\u00e9ixer els cabells.<\/p>\n

73. neotestamentari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent al Nou Testament.<\/p>\n

74. nissan<\/strong> m. 1<\/em> Primer mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Set\u00e8 mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

75. nun<\/strong> f.<\/em> Catorzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

76. ostiariat<\/strong> m.<\/em> El primer dels ordes menors.<\/p>\n

77. \u00f2stracon<\/strong> m.<\/em> Tros de terrissa emprat a l’antiguitat com a superf\u00edcie per a escriure.<\/p>\n

78. palestinenc -a<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Palest\u00ed, especialment de l’antiga Palestina.<\/p>\n

79. per\u00edcope<\/strong> f. 1<\/em> Fragment extret de certes obres liter\u00e0ries, especialment del Nou Testament, amb vista al seu estudi. 2<\/em> Fragment o unitat liter\u00e0ria, especialment de la B\u00edblia. 3<\/em> Breu secci\u00f3 de la B\u00edblia que hom llegeix en el culte.<\/p>\n

80. pogrom<\/strong> m.<\/em> Massacre de gent indefensa, especialment jueus.<\/p>\n

81. presura<\/strong> f.<\/em> Aprisi\u00f3.<\/p>\n

82. pseudoep\u00edgraf<\/strong> m.<\/em> Llibre que presenta algunes semblances amb els llibres de l’Antic Testament per\u00f2 que no ha estat incl\u00f2s en els c\u00e0nons cristians, segons la nomenclatura protestant.<\/p>\n

83. pseudon\u00edmia<\/strong> f.<\/em> Procediment que consisteix a posar sota el nom d’un autor ja conegut i consagrat una obra que no li pertany per donar m\u00e9s autoritat i prestigi a l’escrit.<\/p>\n

84. quibuts<\/strong> [inv.] m.<\/em> Comunitat agr\u00e0ria de car\u00e0cter col\u00b7lectivista de l’Estat d’Israel.<\/p>\n

85. quip\u00e0<\/strong> f.<\/em> Casquet que fan servir els homes jueus observants.<\/p>\n

86. quisleu<\/strong> m. 1<\/em> Nov\u00e8 mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Tercer mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

87. reix<\/strong> f.<\/em> Vintena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

88. saduceu saducea<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Membre d’un grup religi\u00f3s jueu originat en temps dels Macabeus i actiu fins a la destrucci\u00f3 del temple de Jerusalem, que refusava l’autoritat de les tradicions orals i d’altres llibres de l’Antic Testament que no fossin el Pentateuc, i negava la resurrecci\u00f3 dels morts, la immortalitat de l’\u00e0nima i l’exist\u00e8ncia dels \u00e0ngels. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als saduceus.<\/p>\n

89. s\u00e0mec<\/strong> f.<\/em> Quinzena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

90. sant\u00edssim<\/strong> m.<\/em> Sant\u00edssim sagrament (\u2192). L’altar del Sant\u00edssim.<\/em><\/p>\n

91. sikh<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al sikhisme. 2 m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del sikhisme.<\/p>\n

92. sikhisme<\/strong> m.<\/em> Moviment politicoreligi\u00f3s sorgit a l’\u00cdndia al segle XV i establert b\u00e0sicament al Panjab, que integra elements de l’hinduisme i de l’islam.<\/p>\n

93. sintoisme<\/strong> m.<\/em> Xintoisme.<\/p>\n

94. sintoista<\/strong> adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Xintoista.<\/p>\n

95. sivan<\/strong> m. 1<\/em> Tercer mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Nov\u00e8 mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

96. tal\u00b7lit<\/strong> m.<\/em> Xal rectangular amb serrells als quatre angles que els homes jueus porten durant certes preg\u00e0ries.<\/p>\n

97. tammuz<\/strong> [inv.] m. 1<\/em> Quart mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Des\u00e8 mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

98. targum<\/strong> m.<\/em> Traducci\u00f3 antiga, m\u00e9s o menys parafr\u00e0stica, de la B\u00edblia hebrea en llengua aramea. Els targums dels Profetes.<\/em><\/p>\n

99. tel2<\/sup><\/strong> m.<\/em> Pujol constitu\u00eft per les restes de les diverses habitacions successives, acumulades les unes sobre les altres durant un llarg espai de temps, caracter\u00edstic del Pr\u00f2xim i Mitj\u00e0 Orient.<\/p>\n

100. tet<\/strong> f.<\/em> Novena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

101. tevet<\/strong> m. 1<\/em> Des\u00e8 mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Quart mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

102. tixr\u00ed<\/strong> [pl. -\u00eds<\/em>] m. 1<\/em> Set\u00e8 mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Primer mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

103. tsade<\/strong> f.<\/em> Divuitena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

104. ugar\u00edtic -a<\/strong> adj.<\/em> 1<\/strong> Relatiu o pertanyent a l’antiga ciutat d’Ugarit, a l’actual S\u00edria. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Llengua sem\u00edtica, de la branca nord-occidental, parlada a l’antiga ciutat d’Ugarit. 2<\/strong> 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’ugar\u00edtic.<\/p>\n

105. vau<\/strong> f.<\/em> 1<\/strong> Sisena lletra dels alfabets hebreu i arameu. f.<\/em> 2<\/strong> Semiconsonant velar.<\/p>\n

106. veterotestamentari -\u00e0ria<\/strong> adj.<\/em> Relatiu o pertanyent a l’Antic Testament.<\/p>\n

107. xeol<\/strong> m.<\/em> Regi\u00f3 subterr\u00e0nia on van a parar els morts segons l’Antic Testament.<\/p>\n

108. x\u00e9quel<\/strong> m.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria de l’Estat d’Israel. 1<\/strong> 2<\/em> Moneda d’un x\u00e9quel. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Unitat de pes emprada antigament al Pr\u00f2xim Orient corresponent a la dracma grega. 2<\/strong> 2<\/em> Unitat monet\u00e0ria d’argent equivalent al pes del x\u00e9quel.<\/p>\n

109. xevat<\/strong> m. 1<\/em> Onz\u00e8 mes de l’any religi\u00f3s jueu. 2<\/em> Cinqu\u00e8 mes de l’any civil jueu.<\/p>\n

110. xin<\/strong> f.<\/em> Vint-i-unena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

111. xintoisme<\/strong> m.<\/em> Religi\u00f3 tradicional del Jap\u00f3, de caire politeista.<\/p>\n

112. xintoista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al xintoisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Seguidor del xintoisme.<\/p>\n

113. zain<\/strong> f.<\/em> Setena lletra dels alfabets hebreu i arameu.<\/p>\n

114. zelota<\/strong> m.<\/em> i f. 1<\/em> Membre d’un grup politicoreligi\u00f3s jueu que fou molt actiu en la resist\u00e8ncia contra els romans durant el segle I aC. 2 adj.<\/em> Relatiu o pertanyent als zelotes.<\/p>\n

SOCIOLOGIA<\/strong><\/p>\n

1. apertura<\/strong> f.<\/em> Obertura 5<\/strong>.<\/p>\n

2. conflictologia<\/strong> f.<\/em> Estudi cient\u00edfic dels conflictes i llur resoluci\u00f3.<\/p>\n

3. cosificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de cosificar; l’efecte.<\/p>\n

4. cosificar<\/strong> v. tr.<\/em> Reificar.<\/p>\n

5. cosmovisi\u00f3<\/strong> f.<\/em> Visi\u00f3 global del m\u00f3n i del lloc que hi ocupa l’\u00e9sser hum\u00e0, que orienta la interpretaci\u00f3 i la valoraci\u00f3 de l’exist\u00e8ncia.<\/p>\n

6. estigmatitzaci\u00f3<\/strong> f. 1<\/em> Acci\u00f3 d’estigmatitzar; l’efecte. 2<\/em> Proc\u00e9s pel qual un grup amb poder defineix el que \u00e9s normal i deixa fora d’aquesta definici\u00f3 altres conductes que, en conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u00f3n considerades desviades.<\/p>\n

7. interioritzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 d’interioritzar; l’efecte.<\/p>\n

8. interioritzar<\/strong> v. tr.<\/em> Assimilar (els models socials, les idees d’una persona, etc.) i incorporar-los com a propis.<\/p>\n

9. lumpen<\/strong> m.<\/em> Conjunt de les capes m\u00e9s pobres de la poblaci\u00f3 urbana, formades per individus no integrats en el proc\u00e9s de producci\u00f3 i mancats d’una consci\u00e8ncia pol\u00edtica.<\/p>\n

10. macrosociologia<\/strong> f.<\/em> Part de la sociologia que investiga comunitats grans i estructures socials generals, com ara les revolucions, les grans migracions, les formes de dominaci\u00f3 pol\u00edtica, etc.<\/p>\n

11. microsociologia<\/strong> f.<\/em> Part de la sociologia que investiga comunitats petites, clans, pobles o grups socials, com ara un barri, una fam\u00edlia, etc.<\/p>\n

12. neopositivisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina filos\u00f2fica que actualitza la tradici\u00f3 positivista, conjugant-la amb el cultiu de la l\u00f2gica i extremant la cr\u00edtica metaf\u00edsica.<\/p>\n

13. neopositivista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al neopositivisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em><\/p>\n

Seguidor del neopositivisme.<\/p>\n

14. pluriculturalisme<\/strong> m.<\/em> Coexist\u00e8ncia de cultures en un espai geogr\u00e0fic i social limitat que implica intercanvi d’elements culturals entre els diversos col\u00b7lectius.<\/p>\n

15. reificaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de reificar; l’efecte.<\/p>\n

16. reificar<\/strong> v. tr.<\/em> Transformar (una idea, una qualitat, una funci\u00f3) en una cosa, concebre-la per analogia a l’estructura de les coses.<\/p>\n

17. sociologista<\/strong> adj. 1<\/em> Relatiu o pertanyent al sociologisme. 2 adj.<\/em> i m.<\/em> i f.<\/em> Partidari del sociologisme.<\/p>\n

TELECOMUNICACI\u00d3<\/strong><\/p>\n

1. m\u00f2dem<\/strong> [angl. modem,<\/em> que prov\u00e9 de la sigla modem<\/span>, \u2018modulator-demodulator<\/em>‘] m.<\/em> Dispositiu que converteix els senyals digitals en senyals anal\u00f2gics, i viceversa, per a transmetre’ls per via telef\u00f2nica o radiof\u00f2nica.<\/p>\n

2. p\u00edxel<\/strong> m.<\/em> Unitat m\u00ednima d’informaci\u00f3 en qu\u00e8 resulta dividida una imatge en sotmetrela a un escombratge electr\u00f2nic.<\/p>\n

TEORIA ECON\u00d2MICA<\/strong><\/p>\n

1. c\u00e0rtel<\/strong> m.<\/em> Agrupaci\u00f3 d’empreses d’un mateix sector, independents entre si, amb la finalitat de dominar i repartir-se el mercat.<\/p>\n

2. cent<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> C\u00e8ntim d’euro.<\/p>\n

3. comptabilitzar<\/strong> v. tr.<\/em> Fer entrar (una partida, una quantitat) en un compte.<\/p>\n

4. deflactar<\/strong> v. tr.<\/em> Transformar (una determinada quantitat expressada en termes monetaris nominals) en una altra d’expressada en termes reals, \u00e9s a dir, en moneda constant referida a un any concret.<\/p>\n

5. desindustrialitzaci\u00f3<\/strong> f.<\/em> Proc\u00e9s de desaparici\u00f3 o de p\u00e8rdua de pes de l’activitat industrial en relaci\u00f3 amb l’activitat econ\u00f2mica global.<\/p>\n

6. d\u00edrham<\/strong> m. 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria del Marroc i dels Emirats \u00c0rabs Units. 2<\/em> Unitat de la plata en el sistema monetari dels pa\u00efsos isl\u00e0mics.<\/p>\n

7. d\u00famping<\/strong> m. 1<\/em> Venda de productes a un preu m\u00e9s baix que el de cost per a competir avantatjosament en el mercat, considerada generalment compet\u00e8ncia deslleial. 2 d\u00famping social<\/strong><\/em> Aplicaci\u00f3 de preus anormalment baixos per part dels pa\u00efsos exportadors a conseq\u00fc\u00e8ncia del seu nivell de vida m\u00e9s baix o d’unes condicions de treball abusives.<\/p>\n

8. euro<\/strong> m. 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria comuna dels estats de la Uni\u00f3 Europea que participen en la uni\u00f3 econ\u00f2mica i monet\u00e0ria. 2<\/em> Moneda d’un euro.<\/p>\n

9. eurod\u00f2lar<\/strong> m.<\/em> D\u00f2lar dels bancs o empreses instal\u00b7lats fora dels Estats Units que es negocia en els mercats monetaris internacionals.<\/p>\n

10. facturatge<\/strong> m.<\/em> Operaci\u00f3 de cobrament i finan\u00e7ament de cr\u00e8dits que sovint una empresa encomana a una entitat intermedi\u00e0ria.<\/p>\n

11. fiscalitat<\/strong> f.<\/em> Pol\u00edtica fiscal.<\/p>\n

12. h\u00f2lding<\/strong> m.<\/em> Societat de cartera (\u2192).<\/p>\n

13. immobilitzat -ada<\/strong> adj.<\/em> Que no \u00e9s convertible immediatament en l\u00edquid, s’aplica, en l’activitat empresarial, al conjunt de b\u00e9ns de llarga durada.<\/p>\n

14. monetarisme<\/strong> m.<\/em> Doctrina econ\u00f2mica que atorga a la pol\u00edtica monet\u00e0ria un paper primordial en el funcionament de l’economia.<\/p>\n

15. r\u00e0tio<\/strong> f.<\/em> Quocient de dues magnituds o dues quantitats que s\u00f3n objecte de comparaci\u00f3. La r\u00e0tio adequada \u00e9s de 8 infants per professor.<\/em><\/p>\n

16. real<\/strong>1<\/sup> m. 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria del Brasil. 2<\/em> Moneda d’un real.<\/p>\n

17. redescompte<\/strong> m.<\/em> Descompte de paper negociable efectuat entre institucions financeres, normalment per un banc comercial que vol obtenir liquiditat del banc central. Taxa de redescompte.<\/em><\/p>\n

18. rellan\u00e7ament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 de rellan\u00e7ar; l’efecte. Rellan\u00e7ament econ\u00f2mic.<\/em><\/p>\n

19. royalty<\/em><\/strong> [angl.] m.<\/em> C\u00e0non 7<\/strong> 2<\/em> i 7<\/strong> 3.<\/em><\/p>\n

20. x\u00e9quel<\/strong> m.<\/em> 1<\/strong> 1<\/em> Unitat monet\u00e0ria de l’Estat d’Israel. 1<\/strong> 2<\/em> Moneda d’un x\u00e9quel. m.<\/em> 2<\/strong> 1<\/em> Unitat de pes emprada antigament al Pr\u00f2xim Orient corresponent a la dracma grega. 2<\/strong> 2<\/em> Unitat monet\u00e0ria d’argent equivalent al pes del x\u00e9quel.<\/p>\n

TRANSPORTS EN GENERAL<\/strong><\/p>\n

1. abalisament<\/strong> m.<\/em> Acci\u00f3 d’abalisar; l’efecte.<\/p>\n

2. capal\u00e7ada<\/strong> f.<\/em> Peralt 2<\/strong>.<\/p>\n

3. gruista<\/strong> m.<\/em> i f.<\/em> Persona que s’ocupa de manejar una grua.<\/p>\n

4. neum\u00e0tic<\/strong>1<\/sup> m.<\/em> Pneum\u00e0tic 5<\/strong>.<\/p>\n

5. paret\u00f3<\/strong> m.<\/em> Ampit de pedra o d’obra, sense separacions, situat a tota la llargada dels laterals d’un pont, d’una carretera, etc., per a evitar que caiguin daltabaix els vianants i els vehicles.<\/p>\n

6. validadora<\/strong> f.<\/em> M\u00e0quina validadora (\u2192).<\/p>\n

TRANSPORTS PER AIGUA<\/strong><\/p>\n

1. abossar<\/strong> v. tr.<\/em> Afermar (un cap) amb una bossa a la coberta d’una nau.<\/p>\n

2. arrais<\/strong> [inv.] m. 1<\/em> Noble sarra\u00ed, cap d’un senyoriu. 2<\/em> Alt oficial d’un ex\u00e8rcit isl\u00e0mic. 3<\/em> Patr\u00f3 sarra\u00ed de barca. 4<\/em> Patr\u00f3 d’almadrava.<\/p>\n

3. caixeta<\/strong> f.<\/em> Conjunt de cordons trenats que formen una mena de corda de secci\u00f3 rectangular, emprada en la confecci\u00f3 de botafions, estrops per als rems, etc.<\/p>\n

4. cambrot<\/strong> m.<\/em> Cabina 1.<\/em><\/p>\n

5. derroter<\/strong> m.<\/em> Publicaci\u00f3 que recull les caracter\u00edstiques f\u00edsiques, meteorol\u00f2giques, etc., d’una costa.<\/p>\n

6. escantill\u00f3<\/strong> m.<\/em> Gruix dels elements estructurals del vaixell.<\/p>\n

7. eslinga<\/strong> f.<\/em> Cable amb una gassa a cada extrem, utilitzat en operacions de c\u00e0rrega.<\/p>\n

8. goneta<\/strong> f.<\/em> Vela situada damunt del velatxo i de la g\u00e0bia.<\/p>\n

9. gr\u00edmpola<\/strong> f. 1<\/em> Bander\u00ed lleuger utilitzat per a indicar la direcci\u00f3 del vent. 2<\/em> Tastavent.<\/p>\n

10. halar<\/strong>1<\/sup> v. tr.<\/em> Cobrar (un cap o cable) manualment.<\/p>\n

11. imada<\/strong> f.<\/em> Conjunt de filades de fusta disposades en sentit longitudinal a cada banda de la quilla en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de la nau, que serveix per a la fusa.<\/p>\n

12. lascar<\/strong> v. tr.<\/em> Deixar anar una mica (un cap, un cable o una cadena, de l’aparell d’una nau, que est\u00e0 treballant).<\/p>\n

13. masteleret<\/strong> m.<\/em> Masteler 1.<\/em><\/p>\n

14. muixera<\/strong> f.<\/em> Obertura practicada a la part inferior de les quadernes d’una embarcaci\u00f3 que serveix perqu\u00e8 corri l’aigua.<\/p>\n

15. nyinyolera<\/strong> f.<\/em> Obertura al final del c\u00f3p, a la pesca a l’arrossegall, que serveix per a buidar-lo.<\/p>\n

16. orinc<\/strong> m.<\/em> Cap i boia que indiquen on est\u00e0 fondejada l’\u00e0ncora.<\/p>\n

17. orincar<\/strong> v. tr.<\/em> Afermar (una corda) per un cap a una boia i per l’altre a l’\u00e0ncora.<\/p>\n

18. pantal\u00e0<\/strong> m.<\/em> Moll bastit sobre pilons.<\/p>\n

19. perroquet<\/strong> m.<\/em> Conjunt de masteler, verga i vela que se situen damunt la vela de sobremitjana.<\/p>\n

20. rampugoll<\/strong> m.<\/em> Estri que serveix per a cercar caps i ormejos al fons del mar.<\/p>\n

21. rampugollar<\/strong> v. tr.<\/em> Escombrar (el fons de la mar) amb un rampugoll.<\/p>\n

22. rissada<\/strong> f.<\/em> Acci\u00f3 de rissar.<\/p>\n

23. saltell<\/strong> m.<\/em> Desnivell en forma de gra\u00f3, situat a les portes d’acc\u00e9s a les cobertes, per evitar l’entrada d’aigua.<\/p>\n

24. tang\u00f3<\/strong> m. 1<\/em> Perxa que separa l’espin\u00e0quer o el g\u00e8nova del pal. 2<\/em> Perxa situada perpendicularment al costat del vaixell, que permet embarcar en un bot.<\/p>\n

25. tastavent<\/strong> m.<\/em> M\u00e0nega en forma d’embut utilitzada per indicar la direcci\u00f3 del vent.<\/p>\n

26. tsunami<\/strong> m.<\/em> Onada lliure transoce\u00e0nica de gran pot\u00e8ncia, produ\u00efda per una commoci\u00f3 s\u00edsmica, que en at\u00e8nyer la costa adquireix dimensions gegantines de desenes de metres i t\u00e9 efectes catastr\u00f2fics.<\/p>\n

27. xurria<\/strong> f.<\/em> Ressaca en una platja que xucla cap endins de la mar.<\/p>\n

VETERIN\u00c0RIA<\/strong><\/p>\n

1. agal\u00e0ctia<\/strong> f.<\/em> Agal\u00e0xia.<\/p>\n

2. cucurbit\u00ed<\/strong> m.<\/em> Anell de la t\u00e8nia que forma part del grup d’anells situats a la part posterior de l’estr\u00f2bil, els quals allotgen els ous fecundats.<\/p>\n

3. esc\u00f2lex<\/strong> m.<\/em> Part anterior del cos dels cestodes, que cont\u00e9 els \u00f2rgans amb qu\u00e8 l’animal es fixa a l’hoste.<\/p>\n

4. proglotis<\/strong> m.<\/em> Anell dels cestodes.<\/p>\n

5. univitel\u00b7l\u00ed -ina<\/strong> adj.<\/em> Que, essent bess\u00f3 d’un altre, s’ha format a partir d’un mateix \u00f2vul.<\/p>\n

6. vibrissa<\/strong> [usat generalment en pl.] f.<\/em> P\u00e8l t\u00e0ctil del morro d’alguns mam\u00edfers.<\/p>\n

ZOOLOGIA EN GENERAL<\/strong><\/p>\n

1. aciculiforme<\/strong> adj.<\/em> Acicular.<\/p>\n

2. carenat2<\/sup><\/strong> -ada<\/strong> adj. 1<\/em> Que t\u00e9 forma de quilla. Est\u00e8rnum carenat. Escates carenades. Fulles carenades. 2<\/em> En bot., prove\u00eft de carena. Corol\u00b7la carenada.<\/em><\/p>\n

3. cervellet<\/strong> m.<\/em> Cerebel.<\/p>\n

4. ctenoide<\/strong> adj.<\/em> Semblant a un objecte dentat.<\/p>\n

5. cucurbit\u00ed<\/strong> m.<\/em> Anell de la t\u00e8nia que forma part del grup d’anells situats a la part posterior de l’estr\u00f2bil, els quals allotgen els ous fecundats.<\/p>\n

6. esc\u00f2lex<\/strong> m.<\/em> Part anterior del cos dels cestodes, que cont\u00e9 els \u00f2rgans amb qu\u00e8 l’animal es fixa a l’hoste.<\/p>\n

7. hem\u00e8litre<\/strong> m.<\/em> Ala dels insectes heter\u00f2pters que t\u00e9 la part superior dura i consistent i la inferior membranosa.<\/p>\n

8. hemotoxina<\/strong> f.<\/em> Toxina caracteritzada per la seva acci\u00f3 hemol\u00edtica.<\/p>\n

9. hepatop\u00e0ncrees<\/strong> m.<\/em> Gl\u00e0ndula digestiva caracter\u00edstica dels invertebrats.<\/p>\n

10. homeot\u00e8rmia<\/strong> f.<\/em> Qualitat d’homeoterm.<\/p>\n

11. homodont -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 totes les dents iguals.<\/p>\n

12. maxil\u00b7la<\/strong> f. 1<\/em> Pe\u00e7a superior de l’aparell bucal que en els vertebrats mandibulats est\u00e0 constitu\u00efda per diferents ossos. 2<\/em> Ap\u00e8ndix bucal que tenen alguns artr\u00f2podes, formant una parella o dues, el qual serveix per a manipular l’aliment.<\/p>\n

13. monoespec\u00edfic -a<\/strong> adj.<\/em> Que compr\u00e8n una sola esp\u00e8cie, s’aplica a fam\u00edlies i g\u00e8neres d’animals.<\/p>\n

14. neurot\u00f2xic -a<\/strong> adj.<\/em> Que t\u00e9 efectes nocius sobre el sistema nervi\u00f3s, de manera que interfereix en el mecanisme de transmissi\u00f3 dels impulsos. Ver\u00ed neurot\u00f2xic.<\/em><\/p>\n

15. ot\u00f2lit<\/strong> m.<\/em> Concreci\u00f3 calc\u00e0ria que es troba en l’estatocist, l’utricle o el s\u00e0cul de l’orella interna dels vertebrats.<\/p>\n

16. oviparisme<\/strong> m.<\/em> Qualitat d’ov\u00edpar.<\/p>\n

17. ovoviviparisme<\/strong> m.<\/em> Qualitat d’ovoviv\u00edpar.<\/p>\n

18. patagi<\/strong> m.<\/em> Membrana cut\u00e0nia d’alguns mam\u00edfers que els permet de planar o de volar.<\/p>\n

19. proglotis<\/strong> m.<\/em> Anell dels cestodes.<\/p>\n

20. siringe<\/strong> f.<\/em> \u00d2rgan vocal dels ocells format per un grup de cart\u00edlags anulars situats a la base de la tr\u00e0quea, amb membranes que vibren al pas de l’aire.<\/p>\n

21. uropigi<\/strong> m.<\/em> Conjunt de v\u00e8rtebres soldades a l’extrem posterior de la columna vertebral dels ocells.<\/p>\n

22. vibrissa<\/strong> [usat generalment en pl.] f.<\/em> P\u00e8l t\u00e0ctil del morro d’alguns mam\u00edfers.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Reprodu\u00efm a continuaci\u00f3 la llista dels articles nous del diec2 classificats per \u00e0rea tem\u00e0tica publicada per l’Institut d’Estudis Catalans (2007) AGRICULTURA 1. alcaduf m. Caduf. 2. badoc1 m. Afecci\u00f3 de l’avellaner produ\u00efda per l’\u00e0car eri\u00f2fid Phytoptus avellanae que ataca els borrons, deformant-los. 3. carrota f. Pastanaga 1.4. compostatge m. Proc\u00e9s de preparaci\u00f3 de compost per […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-3905","page","type-page","status-publish","hentry"],"post_mailing_queue_ids":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3905","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3905"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3905\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":3910,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/3905\/revisions\/3910"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/fitxes\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3905"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}