{"id":323,"date":"2008-02-25T14:08:33","date_gmt":"2008-02-25T13:08:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=323"},"modified":"2008-02-25T14:08:33","modified_gmt":"2008-02-25T13:08:33","slug":"el-catala-a-la-franja-darago","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2008\/02\/25\/el-catala-a-la-franja-darago\/","title":{"rendered":"El catal\u00e0 a la Franja d’Arag\u00f3"},"content":{"rendered":"

El grup Iniciativa Cultural de la Franja<\/a> ens envia la informaci\u00f3 seg\u00fcent:<\/p>\n

\n

El catal\u00e0 a la Franja: bona salut, per\u00f2 sense reconeixement legal<\/h2>\n

\u00c9s la conclusi\u00f3 d’un estudi del soci\u00f2leg Natxo Sorolla<\/h3>\n

El catal\u00e0 de la franja gaudeix de bona salut social, i el seu \u00fas \u00e9s bastant estable, malgrat que els seus parlants no tenen reconeguts per llei els seus drets ling\u00fc\u00edstics. A aquesta conclusi\u00f3 ha arribat, almenys, el soci\u00f2leg Natxo Sorolla, despr\u00e9s d’analitzar l’\u00faltim Estudi Socioling\u00fc\u00edstic de la Franja que van realitzar en l’any 2003 els governs aragon\u00e8s i catal\u00e0.
\nSorolla va presentar el seu estudi durant la Jornada sobre la Transgresi\u00f3n C\u00edvica que va celebrar ahir dissabte l’Institut d’Estudis del Baix Cinca (IEBC), que va reunir a un centenar d’experts i curiosos en el Palau Montcada.<\/p>\n

Segons l’estudi, m\u00e9s d’un 90 per cent dels habitants de la Franja parlen habitualment el catal\u00e0, \u00abel major percentatge de tots els territoris de parla catalana\u00bb, per\u00f2 nom\u00e9s un 30 per cent \u00e9s capa\u00e7 d’escriure’l. Quant a l’\u00fas, \u00e9s major en l’\u00e0mbit familiar, per\u00f2 es va reduint en l’\u00e0mbit m\u00e9s p\u00fablic, en els comer\u00e7os, el banc o el metge, i un 20 per cent l’utilitza com a primera llengua per a dirigir-se a un desconegut. Davant aquestes dades, Natxo Sorolla considera que \u00abhi ha un coneixement oral molt ampli, per\u00f2 l’escrit est\u00e0 m\u00e9s limitat. El seu \u00fas est\u00e0 bastant generalitzat i la seva transmissi\u00f3 de pares a fills est\u00e0 estabilitzada i, fins i tot, va a m\u00e9s. O sigui, hi ha m\u00e9s fills de fam\u00edlies castellanoparlants que acaben parlant en catal\u00e0 que al rev\u00e9s\u00bb. Tamb\u00e9 va cridar l’atenci\u00f3 la denominaci\u00f3 que es d\u00f3na al catal\u00e0, ja que un 20 per cent es refereix a la seva llengua com a catal\u00e0<\/em>, un 35 usa un localism (fragatino, maellano,<\/em> etc\u00e8tera) i un 44 per cent usa un terme pejoratiu o despectiu com chapurreau<\/em>, \u00abencara que aquest percentatge va disminuint\u00bb.<\/p>\n

ALTRES ACTIVITATS<\/b><\/p>\n

A m\u00e9s de la confer\u00e8ncia de Natxo Sorolla, el programa de la Jornada sobre la transgressi\u00f3 c\u00edvica: Franja de Ponent i transgressi\u00f3, propostes pr\u00e0ctiques i concretes per a viure en catal\u00e0, va oferir una pon\u00e8ncia del vocal del Consell General del Poder Judicial, Alfons L\u00f3pez Tena, sobre \u00abJust\u00edcia i Transgressi\u00f3\u00bb, i una altra de l’escriptora i periodista, Patricia Gabancho, sobre \u00abCreativitat i transgressi\u00f3\u00bb. Aix\u00ed mateix, es va presentar el llibre Elogi de la transgressi\u00f3<\/em>. L’objectiu de les jornades era, segons Quim Gibert, coautor d’aquest llibre, \u00abplantejar una s\u00e8rie de propostes d’actuaci\u00f3 perqu\u00e8 els ciutadans reivindiquin la plenitud dels seus drets ling\u00fc\u00edstics, en un territori com el de la Franja, on els aragonesos catalanoparlants manquen de tot reconeixement legal\u00bb.<\/p>\n

En aquest sentit, la trangressi\u00f3 o la desobedi\u00e8ncia civil \u00ab\u00e9s una arma que poden utilitzar aquests ciutadans davant el maltractament legal que pateixen en la seva comunitat\u00bb. Segons Gibert, no es tracta de postulats radicals, \u00absin\u00f3 d’una crida a la imaginaci\u00f3, a una forma creativa de transgressi\u00f3\u00bb i va posar com exemple el cas d’un jove de Mequinensa que ha tradu\u00eft al catal\u00e0 el web del Parlament Europeu, demostrant que si no hi ha una edici\u00f3 en aquesta llengua \u00e9s perqu\u00e8 no es vol, no Elperqu\u00e8 no es pugui\u00bb.\n<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El grup Iniciativa Cultural de la Franja ens envia la informaci\u00f3 seg\u00fcent: El catal\u00e0 a la Franja: bona salut, per\u00f2 sense reconeixement legal \u00c9s la conclusi\u00f3 d’un estudi del soci\u00f2leg Natxo Sorolla El catal\u00e0 de la franja gaudeix de bona salut social, i el seu \u00fas \u00e9s bastant estable, malgrat que els seus parlants no […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1,27,35],"tags":[62,212,215,354,396],"class_list":["post-323","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-general","category-sociolinguistica","category-unio-europea","tag-arago","tag-fraga","tag-franja","tag-parlament-europeu","tag-quim-gibert"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/323","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=323"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/323\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=323"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=323"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=323"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}