{"id":313,"date":"2008-02-15T14:18:41","date_gmt":"2008-02-15T13:18:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=313"},"modified":"2008-02-15T14:18:41","modified_gmt":"2008-02-15T13:18:41","slug":"la-situacio-laboral-dels-traductors","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2008\/02\/15\/la-situacio-laboral-dels-traductors\/","title":{"rendered":"La situaci\u00f3 laboral dels traductors"},"content":{"rendered":"<blockquote>\n<h2>La situaci\u00f3 laboral del traductor. Les mancances b\u00e0siques<\/h2>\n<h5><a href=\"http:\/\/www.escriptors.cat\/pagina.php?id_text=402\" target=\"_blank\">Hern\u00e0ndez, Pau-Joan<\/a><\/h5>\n<p>Vaig dir una vegada, en el curs d&#8217;unes jornades semblants a aquestes, que els traductors som la infanteria de l\u00ednia de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria. La imatge guerrera venia aleshores a tomb per tal com el tema de la meva comunicaci\u00f3 era l&#8217;adaptaci\u00f3 de la terminologia t\u00e0ctica napole\u00f2nica en <em>La bataille<\/em>, la <a href=\"http:\/\/novel.la\/\" target=\"_blank\">novel\u00b7la<\/a> amb qu\u00e8 Patrick Rambaud va guanyar el Goncourt. La imatge torna a venir a tomb avui, en aquesta taula, amb un sentit diferent: la situaci\u00f3 laboral dels traductors fa que, tot sovint, ens sentim no tant com un <em>grognard<\/em> que creu que duu a la motxilla un bast\u00f3 de mariscal, sin\u00f3 m\u00e9s aviat com els pobres reclutes de les novel\u00b7les d&#8217;Erkmann i Chatrian: ens donen cinquanta cartutxos, armes que no sabem fer anar i botes que no s\u00f3n del nostre n\u00famero i ens llancen a conquerir Europa. La cosa no conforta gaire, qu\u00e8 voleu que us digui.<\/p>\n<p>Fa uns mesos, la secci\u00f3 de traducci\u00f3 de l&#8217;<span class=\"versaleta\">aelc<\/span>, encap\u00e7alada aleshores per Margarida Sugranyes, va iniciar unes converses amb altres associacions per tal de tra\u00e7ar un perfil de la situaci\u00f3 laboral del traductor que ens permet\u00e9s iniciar converses amb els editors. El resultat d&#8217;aquestes trobades va ser un document conjunt que constatava, al capdavall, que la nostra feina pateix d&#8217;un seguit de mancances en aspectes tan b\u00e0sics que, en principi, sembla gaireb\u00e9 inconcebible que pugui ser objecte de discussi\u00f3 o reivindicaci\u00f3. Passo a llegir-vos la introducci\u00f3 a aquest document conjunt.<\/p>\n<p>\u00abEl traductor literari a Catalunya pot ser que tingui un perfil professional (edat, dedicaci\u00f3, experi\u00e8ncia, etc.), una formaci\u00f3 i unes motivacions molt variades \u2014no disposem encara d&#8217;una enquesta sociol\u00f2gica ben feta d&#8217;aquest col\u00b7lectiu i aquesta \u00e9s una de les feines que han de fer de les associacions professionals del pa\u00eds\u2014, per\u00f2 aix\u00f2 no justifica en cap cas la seva actual situaci\u00f3 laboral que, de tan dolenta, no t\u00e9 comparaci\u00f3 amb la dels seus col\u00b7legues europeus. Una situaci\u00f3 laboral que es troba literalment a anys llum de la transcend\u00e8ncia cultural de la seva tasca. Si pensem que la traducci\u00f3 liter\u00e0ria ha estat i \u00e9s un element important\u00edssim de la cultura catalana, potser caldria que consent\u00edssim qui la fa, i no pas, com ara, tractar-lo sovint com un drap brut o poc menys.\u00bb<\/p>\n<p>Quines s\u00f3n les mancances b\u00e0siques a les quals em referia m\u00e9s amunt? Les que deriven d&#8217;una imatge pr\u00e8via segons la qual el traductor literari no es guanya la vida amb la seva feina i, per tant, no se la planteja en termes de rendibilitat de les hores invertides. Gaireb\u00e9 es d\u00f3na per suposat que el traductor nom\u00e9s treballa per treure&#8217;s un sobresou. I si \u00e9s greu que aquesta imatge pr\u00e8via existeixi entre determinats editors, trobo realment forassenyat que existeixi tamb\u00e9 entre els traductors. Si em permeten un paral\u00b7lelisme, no conec cap paleta que, a part de la feina a l&#8217;obra, no faci petites reparacions per les cases, per\u00f2 tampoc no conec cap paleta que no cobri aquestes petites reparacions al preu de les seves hores de feina regular a l&#8217;obra.<br \/>\nLa relaci\u00f3 entre el traductor literari i l&#8217;editor \u00e9s personal, \u00e9s a dir, no sotmesa a conveni, sin\u00f3 a contracte personal entre dues parts. I els contractes personals, recordem-ho, no poden vulnerar les lleis, per\u00f2 s\u00ed obviar-les si una de les dues parts no sap o no est\u00e0 disposada a defensar els seus drets. Aix\u00f2 genera unes mancances elementals que podr\u00edem resumir en tres punts: la manca de contracte, la manca d&#8217;un sistema clar de tarifaci\u00f3 i la manca de definici\u00f3 de les feines paral\u00b7leles.<\/p>\n<p><em>a<\/em>) El contracte.<br \/>\n\u00c9s trist que s&#8217;hagi de recordar, per\u00f2 l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;un contracte no nom\u00e9s \u00e9s l&#8217;\u00fanica garantia dels drets del traductor, sin\u00f3 l&#8217;\u00fanica const\u00e0ncia v\u00e0lida de l&#8217;exist\u00e8ncia d&#8217;una relaci\u00f3 laboral. Nom\u00e9s l&#8217;incompliment d&#8217;un contracte pot permetre una de les parts rec\u00f3rrer a la just\u00edcia. Els pactes de paraula nom\u00e9s tenen validesa en el cas que totes dues parts tinguin un sentit calderoni\u00e0 de l&#8217;honor, i no acostuma a ser el cas. La inexist\u00e8ncia de contracte \u00e9s perillosa i perjudicial per a totes dues parts, cosa que de vegades \u00e9s bo recordar als editors. En teoria, no hi ha res que impedeixi un traductor de vendre una traducci\u00f3 no contractada a un segon editor i, un cop publicats els llibres, denunciar el primer per plagi. Naturalment, la jugada nom\u00e9s sortiria a compte si hi hagu\u00e9s molts diners pel mig, per\u00f2 pensin que, darrerament, m\u00e9s d&#8217;un negre literari n&#8217;ha fet una de semblant i li ha sortit, cosa que fins ara hauria semblat inconcebible.<\/p>\n<p><em>b<\/em>) La tarifaci\u00f3.<br \/>\nCom saben molt b\u00e9 tots els professionals liberals, les tarifacions d&#8217;obligat compliment s\u00f3n il\u00b7legals. Les tarifes fixades pels col\u00b7legis i gremis nom\u00e9s poden tenir valor indicatiu. Per\u00f2 una traducci\u00f3 no \u00e9s un acte m\u00e8dic ni un tallat curt de caf\u00e8, unitats f\u00e0cilment definibles, sin\u00f3 que empra una unitat tan poc precisa com \u00e9s la p\u00e0gina.<\/p>\n<p>Qu\u00e8 \u00e9s una p\u00e0gina? La pregunta pot semblar c\u00f2mica, per\u00f2 tothom que s&#8217;hagi mogut pel m\u00f3n editorial sap que no t\u00e9 una resposta clara: per a alguns, la p\u00e0gina \u00e9s un nombre determinat de car\u00e0cters; per a d&#8217;altres, un nombre determinat d&#8217;espais o matrius (que no \u00e9s fix: 1800, 2000 o 2100, el m\u00e9s com\u00fa); per a uns tercers, un nombre determinats de bits de l&#8217;arxiu inform\u00e0tic en un programa donat (cosa que pot introduir en les factures un divertit factor aleatori segons els sistemes inform\u00e0tics que entrin en joc), i per a alguns, finalment, una p\u00e0gina \u00e9s un full de paper, sempre i quan el traductor no compti les p\u00e0gines m\u00e9s curtetes i faci servir un cos de lletra que doni p\u00e0gines al m\u00e9s semblant possibles a les de 2.100 matrius. Aquesta diversificaci\u00f3 no nom\u00e9s resulta inc\u00f2moda per a la facturaci\u00f3 (qui no ha hagut de repetir una factura perqu\u00e8 s&#8217;havia equivocat de sistema a l&#8217;hora de comptar?), sin\u00f3 que obliga a fer tot un seguit de c\u00e0lculs aritm\u00e8tics per deduir una cosa tan senzilla com si una feina est\u00e0 ben pagada o no. Una certa unificaci\u00f3 de criteris en aquest sentit \u00e9s, crec, un objectiu d&#8217;all\u00f2 m\u00e9s desitjable.<\/p>\n<p><em>c<\/em>) Les feines paral\u00b7leles:<br \/>\nEls traductors s\u00f3n uns tipus incre\u00efbles. Quan van estudiar la llengua de la qual tradueixen, van adquirir per art de m\u00e0gia la capacitat de comprendre-la \u00e0dhuc en les seves variants m\u00e9s poc freq\u00fcents. Quan treballen en angl\u00e8s, dominen tant el <em>cockney<\/em> com l&#8217;argot propi de les comunitats gais de San Francisco; el seu franc\u00e8s els permet de comprendre tant el <em>verlan<\/em> dels adolescents parisencs com el <em>cajun<\/em> o el <em>cre\u00f4le reunionnais<\/em>. I quan treballen amb lleng\u00fces que no disposen d&#8217;un fons lexicogr\u00e0fic suficient, dominen tots els vocables, dialectalismes i frases fetes que no apareixen en cap diccionari. Per\u00f2 no nom\u00e9s s\u00f3n uns tipus fant\u00e0stics pels que fa a la llengua, no. Resulta que el traductor mitj\u00e0 coneix perfectament la difer\u00e8ncia entre un ca\u00e7ador d&#8217;infanteria i un ca\u00e7ador de muntanya; pot assenyalar sense ni un instant de vacil\u00b7laci\u00f3 el sobreperico de mitjana o el barbiquell del baupr\u00e8s; t\u00e9 com a llibre de cap\u00e7alera el diccionari del tractor i els seus coneixements d&#8217;indument\u00e0ria antiga, etnografia, cultura popular dels pobles m\u00e9s remots i mobiliari nom\u00e9s s\u00f3n comparables amb els que t\u00e9 de bot\u00e0nica o zoologia. I a sobre \u00e9s bona fe. Perqu\u00e8 no se li acudeix que tots aquests coneixements suposen un valor afegit a la seva feina i cal cobrar-los. La dificultat de la traducci\u00f3 rarament \u00e9s contemplada en la relaci\u00f3 del traductor amb l&#8217;editorial, i molt poques vegades es parla de la confecci\u00f3 de notes com una feina a part. Tornem al problema del contracte personal: el traductor que no sigui conscient dels seus drets i que, sobretot, no respecti prou la seva pr\u00f2pia feina, acabar\u00e0 fent tota una pila de coses de franc.<\/p>\n<p>La traducci\u00f3 liter\u00e0ria, doncs, pateix en l&#8217;\u00e0mbit professional de tot un seguit de mancances en aspectes b\u00e0sics, elementals, que haurien de poder ser solucionades en general, i no sistem\u00e0ticament a trav\u00e9s de pactes personals amb l&#8217;editor. Perqu\u00e8 l&#8217;experi\u00e8ncia ensenya que si es demana i es negocia, s&#8217;obt\u00e9, per\u00f2 que no s&#8217;obt\u00e9 res sense demanar i negociar.<\/p>\n<p>Vilanova i la Geltr\u00fa, 2001.<br \/>\nIX Seminari sobre la traducci\u00f3 a Catalunya.<br \/>\n&#8211;~&#8211;~&#8212;&#8212;&#8212;~&#8211;~&#8212;-~&#8212;&#8212;&#8212;&#8212;~&#8212;&#8212;-~&#8211;~&#8212;-~<br \/>\n\u00a9 Infoedicat, Sabadell\/Tarragona (Catalunya), 2007- .<br \/>\nAlguns drets reservats: els receptors dels continguts gestionats pels administradors d&#8217;Infoedicat estan autoritzats a redistribuir-los, sempre que en fer-ho se&#8217;n citin les fonts prim\u00e0ria (URL original de la informaci\u00f3) i secund\u00e0ria (llista <a href=\"http:\/\/groups.google.com\/group\/infoedicat?hl=ca\" target=\"_blank\">Infoedicat<\/a>).<\/p><\/blockquote>\n<p>No cal dir que hi hem pensat alguna vegada, en tot aix\u00f2, i cal dir que en l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica valenciana, que hauria de donar un exemple diferent i hauria de ser on es reconegueren sistem\u00e0ticament eixes capacitacions dels t\u00e8cnics ling\u00fc\u00edstics en general, doncs, la cosa no va molt millor. Convindr\u00e0, doncs, reflexionar-hi i, \u00e9s clar, dur avant alguna iniciativa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>La situaci\u00f3 laboral del traductor. Les mancances b\u00e0siques Hern\u00e0ndez, Pau-Joan Vaig dir una vegada, en el curs d&#8217;unes jornades semblants a aquestes, que els traductors som la infanteria de l\u00ednia de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria. La imatge guerrera venia aleshores a tomb per tal com el tema de la meva comunicaci\u00f3 era l&#8217;adaptaci\u00f3 de la terminologia [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7,10,1,15,30],"tags":[244,360,477,480,514],"class_list":["post-313","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-empreses","category-formacio","category-general","category-laboral","category-terminologia","tag-infoedicat","tag-pau-joan-hernandez","tag-traduccio","tag-traductors","tag-vocabularis"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/313","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=313"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/313\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=313"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=313"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=313"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}