{"id":2827,"date":"2014-02-12T12:34:22","date_gmt":"2014-02-12T12:34:22","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=2827"},"modified":"2015-09-21T12:44:09","modified_gmt":"2015-09-21T12:44:09","slug":"la-sort-dels-xurros","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2014\/02\/12\/la-sort-dels-xurros\/","title":{"rendered":"La sort dels xurros"},"content":{"rendered":"

El company Josep Saborit Vilar ha estudiat el terme xurro xurra<\/em>. Aprofitant l’aparici\u00f3 del Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/em> dnv<\/em><\/span> de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua —que tindrem temps de debatre si ha estat un xurro o no— i una carta<\/a> de Carme Godino en el diari La Veu del Pa\u00eds Valenci\u00e0<\/em>, Saborit aporta la seua recerca i fa una proposta d’etimologia del terme, proposta que obligaria a incorporar entrades diferents en el dnv<\/em><\/span> (tal com fa el drae<\/em><\/span> amb churro churra<\/em><\/a>) per als dos mots resultants d’evolucions separades que han conflu\u00eft en dos hom\u00f2nims.<\/p>\n

L’entrada del dnv<\/em><\/span> \u00e9s esta:<\/p>\n

\n

xurro -a<\/b> [\u02a7\u00faro]\n

1. m. GASTR. Pe\u00e7a de pasta de bunyol de forma allargada i estriada.<\/p>\n

2. m. [coŀloq.] LING. Parla de base aragonesa de la zona interior de la Comunitat Valenciana, que inclou molts vocables valencians.<\/p>\n

3. adj. [coŀloq.] Propi de la zona interior de la Comunitat Valenciana de parla castellana.<\/p>\n

4. m. i f. [coŀloq.] Habitant d’esta zona.<\/p>\n

5. m. i f. [coŀloq.] Persona tossuda.<\/p>\n

6. m. [coŀloq.] Xamba, sort.<\/p>\n

7. m. JOCS Joc popular infantil, d’agilitat i de resist\u00e8ncia, jugat entre dos b\u00e0ndols, generalment de tres a sis components, en qu\u00e8 els jugadors d’un dels equips s’aponen i els de l’altre equip els salten i es van posant damunt.<\/p><\/blockquote>\n

I l’article de Josep Saborit fa la proposta seg\u00fcent:<\/p>\n

\n

Xurros: els valencians del riu blanc<\/i><\/span><\/b><\/p>\n

Josep Saborit Vilar<\/p>\n

En el meu parlar heretat, el de la Plana Baixa, diem xurros<\/i> als habitants de llengua castellanoaragonesa de les valls altes del Millars i Pal\u00e0ncia. Sempre ho havem dit d\u2019eixa manera, com diem castellans<\/i> als que parlen castell\u00e0 o gallecs<\/i> als que parlen gallec; la cosa \u00e9s aix\u00ed de natural, sense intenci\u00f3 pejorativa. \u00c9s normal que identifiquem l\u2019origen d\u2019una persona amb la seua llengua, per aix\u00f2 els xurros no poden ser qualificats com a castellans<\/i>, perqu\u00e8 hist\u00f2ricament no parlaven castell\u00e0.<\/p>\n

Modernament, per\u00f2, xurro<\/i> ha adoptat un contingut sem\u00e0ntic negatiu per a molts valencians, especialment per als propis xurros, qui consideren que eixe qualificatiu els denigra<\/i>. En este article volem demostrar que xurro<\/i> no ha tingut hist\u00f2ricament cap significat denigrant, ni pot ofendre ning\u00fa; ans el contrari, \u00e9s un gentilici digne i tradicional d\u2019una part del poble valenci\u00e0.<\/p>\n

Durant el segle XX es popularitzaren diverses teories carregades de connotacions negatives per a explicar l\u2019etimologia de xurro<\/i>. La m\u00e9s coneguda \u00e9s la que assegura que el mot \u00e9s una forma defectuosa de pronunciar l\u2019antic jurament de les Corts: \u201cjo jure\u201d, que hauria esdevingut \u201cjo xuro\u201d en boca dels valencians de l\u2019interior. Hip\u00f2tesi poc satisfact\u00f2ria, entre altres coses, perqu\u00e8 no explica el pas de \u201cxuro\u201d a \u201cxurro\u201d.<\/p>\n

Una altra explicaci\u00f3 m\u00e9s cient\u00edfica, almenys per l\u2019autoritat dels autors, \u00e9s la del Diccionari catal\u00e0-valencia-balear<\/em> (DCVB), on diu que xurro <\/i>\u00e9s el castell\u00e0 churro<\/i>, que en eixa llengua significa grosser<\/i>, cosa mal feta<\/i>. Esta etimologia no ens pareix rigorosa, puix xurro<\/i> no \u00e9s una paraula arribada del castell\u00e0 com veurem seguidament:<\/p>\n

Pot afirmar-se amb seguretat que l\u2019\u00e8tim xurro<\/i> no prov\u00e9 del llat\u00ed. Una pista suggerent, que pot aclarir-ne l\u2019origen etimol\u00f2gic, \u00e9s el nom del principal riu de la regi\u00f3 xurra: Guadalaviar<\/i> a la part aragonesa i T\u00faria<\/i> a la valenciana. \u201cGuadalaviar\u201d, wadi al biad<\/i>, vol dir en \u00e0rab \u201criu blanc\u201d. Si fem una mirada al basc o euskera (parent modern de l\u2019ib\u00e8ric com ho demostra l\u2019estudi topon\u00edmic de l\u2019orient peninsular) trobem les variants tzuria<\/i> o zuria<\/i> i txuri <\/i>per a referir-se color blanc, per la qual cosa, des del punt de vista sem\u00e0ntic, Guadalaviar i T\u00faria tenen un lligam evident que dif\u00edcilment pot ser fruit de la casualitat. La variant de tzuria <\/i>o zuria<\/i> > txuri<\/i><\/b>, hauria desenvolupat el gentilici primitiu dels habitants d\u2019esta regi\u00f3: txuri <\/i>> xurro. Per a demostrar que xurro<\/i> t\u00e9 un origen lligat al top\u00f2nim T\u00faria<\/i>, considerarem l\u2019abast geogr\u00e0fic del mot:<\/p>\n

Al Pa\u00eds Valenci\u00e0 els xurros <\/i>s\u00f3n els habitants de la vall del T\u00faria: Rac\u00f3 d\u2019Adem\u00fas i els Serrans; per extensi\u00f3 tamb\u00e9 s\u00f3n xurros<\/i> els rodalia nord, l\u2019Alt Millars i l\u2019Alt Pal\u00e0ncia, i tamb\u00e9 del sud, els de la Foia de Bunyol. M\u00e9s avall del X\u00faquer ja no parlen de xurros<\/i> sin\u00f3 de castellans<\/i> per a referir-se als valencians de Vall de Cofrents i la Canal de Navarr\u00e9s i, generalment, el mot xurro<\/i> no pertany a la tradici\u00f3 l\u00e8xica d\u2019estes comarques.<\/p>\n

L\u2019origen del mot xurro<\/i> \u00e9s, doncs, primerament geogr\u00e0fic i posteriorment ling\u00fc\u00edstic, referit a la llengua dels xurros. Modernament ser <\/i>o parlar xurro<\/i> ha adoptat una s\u00e8rie de significats negatius que analitzarem seguidament:<\/p>\n

Els xurros habiten les comarques on pr\u00e8viament vivien els sarra\u00efns expulsats al segle XVII. Quan el poble sarra\u00ed \u00e9s expulsat, les seues terres foren repoblades per una majoria d\u2019aragonesos (especialment de les viles ve\u00efnes de Terol). En eixe temps, els repobladors de l\u2019Arag\u00f3 parlaven aragon\u00e9s, un llenguatge amb trets coincidents amb el valenci\u00e0 i el castell\u00e0, per ser, l\u00f2gicament, una llengua ve\u00efna i germana d\u2019estes dos. \u00c9s este el motiu pel qual els valencianoparlants tenen la impressi\u00f3 que el xurro \u00e9s una mescla <\/i>de castell\u00e0 i valenci\u00e0, si b\u00e9 el seu origen primitiu n\u2019\u00e9s independent.<\/p>\n

Com s\u2019ha esdevingut amb la resta de modalitats ling\u00fc\u00edstiques de base aragonesa, la visi\u00f3 negativa del propi parlar ha potenciat l\u2019aigualiment del parlar xurro dins el castell\u00e0, llengua que generalment s\u2019ha adoptat com a referent ling\u00fc\u00edstic culte en esta zona. Com ha passat amb l\u2019antic aragon\u00e9s, l\u2019absorci\u00f3 del xurro pel castell\u00e0 no ha estat nom\u00e9s un proc\u00e9s ling\u00fc\u00edstic sin\u00f3 que tamb\u00e9 ha tingut efectes sobre la pr\u00f2pia identitat: parlar xurro<\/i> \u00e9s parlar malament<\/i>, conseg\u00fcentment no sols es rebutja eixa forma de parlar, tamb\u00e9 la identitat tradicional dels seus habitants, incl\u00f2s, naturalment, el gentilici hist\u00f2ric xurro<\/i>.<\/p>\n

Una altra causa del rebuig al terme xurro<\/i> \u00e9s l\u2019assimilaci\u00f3 dels significats castellans de churro<\/i> citats ad\u00e9s, concretament el de cosa mal feta<\/i> (sin\u00f2nim del castell\u00e0 chapuza<\/i>). Realment eixa associaci\u00f3 de xurro<\/i> amb \u201cchurro\u201d no deu ser genu\u00efna, ni hist\u00f2ricament ni etimol\u00f2gicament. De fet, el DRAE separa dos \u00e8tims diferents per a la veu churro<\/i>: un d\u2019origen onomatopeic referit al bunyol allargat, del qual se\u2019n derivaria el component sem\u00e0ntic negatiu (cosa mal feta<\/i>), i un altre d\u2019origen prerom\u00e0 que es referix a un tipus d\u2019ovella. \u00c9s possible que eixe segon significat tinga alguna relaci\u00f3 amb xurro<\/i> (relacionat amb el color blanc de les ovelles), per\u00f2 el primer (un tipus de bunyol), no en t\u00e9 cap. Cal advertir que l\u2019estrenat Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/em> de l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua no separa els dos \u00e8tims de xurro<\/i>, com fa el DRAE, i aix\u00f2 equipara l\u2019origen de dos mots etimol\u00f2gicament diferents. Esperem que en la revisi\u00f3 del DNV es corregir\u00e0 eixe error i hi hauran dos entrades diferents per a xurro<\/i> conforme a la seua etimologia diversa.<\/p>\n

Arribats a este punt caldria resoldre la q\u00fcesti\u00f3 inicial: \u00bfel mot xurro<\/i> \u00e9s un insult o pot ofendre alg\u00fa? Com havem vist, l\u2019origen d\u2019este terme no t\u00e9 cap contingut sem\u00e0ntic pejoratiu. Si xurro<\/i> s\u2019ha esdevingut un mot ofensiu no \u00e9s per causa de l\u2019\u00fas espontani en l\u2019\u00e0mbit valenci\u00e0, sin\u00f3 per causes externes: per una banda la visi\u00f3 negativa de les parles aragoneses en general i, per un altra, la superposici\u00f3 del mot castell\u00e0 churro<\/i> (amb l\u2019accepaci\u00f3 de bunyol<\/i> > cosa mal feta<\/i>) damunt el significat tradicional del mot valenci\u00e0 xurro<\/i> > valenci\u00e0 habitant de la vall alta del T\u00faria, de llengua aragonesa<\/i>.<\/p>\n

\u00bfQuina hauria de ser l\u2019actuaci\u00f3 dels valencians respecte a l\u2019\u00fas del mot xurro<\/i>? Nosaltres creem que no hi ha cap motiu que justifique deixar d\u2019emprar esta paraula en refer\u00e8ncia als valencians de llengua xurra o castellanoaragonesa; si ho fem \u00e9s simplement per desconeixement del seu origen i per l\u2019assimilaci\u00f3 inconscient del contigut sem\u00e0ntic del castell\u00e0 churro<\/i> (cosa mal feta<\/i>)<\/p>\n

Per tot a\u00e7\u00f2 que diem, cal reivindicar l\u2019\u00fas tradicional del mot xurro <\/i>entre els valencians i subratllar l\u2019abs\u00e8ncia de connotacions pejoratives intr\u00ednseques en l\u2019\u00fas hist\u00f2ric d\u2019este mot. M\u00e9s important encara, \u00e9s molt convenient que els xurros, i la resta dels valencians, <\/i>s\u00e0pien que el seu gentilici popular no es referix a coses mal fetes<\/i>, ni a cap llengua mal parlada<\/i>, en tot cas es tracta d\u2019una llengua absorbida pel castell\u00e0 on perviu encara una base aragonesa important junt a l\u2019adstrat valenci\u00e0.<\/p>\n

El poble del riu blanc<\/i> sempre s\u2019ha sentit valenci\u00e0 tot i no parlar valenci\u00e0. Els seus costums s\u00f3n essencialment com els nostres i el seu sentiment mira cap a la mar tot i ser de serra. El seu parlar encara guarda una gran afinitat l\u00e8xica i fraseol\u00f2gica amb el valenci\u00e0, fins al punt que per a moltes d\u2019estes persones parlar valenci\u00e0 resulta un canvi natural i harmoni\u00f3s des de la seua parla heretada.<\/p>\n

Si volem que mai es trenque eixa harmonia amb els valencians de l\u2019interior \u00e9s menester que la recuperaci\u00f3 del nostre poble i la dignificaci\u00f3 de la nostra cultura no els oblide ni els deixe de banda. La seua identitat, la dels xurros, viu un moment molt delicat, per aix\u00f2 devem contribuir a dignificar el seu origen, la seua identitat peculiar. Devem aprendre sobre ells, lliurar-los, a ells i a nosaltres, de complexos absurds. Si ho fem guanyarem tots els valencians.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El company Josep Saborit Vilar ha estudiat el terme xurro xurra. Aprofitant l’aparici\u00f3 del Diccionari normatiu valenci\u00e0 dnv de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua —que tindrem temps de debatre si ha estat un xurro o no— i una carta de Carme Godino en el diari La Veu del Pa\u00eds Valenci\u00e0, Saborit aporta la seua recerca […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[37,1,22,27],"tags":[142],"class_list":["post-2827","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-aragones","category-general","category-recerca","category-sociolinguistica","tag-dialectologia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2827","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2827"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2827\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2832,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2827\/revisions\/2832"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2827"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2827"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2827"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}