{"id":282,"date":"2008-01-13T18:29:36","date_gmt":"2008-01-13T17:29:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=282"},"modified":"2008-01-13T18:29:36","modified_gmt":"2008-01-13T17:29:36","slug":"quina-politica-per-a-quin-pais","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2008\/01\/13\/quina-politica-per-a-quin-pais\/","title":{"rendered":"\u00bfQuina pol\u00edtica per a quin pa\u00eds?"},"content":{"rendered":"

Dimecres passat, a Ca Revolta, Josep Llu\u00eds G\u00f3mez Mompart, Rafael Xamb\u00f3 i Diego G\u00f3mez van presentar el llibre de Toni Moll\u00e0 Quina pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica?<\/em><\/a>. La cosa reun\u00ed vora una trentena de persones, entre les quals puc esmentar \u2014perqu\u00e8 en conec els noms\u2014 Isaura Navarro (eupv)<\/span>, Manuel S. Jard\u00ed (periodista) i Vicent Moreno (pspv-psoe)<\/span>.<\/p>\n

La presentaci\u00f3 de Rafael Xamb\u00f3<\/a> destac\u00e0 el constant enfocament social i pol\u00edtic de les reflexions de Toni Moll\u00e0, en la l\u00ednia dels treballs que anima Miquel de Moragas i en conson\u00e0ncia amb els plantejaments de Ninyoles, tot i que ac\u00ed, per a evitar les conegudes picabaralles entre egos diversos, Xamb\u00f3 esment\u00e0 per ordre alfab\u00e8tic el triplet m\u00e9s important de socioling\u00fcistes del Pa\u00eds Valenci\u00e0: Llu\u00eds V. Aracil, Rafael Ninyoles i Vicent Pitarch.<\/p>\n

La intervenci\u00f3 de Diego G\u00f3mez (Escola Valenciana)<\/a> destac\u00e0 la participaci\u00f3 de Toni Moll\u00e0 en el primer congr\u00e9s d’Escola Valenciana (1993), a m\u00e9s del fet que les reflexions de Toni Moll\u00e0 han estat aportacions i inspiracions que sempre els han servit de referent.<\/p>\n

Josep Llu\u00eds G\u00f3mez Mompart (uveg)<\/a><\/span>, catal\u00e0 que es descatalanitza i es valencianitza amb el passar dels anys, destac\u00e0 la import\u00e0ncia d’Escola Valenciana, m\u00e9s gran que la dels moviments paral\u00b7lels de Catalunya, at\u00e9s que el moviment valenci\u00e0 es troba a la intemp\u00e8rie i amb l’hostilitat pol\u00edtica de Partit Popular, \u00e9s a dir, de moltes de les institucions valencianes governades per dirigents d’este partit. D’altra banda, a m\u00e9s de l’allunyament i oblit permanent que els catalans practiquen respecte del Pa\u00eds Valenci\u00e0, consider\u00e0 que en realitat este pa\u00eds no \u00e9s ni normal ni anormal, sin\u00f3 \u00abparanormal\u00bb.  M\u00e9s encara, creu haver descobert que no n’hi ha una manera valenciana de ser espanyol, com diuen alguns pol\u00edtics, sin\u00f3 que tenim simplement pol\u00edtics espanyols que necessiten fer de valencians de tant en tant.<\/p>\n

Una dada que conv\u00e9 retindre, segons Mompart, \u00e9s que entre el p\u00fablic assistent a la presentaci\u00f3 hi havia m\u00e9s o menys un 3 % de menors de trenta anys, proporci\u00f3 semblant a la de persones que viuen en el sector agr\u00edcola, i, per tant, podem concloure cap a on va la cosa. Citant Quim Monz\u00f3, la llengua sobreviur\u00e0 si servix per a lligar.<\/p>\n

Finalment intervingu\u00e9 Toni Moll\u00e0, que comen\u00e7\u00e0 agraint a Ca Revolta l’organitzaci\u00f3 de l’acte, que li feia rememorar la presentaci\u00f3 del llibre d’Oleguer Presas Cam\u00ed d’\u00cdtaca<\/em>, acte en qu\u00e8 pens\u00e0 en Joan Cordero, antic jugador del Val\u00e8ncia que n’hagu\u00e9 d’eixir per les idees que defensava i que ha estat un dels defensors m\u00e9s tena\u00e7os del territori a Godella. Quedaven lligades aix\u00ed moltes coses.<\/p>\n

Contra el que havia reclamat Mompart, una premsa sat\u00edrica popular, Moll\u00e0 deix\u00e0 caure que l’espai estava ocupat per la premsa suposadament seriosa, i cit\u00e0 la not\u00edcia del diari Levante<\/em> sobre la disfunci\u00f3 er\u00e8ctil dels diputats de les Corts.<\/p>\n

D’altra banda, quant a Catalunya, consider\u00e0 que, a pesar del que ens sembla des d’ac\u00ed, \u00abno lliguen els gossos amb llonganisses\u00bb pel que fa a l’\u00fas de la llengua. En tot cas, les societats evolucionen cap a una major complexitat i convindria, indefugiblement, que els professionals que estudien la faceta social de les lleng\u00fces coincidiren en el diagn\u00f2stic, cosa que no s’edev\u00e9 i que suposa un greu inconvenient a l’hora d’aplicar pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques, decisions que s\u00f3n importants i que no poden quedar en mans \u00fanicament dels pol\u00edtics.<\/p>\n

En eixe sentit, cal una via ciutadana \u2014no subvencionada pels poders pol\u00edtics\u2014 que intervinga en la gesti\u00f3 de la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica, tal com ha passat a Finl\u00e0ndia, Holanda o al Canad\u00e0, on la pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica \u00e9s una faceta m\u00e9s de l’estat del benestar. Escola Valenciana forma part ja d’eixa espenta social. I en este punt, i una mica revisant les reivindicacions actuals de l’organitzaci\u00f3, Moll\u00e0 consider\u00e0 que cal tindre present que els temps actuals s\u00f3n ben diferents d’aquells en qu\u00e8 calia reclamar l\u00ednies en valenci\u00e0. Ara cal fer un pas m\u00e9s i aconseguir que el valenci\u00e0 siga un element com\u00fa de la societat, motiu pel qual no pot quedar-se limitat a les l\u00ednies, que al capdavall s\u00f3n un factor de separaci\u00f3 entre alumnes (naixcuts ac\u00ed o nouvinguts).<\/p>\n

En definitiva, segons Toni Moll\u00e0, la privatitzaci\u00f3 tan estesa dels \u00e0mbits p\u00fablics tradicionals fa que la llengua es jugue el seu futur en el contacte directe entre les persones, en els mitjans de comunicaci\u00f3 i en Internet, els tres camps on cal consolidar la pres\u00e8ncia del catal\u00e0. Estirant este fil, en el debat posterior, Vicent Moreno deman\u00e0 per la implicaci\u00f3 real de la societat, d’aquells ciutadans i usuaris de serveis p\u00fablics i privats que han de reclamar el seu dret a ser atesos en valenci\u00e0.<\/p>\n

En qualsevol cas, durant el vinet posterior \u2014ja no ens hi vam quedar\u2014 espere que el catal\u00e0 servira bona cosa per a lligar, fins i tot amb part del p\u00fablic que abans de la presentaci\u00f3 va entrar a la sala parlant en castell\u00e0. Curiositats socioling\u00fc\u00edstiques.<\/p>\n

\n