El nou Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/em> de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua ja es pot consultar en l\u00ednia<\/a>. A banda de les pol\u00e8miques (pol\u00edtiques) m\u00e9s o menys estramb\u00f2tiques, ja disposem de cr\u00edtiques que comenten el contingut de l’obra. Per exemple, pel cant\u00f3 negatiu, l’article \u00abDialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants… i sovint sense criteri\u00bb de Francesc Esteve i G\u00f3mez (Vilaweb<\/em>, 07.02.2014<\/a>), que comen\u00e7a aixina:<\/p>\n Amb la poca perspectiva que d\u00f3na la consulta d’un sol dia \u2014es va fer p\u00fablic dimecres\u2014, el Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> confirma els pitjors defectes que mostrava l’obra precedent de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua: el Diccionari ortogr\u00e0fic i de pronunciaci\u00f3 del valenci\u00e0<\/em>. \u00c9s militantment dialectalitzador, multiplica les variants i molt sovint no \u00e9s capa\u00e7 de mantenir ni un m\u00ednim criteri de coher\u00e8ncia: cada cas t\u00e9 unes raons que contradiuen les que s’apliquen en uns altres exemples.<\/p><\/blockquote>\n Per contra, Felip Gumbau Morera ha tirant ja la seua pedreta un poc m\u00e9s endins i d\u00f3na una visi\u00f3 totalment diferent de l’obra. Reprodu\u00efm a continuaci\u00f3 l’article complet (amb perm\u00eds de l’autor):<\/p>\n <\/p>\n Felip Gumbau Morera<\/p>\n Professor de Secund\u00e0ria<\/p>\n Benicarl\u00f3<\/p>\n 1. Introducci\u00f3<\/b><\/p>\n Moltes han sigut les reaccions que ha generat la publicaci\u00f3 recent del Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> (DNV), la major part d\u2019elles, de car\u00e0cter pol\u00edtic i sentimental, obsessionades per la definici\u00f3 de valenci\u00e0<\/i>, i algunes altres, de car\u00e0cter filol\u00f2gic, interessades en destacar-ne els aspectes negatius. Per\u00f2 ja va sent hora, ara que ja han passat uns dies de la publicaci\u00f3 i s\u2019ha escampat la polseguera medi\u00e0tica que havia al\u00e7at, que parlem del Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> amb la just\u00edcia que es mereix, ni desprestigiant-lo ni glorificant-lo, sin\u00f3 aportant dades i arguments necessaris. Nom\u00e9s amb eixe criteri i amb la sensatesa que caracteritza el sector comprom\u00e9s de la societat valenciana, podrem valorar els molts encerts que t\u00e9 el diccionari, com tractar\u00e9 de mostrar, per\u00f2 tamb\u00e9 algun defecte, que tamb\u00e9 en t\u00e9.<\/p>\n Per a entendre per qu\u00e8 era necessari que els valencians dispos\u00e0rem d\u2019un diccionari normatiu (i tamb\u00e9 d\u2019una acad\u00e8mia), hem de ser conscients d\u2019un fet social que \u00e9s evident, encara que alguns sectors encara no ho accepten, i \u00e9s que vivim \u2013ens agrade o no\u2013 en una comunitat ling\u00fc\u00edstica que t\u00e9 dos (incl\u00fas tres) sensibilitats identit\u00e0ries: la valenciana i la catalana (i encara la balear). \u00c9s per aix\u00f2 que hem adoptat una normativa composta de modalitats. Encara que l’exist\u00e8ncia en una llengua de modalitats diferents no \u00e9s la situaci\u00f3 m\u00e9s id\u00f2nia, ens adonem que en moltes lleng\u00fces, fins i tot en les m\u00e9s importants demogr\u00e0ficament i socialment (com l\u2019angl\u00e9s i el castell\u00e0), la distribuci\u00f3 d’una llengua en modalitats no nom\u00e9s \u00e9s un fet com\u00fa i assumit amb naturalitat pels parlants, sin\u00f3 que \u00e9s una resposta inevitable a la realitat social de la seua comunitat ling\u00fc\u00edstica. I \u00e9s que l’exist\u00e8ncia de m\u00e9s d’una modalitat normativa en una llengua \u00e9s una alternativa a la unificaci\u00f3 de criteris normatius quan hi han causes socials que la impedixen.<\/p>\n D\u2019acord amb aix\u00f2, l\u2019Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua ha seguit fins ara dos criteris: el reconeixement de totes les formes de la llengua comuna i, alhora, la prefer\u00e8ncia per les peculiaritats aut\u00f2ctones. Eixa concepci\u00f3, precisament, la va formular Pompeu Fabra mateix, que encomanava als valencians una obra de depuraci\u00f3 i redre\u00e7ament de la varietat pr\u00f2pia en una de les converses filol\u00f2giques i que cita Manel Sanchis Guarner a l\u2019inici de la seua Gram\u00e0tica Valenciana:<\/p>\n \u00abNosaltres, catalans, no desitjar\u00edem altra cosa sin\u00f3 que emprengu\u00e9ssiu una obra de forta depuraci\u00f3 del vostre idioma, encara que no us preocup\u00e9ssiu gens d\u2019acostar-vos al nostre catal\u00e0; que tract\u00e9ssiu de descastellanitzar el valenci\u00e0 i, enriquint-lo, procurar acostar-lo al valenci\u00e0 dels vostres grans escriptors medievals\u00bb.<\/p>\n <\/p>\n 2. Dades<\/b><\/p>\n Una de les actuacions normals que seguix el DNV \u00e9s donar prefer\u00e8ncia a les solucions ling\u00fc\u00edstiques genu\u00efnes per mitj\u00e0 del criteri de simetria<\/b> amb el DIEC i seguint el principi de composicionalitat i reciprocitat. Aix\u00ed, si en el DIEC espill<\/i> remet a la forma preferent mirall<\/i>, id\u00e8nticament, en el DNV mirall<\/i> remet a la forma preferent espill<\/i>. Aix\u00f2 afecta a un grapat de difer\u00e8ncies de prefer\u00e8ncia sim\u00e8triques; heus ac\u00ed les que afecten a les paraules que comencen per la lletra a, que s\u00f3n exactament vint-i-cinc.<\/p>\n 1. <\/b>Difer\u00e8ncies de prefer\u00e8ncia (DNV \/ DIEC)<\/b><\/p>\n Vocalisme<\/b>: amarar \/ amerar, arrancar \/ arrencar.<\/p>\n Consonantisme: <\/b>alf\u00e0bega \/ alf\u00e0brega, <\/b>algoritme \/ algorisme, <\/b>ametla \/ ametlla, aniquilar \/ anihilar.<\/p>\n Morfologia<\/b>: abastir \/ abastar.<\/p>\n Formaci\u00f3 de paraules<\/b>: aborronar \/ esborronar, abreviar \/ abreujar, agilitzar \/ agilitar, amortidor \/ esmorte\u00efdor, amuntonar \/ amuntegar, arrapar \/ esgarrapar, arruixar \/ ruixar, atresorar \/ tresorejar, autentificar \/ autenticar.<\/p>\n L\u00e8xic<\/b>: acatxar \/ acotxar, agranar \/ escombrar, alacr\u00e0 \/ escorp\u00ed, aladre \/ arada, aladroc \/ seit\u00f3, almesc \/ mesc, amprar \/ manllevar, arena \/ sorra, au \/ ocell.<\/p>\n Per\u00f2 les cr\u00edtiques filol\u00f2giques que ha rebut el DNV es deuen al fet que ha incorporat no poques entrades i accepcions exclusives<\/b> que no apareixen en el DIEC. Efectivament, el diccionari valenci\u00e0 incorre ac\u00ed en una inquietant \u00abanomalia\u00bb que vulnera el criteri de simetria i el principi de composicionalitat i reciprocitat. Ara b\u00e9, encara que eixa actuaci\u00f3 no \u00e9s desitjable, una part important d\u2019eixes solucions exclusives no s\u00f3n directament atribu\u00efbles al DNV, com vorem. D\u2019eixes entrades o accepcions exclusives, una part s\u00f3n secund\u00e0ries<\/b>; de les que comencem per la lletra a, n\u2019hi han vint-i-una.<\/p>\n <\/b>2. Entrades exclusives i secund\u00e0ries del DNV<\/b><\/p>\n L\u00e8xic com\u00fa<\/b>: abanderat<\/i> (banderer), abra\u00e7<\/i> (abra\u00e7ada), acreiximent<\/i> (acreixement), afondar<\/i> (afonar), agravi<\/i> (greuge), agraviar<\/i> (agreujar), agrura<\/i> (agror), albor\u00e7<\/i> (arbo\u00e7), alt\u00e0ria<\/i> (al\u00e7\u00e0ria), apretar<\/i> (estretir), arra\u00efl<\/i> (arrel), arrastrar<\/i> (arrossegar), artiste<\/i> (artista), atapir<\/i> (atapeir), avear<\/i> (avesar), avort<\/i> (avortament).<\/p>\n L\u00e8xic informal<\/b>: acaminar<\/i> (caminar), aixina<\/i> (aix\u00ed), almorzar<\/i> (esmorzar), assumpt<\/i> (assumpte).<\/p>\n L\u00e8xic antic<\/b>: ab <\/i>(amb).<\/p>\n Es critica del DNV que eixes entrades s\u00f3n innecess\u00e0ries perqu\u00e8 multipliquen les variants de paraules que s\u2019havien consolidat amb una forma comuna. Per\u00f2 resulta que eixes paraules tenen una llarga tradici\u00f3 (Ramon Llull escrivia creximent<\/i> i Isabel de Villena, acaminar<\/i>), s\u00f3n ben vives en la llengua actual (almorzar <\/i>i abra\u00e7<\/i>) i, en alguns casos, s\u00f3n d\u2019\u00fas general (apretar <\/i>i avort<\/i>), no debades apareixen reflectides totes (excepte assumpt<\/i>) en el malaguanyat Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear (DCVB), tatxat sovint de \u00abdialectal\u00bb en el sentit pejoratiu del terme. La incorporaci\u00f3 d\u2019eixes paraules, aix\u00ed, no nom\u00e9s \u00e9s necess\u00e0ria, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, t\u00e9 un doble benefici: d\u2019una banda, d\u00f3na confian\u00e7a als usuaris perqu\u00e8 veuen recollides en el diccionari paraules genu\u00efnes i vives i, de l\u2019altra, els orienta per a que s\u00e0piguen quina \u00e9s la paraula normativa que han de fer servir. Els recels a esta actuaci\u00f3 del DNV, per tant, no s\u00f3n del tot fundats, i no s\u00f3n tampoc justos, ja que veiem que el DIEC actua de la mateixa manera amb paraules orientals que el DNV s\u00ed que arreplega, encara que serien igualment \u00abinnecess\u00e0ries\u00bb, com ara cargol<\/i> (caragol) o cartr\u00f3<\/i> (cart\u00f3), entre altres.<\/p>\n Per un altre costat, una altra part de les entrades o accepcions que el DNV incorpora exclusivament tenen el car\u00e0cter de preferents<\/b>. Aix\u00ed, el diccionari valenci\u00e0, a m\u00e9s d\u2019incorporar unilateralment variants o formes noves que no apareixen en el DIEC, <\/i>els d\u00f3na prefer\u00e8ncia, de manera que, aqu\u00ed s\u00ed, es crea una multiplicitat asim\u00e8trica de solucions ling\u00fc\u00edstiques entre els dos diccionaris; per exemple, en el DIEC apareix est\u00f3mac<\/i>, mentre que en el DNV la paraula est\u00f3mac<\/i> \u00e9s secund\u00e0ria i remet a una forma nova que el DIEC no contempla: est\u00f3mec<\/i>. De les que comencen per la lletra a, n\u2019hi han una quinzena (sense comptar l\u2019accentuaci\u00f3 de la e).<\/p>\n 3. Entrades o accepcions exclusives i preferents del DNV<\/b><\/p>\n Vocalisme<\/b>: albergina \/ alberg\u00ednia, argilaga \/ argelaga, arredonir \/ arrodonir, arropir-se \/ arrupir-se, arrunsar \/ arronsar, arxip\u00e8leg \/ arxip\u00e8lag, ato\u0140l\u00f3 \/ atol, aturrullar \/ atorrollar.<\/p>\n Accentuaci\u00f3<\/b>: al\u00e9 \/ al\u00e8, angl\u00e9s \/ angl\u00e8s…<\/p>\n Formaci\u00f3 de paraules<\/b>: aconhortar \/ conhortar, adarga \/ darga, albarzer \/ esbarzer, altet \/ altell, anou \/ nou, autentificaci\u00f3 \/ autenticaci\u00f3.<\/p>\n L\u00e8xic<\/b>: acarnissat \/ aferrissat, atifell \/ atuell.<\/p>\n Esta actuaci\u00f3 no est\u00e0 exempta de pol\u00e8mica. Es critica d\u2019esta actuaci\u00f3 que el diccionari valenci\u00e0 es guia nom\u00e9s per la consigna de buscar i augmentar difer\u00e8ncies amb el catal\u00e0. Per\u00f2 la veritat \u00e9s que, excepte arxip\u00e8leg<\/i> i ato\u0140l\u00f3<\/i>, eixes variants s\u00f3n recollides novament en el DCVB; el que fa el DNV \u00e9s, simplement, donar-los car\u00e0cter oficial i prioritzar les formes generals valencianes (o, dit d\u2019una altra manera, agranar cap a casa). Evidentment, aquesta no \u00e9s la manera m\u00e9s sensata d\u2019actuar i palesa una falta d\u2019entesa entre els dos diccionaris i les dos institucions. Encara que m\u00e9s avant formularem una alternativa a esta problem\u00e0tica, potser una manera de desencallar una tal situaci\u00f3 seria que el DIEC f\u00f3ra m\u00e9s sensible a la incorporaci\u00f3 de variants, m\u00e9s d\u2019acord amb la diversitat de la llengua, i els dos diccionaris optaren per un recurs que tant un com l\u2019altre exploten poc, i s\u00f3n les entrades compostes, tal com practica el DCVB: per exemple, argelaga <\/i>o argilaga<\/i> i adarga<\/i> o darga<\/i>. Tot \u00e9s q\u00fcesti\u00f3 de voluntat i de seguir un mateix criteri.<\/p>\n Encara \u00e9s m\u00e9s evident la necessitat de coordinaci\u00f3 entre els dos diccionaris si ens adonem que el DIEC tamb\u00e9 incorpora un seguit de solucions ling\u00fc\u00edstiques exclusives, les quals no apareixen en el DNV i s\u00f3n secund\u00e0ries. El fet que les entrades o accepcions exclusives del DIEC siguen m\u00ednimes no es deu tant a un m\u00e8rit del diccionari catal\u00e0, sin\u00f3 que \u00e9s m\u00e9s un m\u00e8rit del diccionari valenci\u00e0, molt m\u00e9s receptiu a les diverses variants de la llengua. Esta actuaci\u00f3 del DNV, la d\u2019incorporar totes les solucions del DIEC, \u00e9s una manera indirecta d\u2019afirmar la unitat de la llengua molt m\u00e9s important que la mateixa definici\u00f3 del terme valenci\u00e0<\/i>.<\/p>\n 4. Entrades o accepcions exclusives i secund\u00e0ries del DIEC<\/b><\/p>\n –\u00e0edre<\/i> (-aedre), colistre <\/i>(calostre), imbecil <\/i>(imb\u00e8cil), motllo<\/i> (motlle).<\/p>\n <\/b>L\u2019expressi\u00f3 m\u00e0xima de la descoordinaci\u00f3 entre el DNV i el DIEC es d\u00f3na en catorze entrades o accepcions que anomenem dissimilades<\/b>, ja que un mateix concepte \u00e9s expressat d\u2019una manera en el diccionari valenci\u00e0 i d\u2019una altra manera en el diccionari catal\u00e0. Cap d\u2019elles comen\u00e7a per la lletra a, per\u00f2 s\u00f3n dignes de comentar per adonar-nos que la necessitat d\u2019entesa entre les dos institucions normativitzadores \u00e9s vital.<\/p>\n 5. Entrades o accepcions dissimilades<\/b><\/p>\n Ortogr\u00e0fiques<\/b>: malhumor \/ mal humor, quetxup \/ qu\u00e8txup, rata penada \/ ratapenada, t\u00f2s \/ tos.<\/p>\n Morfol\u00f2giques<\/b>: bastant \/ bastant -a, coent -a \/ coent, lluent -a \/ lluent, pudent -a \/ pudent, revolut -uda \/ revolut -a.<\/p>\n L\u00e8xiques<\/b>: arrop i talladetes \/ arrop, atov\u00f3 \/ tovot, peple \/ p\u00e8plum, posagots \/ rodal, xori\u00e7 \/ xori\u00e7o.<\/p>\n Sint\u00e0ctiques<\/b>: batre l\u2019ala \/ batre d\u2019ales.<\/p>\n Finalment, una altra de les novetats que trobem en el Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> \u00e9s que incorpora bona cosa d\u2019entrades o accepcions exclusives<\/b> que no apareixen en el DIEC i que fan refer\u00e8ncia a neologismes (com baguet<\/i> o p\u00e0del<\/i>) o a l\u00e8xic genu\u00ed (escarbar <\/i>o bragues<\/i>). Este fet \u00e9s, de bon tros, el m\u00e9s positiu del diccionari, ja que no entra en contradicci\u00f3 amb el DIEC, sin\u00f3 que amplia i enriquix el vocabulari normatiu. I \u00e9s que manta vegada els professionals de la llengua han denunciat l\u2019actitud poc oberta del DIEC respecte a la incorporaci\u00f3 de paraules noves i de termes de tots els dialectes.<\/p>\n Pel que fa al tractament dels dialectes, l\u2019any 2007, quan l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans va publicar la segona edici\u00f3 del Diccionari de la Llengua Catalana (DIEC), el diccionari catal\u00e0 va perdre una oportunitat immillorable per a donar resposta a les necessitats de la societat valenciana i, incomprensiblement, va deixar d\u2019incorporar paraules tan poc susceptibles de pol\u00e8mica com alboraier, blaver, bragues, detindre, escarbar, mentira <\/i>o muixeranga<\/i>, entre altres. Potser eixa actuaci\u00f3 tan poc integradora del DIEC \u00e9s la que justifica l\u2019exist\u00e8ncia del Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> i li d\u00f3na encara m\u00e9s sentit. Sent que la identificaci\u00f3 de la societat amb la normativa \u00e9s essencial per al manteniment de la llengua, els valencians no podem permetre\u2019ns el luxe de deixar paraules vives i constrastadament genu\u00efnes fora de la normativa, sin\u00f3 que han de tindre cabuda indiscutiblement en el diccionari normatiu. Heus ac\u00ed el l\u00e8xic genu\u00ed que hem trobat en les paraules comen\u00e7ades per a.<\/p>\n 6. Entrades o accepcions exclusives del DNV <\/b>(l\u00e8xic genu\u00ed)<\/p>\n L\u00e8xic com\u00fa<\/b>: acatxonar (acatxorrar), acoconar, afaram, ah\u00ed, a\u00efna, aixa (interj.), animalot, ansiar, apocat, apreci, apremiar, armatost, arredossar, atalbar, atibacar, atov\u00f3, atracar (\u2018acostar\u2019), atrotinat (\u2018tribul\u00ed\u2019), a\u00fcssar.<\/p>\n L\u00e8xic informal<\/b>: acollonador, acollonant, aixana, apoquinar.<\/p>\n Locucions i frases fetes<\/b>: en l\u2019actualitat, alma mater, tindre alg\u00fa en un altar, ser de l’ametla amarga, anar a m\u00e9s, per anticipat, d\u2019arrapa-i-fuig, arrugar-se el melic, etc.<\/p>\n Gentilicis<\/b>: adorer, agoster, agullent\u00ed, aiel\u00ed, etc.<\/p>\n D\u2019altra banda, moltes de les incorporacions que fa el diccionari valenci\u00e0, com ara baguet, flexo,<\/i> leotards, p\u00e0del,<\/i> quiniela <\/i>o vor\u00e0gine<\/i>, donen per fi resposta a una demanda llargament desatesa i omplin un buit que manta vegada els professionals de la llengua han criticat del DIEC, que ha sigut massa refractari a la incorporaci\u00f3 de conceptes i termes nous d\u2019\u00fas general. Moltes d\u2019eixes paraules ja apareixien en el Gran Diccionari de la Llengua Catalana<\/i> (GDLC); d\u2019altres, com ara abrillantador<\/i>, adossat<\/i> o \u00e0rea <\/i>(d\u2019un camp d\u2019esports), s\u00f3n incorporades valentament pel DNV, at\u00e9s que es corresponen al vocabulari de la gran majoria dels usuaris de la llengua. El diccionari valenci\u00e0, per tant, at\u00e9n per fi la petici\u00f3 que feia l\u2019any 1998 Llu\u00eds L\u00f3pez del Castillo en el seu Diccionari complementari del catal\u00e0 normatiu<\/i>, que cont\u00e9, tal com diu l\u2019autor, \u00abun repertori \u00fatil i imprescindible amb les paraules i les accepcions que, malgrat ser usuals i v\u00e0lides, encara no figuren en els diccionaris normatius\u00bb. El criteri del diccionari valenci\u00e0, per tant, \u00e9s doblement positiu, per tal com d\u00f3na resposta a les necessitats actuals de la societat i aconseguix una major identificaci\u00f3 dels usuaris amb el model de llengua, cosa que, de retruc, d\u00f3na confian\u00e7a als parlants.<\/p>\n 7. Entrades o accepcions exclusives del DNV <\/b>(neologismes)<\/p>\n abdominals, abrillantador, acabar (\u2018posar fi\u2019), ac\u00fastica, adossat, aikido, airbag<\/i>, Alt\u00edssim, anotar (esport), antidopatge, \u00e0rea (esport), ariet (futbol), armari de paret, armariet, art dram\u00e0tic, s\u00e8ptim art, assaig (rugbi), assentada (protesta), assilvestrat, auspiciar, autogol, auxili (interj.), avantmatx, avantt\u00edtol, avassallar, aventurisme, avortar (v. tr.).<\/p>\n <\/p>\n 3. conclusi\u00f3<\/b><\/b><\/p>\n Al llarg de l\u2019article hem comentat uns quants aspectes del Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i>. El primer dels aspectes no aporta gran cosa en relaci\u00f3 al Diccionari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans, sin\u00f3 una simple prioritzaci\u00f3 de les variants valencianes, com encisam<\/i> (o enciam<\/i>), nadar<\/i> (o nedar<\/i>) i melic<\/i> (o llombr\u00edgol<\/i>), entre altres. Per\u00f2 el fet d\u2019incorporar tot el cabal l\u00e8xic consolidat pel DIEC \u00e9s tota una declaraci\u00f3 de principis, ja que garantix la simetria, la composicionalitat i la reciprocitat entre ambd\u00f3s diccionaris i, en definitiva, \u00e9s el millor a\u0140legat en favor de la unitat de la llengua.<\/p>\n Ara b\u00e9: per l\u2019altre costat, el Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> incorpora bona cosa d\u2019accepcions i entrades exclusives que no apareixen en el DIEC. Eixa actuaci\u00f3 \u00e9s, sens dubte, pol\u00e8mica i criticable, ja que comporta un trencament dels principis de simetria, composicionalitat i reciprocitat. Tanmateix, si fem una an\u00e0lisi d\u2019eixes paraules exclusives que incorpora unilateralment el diccionari valenci\u00e0, ens adonem que una gran part d\u2019elles no entren en contradicci\u00f3 amb les del DIEC, sin\u00f3 que, contr\u00e0riament, amplien i enriquixen el cabal l\u00e8xic del diccionari normatiu catal\u00e0 i omplin un buit important i, en molts casos, incomprensible, m\u00e9s encara en una llengua que necessita guanyar-se dia a dia la identificaci\u00f3 dels parlants amb la normativa. D\u2019eixa manera, l\u2019anomalia metodol\u00f2gica en qu\u00e8 incorre el DNV, tot i ser reprovable, \u00e9s una resposta perempt\u00f2ria a les necessitats comunicatives del valencians, que sovint s\u2019han vist encorsetats per un diccionari normatiu (el de l\u2019IEC) no prou representatiu. Per posar un exemple, si hagu\u00e9rem de fer cas estrictament al DIEC, la nostrada paraula muixeranga<\/i> encara ara no seria normativa, i com eixa moltes altres. \u00c9s per aix\u00f2 que les cr\u00edtiques que rep el Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> per l\u2019adopci\u00f3 de solucions ling\u00fc\u00edstiques exclusives s\u00f3n, en gran part, injustes, ja que el fet que no apareguen en el DIEC no \u00e9s dem\u00e8rit seu, ans al contrari. Ens atrevim a afirmar, de fet, que tres de cada quatre entrades o accepcions exclusives, aproximadament, constitu\u00efxen les grans aportacions que fa el diccionari valenci\u00e0, que resumim en cinc punts.<\/p>\n a<\/em>) At\u00e9n les necessitats de la societat actual amb la incorporaci\u00f3 de moltes paraules de nova creaci\u00f3, contemplades majorit\u00e0riament en el diccionari de l\u2019Enciclop\u00e8dia Catalana i llargament reivindicades, com bolo<\/i>, ce\u0140lo, d\u00f2berman, opa,<\/i> quir\u00f2fan <\/i>o xilena<\/i>, entre altres.<\/p>\n b<\/em>) Recull uns quants pr\u00e9stecs d\u2019\u00fas general que no apareixen en el DIEC, com mojito<\/i> (castell\u00e0), catering<\/i> (angl\u00e9s), partenaire<\/i> (franc\u00e9s), cello<\/i> (itali\u00e0) i jacuzzi<\/i> (japon\u00e9s), entre altres.<\/p>\n c<\/em>) D\u00f3na resposta a la demanda de la societat<\/p>\n valenciana de recon\u00e9ixer oficialment paraules i expressions genu\u00efnes contemplades en el Diccionari catal\u00e0-valenci\u00e0-balear, i que d\u2019una altra manera no apareixerien en cap diccionari normatiu, com apreci, batistot, cl\u00f2txina, comboi, despedir, de repent,<\/i> rosquilleta,<\/i> trompellot <\/i>o tufar-se<\/i>, entre altres.<\/p>\n d<\/em>) Incorpora, amb la respectiva marca [co\u0140loq.<\/i>], paraules vives del llenguatge co\u0140loquial que s\u00f3n generals de tota la llengua i que afavorixen una major expressivitat i una major identificaci\u00f3 dels usuaris amb el diccionari, com ara acollonant, apoquinar, bovo, carinyo, emparrat, espit\u00f3s, mono, trage<\/i> o tonto<\/i>, entre altres.<\/p>\n e<\/em>) Arreplega una gran riquesa d\u2019expressions vives que, altrament, no apareixerien en cap diccionari normatiu: locucions (com a rastrons <\/i>o en porreta<\/i>), frases fetes (com fer cosa <\/i>o no dir ni xufa<\/i>) i refranys (com qui de D\u00e9u fuig, debades corre<\/i>, o el popular estira m\u00e9s un p\u00e8l de figa que una maroma de barco<\/i>).<\/p>\n De les entrades i accepcions exclusives del DNV, n\u2019hi ha un percentatge no molt elevat per\u00f2 important que, malgrat ser paraules genu\u00efnes i rebre el car\u00e0cter de preferents, entren en compet\u00e8ncia directa amb les solucions del DIEC. Aix\u00f2 passa, per exemple, en doblets com febra \/ febre<\/i>, galleta \/ galeta<\/i> o monyica \/ canell<\/i>, en qu\u00e8 el diccionari valenci\u00e0 prioritza variants (febra, galleta<\/i> i monyica<\/i>) que el diccionari catal\u00e0 no recull. Es produ\u00efx, per tant, un conflicte d\u2019interessos indesitjable. Per un costat, el diccionari valenci\u00e0, amb la leg\u00edtima voluntat de \u00abprioritzar i recuperar solucions ling\u00fc\u00edstiques genu\u00efnes\u00bb, sanciona amb el rang de normatives variants que no formaven part de la llengua comuna, per\u00f2 que el DCVB contemplava contrastadament; per l\u2019altre costat, el diccionari catal\u00e0 es mant\u00e9 impassiu davant de les aspiracions normatives del diccionari valenci\u00e0 i no cont\u00e9 les noves variants que recupera i prioritza. Lluny de llan\u00e7ar-se retrets per l\u2019atreviment d\u2019un diccionari o per la impassivitat de l\u2019altre, aquest conflicte d\u2019interessos necessita una soluci\u00f3 assenyada basada en el debat i en el reconeixement mutu. Com apunt\u00e0vem m\u00e9s amunt, una manera de desencallar la situaci\u00f3 seria que el DIEC f\u00f3ra m\u00e9s sensible a la incorporaci\u00f3 de les variants (i tamb\u00e9 dels molts encerts) que proposa el DNV, de manera que s\u2019aconseguiria restablir els principis de simetria, composicionalitat i reciprocitat. Per l\u2019altra banda, el DNV, a m\u00e9s de renunciar a variants poc productives i contrastades com arxip\u00e8leg<\/i> o xupl\u00f3 <\/i>(xumet), hauria de fer un pas arrere i arribar a un acord (entre molts altres) amb el DIEC per tal de practicar un recurs inte\u0140ligent com el d\u2019oferir entrades compostes, de l\u2019estil de \u00abmentida <\/i>o mentira<\/i>\u00bb, o \u00aborde<\/i> o ordre<\/i>\u00bb.<\/p>\n Un cap\u00edtol a part mereixen les entrades dissimilades, com ara quetxup \/ qu\u00e8txup<\/i>, que no trauen trellat i demostren la import\u00e0ncia que t\u00e9 que els diccionaris estiguen estrictament coordinats. Podem sumar ac\u00ed una diverg\u00e8ncia gr\u00e0fica (i f\u00f2nica) absurda, al nostre parer, que incorpora el Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i>, que \u00e9s la variant bacallar<\/i>, que \u00e9s preferida a la ja consolidada bacall\u00e0<\/i>. Tenim el ple convenciment que estos pocs \u00aberrors de sistema\u00bb, que no beneficien gens a la llengua comuna \u2013ans al contrari, fan sentir una mica de vergonya\u2013 seran resolts pr\u00f2ximament per les dos institucions normatives, de les quals s\u2019espera, no cal dir-ho, que estiguen a l\u2019altura de les circumst\u00e0ncies.<\/p>\n Per a acabar l\u2019article, vull referir-me a l\u2019alternativa<\/b> que vaig proposar en l\u2019article \u00abUna di\u00f2cesi amb dos modalitats. Entre la normalitat i l\u2019anomalia\u00bb, publicat en el llibre Terres de cru\u00eflla. Estudis sobre les comarques de la di\u00f2cesi de Tortosa <\/i>(Onada Edicions, 2013). All\u00ed plantejava la necessitat que les dos entitats normatives arribaren a un acord valent i transcendent en relaci\u00f3 a les entrades o accepcions que presenten variacions dialectals, i proposava la incorporaci\u00f3 en els diccionaris de marques de modalitat: or.<\/i> (oriental), occ.<\/i> (occidental), val.<\/i> (valenci\u00e0) i bal.<\/i> (balear). Aix\u00ed, per exemple, l\u2019entrada n\u00e0ixer<\/i> del DIEC, que remet a n\u00e9ixer<\/i>, hauria d\u2019anar acompanyada de<\/p>\n les marques val.<\/i> i occ<\/i>., mentre que l\u2019entrada n\u00e9ixer<\/i> del DNV, que remet a n\u00e0ixer<\/i>, hauria d\u2019anar acompanyada de les marques or.<\/i> i bal<\/i>. Encara m\u00e9s: les entrades preferents haurien d\u2019incloure sempre la informaci\u00f3 del geosin\u00f2nim entre claud\u00e0tors.<\/p>\n DIEC<\/b><\/p>\n<\/td>\n DNV<\/b><\/p>\n<\/td>\n<\/tr>\n \u00a0\u00a01<\/b> Vindre al m\u00f3n…<\/span><\/p>\n Contat i debatut, amb les dades i els arguments que hem aportat, som en condicions d\u2019afirmar que les cr\u00edtiques que ha rebut i seguir\u00e0 rebent el Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> s\u00f3n, en gran part, infundades i immerescudes. Com ja hem vist, el DNV ompli molts buits que t\u00e9 el Diccionari de l\u2019Institut d\u2019Estudis Catalans pel que fa al l\u00e8xic de nova creaci\u00f3, al l\u00e8xic genu\u00ed i al l\u00e8xic m\u00e9s expressiu, i afavorix la necess\u00e0ria identificaci\u00f3 dels valencians amb el model de llengua proposat, cosa que ens autoritza a declarar que les aportacions del Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i> s\u00f3n majorit\u00e0riament positives. Tot i aix\u00f2, l\u2019adopci\u00f3 de solucions unilaterals per part del diccionari valenci\u00e0 crea conflictes d\u2019interessos amb el diccionari catal\u00e0, i s\u2019haurien de superar en els pr\u00f2xims anys amb bona voluntat, coordinaci\u00f3 i debat entre l\u2019Acad\u00e8mia i l\u2019Institut per tal de no augmentar les asimetries que ara hi han entre sengles corpus normativitzadors.<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" El nou Diccionari normatiu valenci\u00e0 de l’Acad\u00e8mia Valenciana de la Llengua ja es pot consultar en l\u00ednia. A banda de les pol\u00e8miques (pol\u00edtiques) m\u00e9s o menys estramb\u00f2tiques, ja disposem de cr\u00edtiques que comenten el contingut de l’obra. Per exemple, pel cant\u00f3 negatiu, l’article \u00abDialectalitzant, incoherent, multiplicador de variants… i sovint sense criteri\u00bb de Francesc Esteve […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[38,3,1,16,17,22,27],"tags":[412],"class_list":["post-2818","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-avl","category-documentacio","category-general","category-lexicografia","category-normativa","category-recerca","category-sociolinguistica","tag-ressenyes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2818","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2818"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2818\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2826,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2818\/revisions\/2826"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2818"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2818"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2818"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}\n
Les aportacions del Diccionari normatiu valenci\u00e0<\/i><\/b><\/h1>\n
\n\n
\n \n \n \n n\u00e0ixer<\/b> (val.<\/i> i occ.<\/i>) n\u00e9ixer
\nn\u00e9ixer<\/b> [o n\u00e0ixer <\/b>(val. <\/i>i occ.<\/i>)]1<\/sup><\/b> Venir al m\u00f3n…<\/td>\nn\u00e9ixer<\/b> (or.<\/i> i bal.<\/i>) n\u00e0ixer
\nn\u00e0ixer<\/b> [o n\u00e9ixer <\/b>(or. <\/i>i bal.<\/i>)]<\/td>\n<\/tr>\n<\/tbody>\n<\/table>\n<\/div>\n
\n