{"id":2812,"date":"2014-01-13T14:21:44","date_gmt":"2014-01-13T14:21:44","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=2812"},"modified":"2015-09-05T18:20:48","modified_gmt":"2015-09-05T18:20:48","slug":"les-llengues-en-franca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2014\/01\/13\/les-llengues-en-franca\/","title":{"rendered":"Les lleng\u00fces en Fran\u00e7a"},"content":{"rendered":"

Una novetat editorial que resultar\u00e0 molt interessant per als t\u00e8cnics i t\u00e8cniques ling\u00fc\u00edstics \u00e9s el llibre dirigit per Georg Kremnitz Histoire sociale des langues de France (editorial pur<\/span><\/a>). En la revista Llengua i \u00das<\/em> (n\u00fam. 53<\/a>) en podeu llegir ja una bona ressenya d’Emili Boix-Fuster, que reprodu\u00efm a continuaci\u00f3: <\/p>\n

\n

Ja fa anys, es va publicar la monumental i nacionalista (21 volums!) Histoire de la langue fran\u00e7aise des origines \u00e0 nos jours, de Ferdinand Brunot (1860-1938).<\/a>1<\/sup><\/a> Ara ens trobem amb una altra obra colossal sobre tot el repertori ling\u00fc\u00edstic tant a l\u2019Hex\u00e0gon com als DOM-TOM francesos (denominaci\u00f3 amb qu\u00e8 es coneixen les depend\u00e8ncies d\u2019ultramar franceses). Colossal no sols per les dimensions (70 cap\u00edtols, dels quals set redactats per Georg Kremnitz, quatre per Klaus Bochmann, tres per Christian Lagarde i tres per Philippe Martel, 906 p\u00e0gines, 196 sigles\u2026), sin\u00f3 sobretot per l\u2019ambici\u00f3. El coŀlectiu que ha impulsat el volum \u2014coneguts i reconeguts professors com ara Carmen Al\u00e9n Garabato, Klaus Bochmann, Henri Boyer, Philippe Martel, entre altres\u2014 ha volgut confegir una hist\u00f2ria multifocal sobre totes les lleng\u00fces a Fran\u00e7a, tant en llurs aspectes comunicatius com en llurs aspectes demarcatius. Com afirma Kremnitz en el cap\u00edtol introductori, aquest coŀlectiu ha volgut desenvolupar la intu\u00efci\u00f3 del mateix de Saussure per a qui la llengua \u00e9s \u00abun fait social\u00bb: \u00abrenovar una mica la mirada sobre certs fen\u00f2mens de comunicaci\u00f3 a Fran\u00e7a i simult\u00e0niament obrir noves perspectives\u00bb (p. 37), tant metodol\u00f2giques com te\u00f2riques. L\u2019obra vol evitar el nacionalisme impl\u00edcit o expl\u00edcit, que ha caracteritzat tantes hist\u00f2ries de la llengua, comen\u00e7ant per la de Brunot. <\/p>\n

Kremnitz indica, amb m\u00e9s ra\u00f3 que un sant, que l\u2019\u00e8poca d\u2019extensi\u00f3 de l\u2019escolaritzaci\u00f3 a Fran\u00e7a coincideix terriblement amb l\u2019esclat m\u00e0xim del nacionalisme homogene\u00eftzador: els mestres, per exemple, eren els \u00abhussards\u00bb de la Rep\u00fablica. Aquest nacionalisme del segle xix<\/span>, est\u00e8s desgraciadament arreu, percep l\u2019individu com a monoling\u00fce i no pot acceptar ni tolerar altres lleng\u00fces a la naci\u00f3. I no hi hagut encara cap veritable reparaci\u00f3 de tant ling\u00fcicidi: \u00abEls progressos institucionals es mesuren en cent\u00edmetres, mentre que, d\u2019altra banda, les p\u00e8rdues en valor de comunicaci\u00f3 de les altres lleng\u00fces es compten m\u00e9s aviat en quil\u00f2metres\u00bb (p. 25). M\u00e9s endavant el mateix catedr\u00e0tic vien\u00e8s, a la nota 2 de la mateixa p\u00e0gina, insinua una autocensura: usa el terme lleng\u00fces aut\u00f2ctones en lloc de lleng\u00fces regionals, per\u00f2 a la nota esmentada assenyala que s\u2019hauria estimat m\u00e9s emprar el terme pol\u00edtic de lleng\u00fces dominades. <\/p>\n

En una primera part (\u00abQuestions g\u00e9n\u00e9rales\u00bb) es presenten aspectes te\u00f2rics de la hist\u00f2ria social de les lleng\u00fces. En s\u00f3n exemples temes com \u00abla noci\u00f3 de llengua\u00bb, \u00abels mercats ling\u00fc\u00edstics de Pierre Bourdieu\u00bb, \u00abl\u2019invent dels patois\u00bb, \u00abla hist\u00f2ria de l\u2019hegemonia del franc\u00e8s\u00bb, \u00abl\u2019economia de les lleng\u00fces\u00bb, \u00abels conceptes de francofonia\u00bb\u2026 S\u2019observa que les lleng\u00fces dominades han estat mantingudes com a \u00abcord\u00f3 sanitari\u00bb contra els revolucionaris francesos de torn (contra els portadors de la guillotina o del m\u00e9nage \u00e0 trois) al Pa\u00eds Basc, a Bretanya i a Als\u00e0cia. Destaca el cap\u00edtol sobre \u00abla hist\u00f2ria del dret ling\u00fc\u00edstic a Fran\u00e7a\u00bb, de Jean Marie Woehrling, perqu\u00e8 \u00e9s un aŀlegat dur\u00edssim contra la hipocresia, la rigidesa, la reglamentaci\u00f3 i la intoler\u00e0ncia (creixents!) dels poders francesos, que sempre han conf\u00f3s el que \u00e9s equal amb el que \u00e9s same, que sempre o gaireb\u00e9 sempre han conf\u00f3s progr\u00e9s amb homogene\u00eftzaci\u00f3 i que no han pogut ratificar la Carta europea de les lleng\u00fces regionals o minorit\u00e0ries. Tamb\u00e9 crida l\u2019atenci\u00f3 la hist\u00f2ria ling\u00fc\u00edstica de les esgl\u00e9sies de Fran\u00e7a, que suggereix la necessitat d\u2019endegar una recerca semblant a l\u2019espai ling\u00fc\u00edstic catal\u00e0. No s\u2019ent\u00e9n, per exemple, el desfasament entre la castellanitzaci\u00f3 en terres valencianes i la castellanitzaci\u00f3 a Catalunya, sense tenir en compte els diferents capteniments ling\u00fc\u00edstics de les seves esgl\u00e9sies. <\/p>\n

La segona part (\u00abLes langues de la France\u00bb) presenta quatre grans temes. En primer lloc, \u00abl\u2019evoluci\u00f3 de l\u2019espai comunicatiu a Fran\u00e7a des de l\u2019edat mitjana\u00bb. En segon lloc, una presentaci\u00f3 de les diferents lleng\u00fces de la Fran\u00e7a metropolitana: dialecte i alemany a Als\u00e0cia, el fr\u00e0ncic de Moseŀla, el basc, el bret\u00f3, el catal\u00e0, el cors, el flamenc, el francoproven\u00e7al, el l\u00edgur, l\u2019occit\u00e0, les lleng\u00fces d\u2019o\u00efl. En tercer lloc, un recorregut per les lleng\u00fces de la Fran\u00e7a metropolitana no territorials: jiddisch, judeocastell\u00e0, roman\u00ed, \u00e0rab magreb\u00ed, tamazic i armeni occidental. El l\u00edgur \u00e9s una novetat perqu\u00e8 \u00e9s gaireb\u00e9 del tot desconegut en la bibliografia anterior; sembla una varietat entre les varietats genoveses (la Lig\u00faria entorn de G\u00e8nova) i l\u2019occit\u00e0. Finalment s\u2019obre alguna finestra d\u2019esperan\u00e7a envers l\u2019occit\u00e0, la gran llengua dominada de Fran\u00e7a, a molta dist\u00e0ncia de les altres: ara, que pr\u00e0cticament tothom s\u2019ha francesitzat profundament a Occit\u00e0nia, l\u2019occit\u00e0 ja no seria un obstacle per al progr\u00e9s social, perqu\u00e8 tothom ja sap franc\u00e8s \u2014i angl\u00e8s\u2014 (p. 530). El quart tema \u00e9s la llengua de signes francesa. Una vegada m\u00e9s, sobresurt la singularitat del cas alsaci\u00e0, a causa de la seva hist\u00f2ria turmentada entre el m\u00f3n germ\u00e0nic i el m\u00f3n franc\u00e8s. En el mapa que obre aquesta segona part (un mapa oficial franc\u00e8s!) s\u2019escapen tres errors, importants en un llibre paradigm\u00e0tic com \u00e9s aquest. En primer lloc no s\u2019assenyalen les Valadas Occitanas (Valls Occitanes) ja a It\u00e0lia, orientades cap al Piemont. Ben al contrari, sembla err\u00f2niament que als l\u00edmits sud-orientals de l\u2019Hex\u00e0gon no s\u2019hi parl\u00e9s occit\u00e0. En segon lloc, s\u2019indica tamb\u00e9 err\u00f2niament que el l\u00edmit entre catal\u00e0 i occit\u00e0 \u00e9s un l\u00edmit entre llengua rom\u00e0nica i no rom\u00e0nica. Finalment no s\u2019assenyala que el l\u00edgur es parla a Bonifacio, a l\u2019extrem sud de C\u00f2rsega, contr\u00e0riament a la informaci\u00f3 que proporciona el cap\u00edtol sobre el sorprenent l\u00edgur. <\/p>\n

En una tercera part (\u00abLes langues des d\u00e9partements et territoires d\u2019outre-mer\u00bb) s\u2019analitzen les lleng\u00fces dels departaments i territoris d\u2019ultramar (DOM-TOM, en l\u2019acr\u00f2nim comunament usat a Fran\u00e7a), des dels criolls de base francesa fins a la llengua dels canacs a Nova Caled\u00f2nia. <\/p>\n

Finalment, la quarta part (\u00abLes langues d\u2019immigration\u00bb) descriu l\u2019evoluci\u00f3 i la situaci\u00f3 de vint-i-dues lleng\u00fces d\u2019immigraci\u00f3, entre les quals hi ha l\u2019alemany, l\u2019angl\u00e8s, el catal\u00e0 (ara com a llengua portada per immigrants, no com a llengua dominada aut\u00f2ctona), el castell\u00e0, el grec, l\u2019itali\u00e0, el polon\u00e8s, el portugu\u00e8s, el roman\u00e8s, el rus, el serbocroat, el turc, l\u2019ucra\u00efn\u00e8s, les lleng\u00fces africanes, el crioll de Maurici, el malgaix, el crioll d\u2019Hait\u00ed, l\u2019arameu, el persa, el t\u00e0mil i les lleng\u00fces xineses. Les difer\u00e8ncies entre aquests grups ling\u00fc\u00edstics s\u00f3n evidentment abismals. Mentre, per exemple, les poblacions xineses a Fran\u00e7a mantenen molt b\u00e9 i amb molta flexibilitat i adaptaci\u00f3 la llengua d\u2019origen, com a conseq\u00fc\u00e8ncia dels fen\u00f2mens creixents de globalitzaci\u00f3, els immigrants catalan\u00f2fons a la Catalunya del Nord han donat un cert al\u00e8 a una llengua ag\u00f2nica. Podem remarcar que, en analitzar els immigrants catalans a la Catalunya del Nord, Lagarde destaca que la penetraci\u00f3 del catal\u00e0 ha estat deguda sobretot no tant pels mateixos immigrants sin\u00f3 pel prestigi de Barcelona. La frontera seria, en un bell joc de paraules, tant \u00abcoupure\u00bb [\u2018tall\u2019] com \u00abcouture\u00bb [\u2018costura\u2019, \u2018cosit\u2019] (p. 764). La pregunta que el lector es planteja aleshores \u00e9s la seg\u00fcent: despr\u00e9s del per\u00edode de creixen\u00e7a (1985-2008), amb l\u2019actual crisi a la Catalunya espanyola, ha perdut el catal\u00e0 tot poder d\u2019atracci\u00f3 al Rossell\u00f3? <\/p>\n

En conclusi\u00f3, l\u2019obra t\u00e9 unes dimensions gaireb\u00e9 enciclop\u00e8diques (una tradici\u00f3 que, em sembla, \u00e9s caracter\u00edstica de l\u2019acad\u00e8mia germ\u00e0nica) i proporciona als lectors una visi\u00f3 social actualitzada de la hist\u00f2ria ling\u00fc\u00edstica de Fran\u00e7a. Un tret \u00e9s evident, cru i dur: Fran\u00e7a \u2014sigui corona, sigui rep\u00fablica\u2014 ha anorreat i assimilat les lleng\u00fces que no fossin el franc\u00e8s. A Fran\u00e7a sembla que \u00abse sospita que les lleng\u00fces s\u00f3n un cavall de Troia d\u2019un projecte pol\u00edtic inquietant\u00bb (p. 336). El contacte de lleng\u00fces \u00e9s percebut sobretot com una amena\u00e7a o com un conflicte. Quan veig el cartell de l\u2019Institut Fran\u00e7ais de Barcelona convidant a aprendre el franc\u00e8s amb l\u2019esl\u00f2gan \u00abBe diff\u00e9rent: Apprenez le fran\u00e7ais\u00bb, no puc deixar de pensar que Fran\u00e7a \u00e9s precisament l\u2019antimodel de la defensa de la diversitat ling\u00fc\u00edstica, encara que a vegades, com en aquest cartell, s\u2019ompli la boca invocant-la ret\u00f2ricament, intentant defensar-se del domini de l\u2019angl\u00e8s arreu del m\u00f3n, amb l\u2019escut de la Francofonia. Aquest volum testimonia aquesta llarga i persistent pol\u00edtica ling\u00fcicida francesa. Fins i tot quan hi hagut normatives franceses favorables a la diversitat ling\u00fc\u00edstica, aquesta ha \u00abrestat lletra morta\u00bb (p. 295), o no s\u2019han mantingut les promeses (p. 293) o no s\u2019han tradu\u00eft en accions concretes (p. 323). \u00c9s significatiu que, quan es llegeix qui ha contribu\u00eft econ\u00f2micament a l\u2019edici\u00f3 del volum, sobta veure que ha hagut de ser el mateix Govern catal\u00e0 \u2014escanyat de deutes pertot arreu\u2014 qui ha subvingut en part al volum. Aix\u00ed Kremnitz, l\u2019\u00e0nima de la iniciativa del llibre, fa constar en la introducci\u00f3 que va gastar bona part del Premi Ramon Llull, que li atorg\u00e0 amb bon criteri el Govern catal\u00e0, en l\u2019edici\u00f3 del volum. <\/p>\n

Falten algunes dades cabdals, de manera transversal, en molts cap\u00edtols del llibre: per exemple, les referides a la transmissi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica intergeneracional. Qu\u00e8 sabem sobre la llengua parlada amb els fills a les fam\u00edlies? Com s\u2019ha produ\u00eft l\u2019aband\u00f3, sobretot despr\u00e9s de les debacles (un vell gaŀlicisme) de la primera i segona guerres mundials? Aquesta abs\u00e8ncia de dades no \u00e9s imputable als autors del volum. En aquest tema, Fran\u00e7a, un pa\u00eds amb una impressionant tradici\u00f3 de recollida estad\u00edstica de dades socials, ha optat per ignorar la informaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica sobre els seus ciutadans. Manquen dades de demoling\u00fc\u00edstica, dades sobre la militaritzaci\u00f3 i els seus efectes ling\u00fc\u00edstics, dades de psicologia social\u2026 Una vegada m\u00e9s, topem amb l\u2019assimilacionisme franc\u00e8s, que sembla imitar aquella frase castellana que diu: \u00abDesprecia cuanto ignora\u00bb. <\/p>\n

Aquest volum proporciona moltes idees aplicables a la recerca dels pa\u00efsos de llengua catalana, des de la descripci\u00f3 de la diversitat immensa i din\u00e0mica dels grups immigrants, fins a l\u2019an\u00e0lisi dels usos i ideologies ling\u00fc\u00edstics dels grups religiosos, passant per l\u2019economia de la llengua o l\u2019an\u00e0lisi socioling\u00fc\u00edstica de ciutats com Tolosa, Li\u00f3 o Par\u00eds. L\u2019enhorabona a la iniciativa! Quina ll\u00e0stima que la diversitat que descriuen els autors ha estat negada, i continua estant negada ara mateix, per la pr\u00e0ctica pol\u00edtica quotidiana de la Rep\u00fablica Francesa. <\/p>\n

El llibre, aix\u00ed mateix, aporta bones refer\u00e8ncies bibliogr\u00e0fiques tant del m\u00f3n franc\u00f2fon com germ\u00e0nic, cosa saludable en un m\u00f3n acad\u00e8mic cada dia m\u00e9s monopolitzat pels anglosaxons, els que tallen el bacall\u00e0. Podem aprendre molt de l\u2019experi\u00e8ncia francesa, i els francesos poden aprendre, si volen, de la nostra. Aquesta gran obra ho fa possible. I \u00e9s que una part dels catalans som\/s\u00f3n francesos que hem\/han conegut de primera m\u00e0 els efectes terribles, possiblement irrecuperables, de la tasca francesitzadora secular. Els citoyens de Perpiny\u00e0, per exemple, han interioritzat que el catal\u00e0, per a avan\u00e7ar socialment, fa m\u00e9s nosa que servei. La hist\u00f2ria social de les lleng\u00fces de Fran\u00e7a \u00e9s tamb\u00e9, en una petita part, en un rac\u00f3 sud-oriental i marginal de l\u2019Hex\u00e0gon, la nostra hist\u00f2ria.<\/p>\n

\n

<\/a> 1.<\/a> Brunot, Ferdinand. Histoire de la langue fran\u00e7aise des origines \u00e0 nos jours<\/em>. Par\u00eds: Armand Colin, 1966.<\/p>\n

\"Llic\u00e8ncia<\/a>
Aquesta obra est\u00e0 subjecta a una llic\u00e8ncia de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 2.5 Espanya de Creative Commons<\/a><\/div>\n<\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Una novetat editorial que resultar\u00e0 molt interessant per als t\u00e8cnics i t\u00e8cniques ling\u00fc\u00edstics \u00e9s el llibre dirigit per Georg Kremnitz Histoire sociale des langues de France (editorial pur). En la revista Llengua i \u00das (n\u00fam. 53) en podeu llegir ja una bona ressenya d’Emili Boix-Fuster, que reprodu\u00efm a continuaci\u00f3: Ja fa anys, es va publicar […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[3,5,1,27,35],"tags":[213,283,412],"class_list":["post-2812","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-documentacio","category-edicio","category-general","category-sociolinguistica","category-unio-europea","tag-franca","tag-llengua-i-us","tag-ressenyes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2812","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=2812"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2812\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":2814,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/2812\/revisions\/2814"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2812"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=2812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}