{"id":277,"date":"2008-01-09T14:44:38","date_gmt":"2008-01-09T13:44:38","guid":{"rendered":"http:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/?p=277"},"modified":"2008-01-09T14:44:38","modified_gmt":"2008-01-09T13:44:38","slug":"sofismes-i-fantasies","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/2008\/01\/09\/sofismes-i-fantasies\/","title":{"rendered":"Sofismes i fantasies"},"content":{"rendered":"

El professor Branchadell s’ha fixat \u2014un poc massa, segons el parer de Fernando Savater\u2014 en les propostes ling\u00fc\u00edstiques que ha llan\u00e7at un nou partit espanyol (upd<\/span>). Les idees que sorgixen d’eixe partit, i que a voltes exposa Fernando Savater, no s\u00f3n tant una proposta raonada i democr\u00e0tica de gesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 una presumpci\u00f3 i una enyor d’un suposats beneficis del monoling\u00fcisme, on els principis que defenen s’han d’aplicar nom\u00e9s en el sentit que beneficie els parlants de l’espanyol \u2014que som tots, serien capa\u00e7os de dir\u2014 i que arracone els parlants de les altres lleng\u00fces a un silenci, per suposat, pac\u00edfic i gens bel\u00b7ligerant —que som gent de pau, \u00a1ei!.<\/p>\n

Com es pot observar en la petita r\u00e8plica de Fernando Savater, el seu rigor grinyola en tractar q\u00fcestions de llengua, at\u00e9s que \u00e9s verdaderament pen\u00f3s llegir que uns suposats abusos \u00abque salta a la vista que hui es cometen\u00bb podrien fonamentar el seu posicionament, que partix de la discriminaci\u00f3 d’uns ciutadans castellanoparlants a Catalunya o al Pa\u00eds Basc.<\/p>\n

Malauradament, el senyor Fernando Savater, que considerava que emetre partits de futbol en \u00e8uscar per la televisi\u00f3 era m\u00e9s o menys una bajanada dels temps (ja fa uns anys d’aix\u00f2), pret\u00e9n argumentar sense dades ni fonaments legals, i pitjor encara, capgirant les dades reals sobre la discriminaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a Espanya. \u00c9s lamentable, per\u00f2 en lloc de preocupar-se pels drets dels ciutadans es preocupa pels drets dels castellanoparlants —on cal entendre el privilegi<\/em> de ser castellanoparlant.<\/p>\n

L’article d’Albert Branchadell aparegu\u00e9 en el diari El Pa\u00eds<\/em> (05.01.2008<\/a>; l’hem tradu\u00eft amb l’ajuda de l’Internostrum):<\/p>\n

\n

La llengua com a arma llanc\u00edvola<\/h2>\n

Diferents formacions pol\u00edtiques demanen la supremacia del castell\u00e0 en tot l’estat. Per\u00f2 el multiling\u00fcisme no est\u00e0 renyit amb l’excel\u00b7l\u00e8ncia, com ho il\u00b7lustra Finl\u00e0ndia, al capdavant de l’Informe PISA<\/h3>\n

Albert Branchadell – 05.01.2008<\/h5>\n

La marxa de la Constituci\u00f3 espanyola com a encarnaci\u00f3 del consens a qu\u00e8 van arribar els espanyols durant la Transici\u00f3 sembla arribar a la fi. En este moment el text constitucional es troba sota el foc creuat dels que proposen superar-lo en un sentit federalitzant i dels que, en sentit oposat, m\u00e9s que una reforma constitucional postulen una contrareforma constitucional, que fa\u00e7a marxa enrere en el desenvolupament de l’Estat auton\u00f2mic, reduint obertament l’autonomia a la descentralitzaci\u00f3. I tot aix\u00f2 sense oblidar als que, simplement, ja no desitgen viure sota cap Constituci\u00f3 espanyola.<\/p>\n

En dates recents s’ha presentat en societat un nou partit pol\u00edtic que fa precisament de la contrareforma constitucional la seua principal bandera. Si el possible impacte electoral d’Uni\u00f3, Progr\u00e9s i Democr\u00e0cia (upd)<\/span> \u00e9s encara una inc\u00f2gnita, el seu impacte medi\u00e0tic i pol\u00edtic s\u00f3n evidents: per ventura temor\u00f3s de la compet\u00e8ncia que suposa upd<\/span>, un dels dos grans partits espanyols ja ha corregut a apropiar-se tant de la filosofia del nou partit (on upd<\/span> diu que la base de la ciutadania democr\u00e0tica \u00e9s \u00abla llibertat en igualtat\u00bb, el pp<\/span> proclama que Espanya \u00e9s una \u00abnaci\u00f3 de ciutadans lliures i iguals\u00bb) com de la proposta de reforma constitucional com a instrument per al tancament definitiu del model territorial.<\/p>\n

A m\u00e9s de tancar el model territorial, la proposta de reforma constitucional que presidix el manifest d’upd<\/span> es centra en la \u00abmillora i refor\u00e7 dels drets i obligacions individuals, que han de ser estrictament iguals per a tots els ciutadans del pa\u00eds\u00bb. Pel que sembla, l’article 139 de la Constituci\u00f3 \u00e9s insuficient com garantia d’eixa igualtat: \u00abTots els espanyols tenen els mateixos drets i obligacions arreu del territori de l’estat\u00bb. I probablement \u00e9s insuficient perqu\u00e8 l’article 139 no ha impedit que el Tribunal Constitucional, un \u00f2rgan no precisament \u00absotm\u00e9s a constant desbordament per les pretensions nacionalistes\u00bb, ho interprete d’una manera que exclou l’estricta igualtat. En la seua sent\u00e8ncia 46\/1991, el Tribunal Constitucional es va pronunciar sobre la constitucionalitat d’una llei del Parlament de Catalunya segons la qual durant el proc\u00e9s de selecci\u00f3 els aspirants a funcionaris auton\u00f2mics en eixa comunitat havien d’acreditar el coneixement oral i escrit de la llengua catalana. Doncs b\u00e9, heus ac\u00ed el que va disposar el nostre alt tribunal al desestimar el recurs d’inconstitucionalitat interposat: \u00abL’establiment d’un r\u00e8gim de cooficialitat ling\u00fc\u00edstica en una part de territori de l’estat no contradiu el principi d’igualtat dels espanyols en tot el territori nacional, ja que tal principi no pot ser ent\u00e9s de cap manera com una rigorosa i monol\u00edtica uniformitat de l’ordenament de la qual resulte que arreu del territori es tinguen els mateixos drets i obligacions\u00bb. No es tracta d’un pronunciament a\u00efllat, sin\u00f3 tota una l\u00ednia jurisprudencial l’\u00faltim reflex de la qual \u00e9s la recent sent\u00e8ncia sobre l’estatut valenci\u00e0, segons la qual \u00abla pluralitat i la diversitat d’ordenaments s\u00f3n trets consubstancials a l’estat auton\u00f2mic i la seua realitat no pot, per definici\u00f3, ser contr\u00e0ria a la Constituci\u00f3, que \u00e9s, al capdavall, la norma que la fa possible\u00bb.<\/p>\n

La refer\u00e8ncia a q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques per part d’upd<\/span> no \u00e9s fortu\u00efta, perqu\u00e8 en la seua proposta d’estricta igualtat este partit reserva una posici\u00f3 crucial a la llengua castellana, considerada imprescindible \u00abcom a vehicle d’enteniment general i debat de les q\u00fcestions que pertoquen a tota la comunitat\u00bb, sota la creen\u00e7a que una llengua comuna \u00e9s l’\u00abinstrument pol\u00edtic per a la realitzaci\u00f3 dial\u00e8ctica de la democr\u00e0cia\u00bb. Este postulat nega impl\u00edcitament la realitat de les democr\u00e0cies multiling\u00fces, com B\u00e8lgica o Su\u00efssa, que funcionen perfectament en abs\u00e8ncia d’una llengua comuna. El de \u00abperfectament\u00bb pot resultar xocant per a B\u00e8lgica, que travessa una profunda crisi, per\u00f2 no hauria de ser-ho: la crisi belga no \u00e9s causada per l’abs\u00e8ncia d’una llengua comuna, i en qualsevol cas cap actor posa en dubte el car\u00e0cter triling\u00fce de l’estat belga, que a m\u00e9s del neerland\u00e9s i franc\u00e9s reconeix l’alemany com a llengua oficial. Si B\u00e8lgica no conven\u00e7, cal pensar en Su\u00efssa, una de les democr\u00e0cies m\u00e9s antigues, m\u00e9s estables i m\u00e9s pr\u00f2speres del continent europeu, on el debat de les q\u00fcestions que pertoquen a tots els su\u00efssos discorre en tres lleng\u00fces oficials (alemany, franc\u00e9s i itali\u00e0). Que el multiling\u00fcisme no est\u00e0 renyit amb l’excel\u00b7l\u00e8ncia ho il\u00b7lustra de manera precisa Finl\u00e0ndia, que una vegada m\u00e9s encap\u00e7ala amb escreix el r\u00e0nquing de l’Informe PISA, amb 63 punts per damunt de la mitjana de l’OCDE i 15 m\u00e9s que en l’any 2003. Pocs comentaristes de l’Informe PISA han recordat que Finl\u00e0ndia reconeix dues lleng\u00fces nacionals (fin\u00e9s i suec): el fet de parlar dues lleng\u00fces distintes no ha impedit als parlamentaris finlandesos debatre i aprovar la legislaci\u00f3 que fonamenta un sistema educatiu que \u00e9s l’admiraci\u00f3 del m\u00f3n sencer. En fi, el postulat de la llengua comuna tamb\u00e9 nega la realitat de la nostra Uni\u00f3 Europea, per a la qual el \u00abinstrument pol\u00edtic per a la realitzaci\u00f3 dial\u00e8ctica de la democr\u00e0cia\u00bb \u00e9s precisament el multiling\u00fcisme. Per\u00f2 el m\u00e9s remarcable d’este postulat no \u00e9s que contradiga l’activitat de Rosa D\u00edez o la dels actuals eurodiputats del pp<\/span>, que debaten sobre q\u00fcestions que pertoquen a tots els europeus en abs\u00e8ncia d’una llengua comuna europea; el m\u00e9s remarcable \u00e9s que, sense dissimular massa, ens duga de l’estricta igualtat entre els ciutadans espanyols a la seua estricta jerarquitzaci\u00f3.<\/p>\n

En el seu manifest UPD proposa \u00abl’escrupol\u00f3s compliment del dret a l’escolaritzaci\u00f3 en la llengua materna, atacat i negat en diverses comunitats aut\u00f2nomes\u00bb. Per a comen\u00e7ar, la proposta suposa altra reforma constitucional, encara que UPD s’oblide de presentar-la com a tal, perqu\u00e8 el nostre Tribunal Constitucional tamb\u00e9 ha declarat que de l’article 27 de la Constituci\u00f3, que regula el dret a l’educaci\u00f3, no es despr\u00e9n el dret a rebre l’ensenyament en la llengua materna de l’interessat, la qual cosa faculta als poders p\u00fablics (en este cas de Catalunya) les lleng\u00fces de comunicaci\u00f3 en l’ensenyament (STC 337\/1994). El problema d’esta proposta \u00e9s que, encara que esmente la \u00abllengua materna\u00bb, en realitat es referix exclusivament el castell\u00e0. (Si el dret s’aplicara realment a la llengua materna de cadasc\u00fa, i els drets individuals \u00abhan de ser estrictament iguals per a tots els ciutadans\u00bb, haur\u00edem de trobar a Rosa D\u00edez defensant el dret a escolaritzar-se en catal\u00e0\/valenci\u00e0, gallec o \u00e8uscar als espanyols d’eixes lleng\u00fces maternes residents a Madrid \u2014un dret, per cert, que fins a ara no havia demanat ning\u00fa\u2014). Heus ac\u00ed, doncs, que UPD planteja una doble tipologia de ciutadans en el seu marc d’estricta igualtat: els espanyols de llengua materna castellana, que tindran dret a escolaritzar-se en la seua llengua estiguen on estiguen, i els espanyols d’altres lleng\u00fces maternes, l’igual dret dels quals no es pren en consideraci\u00f3. I si a\u00e7\u00f2 no \u00e9s un s\u00edmptoma inequ\u00edvoc de jerarquitzaci\u00f3 dels ciutadans en funci\u00f3 de les seues lleng\u00fces, observem la defensa de la prevalen\u00e7a de la llengua \u00abcomuna\u00bb sobre la \u00abparticular\u00bb (terminologia preconstitucional inclosa), una prevalen\u00e7a que comporta descartar el coneixement d’una llengua \u00abparticular\u00bb com a requisit per a exercir ocupacions p\u00fabliques \u2014en contra, una vegada m\u00e9s, de l’acreditada jurisprud\u00e8ncia constitucional\u2014. La doble tipologia \u00e9s inequ\u00edvoca: hi haur\u00e0 uns ciutadans espanyols que sempre tindran la garantia de poder comunicar-se en la seua llengua amb els empleats p\u00fablics i altres ciutadans, no menys espanyols, privats d’eixa mateixa garantia.<\/p>\n

All\u00f2 inquietant d’este assumpte no \u00e9s que aparega un partit nou amb tan enganyosos postulats. \u00c9s m\u00e9s inquietant que un dels dos grans partits d’Espanya, amb possibilitats serioses de governar, els incorpore al seu programa pol\u00edtic. I, posats a concretar, el m\u00e9s inquietant de tot \u00e9s el que va dir Mariano Rajoy en la confer\u00e8ncia pol\u00edtica del pp<\/span> del passat mes de novembre: \u00abSi les autonomies defensen la seua llengua, Espanya haur\u00e0 de defensar la seva\u00bb. Disculpen vost\u00e9s: \u00bfEspanya t\u00e9 una sola llengua? \u00bfPer ventura caldr\u00e0 reformar tamb\u00e9 l’article 2 de la Constituci\u00f3, per a sostraure al catal\u00e0\/valenci\u00e0, gallec i \u00e8uscar la seua condici\u00f3 de lleng\u00fces espanyoles?<\/p>\n

\n

Albert Branchadell \u00e9s professor de la Facultat de Traducci\u00f3 i Interpretaci\u00f3 de la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona\n<\/p><\/blockquote>\n

La resposta en carta al mateix diari \u00e9s del dia 08.01.2008<\/a> (l’hem tradu\u00efda amb l’ajuda de l’Internostrum):<\/p>\n

\n

Sofismes ling\u00fc\u00edstics<\/h2>\n

Fernando Savater 08\/01\/2008<\/h5>\n

El professor Branchadell alerta contra els \u00abenganyosos postulats\u00bb ling\u00fc\u00edstics d’upd<\/span> (\u00abLa llengua com arma llanc\u00edvola\u00bb, El Pa\u00eds<\/em>, 5 de gener del 2008), per\u00f2 em tem que per a denunciar-los incorre en algun sofisma que altre. Assenyale el m\u00e9s evident: el dret a l’escolaritzaci\u00f3 en la llengua materna que es planteja en les comunitats on a m\u00e9s del castell\u00e0 hi ha altra llengua oficial, no en les altres. Tanmateix, si algun dia a Madrid o Sevilla hi haguera una demanda suficient d’ensenyament p\u00fablic en catal\u00e0 o \u00e8uscar, em semblaria molt b\u00e9 que f\u00f3ra atesa, per\u00f2 mentres l’esperem all\u00f2 urgent \u00e9s no privar de la seua opci\u00f3 a qui ja volen ser escolaritzats en castell\u00e0 a Catalunya o el Pa\u00eds Basc, que s\u00f3n molt\u00edssims.<\/p>\n

De manera que de doble tracte, res de res: el que passa \u00e9s que hi ha ciutadans que viuen en comunitats amb una sola llengua oficial i altres en les quals en tenen dos. La una \u00e9s comuna a tot l’estat, l’altra, particular a aquesta comunitat. No s\u00e9 si aquesta precisi\u00f3 ling\u00fc\u00edstica \u00e9s preconstitucional, per\u00f2 a mi em resulta de certa utilitat. Com tamb\u00e9 crec pol\u00edticament \u00fatil que hi haja eixa llengua comuna, que all\u00ed on falta no deixen bastants d’enyorar (cas de B\u00e8lgica o de la pr\u00f2pia Uni\u00f3 Europea). En Espanya, parlant a t\u00edtol personal, em sembla desitjable una reforma constitucional per a aclarir l’estatus de les diverses lleng\u00fces oficials, ja que salta a la vista que hui es cometen abusos i es fomenten malentesos sectaris.<\/p>\n

D’altra banda, cal agrair l’atenci\u00f3 que presta a upd<\/span> l’\u00faltima p\u00e0gina de la renovada secci\u00f3 d’opini\u00f3 del nostre peri\u00f2dic, la m\u00e9s extensa i reservada a enc\u00e0rrecs especials. Tant de bo seguixca eixe inter\u00e9s en el futur, fins i tot amb algun article a favor del nou partit.\n<\/p><\/blockquote>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El professor Branchadell s’ha fixat \u2014un poc massa, segons el parer de Fernando Savater\u2014 en les propostes ling\u00fc\u00edstiques que ha llan\u00e7at un nou partit espanyol (upd). Les idees que sorgixen d’eixe partit, i que a voltes exposa Fernando Savater, no s\u00f3n tant una proposta raonada i democr\u00e0tica de gesti\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, sin\u00f3 una presumpci\u00f3 i una […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[36,4,1,47,19,24,27],"tags":[94,152,196,446],"class_list":["post-277","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-allofobia","category-dret","category-general","category-planificacio","category-politica","category-requisit-linguistic","category-sociolinguistica","tag-catala","tag-discriminacio","tag-euscar","tag-sofismes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/277","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=277"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/277\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=277"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=277"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.cdlpv.org\/dtl\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=277"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}